Més val que tornem, que jo sé que m'estimes
i que encara no he rentat el teu mucador groc per sentir-lo de tu.
Més val que tornem, que jo sé que m'estimes
i que encara no he rentat el teu mucador groc per sentir-lo de tu.
Que jo encara no he rentat el teu mucador groc per sentir-lo de tu.
Així és com serà la música de l'Andreu Rifer,
que serà protagonista de la nit de dissabte a la sala 0.
Sí, sí, sí, l'Andreu Rifer el tindrem presentant aquest darrer treball discogràfic
que es diu Ping-Pong, i serà el dia 12, el dia del Pilar, a les 10 de la nit.
D'aquí a res, tindrem via telefònica als amics de la sala 0,
concretament a l'Àngelo Pera, que anem a trucar-lo ràpidament.
Ha sortit per aquella porta
I mai més li farà llit
El porter del meu veïnat
Com que també està avorrit
S'ha comprat pinzells i teles
Pinta quadres d'amagat
L'Òscar també...
Doncs saludem l'Àngelo Pera, que ja el tenim amb nosaltres.
Àngel, bona tarda, benvingut.
Hola, bona tarda.
Com estàs? Avui hem canviat...
Mira, tenim quatre minuts, no sé com ens ho farem, eh?
Uf, uf. Tenim quatre minuts, eh?
Clar, aquí amb l'Andreu Riffe, jo m'he passat, m'he passat
i ara dic, ostres, ara no sé com ho farem
perquè m'agradaria que me diguessis almenys un adjectiu
del que va passar a l'Open Fest 2013 de la setmana passada.
Doncs va, va anar molt, molt bé.
Fantàstic, seria? Meravellós?
Increïble?
Fantàstic, van tocar cinc grups,
els quals hem d'agrair molt la seva predisposició,
que van ser...
Eren sorpresa, ja ho saps.
Ara ja ho podem dir.
Ara m'ho pots dir, no?
Després de fer-me patir...
Va ser... això.
Doncs van ser Hans Laguna, del Genio Equivocado,
va ser Esponja,
Kraft Maga de Reus,
100 años d'aquí de Tarragona
i Warden Clive,
que són de l'Hospitalet de l'Infant.
Molt bé.
Sí, aquests són els que van actuar,
cadascú amb el seu estil i molt bé, molt bé de públic.
La veritat és que va ser una molt bona reobertura de temporada.
Que magnífic.
Doncs me n'anegro molt per vosaltres,
sobretot perquè és allò que dius, no?
Això és el que...
Si comencem bé la temporada,
les coses han de continuar anant bé, no?
I tant, i tant.
Doncs, si et sembla,
repassem ràpidament el que tenim per aquest cap de setmana.
Sí, sisplau.
Quan comencem?
Comencem demà
amb el cicle de cinema.
Sí, és veritat que ho has dit que està molt interessant, eh?
Dedicat a la ràdio
i la primera pel·lícula que posem
és ràdio d'ells de Woody Allen, de l'any 87.
I aquesta, doncs, la podrem gaudir a partir de demà,
a partir de les 10.30,
perquè hem pogut endarrerir,
perquè els cursos de swing, que es fan abans,
doncs cada cop en tenim més,
i, bueno, doncs ho hem d'encabir tot.
Molt bé, ja m'imagino que tenen molt d'èxit,
i a més és allò que dius,
que la gent té el ritme
per tot arreu,
no apurem, eh?
Però a partir de les 10.30,
doncs una bona pel·lícula.
Una bona pel·lícula,
versió original,
i comencem el cicle dedicat a la ràdio.
No, home,
t'he de dir que m'encanta, eh, aquest cicle.
No sé per què,
però m'encanta que feu aquests cicles dedicats a la ràdio.
Com no?
Però de casualitat, eh?
No, diria la veritat,
si digués que no em vaig recordar una mica de vosaltres,
quan el vam decidir,
doncs dir, mira,
els de Tarragona Ràdio segurament els hi ha agradat.
Ens encanta, ens encanta.
Home,
i no només perquè sigui de la ràdio,
sinó també perquè moltes vegades,
gràcies a segons quines pel·lícules,
poden veure els oients,
com es pot fer la ràdio en directe,
si no s'atreveix anar a venir aquí, no?
Clar, clar, clar, així és, així és.
Molt bé.
Què més?
Anem a cara barraca.
Sí, cari, com digues.
Doncs mira,
dijous tenim la PAC To School Party,
amb el dijous i Mime,
que és resident de Pachà,
i farà una festa dedicada,
bàsicament, al públic universitari,
que torna a començar curs.
Divendres,
canviem d'estil completament,
passem al metal,
tenim amb la gent d'Estil,
al concert d'Obsidian Kingdom,
i d'Olvido,
i un altre,
un tercer artista convidat,
i els d'Igeltis...
A veure, a veure, espera,
Olvido?
Olvido, Olvido, no, Olvido,
Olvido, no, Olvido, ara, eh?
Ah, ah, ah, ah, ah, ah, ah.
D'acord, no, no, perquè clar.
Un grup de metal que es diu Olvido.
Jo t'ho pregunto per si de cas, eh?
T'ho pregunto per si de cas,
perquè dius,
està a la part aquí a l'Alaska?
No, no.
No.
Potser un dia d'aquests,
però ara per ara no és el cas, no?
Això és.
Vinga, què fes?
I tindrem també apegat a...
que és el resident de la sala Apolo,
de la 2 d'Apolo de Barcelona,
com a Dijoque,
i dissabte el que comentàveu,
tindrem l'Andreu Riffé,
un dels fotonistes de Pulsades Vermelles,
autor de la seva banda sonora,
i que, doncs,
fa un concert molt especial,
acompanyat sota els plats
d'una parella de Dijoqueis,
que són matrimonis,
diuen terrormàries.
Com pots veure, són les 8
i hem de tancar aquí el programa.
L'hem clavat.
Àngel, fins la setmana vinent.
Béu-siau.
Gràcies.