Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
No hem començat amb aquesta cançó de casualitat, sinó precisament pel seu títol, l'equilibrista.
I és que jo no sé si ara mateix el nostre protagonista està fent equilibris per arribar a totes les emissores, per arribar a tots els diaris,
i que avui el tenim amb nosaltres fent el rondo, com diríem, per arribar i per presentar aquest darrer i primer a l'hora de treball isogràfic, que són aquestes sales de pal, alt i cent. Bona tarda. Bona tarda. Com estàs?
Bé. Sí o no? Avui tens una miqueta d'equilibrisme, no? Ja tens raó, ja. Estic a punt de caure del fil.
Estic bé. Estic bé. Estic bé. Estic bé. Estic bé. Estic bé. Estic bé. Per cert, com ha anat el dia avui?
Moltes preguntes i tothom volent saber, no? No, no, no. Bé. Mira, té una part divertida, eh? Perquè clar, no és una cosa que facis cada setmana, naturalment.
I gràcies a Déu. Gràcies a Déu. M'ho has tret a la boca. I m'ho prenc així, eh? M'ho prenc com una part divertida.
Com una cosa excepcional, diguem-ho així, no? Com una de les altres eines també de donar a conèixer.
A part d'internet, a part segurament de la teva pàgina web, i etcètera, etcètera. Doncs una altra de les eines per poder arribar a tota la gent.
Sí, esclar. I es forma part del procés de preparar el concert també i que la gent doncs savi que estic aquí i que hi haurà un concert aviat, etcètera.
I el disc, clar. No, no, no. És sobretot també el disc. 11 són les composicions que es troben en aquest treball discogràfic.
Fa molt de temps que treballaves en aquest disc. Al final el vas voler dir, mira, ho traiem tot ja i demostrem que soc capaç de fer.
O va ser una mica de refri que et va dir, home, Lluís, per l'amor de Déu, com que m'atens tot això guardat al bagul?
Exactament, va ser així. Bé, jo de fet ja volia fer un disc abans de conèixer el refri, no?
Però va ser a través del contacte amb ell que la cosa es va disparar, va disparar en quant a la decisió de fer-ho així professionalment i en sèrio i tal, no?
Ha sigut així. El que passa és que malgrat que es va disparar la determinació, el procés ha sigut lent.
Ha sigut un tema com a foc lent, no? Des de... Potser fa quatre anys, ja.
Quatre anys?
Sí, imagina't.
Dius, no hi ha pressa.
Exactament.
No hi ha pressa. Les coses ben fetes s'han de fer un caliu, no?
Fem-ho bé.
Exacte, fem-ho en caliu, fem-ho amb ganes, ja que serà la primera criatura, el primer nen, no?
En treure, almenys que tingui tot el carinyo del món.
El segon ja deu dir-ho, però el primer almenys amb tota la tranquil·litat.
El segon si arriba ja en parlarem, però aquest ha anat així.
Però què ha passat en aquests quatre anys?
T'has hagut de barallar moltes vegades amb tu mateix per treure segons quines coses?
Exacte, sí. Hi ha hagut un procés en part de la creació de les lletres.
A més, que també el Raül té l'agenda hiperplena, doncs jo també tinc la meva feina, naturalment,
i ha sigut... El vam fer-ho així, en condició d'anar fent tranquil·lament, sense estressar-nos.
O sigui, no era dir, va, vull fer el disc i posem de plaç tal temps.
No, he anat fent i ja està. Tampoc hi havia...
Sí que hi havia inicialment una part, diguem, de ganes meves, per no dir ansietat, eh?
Ara m'has aglatat això.
De ganes meves.
Això és, jo, mi, a culpa, ansietat, que sí, que sí.
Ostres, tu, vinga ja, no? Però, bueno, al final penso que em vaig deixar portar amb aquest tempo així.
I això respira una mica en el disc també, no? Una sensació slow time, que es diu ara.
Home, però també hi ha una sensació de calidesa, una sensació de tranquil·litat.
Exacte, per això, per això.
Cap als temps, ara mateix, que corren, jo crec que és una mica...
És com a manera, eh?
Sí, jo sé que tu ets osteòpata i que és una manera també que podríem arribar a tothom.
I jo crec que a través d'aquestes músiques, d'aquestes composicions teves, també ens dones una miqueta de salut, eh?
Ho has pensat o no?
Tant de bo.
Home, pensa una persona estressada, que arribi i s'escolti, per exemple, l'Equilibrista o l'altres cançons que es troben dins d'aquest treball discogràfic teu,
ens dona un relax, com aquesta ara mateix?
Home, un de l'interès que tinc amb el disc és que es transmet l'emoció que jo vaig experimentar ahir quan vaig fer la cançó
i la que experimento quan la canto, també.
O sigui, que no quedés reduït al meu espai particular de la meva família o dels meus amics, sinó que fos extensible, no?
Aquesta és la il·lusió.
Per tant, doncs, que em diguis això ja m'agrada, ja.
Onze, ens hem quedat així com... ens hem quedat amb més cançons que es podien haver gravat?
Sí, i tant.
O dius, vinga, gravem aquestes en Prim Sepi i després ja aniran venint pel directe, sobretot.
N'hi ha més, al directe estem pensant de posar-n'hi més, però aquestes són les onze que vam escollir perquè tenien més coherència entre elles de cara al disc, no?
D'acord.
Per les lletres, pel tipus de música, oi, van fer aquesta selecció entre el refri i jo, sí, sí.
Però n'hi ha més, eh?
Bueno, això que estava pensant, que clar, onze són les que van sortir o les que van ser triades.
Una mica amb votació, va haver de fer una petita votació de dir, o aquestes eren les que ja sortien i deien, aquestes són les que han d'entrar per nassos.
Quan jo li vaig ensenyar la maqueta del que jo feia, penso que de les que li vaig ensenyar, potser en el disc n'hi ha dues.
Les altres, que n'hi havent moltes més, no n'han estat escollides, n'he fet de noves, perquè imagina't amb quatre anys el que dona, no?
Vull dir, clar, una de les meves aficions, com ja pots imaginar, és fer cançons, per tant, en quatre anys tinc temps per fer-ne.
Sí, podria haver fet tres o quatre àlbums, crec, pel que m'estàs explicant, eh?
No ho sé, però, clar, és una dinàmica meva molt habitual, vull dir, jo quan tinc una idea musical a través d'una emoció o d'uns acords així,
doncs l'agrago de seguida, llavors miro d'escoltar-ho un altre dia i si em suggereix alguna cosa interessant,
doncs la continuo fins que determino un tema, etcètera.
És una dinàmica meva ja com divertida i ja forma part de la meva manera de...
I quan et venen les muses? Quan els venen a visitar les muses?
Perquè aquestes són imprevisibles, eh? En un moment donat, de cop i volta t'ataca una cançó que jo dic,
que d'on ha sortit això i ja estàs, no?
Toques coses amb la guitarra i a vegades és tocant o a vegades també és escoltant coses simplement per la ràdio, no?
Una cosa que et crida l'atenció, no? I que et suggereix després una altra cosa, vull dir, com tu dius,
això de les muses són una mica totalment inesperades perquè venen com venen, no?
Ara, també t'he de dir que jo toco cada dia, no? Malgrat vaig hi preocupat, vull dir, la guitarra necessito agafar-la,
encara que sigui mirant la tele, que estic rebentat del dia, però encara que sigui mirant el que facin,
qualsevol cosa, encara que sigui les notícies, jo he de tocar la hit.
L'hem de donar una mica de culo a aquestes notícies perquè no pot ser tot tan dolent, no?
A part d'això, vull dir, que necessito habitualment entrar en contacte amb l'instrument i...
quan ho fas així, a la llarga surten coses.
Però aquesta guitarra que t'acompanya, és la teva de sempre?
No, en tinc vàries.
Ah, va, clar, d'acord. Jo sé que sobretot els músics, exacte, teniu el vostre instrument,
que és aquest que dius, aquest és el meu, el que m'acompanya cap amunt i cap avall?
No, depèn del tipus de cançons, en tinc dues, no són les principals, en tinc més...
Però entre elles es parlen bé i es comuniquen i s'entenen.
Sí, s'entenen bé, no hi ha gelos i res.
Vinga, a veure si agafes una abans que l'altra i després...
S'ha de cuidar, s'ha de cuidar de tot, sí.
Algún dia en algun concert...
Al concert hi són totes, està clar.
Ah, de clar, de clar.
Per cert, com va anar la gravació?
Jo sé que el treball de tot ha estat així més o menys tranquil, una vegada que es decideix...
Bueno, això va anar bastant ràpid.
On vau a gravar?
Bueno, als estudis del Raül i...
Va anar...
Vinga, viatge cap amunt, viatge cap avall, m'imagino.
Sí, va anar tema per dia, però és que és més llarg tot el tema de postproducció, de masterització i tal,
quasi, quasi que la gravació, no?
I així està, les idees les teníem, clars, i van anar sortint molt, molt fluïdes, no?
I va ser un procés que va ser molt divertit i molt enreguidor, penso que pels dos,
perquè el Raül disfrutava i jo no t'he conegut.
Però era molt dur amb tu com a productor o no?
Eh?
Era molt dur o no?
No, no, no, perquè moltes vegades...
Ella és molt directa amb això.
Però per això te deia que moltes vegades la confiança fa fàstic, en segons quins moments, eh?
No, però jo agraeixo molt això.
Jo agraeixo les coses clares, que no... allò que no et diuen per no ferir...
No, no, no, res, tu, les coses clares d'un principi...
Té de parar, parem-ho i tornem-ho a fer, no?
No, sí, sí, sí, sí.
No, amb les músiques no hi hauré cap problema.
Amb les lletres sí que hi hauré tot un treball d'elaboració, perquè les lletres, no és el...
Diguem, inicialment la meva veïna, diguem, és la música.
I va ser el fet de posar-li lletres que vaig haver de fer tot un treball de lectura, de poesia,
fins a trobar-me amb una certa garantia que podia explicar-ho decentment, no?
I així penso que, bueno, més o menys jo estic satisfet, no?
Aquest va ser un dels punts.
L'altre, en quant als arranjaments i tot, a mi m'encanta la manera que té de fer el Raül
i les meves músiques a ell li agradaven també força, doncs jo... va anar bé, va anar bé.
Fem una cosa. Anem sense instruccions ara?
D'acord, eh? Sentim una miqueta i després m'expliques com va ser que referí i tu us vau conèixer.
Mala ida, cogada, que em vas borrar el dibuix, el que eren consignes, són grumolls, diminuts.
Guardava equacions, fórmules genials, tot per seduir-te.
Tant de forma natural i ara improviso sense manual.
Però avui ja res no importa fora de ballar amb tu del terrat.
Et juro que aquest cop em deixaré en tu, pas rere pas, redescobrin els teus uns.
Pas rere pas, redescobrin els teus uns.
Ja tinc la mà al punt, inútil recular.
Ja tinc la mà al punt, inútil recular.
Ja tinc la mà al punt, inútil recular.
Inspiro i expiro i avanço desarmat.
Vaig com qui camina sobre vidres cantats.
La pols d'aquell paper, l'escampo agrapats, per sobre l'escala de graons mal girbats.
És perfecta pujada al teu embalat.
I és que avui ja res no importa fora de ballar amb tu del terrat.
Et juro que aquest cop em deixaré en tu, pas rere pas, redescobrin els teus uns.
Pas rere pas, redescobrin els teus uns.
En una de les notes que ens ha arribat aquí a l'emissora, ens diu el Raül.
Doncs bé, aquí teniu aquest ales de pal.
Molt possiblement el disc més pur i sincer en què he treballat a la meva vida.
Estàs d'acord, Lluís?
Com diria el rei o el Toni Albà, m'he llenat d'orgull i satisfacció.
El pròleg l'haurà escrit ell, no?
Com passa amb els llibres.
Com va ser que us vau conèixer?
Com va ser que un dia les vostres vides es van creuar
i a partir d'aquí va sorgir segurament que primer una amistat
i a partir d'aquí una bona feina, no?
Sí, sí.
Jo soc osteòpata i ell va venir com a pacient.
Simplement va ser així, es va presentar allà.
Jo no sabia qui era i el Tirma que era músic, reproductor i tal,
doncs vaig sentir coses que feia ell i em va fascinar.
Em va agradar molt la seva manera d'entendre la música
i la seva producció, els seus arranjaments i els seus discos, naturalment, no?
I un dia em vaig decidir preguntar-li, escolta, mira, que tinc uns temes...
No vull abusar...
I ella, suposo que per dintre...
Bueno, suposo no, va ser així per dintre, va dir, bueno, a veure com en surto d'aquesta...
Sense ferir sensibilitats...
No, massatges no fem els osteòpates, eh?
No, no, però entenc, que potser que no te diguessis,
mira, que tinc l'esquena una miqueta tocada, dóna'm un arreglo,
i tu dius, bueno, si m'escoltes, si farem alguna cosa, si no, no?
Un petit xantatge emocional, diguem-ho així.
No, no va arribar, no?
No, no va arribar, però està disposat, eh?
Tot pot ser, no?
Exactament.
O que et va respondre ràpidament, doncs dic, vale, has lliuret.
Guarda el saluro, guarda el saluro, que no farem res, no?
Que no farem res.
I a partir d'aquí va ser, ens vam trobar per escoltar-les,
i bé, li va anar d'això, no s'esperava allò,
segons el va comentar, i llavors, com que va haver possibilitats,
vam fer el disc.
I això està molt bé, eh?
Perquè el Raül no accepta moltes coses, i això...
Mira, no està bé que ho digui jo, no?
Però vull dir, per mi és una gran satisfacció, guai, que he fet.
No, no, me l'alegro molt, per les dues parts,
i també per la part que ens toca, que és poder presentar aquí a Tarragona Ràdio
aquest nou treball historiàfic.
Em comentaves que s'està preparant ja un concert,
que ja teniu per poder fer, jo què dius,
està molt bé escoltar-lo, està molt bé,
però el que també us agrada als músics
és poder estar sobre l'escenari.
Bé, clar, perquè és l'arena, no?
O sigui, és el moment d'entrar en contacte amb la gent
i de poder-ho fer així de primera mà, no?
Perquè l'estudi és l'estudi, no?
Estàs allà fent, estàs fent química i laboratori.
A més a més de tot el teu, no?
Però vull dir, el directe és, entre cometes, a pèl.
I llavors això sí que hi ha tota una adrenalina necessària
i tinc ganes de fer-la, no?
Llavors, a veure, és el 25 de gener a Barcelona,
ho fem a la sala Cat Tradicionarius,
que és un teatre que hi ha gràcia,
i és el 26 de gener a les 9 del vespre.
El dia 25 de gener...
26, perdó.
Albert, perdó.
No, és un dissabte.
El 26, sí, m'estava apuntant, 26 de gener a les 9 del vespre,
al Cat Tradicionarius de Barcelona.
Exacte.
I a partir, segurament, que d'aquí s'obre un mantall de possibilitats
i allà on et cridin.
Exactament, això és la tercera de presentació,
on vindran els crítics i vindran la gent de Barcelona
i la gent de fora de Barcelona, espero,
i a partir d'aquí veuran al·les de pal,
sentiran al·les de pal en directe.
I segur que també he trucat, família, amics i companyia.
Bueno, naturalment.
Perquè han de venir, han de venir.
Naturalment, i la claca.
Han de passar tots.
Aquell dia, jo no sé si és el dia
a la qual potser t'ha posat més nerviós.
Això et dona un rumb d'ahir què, els nervis, i què?
Ja veurem, no ho sé, tu.
Com deia aquell, és que no és el mateix.
No, clar.
El que deies tu fa un moment, no?
Està a l'estudi, tranquil·lament.
Està a l'estudi.
Si surt malament a l'estudi,
dius, va, tornem-hi.
Para i torna.
Exacte.
Allà només tens una oportunitat,
a la damunt de l'escenari, això està clar.
S'assaja molt, les presentacions?
S'assaja molt el que s'ha de dir?
Doncs mira, toco amb uns músics excel·lents,
que ells no necessiten massa assajos, no?
I mira, t'he de confessar, que a mi em fa patir,
perquè és que, clar, ells no,
però jo m'he d'acostumar més amb aquest tema, no?
Llavors...
Ells, pim-pam, no?
Són excel·lents.
Mira, és l'Oriol Roc a la bateria,
el Miquel Sospedra al baix elèctric,
el Joan Anton Pic al violoncel,
i després el refri als taclats.
Doncs ells van a sac assajant
i troben superfàcil de comunicar-se entre ells.
Jo disfruto molt, eh?
Però a mi, la veritat, allò que dius,
si poguéssim assajar cinc vegades més,
millor, per mi, eh?
Home, jo crec que una vegada
que també agafis, com els hi passa amb ells,
que agafis carrerilla,
una vegada que ja agafis,
jo que dius, mira, les mides de l'escenari és això,
tinc tota aquesta gent aquí davant,
dius, mira, ui, allà tens...
Allò que te fixes en algú que dius,
aquest és conegut, aquest és amic, ja està.
En el Bona Nit, a partir de les 9,
ja crec que tindràs
tota l'arròs més que venut, eh?
Jo crec que sí.
Esperem que surti bé.
Doncs, Lluís, el Ticent, moltíssimes, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
T'he de preguntar per què has saltat el primer cognom,
que el que ha passat t'has barallat amb ell?
No, no, no, no.
És un paral·lisme...
Com a Torné és molt maco, també, no?
Sí, no, i tant.
M'agrada més el Ticent musicalment, a mi,
però hi ha una part estètica del Ticent,
però també hi ha una part simbòlica
en el sentit que tota la vida a mi se m'ha conegut
per el Lluís Torné, com a osteòpata,
com a profe d'universitat,
i com a alticent, ningú m'ho ha dit mai, no?
Llavors, en certa manera, té una similitud amb la meva música.
És a dir, que ha estat en un segon terme
la meva projecció pública, per dir-ho així, no?
Llavors, doncs, va, li toca a l'alticent.
Doncs molt bé.
El que passa és que ara hauràs de dir que soc jo, eh?
A veure, a veure, a veure, a veure si no sabreu qui és, eh?
I clar, dir tot el nom llarg és molt, molt, molt pesat,
però l'hauré de dir, és l'alticent.
Que som nosaltres, que som nosaltres.
Recordem que serà el dia 26 de gener,
a les 9 del vespre, al CAP Tradicionarius de Barcelona,
quan podrem sentir en viu i en directe
aquest treball discogràfic,
aquestes ales de pal,
que per cert, per què ales de pal?
A veure, pregunta que és la primera vegada
que hauràs de respondre avui.
No, ja sí, ja hauria d'enxufar un play
per contestar algunes preguntes que són lògiques.
Jo me l'he deixat a l'últim moment, ja ho has vist, eh?
No, ja ho entenc.
És que, clar, és normal.
Per què?
Per què me l'ha preguntat?
Forma part del tema de promo,
que les coses que tothom vol saber, naturalment,
i és així.
Ales de pal forma part d'una estrofa
de la cançó L'equilibrista
que diu volant o cellparat amb ales de pal.
És la perxa de l'equilibrista,
és el pal que el manté allà dret
i fa aquesta paradoxa,
vull dir que és un tros de fusta
que aparentment en un escenari,
com podria ser a casa o al carrer,
no s'ha vist per massa cosa,
però que allà damunt del fil són les seves ales,
li salven la vida.
Doncs esperem que els equilibris,
perdó, que hagués de fer a partir d'ara,
siguin molt bons, molt tranquils,
que no hi hagi massa vent
i que ens acompanyi sempre a una bona temperatura
i, si pot ser, la propera vegada que parlem
que hi hagi un concert que estigui més a propet nostre
per poder veure-ho.
Ah, això és clar que sí, i tant de bo.
I així ja diem el refriguem, el refriguem.
Allà ho parlarem farà d'entrada.
Vinga.
Gràcies i fins aviat.
Adeu-siau.
...
...
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada