Anem cap a Ocina de les Gavarres
i ja tenim aquí amb nosaltres el seu gerent, el Josep Eduard.
Bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda, Silvia.
Com estàs?
Molt bé.
Te veo muy de acero hoy.
I un bretón.
Un bretón de acero que me ha venido aquí a la ràdio.
Avui he vingut ja traient volant, quasi vingut.
I aquests llibres que són de la universitat, els que portes?
Sí, per estudiar.
Però no veigis, eh? La capa aquesta pesa, eh?
Però no és de maig, eh?
No?
No.
No, perquè estem fent un petit petri de les pel·lícules que a mi arriba.
Ah, va bé.
Per això m'ho has de dir, abans, me'n fas un xiu...
És que ha sigut monstruós, això que m'acabars de fer ara.
T'has adonat?
Molt bé, ara sí.
T'he avisat abans o no?
Sí, però...
Tinc la ment que la tinc de vacances ja.
Sí, ja veig que estàs ja de barbena, ja ho veig.
Estem llançant coets, que no t'ho creuràs, que l'estic llançant coets.
Ah, sí, ja estic com un globo, ja més que un coet d'aquí dins.
Quan comencem a...
A tope, a tope.
Has vist, eh?
Pim-pam, pim-pam, ens ho hem fet regal a veure.
Bueno, està clar que s'estanant les pel·lícules.
Algú les sap?
Que truqui ara mateix.
Home, jo crec que sí, que se la deus saber, no?
Ah, vale, vale.
Alguna idea, alguna idea.
Alguna idea...
La nova de Pixar està fent furor.
Només jo crec que...
T'he dic una cosa, que a casa meva estan esperant-la en candeletes, aquesta.
Però falta que esperin, ja la tenim.
Per això, per això.
Ja està, ja està, ja està.
Ja falta esperar més.
Ja podeu anar.
Ja podeu agafar les maletes i que ho agafin.
Diguem-ne-ne-nos a la tarda.
Guarda'ns un espai.
Diguem-ne-ne-nos a la tarda, vinga.
A la sala 3.
Ja, home.
Hombre.
Amb el teu nom.
Ah, que per cert, he vist un cartell molt interessant a Austin i les Gavarres.
Diguem-ne-ne-nos.
Que això d'accés a 3D, més una...
Tu pagues el doble, ja ho saps, perquè com m'ho tens enfadat.
Ja ho sé, jo sempre.
Sí, no, aquest estiu fem una campanya que és 20 de vacances, però un euro al 3D.
Ah, crec que...
Afegint un euro més.
Ah, crec que això mateix.
El que passa que dic, jo no sé si això ja funciona.
Sí, sí, avui ha començat.
Llavors, totes pel·lícules infantils, tipus Grudós, avions, la d'Èpic,
la de monstros, en els col·liats de Star Trek, aquesta de l'Hombre de Cero,
totes, es podran veure pel suplement d'un sol euro, la pel·lícula en 3D.
Has vist que controlo, eh?
Ja veiem vigiles, pensava que no venien mai per allí.
El que arriba ja a les Gavarres, a veure, a veure...
Molt bé.
La veritat és que és una oferta que hem començat ara, perquè hi ha molts 3Ds,
ben comptat que fins al que va l'any uns 27 o 28 3Ds,
o sigui, pel·lícules que tenen la seva versió en 3D,
menys...
Alguna com...
Bé, ja t'ha comentat més tard, després.
Ja m'avanço el guió, m'avanço el guió.
Allà vaig pel final, jo.
I la idea és aquesta, no?, que aprofitant que tenim sis sales que podem fer 3D,
doncs donar aquesta opció.
I a més, que sàpiga tothom ja que allò que va passar ja no passarà més.
Vull dir que tot el 3D que veureu serà de qualitat.
Si no en tingueu cap dubte, perquè em sembla que tots van aprendre la lliçó.
nosaltres vam patir, les distribuïdores i els productors les van aprendre,
però penseu que, per exemple, avui l'Hombre de Ferro s'estrena a la sala 3,
que saps que és la teva.
Home, i espero que ningú...
I que ningú s'ha sentit el teu aviador de la Sílvia, perquè si no, sí que s'enfadarà.
Si no, sortiré indignada.
Doncs la veritat és que hi va molt la pena i no tingueu por,
i a més a més ara ho facilitem també, perquè la veritat és que creiem que
és tornar a reviure una experiència molt bonica i molt impactant,
com és el 3D, no?
Tothom se'n recorda d'avatar, no?
Sí.
Tothom té l'imatge d'avatar 3D, allò, ostres, allò va ser un abans i un després.
Va ser el Summon, jo crec, en aquell moment, no?
I va complir, va ser un abans i un després.
Però nosaltres també creiem que fruit d'una mala...
Diguem que gestió.
per dir alguna cosa.
Sí, per fer una mica aprofitar el producte el van cremar, no?
I ja tornem a estar en altre punt de dir, comencem de zero,
perquè realment el 3D és xulo, val la pena, no us ho perdeu.
És que és bestial.
És espectacular.
Si arriba un moment, a veure, jo et dic, per experiències pròpies,
jo he vist a més d'un nen de treure's les mosques,
que sembla que ho puguis tocar, que ho tinguis allà a mà,
i aquesta sensació no te la dona cap més cosa que el 3D, eh?
Clar, jo crec que amb la posició que tenim de tantes sales,
aprofitarem, no?
I clar, és dir, bueno, ja que fem també un ganxo, no?
Ja que tindrem tantes sales en 3D, que podem arribar a tindre hasta 6,
com a mínim que la gent sàpiga que, a més a més,
ho posem més assequible perquè no piqui tant, no?, que diem,
i que el tornem a provar perquè realment els que ho fan...
O sigui, tenim clients de 3D.
Fantàstic.
I si ho són, clients de 3D s'apararà a algú.
Clar, no, no, i a més a més que ens agrada poder veure,
i a més a més que hi ha matisos, hi ha coses que t'has arribat,
que es poden arribar a perdre perquè no t'has fixat, no?,
i el 3D te'l pas allà davant.
I tant com l'altre, o sigui, els dos 3D són molt bons,
i estem parlant de monstros, estem parlant de l'Hombre de Fero,
vull dir que estem parlant de dues pel·lícules immenses.
Fantàstiques, sí, és veritat.
I si teniu l'opció de parlar amb 3D, les que us són a obret, va,
i proveu-ho.
Sí, que per un no passa res, no passa res.
I veure que no s'empreadiu ningú.
Molt bé.
Una cosa important que m'has dit,
si sales ja teniu que tenen 3D,
però què ha passat?
S'en fotzen pinions, això.
Però fins ara eren dos, no?, dos o tres, crec, no?
Fins ara eren quatre.
Quatre, d'acord.
Hem afegit dues més.
No, però dic que tingueu allò que diu Sant Potència,
o almenys que nosaltres ho comentéssim,
era una o dues, no?, que normalment no ho fèieu.
Quatre sales, però fins al primer semestre hi ha hagut pocs 3D,
ja ha començat 20 de tots seguits,
perquè s'han concentrat totes les pel·lícules importants de l'any
a partir del segon semestre,
i llavors, clar, hem vist que, bueno,
per exemple, aquesta setmana s'estrenen dos 3Ds,
la setmana que ve no, però la següent s'estrenen dos 3Ds més,
que és el Gru i l'Star Trek,
i llavors, clar, i després de les setmanes més s'estrenen
el Lobezno en 3D,
clar, dius, em faran falta sales 3D.
Clar, no necessitarem alguna cosa més, no?
Imagina, eh?, vull dir, vosaltres voleu 3D,
o faré en 3D, doncs farem 3D,
i endavant, i vinga,
hi som, hi som importants.
No, no, no, fantàstic, fantàstic.
I nosaltres aquí encantats que ens ho comentis,
a més perquè teniu l'oportunitat que arribi
a través de les zones de Tarragona Ràdio
als nostres oients,
i...
Lobezno, Lobezno, ja està també per aquí,
que aviat, no, totes aquestes pel·lícules...
M'hi agalanta, jo he dit que anava bastant embalat.
Sí, ja ho dic.
Tirem marxa enrere.
Sí.
I anem tal com havíem plantejat tu i jo, vinga.
Anem al guió.
Anem al guió, anem al guió.
Comencem...
Per l'antic.
Vinga, una de les pel·lícules que jo crec que està portant
rebombori, precisament perquè juga a casa,
i que hi ha moltíssima gent que ha anat a veure,
i que després m'has de dir si me la recomanes,
no, encara no he pogut anar.
Ja saps que fins que no facin la versió dibuixis animats...
jo no puc anar a veure-la.
Jo aquest en dibuixis animats no la veig.
No, però ja ho saps.
No veig la versió.
No, no?
No la veig.
Bueno, estem parlant del fill de Cain.
¿En qué consiste el ajedrez?
En matar al rey.
Un aplauso muy fuerte para Carlos Albert,
el hombre que me ha hecho un milionario.
¿Cuánto hace que no vives con él?
Yo hablo con él.
¿Qué haces?
Él es el que no me contesta.
¿Qué quieres que haga?
Necesita ayuda, necesita terapia, yo qué sé.
Necesita amigos.
Carlos, Nico, no es normal.
Necesito tu ayuda.
Te largaste sin dejar ni rastro.
15 años sin saber nada de ti.
Y esto es todo lo que me tienes que decir.
No podemos con él.
Así que psicólogo,
un loquero para confirmar que estoy pirado.
¿Sabes jugar al ajedrez, hijo?
En dos minutos te doy una paliza.
Veo que te gusta mucho el ajedrez.
Juega de una vez y deja de rayarme.
La terapia podría llevar tiempo.
Yo solo quiero lo mejor para mi hijo
y que volvamos a ser una familia.
Quiero que me enseñes a jugar bien.
Seré el mejor.
Este crío no me gusta.
Es peligroso.
Creo que está pidiendo ayuda, Grito.
Y quiero saber por qué.
No un psicólogo,
sino un buen padre.
¡Carlos, Carlos, vale ya!
¡Carlos!
¡Carlos!
¡Carlos!
¡Carlos!
¡Se te cagó el chollo mocoso de mierda!
Ahora lo haremos a mi manera.
Ya he descubierto lo que le pasa a Nico.
Un niño que mata a su perro es un psicópata.
¡Carlos, que abras la puerta!
¿Te gusta?
Le rimo.
¿Pinches que está el loco?
Tarde.
Ya está muerto.
M'has d'explicar com acaba, eh?
Perquè jo no tinc ni idea, eh?
No t'ho puc explicar.
No? ¿En una miqueta?
No, no.
Ha d'acabar posant un compromís.
I a més aquí a la barrigala.
No, no, rotundament que no.
Línia interna, el que quieras.
No, i tampoc.
Perquè de pel·lícula s'ha de veure.
No, tu no la puc veure.
I al final és tan sorprenent que no, no, no.
No es pot explicar, no, no.
Sulta les lletres.
També.
I posa de en o fin.
Què posa?
O no posa res.
Te pots creuar que no me'n recordo.
Veus, veus, veus?
Això sí que no m'he de fixar.
Ara té oberta aquí una porta d'expectativa.
Però diria que surt director Jesús Montlló.
Ja directament.
Sí.
O sigui, allò, pantalla negra, la gent aplaudint, de la sensació aquella que et deixa.
Sí, sí.
Perquè això sí que m'han dit, eh?
M'han explicat els companys que l'han vist, que et té en tensió i et té en neguit.
La veritat és que jo vaig estar parlant amb el Jesús de la pel·lícula i me'n fa molta il·lusió,
però fa molts anys que el conec i li comentava, no, dic, realment la importància del matratge, no,
fer-la curta, o sigui, és durar-la i mitja, no, no es va parlar per les rames,
que a vegades les pel·lícules tenen aquest defecte alguna,
i la intensitat des del primer segon fins a l'últim i, clar, ja està, i és això,
que t'atrapa, t'atrapa, t'atrapa i pum, i et fa una història que te deixes bocabadat, no?
Com què?
No, que no, torna-hi, és que punyetera que estàs avui.
Avui no me sortiré, ja veig que s'ha complicat això.
No, el que vull dir és que hi ha hagut molts aplaudiments espontanis a la sala.
Per mi això és important, és bonic i implica també una emotivitat,
però que a part de ser, per ser de Tarragona, per sortir a localitzacions de Tarragona,
perquè surt tot el camp de Tarragona, surt el centre de lectura, surt el Serrallo, surt el catedral...
Sí, sí.
A part de tot això que, evidentment, agrada, no?, veure't reflexat al teu territori,
és que realment el guió és potent i ell ho deia, que ho estaves portant fora d'aquí,
vull dir que està agradant, no és una cosa local.
Sí, no, ha estat a Malaga i també hi ha hagut molt bones piscines.
que van escrit i que van guanyar el millor, el premi de millor Òpera Prima,
o sigui, vull dir que la pel·lícula s'ha valorat i crec que hi ha recorregut.
També he de dir-vos que amb els temps que corren, perquè són complicats,
no per altres com l'Hombre d'Acero i Monstros, però per pel·lícules espanyoles i catalanes més,
ell segueix estant en cartellera, començarà la quarta setmana,
per tant ja portarà 28 dies, i de moment va sol, vull dir que...
i per medits propis.
Llavors estem parlant que hi ha 10.000 persones que hem donat confiança a Tarragona,
jo espero que encara hi donem més.
Aquí som 500.000, doncs encara queden 490.000 per anar a veure-la, no?
Però tu ja saps que moltes vegades ens passa, i així,
i des d'aquí vull fer una petita estirada d'orelles,
que no esperem.
No.
Hi ha molta gent que diu, ah, ja aniré a veure-la, ja aniré a veure-la, ja aniré a veure-la,
i ens trobem després, que quan el dia que et decidim és el dia 30 de desembre,
i ja no hi és a la cartellera.
No espereu fins allà, no?
A poc, algun pregunta va.
I l'impossible no la feu?
Diu-me'n, per favor.
Però tu trobes molt sovint això.
És que tu trobes que sembla que no hagi de passar el temps,
i clar, nosaltres treballem, anem cap ficats i...
Jo entenc que hi ha pel·lícules que, per exemple, no els fa falta tant,
perquè la publicitat de televisió ens porta a anar-hi més ràpidament,
perquè la comunicació sempre ajuda, no?, la de publicitat,
tipus, pugui ser Fas en Fúrio, Ressecón, coses,
pel·lícules així que la gent ja la vols anar a veure perquè ja l'has menjant,
no sé com dir, ja has vist la pel·lícula quasi per la tele, no?
Sí, perquè el trailer gairebé t'ho explica tot, però encara no,
encara queda una miqueta més.
És molt important que les pel·lícules aquestes petites,
aquestes pel·lícules locals, de petit pressupost,
que la recatació la va fer el Ressecón,
el primer cap de setmana és el mateix pressupost
que té la pel·lícula de Fill de Caín.
Ui, imagina't.
Bueno, s'ha de ser més gran la quantitat que va recollir,
a Espanya només, eh?
Espanya.
A Espanya, la recatació de Fill de Ressecón
va ser superior a tota la producció de Fill de Caín, no?
Estem parlant d'un altre volum...
Sí, sí, sí, d'una altra esfera, no?
Llavors és molt important, i aquí estic content
perquè els tarragonins han demostrat
que quan volem ser tarragonins ho som.
I això també a vegades és important,
que sempre es diuen a vegades de les províncies,
no, no, què cony, tarragoní, terraco, romanos...
A casa i anem a defensar lo nostre, no?
Sí, sí, i això està molt bé perquè al final
t'has de rascar la butxaca igual,
però m'arrasco per un d'aquí...
No, no, i vull veure a casa meva,
que això jo crec que és una de les comentaris que hi ha, no?
I el més important de tot, Sílvia,
que tothom ha quedat content.
Jo he vist molts aplaudiments espontanis.
No, no, no.
O sigui, jo no tenia gaire familiar,
no, Jesús tampoc.
Vull dir, per tant, hi ha gent que diu
ostres, que bé, no?
O sigui, no m'han enganyat.
Bueno, el pel·lícula sí que t'enganya, no?
Però, vull dir, en el sentit que...
Ja està, ja està, ja està.
Ja comença a caure, ja comença a caure la temptació.
Ja comença a caure la temptació.
No, no, no, no, no, no, no.
Ja queda menys, ja queda menys.
Ara, ja, moc el cavall, moc cavall o mous tu?
Sí, això és un hacke, ja, eh?
Que dic jo, això és un hacke.
No, la veritat és que està molt bé
i jo, per exemple, quan me'n recordo
quan fa uns anys m'ho comentava,
he dit, hòstia, no, faré una pel·li i tal,
hòstia, que guai, no?
A veure endavant, no?
I després, últimament, jo em deia,
hòstia, fer una pel·li, un thriller sobre els escacs i tal.
I jo he jugat escacs un munt d'anys
i he estat...
Bueno, he jugat campions d'Espanya i tot,
vull dir que...
Que saps de què parles, no?
Saps de què parlo.
Vull pensar, vols fer una pel·lícula?
D'escacs?
Un tio catalana, saps allò?
D'escacs.
Què m'estàs penent?
Què m'estàs penent?
Què vols fer a la vida, no?
I després, quan veus la sorteta de cartellera,
penses, ostres, doncs mira.
També s'ha de dir que Tarragona no és tota la producció,
vull dir que, evidentment, hi ha molta feina a fer
i que té molta...
I ara tinc de molt de recorregut per poder recuperar
aquestes coses com siguin,
però que a vegades, sempre diuen que...
Vull dir, d'allò on ets,
potser a vegades no tens el recorçament que t'esperes,
doncs aquest cas no ha sigut així
i això és d'agrair a tots els espectadors tarragonins
que han lluitat perquè aquesta pel·lícula...
Ja dic, durant 28 setmanes...
Ai, 28, perdó.
Ja arribarà, ja arribarà.
Ja arribarà.
En 28 dies estigui en una sala,
ella sola,
sense compartir,
amb tots els passes
i fent tots els passes,
que això també a vegades és un mèrit, no?
Doncs que encara la teniu a la cartellera, eh?
Sí, sí.
Que encara la trobem...
Que avui passarà, avui estrenar a sala,
a la sala 10.
Ah, ja l'he deixat a la 2, ja?
Ara està a la 10.
Has vist, eh?
Com la tinc controlada, eh?
Estàs molt bé, eh?
Oh, què t'hi penses?
Què t'hi penses?
No ho deixes anar ni una, aquí.
No, no, no, no.
I aquí, el que tu me dius...
Jo pensava que treballa fent gols,
però no, no, aquí de gols ni una, eh?
No, no.
La trobeu a la sala 10,
en comentaves, no?
Sí, que l'hem reformat tota,
és la sala una mica de més confort
de tot el cinema.
Ah, molt bé.
M'he fet unes butaques de ministra,
que dic jo,
o sigui, que podrem estar allí.
Guàrdam, guàrdam, eh?
Sí, allí t'hi posaré de tot més.
Home, de ministra, de ministra, ja està.
No, no, està molt bé.
Jo recomano que les proveu,
que les gaudiu,
i realment hem volgut que la màxim confort,
que vull que estiguis més còmodo
que davant de casa teva amb el teu sofà,
vull dir que busquem ja la comoditat absoluta,
pantalla gran,
el millor so.
Llujo, eh?
Lluxo, això, eh?
I després una pel·lícula bona,
com és la de la filla caient.
O sigui, que a la sala 10
ja podeu començar a comprar d'entrada...
Ja.
Ja, ja podeu córrer.
Córrer!
Anem a una altra de les pel·lícules.
Sí, el que estàvem comentant...
Mira l'hora que és, eh?
Ja, ja, ja veig que...
Fem-me conya,
i al final no acabem parlant de mi libro, no?
No deixes.
Bueno, jo volia parlar d'aprofitant,
que també estava fill de caient,
però amb menys èxit,
però també vull anomenar Insensibles
i Menudegustació.
Són dues pel·lícules catalanes...
Posa una miqueta de les dues, o què?
Sí, si vols posem...
Comencem amb Insensibles,
però posem un trosset.
Sí, perfecte.
Només un abstracte, eh?
Del propi trailer.
Anna, seràs tu?
Estos niños no saben que es el dolor.
Estos niños son un peligro para los demás.
Que hemos decidido confinarlos hasta nueva orden.
Dr. Martel, me oye.
Tengo un cáncer.
Sin el accidente no te hubiésemos hecho las pruebas
y no lo habríamos detectado.
Pero aún te podemos salvar la vida.
David, tus padres están vivos los dos.
El trasplante tiene que venir de uno de vosotros.
que lo que nos estás pidiendo es imposible, hijo.
No remuevas el pasado.
El pasado no está, no existe.
Me lo has estado ocultando desde el principio.
Uau, com et queda la història, eh?
Josep Eduard, com et queda la història d'aquest insensible
se't posa la cara de gallina.
Sí, la veritat és que...
I veient-la...
I veient-la...
I és dura perquè estem parlant d'això d'un de...
Bé, el protagonista de l'estat d'Ambandemburg,
que és un neurocirurgià molt famós,
que té un accident de cotxe,
llavors l'han de curar,
i llavors veuen que té un càncer,
i llavors vol descobrir la mèdula
i vol anar als seus pares perquè donin mèdula
per poder-se curar...
La manera teòricament tradicional, oi?
Sí, llavors a partir d'aquí s'entenen
que a la Guerra Civil va haver uns nens
que els deien que eren insensibles al dolor
i que van ser rebutjats per això
i patatín, patatam, a veure la pel·lícula.
Veus? Ja m'asseiava a mi
que expliqués alguna cosa.
No, home, la veritat és que la història...
No, no, no, és que...
És un retorn al passat,
un retorn al passat,
i llavors una cosa molt interessant
que està passant,
que ho parlàvem molt també amb el Jesús,
amb el tema de l'idioma,
que aquests també fan el mateix,
o sigui, utilitzen el català
els personatges que parlen català
i en castellà els que parlen castellà.
Ara ja seria la pera,
que fora de Catalunya també s'estrenés així,
i s'ho titulat.
Això seria ja una cosa com un xiste, ja.
Com la que veia ara, o no?
Sí.
Perquè jo crec que la que veia ara va així, no?
Sí.
S'ha estrenat tal com, no?
Tal com és, en català.
I en anglès.
Ella ha sigut anomenada tres vegades
la millor chef del món.
I el seu restaurant, Chacula,
s'ha convertit en una mena de meca culinària.
Estanqueu el restaurant
justament com més èxit esteu tenint.
Ens han ofert un restaurant a Tòquio.
Hòstia, em pensava que no vindries.
Tu no volies estar amb la persona que em faig com la Tòquio.
i jo no ho sé qui.
L'important, encara que sembli impossible,
és que quan s'ajunten les dues emocions
és com funciona.
Aquest és el menú de gustació que tenim per avui a la carta.
Boníssima la carta, eh?
La veritat és que estem parlant d'un altre tipus de cinema.
És molt refrescant, és una comèdia.
Estem parlant també del matratge cortet.
D'un director, el Roger Wall,
que per mi té una pel·lícula de referència
que és Mocking Room, que és el 2002.
Que ja ha fet una pel·lícula després del 2006,
el remake, i ara aquesta, el 2012.
O sigui que realment fer cinema no és gens fàcil
perquè ja tenim pel·lícules bones,
tot i així, et costa tornar a fer la següent,
vull dir que és un moment complicat per fer cinema en aquest país.
No, i depèn d'aquí, depèn de com.
Clar, són molts de diners.
No, no, són molt fortes.
I el recolzament ara mateix està una mica complicat, no?
Sí, i tenim un ministre que ja sabem la cultura que té.
Ui!
No, això seria per fer una pel·lícula de terror.
Sí.
Bueno, serà que ja ha fet unes quantes ells sol.
Sí? No, i espera't.
La sau queda curta.
Sí.
Entre d'altres, entre d'altres.
Jo he fet bastantes, però bueno, és igual.
No hem vingut a parlar d'aquest senyor.
Bueno, estem parlant d'una parella que trenca.
Abans de trencar, tenen al millor restaurant del món
una cita per anar a dinar.
Una cita que s'ha fet amb molta, molta interració.
Trenquen peres, però clar, has costat un bon pico.
Llavors, passa un any i què passa?
I on anem a fer? Què anem a fer?
Anem a dinar allà o què?
I a partir d'aquí es complica tota la història, no?
I hi ha diferents parelles.
És una comèdia coral que està molt bé,
que és molt simpàtica, que és molt agradable,
que és molt lleugera, que parla de la cuina nostra.
Home, a més a més,
te fa un címil en un restaurant que jo crec que més o menys...
Un restaurant, tots coneixem,
i el cuiner és una cuinera,
però si dius que és un cuiner també te'l creus, no?
Sí.
I estan tots per allí i, clar, és una cosa molt nostra.
Per això dir que a vegades el cinema petit té lloc a la cartellera,
però no molt si no la recolzem.
Llavors, això d'una altra vegada, com a mateixa filla caïn, no?
Que si ens agrada el cinema, veniu al cinema,
i si voleu proveu el cinema català, que també cada vegada ho fem millor.
I això es nota.
I a mi m'agrada molt que en aquest cas aposten ja per la versió original, no?
Hi ha anglès, català, castellà...
Sí, sí, hi hagi tots.
I llavors també és molt important que amb els idiomes
que a vegades perdem més la por tots, no?
Que al cinema en versió original no pot passar res.
No, i a més a més, depèn de com.
Si pares orella, és que l'agafes de seguida.
A vegades no llegeixes.
No, i després...
I no, i en la situació en la qual pot estar parlant
i després el que veus que acaba de fer la persona,
ja saps més o menys per on pot haver tirat, no?
O el que pot haver-hi.
Si són els països on ha aconseguit, també ho podem aconseguir en altres.
Home, i tant, i tant, i tant.
Ara tinc un dilema, perquè tenim un munt de feina...
Anem directament a les estrenes.
Anem a les estrenes, anem a les més esperades, diguem-ho així?
Sí.
O si vols, sí.
No, comenten que una també de les que també arriba avui
és després de mayo.
Doncs comencem aquesta, si potser que...
Sí, la comencem amb ella.
Que és el munt de 68.
Vinga, som-hi.
No hace falta tener un alma muy elevada
para comprender que todos nuestros placeres
no son más que vanidad.
Entre nosotros y el cielo
o el infierno o la nada
solo está la vida
que es lo más frágil que hay en el mundo.
La política no es un juego.
Hay que luchar por el homero.
Aunque eres ajeno al combate de verdad.
Eso no es así.
Tengo mis convicciones.
La pintura y la revolución.
Hablas como un artista.
Película francesa aquesta, ¿no?
Sí, no, a veure, estem parlant del munt de 68,
de la revolució estudiantil,
de tot el que ha sigut el destapel,
la lluita política,
la lluita militar,
vull dir, una mica,
tot el que ha significat aquella revolta,
i una mica,
doncs, viure aquell moment.
És una pel·lícula molt interessant
que qui li agradi la història,
qui li agradi aquell moment,
i que se senti encara una mica carpedí
en aquells moments de lluita...
Només a més està clar
totes les reflexions que fan...
i no queda tan lluny, eh?
Perquè escoltant el tràiler
sembla que sigui no després de mai o de l'any.
Sí, potser es parla d'aquí,
del 15M,
vull dir que a vegades
no anem gaire lluny
i estem en mateix lloc.
I com tot està en cíclic,
depèn de com ens ho tornem a trobar, no?
Per això dir, que si ara no mangeixia tant de 8
i parles del 15M,
doncs, seria un moviment bastant semblant,
que per sort el del 15M
no va ser tan...
Tan bèstia, diguem-ho així, com aquell.
Que allò va ser,
va haver de tot, de dir, també, no?
Que a vegades només queda la...
A vegades la història se reescriu, no?
Clar, no, i cadascú l'explica com l'ha viscuda, no?
Clar, llavors, els que van viure bé bé bé...
Depèn de quin bànc dut explica una cosa i d'aquí...
Però qui va rebre les bastonades potser no es va viure tan bé, no?
I potser qui es va quedar pel camí tampoc.
Llavors, aquestes coses...
Està bé fer un repàs a la història
i, com dius tu, és un moment ara també interessant
que li vivim,
doncs, per què no recordar un moment també de revolta,
de lluita i de ganes de canviar les coses, no?
Recordem que es troba aquesta pel·lícula
a la sala 12 de la Cine de las Gavarras
després de mayo
ve una altra més.
Després jo.
Clar.
No, després de mayo has de dir...
Ah, vale, ja ve.
Ara em pensava...
Avui no t'engancho, el hombre de acero.
Vinga, anem-hi.
Adiós, hijo mío.
Nuestros sueños y esperanzas viajan contigo.
Le marginarán y matarán.
¿Cómo?
Para ellos era un dios.
¿Y si un chico soñara con convertirse en algo distinto
de lo que la sociedad tenía previsto para él?
¿Y si un chico aspirara a algo más?
Mi hijo iba en el autobús.
Vio lo que hizo Clark.
Tú eres la respuesta a la pregunta
de si estamos solos en el universo.
No puedo seguir fingiendo que soy tu hijo.
Eres mi hijo.
Tengo que creer que te enviaron aquí por alguna razón.
y aunque te lleve el resto de tu vida,
te mereces descubrir cuál es esa razón.
¿Cómo encuentras a alguien que se ha pasado la vida borrando su rastro?
Para algunos, era un ángel de la guarda.
Para otros, un fantasma que nunca ha encajado.
Les darás a los habitantes de la Tierra
un ideal por el que luchar.
Se apresurarán a seguirte, tropezarán, caerán.
Pero al final
se unirán a ti en el sol.
Al final
les ayudarás a lograr
grandes gestas.
Au, entra la banda sonora.
El Superman, que es súper guapo,
com sempre passa con todos los supermanes del mundo mundial.
I a més, clar, no tenen defectes a la pell.
Clar, de seguida hi ha la reestructuració aquella que tenen.
Lleguins, al de tardos,
el que tenen allí, va, a llevar menys.
Aquest blau.
Aquest S.
Aquest S.
Aquest S de Sílvia.
Mira, m'està fent homenatge.
Ho fa per mi.
No t'ho havia dit.
Diu que l' S és d'Esperança.
Ah, però si comença per E.
És que és en anglès.
Va, està bé, està bé.
Ara m'agrada.
Espera'ns.
Experience, experience.
Un experience el que ens portarà.
La veritat és que, a veure,
jo crec que després del fiasco de...
Christopher Nolan.
Ah, no, perdona, eh.
Què és el productor de la pel·lícula?
Ho havia preguntat primer.
Qui és el Fernola?
Molt bé.
Això, Wipedia, va, repita, Wipedia.
Com us saps?
No, a veure, estem parlant del productor,
Christopher Nolan, que està al darrere,
el Jack Snyder, que és el director,
que és el mateix que ha de fer Watchmen,
i també ha fet el 300,
que és una pel·lícula de culta,
i estem parlant d'un, bueno,
un tornar a descobrir a Superman, no?
Jo crec que fa cinc anys,
bé, cinc anys, no, fa set anys,
el 2006 era el que van fer superant returs, no?
Sí, és veritat.
Que no va acabar de quallar,
no va acabar de...
Potser no van encertar-ho, no?
Aquesta vegada, crec que sí,
ha tingut als Estats Units una arrencada increïble,
113 milions de dòlars el primer cap de setmana.
Què dius?
Sí, sí.
Només el primer cap de setmana als Estats Units?
Això és un...
I ha passat ja els 200 milions.
Una quantitat enorme.
Increïble.
Per això dic que estem parlant d'una estrena
de primera magnitud.
Ja he dit que he vingut volant amb la capa,
perquè avui m'he tingut d'escapar.
Jo, corre, corre,
que he arribat cinc minuts tard,
ja ho has vist,
perquè venia amb la capa corrents,
perquè la veritat és que sí,
sí, està venint molta gent.
Molta gent l'esperava,
jo crec que també l'actor no sigui molt conegut,
allò que diguis...
Sí, és veritat,
perquè no és un...
És un actor que ha fet pel·lícules,
però no és un de les sèries,
però no és un Tom Cruise,
un Brad Pitt,
o un d'aquests que a vegades
t'arriba a enganyar,
i pots relacionar amb algú,
que no et relaciones amb res,
veus Superman,
això és important,
no veus un altre personatge...
Una referència que te doni, no?
Clar, no veus un altre personatge,
no el veus, no?
Llavors, que també està el Russell Crown,
que representa qui és el seu pare.
Les pares adoptives...
Ah, ja està viejunt el Russell Crown,
n'ha de fer de pare, eh?
Sí, a veure.
Ha canviat, eh?
S'ha de tenir que es pinti les canes,
quasi.
No, ja li sortim sola, eh?
Ja les sortim soles.
Hi ha problemes.
Llavors, hi ha els pares adoptius,
que són el Kevin Costner
i la Diana Lane.
O sigui que, evident,
tenim tota una història,
és actualitzar el personatge,
crec que està fet en gràcia
i ben fet,
i que agradarà, no?
Llavors, esperem que després
pugui seguir.
Una mica també s'ha provat
amb altres personatges,
per exemple amb Spiderman,
jo crec que també
l'última era molt bona.
Sí, la van aixecar-te molt.
Llavors, jo sincerament crec que
els anys 80
vam gaudir d'aquestes pel·lícules,
podem tornar a gaudir
i una altra generació
també pugui gaudir d'aquest cinema, no?
A més a més el que dèiem,
amb el 3D,
amb els efectes espacials,
amb tot el que li posen,
amb tot el que li posen,
arriba un moment que dius
ostres, que no pot ser, no?
Jo crec que aquesta vegada
s'ha donat compte
que ho feien un producte molt potent
i fins i tot
hi ha un detall molt important
que no sembla que no ho sigui,
però sí que és
que no hi diuen Superman,
diuen l'Hombre de Cero.
Anna, és veritat,
perquè a més a més...
Curiós, tot arreu surt
l'Hombre de Cero,
no surt Superman.
Volem dir...
I és el mateix,
és Superman, eh?
No enganyem a ningú, eh?
Vé de Krypton
i que li fa mal a Kryptonita
i té l'ex-lucer
fent de les seves, no?
Tot la mateixa història, no?
Però per què
diu l'Hombre de Cero, no?
Doncs per voler dir
ara hem fet una cosa diferent
d'una cosa que ja existeix,
però és diferent, no?
Aquest és el missatge
que volen donar, no?
Perquè la gent no pensa
que pot ser tan repetitiu
com...
Clar, jo crec que...
A veure, i la tecnologia
dels anys 80
és la tecnologia d'ara.
No és el mateix, no, no, no.
Sempre direm
que l'antíc és...
Una altra història.
Que l'antíc és el millor,
això no canviarà la història,
sempre ens ha demostrat
que l'antíc sempre és millor,
però no per això
tenim l'opció
de disfrutar una pel·lícula bona,
passar-s'ho bé
i d'un personatge
que a tots ens agrada.
Tots alguna vegada
hem volgut ser Superman
o ser la nòvia de Superman.
No, jo no sé el Superman, eh?
Sí, que hi ha...
La Superwoman,
que va sortir
i la nòvia també.
La Superwoman, molt bé.
La cosina, eh?
La cosina.
La cosina, eh?
Això de la cosina, no?
Que era Rosetta,
no te'n recordes?
Amb la faldilleta corta?
Ostres, però això ja...
La Supergirl,
era el seu moment.
Però això ja...
Bueno, jo crec que...
Ja ha plogut, ja ha plogut.
Jo crec que no faran
el remake d'aquesta.
No, ho dubto moltíssim,
jo crec que no.
Jo crec que m'escalarà en aquesta.
I jo entenc que si funciona,
que ja veig que sí,
perquè Estats Units ha funcionat,
doncs tornarà a fer una mica...
Clar, a veure,
ja sagues que no han de morir.
No, és que parlem del James Bond.
No, home, no.
Que és tota la vida el James Bond.
Ja no tornarà a sortir.
El Superman ha de mantenir-se també.
Són personatges que han d'estar sempre
dins la nostra ment i dins el cinema.
I a més, a més,
hi ha noves generacions
que els hi ha d'ensenyar
a qui va ser Superman, no?
Clar.
I és aquelles coses que dius,
mira, et sempre tenen en comú,
si no amb l'avi,
si no amb el pare,
si no amb el net.
Sí, sí.
Conèixer les diferents variants
del propi Superman, no?
I veure també com evoluciona tot, no?
Perquè tu agafes un Superman
de fa 30 anys,
un Superman d'ara
i veuràs les diferències, també, no?
Home, i tant.
Recordem que Superman,
l'Hombre d'Acero,
la trobeu a la sala 3,
amb 3D, dos i amb les Gavarres,
també a la sala 15 i a la sala 16.
A partir d'avui mateix.
Anem a una altra...
Corre.
Monstros, monstros, monstros, monstros.
Corre, corre, corre.
¡Esta noche somos asustadores!
¡Yo también quiero jugar a eso!
¡Sólit para los amigos!
¡Ay, cuasustos!
¡Ya son oficialmente un universitario!
Los sustos no se estudian,
se hacen y ya está.
¡Eso está bien viento!
¿Por qué va a dar miedo
esa fósil de mi biotecaria?
Varios acabaron en el hospital
el año pasado.
¿Tú la palmarías de?
¡Y merecen apenas!
¡Saca el animal!
¿Eso es legal?
¡No había desnochado
tanto en mi vida!
Hacedme caso
si os digo que no son bien
en absoluto tocada.
¡Yo quiero tocarla!
¡Yo quiero tocarlo!
¡Qué hacéis ahí arriba!
¡No volveré a la cárcel!
¡Arriba, M1!
Doncs així és com sonava
Monstros
que se'n van cap a la universitat.
Monstros University.
Ja no sé si
se pot catalogar
com a segona, segona, no?
Perquè ja ens posen en situació
doncs quines són
o com es van conèixer
els protagonistes de la primera.
Van conèixer
i llavors la realitat que tenen
perquè els dos volen espantar molt, no?
I com us podeu imaginar
el Mike Wachowski
en comparació...
Com és, com és?
Ojitos altones, com és?
Ojos altones.
Ojitos altones
perquè no va ser ni a uno.
El pobre home
que no sortia.
El pobre xic
que li feia la fotografia
no sortia a la part de la...
I sempre sortia a la revista
amb el nou tipus
que no sortia mai.
He salido a la tele.
Sí, també me la he matat aquesta.
És boníssim.
L'evitat és que està molt bé.
Jo crec que
home, després de 12 anys
ja es podien permetre
fer una altra pel·lícula.
Jo crec que han trigat molt, eh?
Jo crec que sí.
Només que és la primera de Pixar
que va a triomfar.
Jo crec que han tardat moltíssim
a fer una segona part, no?
Estem parlant d'un big-ins, no?
Perquè al final estem dient
com aprendre dels monstres
a fer sustos, no?
A la universitat
espantar la gent
volia dir.
I, clar, llavors
veus la rivalitat
entre el Mike Gachowski
i el Sullivan
que al principi
són companys d'habitació.
El Suli.
El Suli, no?
I són companys d'habitació
però evidentment
volen saber
qui és el que en sap més, no?
I ja es poden imaginar
qui guanya de carrer
i a partir d'aquí
com s'forja la seva amistat.
Crec que és molt simpàtica.
A més, es té un curt matatge
molt xulo.
I molta feina
darrere d'aquesta pel·lícula
perquè a més a més
el que vaig poder veure
en un petit documental
s'han cuidat molt els detalls.
Per primera vegada
jo crec que es poden veure
el cabell
dels propis monstres.
Sí, no, han fet unes coses...
Han fet el tractament de Brave
si no recordo malament.
Sí, no, han fet coses
ja virgueries
que diem, no?
I està, per exemple,
amb el 3D
això també ho veureu molt més.
Vull dir que es veuran
coses molt xules.
I la veritat és que és...
A veure, si us agrada la primera
de poder anar a veure la segona
ja, avui ja.
S'ha de veure, s'ha de veure.
Jo l'he vist un munt de vegades
perquè amb ma filla
em toca, amb la Minerva
i està clar que
que és molt xula
i que us agradarà molt.
I a més, és tota la història, no?
Estem parlant d'històries de jovenets...
Volem saber com va néixer
aquesta història.
Què va passar, no?
A la universitat,
hi ha temes agressions, no?
I crec que us agradarà molt a tots.
Estic convençudíssim.
A més a més, el director,
que és el Dan Scanlon,
va entrar un mes després
que s'estrenés Monstros.
Com que va entrar un mes després?
Un mes després
que s'estrenés Monstros S.A.
la primera
i va entrar a treballar a la Pixar.
Anda!
O sigui que, d'alguna manera,
la primera ja se la va trobar feta.
No va coincidir amb el temps,
però va quasi...
Llavors, ara, si no,
que dius una persona
que va entrar després,
al final ha fet una pel·lícula
sobre alguna cosa
que ja estava feta
abans d'entrar a ell, no?
Això són aquestes anècdotes
interessants de saber, no?
Que dius...
Llavors, clar,
li dona un punt diferent
perquè, clar,
és el creador,
bueno, el director, no?
Perquè creadors
n'hi ha centenars a la Pixar,
però el director
d'aquesta pel·lícula
no va coincidir
amb el temps
amb la primera, no?
Llavors, això,
vulguis o no ho vulguis,
és d'aquelles coses
que podrem comparar, no?
Què tal?
Ens va més el director
aquest o l'altre, no?
A veure, a veure...
Jo crec que ens ho passàvem
tots canyó
perquè no tinc cap dubte
de que m'ha fet bé.
Doncs sí,
i a més a més
hem de dir que la trobeu
a la sala 7,
University,
Monstros University,
en 3D,
i també a la sala
13 i 14
i també abans
recordem, si més no,
que a la sala
avui tenim el Nemo encara.
Sí.
Ei, t'he educat, eh?
No te l'esperaves, aquesta, eh?
Ostres, està superinformada, eh?
Sí, i a més a més
Nemo en 3D.
En 3D.
Per allò d'un euro més
que et sembla com bé.
Sí, sí, vull dir,
la idea és una mica aquesta
i llavors, ja veus,
fa dos dies
teníem una sala,
tenim tres,
vull dir que la idea
és potenciar el 3D
i que disfruteu
d'una experiència
que si podeu
anar al cinema,
que ja sé que en moments
difícils, però si podeu anar,
aneu una miqueta més lluny
i segur que encara
l'audireu molt més.
Molt bé.
I ara sí,
entrem a les pel·lícules
que ens han d'arribar
durant aquest estiu 2013.
Una d'elles, Estela, eh?
Quina, quina?
Home, què t'ha de posar?
Això de pare i fill
que està aixecant ampolles,
perquè a més a més
estan fent petits programes
televisius
en el qual, doncs,
el pare i el fill
es posen una sèrie de problemes
i han de sortir-ne sols.
I la idea està agafada
precisament d'aquesta pel·lícula.
Sí?
After Earth.
En la instrucción
es usted emocionalmente
imprensible.
Confunde la valentía
con la impudencia.
Luego, ascenderlo.
Tienes un hijo
al que no conoces.
Intenta acercarse a ti
y no necesita un oficial al mando.
Necesita un padre.
Id a vivir
buenas experiencias juntos.
a la instrucción al mando.
No.
La nave se ha estrellado.
hay dos supervivientes.
¿Sabes dónde estamos?
No, señor.
En la Tierra.
Hay una baliza de emergencia
en la sección de cola de la nave.
Está a unos 100 kilómetros de aquí.
Tenemos que recuperar esa baliza.
o moriremos.
Las temperaturas de este planeta
fluctúan peligrosamente.
Todo ha evolucionado
para matar a los humanos.
Juntos
sobreviviremos.
Oigo algo.
Detecto una forma de vida
que va hacia ti.
50 metros
20
10
Te ha encontrado.
Debemos abortar esta lesión.
A otro ranger
no le darías esta orden.
Tú no eres un ranger.
Eres mi hijo.
Recuerda,
el peligro es muy real.
Pero el miedo
es una opción.
Si queremos sobrevivir a esto,
hay que luchar.
entre tú y yo,
yo no voy a ir a esta tierra, ¿eh?
No, no, no, no.
A veure,
el posen molt xula,
tot molt bonic,
però ja hi ha uns animals allà
que són de l'època prehistòrica
però que tornen al cap
de 2.000 anys o 1.000 anys
de nou a la terra
que tornen a ressorgir
i no sabem com.
Això ho anirem de veure
com ho han fet, eh?
Són mutacions, això, eh?
Crec que és interessant la pel·lícula.
Estem parlant de sense ficció.
Últimament ho toquen bé.
Per exemple,
l'última que hem fet
a Ciutovibli
on encara està en cartellera
i encara està aguantant
com una campiona.
Vull dir que
que ens agrada també, eh?
Vull dir que
com a espectadors...
Sala 5.
Molt bé.
Que ens agrada una mica
que ens sorprengui, no,
la història
i després tenim la...
Bueno, el tàndem, no?
Del Hadden i Will Smith, no?
Els dos,
pare i fill.
A més, de veritat,
que és allò que dius,
no m'ho he de mentar.
El Hadden
quan va fer
Cada T-Kid,
que va funcionar molt bé,
la pel·lícula
que va tindre
un gran éxit de cartellera
i de Will Smith
no falta parlar.
És el tio de Flor al Cul,
que dic jo.
Sí.
Tot el que fa...
Van Gogh,
Joe Robot...
Bé, tot el...
Jo crec que fins i tot allò
que deies,
ostres,
que amb aquesta pel·lícula
no farà res
i pum!
També la fa petar.
Sí,
tot arreu.
No sé com s'ho fa,
no sé,
té aquesta sort.
Esperem que li duri.
No, que sí, que sí, que sí.
Perquè està jo molt content.
Però, evidentment,
és la història d'ells dos,
una pel·lícula
que fa el Shyamalan,
el director aquest
tan controvès
que fa una de cal i una d'arena,
no?
Aquest és el senyor
del sexto sentido, no?
Sí, per això dic
que tan pot fer coses brillants
i coses no tan brillants.
És que estava a punt de dir
que he vist un fantasma.
A veces,
que heu fantasma.
Muertes, muertes.
Muertes, muertes.
Bueno, jo dic fantasma,
al comencem a sonar infantil.
Vale, vale.
Ah, perdó, perdó.
Pels nens, perdoneu.
Doncs, jo crec que pot ser
una pel·lícula
molt interessant.
Evidentment,
el més bonic
o el més que impactarà
és la relació pare i fill, no?
Tot el tema de la supervivència.
I jo crec que, bueno,
que molta gent que sigui pare
i sigui fill al mateix temps
se pot sentir reflexant, no?
Perquè estem parlant
de coses molt habituals,
dins un món extraordinari, no?
Que a vegades
fiques una cosa
que sembla molt quotidiana,
o fiques en un món
de fa mil anys, no?
Després,
i sembla que sigui
alguna cosa impressionant
i potser estem parlant
coses que a tu dius
va passar amb tu un fill
i va passar amb ton pare, no?
I està molt bé.
Jo crec que el tàndem
pot ser molt xulo
i jo crec que la pel·lícula promet.
Molt bé, doncs aquesta pel·lícula
que esperem
que vindrà durant aquest estiu 2013
i que crec que no trigarem gaire.
A la setmana que ve.
Veus, és que ja està aquí a sobre, eh?
I després, si vols,
enganxem-ho a la que t'agrada i més.
O vols...
Home, home...
Bru, no?
Sí, home...
Bru, no se vora pa.
Endavant, ja m'ho imaginava.
Buenas noches, Edith.
Buenas noches, Margo.
Uo, para el carro.
¿A quién le mandas mensajes?
Solo a Ivory.
Ivory.
Ah, Ivory.
Eso es nombre de chica
o nombre de chico.
Eso importa?
No, no importa,
a no ser que sea chico.
Yo sé por qué eres chico.
¿Eh?
¿Qué?
¿Qué dices?
Por tu calvorota.
Ah, sí.
A veces te la miro
y me imagino a un pollito saliendo.
Pio, pio, pio.
Buenas noches, Agnes.
Nunca te hagas mayor.
Señor Gru,
agente Lucy Wilde de la Liga Antivillanos.
Tiene que acompañarme.
Uy, lo siento.
Congelada.
Debería anunciar sus armas
después de dispararlas.
Por ejemplo.
¡Carmin eléctrico!
Estaba pensant que aquesta veu,
tú la ubicas también en una otra película,
también de dibuixos animados.
Quina vera.
La veu d'ella que le diu
Carmin eléctrico,
doncs abans de dir això,
que le diu
ha d'anunciar sus armas.
La dobladora
també és una de les
que abans sortia
a Los Increíbles.
Me has matat.
No, es que yo soy muy de dibujos.
Ya te lo digo.
Te portas más tiempo que yo
en crios
y me tengo que ganar la partida.
Ya no, y a más a más
son películas aquellas...
Claro, es que me ha de saber
els dobladors
d'increírles.
Són aquelles pel·lícules
que no les has vist una vegada,
sinó que potser
durant el dia
pots veure a la 4.
Tu no quedes fins al final
veient els dobladors.
¡Oh, my God!
Vale, vale, perfecte.
Tot, tot.
Tot fins al final.
I els curts metratges...
I tot.
Va, digue'm-ho, digue'm-ho,
que no m'he quedat amb les ganes.
No, no, no.
Anem, mira a quina hora és.
Bueno, dir-vos que...
Increíbles, ja està.
Que Gru
és la segona part.
Si parla de la primera,
també ens encantarà.
I a més a més,
ens han fet una cosa molt divertida
que ens han fet un espot
per promocionar
la targeta de finalització
que si el veieu a les pantalles
us trobem molt graciós.
Per tant,
estic molt agraïts al Gru
per col·laborar amb nosaltres
i per estar a les nostres pantalles
el 5 de juliol.
de juliol, o sigui, també, eh?
Sí.
Es queda més, dues setmanes.
I després, juntament amb Gru
Star Trek, l'escol·litat.
Crees que no puedes equivocarte.
Pero las decisiones que tomes
pueden hacer
que tú y el personal
a tu mando muera.
Yo creo en ti, Jim.
La oscuridad
está cerca.
Puede ser solo el principio.
¿El principio de qué, señor Kirk?
La guerra total.
Solicito permiso
para ir tras él.
No puedo permitirle hacer esto.
Jim,
no pensarás ir tras ese tío,
¿verdad?
No.
No.
Vamos a por ese cabrón.
Ha sido un títere, Kirk.
Se acerca una nave
a velocidad de curvatura.
Ni siquiera puede garantizar
la seguridad
de su tripulación.
que comenzamos.
uau, uau, uau, uau, uau.
Star Trek, eh?
Aquesta és el que vindràs.
Home, a més a més,
crec que deixarem els nens.
Serà la primera vegada
que deixarem els nens.
Qui és, el Kirk o el Picard?
Home, és que és el Kirk.
El Kirk.
El capítol Picard
ho hauríem de deixar
per l'altre dia.
pel dia 5 de juliol.
Encara tenim temps, eh?
Sí, sí.
Encara podem jugar
una miqueta més.
Gran pel·lícula,
convençudíssim.
I totalment recomanable.
Però hi ha més,
digue'ns-ne així,
de paraula,
perquè no és que de més temps.
A veure,
hi ha la idea de L'Obedno,
que també és a finals de juliol.
Després tenim,
a principis d'agost,
Barrufets 2.
Can de More.
Oh, una altra, eh?
No, no, molt bé, molt bé.
A tope, eh?
És a Pitofina.
A Pitofina, Pitofina.
Jo estic espantant catalanes.
Guerra Mundial Z
a Brad Pitt,
que té a la marinera.
Que menys d'ell, no?
Una passada,
el Tàner és increïble.
I després tindríem
a Pacific Rim
el 9 d'agost.
I després,
un remèc d'aquests
que a mi m'agraden,
que estic segur
que a més d'aig
ho picarem.
Picarem tots, eh?
Jo també.
Qui?
Que és el 23 d'agost,
Jurassic Park 3D.
Jurassic Park en 3D?
Home, això s'ha de veure,
s'ha de veure,
s'ha de veure.
M'haurà d'esperar una miqueta,
eh?
Només una mica.
Finals d'agost.
Josep Eduard.
Gràcies, sí.
Que ha estat un plaer,
com sempre,
que jo crec que necessitaríem
tres hores
perquè va documentar
tot el que teníem
entre mans
i de poder sentir
sencers els tràilers
i saber una miqueta més
d'aquestes pel·lícules.
Bé, ja tornarem.
Perquè tornarem a convidar, eh?
De cara al finals
del mes de juliol
tornarem a estar aquí, no?
Em parla de barrufets,
en el mes de juliol
Ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha
Ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha
Ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha-ha.
Hey, hey, ho, ho
Hey, hey, ho, ho
Hey, hey, ho, ho
Hey, hey
Hey, hey, ho, ho
Hey, hey, ho, ho
Hey, hey, ho, ho
Hey, hey, ho, ho
Hey, hey, hey, ho, ho
Hey, hey, ho, ho
Fins demà!
Fins demà!