TARRAGONA RÀDIO
I aquí estem disposats a fer una estoneta de tràfic d'abstraccions.
Ara que tenim unes tardes tan llargues i tan esplèndides,
doncs nosaltres avui us proposem un programa de música, diríem, fosca,
si més no, per la pell de la seva intèrpret.
Tenim una excusa.
El dia 21 d'abril es complia el desè aniversari de la seva mort,
de la personatgesa que ens visitarà avui.
Estem parlant de la Nina Simone, una artista amb molta biografia.
No la repassarem perquè és superextensa, ens limitarem a sentir música,
tota la que puguem, i us direm que la seva carta de presentació,
almenys per a la meva generació, va ser aquesta.
My baby don't care for shows
My baby don't care for clothes
My baby just cares for me
My baby don't care for cars and races
My baby don't care for
I don't care for clothes
I don't please
Miss Taylor is not a style
I don't care for clothes
And even Lana Turner
And even Lana Turner's smile
Something he can't see
My baby don't care for clothes
My baby just cares for me
So weeds
They don't get a job
Causelus
They don't care for clothes
Andnarrator
Me
I don't know
I don't care for clothes
I don't care for clothes
I telling you
You are YOUR a TP
You
I don't know
...
You
I don't care for clothes
I don't care for clothes
I just keep the clothes
I don't care for moles
I don't care for clothes
I love
I don't care for clothes
But there are
You
I don't care for clothes
I don't care for clothes
I don't care for waist
Medicaid
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
My baby just cares
For me
I avui mateix hem sabut que hi va haver aquest resorgiment de la Nina Simone a finals dels anys 80 amb aquest tema, My baby just cares for me, gràcies a que la van posar d'un anunci de la colònia Chanel número 5, si no me'n recordo malament.
Doncs això, ella ja portava cantant des dels anys 50 i més endavant, també per coses d'aquelles biogràfiques personals, vam descobrir un tema del David Bowie, amb què acostumàvem a tancar el zero antic, aquell petit, el del carrer Cartagena, que ens posava la pell de gallina.
I vam descobrir que aquell tema es deia Wild is the wind i més endavant vam sentir la versió de la Nina Simone.
Love me, love me, see you do
Let me fly away with you
For my love is like the wind
And wild is wind
Give me more than one caress
Satisfy this hungriness
Let the wind blow through your heart
The wire is wind
You touch me
I hear the sound of mandolins
You kiss me
You kiss me
With your kiss my life begins
You spring to me
All things to me
Your life
Your life itself
Your life itself
Like a leaf clings to a tree
Oh my darling
Oh my darling
Oh my darling
Cling to me
For we're creatures of the wind
Wild is the wind
Wild is the wind
Wild is the wind
Wild is the wind
Wild is the wind
Wild is the wind
Wild is the wind
Wild is the wind
Aquest tema és original d'un tal Dimitri Tiomkin
amb Ned Washington, i aquí, humilment, reconeixem
que no n'havíem sentit a parlar en la vida de cap d'aquests dos senyors.
I continuem tirant de biografia, però de la pròpia,
de la que aquí s'ho escriu.
El tema que escoltarem ara el vam descobrir
gràcies al malaurat Jeff Buckley,
un personatge que també es mereix un monogràfic,
que ja l'hi farem algun dia.
Es deia Laila Quine, també és d'aquells de posar la pell de gallina,
i el va compondre l'any 1950 ja el senyor James Shelton.
Anem a escoltar Laila Quine, versió de la Nina Simone.
I lost myself on a cool, damp night
Gave myself in that misty light
Was hypnotized by strange delight
Under a lilac tree
I made wine from the lilac tree
Put my heart in its recipe
It makes me see
It makes me see what I want to see
Be what I want to be
When I think more than I want to think
Do things I never should do
I drink much more than I ought to drink
Because it brings me back you
Lilac wine
Lilac wine
Is sweet
And heady
Like my love
Lilac wine
I feel
Unsteady
Like my love
Listen to me
Listen to me
I cannot see clearly
Isn't that he
Coming to me
Nearly here
Lilac wine
Lilac wine
Is sweet
And heady
Where's my love
Lilac wine
I feel
I feel
Unsteady
Where's my love
Listen to me
Why is everything
Why is everything so hazy
Isn't that he
Or am I going
Crazy
Easy
Easy
Dear
I'm ready
I'm ready
I'm ready
For my love
I feel
I'm ready
For my love
I'm ready
I'm ready
For my love
Feel
Feel
I'm ready
Feel
I'm ready
For my love
I'm ready
For my love
I'm ready
For my love
I'm ready
For my love
I ara sí, uns mínims, apunts biogràfics, ella es deia Eunice Kathleen Waymon, va néixer a Tryon, als Estats Units, el 21 de febrer del 1933, i va morir a França, com dèiem abans, el 21 d'abril de l'any 2003, va ser cantant, compositora, pianista i va tocar gèneres com el jazz, el blues, el ritme en blues, el sol.
Sobretot, la podríem qualificar com a personatge eclèctic, ella tenia una veu gairebé de tenor, com si fos un home, i es caracteritzava per la seva passió, un adjectiu en anglès, que és breathiness, que es refereix a aquella veu com de jamec, com sufocada, sense ler, i pel seu tremolo, ja ho heu pogut comprovar.
Notem una influència de Duke Ellington en tota la seva obra, i va tirar bastant de moments d'improvisació i de gran proximitat espiritual, podríem dir fins i tot.
Ella feia servir uns silencis molt intencionats, i en ocasions també minimitzava els acompanyaments, perquè es notés tot plegat més.
Va ser una gran lluitadora pels drets civils de les persones d'ascendència africana.
Ella ja havia tingut un trauma infantil, potser tot plegat ve d'aquí.
Va començar a tocar el piano ja amb quatre anys, i en el seu debut, en públic, va fer un recital de piano als deu anys,
els seus pares estaven a la primera fila, i com que eren negres, els van fer posar més enrere, perquè al seu lloc se poguessin posar als blancs.
D'aquí potser va resultar la seva gran involucració en el moviment per als drets civils.
I anem a escoltar un tema en què sí que es toquen tabús, aquesta sí que és una de les seves cançons seves emblemàtiques,
i es titula Four Women.
Four Women!
My skin is black
My arms are long
My hair is woolly
And my back is strong
Strong enough to take the pain
That's been inflicted again and again
That's been inflicted again and again
What do they call me
My name is Aunt Sarah
My skin is yellow
My hair is long
Between two worlds
I do belong
I do belong
My father was rich and blind
He forced my mother late one night
What do they call me
My name is Saffronia
My name is Saffronia
My name is Saffronia
My name is Saffronia
My skin is tan
Tan
Tan
My hair is alright
It's fine
My hips invite you
My hips invite you daddy
And my mouth is like wine
Whose little girl am I
For yours if you have some money to buy
What do they call me
They call me Swindy
They call me Swindy
What do they call me
I do belong
So
Are
An
A
A
A
A
Number
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
A
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
L'Estat,
L'Estat!
L'Estat,
l'Estat,
L'Estat,
Fins demà!