...
Venim d'una setmana, jo no sé si dir, increïble, fantàstica, surrealista...
No sé quins adjectius li podem col·locar aquest dilluns, dimarts i dimecres.
Ah, li comentem al Josep Eduard.
Josep Eduard, benvingut. Com estàs?
Cansat.
No m'imagino, jo no sé si en aquests tres dies ha hagut tanta afluència de gent a les Gavarres
per aquesta, a la festa del cinema, que jo crec que no sé si encara us esteu passigant per dir
de veritat, això ha passat? Sé perquè ho noto als ossos i perquè estic, com m'has dit tu, estic cansat.
Però ha passat de veritat?
Sí, sí, ha sigut increïble. O sigui, a més a més, m'ha prenat tota la gent que anava a poder entrar
o que va tenir a fer moltes cues o el que sigui, però és que en dies així era imprevisible.
Enteneu tots que una cosa que no estava esperada, que no ens havia passat mai, perquè la festa del cine no és nova,
la festa del cine ja fa anys que va. Vull dir que no estem pensant, mira, aquest any ho hem fet.
No, no. Fa molts anys que ho fem. I ens ha sorprès molt. Suposo que potser el mitjà ha sigut la clau,
que ha sigut a través de WhatsApp, Facebook, xarxa... Vull dir, això, clar, evidentment,
és el primer any que s'ha fet directament així i fins ara hi havia una condició molt important
que era que havies de tindre la setmana anterior al cinema per poder gaudir de l'acreditació
i poder anar al cinema. Aquest any, seu carta blanca, no calia haver vingut anteriorment al cine
per poder vindre a la festa. Això ha notat molt perquè hi havia molta gent nova, ho hem vist,
i això també ens ha fet il·lusió, que vingués gent nova a provar-nos i que ens proveix,
i espero que allà hagi agradat i tornin, no?, que no sigui una flor d'estiu,
una flor de primavera, i... Tardor, tardor, o que sigui només una flor.
En resum, que sigui una flor. No busquem, no?
Esperem que sigui més d'una flor. És igual, estació, però que es repeteixin,
ens vinguin a veure, perquè realment estic com un florero aquí, ara ja.
A mi he fet en un jardí...
Jo calculo un mig de dotzena, ja, eh?
He fet en un jardí que no...
A mi he quedat complicat de sortir-ne, eh? Mira, et dono un cop de mà.
Talleu, tallem, tallem i puguem...
Bueno, doncs estic molt content.
Va, han vingut 16.000 espectadors en 3 dies.
16.000 espectadors en 3 dies.
Entre setmana, que estem parlant d'un...
d'un tros de la setmana, avui que la gent no va al cine normalment,
que és molt fluix, menys el Dia d'Espectadors, que sí que hi ha més gent,
però està clar que hem fet, potser,
s'ensejarà, no sé, 8 o 10 vegades més del que hauríem d'haver fet en els 3 dies, no?
Vull dir, en global, bueno...
Bueno, 16 vegades...
No sé, és que hi ha un moment que era tan increïble, vull dir,
no arribàvem, unes cues impressionants que arribaven fins a...
Des de la taquilla fins al logo dels Gavarres.
A la sortida, sí, sí, a la sortida del pàrquing.
Que arribaven als laterals de les cantonades.
Teníem 6 persones venent d'entrades.
No demanar...
Al final els deia, no demaneu acreditacions, ni demaneu diners, ni res.
Vull dir, tot amb 2,90 i caparins, perquè era impossible ni així.
Va ser una estèntica bogeria.
També s'ha de dir que ha sigut un èxit total a tot l'estat espanyol,
o sigui, un milió i mig d'espectadors, una cosa increïble, mai vista.
En 3 dies estem parlant, eh?
En 3 dies, tot en 3 dies.
No en un any, eh?
En 3 dies, un milió i mig.
I la veritat és que la gent, en aquest sentit, ens ha donat una lliçó a tots,
jo tampoc m'ho acabo de creure,
jo dels que considerava que potser donen el preu al principal problema,
perquè hi ha moltes coses que condicionen el tema del preu,
vull dir, també saps com s'ha de dir,
hi ha les distribuïtores, ja l'IVA, vull dir, hi ha moltes coses que ens condicionen,
però jo pensava que tampoc era tan determinant, no?
En aquest sentit, agrair a la gent que ens ha donat una lliçó,
a mi, a la meva petita modèstia, és aquí a les Gavarres, aquí a Tarragona, no?
He vist que la gent s'ha bolcat i ens ha recolzat,
i això m'ha fet molta il·lusió saber que el cine està ben viu,
que la gent creu que ha donat el cine,
i això és una cosa que ens ha fet molta il·lusió a tots,
que a algú teníem de por ja, aquesta necessitat que sempre hi ha hagut de veure en pantalla gran les pel·lícules,
perquè no és el mateix, perquè a la casa tothom ho sap,
però semblava que això s'hagués diluït, no?
I clar, molta gent jove, molta gent d'institut, o sigui, això era increïble, no?
Crec que s'està movent alguna cosa,
evidentment jo des d'aquí només puc fer d'altaveu
i reafirmar-me amb el que la gent va dir, no?
I dir, ei, baixem preus?
Només puc dir això, però jo a partir d'aquí puc fer res més.
No només vosaltres com a les Gavarres, sinó que clar, tot això ve...
Ve de molt llarg, ve de tot un procés, ve de tota una història,
ve d'un 21% d'Iva, hem de recordar que a França han baixat del 7 al 5 i mig
perquè havia baixat el consum al cinema,
van baixar un punt i mig al punt d'Iva, està a 5 i mig,
aquí estem al 21, senyors, està a 21.
Sí, sí, sí, no, que és bestial, és bestial.
Que tothom que treballa...
Us mengen amb...
Que treballi amb el que...
Ara imagineu que a les supermercades podries ser del 4 al 6 que està al 21,
què passaria?
No, no, no, que la gent...
Vull dir, vam passar del 8 al 21, 13 punts de cop.
Sí, sí, sí, sí.
I a més a més, allò que dius de la nit al dia.
Sí, sí.
I l'he de bé sense avisar prèviament.
Ningú sabia res, tothom es pensava que seria el 10, tothom.
Sí, sí, sí.
O sigui que la notícia era que seria el 10.
I el dia següent l'hem aixecat tots el 21.
No, no, no, que va ser un cop de pala molt fort de cara a tothom.
No només vosaltres com a cinema, que va ser qui ho vau rebre,
sinó també...
La cultura en general.
Tot el que és la música, concerts, teatre...
I bueno, i s'està demostrant a tots els sectors el que està passant.
Vull dir, jo tinc molt claríssim que nosaltres som un més del tema del sector cultural
que estem patint, aquesta salvatjada de pujar el 21% d'IVA, no?
Que a partir d'aquí tots podíem ajustar-nos, estem d'acord,
però en un moment de crisi és molt difícil ajustar-te.
Quan les coses van bé, te puc ajustar el que sigui.
Quan les coses no van tan bé, no només és Gavarra,
nosaltres som 15, 16 cines, perdó.
Clar, no tots van com Gavarra, saps què vull dir?
Al final has de tapar forats, vull dir que és molt complexa,
però sí que hi ha hagut una lliçó que va dirigida a una gent
que hauria de mullar-se d'una vegada i fer les coses bé,
que és el govern espanyol, que té un historial de fer les coses malament
amb el tema de la cultura, bestial,
que sembla que el que li interessa és sortir a les fotografies
i que la gent no tinguem ni idea de res,
però que la gent ha sortit al carrer i ha dit que no,
que al cine li interessa i per molt que ha dit el Montoro
que el cine espanyol o el res, la gent estava allà veient cine espanyol,
català, estranger, europeu, yanqui, el que fos falta.
I tothom estava allà i li era igual la pel·lícula,
li era igual la fila, el que volia era un dia de festa de cinema.
Sí, sí, sí.
I una festa que em diies que ja venia
ni a d'altres anys, que passa que també portava
com a petites clàusules que a mi jo també refrenaven en aquell moment,
i clar, el donar potser a obrir directament
a que tothom pogués obrir i pogués entrar,
jo que dius, mira, doncs animem-ho, no?
Animem-ho.
Això és aquest any.
Jo no sé si amb aquesta lliçó...
Jo l'any que ve ja treballaré ja.
Ah, jo no treballaré.
El dia abans plego.
El dia abans plego.
El dia abans t'agaves vacances i no tornes fins a tres dies després.
Baixa mental, m'agafaré.
Mare meva, no ho podem imaginar com vam anar tots.
Els treballadors s'havien portat superbé.
Jo crec que vam tindre tot un plus de paciència,
espero que els clients també ho entenguin,
però és que vam estar totalment desbordats.
O sigui, era impossible, impossible atendre tanta gent.
Era impossible.
I tot i així, crec, o tinc la convinció,
que va entrar tothom, tothom va veure la pel·lícula,
espero que un altre dia vinguin a veure el que els agradi més,
o estigui una fila més bona,
o puguin comprar el respecte més tranquil·lament,
però que també hem d'entendre que, clar,
de manera que va anar tot, era imprevisible.
O sigui, nosaltres teníem uns precedents del 50% del que va passar.
Imagina't.
50%.
Imagina't, sí, sí, sí.
No, el que estava pensant que...
Ah, 8.000 persones en 3 dies són 2.000, 2.000 i 4.000.
Sí, sí, no, no, que és una bestialitat.
16.000 són 5, 5 i 6.
Vull dir, va ser una cosa espectacular.
Els vam veure obligats a fer la golfe i tot dimecres.
Clar, perquè faltava...
Faltava forament.
I la gent encara continuava demanant, no?
Sí, clar, i finalment perquè ningú es quedés fora.
Vull dir que hem fet un gran esforç,
que els treballadors s'han portat superbé d'Ofine,
vull dir que...
Tot arreu, eh?
D'aquí felicitat, home, però vosaltres...
Vull felicitar el meu equip perquè realment s'han portat com uns campions, eh?
Perquè n'hi havia per sortir corrents.
Jo el primer dia vaig dir, mira, perquè ja m'he enganxat el toro,
perquè si ho arribo a saber...
Perquè ja estic aquí, no?
No vinc avui, eh?
Avui això ho vinc, eh?
Ja, home, no diguis això.
Què som a la ràdio, home?
Ja ho he dit, però em toca carinyós, no?
Però vull dir que realment són d'aquests dies que fa afició
i a més a més tot el missatge que s'ha enviat és molt positiu
i això ens fa seguir pensant que el cine està ben viu,
que hem de seguir lluitant
i que el dia a dia ens ha portat a que les coses es facin bé d'una vegada.
Doncs sí, doncs sí.
Esperem que no us sorprenguin amb una altra festa del cinema,
no abans d'acabar el dany, però que hi hagi alguna cosa perquè al mig veien la fluència.
Ja sona, ja.
Ja m'ho hem parlat, ja.
Veus?
I no hi era jo a la reunió, eh?
Sí, no, i a mi m'ho han dit, això ja a la primavera...
Dic, espera't un moment, anem a pair la tardor,
parlem de la primavera i ja parlarem.
Però jo que, no, a veure, estan molt contents
i a més a més, tant empresaris com distribució
i espero que com a govern se sentin a parlar,
que vegin que la gent agrada al cinema,
que vegin que la gent està...
o sigui que no vol deixar davant del cine,
però que vol pagar menys.
Doncs, bueno, mirem-ho tots com se pot fer, no?
Clar.
El que no pot ser és que sempre els últims
són els exhibidors que sempre ens portem la patacada, no?
El gat a l'aigua, de alguna manera.
Clar, i la gent sempre, clar, és que el cine és car, ja,
però és que nosaltres tenim uns filtres econòmics bestials pel camí.
No m'imagino.
I clar, és com no s'explica...
La gent no...
Bueno, la gent, jo, per exemple, m'apunto en aquest grup,
no ho sabem, no?
No ho sabem més o menys com funciona,
sabem que quan anem al cinema anem a pagar l'entrada
i, clar, estant com estem ara mateix els temps,
potser és el que almenys ens refrena, no?
Hi ha hagut a vegades que m'hauria de pagar un 70% per una pel·lícula.
Imagina't.
O sigui, del 100% de recaptació, 70% va per la distribuidora.
Més del 21% d'IVA.
Més del 21%.
O sigui, que gairebé tot.
Depèn de com.
Què us queda per a vosaltres per pagar la vostra gent,
infraestructures i tot el que hem de fer?
Sí, sí, sí.
Que no us ho deixen fàcil.
Està clar que és molt difícil,
però jo crec que això hagi donat obert els ulls,
que a vegades cobrar una mica menys,
però cobrar més, quantitat,
doncs al final fas el mateix, potser, no?
Doncs a veure si aquí hi ha algú que comença a raonar
i ens ajuda que això ho tirem endavant.
Tots ens podem ajustar,
però els principals són els que estan per damunt dels exhibidors,
que són distribució i obert.
Doncs a veure si és veritat,
i obrin els ulls,
que els obrin ben oberts com a plats, si pot ser,
i que s'adonin que poden moure el món del cinema
i que tot això encara està molt viu,
que la gent vol cinema.
Fa deu anys, a mi m'ha recordat,
deu anys a barres i això era habitual.
Imagina't.
Això era habitual, ara és un adentòtic.
Clar, és una cosa puntual.
Ara estem parlant d'avui i estem fent una xerrada sobre un tema
que abans era habitual.
Clar, era una cosa de costum, seria.
Amb un dia hem arribat a fer
més de quasi 9.000 espectadors, eh?
Neu-n'hi-do, neu-n'hi-do.
Quasi 9.000 espectadors en un dia.
Clar, s'hi parla de fa 10 o 12 anys.
Clar.
Clar, canvien molt les coses.
La vida era molt diferent també, llavors, no?
Clar, clar, clar.
També per vosaltres, sobretot.
Tot era molt diferent, està clar.
Però bueno, que està molt bé, que està molt bé
i que dono les gràcies a la gent per donar lliçons
als que les han de rebre.
Doncs, Josep, a tu, ara jo t'he de demanar una cosa.
Vinga, demana.
No tens ni idea.
Ja comencem, ja comencem amb el jaleo.
Home, home, home, és que resulta...
Jo vinc content avui, jo vinc de bon humor.
No, i que continuï, que continuï.
És que resulta que acabo de fer un concurs
que és del concurs de Port Aventura.
Un quart d'hora, aproximadament, una coseta així.
I era perquè me diguessis un número.
De l'1 al 29, el que més t'agradi
i el que més ràbia et doni,
i m'has d'explicar una miqueta el per què.
És que serà la persona que s'endurà
les dues entrades per anar a Port Aventura.
I dic, mira...
El que me doni més ràbia o el que m'agradi més?
El que tu vulguis.
Home, si dius, mira, m'agrada molt aquest número.
Va, el que m'agrada més, el 9.
El 9.
El 9 és el teu número?
Sí.
Es pot dir per què?
Perquè vaig deixar un dia 9.
Ah, doncs perfecte.
Doncs el número 9 pertany a la Marina Sainz.
La Marina Sainz,
que s'han portat les dues entrades de Port Aventura.
Marina, felicitats.
I ja pots venir a recollir-les quan vulguis.
Enhorabona.
I als altres oients,
que us heu quedat a la porta,
doncs recordem que la setmana vinent
continuarem fent el concurs de Port Aventura.
Ja està.
Ai, que t'he fet de conegut.
Sí, ara estava aquí patint.
A veure, em demanarà ara.
Avui, que m'he vol relaxat.
A més, a més, enganxat de sorpresa,
en plan, vinga, anem a demanar-li.
És això que pim.
Has vist, eh?
Com són els de la ràdio, de veritat, com són.
Ja, m'agrada, ja.
Josep Eduard,
però també ho tenim en compte,
això dels bons preus,
de cara al cap de setmana
i sobretot de cara a un cicle
que feu regularment
dedicat al món del cinema infantil
i que és el cicle 5 en català, exacte,
i que el tenim el dissabte.
Sí.
A la tarda.
Aquesta setmana tenim el Gru 2.
El Gru 2.
Que divertida, eh?
Molt bona.
M'ha encantat.
Són d'aquelles pel·lícules que gaudeixes, no?
Sí, la veritat és que xalem...
Això, jo us heu dit bé,
se xala en família.
Els crios s'ho passen bé,
però els grans encara ens ho passem millor,
perquè veiem la historieta,
està molt ben parida,
té un bon guió,
té un bon guió,
és molt divertit
i, clar,
i això dels minimois,
aquells fan molta gràcia.
Home, és que són...
Són superdivertits.
Entre tu i jo,
falta la pel·lícula dels minimois.
Ja, directament.
Exclusivament la pel·lícula dels personatges.
Home, el Gru que quedi allà de segona,
però és que ja queda de segona,
perquè són ells els protagonistes,
són els que porten la pel·lícula.
És genial.
I jo, bueno,
anava a dir al final.
No, home,
i és al final, eh?
Els crèdits, els crèdits.
Ai, de car, de car.
Allò que no et deixen moure de la butaca,
estàs allà que et quedes fins esperant a veure què passa,
que no passa mai, això, no?
Estàs allà esperant que és tan bé.
Igual, no dir res més.
I ara què fan?
A veure, aquest...
Bueno, recordeu aquest dissabte,
és a les 4 i quart,
ja podeu comprar les entrades,
sisplau, compreu-les abans,
perquè cada any tenim el mateix pollo.
Ja sé que tots voleu entrar,
ja sé que tots teniu ganes de pagar 4 en 20
per veure una pel·lícula infantil i en català,
que està molt bé,
i és això perquè ho fem cada any, eh?
Podem parar 7 o 8 anys que ho estem fent
i estem...
Bueno, aquest any hem pujat 20 cèndits,
però portàvem dos anys que no hi hem pujat zero,
vull dir que vam començar 3 i mig,
vull dir que vam començar 3 euros i mig,
hem esgut 4, 20, amb 6, 7 o 8 anys,
vull dir que hem mantingut molt els preus,
hem potenciat molt el tema de poder-ho fer més sales,
però recordeu que tenim una limitació.
Clar.
Que tenim una limitació.
Sí, sí, sí.
Llavors, sobretot, intenteu comprar l'anticipada
i a taquilla intenteu comprar els mínims.
Això ho desdemano.
Una pregunta que et feia.
també a taquilla podem comprar anticipada?
Sí, sí, sí.
De dir-li a la noia de la taquilla,
mira, vull venir aquest dissabte,
sí, sí, hi ha cap problema.
m'ha posat una les entrades ja...
Ah, és fantàstic, doncs ja fa bé, eh?
Però vull dir que aquelles coses
que a vegades la gent...
Oh, és que tal.
Ostres, nosaltres no podem previndre els que vindreu.
Per tant, el que no podem fer
és signar la carta.
perquè tenim una associació amb les distribuïdores
i tenim una associació amb les altres pel·lícules
i també fem Turbo, també fem Justine,
també farem Epic...
Que per anar a la Turbo.
Sí.
Això ja la comentarem, si vols.
I llavors, clar, també fem Capitan Phillips
i fem el Mayor Domo
i fem el Pisioneros
i fem la mirada a la mort d'aquesta...
Bueno, de totes aquestes que estrenem a aquesta setmana...
Aquesta setmana...
I clar, fem un munt de coses
i evidentment tothom té dret a veure les pel·lícules
que li agraden.
El segle V és una reestrena,
és un servei que fem,
que és molt positiu,
que és fer cinema en català,
que crec que necessita molta espenta
i nosaltres sempre hem estat a favor d'aquesta iniciativa.
Però, si veniu tots a l'últim moment,
què passa?
Que no hi ha prou entrades i us enfadeu.
Per tant, us demano a tots
que compreu les entrades abans
i els que vinguin...
I a més a més, si ho feu ràpid,
ho feu ràpid, podeu triar fins i tot
en quina zona voleu anar a seure amb els nens, no?
Vull dir que teniu ja les entrades a la venda.
Fantàstic.
Vull dir que no us adormiu.
Per això dic que aquestes coses sempre jo demano
que la gent sigui bastant previsora, no?
D'acord.
I si aquesta setmana no arribeu
perquè ja és allò que...
Mira, és que demà ja he quedat,
que pot passar,
doncs mireu quines són les pel·lícules
que hi ha per la propera.
Digue'ns quines són les pel·lícules
que tenim de cara a la propera setmana.
Aquesta setmana és gru?
Aquesta setmana seria gru.
La setmana següent, el 2 de novembre,
seria la dels crots.
Ah!
T'ha encantat, la dels crots.
Hombre!
I a més me sona...
És una meravella.
I a més me sona alguna cosa que va passar.
I no vam fer trampes, eh?
No.
Això és...
Ah, no diguis res.
No diguis, que em va tocar allò.
Veus?
Llavors...
Home...
Tocant premi.
Sí, és veritat,
que vaig participar a través d'internet, eh?
Que ho animo, eh?
Animo a tothom.
Aquest tria o cinemana com és.
Home, i aquest consumidor de cinema infantil
com a mínim participa a les promocions que fem al cine,
que en fem bastantes.
Sí, sí.
I a més a més va ser casualitat
que aquella va ser a través de Cinemania,
que és la revista que teniu vosaltres sempre allà,
que és la que sempre agafo.
Ah, ah.
Has vist, eh?
Molt bé.
Però bueno, que...
O cineponès, que ja entreu,
que trobareu també d'altres històries.
Entrevallir totes les promocions.
Clar, i sempre tenim molts regals
i la veritat és que si veniu al cine,
recordeu-se que potser teniu un regal...
A més a més que era molt maco, era un llibre, eh?
S'ha de dir que era un llibre sobre es cruça.
S'ha de dir que sempre hi ha cosetes.
Clar, sempre tenim cosetes, per tant, aprofiteu.
I quan veieu una pel·lícula,
mireu seguit de vostra pel·lícula,
ha tingut promoció i participeu a la promoció.
Doncs vinga.
I si us toca...
Animem.
Doncs mira.
Com la Sílvia.
Us trucaran, anireu al cinema a recollir-lo.
T'ha fet il·lusió, eh?
Hombre, saps allò?
Sempre regalem coses, però no mai ens toca.
Ah, però veus que quan toca alguna cosa...
Veus que és xulo?
Soc humana.
A mi també em pot tocar.
També em toca.
És que mai m'ha tocat res, mira.
Veus?
A les gavars t'ha tocat un llibre dels cruts.
Dels cruts, molt bé.
I després, el dia 9 de novembre, tenim la dels barrofets.
També molt maca.
La 2, sí, no?
La segona part, sí.
I el 16 de novembre, l'Èpic.
Ostres, també una preciosa.
Totes, eh?
Aquesta vegada, he de dir que...
És de les vegades que considero que les 5 són de traca i mocador.
Perquè primer hem fet avions,
i la setmana farem grudos,
la setmana següent farem crots,
la següent barrofets,
i l'última, èpic.
Per mi, les 5 són increïbles.
Fantàstiques, sí.
També vol dir que potser s'estan fent coses bé.
No, no.
Perquè va haver un any que ho parlàvem, no?
Que el cinema català,
des que va haver la famosa llei aquella que no va tirar endavant,
en sec, vam deixar de fer cine en català.
Sí, sí, es va frenar moltíssim.
Ha sigut radical.
Sí, sí, es va frenar del tot.
Per tant, crec que també, a vegades,
no fer les coses tan a pit,
però també pot donar els seus fruits, no?
I ara, de moment, tenim les 5 primeres pel·lícules
que s'han fet infantils aquest any,
que han tingut més recaptació,
de 5 han estat en català.
Bueno, anem fent.
Molt bé, molt bé.
Anem tirant endavant, anem.
Sí, doncs sí.
I ara toca aquell moment
que hem de parlar de les pel·lícules
que avui mateix arriben a la cartellera
i que, si algunes vegades,
jo crec que has tingut algun com l'altre mal de cap,
jo crec que ha estat aquesta setmana.
Perquè tenies pel·lícules
que havien d'aguantar de la setmana passada
i també de l'altra,
que era encara que la gent,
jo crec que demanem com a tal,
i com poses?
Aguantant les que ja hi ha,
aquestes 7 noves pel·lícules.
Perquè són 7 les que avui hi ha.
I hi ha 5.000 persones dient
que volen entrar al cine mentrestant, eh?
Exacte.
I tot això amb un rebull de gent fora
que està dient que vol entrar allà.
Exacte.
Com ho fas, Josep Patoat?
Com ho fas aquest Tetris?
Perquè són Tetris, eh?
Jo penso, col·loca aquí, posa allà, treu aquí.
És una passada.
Aquests dies, aquesta setmana ha sigut
de les que he dit,
ostres, espero que m'hagi sortit bé.
T'ho prometo, eh?
T'ho prometo que ha sigut allò.
enviar-ho a la premsa,
no enviar-ho a altres,
i pensar, espero que m'hagi fet bé,
perquè és tan ràpid
un defecte tan pressionat
i tan de pressa,
i a més a més,
una problemàcia complicada,
com dius tu.
Molt.
O dius, hòstia,
i dic, espero que m'hagi sortit bé,
perquè si no...
Ba, és igual.
Jo t'ho dic una cosa,
pel que estic veient ara,
està molt bé,
i esperem que moltes d'elles,
com per exemple,
Quinto Poder,
una qüestió de tempo,
Les Bruxes de Zugarra Murdi,
que també té aquesta pel·lícula,
la de Turbo...
Molt bé, la festa del cine.
Va ser la gran estrella
amb la de Capitán Phillips, sí, sí.
La de Capitán Phillips,
també, la de Runner Runner,
la de Percy Jackson 2,
que veig que encara hi és,
que ja porta tres o quatre setmanetes,
dura, no?
Jo diria...
Més, fins i tot?
Cinc setmanes, potser, diria.
Cinc setmanes.
Sí.
El Mayordomo,
que també...
El Mayordomo va pels Òscars,
és una pel·lícula
que tothom veu,
diu que és esplèndida,
és una temàtica yanqui,
però, bueno,
a vegades aquí també ens agrada
això una miqueta, eh?
Ens agrada tot així,
ficar el nas aquí a la Casa Blanca,
veure què passa.
Hombre, a veure què...
A més, ara que estem tots espiats
i hasta la merca,
vull dir que...
Hola a tots.
Hola.
Hola.
Aprofito per saludar Obama.
Hola.
Hola a tarda, Obama.
Estic molt content de conèixer't.
Clar, perquè diuen que a casa
s'està escoltant a tots.
El que passa és que es tornarà boig
si s'està d'escoltar a tots.
Jo crec que té molta feina.
Tenim el Cipi Zappe també,
tenim els Prisioneros,
que d'unidor aquesta, eh?
D'unidor, eh?
La veritat és que Cartellera
és molt potent.
I, bueno,
la demostració també d'això, no?
De quan hem fet aquesta festa del cine,
totes s'han omplert, no?
Sí.
I ara ve la història.
Ara ve la història.
Per què comencem, no?
És que, a veure,
tenim, com sempre, poc temps.
Perquè tu ja saps
que de fer una trucada
d'aquí a un moment
i tenim un grup de música
que ens està esperant.
O sigui, que avui anem...
Vols que fem...
Mira, fem un resum així...
A la Comanche?
A la Comanche, doncs millor.
Vinga, va, fem la Comanche.
Com ho faries?
A veure.
Mira, posarem directament
el que considero
que ha de ser la bona nit de setmana.
A veure si coincidim.
A veure si coincidim.
Pasaremos una temporadita
en casa de la abuela.
Buenas noches.
Buenas noches.
Nada volverá a molestarnos nunca más.
Ya tenemos a nuestro hijo.
Volvemos a ser una familia.
I quan comença amb la música així,
dius, hi ha alguna cosa que no funciona.
I quan surt un taca-taca,
que va sol,
dius, ja està.
I quan hi ha una senyora asseguda,
que tu has passat fa uns cinc segons,
i tu no has passat,
i està una senyora asseguda al sofà,
dius, jo ja allà agafo el nen
ni suporto corrent.
Jo no torno a casa.
Mira, mira, mira.
Aquí la porta que es tanca.
Jo ja sempre t'he dit
aquestes pel·lícules,
és que no les miro mai.
Home, és que no puc.
És que fa por,
és que fa por.
A més, a més,
recordo,
me ve a la retina
el final
d'Incidius,
de la primera,
que dius,
que fa aquell home
encara amb aquella dona.
Te n'ho expliques
els finals de les pel·lícules.
No, però...
Sempre estàs igual.
Sempre m'estàs en aquest rotllo.
No.
No, s'ha de fer això.
No l'he fet.
Només he fet
una reflexió meva
en veu alta.
Ah, d'acord.
No, no,
acaba com t'estic dient.
Ah, no.
Només faig una reflexió
de cara al segon capítol,
que és aquest,
l'Incidius 2.
i dius,
per què?
Per què?
Per què?
Jo crec que
tots els que els hi ha d'Incidius,
que va ser
una de les sorpreses de l'any.
I clar, és que sí,
que agrada moltíssim.
Va ser una de les sorpreses.
No anava...
Perquè és d'aquests
productors petits,
que, bueno,
un producte que està ben fet,
i tal,
i que té una resposta.
A vegades hi ha perigües
que tenen...
És com una bola, no?
Que es fan grans
i llavors crec que
aquesta segona part
es mantindrà al nivell, no?
I això és molt important.
Doncs sí.
I a més, és el que deia,
o sigui, voleu passar
una miqueta de slides...
Jo no sé anar a patir,
jo ho sento molt,
però tots els que voleu patir
estareu encantats de la vida.
Aquesta seria la seva.
Aquesta seria el màxim, no?
El sumo un exponent,
almenys de les recomanacions
que fem aquesta setmana.
Sí, home,
sí, perquè també
després de tenir
el Capitán Phillips,
Mallor d'Homos,
Impressioners,
però ara també una de por
també tocava, no?
I crec que és també una mica
pel canvi de registre
també va bé.
Després tenim,
per arribar una miqueta
al Corpus Especiales...
Home, Sandra Bullock,
que la podem veure ja...
La Gravity 3D...
Home, home,
ja la trobem a terra,
ja la trobem a terra
i no gravitant...
Rasqueu-vos l'euro,
va, sisplau,
l'euro en 3D.
Sí, la de Gravity,
sí,
és recomanable.
Molt.
Us mereixerem?
Molt, no.
Bueno, a veure,
si algú té problemes...
Bueno, això és diferent, eh?
Sí, Sílvia,
si tu no pots veure
pel·lícules de 3D,
no vagis.
Però els que pugueu
veure pel·lícules de 3D,
no us ho plantegeu,
pagueu l'euro de diferència,
xalareu molt.
No, no,
i a més m'imagino, eh?
Aquelles imatges
de fora de la...
Impressionant.
No us ho vull explicar
perquè vull que ho veieu.
Perquè jo ho he vist
i és a dir,
dius, ostres,
el 3D es va fer per això.
El 3D es va fer per això.
Estic convençut.
Doncs recordem,
Gravity,
per una banda,
que també la trobeu en 3D
i també en digital,
però que la recomanem
especialment en 3D,
i ara la Sandra Bullock
que torna a ser en policia.
Canvi de registre,
bueno,
que jo calia policia
de Catxander, eh?
Exacte,
amb una noia
que també no l'havia vist,
la part en el...
No sé qui és.
No, no,
ja t'ho dic ara
que no sé qui és
i és una...
Bé, posa el trailer
ja a tubos,
perquè ja sí,
jo sí que sí que és.
Doncs vinga,
posem-ho.
Senyor,
no lo entiendo,
he resuelto más casos
que cualquier otro agente.
FBI.
Ella es una agente federal
un poco estrecha.
Eres buena,
pero no sabes trabajar en equipo.
Los demás no son como tú.
Cuento tres y entramos.
Uno.
No puedo creerlo.
Ella es una poli de Boston
bastante chunga.
Eh,
miren quién es.
Has caído en mis zarpas.
¡Uy,
esta loca!
De Ponzi,
que el director de la bola
de mi mejor amiga.
Yo diría que padece
cierta perturbación mental.
No, no, no.
Tú trabaja con ella,
es la mejor poli.
¡Hostia puta!
El FBI tiene la competencia.
No,
aquí no.
Bueno,
va enterrat una miqueta lenta,
Josep Eduard,
no?
M'ha donat temps
a trobar-la,
la part de nera
en aquesta pel·lícula,
i que a més a més
és molt divertida.
És allò que dius,
mira,
la policia,
podríem dir més,
de barri
i la policia sexy
que ve de l'FBI,
no?
Que seria una mica
el tàndem que ha fet,
no?
I a Sandra Bullock li cau,
li cau.
I que arriba un moment
que es modifica els papers.
Sí,
és allò que passa
amb aquest parell,
no?,
d'alimentos,
a veure com se'n surten.
A més,
de veritat.
són dos mons especials,
no?
I crec que,
bueno,
que la Sandra Bullock
en aquest sentit
té un no,
no?
Aquest tipus de pel·lícules
les quadra molt bé
i realment
li surten
molt bé
i molt divertides.
És veritat,
és veritat.
Doncs aquesta és
Cuerpos Especiales,
que no ho hem dit abans,
però la trobeu,
els Cinelles Gavarres,
a la sala 15
i la de Insidius
la trobeu
a la sala 16,
a la sala 13
i ja està,
no?
Sí,
no la trobo més.
Mira,
veus com ja m'ha sonat?
a mi.
Ah,
quina era?
Por la cara,
por la cara,
que es fa passar per un noi
que li gasta tarjeta de crèdits.
Ah,
és veritat,
és veritat,
és veritat.
És que a mi me sona molt,
sí,
home,
i també la Ferra és la Contra.
Vale,
vale.
Però bueno,
aquesta por la cara
és la que jo tenia aquí,
més aquí,
que em sonava,
no?
A dir,
busca,
ja ho he trobat,
això d'internet
és una fantàstica.
És una meravella,
jo te diré
que és una meravella.
Anem a una altra
de les pel·lícules
que aterren avui mateix
i que pel que he pogut veure,
doncs,
home.
T'hem a tocar les tecles.
T'hem a tocar les tecles
i Déu-n'hi-do,
com t'equivoquis,
conta que...
Vigila.
Tom Selznick,
el mejor pianista
de su generación,
ha vuelto.
Han pasado cinco años
desde su retirada
de los escenarios.
Tom,
sigue vivo.
El nuevo Rachmaninoff,
salvo por los nervios.
Voy a cagarla,
Norman,
no sé.
No es posible tocar
esas partituras
sin fallar al...
Al pianista
es el Ihabut,
¿no?
Que es el señor
de los anillos,
el...
el hobbit,
¿no?
El hobbit amb un piano.
El hobbit amb un piano.
Però, veus,
ja aniria fatal
tocar el piano
perquè tindria aquells peus
tan grons
que s'aniria
al camión de tec...
No, deixa-ho.
No entrem, no entrem.
L'hem fet una operació estètica
i els he arreglat.
I el camión de tec...
I el dolent més dolent
de la pel·lícula
és el John Cusack,
que aquí em sorprèn,
precisament,
no, no,
ell també havia fet...
No, molt de dolent, no, eh?
Encara no se saps
si és el John Cusack, eh?
El tràiler no queda tan clar.
Tu ja has donat massa pistes.
No, no, jo l'he vist que sí, eh?
Ja estàs donat massa pistes.
Ja faç d'hora...
Home, es veu allà
que li dóna un cop
del pobre Elie Habut.
Però no saps...
Elie Habut?
No, el Habut aquest.
Elie Habut?
L'ha donat un cop?
No està tant per aquí, això.
A veure, sisplau,
algú que hagi vist el tràiler
que ens truqui.
9, 7, 7, 24, 47, 67.
Tenim ara mateix un de sacot.
No sabem si...
Jo no sé si dona un cop
perquè és el dolent
o un cop perquè vol ajudar.
Tu saps més del que jo sé, eh?
La interpretació del tràiler és relativa.
Va, és que jo, clar,
jo havia pensat
i ja està.
El John Cusack
que no pot treure el hobby...
El que és un marrón
és que no puguis fallar amb el piano.
És un marrón
i que mataran la teva dona
si falles amb el piano.
I a més a més
li posen una de les melodies
o una de les més impossibles
de tocar en piano
en un concert
que ell ja prèviament ha dit
que està molt nerviós
i que potser no li sortirà bé.
O sigui que ja ha donat antecedents.
I tu imagina't,
allà tota la seria de la tribuna,
tota la gent allí,
a la patea,
i ell allí trucant
i en sec el truquen,
li diuen això
i l'apunten.
I veu com un punt vermell
que estava apuntant.
I tu dius,
a veure,
el del láser.
El del láser,
que també veu.
Que no heu penalti.
Ostres,
la veritat és que la temàtica
és molt divertida
i divertida.
m'he refereixo
que està ben parida,
no,
la idea?
Que està ben pensada.
I a més a més,
el més important
és que és una pel·lícula curta.
Hora i vint,
hora i mitja,
hora trenta,
és molt curteta.
Llavors crec que
això serà la clau
de la pel·lícula.
Perquè a vegades
aquestes pel·lícules
fas en dues hores i mitja
i l'acabes matant.
Jo sí,
a fer el surto
i mato-se'n el pianista.
Mato jo el del piano ja.
Estic fària d'aguantar-li.
Per favor,
que l'aguanti,
sa mare.
Jo crec que
aquest l'han sabut rodar bé
i crec que serà
un èxit
a taquilla.
Més pel·lícules.
A veure,
El camino de vuelta.
Jo, si vols...
Aquesta també
l'han venut dues,
també.
La podem comentar així
per sobre,
si et sembla?
Jo crec que hi ha
tres pel·lícules
que són de cine independent,
que són
La mirada de l'amor,
La vida de Dele,
Cunyada de Palmador,
de Canes
i aquesta que he de comentar
l'estiu ara,
el camino de vuelta,
que són tres pel·lícules
per la gent que agrada
el cinema.
Jo crec que
si us agrada una miqueta
en el sentit de
no és només Crispeta,
sinó veure una bona pel·lícula,
aquestes tres
són les vostres pel·lícules.
Però,
com tenim poc temps
i vull parlar de mi llibre,
vinga,
m'he de parlar
de Tots volem el millor per a ella.
Et pots presentar,
els de més ja ho hem fet.
Em dic Eugènia Moncada
i estic aquí
perquè no tinc feina.
De què treballes?
Soc advocada.
Abans era advocada.
I ara?
Vam sempre tenir dues coses
superclares,
que ets una persona
amb la paraula justa,
parlaves superbé.
Ei, Seri,
¿por qué cogea?
¿Está bien? ¿Te pasa algo?
Te veo un accidente de coche hace un año.
Les altres activitats
de recuperació,
això no ho pots deixar.
La fisi,
la psiquiatra,
això és innegociable.
Molt aficio!
Tu necessites una dona
a fer feines
i jo necessito treballar.
Si ets en sèrio?
El que vull fer
és anar-me'n un temps fora.
Ni que et tinguessis 15 anys.
ni que ets en sèrio, ¿no?
Respondir!
Una miqueta de llibertat
de tant en tant
jo crec que va molt bé,
jo crec que és el que li passa,
li succeeix a ella,
que vol llibertat
de qualsevol manera, no?
Jo crec que és molt interessant,
és un crit a la vida
i a més a més
està fet per la Marc Olla,
la directora,
que va guanyar
per tres dies a la família,
que va ser una pel·liure
que va donar un salt
en aquell moment
dins el cinema català,
dins els Gaudí,
que va ser la primera
que va fer,
que va guanyar premis
i es va donar la sensació
que dels premis
Gaudí
començarà a tenir
una mica de més magnitud,
no?
i la Nora Naves
que ho fa molt bé,
que també hi ha de treballar
en pan negre,
vull dir que
que el cinema català,
si el sabem fer
a la nostra mesura,
ostres,
també ens...
Tenim molta qualitat, eh?
Sí,
jo crec que sí.
A més a més,
partim també,
que hem de dir,
per exemple,
del fill de Caín,
que vam...
Sí,
bueno,
clar,
que es compren cap a casa
i que va ser un munt de setmanes...
en cartellera
i, bueno,
ja està,
se'n va a Moscú
i que no para, eh?
No para d'entrar festivals.
Quina maravella, eh?
Sí, sí,
la veritat és que
el que hem de saber també una miqueta
és mirar-nos el melic,
veure com el tenim
i llavors fer-lo a la nostra mesura.
Si volem fer lo impossible,
s'ho tirarà un cop a la vida.
Però tot el que més
també no vol dir
que no sigui interessant.
I tant.
I aquesta, per exemple,
crec que farà les delícies
d'aquelles dones
que han tingut problemes,
també homes, eh?
Però vull dir
que aquelles dones
que han tingut problemes
i que han superat aquests problemes
i estan millor que mai, no?
Doncs això és la lluita
d'aquesta noia
que té un accident de cotxe
i a partir d'aquí
se'n dona compte
que la seva vida
no és la que vol
i la que vol canviar
i la vol tirar endavant.
I això és molt important.
I peti qui peti,
caigui qui caigui, no?
I vol fer-ho.
Llavors trobo una amiga
de quan era més jove,
llavors començo a fer vaginades
que han fet de joves.
Ja ho he sentit, eh?
He sentit una miqueta al trailer
que se'l recomano especialment
per això perquè és molt divertit.
Jo crec que sí.
Si teniu unes ganes
de tirar endavant
amb la nostra indústria,
que és la catalana,
recolzeu la pel·lícula.
Josep Eduard,
que no ens queda més temps.
T'hem fet fer
de coneguillat d'Índies.
No fas anar de pressa.
Hem anat de pressa.
Tranquilitat,
que ens dona normalment
l'hora de context
en el qual ubiquem
a les Gavarres
i sobretot a tu.
Gràcies, Sèria.
I com sempre, gràcies, gràcies,
gràcies per venir.
No, no, a tu.
I que continueu treballant
d'aquesta manera
i des d'aquí un aplaudiment.
Esperem que tot això serveixi
per tirar endavant
perquè, en fi,
ens necessitem tots, eh?
Tots els sectors
necessiten tirar endavant
però l'indústria cinematogràfica
estem patint molt
i realment ens ajuda molt
el que ha passat aquests dies, no?
A veure què passarà la propera.
Esperem.
Esperem que sigui ja...
No, no t'agafis a baix
No, no, no, no, no, Shitariqui.
No, no, no, no, no, no,
no, no, no.
No, no.
No, no, no, no.
No, no, no, no, no.
No, no, no, no, no.