Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sempre explico la mateixa història!
Segons l'h Auntie deia que tenia un humor bastant càustic!
No ho sé!
Sí!
Fins demà!
Esclar.
niin
客
5
8
dins de fons, que és el teu primer,
però sabem que ja tens el segon
en marxa, si no està a punt a punt
de Caramel, no? Doncs sí, sí, sí.
Llàstim és que a vegades no tens
prou temps perquè amb això de la música
si pots dedicar més temps
és millor. I el procés es fa
una mica llarg, però sí, sí, ja
estic escoltant demos i hem gravat
bastantes coses, o sigui que
a mi m'agradaria que sortís setembre-octubre.
Setembre-octubre? Sí.
Però això vol dir que la nit del dissabte
no podrem sentir-ne del que estàs fent,
allò que està al forn, sí? També...
Sí, sí, sí, sí. Sortiran
temes nous que ja fa un temps que estan
una mica en rodatge. Ah, molt bé.
Molt bé. De res, esperarem
en candeletes més o menys. Quant de temps et toca
a tu? Uns 45 minuts, 50 minuts?
Sí, 45 minuts, sí, sí.
Perquè tots els altres companys que hem anat parlant
també els diuen també el mateix.
A més a més allò que dius que la gent no se'ns dormi,
que a les 10 o en punt sortirem
sobre l'escenari perquè tenim aquest temps
i l'hem d'aprofitar al màxim, no?
Sí, és important perquè a vegades aquí hi ha
la tendència de dir, bueno, doncs és a les 10,
10 i mitja arribarem i tal.
Sí, farem un sopar d'aquells llargs, no?
Sí, sí, sí, la gent no...
Hi ha aquesta tendència, eh?
De dir, bueno, doncs esperem
mitjana també.
Però fixa't en una cosa, això no ens passa
amb el cinema.
No. Si ja hem d'anar a veure la pel·lícula a les 4,
anem a les 4, no?
No apareixem allò en pla, vinga,
passarem a les 5, a veure què és el que passa,
cap a on arribem de la pel·lícula, no?
Sí, sí, sí, sí.
Però als concerts va començar aquest petit preàmbuls,
que és allò d'esperem a que vingui tota la gent
i llavors comencem...
I després ja s'acaba.
I tu ja saps que sense voler la gent s'acostuma
a les coses dolentes, sempre.
Sí, sí, sí.
No?
Sí, sí, sí.
No, a vegades no serà el cas aquest
perquè està molt marcat,
però jo a vegades he tingut d'esperar,
bueno, hi ha festivals i tal,
d'esperar, d'esperar el temps,
d'esperar el temps a començar per això,
perquè vingui més la gent i tal.
Ja hi ha com aquesta mitja hora de rigor,
que és com si estigui ja no aquí jo, no?
Ah, sí.
I després el cas, anem fent, anem fent,
i al final no són mitja hora, són tres quarts,
dius, a veure, a veure, què ens està passant?
No ens tornem lelos, eh?
Sí, sí, sí.
I com ets a sobre l'escenari?
Perquè tens molts instruments,
estàs tu sol i hi ha alguna cosa que t'ajuda,
precisament això, aquesta barreja de coses que has de fer?
No, no, no.
No, una de les idees que tenia amb menys quan vaig gravar,
perquè jo quan vaig gravar el disc aquest
que estàvem comentant, el primer,
doncs no havia fet cap bolo,
llavors sí que ja vaig gravar,
si fixes, no hi ha molta instrumentació,
o sigui, llavors ja vaig pensar una mica
en l'idea de tocar-lo en directe jo sol.
Sí.
Llavors, doncs sí, porto uns quants catxarros,
porto guitada, porto una espècie d'uquellere,
que és un cavaquinyo d'obro,
molt especial, que té un sou molt bo,
porto harmòniques, un taclat a l'any de la Quica.
Sí, de l'any de la Quica, ara m'has agradat.
Sí, sí, és que és així.
Té una edat, no?
En els anys 80 ja vaig agafar de segona mà de rebot,
o sigui, que no...
I sí, intento que sigui un sou dinàmic,
o sigui, jo el que tenia clar és que no volia una hora
o tres quarts d'hora o el que sigui,
d'un tio amb una guitarra i tocant.
sinó, doncs a vegades és només taclat i ritmes distorsionats,
a vegades és l'eslight blues directe,
a vegades és el cavaquinyo aquest,
o sigui, anava reient molt.
Anava fent.
Sí, sí, sí.
Molt bé.
També el que no he trobat gaire tampoc és molta, molta lletra, no, eh?
No.
No, no, no.
No.
No, lletra pot ser a internet, les lletres.
No, no, no, jo dic que dins de l'àlbum,
allò que dius que hi ha molta més musicalitat
que potser lletra en si de les cançons, no?
No ho sé, jo sí que és veritat que el que és la veu
li dono un tractament d'instrument.
De car.
Li sempre li he donat...
Per això a vegades fins i tot estan com distorsionades,
o si distorsiono una guitarra, doncs distorsiono una veu.
Doncs sí.
No li dono més voltes del tema.
I sí que sempre he donat aquest tracte, no?
Sí, sí.
D'aquesta sonoritat que busco a vegades més que...
Sí que a vegades vols un missatge clar, però a vegades no...
Sobretot la sonoritat, no?
Que quedi integrada dintre de la música.
Perquè és allò que moltes vegades sense voler caiem...
Quan hem de fer l'entrevista caiem i em prelem...
Anem a veure de què parla, no?
Ah, ja.
Què ens dius en les lletres?
Sí, sí.
Què ens vol explicar amb aquesta cançó?
I dius...
Home...
Sí, és el que dius tu.
Sí, és una mica complicat, mira.
Bueno, aquesta que estava...
Gràcies per l'ajuda.
Aquesta que estava sonant ara de música és un homenatge a la música
i acaba dient que a mi m'agrada molt la música.
Vull dir, llavors és un homenatge.
Després sí que hi ha temes més...
De lletres més psicodèliques o socialistes, com mi vols dir.
No, però que està molt...
Bé, que és molt interessant, eh?
Perquè si hi ha un altre de les vessants,
el podré experimentar amb el món de la música, no?
I obrir portes,
perquè moltes vegades no se sap cap a on deriven, no?, aquestes portes.
Sí, sí, sí.
De fet, algun cop em van preguntar,
escolta, tens molt blues i tal,
però mai dius que m'emborratxer,
em vaig emborratxar i no sé què...
O que trist estic, no?
Sí, les lletres típiques del blues no les agafo, no?
Són més rares, són més obertes a interpretacions.
Per ser que jo he dit així d'on aniran a parar,
però fa poquet que has vingut de gira
i aquest país veí que tenim al costat, no?,
que ens posa una miqueta de cara.
Sí, sí, sí.
Que has estat per Portugal.
Has estat per Portugal a l'abril.
Sí, i com han t'ha tractat?
Com va ser que vas anar per allà?
Molt bé, molt bé.
Bueno, vaig aconseguir un contacte de gent que muntava concerts,
els va interessar el que feia.
Sí.
I va muntar, per anar allà a intentar fer uns quants concerts i tal,
perquè sorti tot més rodó i sí, sí, sí, va estar molt bé.
Va ser cinc concerts seguits,
jo un darrere a l'altre cinc dies
i la veritat és que molt bé, molt, molt content.
Era la primera vegada que anaves a parar aquelles terres?
A Portugal, sí.
A principi d'any sí que vaig tocar a França, a Bayona, també,
amb un festival que va muntar.
És veritat, sí.
I la veritat és que m'agradaria anar a obrir també camps cap a fora, sí, sí.
I quin seria?
Perquè és una música que pot arribar, sí, sí.
Quin seria la teva fita?
Quin és aquell lloc on dius, ostres,
que potser ho idealitzo massa, però m'encantaria anar a tocar allà.
Home, si que idealitzes una mica els països anglosos són, no?
Perquè, bueno, cantar amb anglès i estar molt influent per aquesta música,
doncs sí, però, bueno, no ho sé.
Tampoc veig que sigui un lloc o un altre.
També hi ha gent que m'escolta i diu, ostres,
tu hauries d'anar a França i a Alemanya perquè allà tindria més sortides, no ho sé.
És difícil.
Bé, ja de primer et quedes per aquí, per Tarragona.
Sí.
I després ja farem les sortides que convingui.
Exacte.
Primer, aquest dissabte, recordem, a les 10 de nit,
sigueu puntuals, no s'adormiu, a l'espai Jove a la Palmera,
a la plaça Imperial Tarracó, número 1.
I després d'aquest dissabte, cap a on?
El més proper que tens a l'agenda, què és?
Doncs acabar el disc.
Acabar el disc.
O sigui, ja és entrar-te a l'estudi i acabar el que necessites,
que és aquest segon.
La veritat és que sí.
Sí, sí, ja...
Després ja mirarem ja com fem la presentació i on ens movem i tal,
però sí que ja seré, ja tinc ja com l'objectiu de acabar ja d'una vegada.
Sí, sí.
No, m'imagino.
Doncs, David, moltes, moltes gràcies per haver-te trucat a Tarragona Ràdio,
que dèiem que t'esperem, anem a obrir portes,
anem a obrir portes a Tarragona perquè sàpiguin que véns.
Molt bé, moltes gràcies.
I que ningú s'adormi i que és a les 10 de la nit.
Gràcies i fins la propera.
Igualment.
Va, merci, vinga.
Gràcies.
Adéu.
Adéu-siau, adéu.
Adéu-siau, adéu.
Adéu-siau, adéu-siau, adéu.
Adéu-siau, adéu.
Adéu-siau, adéu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!