Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
vostre xarrub, el xarrub que fa
en el quilòmetre zero,
que podem demanar-nos un xarrub
de satèl·lit, o un xarrub
de cràtor...
De satèl·lit i cràtor, nosaltres tenim ganes de provar-lo
ja, a veure si apunta gent...
Se sap més o menys de què és?
O de quin condiment porta aquest xarrub?
No en tinc ni idea, sincerament.
Això ho he de preguntar encara. És un xupito, eh?
Crec que és un xarrub, no? Jo he dit xarrub.
Sí, un xupito, un xupito.
Això, això.
Però no ho sabem, no ho sabem encara.
Serà qüestió d'anar-hi i provar-ho.
Això vol dir, Gerard, que demà té de trucar...
Demà no, el dilluns o dimarts té de trucar
per a veure i per fer l'entrevista.
Veus el que et deia?
És l'espai satèl·lit.
Escolta, ho hem de fer, eh? Ho hem de fer.
Hem de crear alguna cosa, eh? Perquè això no és normal.
Fem una cosa.
Parlem, recordem
a tota la gent que n'estigui sentint
qui són els satèl·lits, com va sorgir una miqueta.
Fem una mica d'història, no?
Per comentar-ho, per recordar.
Sí, bueno, res, satèl·lit fa cosa d'un any i mig.
Ens vam juntar amb l'Oriol, el Joan i el Josep Maria.
I ja ens coneixíem més o menys d'altres grups,
perquè cadascú ja veníem d'altres projectes.
Sí.
I no res, estàvem una mica tots sense fer res.
Ens vam quedar un dia per xerrar una mica
que volíem enjar com un projecte comú.
i, bueno, vam començar a sejar i a fer temes.
I el tema està que ens vam presentar al DO,
ara al setembre passat,
i no res, va donar la casualitat que vam guanyar
i no res endavant.
O sigui, anem fent...
Estem treballant en temes nous,
hem tret l'EP de quatre temes,
que està a la venda a Tarragona, al Xiva Records.
Que carrerilla, eh?
Que carrerilla que estàs agafant, eh?
Si és veritat que te sents còmode ja, eh?
Per anar a la ràdio.
Això que estic encostipat avui, eh?
Això t'anava a dir,
que no et trobaves gaire bé, eh?
Estic a tímit encostipat, però bé, bé.
I no res, això que et comentava,
i ja t'ho dic, fa un any i mig de projectes,
estem molt contents i estem, no res,
ara estem començant a rodar
tot el que hem estat treballant aquest any i mig
i consolidant el projecte.
Fantàstic.
I clar, a veure què sap quines són les perspectives
i quines són les expectatives que venen, no?
Ara per ara segurament que allà on us criden
i us volen sentir, allà aneu, no?
Sí, clar, ara és un moment de...
És un moment dur, no?, a nivell de...
M'imagino.
...de fer concerts, jo,
perquè a vegades hi ha les condicions
o els llocs, doncs...
Bé, les circumstàncies,
hi ha pocs llocs, però bé,
que intentem anar a tothom,
bé, a tot arreu on ens cridin, lògicament,
i amb ganes d'anar tocant
i que la gent ens conegui.
Comentaves que, clar,
teniu ara mateix un EP amb quatre cançons
que són els que estem sentint ara de fons,
però sobre l'escenari hi ha moltes més
que de cara a un futur, no gaire llunyà,
esperem que es puguin arribar a plasmar,
ja en un EP, no?,
sinó en un bon CD, no?
El que passa és que nosaltres tenim una manera de treballar
que anem bastant a poc a poc,
si és la paraula,
som molt constants,
ens ho mirem tot molt abans que surti algun tema,
i sí, en tenim uns 10 o 11 temes ara
per fer el concert que ara oferim,
que són uns 45-50 minuts de bòlum.
Molt bé.
I sí, esperem fer el disc d'aquí a poquet.
M'imagino, Gerard, llavors,
que els bolos al 100%.
Clar, si teniu aquest temps,
que dintre del que jo crec que per un músic,
una vegada que ja l'agafes,
que te trobes còmode, que estàs bé,
deu resultar un visto i no visto,
o sigui, no s'adoneu compte que ja s'acaba, no?
Tocant t'ha passat volant.
El dia de l'últim bòlum del magatzem,
també, que va ser que vam fer els 10 temes que tenim,
ens va passar el concert volant,
que jo m'hauria estat dues hores més tocant allí, no?
Tampoc se'n s'avorria a la penya.
Diu, ara que ja m'ha agafat carrerilla, no ens l'atureu, no?
Clar, quan estàs tocant,
això li passa a qualsevol músic o qualsevol,
que es dediqui una mica, que pugi a algun escenari, no?
Quan estàs allí,
abans de sortir,
estàs amb aquelles papallones a la panxa,
però quan estàs a l'escenari,
és que te quedaries unes quantes hores, no?
Però vols.
Entre tu i jo, Gerard,
jo a la gent que surt a l'escenari,
que té aquell despert pajo,
jo els admiro,
perquè jo ho he comentat un munt de vegades,
tinc unes...
No sé si és pànic escènic o respecte,
no sé que tinc...
Què va, què va?
No, no, de veritat que t'ho dic en sèrio,
m'ho passo fatal.
I intento evitar...
Home, jo tinc una mica de pànic a la ràdio.
Què dius?
Si ho volies.
M'hauràs de fer un curset tu a mi i jo a tu.
No, no,
la veritat és que és molt xulo,
o sigui,
jo penso que és acostumar-t'hi també,
i suposo que és el bagatge, no?
Hi ha gent que està més acostumat
a fer aquestes coses,
però n'altres també van enviar-te abans
de projectes diferents que fan...
No sé, jo porto tocant des del 92
i portes una mica de bagatge.
És que t'he de dir que tots els que formeu
ara mateix al grup, al satèl·lit,
jo crec que cadascú té una història
que es podria escriure un llibre, eh?
I a més a més no un llibre d'aquest xinet, eh?
No sé si ho compraria ningú,
però intentarem passar en Jordi l'any que ve,
No, però me'n refereixo a que porteu
un bagatge musical
que es nota en el grup,
que no és allò que dius,
mira, fa pocs anys que ens hem juntat,
que som quatre col·legues,
que també està bé, no?
Sí, sí, clar,
és molt diferent.
Com a satèl·lit,
és el que et comentàvem,
que fa un any i mig que ens hem juntat,
però clar, cadascú portem uns quants anys
tocant amb altres formacions
i altres grups,
i no res,
i també això s'ha plasma una mica, no?
Que no és un grup que comencem ara a tocar
i no sabem de què va res, no?
Més o menys...
Ah, ara m'has agafat, sí.
Entre cometes una mica d'experiència, saps?
Home, però segurament que no us passaria
com als grups novells que comencen.
No.
I el que dius, doncs,
ara ja sabem on agafar-nos,
de quina manera ens hem d'agafar
i com hem de continuar,
o almenys la idea la teniu bastant nítida, no?
i neta.
Sí, sí, sí, això està clar, això està clar.
Però, bueno, són els anys que et dona...
L'experiència.
L'experiència.
I ja està.
I estem parlant de persones que tenen 20 i pocs,
o sigui que...
Sí, entre 18 i 22.
Per això que dintre de l'experiència,
clar, com porteu tants anys dintre del món de la música
i vau començar també tan joves,
clar, continueu sent molt joves encara.
Gràcies, gràcies.
Són molt bones persones, què s'ha de dir?
No, jo ho veig, jo ho sé.
Jo m'agrada que em truquis, home.
Gerard, i de cara a la semana vinera et trucaré
perquè on toqueu?
O com ho teniu?
No, aquesta setmana,
bueno, el divendres al Cau,
ai, al Cau, perdó, a la Cero,
a la Cero, perdoneu,
i el 13 d'abril toquem a...
crec que està confirmat ja,
al Cau de Tarrona.
Ah, veus.
Sí, i després el 27 del mateix mes d'abril
toquem a l'Alfa en Viu a Barcelona,
a Gràcia,
i de moment a april tenim aquests dos concerts.
Molt bé.
O sigui que el de cara d'aquí a dues setmanes
aproximadament us tenim al Cau,
a cara al dia 13 em deies...
Sí, i el 27 aneu cap a Barcelona.
I el 27 a Gràcia, a l'Alfa en Viu, sí.
O sigui, com va ser que va sorgir aquest bolo de Gràcia?
Espera, espera, digue'm, digue'm.
Explica'm, explica'm.
Jo tinc una amiga que viu a Barcelona
i que està posada una mica en aquest mundillo
i, bueno, ens va escoltar i això,
li va agradar la proposta
i va muntar un concert a l'Alfa en Viu
amb una altra noia que...
No me'n recordo el nom,
això sí que és una cagada.
No passa res, no passa res.
A Barcelona...
No, però com que ella ja sabrà qui és,
ja es donarà per entesa, ja està, ja està.
No, sí, és que té un nom,
és que és una noia que crec que és irlandesa.
Ah, és que era molt complicat de dir-ho.
Digue'm així.
És molt complicat.
Sí, sí, sí.
I el meu irlandès a l'anglès no...
És com el meu del Kentucky Fried Chicken,
o sigui que fatal.
Sí, sí, sí.
No, i això, ja ha sortit la possibilitat d'anar allà
i encantat, estem amb moltes ganes també d'anar-hi.
I després, el maig, el 3 i 4 maig,
que hi ha el de la Fira de Vilaseca,
de Música al carrer...
Ah, molt bé, també esteu per allà.
També hi serem allí.
Sí, el que passa és que encara no sabem dia.
Ja xerrarem, no?, suposo.
Home, ara estava pensant.
Home, si es porto de cara al dia 13,
està molt a sobre.
Qualsevol cosa...
Home, de cara al dia 27 podem tornar a parlar
i així ja sabreu.
Ja estàrem tancades les dates.
Ja estarà tot tancada.
No te confirmo encara l'entrevista
de cara a aquell dia, d'aquella setmana,
perquè porto un disbarat de ment,
de més de veritat,
perquè, clar, saps allò que hi ha molts grups
i hi ha poc temps dintre del programa
i arriba un moment que no dono més.
Jo m'enrotllo, no? Vols dir?
No, no, no, jo, jo m'enrotllo, jo.
Gerard, recordem, estareu aquest cap de setmana,
us tenim...
Aquest divendres a la 0.
A la 0 dins el quilòmetre.
Juntament amb els cràtors, sí, del quilòmetre 0,
i que també ja tenim moltes ganes d'anar-hi
i de tocar amb aquesta sala que ho porta des de fa un poquet temps,
més o menys, gent nova.
I dic que serà a partir de les 10 de la nit
i el preu d'entrada és de 6 euros.
És barato, és barato.
Home, barato no, va, tirat, tirat.
És un xupito d'aquests.
Exacte.
Pensem que pot ser 3 euros per grup,
o sigui, 2 per 1, eh, 6 euros.
Que ens hem de pagar les baquetes, les cordes, els parches,
home, que això no és res.
Això no és res.
La gent que no hagi marxat de vacances,
que vingui al concert.
Clar, perquè ja t'ho tindran estalviat per poder veure-us.
Clar.
Tu ja en fas bé, eh, ja en fas bé.
El dia 13 us tindrem al cau,
torneu cap aquí, cap a casa.
Després, el dia 27, ja marxeu cap a Barcelona,
que està molt bé, aquesta sortideta,
i és una boníssima oportunitat, no?
I tant.
Per obrir una mica més d'espai.
I el que dius, mira, anem cap allà a veure què passa,
a veure si ens descobreixen d'altra gent.
Bueno, nosaltres el que...
Tampoc és allò d'anar a Barcelona...
Nosaltres tenim ganes d'anar tocant,
ja sigui a Tarragona, a Girona, a Lleida,
on sigui, a qualsevol poble.
O sigui, no...
Lògicament, si vas a aquests llocs a Gràcia o a Barcelona,
sempre pot venir gent que no et coneix
i també presentar el projecte, no?
Però, bueno, són concerts que ens venen molt de gust.
En veritat, fer-los tots, no?
O sigui, són...
Nosaltres ara el que tenim ganes és a tocar
i que la gent ens conegui.
Doncs sí, i quanta més gent, millor, no?
Clar, està clar, està clar.
I després recordem que estarem pendents,
a veure què és el que passa per Vilaseca,
que torneu d'aquí a principis de maig.
Sí, 3-4 de maig segur que estem per allí.
M'ho he apuntat, eh?
Has pogut veure que ho he repassat, eh?
Ah, sí, o sigui, quina memòria que té l'Escèlvia.
Sí, sí, si no m'ho apunto, no faig res.
Ja està bé, ja està bé.
Doncs Gerard, moltíssimes gràcies.
Doncs gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé aquest divendres
per l'alquilòmetre següent de la sala 0.
Vinga, bona abraçada a tothom.
Gràcies.
Salud.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Fins que...
S'acabi el món
Hi ha flors que no moren mai
Eulàlia
Eulàlia
Eulàlia
Com la brisa que ens desperta pel matí
Que congela el temps
Ens transforma i ens fa diferents
Són fraccions
D'un mateix
I les coses que m'han quedat per dir
Les guardo per mi
Com tres o dos d'un llarg escut
Són presents
No t'ho perdo
Altyazı M.K.
Fins demà!