Els ulls se t'il·luminen com les nits de París.
Mil tambors de guerra que es desperten dins el pit.
I de sobte te n'adones que tu també tens dret a ser feliç.
Si aturem tots els rellotges i estirem fins l'infinit,
aquest breu moment de pausa entre rutines i neguits,
si oblidem el que s'espera de nosaltres i fem cas al que sentim.
Queda't amb mi aquesta nit,
perseguirem l'albada fins a Rússia.
I més enllà, creuant el mar,
et despertaré a Tòquia amb un petó a vora del nas.
Si és un càstig o és un premi, encara està per decidir.
A vegades val la pena arriscar-se a patir.
Tota nit de borratxera, deixa pas a la ressaca pel matí.
I digue'm qui és el jutge dels amors i dels instints.
Potser tots som culpables d'ignorar el que portem dins.
Però en algun lloc, en algun moment,
haurem de començar a escriure el destí.
Queda't amb mi aquesta nit,
perseguirem l'albada fins a Rússia.
I més enllà, creuant el mar,
et despertaré a Tòquia amb un petó a vora del nas.
Queda't amb mi aquesta nit,
perseguirem l'albada fins a Rússia.
i més enllà, creuant el mar,
et despertaré a Tòquia amb un petó a vora del nas.
Només fa dos anys i mig, més o menys, que els vam conèixer.
Ens vam conquerir el cor amb la Jennifer,
i ara ja tenen present el nou treball discogràfic que es diu Postals.
Es tenim amb nosaltres, són els Catarres.
Família, molt bona tarda, benvinguts.
Bona tarda.
Què tal, com esteu?
Molt bé.
Sabeu que m'ha teniu molt amoïnada,
perquè jo em pensava que en aquest treball discogràfic
continuarem sabent més històries de la Jennifer i companyia,
però no he sabut trobar-ne res.
No sé si hi ha alguna història subliminal
que s'hagi de buscar al disc.
No.
Ja està, va ser en aquell moment,
va ser la història i ja està, no?
Sí, la Jennifer va tenir el seu moment,
ara estem amb altres coses.
No, jo deia, el millor, clar,
això és una història,
s'ha de continuar a sa venta, no?
És com les revistes del corazón.
S'ha de continuar, s'ha de continuar...
Segunda parte.
Segunda parte,
nunca fueron buenas.
No?
Si haguéssim intentat seguir,
se'ns hagués vist el plomero una mica.
Home, però jo crec que la gent necessitava, eh?
Sí.
Clar, per a veure si allò va acabar bé,
si no va acabar bé,
si aquella xica va respondre...
Va respondre, va respondre.
Sí, no?
Sí.
Però, bueno, va estar, va estar,
ara ja està,
ara ja heu agafat un altre bol.
A lo millor de 15 anys fem un...
el reencuentro.
Ah, però això estaria bé, eh?
Ja es veurà, ja es veurà.
Jo com a la guerra a les galàxies.
Sí.
A la larga, a la larga.
Sí.
Ja sortirà, ja sortirà.
Ara ja, el que dèiem,
que ara heu agafat un altre bol,
o tren,
què us agrada més a l'hora de viatge?
Trens?
Tren, tren.
Avió.
Avió.
Avió.
A tu avió, Eric.
Molt bé.
Sí, però pots anar a llocs més lluny.
Clar, també és veritat.
Però no més macos, eh?
Bueno, però...
A vegades sí.
A l'hora de veure paisatges,
tu ho tens més fàcil.
Sí.
Això és veritat.
I Roset, tu què tal?
Tu no m'acabes de dir res.
Jo, mira, m'és igual.
Tren, avió.
Bueno, de fet, també els avions
tampoc no em motiven especialment.
Autobús, cotxe, caminant, bicicleta,
el que trieu, eh?
Sempre.
Sí, sí.
Molt bé.
O sigui, per aquestes postals,
són 12 de les cançons que trobem
en aquest treball discogràfic.
Treball discogràfic que,
després del que veníeu,
de tot aquest Everest que ja heu pujat,
que heu conquerit,
que heu posat la bandera,
es fa encara més cost amunt.
A mi no em dóna la sensació
que sigui com una prova més difícil
aquesta de fer un segon disc,
perquè tothom ens ho diu, no?
El segon disc sempre és el més difícil
on has de demostrar més.
Però nosaltres,
jo tinc la sensació que no,
que ens ha sortit molt fàcil
i ens ha sortit amb...
No sé,
en teníem moltes ganes de fer-lo
ja des de fer molt temps,
perquè ja portàvem dos anys
fent una gira d'un disc
que era molt...
el que el vam fer així,
la correguita...
La bandarra.
Sí, la bandarra
i l'anterior, no?
Que era del mateix disc.
Sí.
Tot i que eren gires una mica diferents,
però eren les mateixes cançons,
al final del cap.
I teníem moltes ganes
de fer aquest segon disc
i jo no em vaig sentir
amb la pressió
que hagués de ser millor
ni allò de buscar un single
era molt especial ni res, no?
Crec que hem fet les cançons
que volíem fer,
que és el que vam fer el primer disc
en realitat.
Sí.
i va funcionar molt bé.
Nos hem fet exactament el mateix, no?
Però ho hem fet més bé,
aquesta vegada
hem tingut més temps per fer-ho,
hem fet amb més ganes,
hem tingut més medis per fer-ho, diguéssim.
També, també,
que sempre ajuden.
Sempre ajuden, òbviament.
Sí, sí, sí.
Però les cançons
que les hem fet,
les que volíem fer,
les que ens venien de gust.
Ah, molt bé.
Però aquestes cançons,
ja les teníeu?
que es fa gira
i que, clar,
aquestes cançons
que anàveu girem mai millor dit
eren les que ja teníeu.
Però segur que en aquest temps
s'ha anat composant,
s'ha anat fent de noves.
Clar.
Són aquestes que trobem
en aquest treball historiogràfic?
O es va fer allò que dius,
mira, Borro 59
i per aquest àlbum
anem a provar.
Perdona, Jan.
Sí, no, no, no.
Perdona tu,
està passant que acabes.
No, el primer disc,
el que tenies,
que eren cançons
que havíem fet
en un espai temporal més llarg, no?
Idees que teníem,
inclús abans de muntar,
bueno, que tenia sobretot l'Èric,
abans de muntar els catarres.
Aquest disc,
a l'estat de gira
i el vam fer 200 concerts
no teníem tant temps
per fer cançons,
quasi no vam assajar
mentre estàvem de gira.
Llavors, sí que l'Èric
tenia idees de cançons,
ja en tenia alguna
i les vam posar en comú
i va ser com
amb cosa de tres mesos.
Vam entrar al local
per assajar els temes
i acabar-los de fer entre els tres.
Perdona'm,
que cracs, eh?
I els tres mesos
havíem sortit amb el disc
fet, gravat, ja.
Per això ho deia.
Sí, sí.
Quina canya.
Sí, hi havia cançons
que eren,
com ha dit en Joan,
en idees prèvies,
que ja teníem d'abans,
que no les havíem agafat pel primer disc.
Després hi ha hagut cançons
que les hem fet
durant aquests mesos d'assaig
que vam preparar el disc
i hi ha cançons
que hem fet directament
a l'estudi de gravació,
com el single.
Avui està amb tu,
per exemple,
la vam fer els últims dies
allà
perquè necessitàvem una altra cançó
i no ens convencia
una que teníem una altra
i vam dir,
doncs fem-ne una de nova.
I la vam fer allà
en el moment,
amb una idea
que va portar en Joan un dia
i...
però res,
la vam construir tot allà.
Que deia,
repeteixo lo de Cracs, eh?
És allò que dius,
mira, em falta una cançó,
posa-t'hi amb mans a l'obra,
jo tinc una idea,
jo que te l'organitzo,
vinga,
anem a gravar-la.
No, però no,
tampoc estan així, eh?
No ho expliqueu tan fàcil,
és que no pot ser.
No, sí, sí,
no,
i a part treballem amb equip
i ho fem,
jo crec que molt bé,
treballem molt bé amb equip.
Arreglem les cançons
sempre entre els tres,
que això et dona
una manera de...
que són i tot
d'una manera peculiar,
no?
i única.
No sé,
és que ens posem les piles
bastant ràpid nosaltres.
Sí,
el que passa també
és que quan algú té una idea,
construeix una cançó,
llavors ens barallem molt fort
i llavors s'arriba un consens
i queda la cançó com ara.
Qui crida més,
guanya,
llavors,
o qui pega més fort,
que no la cançó que jo.
Ah, això és el que t'anava a preguntar.
No arriba la sang al riu normalment, no?
Sí, sí.
Tu poses pau.
Ella és la que posa pau
o els altres companys
que avui no tenim amb nosaltres?
No, no és l'Èric el que posa pau.
L'Èric.
Sí.
Continua així.
És difícil, eh?
Sí?
És un món molt dur.
No m'ho crec, eh?
Ets pesat.
No, no, no,
no hi ha mal rotllo.
Eric, tu ets bo.
Però sí que a vegades hi ha discussions.
Clar, perquè sou humans, no?
Sí.
Però encara no sou tres la bateria,
ni les piles,
ni coses d'aquestes, no?
No, no, no.
Encara continueu sent de carn i osos.
Sí, de moment sí.
Que continuï,
que continuï la història.
Sí, sí.
De moment que no siguem de carn i osos,
malament.
Per cert,
qui m'ha falta?
Recordem,
qui m'ha falta de les catarres?
Perquè jo parlo amb tres dels components.
Sí, sí, som tres.
No, perquè sou més,
m'ha falten dos, no?
Bueno, portem una banda,
ara.
Ah, companys.
Portem una trompeta,
un trombó
i una noia que ens toca la bateria.
I llavors,
doncs amb això fem...
Però bueno,
el nucli dur de les catarres,
com qui diu,
som nosaltres,
els fundadors i directors.
A mi m'aconstava en la biografia que m'han enviat,
que en un principi vau ser vosaltres dos els responsables.
Com va ser que vau enredar la rotllo?
Vau estar des del principi.
Sí.
Vale.
No, bastant, no?
És que des del principi.
Sí.
Vam tenir la idea de muntar el grup amb l'Èric,
però el primer assaig érem els tres.
Vull dir, va ser com necessitava un contrabaix
i la Roser, per casualitats de la vida,
l'Èric la va conèixer tocant el contrabaix un dia.
Bueno, la va...
la va veure tocant el contrabaix.
No, no, ben bé, però bueno.
No, doncs va bé.
És igual.
Però s'apropa a la realitat.
No, no, no.
Ens vam trobar en un concert allà a Vic,
Música Viva,
un amic, un amic comú,
m'havia dit que la Roser tocà el contrabaix.
Just quan la vaig veure vaig pensar-hi,
m'has dit, bàstres, mira,
li comentaré.
I...
Encantada la vida.
Imagina, jo ja m'inventava per tota la vida
inventant-me una altra història.
Veus?
La comunicació...
Perquè vegis, eh?
No, no, a veure, ja està bé, eh?
Perquè així cadascú té la seva versió
de com ha iniciat el grup.
Exacte.
Priguem.
El dia que algú faci l'entrevista,
ara Eric explicarà la seva.
La Roser explicarà la seva
i el Joan explicarà la seva.
I així acabarem.
I a més a més allò que dius,
doncs algun moment farem el matxembrat
de les tres històries juntes
i potser sortirà el que va passar en aquell moment, no?
Sí.
Però bé.
I ara el que toca és anar movent aquestes postals.
Sí, ara estem molt contents perquè des que hem tret el disc
el 21 de març la vam treure per internet
i el dia 9 d'abril físicament.
I llavors des que hem tret el disc,
bueno, abans ja ens havien començat a demanar concerts i això,
però des que hem tret el disc hi ha molta gent
que s'ha interessat per els directes dels catars i això,
i de moment tenim una llista bastant grosseta.
Sí, sí.
A més a més, a diverses cançons han estat descarregades,
amb la bèstia.
Si portem res amb aquest treball geogràfic...
No fa ni dues setmanes que vam penjar el disc a la web, no?
Sí.
I portem més de 15.000 descargues.
En una setmana ja portem 15.000 descargues,
o sigui que ara portarem més.
I del videoclip, que també el vam penjar al mateix dia,
portem unes 50.000 visualitzacions o més.
Més, més, ja.
Sí, doncs estem molt contents
perquè això és molt difícil d'aconseguir amb la música en català, no?
Perquè és un mercat petit, no?
No vulguis que no, i costa molt.
I sí, estem encantats.
Súper.
Ara començarà segurament allò que dèiem, no?
La roda de concerts,
començareu a moure aquest treball geogràfic.
Ja teniu alguna cosa més o menys a l'agenda?
Ja teniu alguna cosa ja pamada?
Sí.
No, sí, tenim una vintena de concerts o així,
però que puguem dir ja...
De fet, estarem ara el dissabte 13 d'abril, eh?
Aquí a Torre d'en Barra.
Ah, molt bé.
Doncs mira, ja va bé.
Ja va bé que avui ens ha dit això.
Serà el concert que farem,
presentarem el directe a les quatre capitals catalanes,
a les comarques de Girona, de Barcelona, de Tarragona i de Lleida,
i aquí el presentem a Torre d'en Barra.
I a partir d'aquí, bueno, que la gent miri a la web...
Home, però si es truquen d'una miqueta més a propet,
aquí a Tarragona, ciutat, no?
Sí.
Nosaltres tenim un deute amb Tarragona,
perquè el primer any de gira
havíem de venir a les festes de Santa Tecla.
Ho sé, ho sé.
I no vam poder venir perquè jo em vaig posar fònic.
Llavors, tenim aquestes espinetes,
si ens sent l'organitzador de Santa Tecla,
nosaltres posem moltes facilitats.
Però no vau venir una altra vegada?
Vam venir al teatre.
Un teatre.
Exacte, és el que em deia.
Jo sabia que havia passat això per les festes de Santa Tecla,
però jo sé que al cap de diversos mesos
va ser que va actuar ja el Teatre Metropol,
si no recordo malament.
Però clar, nosaltres ens agrada més...
Ens agrada tocar els teatres,
però el que ens agrada més
i el que ens sentim més a gust
és a les festes majors.
En banda...
Sí, fer una mica de festa, diguéssim.
Clar.
A més a més, a sobre l'escenari,
quan és allò que dius, obert,
que entra a tothom,
és un altre ambient.
És un moment.
A veure, el teatre com així és així com més íntim, no?
Sí.
La gent asseguda...
Però és una mica...
No és fred, però clar,
en una festa major tothom va a saltar,
a ballar, a cantar les cançons a tope,
llavors nosaltres ens sentim molt més còmodes
en aquest...
en aquest àmbit, no?
I com es prepara el directe?
Serà més o menys el semblant
o voleu canviar?
Dius, mira, anem a veure si podem
modificar alguna coseta
perquè la gent que ja ens ha vist
que digui, ostres, mira,
Què ha passat amb els cadarrers aquest any?
Bueno, el que ha passat és que tenen disc nou
i llavors hi haurà cançons noves.
No, la formació ha canviat una mica
perquè l'any passat portàvem una percussionista
i aquest any portàvem bateria,
el que allibera en Joan una mica
i podrà fer el boig per la segona dinàmica.
i amb això, si volem aconseguir que sigui més dinàmic
i més directe, no?
Més festiu, que és el que ens agrada fer.
I llavors, doncs, aquest serà el principal canvi, no?
A part que, òbviament,
tindrem més repertori, més cançons
i més alegria.
Home, per això sempre, no?
L'alegria...
Jo crec que ja la teníeu de ser gent.
Però més.
D'identitat, això de l'alegria dels catarres.
Encara més?
Encara més.
Desbordareu al final a sobre l'escenari.
Cogernos, coernos, que nos vamos.
I a partir d'aquí ja verrà què és el que passa.
Per cert, això de postals,
és alguna cosa d'identificativa?
Cada cançó podia ser una postal determinada?
Sí, de fet és una postal.
Ara el dia nou surt el disc,
el disc físic.
Ara està gratis a la web, però surt el disc físic.
I cada...
en el llibret, no hi ha llibret,
són 12 postals que les pots enviar,
inclús estan en format oficial.
Que xulo!
amb una fotografia que per nosaltres descriu la cançó,
tot i que cadascú pot fer-se la seva imatge personal de la cançó,
i a darrere porten la lletra escrita i la pots enviar a qui més vulguis.
Llavors, postals, ho hem dit perquè és un disc molt optimista,
amb molta llum,
molt positiu,
i una postal és un objecte al fi del cap que l'envies a...
de la persona estimada, no?
La persona estimada, no?
A moments que estàs com tranquil,
feliç, de vacances,
no envies mai postals per dir coses...
coses...
xungues, no?
No, sí.
I normalment són tipus telegrama, no?
Que és allò de...
Estem bé, ja hem arribat, no?
Són coses així...
Estan directes, no?
Ja una mica com una cançó, no?
Sí, és veritat...
limitat, és un text curtet
que t'explica un moment determinat
és una mica això. I també hi ha molts llocs
geogràfics, les cançons, si ja us hi fixareu
que parla de molts llocs geogràfics
de Tòquio, Berlín
París, Mallorca
o les Illes Balears en general
Una pasta
ho s'haurà costat, però clar, m'imagina
Són postals oficials
Són postals oficials
però fetes per nosaltres
Ah, d'acord, d'acord
No, però sí, costen una pasta
I a més, jo no sé, tan personalitzades
com l'anterior, perquè clar
el que teniu de bo és que el disc
el poden descarregar, que és una manera
també de mimar-vos i de
mimar la gent que segueix
la gent de Catarres, però quan el volen
físicament, l'altra vegada
doncs era com
una petita joia per cadascun
dels seguidors, no?
Sí, l'altre el vam
personatjar cada un, sí, cada portada
estava escrit amb el títol dels Catarres
i el nom de l'àlbum
i aquest el que hem fet és uns
tampons
que, bueno, també els Catarres
hem canviat de logo, ja el veureu
que és molt xulo, logo nou, és molt guai
Ah
I llavors, clar, ens agradava la idea
d'imprimir el tampon com si fos
el segell de Correus, no?
Llavors hi ha els Catarres
i llavors, com que també està així
que és amb tinta i supermanualment
cada tapa de disc
està el segell posat en un lloc diferent
i també tots estan numerats
o sigui, que és una coseta
sí, que ens agradava fer-la per la gent
que també sou complès
que tingués un plus més
de les postals i de la portada personalitzada
I això, el logotip que m'has dit que ha canviat
qui us ho ha fet?
Heu fet vosaltres mateixos?
Era una idea que ja ha sorgit de...
Parles, no?
Vinga
L'he fet jo
L'has fet tu?
I com va sorgir això?
No, fent proves
fent proves
volíem canviar el logotip
però no teníem massa pressupost
perquè ens han deixat molts diners amb el disc
no teníem massa pressupost
per contractar un dissenyador
i vam fer diverses proves
estàvem per deixar el que teníem fins ara
però creiem que quedava com una mica obsolet
i volíem canviar una mica la imatge
ja aprofitant la benentesa d'aquest disc
i res
vam fer proves i els hi va agradar a tots
i va sortir així
Encara un altre guinyo més per la gent que ho segueix
Sí, és com una síntesi de l'anterior
però més potent per fer
sobretot samarretes i coses xules
No, no, i és el que dèiem
que és una manera també d'agrair a la gent
que vol tenir el disc físic
que hi ha molta gent nostàlgica del disc
de dir, ostres, a mi m'agrada sí
escoltar-ho per internet
m'ho puc emportar a tot arreu
però, ostres
tens aquella cosa, no?
tens aquella coseta que dius
vull que sigui meu, no?
vull tenir-lo per mi en propietat, no?
Sí, realment és com una cosa que
te la compres molt així
com per agraïment o per nostàlgia
no? El que dius tu
i llavors és
és una cosa que a nosaltres ens ajudes
perquè a partir dels beneficis del disc
podem gravar més cançons
i per la persona que ho està comprant
també, a part que
sona molt millor el disc físic
que l'MP3
sí
però a part que és això
que tens com una peça única, no?
també a casa teu
mira, veus, això no?
normalment jo crec que la gent
quan anem a comprar el disc
no pensem, precisament això
que és una manera també d'ajudar el grup
sí
de fet aquest disc ens hem pagat
i de recolzar-los, no?
de dir, ostres
gràcies pel que esteu fent
continueu endavant
perquè ens agrada, no?
ens agrada el que feu i com ho feu
de fet, el disc que hem fet ara
aquest, del de postals
ens l'hem pagat gràcies a
bueno, hem acabat ficant més diners
dels que teníem
però
però ens l'hem pagat
en gran part
amb els beneficis del disc anterior
de les ventes físiques, no?
això és una manera que la gent
al final t'ho agraeix
i bueno
si col·labora
si col·labora amb això
podrà haver-hi un altre disc gratuït
doncs sí
a veure
a veure, a veure
no us esteu, eh?
a més a més
que jo crec que val la pena, no?
i tant
que tampoc deuen ser
què són?
200.000 euros cada disc?
no
no
veus?
doncs ja està
també ho troben tot car
no pot ser això
no
és per aquest
és per aquest
per això
doncs tenim cançons com Tòquio
tenim cançons com
bueno, expliqueu-ho vosaltres
aquestes 12 cançons
que tenim en aquest treball discogràfic
que podrem sentir
gràcies a la vostra web
també us tenim a Facebook
també us tenim a Twitter
sí
que estem a tot arreu
que si volem saber
de les catarres
sabem, no?
i ho portem nosaltres
i estem superengançats tots
ah, ho porteu vosaltres directament
sí, sí, sí
no teniu algú que s'ho faci
sí, home
no
no parla l'esclau aquell
però jo he de dir que no ho diria
no, no
però no parla en primera persona
no
ara no és tant
no se'n poden poner
no ho diuen
no ho diuen
no, això des del primer dia
que ho portem tot nosaltres
i intentem gestionar-ho cada dia
contestar tothom
i tenir activitat al Facebook
al Twitter
YouTube
i què més?
Instagram
Instagram
també
MySpace
MySpace
és una mica prehistòric
és una mica
zombie
però bueno
sí, encara estem
encara està allà
encara està allà
i el videoclip
per ser que volia entrar en això
on s'ha gravat
què és el que podem veure
per a aquells que encara no
es va gravar a la Donzella de Badalona
que és com un club de banys
a la platja de Badalona
tot i que sembli formentera
és Badalona
Badalona és molt maca
Badalona
l'heu de descobrir
l'heu de descobrir
de veritat
és que només t'ha faltat això
al final de la frase
era com
ja sé
jo vivia allà
soc conscient que no ho sembla
però és brutal Badalona
realment el centre
i tot Badalona
i ho vam gravar allà
la Donzella
com que va venir Tomàs Molina
ens va aconsellar un dia
que
de fet era l'única
que feia bon temps
però el tio va dir
que faria bon temps
i vam convidar tots d'amics
i coneguts
que
hem anat coneixent
durant aquest temps
com que es diu
vull estar amb tu
era com
mira
compartim una festa
tots junts
i la idea era això
cerveses per tothom
algun gintònic
i fer una festa
i gravar-la
sense guió
ni sense res
i va quedar genial
perquè les coses
normalment que queden
així com espontànies
i que es farà amb carinyo
que potser
quan més rebusques
i més organitzat
vols que faci
o que sigui
encara queda pitjor
i va ser en un flash flash
de la gravació del videoclip
sí
vam estar
sí
tot el dia
fins que es va a fer fosc
fer peazo fiesta
sí
va ser una bona festa
sí
molt divertida
boníssima
boníssima
doncs
que deia
en facebook
twitter
en catarres
allà ho teniu tot
podeu veure aquest videoclip
també
podeu sentir
aquest treball discogràfic
aquest postals
i que ara avui
hem tingut l'oportunitat
de compartir aquests minuts
de ràdio amb ells
que han de marxar
han de marxar
no els vull estorbar més
així que família
gràcies per haver estat aquí amb nosaltres
a tots tres
gràcies a vosaltres
i a veure si la propera vegada
que no només sigui a Torra d'en Barra
sinó que vegeu una miqueta
li traiem l'espineta a l'Èric
això
l'Èric
treu-te
no, no
l'Èric
l'Èric
com ha dit en primera persona
que l'Èric
i fa pèl
i tant
gràcies eh
adeu
adeu
adeu
sempre el somriure a la cara
no et faltarà cap resposta
viuràs més de mil vides
tastaràs els millors vins
trepitjaràs terres llunyanes
mai no perdràs el camí
podria dir que la vida et serà sempre pàcil
però el temps del dubte vindrà
no temis caure en els llocs més difícils
viuràs aprendre a aixecar-se
com caminant sobre brases
també coneixeràs drames
quan la vida t'ensenyi les urpes
respon amb l'amor més ferotge
no et mancarà mai coratge
per enfrontar les teves pors
troba el teu somni invencible
i crida'l amb tot el teu cor
podria dir que la vida et serà sempre pàcil
però el temps del dubte vindrà
no temis caure en els llocs més difícils
viuràs aprendre a aixecar-se
podria dir que la vida et serà sempre pàcil
però el temps del dubte vindrà
no temis caure en els llocs més difícils
viuràs aprendre a aixecar-se
hei!
aixecar-se
aixecar-se
aixecar-se
aixecar-se
aixecar-se
aixecar-se
aixecar-se
aixecar-se
aixecar-se
aixecar-se
aixecar-se
aixecar-se
aixecar-se
aijem
aixecar-se
aixecar-se
aixecar-se
aixecar-se
aixecar-se
aixecar-se
aixecar-se