This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I tant!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Em sigo en aquella esc拜 de τα 20 anys!
Fins demà!
I ara mateix són Castaner!
inding!
Tinc!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El Soun se va crear fa 11 anys, possiblement.
11 anys, ja?
Sí.
Déu-n'hi-do.
I, bueno, doncs, Castanyer i Lio són els que porten més temps punxant entre el Soun,
porten uns 8 anys.
Jo vaig entrar a punxar amb ells fa menys, fa uns 3 anys,
i Arnau ha entrat aquest any passat.
Molt bé.
I és això, doncs anem intercanviant...
Hem intercanviat a vegades els components, no?
Hi ha gent que se n'ha anat, hi ha gent que ha vingut,
però és el que t'ho dic, l'essència és la mateixa.
Intentar fer reggae bo, festes guapes per la ciutat,
i sobretot sense ànimo de lucre, perquè nosaltres no guanyem res amb això,
només ens es juguem per la gent,
perquè pugui vindre els concerts i veure shows bons.
I la satisfacció, el que dèiem, no?
També una mica la satisfacció personal de poder punxar,
de veure com la gent s'ho passa bé,
i dius, bueno, això m'emporto que...
Mira, experiències, que també són una de bona, no?
Potser no serveix per menjar,
però m'entens per on vaig, no?
Però de cara a un futur no se sap mai, no?
Totalment, per això ho fem, perquè ens agrada,
i perquè ens agrada veure com la gent ho disfruta,
i conèixer gent nova, i molt bé.
Per cert, ho teniu una miqueta difícil?
Ho dic perquè últimament, clar,
surten molts nous components
que donen sempre amb una nova llum a la música rigui,
a part de, segur que també us agrada anar rebuscant a les arrels mateixes, no?
És complicat a l'hora de punxar,
a l'hora de segons quina tria s'ha de fer?
No, perquè realment ens agrada punxar de tot,
i crec que la música,
que de moment hi ha un moment per seleccionar un tipus de música,
i de fet la gent t'ho demana bastant, no?
Com veus la gent, com respon,
i hi ha moments més per posar música tranquil·leta,
més tranquil, més antic,
hi ha moments per posar més el nou,
que a la gent també li agrada,
llavors veient una miqueta com està la gent d'on respons, no?
De car, de car.
I, sí, digues.
No, no, que t'anava a comentar que segurament que una altra de les eines
que també teniu molt a l'abast,
com el DJs,
no sé si us agrada a vosaltres aquest terme.
Bueno, a nosaltres ens agrada més que ens diguin selectes,
perquè al món som seleccionadors de temes,
m'estem en temes,
no fem de DJ propi com el hip-hop.
Val, o sigui que com a selectes,
també segurament que una de les eines que deveu utilitzar
a l'hora de programar o a l'hora de pensar
el que heu de fer és internet o no?
O us agrada més encara rebuscar pel vinil
i a veure què es troba?
Sí, fa molts anys que punxaven en vinils
i encara tenim molts vinils
i tenim una bona col·lecció,
però ara, avui en dia, ja anem tot per internet.
Ens hem comprat un aparato
que passa la...
És com una...
Passa la informació de l'ordinador als plats directament
i tens la cançó al plat
com si tinguessis un vinil
i no has d'estar cargant vinils i tot
i és més còmode.
Però bueno, s'ha de dir que
els amants del vinil, doncs,
els agrada, no?
Tindreu...
I està bé, clar que sí.
Mira, fa poquet es va fer...
T'anava a dir que fa poquet
es va fer la fira del disc a Barcelona
i que hi havia una autèntica febre
una altra vegada pel vinil.
O sigui que hi havia gent boja,
o sigui que no se sap mai...
No deixis els plats...
Perquè no desapareixi el format,
perquè si no desapareixerà un dia.
S'ha de seguir comprant vinils, realment.
Però bueno, en la mesura que es pugui, no?
També, també, també.
Que no sé quins preus ara mateix tenen,
però clar, segurament que deu ser més fàcil.
Clar, m'ho imagino, m'ho imagino.
Doncs ara, Gerard, te faig la pregunta fatídica.
Digue-m'ho.
Ho tens al costat?
Sí.
Me'l presentes tu mateix?
No, no, fem una cosa, presenta'm-ho tu.
Ell és l'Açai.
Sí.
Ves des del Talavera de la Reina.
I ara mateix és un dels cantants de reggae
que més està pagant a la escena espanyola.
I bueno, aquí us deixo amb ell.
D'acord.
Doncs moltes gràcies, Gerard.
No marxis gaire lluny.
Vale.
I saludem a l'Açai,
que serà l'estrella que brillarà,
que és la mateixa nit a la vaqueria,
al carrer de la nostra ciutat.
L'Açai, buenas tardes, benvenido.
Muy buenas, ¿qué tal?
Presentando Into the Roads,
este EP de cinco canciones,
que seguramente sonará enterito,
pero alguna cosa más nos ofrecerás esta noche, ¿no?
Sí, sí, porque si no sería un poquito corto, ¿verdad?
Eso que te iba a comentar.
Me sabía poquito, ¿eh?
Me sabía poco.
Sí, no, en realidad vengo, como decía bien Baíno,
vengo a presentar un poco el Into the Roads,
por decirlo así,
y como tú dices también,
pues bueno, luego como es un poquito un concierto bastante largo
y es la primera vez que vengo a Tarragona,
tengo pensado hacer un concierto largo también,
de una hora a una hora y algo, ¿sabes?
Entonces, seguramente sonarán cosas de mi primer trabajo,
que salió True Love.
Sí.
Y luego, pues como soy una persona un poco inquieta mentalmente,
que no paro aquí,
yo siempre estoy creando cosas nuevas,
pues prácticamente todo lo que llevo sacado hasta el día,
cosas muy interesantes,
así que quiero compartir con la gente y tal,
así que creo que creerá.
Has dicho una cosa importante,
es la primera vez que llegas a nuestra ciudad,
tanto te ha costado.
Sí, no, a ver,
es un problema que hay que ser conscientes,
yo creo que tenemos aquí,
pues ahora mismo la gente no aprecia bien la música regga,
entonces hay una serie de clichés o prejuicios que tiene la gente
y así es lo que pasa,
que llega muy, muy, muy lentamente a la gente,
mientras que en otros sitios como Europa,
no sé, en Francia,
en cualquier sitio puedes encontrar en emisoras,
pues canales que ponen a lo mejor todo el día música urbana
o música regga o música, ¿sabes?
Aquí es un poco, no sé,
Radio Nacional hace cosas y muchas emisoras,
pero el tipo de formato fiesta y tal,
llega muy poco a la gente por eso,
entonces es muy difícil muchas veces llegar a todas las ciudades
y que todo el mundo pueda verte,
incluso cuando hay mucha gente que quiere verte,
o sea que estoy contento, ¿no?,
por ser la primera vez,
pero ya era hora, sí.
Bueno, ahora ya coges carrerilla
y ya te tenemos aquí,
casi, casi,
no cada semana,
pero bueno,
una vez al mes,
mira que estaría bien, ¿no?,
que te vinieras de tanto.
Y por mí genial.
Y a mí me imagino.
Genial, genial.
Así con la playita y todo también, ¿verdad?
Hombre, lo tienes aquí al lado, ¿verdad?
Claro.
Coges carrerilla y te plantas en la playa,
ya está.
Sí, puedo tirar con colchoneta ya desde aquí.
Comentabas que, claro,
es la primera vez que llegas a Tarragona,
que es una lástima,
que no haya esta cultura de calle, ¿no?,
que existe en otros sitios.
Sí.
Y no porque,
también lo has comentado tú,
no porque la gente no lo demande.
Y entonces,
¿dónde está el problema?
Es que,
¿por qué no acabamos de encherar, eh?
El dinero, básicamente,
que hoy en día se piensa que,
vamos a ver,
o sea,
hay un concepto de,
por supuesto, ¿no?,
que hay que pagar por la música
y por el arte, etcétera,
pero se tiene más establecido un poquito,
más así,
linkeado a la música mainstream,
por decir así un poco, ¿no?
Es decir,
pues todo lo que se lleva al fin y al cabo en España,
hoy día,
Bisbal,
Zeta,
Gustavante,
todas estas cosas,
pues la gente como que se cree que son música realmente,
que no digo que no sean música,
pero quiero decir,
no abren el abanico a todos los géneros que hay de la música,
en cada género hacen sus clichés
y sus clasificaciones
y sus separaciones,
entonces no,
es por lo que crece tan lento,
¿sabes?
No llega bien la cultura,
luego yo, por ejemplo,
igual vengo de un pueblo muy pequeño,
que, bueno,
muy pequeño tampoco,
es tan pequeño.
Hombre,
talavera de la reina,
tela,
y también muy conocido.
Eso que te iba a decir yo,
pequeño.
No llega tanta,
no llega tanta,
tanta información de música,
ni,
ni,
ni tienes posibilidad de hacer tantas fiestas,
ni nada,
siempre te toca irte a la ciudad,
o sea,
que estamos siempre igual.
Es un poco,
una cosa que suele pasar,
pues eso,
los sitios donde no hay urios,
o sea,
núcleos urbanos muy grandes,
pues no llega,
no llega a esa cultura.
Si te sirve,
si te sirve de consuelo aquí,
a muchos de los grupos
que también intentan arrancar,
les pasa exactamente lo mismo,
¿eh?
Y luego también pasa
que normalmente no eres,
en tu propia casa,
no acaban de ver,
hasta que no triunfas fuera,
¿no?
Sí,
eso es.
Y pasa todo eso
en todos los ámbitos,
¿no?
También.
Sí,
sí,
sí,
sí,
me pasó a Julio Iglesias también.
Por ejemplo,
no,
no,
o incluso,
mira,
ahora se me ha presentado así,
como aquel que no quiere la cosa,
incluso la propia Mónica Naranjo,
que allí,
en la parte de Latinoamérica
la estaba arrasando
y cuando vino aquí
era ya porque
allí ya era súper conocida,
cosa que aquí,
bueno,
esta chica con el pelo de dos colores
¿dónde sale,
no?
Sí,
sí,
sí,
sí,
eso incluso pasa mucho
en el reggae también,
hay muchos artistas
que no dan,
no pegan el salto en Jamaica,
que es su propia tierra
y a lo mejor lo dan en Japón
o en sitios así
y luego vuelven a su tierra
y son reconocidos como tal,
¿no?
Como artistas.
Como auténticos héroes
en aquel momento,
¿no?
Por cierto,
ahora que dices de Jamaica,
¿sería uno de los sitios
donde te gustaría cantar,
donde te gustaría mostrar
todo lo que sabes hacer?
Pues sí,
es una de las cosas
que me pregunta todo el mundo,
¿no?
Que dice que...
Ah,
si te lo pregunta todo el mundo,
déjalo,
ya no me la contestas,
no me la contestes.
Sí,
que ven como que el sitio
de Jamaica
es como el final perfecto
para todo artista
que quiera hacer reggae
del programa,
te encantaría ir allí y tal,
yo quiero ir allí viajar
y tengo muchas ganas de ir
porque todavía no he ido
y sobre todo por cogerme
la vibe de allí
y coger la vibra
y aprender un montón de cosas,
pero no sobre todo
por cantar,
porque luego la verdad
que en Jamaica
son los más críticos
del mundo entero,
entonces tampoco iba a ser
nada positivo,
positivo por decir,
es el mejor sitio
para ir a cantar,
¿sabes?
Son muy críticos,
muy críticos.
Bueno,
pues ante la duda
mejor ves de vacaciones.
Eso es,
un mesecito de vacaciones.
Un mesecito de vacaciones
en Jamaica,
absorbes de allí
todo lo que te guste
y lo que más adoras
que es la música
y ya lo tienes,
dices,
mira,
me lo he traído
en la piel,
mira,
coger cachitos
que todavía
debes dejar
en Jamaica conmigo.
Aspirarla,
aspirarla.
Te tenemos esta noche
en Tarragona
y como está,
ya que estás
por aquí cerquita,
¿tienes alguna cosa más
en la agenda
o qué?
Pues en realidad
no,
porque así un poquito
así todo,
no muy rápido,
pero bueno,
que tampoco voy a estar
mucho tiempo,
entonces en principio
bueno,
pues tenemos
la entrevista
con vosotros.
Luego también
tenemos el show
y mañana,
bueno,
hoy también seguramente
pasamos un poco
por el estudio
para hacer
algunos
tuples y cosillas
así para esta gente
para el show.
Ah,
muy bien.
Así un poquito,
pues no parar,
por no aburrirnos,
¿sabes?
Claro.
Que ya habrá tiempo
de relajarse ahora
de momento,
¿no?
Tú guarda fuerza
para lo de Jamaica,
tú guarda fuerza,
ya llegará,
ya llegará el momento.
Eso tiene que ser bueno.
Las hay muchísimas,
muchísimas gracias,
que vaya muy bien
esta noche
por la vaquería
y que decíamos
que no sea la última vez
que te veamos por aquí
o al menos
no tardes tanto en venir,
hombre.
Eso espero,
no creo,
seguro que me veréis más
por aquí.
Muy bien.
Pues me pones con Gerard,
por favor.
Ok,
muchísimas gracias.
Gracias,
un besote muy gordo,
gracias.
doncs parlem ara
amb el Gerard
per tancar l'entrevista.
Hola.
Gerard,
ja estàs per aquí?
Sí.
Sí,
hola.
Doncs el que comentàvem
amb el la SAI
que aquesta nit promet
que convidem
a tota la gent
que ens estigui sentint
que vingui,
que sopar serà molt bé.
A més,
l'hora jo crec
que és molt bona
perquè ja hem acabat
de sopar,
són dos quarts de dotze,
una bona hora
i bé triada,
eh?
Clar,
clar que sí,
ja ho fem expressament
perquè la gent
tingui temps de vindre.
Ho dic perquè moltes vegades
ens passa,
i tu ja ho saps,
segur que d'altres vegades
que a les 10,
que no sé per què,
ens dormim
i dius,
ui,
ja no arribem.
I com no arribem,
dius,
mira,
fem una miqueta més tard
i llavors ja ho agafarem.
Fins a quina hora
ens tindreu allà ballant?
Fins a les 5 del matí.
A les 5 del matí?
Sí,
i tant.
Clar,
com demà ja és festa.
Ai,
se'ns acaba de tallar
la comunicació.
Anem a trucar-lo de nou.
Ja el tenim aquí amb nosaltres.
Gerard,
jo no sé si ha estat
el crit de guerra
quan m'has dit
allò de les 5 de la matinada,
que el telèfon s'ha destrutat,
eh?
S'ha menjat.
He dit 5 de la matinada
i el telèfon,
tu, tu, tu, tu, tu.
S'ha tornat loco,
s'ha tornat loco.
Doncs Gerard,
recordem a tota la gent
que els esperem aquesta nit
a la vaqueria,
a dos quarts de 12 de la nit,
que s'ho passaran molt,
però que molt bé,
i el que dèiem,
fins a les 5 de la matinada
tenen festa.
Ai,
sí és.
Gerard,
gràcies,
que vagin molt bé la nit
i que esperem
que acabi de rebentar
la vaqueria
d'alguna manera,
eh?
A través de la bona música.
Esperem que això
obri una veda
per poder portar
més gent a Tarragona
i poder seguir fent
festes darrere de qualitat.
Doncs a veure,
si és veritat,
i el que jo li deia
també a la SAI,
ara que ja està per aquí
per Tarragona,
ara que no marxi
i almenys una vegada al mes
que el tinguem
punxant
i oferint la seva música
també a la vaqueria,
no?
Ja farem el contracte
amb ell
a la volta que marxi.
Doncs Gerard,
gràcies,
un patonàs.
Molt bé,
que vagi bé.
Adéu.
Adéu-sia,
bona tarda.
Grà,
gami bé.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!