...como un homenaje a Néctar desde Ecuador, Gerardo Morán.
Música
Viento tú que te alejas junto a mi amorcito, cuéntale que le espero junto al arbolito.
Aquel arbolito, ¿dónde está escrito tu nombre y el mío?
Tu nombre y el mío, aquel arbolito, ¿dónde está escrito tu nombre y el mío?
Tu nombre y el mío, nunca había llorado por ningún cariño, y hoy como el arbolito lloro como un niño.
Aquel arbolito, ¿dónde está escrito tu nombre y el mío?
Dins del Cultura de Carrer 2013, també dins de l'Espai Jove la Palmera,
arriba aquest dissabte, demà mateix, a partir de dos quarts de nou del vespre, la nit equatoriana.
I en què consisteix aquesta nit equatoriana?
Doncs per explicar-nos una miqueta més, tenim via telefònica a la Marina Vidal.
Ella és tècnica de cooperació i també solidaritat de l'Ajuntament de Tarragona.
Marina, bona tarda, benvinguda.
Hola, bona tarda.
A veure, a veure, m'has de posar en situació.
Explica'm, què és el que podrem trobar demà mateix i ens apropem a l'Espai Jove la Palmera?
Doncs demà mateix podem trobar que ens porten a l'Equador per 10 euros, podríem dir, que és el titular.
Però, però, sense avió, eh? I sense sortir de Tarragona.
Sense avió i sense sortir de Tarragona.
No, no, només ens cal anar a l'Interior Tàrraco i allà a la plaça, a l'Espai Jove la Palmera,
el que trobarem serà una exhibició de danses tradicionals de l'Equador
i també un grup de música que animarà la nit amb música tradicional d'aquest país.
I, a banda, també tindrem l'opció de sopar, menjar típic,
que ens el prepararà el taller ecuatoriano d'Ecultura,
que és una associació de catalans ecuatorians
que volen compartir amb nosaltres la seva cultura
i per això ens prepararan un menú típic.
Aleshores, tenim l'opció de fer una aportació de 10 euros pel sopar,
aquesta aportació va al taller ecuatoriano d'art i cultura,
i si no, tenim la possibilitat de passejar-nos per la Palmera
per disfrutar d'aquest grup de música i també d'aquest grup de dansa.
Doncs mira, si ho podem fer tota la combinació és millor, no?
Home, jo crec que...
Si podem seure en una de les taules de la Palmera
allí amb el sopar a taula
i disfrutar de la música i de la dansa,
doncs jo crec que molt millor.
El pas complet és molt millor.
Recorda'ns, Marina,
o sé que la primera vegada que vam parlar tu i jo ja ens ho has explicat,
però mai està de més.
Per què Enguany, Equador?
Bé, Enguany hem triat l'Equador, aquest país,
perquè, d'una banda, ens interessa molt
a aprendre d'altres països, d'altres iniciatives, d'altres cultures.
I en aquest cas, l'Equador és una de...
conté en el seu territori nacional,
una de les reserves de la biosfera,
la més important de tot el món.
I com sabeu,
gran part del seu territori és l'Amazonia, no?
És l'Amazonia,
i en aquesta Amazonia hi ha això,
la biosfera més important del planeta.
Però també Equador té una altra cosa,
que a nosaltres ens fa molta falta
per portar el modo de vida que portem,
que és el petroli, no?
I aleshores,
això com no és molt amica a la natura del petroli,
com sabeu...
No, no, no.
I aleshores ens hem fixat en aquest país
perquè realment ens han fet una proposta trencadora, no?
Ens han dit, doncs,
què hem de fer, no?
seguir com fins ara,
depenent de les explotacions de petroli,
tot i que això comporti...
Trencar-ho tot.
...que aquesta biosfera es pugui perdre per sempre,
i és única,
i a més és un dels pulmons del nostre planeta,
o bé hem de repensar una mica aquest model que tenim.
I aleshores ells, a més a més,
han considerat que la terra,
que la natura en si té un dret,
no és una cosa que té dret,
és a dir, subjecte de dret,
no la podem fer servir com nosaltres vulguem,
perquè ella té els seus drets propis.
I aleshores ens sembla molt interessant,
en aquest moment que vivim,
que, bueno, ens obliga a molts canvis, no?
Ens ha semblat interessant fixar-nos
en què els canvis poden ser millor,
els canvis del sistema o de la nostra manera de fer,
el que ens poden fer és millorar a tots,
com a...
Quan parlo de tots, parlo a nivell planatari, eh?
Tots, sí, sí, tots, tots.
Com a tots.
I per això, d'una banda,
ens hem fixat a l'Equador per aquestes iniciatives
que ja des de fa uns anys
està tirant endavant en aquest sentit,
també perquè, igualment,
hi ha un conflicte ambiental molt greu al país,
perquè les explotacions continuen,
no només de petroli,
sinó també de fustes nobles,
molts dels mobles que comprem,
no ho sabem,
però venen d'allà,
la fusta ve d'allà,
i, per tant,
una mica ens interessa aquest problema,
perquè realment ens implica a tots i a totes,
perquè tots consumim tots aquests productes
que venen d'allà,
i, d'altra banda,
també hem triat l'Equador
perquè la comunitat ecuatoriana,
Tarragona,
és una de les comunitats més nombroses que hi ha
de persones que provenen d'aquest país
i també és la nostra manera
que ells puguin participar activament,
no?,
explicant-nos el seu...
Nosaltres fem la integració al revés,
jo sempre ho dic, no?
Ens hem de deixar d'explicar com som nosaltres
i començar a escoltar com són els altres.
Sí,
i de posar una mica més d'orelles, no?,
que potser ens estem tornant massa egocèntrics,
arriba un moment que potser...
Hem de començar a escoltar com són els altres.
Sí, sí, sí.
I així,
d'aquesta manera,
doncs es va triar a l'Equador,
però també, Marina,
a banda d'aquesta festa,
també venim d'un cicle de pel·lícules
que m'agradaria saber com han anat,
com han funcionat.
Bé,
fins ara n'han anat molt bé,
perquè realment tinguem en compte
que, clar,
aquestes pel·lícules són un recorregut
per la vida del país
i, per tant,
hi ha alguna pel·lícula
que hem fet alguna pel·lícula de ficció
que realment ens és més agradable, no?,
que hem donat un tomb als paisatges,
però n'hem fet alguna d'una mica més crua, no?,
que ens ensenya aquest conflicte ambiental,
per exemple,
o el problema que han tingut els pobles indígenes
amb les indústries extractives, no?
I, per tant,
són documentals que són molt interessants,
però que costen una mica
que la gent s'acosti a la palmera per veure'ls.
I, finalment,
la gent quan s'acosta tothom torna,
això sí que ho podem dir.
I la gent, a més,
està molt agraïda
de veure un cinema diferent, també,
que ens expliqui altres coses.
I, realment,
la veritat és que, bueno,
ens queden encara dues pel·lícules,
perquè això ho fem fins al dia 31,
i tenim una mica de tot.
El dimecres vinent,
el dia 24,
tenim el Que tal lejos,
que és una pel·lícula de ficció,
i que ens transporta una mica
pels paisatges d'Equador.
I crec que això completa el viatge
que començarem el dissabte.
És una mica com el complet.
I, després,
encara ens en queda una,
el dia 31,
que aquesta ens farà veure una mica més
la realitat
de la problemàtica,
que, com qualsevol altre país,
en aquest cas té l'Equador
amb diferents àmbits.
Per tant,
veurem una mica de tot,
però fins ara ha anat molt bé,
el públic ha quedat molt content,
a més a més,
és molt agradable,
també,
estar a la palmera
a les 10 de la nit,
tan inserïble de bar,
veient una bona pel·lícula,
fantàstic.
Veient una bona pel·lícula,
vull dir que és ben agradable,
amb aquesta calor que fa,
doncs ve molt de gust.
M'imagino,
i t'ho vaig també comentar
l'altra vegada,
que no només per la gent
que no coneixem l'Equador
de primera mà,
sinó també segur
que aquestes pel·lícules,
encara que puguin ser molt crues
i molt dures,
depèn de quin moment,
no?
Segur per la pròpia gent d'Equador
que es troba aquí
és com portar-los
un trosset de la seva terra.
Sí,
i també,
a part de portar-los
un trosset de la seva terra,
és com ensenyar,
o sigui,
és d'una banda que ells,
clar,
se senten reconfortats,
perquè això a tots ens passa,
no?
Quan vivim fora,
amb sexe per la tele
a Catalunya o a Tarragona
o a tots els trossos,
això és casa meva.
D'una banda,
tenim aquesta sensació
que tots hem experimentat,
no?
I d'altra banda,
a més a més,
senten com un reconeixement,
no?
Per exemple,
un dels dies més emotius
va ser el dia que vam posar
Benvingut a Mants Teus,
que parla de totes aquestes persones
que van haver de deixar casa seva
per buscar necessitats,
per haver de buscar una vida millor,
per alimentar les seves famílies,
i ens parla d'aquestes famílies,
com després a Barcelona
al cap dels anys es troben,
mares que potser fa 4 o 5 anys
que no veuen els seus fills.
És dur, eh?
I això d'alguna manera
t'ensenya a donar manca a tu
la duresa que suposa la immigració,
que jo crec que no te'n fas a la idea
fins que no et toca a tu.
I no som conscients,
precisament,
d'això,
que ells no marxen de casa seva per gust,
sinó la gran majoria de vegades,
alguns,
no és el cas,
gràcies a Déu,
de l'Equador,
però sí que és per fugir
de poder morir,
diguem-ho així,
literalment,
no?
Sí,
clar,
en molts casos,
quan parlem d'immigració,
o, evidentment,
de refugiats,
o persones que necessiten d'esil,
són persones que estan fugint
de contextos bèl·lics
que, evidentment,
es poden suposar la mort directa.
I en aquest cas,
en el cas de l'Equador,
estem parlant d'un país
que va passar per una greu crisi econòmica,
això que és que ens sona a tots,
i aleshores la gent es va ser obligada
d'haver de sortir del seu país
per mantenir la seva família.
En aquest documental,
per exemple,
jo em fixava molt
en la cara de les persones
que no han nascut a l'Equador,
que hem nascut aquí,
i que no hem hagut mai d'emigrar,
i realment les cares
estaven desencaixades,
perquè realment
va ser un moment,
un documental dur,
però que també és un reconeixement
a l'esforç
de totes aquestes persones,
no?
No, no, no.
Jo crec que els ha de reconfort...
Espero que els reconforti
en el sentit
que almenys reconeixem
que realment
és un esforç
i és un tràngol
i no els hi posem...
No els hi hem posat mai gens fàcils.
No, no,
a tot el contrari.
La gran majoria de vegades
potser fins i tot
parlen que pensaven
que arribaven al paradís
i que al paradís
res de res,
no s'han trobat res
del que pensaven, eh?
Sí, també...
Sí, també era sorprèn
dels testimonis
del documental, no?
Que la majoria deien
just això que has dit tu, no?
Que esperava que quan arribés aquí
tot fos...
Ah, si local, sí, sí.
i el documental
està gravat
just després
de l'inici
de la crisi econòmica
aquí a la Sota Espanyol
i per tant
també hi ha
alguna persona
que ha secat
fins a fer-ne
i ens explica
que damunt
de l'esforç
que ha fet
d'haver
de marxar
de casa seva
d'haver de deixar la seva família
després de tot això
damunt
encara, no?
Diu
que salgo d'una crisi
i m'esperen
a una altra, no?
Sembla que el persegueixin.
Sí, realment
i n'hi ha molts
que diuen, no?
Jo, si ara
capigués el que he hagut de passar
aquí
no hauria vingut, no?
Hi havia també
que ho comentaven
per tant
la idea dels documentals
és aquesta, no?
És que ens acostem
una mica
a la realitat
d'aquestes persones
que són
com ciutadans nostres
i que viuen
al nostre costat
i que entenguem
i siguem una mica empàtics
i entenguem
que per ningú
és fàcil
tot això
No, i que a més a més
el que dèiem
que ells van venir
del seu país
per exemple
pel que deies
per aquesta crisi
que ara mateix
ens està tocant
a nosaltres de ple
i que encara així
ens consta
no arribem a empatitzar
del tot
que dius
a veure
què millor professors
que ells
que ja saben
com ho estan vivint
Molt bé
és que això és
realment també
en aquesta setmana
hem parlat
en setmanes anteriors
hem parlat
de com van afrontar
perquè ells van tenir
exactament
en aquest país
i a la majoria
de països del sud
van tenir exactament
els mateixos
els mateixos inconvenients
o les mateixes
crisis econòmiques
que estem tenint nosaltres
ja les han passat
ja saben què és
saben a què s'exposa
ens exposem
les persones
quins problemes
ens trobarem
i també hem aprofitat
aquest cicle
de l'Equador
per parlar una mica
de com l'Equador
com a país
va afrontar
va afrontar
aquestes problemàtiques
no?
i si realment
podem crear
un paral·lelisme
i trobar mecanismes
nosaltres
perquè no
perquè ens han sortit
el millor
parats possibles
i per això
també hem volgut
agafar aquest país
per les iniciatives
que en aquest sentit
ha tingut
i a més a més
allò que dius
aprendre
aprendre
però amb tot el sentit
de paraula
no només mirar-ho
de costat
i dir
ai que malament
ho han passat
aquesta gent
sinó aprendre
perquè ells han passat
el mateix
a més a més
els hi ha donat
temps
desgraciadament
d'intentar arreglar-ho
d'equivocar-se
i per tant
una mica
i ells
molta gent
ens diuen
molts ecuatorians
que han vingut
que han passat
per aquí
pel cicle
ens comenten
això
que tenen la sensació
que torna a començar
tot
que entren en una mena
de bucle
i llavors
diuen
no perquè nosaltres
això ja ho hem passat
i ja sabem què és
i per tant
ara
per això et deia
que és el moment
de deixar
de donar-nos
de donar-nos
d'explicacions
sobre què som nosaltres
i començar a escoltar
què són els altres
i què han fet els altres
i potser ens serveix
d'instrument
per això
per sortir-nos
en el millor que puguem
exacte
exacte
continuaria parlant
hores i hores amb tu
eh Marina
ja veus que estic molt a gust
i que anem comentant
i compartint
podem arreglar aquí el món
amb 15 minuts
tant de bo
tant de fos
fos tan fàcil
tant de bo fos tan fàcil
no ho volen
no ho volen
no ho volen
si dediquéssim cadascú
de nosaltres
15 minuts
sí sí sí
a arreglar el món
cadascú de nosaltres
potser alguna cosa
sí que faríem
jo crec que fins i tot
està més senzill
saps allò que
fins i tot
un petit
una petita rialla
un somriure
en un moment determinat
pot aclarar
una miqueta
algun que un altre núvol
no
d'alguna persona
que estigués allà
per això volem demà
dissabte acabar
posar la guinda final
el cicle de l'equador
amb una festa
perquè no hem de perdre
l'optimisme
mai mai mai
encara que estigui
el cel ben negre
sempre hem de trobar
una estrelleta
al mig
per arribar-hi
per arribar-hi
per això ens agrada
això
Marina
però una cosa
t'agrada comentar
per la gent que ara mateix
estigui sentint
demà es poden atensar
així com així
hi ha un preu d'entrada
estipulada
el preu d'entrada
és un 10 euros
el pagament
estarà en efectiu
hi ha hagut gent
que ja ha comprat
el tiquet
en aquesta setmana
durant les activitats
el que és important
és que ens inscrivim
a la pàgina web
a la pàgina web
i ens poden inscriure
a la pàgina web
i ens poden inscriure
al sopar
més que res
perquè les places
evidentment
són limitades
i aleshores
un cop
arribem al sopar
nosaltres ja sabrem
qui ha fet el pagament
abans
i qui no
i que en aquell moment
els facin el pagament
en efectiu
que s'inscriguin
el més aviat
millor
és a dir
si avui divendres
es poden inscriure
millor per tots
per tenir una previsió
i després
si un cop
ells intentessin
entrar de pàgina
no es poguessin inscriure
qualsevol cosa
també poden passar
per l'hi
perquè en altres anys
el que ens ha passat
és que nosaltres
sempre fem
una miqueta de sopar
de més
i aleshores
en aquell mateix moment
si s'obre
alguna plaça
l'any passat
per exemple
crec recordar
que van venir
20 persones més
i vam tenir sopar
per tots
no us ho podem assegurar
però bueno
si no podeu treure el cap
i si no també podreu
si no la gent que vingui
i no tingui tiquet
per sopar
doncs sempre pot
disfrutar almenys
amb la música
i la dansa
però en principi
ja tenim previst
doncs que pot ser
que a mi hi ha algú
que no li hagi donat
temps d'inscriure
d'acord
doncs que s'apropin
encara que no us heu inscrit
que no passa res
que us podeu inscriure
allà mateix
podeu dir
d'aquesta nit
equatoriana
que serà
aquest dissabte
dia 20
a partir de dos quarts
nit vespre
dos quarts
de nou del vespre
i que també
a partir de la setmana vinent
continuem
amb el cicle de cinema
dedicada a l'Equador
no?
aquesta pantalla
el món maquíssima
que també ens oferiu
des del cultura de carrer
Marina
gràcies
ens hem deixat alguna cosa
a dir?
no
no ens hem deixat res
tenim ja controlat tot
ho tenim tot controlat
i demà
ens veiem a la palmera
crec
doncs moltes gràcies
i fins demà
a tu
vinga, merci
adéu
adéu
adéu
a tu
adéu
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit