I aquí a la Sintonia de Tarragona Ràdio
us convidem a l'Espai Jove, a la Palmera,
a la plaça Imperial, al Tarracó número 1,
perquè hi ha les espectacles gratuïts.
De cara a més endavant us parlem dels concerts que hi hauran,
però ara us parlem de cinema.
I és que demà mateix comença aquesta pantalla del món
Cinema a la Fresca.
I per parlar-nos tenim via telefònica a la Marina Vidal.
Ella és tècnica de Cooperació i Solidaritat
de l'Ajuntament de Tarragona.
Marina, bona tarda.
Hola, bona tarda, què tal?
A veure, explica'ns que demà ens hem d'agafar les crispetes,
refresc, què hem de fer demà per a veure el cinema?
Quan s'acabin els focs, perquè demà tenim focs,
el que hem de fer és agafar
o bé portar-nos les crispetes de casa
o bé agafar un parell d'euros
perquè també hi haurà servei de barra
per anar fins a l'Espai Jove, a la Palmera,
per començar a veure el cicle que dediquem a l'Equador.
Aquest any dediquem el Pantalla del Món a aquest país
i demà tenim dos curtmetratges
que ens parlaran una mica d'un tema ben reivindicatiu,
que és com els pobles indígenes de l'Amazonia Equatoriana
s'han enfrontat a les grans multinacionals del petroli
per reivindicar els seus drets i el seu territori.
Demà comencem així, molt forts, amb molta rebeldia.
Explica'ns una miqueta, per què heu triat,
precisament, l'Equador?
Bé, l'any pas és un...
La Pantalla del Món forma part també d'un cicle més àmpli
que fem dedicat al país.
L'any passat ho vam fer amb Colòmbia
i l'anterior ho vam fer amb el Tíbet.
I aleshores, ja l'Equador ha vingut d'una banda
perquè és un país que, en segons quins sentits,
està donant exemple una mica a nivell fins i tot mundial,
perquè l'Equador, en temes mediambientals,
que és un tema que ens hauria de preocupar molt
perquè hem de recordar que l'Equador,
gran part del seu territori, l'ocupa a l'Amazonia,
que és el pulmó verd del planeta.
I, a més a més, també té la biosfera més important
de tot el planeta Terra, que és el Parc Iassoní.
I aquesta reserva de la biosfera
és una reserva importantíssima,
però que està damunt de pous de petroli.
I, aleshores, una mica, l'Equador s'ha plantejat el dilema
que tots ens hauríem de plantejar,
si volem seguir amb el model de creixement desenfenat que tenim
i anar-nos carregant el planeta mentrestant,
o si, d'altra banda, hem de pensar en opcions
i respectar la Terra com una cosa que no ens pertany
i la podem fer servir com vulguem,
sinó com el que diuen els moviments indígenes llatinoamericans,
la Pachamama, la Mare Terra.
I, aleshores, hem triat l'Equador
perquè l'Equador directament a la seva Constitució ha dit
que la Terra, la Mare Terra, té drets
i els hem de respectar
perquè no és només el lloc on nosaltres vivim
i del qual ens podem aprofitar
sense pensar en la resta, no?
I l'hem triat per això,
perquè em sembla que en un moment com aquest
és un país que, en aquest sentit,
està donant una mica d'exemple,
o està fent que el món...
De lliçó, jo penso, no?
De lliçó, de cara als altres, no?
I també que el món es plantegui
si realment és el que volem o no.
O sigui, ells ens han dit
què voleu fer?
Voleu conservar la biosfera més gran del món
o voleu que explotem el petroli?
Penseu-hi.
Voleu viure o voleu...
Què voleu fer, no?
Conservem aquest espai que és de tots,
però si l'hem de conservar, aquest espai
transfereix les fronteres ecuatorianes, no?
És el pulmó de la humanitat,
és una reserva de la biosfera importantíssima.
I aleshores, ens ha plantejat una mica,
ens ha donat el top d'atenció a tots
perquè ens plantejava això.
I després, perquè també dins dels països
llatinoamericans, doncs, és un país
que des de fa uns anys,
no només en aquest sentit, sinó en altres sentits,
com per exemple el tema del deute extern
o el tema de la lluita contra la pobresa,
doncs també és una mica un exemple de progrés,
no? Una mica com...
És un missatge positiu on és possible
canviar i fer les coses d'una manera diferent.
I alhora també es combina una mica
els seus punts foscos, eh?
Tampoc no volem dir que...
També volem parlar una mica de la problemàtica que té,
perquè la problemàtica ambiental,
encara que s'hagi plantejat això,
ells segueixen amb la indústria extractiva
i avui en dia, doncs, s'estan provocant danys
que segurament seran irreversibles
en territori equatorial
i que tenen conseqüències molt directes.
Per això, demà comencem també
amb aquests documentals
que una mica ens ensenyen
com el poble indígena
s'ha vist obligat, doncs, a lluitar
gairebé la soledat més absoluta
en contra de grans multinacionals
que tenen totes les de guanyar.
Volem posar una mica el bo i el dolent.
Tampoc volem que sigui...
No, no, perquè tampoc és allò que dius
no és hort tot el que brilla, no?
No, no, no, no.
Però sí que és veritat que és un país
que en aquests moments ens està...
Jo crec que se'n planteja a tot el món
qüestions ben interessants.
I això recordem-ho que serà demà mateix.
Això comença demà mateix.
Almenys començarem.
Exacte.
Sí.
I que són dos documentals.
A l'hora de triar els documentals, Marina,
com ho heu fet? Per això respecta una miqueta
aquestes creences o el que ens porten des d'Equador
o ha estat una miqueta difícil a l'hora de trobar-ne,
a l'hora de fer la tria?
Bé, fer la tria és una mica difícil.
Nosaltres per tot el cicle també comptem
amb la col·laboració de diferents entitats.
No només ho organitzem des de l'Ajuntament,
sinó que comptem amb entitats també de persones
d'origen equatorià, catalans d'origen equatorià,
que també ens volen explicar el seu país d'origen,
com és i ens el volen fer arribar.
I aleshores comptem una mica amb tot d'opinions.
El que hem intentat amb les cinc pel·lícules
que formen part del cicle
és, d'una banda, tractar com els temes bàsics.
El tema ambiental, el coneixement del país,
el trencament dels mites culturals.
Per exemple, el dimecres 24 de juliol,
tenim el que tan lejos,
que és una pel·lícula de ficció
en la qual ens explica el viatge de dues noies per l'Equador.
La idea és que, sense moure'ns de Imperial Tàrraco número 1,
pogués ser un viatge bastant més econòmic per l'Equador
i una mica conèixer, perquè és un país molt divers
i realment la imatge que tenim al cap
potser no coincideix gens amb la realitat.
Llavors, és una manera de...
També el que volem és ensenyar com és el país.
I, per exemple, aquesta pel·lícula ens permet això
perquè va passant per totes les regions
i els paisatges i la diversitat cultural del país.
És que moltes vegades, perdona, Marina,
el que fem és generalitzar moltes...
Molt, sí.
De segons quin país i després també idealitzar.
Idealitzem que la gent ha de ser d'aquesta manera
i treballen així i després la realitat
és totalment diferent del que és de veritat, no?
La idea del cinema és ensenyar el que dèiem,
tots els costats d'aquest país,
una mica donar unes visions bastant diferents
i de la seva gent també,
perquè, de fet, una de les pel·lícules,
la segona que posem,
que és el dimecres 10 de juliol,
Benvinguts amb els teus,
el que parla és de persones equatorianes
que s'han vist obligades a emigrar a Barcelona.
I ens explica com és, per ells,
i per les relacions i la percepció que tenen
de la família, de la comunitat, de la societat,
com és per ells aquesta emigració.
És a dir, que també parlarem dels equatorians catalans,
i també com ells noten les diferències culturals
que tenim amb dos pobles, no?,
que no són, evidentment, incompatibles,
però que sí que els hi suposen un repte.
Per tant, volem veure l'Equador en tots els seus moments.
És un país que va viure durant uns anys
una emigració altíssima, no?,
perquè el país estava en una crisi econòmica,
social, d'inseguretat molt greu,
i aleshores la gent va començar a marxar,
sobretot les dones,
una mica el que ens està passant a nosaltres,
si ho hem viscut,
i també per això nosaltres dediquem el cicle a aquest país,
perquè crec que tenen moltes coses a ensenyar-nos,
almenys per allò d'ensaio-error, no?
Exacte, per allò que les barbes de tu vecí no,
quan s'ha de remojar, no?,
doncs la idea seria aquesta, no?,
almenys per nosaltres.
Clar, llavors, per exemple,
aquesta pel·lícula tracta aquest moment d'immigració,
quan ara l'Equador és el vent al contrari,
és un país receptor, no?,
molts dels seus ciutadans que havien marxat a altres països retornen,
i molta gent d'altres països va allà a treballar.
Llavors, volem veure una mica tota l'evolució.
I després, per exemple, Fuera de Juego,
que és l'última que fem el dimecres 31,
parla una mica d'aquesta crisi econòmica, social,
de manca d'oportunitats que va patir el país.
I que va fer que marxés molta gent, el que deies, no?
Va provocar una migració, doncs, bastant important,
i també un apropiament per part de les empreses multinacionals,
doncs, del territori, d'acord?
Molt gran, un tractament, una venda de tot allò públic,
de tots els béns del país, en mans privades.
I després, les altres dues pel·lícules,
la que fiquem demà i la que fiquem el dimecres 17 de juliol,
tracten, bàsicament, d'aquest conflicte ambiental.
Natura, què hem de fer? Natura, petroli,
quin paper tenen, sobretot els indígenes,
que són els propietaris d'aquelles...
els propietaris ancestrals d'aquelles terres, no?
Quin paper té l'Estat envers això?
Però que també ens pot ajudar a plantejar
si nosaltres, els nostres béns, no?,
els béns que pertanyen al nostre país,
han de ser manipulats per empreses privades
o són custòdia de tots els ciutadans i les ciutadanes.
També ens plantejarà aquest interrogant.
Però hem de dir, Marina,
que tot això no només es queda en aquestes pel·lícules,
sinó que dissabte, dia 20 de juliol,
encara podíem dir que és necessària l'apoteosi final
o una de les coses d'aquells actes importants.
Però a dir, mira, nosaltres us ensenyem tot això
a través del cinema,
però anem a tastar-ho, anem a veure-ho físicament,
el que també més o menys podeu trobar, no?
Què és el país, no?
El Cicle Equador també es conforma
de diferents tallers, activitats que es faran
a l'Espai Jovaquese, xerrades,
tot un seguit de coses que ens donaran
molta informació sobre el país.
Però per acabar amb molt bon gos de boca,
el que volem fer és que el dia 21
fem un sopar, que en aquest cas
l'organitza el Taller Equatoriano d'Arte i Cultura,
que és aquesta entitat que agrupa
molts equatorians i equatorianes barra catalans,
i el que farem és fer un espectacle
de danses tradicionals equatorianes,
després també es podrà veure un grup de música
que ens tocarà música tradicional del país
i després, a més a més, podrem tastar el menjar,
perquè farem una mica un tastet
de diferents menjas típics de l'Equador.
Tot això per 10 euros,
10 euros que van a l'associació de persones equatorianes,
el Taller Equatoriano d'Arte i Cultura,
perquè puguin continuar la seva tasca,
són una associació en s'anim de lucre,
que el que es dediquen bàsicament
és al que fem nosaltres amb el cicle Equador,
i ells ho fan tot l'any, eh, pobres.
Imagina't, no, no, no,
que treballen per casa seva,
treballen pel seu país.
Treballen per fer difusió
i sobretot treballen molt a Barcelona,
on hi ha de les comunitats equatorianes
més grans d'Europa,
oi viuen moltes persones d'aquest orígen,
i per tant ells treballen,
i una manera de donar-los suport a la seva tasca
és fer aquests suports,
beneficis dels quals íntegrament aniran al taller.
I per tant serà una nit per compartir,
perquè normalment en les altres edicions
en què ho hem fet
hi havia doncs molts ciutadans i ciutadanes
d'orígens ben diversos,
i per tant la idea és que sigui una nit
per compartir aquesta cultura,
per conèixer gent,
per tastar els plats típics de l'Equador,
i també per viatjar,
volem viatjar sense moure'ns de casa,
que és més ecològic.
I també per poder estalviar,
perquè per fer, no?
Sí, sí, sí.
Estàs a l'Equador sense moure'ns,
el que dèiem abans,
de la plaça Imperial Tàrraco.
De fet, l'any passat,
que ho vam fer sobre Colòmbia,
molts colombians ens van dir
que, ostres,
els havia fet la sensació
que realment es movien, no?
Tornava a preguntar,
perdona'm,
tornava a preguntar,
perquè estàvem pensant
a la gent que potser
no ha conegut Equador
o a la gent que vol conèixer'l,
però també pels propis d'Equador
seria una miqueta
d'una mirada cap a casa seva, no?
Sí, i un reconeixement, no?
També.
Primer, és una manera de...
Ells són ciutadans i ciutadanes,
evidentment, com tots,
i tenen el mateix dret
a exercir els mateixos drets
que tota la resta
i, per tant, a parlar,
a parlar-nos del seu país,
acostar-nos entre cultures.
I és un reconeixement.
Jo crec que, bàsicament, és això, no?
És un petit homenatge
a totes aquestes persones
i ells realment senten que els...
Sí, que tenim en compte a casa seva, no?
I que els acostem a casa seva, també, una mica.
I els fa...
Realment els reconforta, no?
Pensem que hi ha gent
que sí que està molt establerta aquí, no?
I que, per tant, doncs, bueno,
evidentment, segur que enyoren el seu país,
però d'una altra manera.
Però també emigrar,
qui ho hagi fet sap que emigrar és dur
perquè hi ha molta soledat, no?
I aleshores també que el lloc
on tu estiguis vivint
i dediquin un cicle al teu país, no?
Imagina't que estiguessin...
Jo què sé, que jo estigués a Indonècia
i dediquessin un cicle a Catalunya, no?
Doncs segurament em faria molta il·lusió.
Per tant, si realment ells...
De fet, no faríem cicles
si no fos per la participació
de les entitats com el TEAC,
com el Tallert Equatoriano.
Ells ens ajuden i ens...
i són ells, a més a més,
el que jo sempre els dic,
què voleu explicar de la vostra cultura?
Vull dir...
Què ens voleu ensenyar, no?
Aquí millor que ells, no?
Per triar les activitats.
Doncs em resulta, jo crec,
que fantàstic aquesta idea
i que continuem durant molts anys,
que encara ens queden...
Us queden, m'ho he dit, molts països, eh?
48 països, és molt...
Encara et queda molta feina per fer, eh?
Sí, encara ens en queda, encara ens en queda.
Però vaja, de mica en mica, eh?
Anem retallant-los.
De mica en mica, d'un rere a l'altre,
jo crec que no sé si farem el 198,
però uns quants i que ja estem el tercer any,
o sigui que jo crec que anirem avançant.
El que hem de fer, Marina,
amb el teu permís,
de cara a la setmana de la festa,
precisament dedicada a aquest a Ecuador,
podríem tornar l'altra vegada a parlar
i així recordar tots els oients,
quins són els actes que hi haurà
dins d'aquest cicle 4 any.
Sí, perquè penseu que, per exemple,
hi ha moltes altres activitats
que estem fent al QS,
per exemple, aquest demà
podem veure aquests dos documentals,
però el dijous podrem veure
el director d'aquests documentals,
que va fer una xerrada a l'espai jo de QS
a les 7 de la tarda.
I, per tant, tendrem l'oportunitat
d'un cop ha vivid el seu treball
de conèixer la seva experiència.
Ell ha dedicat molt de temps a aquest tema
i podrem comentar una mica
quina és la seva visió del tema,
com està actualment.
Perquè a vegades, quan veus una pel·lícula,
et queden ganes de...
Sí, sí, de...
Sobretot quan és un documental,
et queden ganes com de comentar-ho, no?
I de saber més, no?
Puts i fins i tot.
Sí, i de saber...
I ara com estan les coses?
Això com es va acabar, no?
Una mica així.
Llavors, per exemple,
el dijous a les 7 al QS
tenim l'oportunitat
de compartir amb Arturo Hortes,
que és el director i productor
d'aquests documentals,
per parlar una mica amb ell
sobre la seva experiència,
sobre com veu ell ara les coses
i tots aquells dubtes
que tinguem sobre aquest àmbit.
I al llarg de la setmana següent
i l'altra,
la quinzena del mig,
com si diguéssim,
de juliol,
tindrem diferents activitats
en les que podrem anar comentant tot això
i el dia 21,
doncs ja seria l'Apogeo.
Llavors,
podem parlar quan vulgueu
i a banda podeu trobar tota la informació.
La més actualitzada
és sempre el Facebook de Cooperació,
que és Cooperació Tarragona.
Cooperació Tarragona.
Ja posem el m'agrada
o ens afegim com amics.
Això, agrada.
Us agradi molt.
I like, no?
I like, i like,
ens agrada
i a partir d'aquí saber
no només això
que estem comentant ara
i que es durà a terme,
recordem,
a l'Espai Jova la Palmera,
sinó també tot el que pugui haver després,
perquè això continua,
no només es queda aquí, no?
No, no ens quedem mai aquí,
sempre anem més endavant.
Doncs Marina,
ens hem deixat alguna coseta a dir?
Ens hem deixat...
No, sobre les activitats
que fem a la Palmera,
és això el que bàsicament més ens interessa,
però després també,
que això que sobretot,
que mirem que hi ha moltes altres activitats
i que tindrem l'oportunitat
de compartir moltes coses.
Fantàstic.
Doncs Marina Vidal,
tècnica de Cooperació i Solidaritat
de l'Ajuntament de Tarragona,
gràcies per atendre'ns.
Gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé aquest cicle
de cinema a la fresca pantalla al món
dedicat a Ecuador
i que el que dèiem,
que de cara al dia 21
tornarem a parlar una altra vegada
sobre aquesta nit fantàstica
que esperem que tots els tarragonins
s'hi evoquin.
Recordem que també el cicle,
que l'Espai Jo a la Palmera
té unes mides.
hem d'entrar tots,
però que pensem-ho, eh?
Pensem-ho.
Si no, no hi serem.
I us he de dir que, de fet,
l'any passat van poder entrar,
però es van quedar sense sopar
unes 10 persones, eh?
Vull dir que té bastant dècnics.
Sí, espavilem-nos.
Doncs aneu moltíssimes gràcies.
Vinga, merci.
Adéu-siau, bona tarda.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Fins demà.