.
Bona tarda, Jessi.
Bona tarda, Sílvia.
Com prova?
Molt bé.
Estàvem així com molt animats fa una mica.
I tant, estem superanimats.
És que ho hem de fer, si no malament, no?
I tant.
Avui estem animats i estem una mica tristos
perquè això del mes de les bodes ha estat molt divertit.
Què vols que et digui?
I curt, fins i tot, eh?
Sí, sí, la veritat és que sí.
Hem fet una mica de tot durant aquests quatre programes.
Hem fet, òbviament, Núbia.
Hem fet com organitzar una boda, perquè...
També em va sobtar una mica el procant, va dir, eh?
Sí, sí.
A mi em vaig quedar garrafada.
Després vaig fer el canvi en pessetes.
En pessetes, el que et vas gastar tu...
I després vaig pensar, oi, doncs no està tan...
Exagerat.
Exacte.
El que passa, clar, quan te diuen 20.000, dius, ostres...
És una barbaritat.
El canvi en pessetes, dius, no, no, però si potser és el que costa, clar.
Clar.
I ara, bueno, ara com ja estem pensant la majoria en euros, tu com que ja vas passar per la vicaria, diguéssim, ja ho tens clar.
Però per la resta, totes aquestes parelles que es casen ara, que s'han casat aquest any o que es casaran l'any que ve i que estan preparant un munt de coses...
Mare de Déu.
Sí, sí, sí.
Ànim.
I paciència.
Sí, i paciència.
Sí.
A l'hora d'acabar de fer tot el que heu de fer, que no serà poc, eh?
Sí, exacte, que no és poc.
Llavors, avui farem una mica de Núbia i de Nubi, per no fer de menys amb ells quatre detallets sobre què s'han de posar o quins són els vestits que millor es quedaria i que més es fan servir, sobretot.
Però, bueno, abans, si vols, parlarem de la col·lecció de la Yoran Cris, de Barcelona Bridal Week, que van fer una col·lecció llarguíssima, per cert.
Va ser una col·lecció llarguíssima.
Bueno, sí, si vols, canviem.
Primer canviem, no?
Canviem, canviem.
Canviem de música.
Sí, sí.
Doncs, com us estava explicant, la col·lecció de la Yoran Cris, la Yoran Cris, la Yoran i la Cristina són dues germanes i han format aquest tàndem comercial i aquesta marca, que és Yoran Cris.
També fan col·leccions de, no de núvia, sinó de col·leccions de roba normal, diguéssim, potser, no de núvia, i van presentar la 080 el passat estiu, per aquest estiu, una col·lecció molt, molt, molt, molt interessant, molt plena d'un munt d'atul i de transparències molt sexy, la veritat.
I la col·lecció, la seva col·lecció de núvia, és una col·lecció molt completa i està molt treballada i, a més a més, està molt avançada a, com a l'alta costura, podríem dir.
Va, ja està parlant amb la Yoranda i, vaja, si voleu, la sentim amb ella.
Doncs sí, anem-hi?
Anem-hi.
Com és la col·lecció?
Ui, és que la col·lecció, aquí heu vist 40 vestits, però és de 92.
Sí, aleshores, aquí fem un petit esqueig, el que ens sembla una mica més, bueno, doncs que fa una mica més de xou.
Aleshores, són cinc línies que fem, una mica per vestir a tot tipus de noies, perquè, clar, no a tothom li agrada un vestit estret, o ample, o hippie, o molt romàntic, o molt vintage.
Aleshores, fem aquestes cinc parts, una mica per tothom.
Teixits, jo treballo sempre molt els encaixos, a mi m'agraden molt, no?
Aquest any hem combinat més alguna part d'encaix amb parts llises, però no obstant, a mi m'agraden,
perquè la gent sol fer un vestit més de modisteria, com més aviat més clàssic, no?
I nosaltres sempre ens decantem per uns teixits una mica més rics.
Doncs, com ens deia la Yolanda, la col·lecció és enorme, han fet una col·lecció amb un munt de peces,
i, bueno, si vols t'explico una mica més o menys com va, perquè té diverses vessants, la col·lecció, té com a cinc vessants.
La Glyn Couture, bueno...
Com ho has dit, això? Que bonic!
T'ha agradat?
T'ha quedat així com a romàntic.
Com a romàntic, exacte.
Sí, parlant de bo de...
Sí, la part Glyn Couture que aboca les divas dels anys 30.
Home, la part francesa, però què m'estàs dic?
Sí, sí, sí, del cine dels anys 30.
Sí.
Amb les siluetes femenines molt, molt, molt definides, ajudant-te amb talls com els albiers
i amb teixits com el setent de seda.
Òbviament, preciós.
Magnífic, magnífic, magnífic.
La vessant Bojogel, amb teixits naturals, que dóna aspecte bohèmic i molt jove.
La part romàntic vintage, que és la típica de quan obres el begul de l'àvia i trobes un munt de retals,
de peces, de tallets i de coses així, doncs aquests vestits són així.
Que magnífic, no?
Sí.
Eren una delícia veure'ls i tots eren superdifiquis.
És que no, potser no semblaven, eren vestits de núvia, però no ho semblaven, depèn de com.
Hi havia un que va sortir amb una pamela, preciós, però preciós amb tot d'encaix,
combinat amb la pamela, que la palmera també era d'encaix,
i era com de somni, com de boda al camp, doncs així.
D'aquestes bodes diferents, d'aquestes núvies diferents.
Això sí, el blanc sempre, no?
Sí, sí, sí, sí.
Imagino, el blanc, a més a més, aquell blanc tan esplendorós, no?
Entre blanc, com aquesta primera part, amb els teixits com a setent,
eren blanc molt brillant.
De car.
En canvi, segons quins teixits, com els naturals, com els cotons i això,
i com eren encaixos, doncs no eren tan brillants i no eren potser tan blancs,
eren una mica més trencats.
però que eren macos.
I havíem fet, a més a més, uns duos del mateix vestit, en blanc i en negre.
En blanc i negre?
O sigui, un vestit en blanc i un altre vestit en negre,
en versió, diguéssim, festa.
De car.
Per entendre'ns.
I aquesta versió en negre la van idear per anar a la setmana de moda de costura de París,
perquè aquí a Espanya no es falta costura i llavors ell, la de Yolanda mateixa, ens explicava
que preferien tenir aquests models així en blanc i en negre, en duat, per donar una mica també d'espectacle.
Ens queda Couture Trésor amb grans volums.
Aquests duos que us deia portaven, eren vestits molt, molt, molt entallats, de molt d'encaix.
A la Yolanda en Cris els agrada molt, molt, molt l'encaix i el treballen molt.
I a més a més a sobre portaven com una mena de...
Alguns portaven una mena d'abric amplós, molt, molt, molt amplós, amb mànigues molt àmplies, molt grosses,
però com si volessin, com si flotessin aquestes peces.
Era una cosa molt, molt, molt vistosa vista la passarela.
I la darrera part de la col·lecció, Romantic Tail,
aquesta part és la de tall clàssic, amb dissenys amb xantillí i tul plissat,
bé, típic tul i a més a més amb aplicacions florals,
el típic vestit més tirant a típic vestit de núvia.
Però vaja, que no hi havia cap que fos el típic vestit de núvia de la col·lecció.
Sempre trencava amb alguna peça, amb alguna cosa determinada.
Sempre hi havia alguna cosa que sortia dels esquemes del que normalment estem acostumats a veure.
A veure, en els dissenys, elles fan servir això que dèiem també els Victoria i Luquino,
no sé si ho recordem, que ens van comentar que estaven acostumats a fer ja vestits dos per uno.
És a dir, jo te poso una cua, una capa, alguna cosa superbonica que et faci entrar per l'església
i que et faci supermaca, però que t'ho pots treure i després a l'hora de ballar...
Així, normalment la part de baix, no? La part de la faldilla, o una cosa així.
O la cua, però que t'ho pots treure i llavors pots ballar tranquil·lament
i pots convertir aquell vestit en un altre vestit totalment diferent i molt més còmode
per estar-te totes les hores que et convingui estar a dreta o ballant el que fos.
I elles també ens ho fan i la Yolanda m'ho comenta.
Aleshores, tots els trajes porten dues peces.
Aquest vestit, com dius tu, una mica més de l'enceria, no?
Però molt treballat perquè va amb pedreries, va amb encaixos i tal,
i llavors una part de sobre, un desaviller, que en diríem antigament.
Aleshores, la noia es pot treure aquesta part i lluir un vestit més estret per la festa, no?
Perquè sol agradar fer això. Una mica un todo llevar.
Veus? El todo llevar, aquest, és el que molts dissenyadors veig que estan portant ara,
perquè, òbviament, si tens un vestit d'alta costura, com el de la Yolanda Cris,
molt, molt treballat, amb molts detalls, i tens una cua llarguíssima,
i estàs ballant, por ahí, i te'l xafen, mare de Déu.
No, portaràs el disgust.
Mare de Déu.
A veure, i també, si tens el luxe de poder dir,
doncs aquest és el meu vestit de núvia,
però tinc l'altre vestit especialment després, a l'hora del banquet,
això és un luxe.
Això també és un luxe.
És un luxe de tenir dos vestits puntualment,
per dues coses diferents, i que siguin tan radients un com l'altre, eh?
Sí, sí, sí.
Els vestits de la Yolanda Cris, la majoria, tenien molt poc volum,
és a dir, molt poc volum a les faldilles.
Em refereixo a aquest típic volum de vestit princesa,
del que hem parlat sempre.
La majoria eren molt, molt, molt, molt entallats a la silueta femenina,
que feien molt bonic, la veritat.
Li vaig preguntar a la Yolanda Cris, a la Yolanda Balla,
quin és el detall que més, més, més li va agradar.
A mi m'agrada molt un casquet que ha sortit així al cap,
que és com un casco, tot treballat amb papalló,
no sé si es veia, perquè no ho sé,
amb papallones i roses i cera i, bueno...
Així.
Un casc, és com un casc.
És un casc, de veritat.
Bé, és més bien quan, així, ara dels anys 20,
en aquesta pel·li que hem tret ara del Gran Gatsby,
aquests casquets que es porten, tipus,
com si fos una mena de tocat,
però que et cobreix el cap, diguéssim.
Doncs era així.
Amb el vestit...
Però, clar, no quedia tan senzill com això,
si no devia tenir...
No, no, quedava senzill,
no quedava extravagantment gran.
Quedava just apagat al cap,
amb els detalls de les flors, les papallones...
A això m'hi refereixo, que no es veia...
No, no, no, no, no només es veia el casc,
sinó també tot el que l'envolcava, no?
Exacte, i sinó que, a més a més,
es veia les papallones, els detalls florals.
I, a més a més, aquell casquet anava
amb un dels vestits de la versió de Romàntic Vintage
de la col·lecció, preciós.
No, imagino.
Eren tots per veure'ls.
No hi havia cap que no et quedessis mirant i diguessis
aquest vestit té alguna cosa diferent,
té alguna cosa especial, té alguna cosa.
La majoria, però, pensaries...
La primera pregunta que li vaig fer a la Yolanda
va ser que hi havia un que estava entre la...
No sabies on estava,
si entre la delgada línia,
entre la lenceria i...
i el vestit de Núbia,
perquè era tan fi,
tan finet,
amb tirants molt finets...
Tot amb transparències, també, jugàvem a això.
Sí, i tant.
Hi havia moltes transparències a la col·lecció de la...
Normalment, pensem, llençaria...
I, clar, dius...
Ostres, si hi ha aquest civil, això vol dir per...
En aquest vestit, sobretot pel setent,
perquè era aquest típic vestit de setent,
portava els tirantets
com amb blondetes
i, clar, tenia un estil i una aura
i una cosa diferent
que deies
Ai, és diferent, però no sé si està
en aquella línia rara
que dius
no sé si estàs aquí o estàs allà.
Sí, sí, que potser fins i tot, depèn de com,
si t'enamores d'ell
només perquè t'ha agradat i t'ha entrat pels ulls,
el podries utilitzar.
Sí.
Veus, ja tindríem tres peces diferents.
Tres usos per la peça.
Podria ser el vestit de núvia,
el vestit de nit, de passió, diguem-ho així.
Exacte.
No?
Exacte.
I si li posem allà una coseta puntual...
Un vestit.
Exacte.
Exacte.
Veus?
Si és que...
Ho tenim, ho podem...
Ho trobem la part pràctica
de tot el que estem veient, no?,
ara per ara.
Ho tenim tot.
O almenys ens ho imaginem, si més no.
Bé, per resumir,
els dissenys de la Yola en Cris.
Aquesta col·lecció es diu Eteria Levanessens,
com a vanessència etèria o alguna cosa així, diguéssim.
Els dissenys són rics en detalls i aplicacions artesanals.
Tenen unes línies molt hippie-chic, que diguéssim ara.
És com si...
Recorden també els típics vestits de blit,
el típic Ibizenco,
que són blancs, amb detalls i amb moltes capes,
de vegades molt senzills, però molt treballats,
que potser...
Sembla discordant.
Sembla discordant, però no,
perquè són quatre línies de vestit,
però és que el vestit està fet tot a mà,
amb brodats i amb tot,
per tant, aquestes quatre línies
ja han tingut el seu treball.
I el tema de hippie-chic i vintage
són els segells que porten la Yola en Cris,
perquè, com us deia abans,
a la col·lecció d'estiu,
per aquest estiu,
que es va veure a la passarel·la de 080 l'estiu passat,
vam veure una col·lecció molt transparent,
també amb molts d'encaixos,
amb moltes reminiscències als anys 20.
No sé què passa, però últimament...
Sí, sí, ens anem cap allà, eh?
Veig els anys 20 a tot arreu.
No, no, però és que és veritat.
Tinc com una mena de cosa rara...
No, no, tu, no tu sola.
No sóc jo.
Jo crec que molts dissenyadors
també els han passat el mateix.
I no sé si és que...
Potser, potser.
No sabem ni acabar d'inventar coses noves
o que sempre el que hi ha,
jo que dius, podem modificar-lo,
podem donar-li el nostre aire,
però sempre partint d'una base, no?
Sí, sí, sí.
I allà va ser molt ric
en moltes creacions,
precisament per allò, no?
Per aquell moment de trencar...
Exacte, pel moment de tornar-te boig
i de fer el que et doni la gana, bàsicament.
Perquè això és el que...
El que passa és que després es va anar a aturar,
es va aturar tot i això ja és una altra història, no?
Sí, sí, això és una altra història.
Aquestes fotografies...
Ara va dir, aquestes fotografies...
Aquests models que em comentes ara
es poden veure en fotografia en algun lloc?
I tant, es poden veure en fotografia en algun lloc.
Vols que t'expliqui en quin lloc ho podem veure?
Digue'm, digue'm, així per la casualitat.
Doncs mira, el blog.
Què blog?
El blog.
Qui dius?
Però tu tens un blog.
Sí?
L'ho estàs dicent?
No.
Te lo juro.
A més, a mi t'ha...
T'has tapat la boca a la ràdio.
T'has tapat la boca a la ràdio.
Perquè vegi, perquè vegi, t'ho penses que està tot això.
Doncs ho poden veure al blog, a jessisweekend.com,
o a partir de...
o si no troben el blog,
al Facebook, jessisweekend.
Sí.
O al Twitter, jessisweekend.
O a Tarragona Ràdio.
També.
I tant.
Almenys podrem tornar-ho a sentir, no?
I tant.
Open Gangnam Style.
Si et pensaves que Tarragona Ràdio no tenia glamour...
Arriba jessisweekend.
El Ja Tardes, cada dilluns a partir de les 7 de la tarda,
Jessica Linares obre una finestra al món de la moda
sota el seu punt de vista.
Jessis Weekend es vesteix amb la roba més espectacular
perquè t'enganxis al món de la moda.
Cada dilluns, el Ja Tardes, a partir de les 7 de la tarda,
Jessis Weekend a la passarela de Tarragona Ràdio.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh.
See ya.
Oh, oh, oh, oh.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Doncs ara que ja poden trobar els vestits de la Yola en Cris, el blog.
Fantàstic.
Què et sembla si fem quatre apunts?
Són quatre apunts sobre vestits de Nubi, diguéssim.
Que normalment, no sé per què, amb ells som més tradicionals, eh?
Sí, però normalment ningú se'n recorda els Nubis.
Sí, doncs.
Sí, trobes.
Sí, clar.
Home, ara t'hi imagina't, un Nubi, per dir alguna cosa, eh?
A veure, imaginem-nos.
La noia va amb el seu vestit esplèndida, meravellosa,
i arriba allà i el Nubi porta...
Ell arriba amb mànigues de camisa?
No, no, o porta pantaló vermell,
botes camperes d'aquelles fins a mig juninoll,
amb un barret de cowboy, camió, a veure si li agrada,
perquè no, i una camisa oberta així, senyant mig pit.
Digue'm que no et fixaries més en el Nubi que en la nòvia.
Veus?
Jo crec que t'hi fixaries més en el Nubi perquè la Nubi fotria el camp.
Ja no volvo més.
És molt important, jo crec que l'elegància que demostra molt bé.
La combinació, sobretot la combinació.
He trobat que, bueno, el Nubi no pot saber com és el vestit d'ella,
però, a veure, hem de tenir una coherència aquí.
Diuen que dóna mala sort.
Sí, això diuen.
Diuen, no?
Això diuen.
Jo no ho he provat mai, no he sentit a ningú que ho hagi provat.
Tu per si de cas, tu per si de cas...
No ho provis, no?
Per això, tu per si de cas...
No ho provis.
A més a més, ve de fa molts anys.
No sé jo què hi ha aquelles coses que jo m'invento.
No, no, no.
I si ve de fa molts anys...
Deu ser per algú.
Per algú serà.
Per algú serà.
Diuen, sí.
No busquem més enllà les llegendes urbanes.
Sí.
Que a ningú li ha passat...
Ningú s'ha convenen, però estan.
Exacte, que a ningú li ha passat perquè és un amic d'un amic d'un amic que ha passat alguna cosa.
Exacte.
No cridem al mal temps ni a la mala sort.
Exacte, doncs no cridem al mal temps.
Però, de totes maneres, tot i que no es poden veure abans, ni sapigués res del vestit, núvia i núvia haurien d'anar una mica compassadets.
És a dir, si tenim una boda per l'església i la núvia vol anar una mica transgressora, però sense tornar-se boja perquè és església...
Sense més estudiències.
Exacte.
Doncs ell potser també.
Ah.
No fa servir...
Però costuma passar que no, eh?
Ja, ja.
Ja, perquè...
Sí, ja, perquè són...
I perquè tampoc està...
O sigui, un vestit de núvi tampoc està passat...
O sigui, no hi ha gaire més opció.
Home, hi ha alguns dessinadors que sí, però molt puntualment.
Sí, perquè vaig veure a la Barcelona Bridal Week, a Fuente Capala, van presentar una col·lecció de núvi i déu-n'hi-do, eh?
Alguns núvis eren... Alguns dels dissenys eren molt, molt, molt atrevits, tipus quadro anglès.
Quadro anglès a l'armilla, amb el traje de quadro anglès igual, però l'armilla d'un altre color.
D'un altre color, m'estic referint...
I llampant.
Exacte.
O un vermell, o un verd...
Sí, sí, sí.
Allò que trenqué és una miqueta.
Preciosa, eh?
Preciosa el detall i la combinació.
Preciosa.
I brillant, allò que dius que llueixi, no?
Sí, sí, sí, sí.
Molt bé.
Per tant, mira, ens centrarem en diversos... en quatre vestits, diguéssim.
Dic, quatre vestits.
Tenim el xaquer, el típic xaquer.
El típic, sí, sí.
El frac.
Ah.
El vestit o el traje, val?
I l'esmoking.
Ja us dic des d'ara que l'esmoking o el toxido no es porta.
no te'l pots posar per anar, o sigui, per casar-te, diguéssim.
D'acord.
Perquè l'esmoking és un vestit de festa, no és un vestit de cerimònia.
I estem parlant que anem de cerimònia.
Ahà, i a més a més ets el nuvi.
Exacte.
Però qual cosa, com tant, no et confonguin i et demanin un cafè.
Correcte.
Perquè depèn de com.
Per exemple.
Clar, és que te pots trobar que potser portis el mateix vestit que el cambrés de la teva oda.
Llavors, no et farà gaire gràcia.
La primera vegada que et demanin un cafè quedarà bé i quedarà divertit, però la segona ja...
Ja no et farà res de gràcia.
No, gens ni mica.
Doncs entrem amb el xaquer.
És el vestit de més etiqueta per l'home.
Només es fa servir per cerimònies de dia.
Es pot fer servir normalment amb colors foscos.
Negres, blaus foscos, grisos foscos, en fi, etc.
Es porta amb una levita, és a dir, una jaqueta una mica llarga.
Com m'agraden les levites.
Sí.
M'encanten.
El fet de la levita és fantàstic.
Fan molt, molt, molt elegant.
Són llargues i arrodonides per darrere.
Es porten armilles, en gris o en negre.
amb pantaló, pantaló, òbviament, i corbata.
Complements, camisa, els bessons i, bueno, sabates, òbviament.
Molt bé.
Hi ha novis que, en posar-se uns bessons molt, molt, molt, molt diferents o molt divertits,
ja estan donant-li el toc boig al vestit de novi.
Amb així està, que sembla que no hi siguin, no?
Exacte, que només te n'adonaràs tu, en realitat, que els portes.
A menys que vagis ensenyant-los d'una manera així com extraordinària.
O surts a les fotos així, ensenyant, aixecant el braç i al costat de la cara, aixecant el braç amb la soa.
No, home, que hi ha maneres, hi ha maneres, allò que te la colzes, cara amb cara, amb la mà al costat, núvia, núvia.
Aquesta pose que tens ara me'n recorda a una pose d'una portada d'una revista de fa poc, de cierta persona.
Que vegis, que tot s'hi val, tot s'hi val per ensenyar.
Tot s'hi val per ensenyar.
Si no, fixa't, les poses també... Ara, faig un kit-kat, perdoneu-me, eh?
Fes un kit-kat.
Les poses que han d'ensenyar l'anell de pedida.
No?
Sí.
L'anell de promesa, perdó, parlem amb propietat.
Res, treuen...
Exacte, aquells que són de 25 quilats, que jo crec que deuen tenir una hèrnia discada al dit,
però jo pel pes, no és que una altra cosa.
I clar, fan una pose així com que sembla que s'hagin de trencar el dit, la mà i part de l'espatlla
per aguantar perquè es pugui veure l'anell.
Exacte, que es vegi bé l'anell, que si no, no té gràcia.
Clar.
Si no es veu bé l'anell...
Doncs això, el mateix.
Igual, igual, amb els bessons.
Amb els bessons, el mateix.
I ara passem al frag, val?
Vinga.
És el més indicat per les bodes de tarda.
I amb molta més etiqueta, diguéssim.
Llavors, estem parlant ja d'una boda, segurament, d'església i de catedral, probablement.
Perfecte, perfecte.
A veure si...
Sí, sí, ara hem centrat-nos.
Hem centrat-nos, sí.
Tenim la jaqueta, que ha de portar un senzill i un petit mocador blanc a la butxaqueta del pit.
Els pantalons han de ser negres i sense pinces.
La camisa blanca i amb coll diplomàtic.
Saps quin és aquest?
M'imagino que és el que sobressurt una miqueta o no?
A veure, diguéssim, el coll normal és el que està doblegat a tot el voltant del coll.
D'acord?
Doncs el coll diplomàtic és el que no està doblegat només que per davant.
Anda, veus el que sobressurt una miqueta.
El que sobressurt una miqueta.
D'acord, sí, sí.
Anava massa lluny, eh?
T'has adonat, eh?
No has vist?
Llavors, l'armilla i les sabates, normalment de color negre.
Una pregunta.
Corbata, pegerita...
Corbata, corbatí.
Però heu de dir pegerita.
Pegerita.
Corbata, pegerita...
El gust del consumidor.
De car.
Bàsicament.
Però...
Depèn de com?
Millor corbatí.
Corbatí.
O, ni corbata, ni corbatí.
Unes corbates que són molt més àmplies, que són, és tipus corbata.
Sí, però és una petita bufanda.
Sí, és molt més grossa, però te l'has d'acordar com una corbata, perquè queda el nus, però queda més...
A més a més, el fil de l'agulla aquest, queda preciós.
Aquella agulla, preciós.
I llavors el traje, el vestit normal i corrent, que normalment són de detalls senzills i sense gaires rareses, o poden ser creuats, o poden ser rectes, de dos a quatre botons.
I normalment, els botons, l'últim botó, el de baix, no escordaria.
D'acord.
No escordaria. No acabo d'entendre per què.
Bueno, a mi jo, per donar una miqueta més així, has de córrer o has de tenir més mobilitat, potser sí.
Exacte, exacte.
I llavors, complements al vestit normal, l'armilla, sabates, corbata, bessons, i bueno, i un cinturó.
I viva los novios.
I viva los novios.
Normalment, com a teixits, vaja, cotó, llanes, llins o els materials sintètics, i recomanació, que us el feu a mida.
Home, clar, si es pot, sí.
Si es pot, recomanació.
Per això és una recomanació.
Si es pot fer mida, doncs, escolta, millor que millor.
Això és com el vestit de la núvia.
Si s'ha d'aprofitar.
Al cap i a la fi, el vestit de la núvia s'ha de fer mida.
Doncs...
Lo mismo.
Home, que si s'ha d'aprofitar, perquè algunes vegades passa,
Sí.
Que s'aprofiti.
A veure, eh?
És molt més aprofitable, de fet, és molt més aprofitable el vestit del núvi que no pas el de la núvia.
Per exemple.
Sí o no?
Home, sempre tens la mama, la iaia, que millor ha guardat aquell vestit especialment per sa filla,
que també pot ser.
Sí.
I potser és estil vintage i encara estaràs donant el clau, no?
I encara estaràs, vamos, estàs...
I només s'ha de fer algun retoc puntual per acabar d'estrenya en aquell puntet que potser t'havert una miqueta més gran o s'ha de deixar aquest punt, no?
Però normalment, jo crec que la majoria de núvies que es casen en guany o que s'han casat, a tu te'l van fer a mida, potser.
Sí.
Veus?
O almenys se't fan a quatre retocs. Tens la idea del vestit en qüestió i després ja a partir d'aquí tira.
Exacte, que te'l fan de nou.
Home, però ara t'imagina el que ve a tu nàvia, a la teva mama, i diu, mira, això ho he guardat per tu, carinyo.
No li pots dir que no.
Home, no li pots dir que no.
Encara que no t'agradi gens. Com li dius que no?
Home, sí que... Home, li pots dir que no. Te'l pots emprovar i li pots dir, mira, mama, no sóc jo.
No, però llavors és quan te'n diu, mira, te'n recollies d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, d'aquí, t'ho deixa magnífic.
No, però si encara, tot i així, recollint, arreglant i no sé què, no ets tu, tu li dius a ta mare, mama, no sóc jo.
Que no pot ser.
I això no casa amb mi.
I què, li trenques el cor a la poble mama?
No, és que clar...
Com li has de trencar el cor?
Com li dius?
Elles volen que vagis guapa, o no?
Per això, però t'ho ha guardat durant d'uns anys.
Estàs posant en un compromís, ara.
Han d'anar tancant, eh, Jessi?
Marxem ja, si vols, eh.
Jo ja estic.
I és que t'estava guardant l'últim ball.
Vinga.
Què et sembla?
Vinga, ballem l'últim ball.
And so he said, I could dance with you beneath the pale moonlight, and I could hold you tight, just as long as you say if the last dance, the very last dance for him tonight.
Well, I got news for him that's not the way it's gonna be.
You're having the last dance with me.
Oh, I know, and it's pain to see that his love is strong as a tall tree.
Oh, I know, but my love is stronger by far than his more love could ever be.
So he can't say who's taking you home and in whose arms you're gonna be.
You're having the last dance with me.
Baby, don't you know it's up to you.
We'll go over, we'll stay.
And I'm really gonna stay right here.
És preciosa, aquesta cançó, eh.
Aquest és l'últim ball que fem amb els núvies, amb les núvies, amb les bodes, aquest mes.
Sí, perquè la setmana vinent ja canviem de terres.
I la setmana vinent i ja estem al juny.
I encara no ens deixarem.
Ens estem començant a treure la roba allà al juny.
I ens deixarem ja al juny.
Home, i al juny ja...
Ja és més complicat, no?
Ja està complicadet l'assumptu.
Clar, és fins al maig.
Home, encara tenim aquí el cap de setmana.
Si voleu convidar-vos a una boda, encara hi sou a temps.
I tant.
Si ens ho organitzem a la gent, jo crec que encara estem a temps.
Encara arribaríem, eh.
Encara arribaríem.
Doncs l'últim que em queda recordar-vos és que al blog trobareu la col·lecció de la Yolan Cris.
I a més a més, les fotos del fotocall, de l'estrena de Fill de Caín, de la pel·lícula de Jesús Montlleó,
que s'estrena aquest divendres a tots els cinemes.
Recordem que s'estrena aquest dimecres.
Ah, sí, d'acord, és veritat.
I vaja, i tenim totes les fotos del fotocall, tots els modelets, els bons, els dolents, la Maria Molins, en plan B,
la Carme Crespa en plan malament, vull dir, ho tenim tot.
Tots, tots.
No em facis cas, no, no, és que acaben d'arribar la gent del Son de la Chama,
que venen ara a fer l'entrevista, els tres components, que d'aquí una miqueta els farem entrar, eh.
Vinga, va.
Sense voler, l'Else ha saludat i la Jessi s'ha mai girat.
Jo no, no te mai giris, no te mai giris.
Jo ja marxo, no patiu.
Tornem la setmana vinent, no?
La propera setmana tenim més.
D'acord.
D'acord?
Gràcies.
Gràcies a tu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Bona nit
Bona nit