Fins demà!
Som d'aquesta manera, Marc.
Som d'aquesta manera.
Ja es queixem per bici, per bici.
Ja.
Si no, ens avorriríem.
Ah, dona.
Bueno, bueno.
Bueno, què tal l'ha vist?
T'anava a dir, t'anava a dir.
La noto a mi més tranquil·la, no sé què ha passat.
Sí.
Què ha passat, Marc?
Què ha passat?
No, no, t'he de dir que estic com una mica indignada.
Indignada.
Per què?
Perquè sí, perquè hi ha coses que a mi em sobrepassen,
i això és una d'aquelles coses.
Començarem amb aquesta notícia,
però primer hem de dir que ens agradi o no,
això és Manà Manà, benvinguts.
Bienvenido, bienvenido.
Avui ha sonat això una mica raro, eh?
Bienvenido, bienvenido al concerto, eh?
Tenim les tecles rares, tenim avui.
Sí, sí, sí, no acaben d'estar al volumen, eh?
Aquesta cançó fa estiu, eh que sí?
Fa estiu.
No, bon ratllo.
A mi em recorda, salvant les distàncies,
em recorda els Beach Boys,
em recorda cançó d'estiu, de platja, sí, sí, sí.
Deixem jove, com l'altre.
Sí, pipioles.
I'm a believer, I couldn't leave her if I tried.
I thought love was more or less on my mind.
And then I saw her face.
I'm a believer, I'm a believer, I couldn't leave her if I tried.
I thought love was more or less on my mind.
The more I gave, the less I got, oh, yeah.
What's the use of trying?
All you get is pain.
When I wanted sunshine, I got rain.
And then I saw her face.
Now I'm a believer.
And not a trace.
A doubt in my mind.
I'm in love.
I'm a believer, I couldn't leave her if I tried.
I couldn't leave her if I tried.
Oh, I see you for trying.
La, la, la, la.
És que me recordo també una de les musiques dels Beatles,
que faltava la, la, la, la, la.
Sí, sí, sí, sí.
No ho arreglarem.
El dia s'ha aixecat, raro.
S'ha aixecat.
I nosaltres estem, com el dia que feia,
saps aquest matí quan m'he aixecat a les 8,
que caia en quatre gotes?
Sí.
I la cosa no, no...
Acabava d'arrunyar, eh?
Jo ja estic en quatre gotada tot el dia.
Bueno, però ànims.
Sí.
Hi haurà enclarianes.
Afrontem-ho quan més aviat millor.
Vinga.
I ens ho traiem del damunt.
Som-hi.
Hola.
Hola.
Què tal?
Què, ben, gràcies.
Portada en la que ens ensenyen la felicitat de Sara Carbonero
i Iker Superportero en les Seychelles.
Que guai, eh?
Les meves vacances somiades.
Sí.
Tras conèixes que esperen el seu primer fill.
Ah.
Se suposa que aquesta xiqueta està embarassada d'unes 30 setmanes
i que parirà o a finals d'any o a gener.
D'acord.
Seria una notícia bonica.
Bueno, molt bonica, sí.
Preciosa.
I espectacular.
Si no fos, perquè tots dos són secs com a pals,
perquè són les coses més aixutes que he vist mai
i perquè, a més a més, ens volen vendre una exclusiva
de hola, rotllo, fotos robades en les que està claríssim
que només li falta mirar la càmera.
Sí.
És a dir, a veure...
A mi no em pots dir que tu arribes a les isles Seychelles,
en les quals no pots arribar ni en avió.
És a dir, has d'anar en helicòpter.
És a dir, no arriben 50 persones de cop.
Sí.
I pot anar un paperatge allí mig camuflat.
No.
És a dir, cada vegada que arriba,
algú ha d'arribar en helicòpter.
helicòpter, d'acord?
No és una illa que tingui una capacitat de gent que diguis,
ostres...
És que venen allà 300.000 persones cada dia.
Hi ha un paperatge i se'l veu.
Sí, sí, sí.
La distància a la que està feta la fotografia
és allò de dir, no te n'has donat,
que hi havia aquell senyor fet de les fotos.
Per l'amor de Déu.
Amb l'amunt de gent que semblava la Rambla,
amb la festa de Santa Tegla,
que no veus, no veus les càmeres ni res.
Sí, exacte.
Jo entenc que potser ells sí és possible
que no haguessin concertat aquesta exclusiva,
perquè no ho són, de vendre exclusives.
D'acord.
Els enganxen cada any, vagin on vagin,
però bé, és molt normal que ells arribin pel seu compte
i es trobin allí, que el paperatge els ha seguit,
i està allà.
Sí, sí.
Home, potser també pot ser...
T'hemos visto...
Saps què?
Aprofitem, que ja sabem que estàs aquí
i fes-nos les fotos una miqueta de qualitat,
que no es vegin molt,
que no sortim molt...
Descarades, que no estan fetes volent, no?
No, que sembli que són robades,
però fes-les amb una mica de gràcia
perquè sé que me les estàs fent.
Això jo m'ho creuria.
D'acord.
Ara, rotllo,
los hemos descubierto y son fotos robadas,
no bonica, no.
Sara, si tu volies anunciar
per treure't de damunt a la premsa
que estàs embarassada,
fes un comunicat de premsa,
perquè tu ets periodista
i saps com funciona això,
i digues,
rogamos que ens...
Deixen tranquilos.
Que ens respeten nuestra...
Intimidad.
Intimidad, i tal i qual,
lo hacemos público
para que no nos persigueix este verano.
Sí.
I ens deixeu tranquils.
Estamos embarazados,
seremos papás a final de año
i iremos avanzando las noticias
conforme las tengamos tranquilos
i tal i qual.
Saps com funciona el mundillo?
No ens prenguis el pèl.
Bueno.
A mi m'ho ofena, això.
No.
Sí, estos posados robados
no me molen.
I arriba un moment...
I menos en la Ola.
La revista Ola
mai a la vida
ha robat res.
No, al contrari,
la gran majoria de vegades...
Ho paga tot.
Home, és que s'havien de pagar
les vacances.
Bueno, exacto.
Ah, allò s'havien de pagar
en algun lloc.
No, sí podria ser
que ells no ho haguessin pactat
des d'aquí.
És a dir,
el rumor venia ja de molt enrere,
se'ls hi menjava ja la notícia
i per tant,
si és possible
que ells haguessin marxat
a la Seixell
sense contractar
cap tipus d'exclusiva
i allí s'haguessin trobat
amb el paparazzi
que els perseguia.
Aleshores, sí que aleshores
es negocia.
Mira,
t'has descobert,
no ens facis les fotos
de mala bajandrí.
Fes-ho bé.
Fes-ho bé.
Jo per tu,
tu per mi,
i així ens traiem
de damunt el pes.
Vale,
però no ens vinguis
amb exclusiva,
rotllo,
fotos...
No, no,
perquè amb això m'hi ho fem.
Però hi ha declaracions
i tot?
No, no,
com han de ser
unes fotos robades
amb declaracions.
No, però entén-me,
ens vam trobar
aquest senyor...
No, no, no,
i fent tota l'explicació.
Si són robades
són que en teoria
ni t'han vist,
rotllo,
el periodista
damunt d'un arbre
i la parella a sota...
A palmera,
les palmeres
que estan a la Seixell
són palmeres.
Clar,
amb una palmera
i aquells a sota
menjant coco.
No,
no cola,
no cola.
I com no cola
i estic indignada,
ja he parlat prou del tema.
Ja està, ja està, ja està.
Anem a parlar
d'una senyora
en majúscules.
Una senyora leona?
Sí.
No, però aquesta senyora
jo la veig
senyora, senyora, eh?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Perquè comia
pastes gallo, no?
Pastes gallo
i gallo, gallo, eh?
Gallo, gallo.
Pates de gallo
no en té
perquè està molt ben operada.
Sí.
78 anys
té la senyora
Sofia Loren.
Home, eh?
I no hi ha manera
de retirar-la.
Perquè és allò que dius
ella és una estrella
però no estrellada.
Brillant, brillant, brillant.
Sí, sí, sí.
I a més a més
que surt en paper
jo crec que a la seva mida
precisament perquè ella
continuï
estar en el candelabro, eh?
En aquest cas
torna a participar
a la segona pel·lícula
dirigida per
Eduardo Ponti
su fill
per aclarir-ho així
i es filma
aquests dies
en distintes localitzacions
italianes
en les quals
ella té
lògicament
un paper
igual que en la primera pel·lícula
i dir, mira, amb un fill
es fa director
què menys
que donar-li un cop de mà
i doncs fer un paperet.
Mama, què t'he de fer?
Clar, aquest matí
doncs mira
ja que em portes
el baranar
posa't aquí
que et filmo
i digue'm aquesta frase.
4 rujetes, 4 rujetes.
Digue'm aquesta frase
no, doncs la dona
ja et dic
78 anys
d'estrella
imagina't
d'estrella
que pel meu gust
guapíssima
és aquella dona
que sap envellir
està operada
però
amb un gust
de dir, bueno
va envellint
i a més a més
ho fa
i ho fa
amb una elegància
i amb un porte
fantàstic
sí, sí, sí
perquè d'acord
que s'haurà estirat
per aquí
i s'haurà romangat
per allà
però no ha deixat
allò que dius
però no ha deixat
d'envellir
no tinc 18 anys
si tinc 60
no ens enganyem
exacte
doncs en aquest cas
ja en té 78
i segueix al peu
del canó
i jo encantadíssima
molt bé
però no deixem
no deixem
el món del cinema
adivina
mi macho me
ei, hem d'anar a Marbella
hem d'anar a Marbella
avui sí, avui sí
a més a més
aquest estiu
amb més raó
perquè George Clooney
torna a estar a solter
uuu
però ja ho van dir
no?
no, no, no
torna de nou
torna de nou
que havia tu
sí
a veure
explica'm
explica'm que no ho entenc
Stacy Cleber era la parella
que durant dos anys tenia
sí
i havíem comentat
que ho havien deixat
i no sé què
però se'ls seguia veient junts
i no sabíem
ah sí
que no havien acabat
de trencar de tot
sí
però ara ja
sí
el que no entenc
el que no entenc
és per què
hi ha un comunitat
un comunicat
perdó
dels amics
és a dir
els amics de la parella
parlen amb la premsa
i ens comenten
que
a la revista People
directament
no a la premsa
a la revista People
i ens comenten
una cosa que tots ja sabíem
és a dir
ella
tot i que deia
que no volia casar-se
i que ella no havia nascut
ens comenten
que ella començava
a tenir
aquell instint
de maternitat
aquest neguit
de dir
ai aquest senyor
que no ve clar
no no no
en si
ella ja tenia
un instint
de maternitat
unes ganes
de fer una família
i això
amb ell
li fa urticària
el que tu et fa
instint maternal
amb ell
li fa urticària
i per tant
com a amics
i com a senyors
perquè això sí
ja sabem
que ell sempre queda
com un senyor
van decidir
deixar-lo córrer
perquè
volien futurs diferents
en el futur
ells volien
coses diferents
el que a mi m'estranya
és que fa quatre dies
quan ho vam fer públic
ens deien que no
que havia sigut
una rotlla
de mutuacuerdo
i que ella no tenia
intenció de casar-se
ni res
sinó que ja s'havia acabat
i que ara siguin
els amics de la parella
els que ens diguin
que el que sabíem tots
és que
una dona no pot evitar
enamorar-se
d'un senyor així
no ens enganyem
no home
perquè tindrà un tocino
de mascota
però és que
és un gentleman
és el que t'anava a dir
és un gran senyor
tu deixes de costat
el tocino
i dius clar
jo aguanto el que sea
deixes de banda
però clar
arriba un punt
que l'instint
és l'instint
i clar
has de canviar de nòvio
quan ja tens ganes
com diuen
les senyores
de sentar el cap
l'has de sentar
en un altre puesto
perquè amb la seva cadira
no
i a més a més
ell ja d'aquesta manera
va tirant pilotes fora
dius
tu si quieres
rotllo de
aquí te pio
aquí te mato
si tu quieres un nòvio eterno
aquí el tens
per tota la vida
si tu el que vols és una família
i no
fuig
fuig
fuig
però cames
ajudeu-me
això jo què dius
res de coses relacionades
amb el matrimoni
no
ni amb la família
ni amb la família
a partir d'aquell moment
que hi hagi
família nombrosa
o que hi hagi
alguna idea
de fer
el senyor Oriol Cruz
i dius
no no no
ja està
comença a rascar
comença a rascar
i a partir d'aquí
li agafa l'al·lèrgia
i adeu
i dels estornuts
que fot
et fa fora de casa
van per aquí no ara
sí
sí
sí
molt bé
m'agrada
m'agrada
perquè últimament
fas cas de la llista
que et dono
sí
sí
a veure
Twitter
Twitter és la mina d'or
de moltes celebrities
entre cometes
il·legalment
39.000 euros
és el que ha cobrat
Charlie Sheen
per un tuit patrocinat
i tu em diràs
què és això
això
ara ja es patrocina
els tuits i tot
en realitat
això és gratuït
perquè tu no pots
fer publicitat
però
tu
jo
i algunes celebritats
arriben a
embutxacar-se
milers i milers d'euros
simplement
per publicar
un o dos tuits
amb publicitat subliminal
que dius
ai
avui ara
tenia una calor tremenda
i m'he begut
aquest gelat
o aquest refresc
puntual
i penja una foto
sorbent líquid
d'aquesta ampolla
tan bonica
i tal
saps?
i pam
ja està
vulguis que no
ostres
a tal persona
en aquest cas
perquè sabem la quantitat
i el què
però
qui diu un gelat
amb una terrina
saps que els americans
prenen aquells gelats
en terrines de 10 quilos
és una foto
sense cap tipus de malícia
però jo assentada
al costat de la platja
amb una terrina de gelat
i una cullera
d'aquelles de sopa
saps?
rollo
ho estic disfrutant
de saps?
un comentari graciós
i pam
la marca
i això
clinc, clinc, clinc, clinc
saps?
passa per caixa
passa per caixa
es barregen
les marques
i els productes
amb les seves
vivències personals
i clar
això
fa una fórmula
de publicitat
encoberta
que jo diria
que no és legal
però clar
com que no diuen
noms explícits
ni
ni
cap patrocini
ho has dit tu
perquè t'has
volgut dir-ho
en el teu Facebook
o en el teu Twitter personal
doncs pam
pim pam pum
bocadie
d'atun. Doncs a veure si volen que promocionem
alguna cosa sense voler.
Twitter no en tinc. No, però per Facebook
jo dic sense voler, no? Jo sense voler
qualsevol cosa. Jo també m'ofereixo
sense voler, eh? Sense voler.
Però no deixem les xarxes socials, perquè
sense voler no ho sé. Però Lady Gaga
ha decidit que el Twitter
ja no li serveix. Per què?
Ha esborrat la seva foto,
la seva biografia,
els seus últims tuits,
diguéssim que
ha abandonat els 39 milions de
seguidors que tenia del seu
Twitter. Què dius?
Ha esborrat la seva conta. No sabem
si és temporal, perquè està preparant
alguna història, o és que ha decidit
que el Twitter
ja no és per ella.
Bueno, ens ha donat parletes
amb fotografies i en comentaris que han donat
la volta al món. Sempre hem parlat
de Lady Gaga i els seus tuits, igual que
de la Rihanna, que Déu-n'hi-do.
Que veig de te l'estat, també. Sí, que a vegades
dius, potser més val dir que no ho haguessis
posat. Però són d'aquelles
coses... Així com a fotografies. Sí, sí.
I comentaris de les fotografies.
A mi m'estranya, m'estranya
molt que... o està
molt mal informada.
Sí, o a lo millor que l'ha agafat
en un moment de baixa forma o de
descis. O d'enfrenyament, t'ha dit, saps què?
Pum, l'has borrat, s'ha acabat.
També, també.
És una arma de doble filo, ja et dic, 39 milions de seguidors
no poden estar equivocats. Que els ha deixat òrfans. No poden estar
equivocats. Bé, a veure, què és el que passa? Jo crec que tornarà. A millor
tornarà amb una altra història. Potser...
Ara és allò que dius. Ara està en el calentón.
A mi jo estava enfadada, que ha passat
alguna cosa, que a ella no li ha agradat i l'han
comentat i... No ho sé, no ho sé. Però bueno,
de totes maneres, Twitter,
Facebook, totes les xarxes socials ens estan donant
sempre parletes que són
indescriptibles. Sí, sí, és fantàstica.
L'última que a mi m'ha fet moltíssima gràcia era
Maraia Carey. Maraia Carey. L'he passat
a la Maraia, ara. Sí, ja està recuperant-se
a casa, després d'endur-se un
bon susto. Perquè
el diumenge a la nit, mentre treballava
en el rodatge del videoclip Beautiful,
de l'últim treball que no acaba de sortir
mai, estava ella
donant el callo, no?, allí, damunt dels seus
talons de vertigen
i es va fotre de cap. Oh, pobra
xica, eh? No hi ha una manera
més suau de dir-ho.
Es va fotre de lloros, damunt dels talons
i es va dislocar
un ombro. Oh... Clar,
amb l'ombro brasa en què vestrillo
no quedava bé seguir rodant el videoclip.
T'anava a dir que té molt mala sort,
eh?, aquesta xica, eh? Entre aquesta
xica, l'altra que em vas explicar que també quan surten a l'escenari
l'hauríem de fer una assegurança de vida
ja perpètua, eh? Sí, sí. De totes
maneres, el dissabte el seu
representant diu que al Central Park fan
un concert benèfic a Nova York
i ella
hi assistirà. I és. No sabem
com anirà, si anirà
enmanada o no, però que sí. La notícia
és, no, sí que s'ha fotut
de cap damunt dels talons gravant un videoclip,
sinó que, a més a més, penja una fotografia a Instagram
en la qual se la veu a l'hospital,
diguéssim, a la camilla de l'hospital
amb el braç així agafat a
cabestrillo amb una cara de resignació
com dient, doncs, és lo que no es manda
a Dios. És lo que tenemos.
Esto es lo que no es manda a Dios. És lo que té.
Clar, qui treballa amb martell es pot picar els dits,
qui treballa damunt dels talons es pot fotre de cap.
Gràcies.
Parlem de l'Alton John,
què li ha passat, aquest bon home, que feia temps
que no sabíem... Home, alguna
reducció et arribava... Des de l'última adopció,
doncs, no és bona notícia.
Anem d'hospital a un hospital.
Ostres. L'Alton John serà operat
d'apendicitis perquè li ha agafat,
sabeu que a les seves edats encara no l'havien
operat, ja li ha agafat el
hamacucó de l'apendicitis i ha hagut de
sorprendre, no, de suspendre
la gira europea.
Els metges
l'operaran d'aquí uns dies, el més ràpid possible,
i li recomanen repòs
fins al mes de septembre.
Això vol dir que es menja tot l'estiu
fent una recuperació i que, per tant,
ha hagut d'anul·lar tota la gira
d'estiu.
Manuel, que recuperis. Ja no tenim
anat. Mira, podem anar tots dos, que la Maria Carey
i ell, que se'n vagin tots dos a donar un tomatet,
per recuperar-se. No tenen edat
ni de pujar-se els talons.
Però clar, en el seu cas és un apendicitis,
i això tu no ho pots. No, no, això no ho pots evitar.
Una cosa que el cos mana i en el moment que t'hagis de fer
qualsevol cosa... I això quan peta peta.
Doncs sí, doncs sí.
Mar, avui hem anat
pia-pia-pia-pia-pia-pia-pia-pia-pia-pia-pia-pia-pia-pia-pia-pia.
Ostres, tu, avui anem a...
Cosa feita, eh? Cosa feita, eh?
Calla, calla, que he perdut la fulla
on tinc els aniversaris. Tu agafa-la, agafa-la,
aquesta, aquesta... Tants papers, tants papers...
És que... Ai, ai, ai...
Xatas, quan fas feina, fas feina, tu, eh?
És el que tinc, és el que tinc. Avui portava
un pastizal de notícies perquè després no em dóna
temps de dir-les totes, però bueno. Espera,
aniversaris, tenim un
incombustible silvestre d'Estalone
que em diuen que fa 67.
Jo no sé si és que... Jo crec que són dels 77.
No s'haurien equivocat, han posat
un 6 per un 7. Podria ser 66, però
com que... Jo crec que és com els globus aerostàtics
que li posen la manguera pel cul i l'unflen
i està com amuflat, està operat amuflat.
Sí, està raro. I clar, se'l veu més
ja i ho queda 67. Sí. Els porta
molt malament, si ho resta, entre tu i jo. Fatal, fatal.
Després tenim el Ringo Starr, que en fa 73,
que és un dels
pocs Beatles que... He hagut de sentir
aquesta setmana que si no haguessin mort
els Beatles, avui en dia no seguirien
venent discos. No, tu creus?
Bueno, això ho pensa gent.
No, no jo. El Víctor Manuel, 66.
Ah, mira. Bé. Sí.
Bé, ell va fent... Que tenen alguns problemetes, es veu.
De quin tipus? Algunes cases que tenen en un lloc.
Ah, sí, sí, amb la Mercedes Milà. Sí, a
Menorca. A Menorca. Que volen
que, a veure, que hi ha privilegis, privilegis
i ara ja... Si s'han de tirar les cases de tothom,
són les de tothom, no les d'alguns. Són tothom. Clar.
Sí, sí, ja t'entenc, ja t'entenc. Sí, sí, sí.
El Kevin Bacon, com que fa 55, que com fa
tants anys que va pel món... El footdús, el senyor
footdús, no? No sé què és això. No sé no anar cap a la
pel·lícula seva, footdús.
Sí, bé, t'acabes a quedar amb mi, no tinc una
idea de què m'estàs dient. Sí, anys 80, jo te l'ensenyaré.
Ui, anys 80, jo encara no anava al cine. Tu estàs petiteta,
tu eres petitetíssima. Petitatíssima
eres tu. No, petitetíssima no, però no
anava al cine. Tom Hanks, 57.
Oh, Tom Hanks. Vic, Vic, Vic.
Sí, Vic, sí que és Vic. No, que és la
pel·lícula també dels anys 80. N'ha fet
mil, però ella s'ha quedat amb Vic. Està als
80, ella està en clau als 80. Ja estic allà, ja, ja.
Perquè t'he demanat una cançó dels 80 per
acabar, no? Clar, és això. Total,
et deia que Tom Hanks n'ha fa 57,
però a mi em sembla que en té més.
Home, jo és que a mi me cau molt
bé, el senyor Naufrago. Jo no dic que no em caigui bé.
El senyor Naufrago és que me cau molt bé.
Bé, no, deixa-ho així, deixa-ho així. I per
acabar, quan comencen les setmanes
de la moda, no podíem deixar de parlar de
llavors, felicitats, Giorgio. Sí. Giorgia,
felicitats. Que no ens envies cap drapet perquè no
ens caben els teus draps. No, no, i a més a més
tampoc tenim el suficient. No, tu som massa dona
perquè te roba. Mar, doncs
acabarem amb una cançó que sé que t'agrada.
Jo... I la vull em posar sencera,
perquè sempre la trepitgem, home, que se'm sap greu, eh?
Al final... Jo ara m'acomiado i tu la poses després.
Vinga. Quan jo marxi, tu me la poses de fons.
No, tu no marxis i així l'escoltes. Ah, vale, guai.
D'acord? Però escolta'm, que jo surto d'aquí,
me pujo a l'autobús i escolto molts auriculars, eh?
Et segueixo sentint, eh? Però tu creus que t'ho he anat
tan ràpid per arreglar l'autobús?
Per què els autobusos municipals no fan servir
Tarragona a ràdio? No ho sé. Això ho podríem
preguntar, eh? Jo a vegades estic d'allò de dir
un dia al conductor. És una llàstima, eh? Canvien l'emissora,
perquè jo acabo... Conductora, acelera.
No, acelera no, acelera no.
Però bueno, total, que jo et segueixo sentint
quan marxo d'aquí. Bueno. Resumint,
molt bon dijous, millor cap de setmana
i ens sentim la setmana que ve.
Ens sentim ara los secretos. Sí.
I és la cançó aquella de déjame, déjame.
Però la multitudinària, tu. La multitudinària.
Que fa com a festa. Vinga. Gràcies.
Ens sentim la setmana que ve. Adéu. Adéu, adéu.
Déjame. No juegues más conmigo. Esta vez, en serio te lo digo. Tuviste una oportunidad.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Y la dejaste escapar. Déjame. No vuelvas a mi lado. Una vez, estuve equivocado.
Y ahora, todo eso pasó. No queda nada de ese amor. No hay nada que ahora ya puedas hacer, porque a tu lado yo no volveré, no volveré.
Déjame. Ya no tiene sentido. Es mejor que sigas tu camino, que yo el mío seguiré. Por eso ahora déjame.
No hay nada que ahora ya puedas hacer, porque a tu lado yo no volveré, no volveré.
Déjame. Ya no tiene sentido. Es mejor que sigas tu camino, que yo el mío seguiré. Por eso ahora déjame.
Tuviste una oportunidad y la dejaste escapar.
Todahana.
Todahana.
Todahana.
Todahana.
Todahana.
Todahana.
Todahana.
Todahana.
Todahana.
Todahana.
Todahana.
Todahana.
Todahana.
Todahana.
Todahana.
Todahana.
Todahana.
Todahana.
Todahana.
Todahana.
Todahana.
Todahana.
Todahana.
Todahana.
Todahana.
Todahana.