El meu avi va anar a Cuba, a l'ordo del català.
El millor barco de guerra de la flota d'Ultramar.
El timoner i el nostre amo i catorze mariners
Eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafruger.
Avi Ramon, bona tarda, benvingut.
Bona tarda.
Saps el que pensava mentre sentia aquesta cançó, avi?
Què pensaves?
Que la música ens pot arribar a transportar allà on vulguem.
Què faríem sense música, avi?
Doncs jo crec...
S'ho pot arribar a imaginar, una vida sense música?
És que la música a vegades l'exploten, no l'exploten,
s'abusa o no s'abusa, però pensa que música ho és tot.
Home.
A vegades està el vent, segons com bufa.
Pot ser música, no?
Ja té una melodia.
O sigui, la mar, les zones, tot té una sinfonia, una cosa.
El que passa és sentir-ho.
Sentir-ho, ja et diré una cosa, perquè mira, veus una cosa, vaig a l'altra,
però escolta, mare, el sentem en aquesta cadira,
he pensat amb una cosa que a vegades diem.
L'altre dia vaig anar al carrer Podaca,
hi ha una cistelleria, que ja ve de descendència, d'abans i el que sigui,
abans estava en un altre puest, hasta allí, molt coqueta,
amb un aparador que allò sembla una exposició,
i a dintre vaig estar parlant-ho allò,
i vaig assentar amb uns sillons d'aquests estius,
d'aquest banc, d'estiu, de terrassa, el que sigui,
i escolta'm, i mira que t'assentes a poest,
i a vegades dius, ves quina cosa tan simple, tan còmode,
perquè la veus massís, blanc, tot el que sigui,
i dius, ostres, com pot ser?
I llavors és com ara, que me sento aquí, còmode, el que sigui,
però és un altre estil, sembla estrany.
Home, aquí no els pots relaxar gaire, eh?
No, no, no, però em trobo el que estàs dient de la música.
Ah, sí.
Saps com vull dir?
Us sembla que cada cosa té una sinfonia.
Allí hi havia aquest sionet,
me'n vaig estar assentat, tan agus,
vull dir, i val la pena,
val la pena, no, ara no és plan propaganda,
perquè ho porta a la conversa, no?
Ah, sí.
Però val la pena anar-hi per la variació,
que a vegades dius, va, vas per puestos,
de moment no és un aparador molt maco,
hi ha un munt de coses,
i es dius, ostres, sembla estanc...
Això, quin carrer m'ha dit?
Carrer Podaca.
El carrer Podaca, molt bé.
Baixant per ma dreta.
Ja fa bé de dir-m'ho, ja fa bé de dir-m'ho.
No? Escolta, i dius,
però a mi hasta sombreros d'estiu, hasta això,
hi ha una sèrie de detalls,
hasta allò, d'una botella, allò,
el ciuret aquell per poder beure...
Ah, sí.
Ves-m'arrucada, no?
Sí, sí, sí, però bueno, són detallets, no?
I coses així molt macas.
O sigui, que veus, dius,
això sembla que sigui una exposició de coses,
inclús d'abans com eren,
com deixen de ser,
vull dir, escolta, dius,
i dius, veus, mira, una tonteria,
veus, això, la conversació d'aquesta cosa...
Home, jo li he tratat cap a una altra banda, eh?
Però em refereixo...
I vostè ha estat a la cadira
i ja s'ha imaginat cap a una altra banda.
No, no, però em refereixo
que veus una cosa porta a l'altra.
Doncs sí, sí, sí.
Que tot té un motiu, una música,
tot és música, si vols, mirar.
Jo, avi, és que li tenia preparada algunes cosetes.
D'acord, eh?
No, això ha sigut ara la comoditat d'aquesta cosa que ha sortit.
Digues, digues.
Escolti, escolti.
Té un quants anys, eh?
Ara em transporta, eh?
Eh? Veu, veu, veu, veu.
És que, clar, Santina va anir abans.
Què li sembla, avi?
Aquesta veu...
És el Jorge Sepúlveda, ja li dic.
És el Mirando al mar, soñé,
que estaves junto a mi.
Si és que deia...
Dic, a veure si amb l'avi
li poso algunes cançonetes d'aquestes seves.
Sí, sí.
I ens traslladem a l'època d'aquell moment,
quan potser des del balcó del Mediterrani
miràvem cap al mar
i en aquell moment hi havia un munt de noies
i senyores prenent el sol.
Avui és que el trobem a faltar,
i deus això, que m'he posat una mica nostàlgica, eh?
Sí, no, escolta, ja...
És que a Tarragona, a vegades,
només apreciem Tarragona,
segons on tenim.
Perquè hi ha llestos que hi ha passejos,
hi ha platges, hi ha coses, per exemple,
que són preparades.
A Tarragona tenim uns racons,
tenim uns passejos,
tenim unes coses tan naturals,
que a vegades, per tan naturals que són,
no donem la importància.
Aquest dia,
pensava jo la història
del Camp de Mar,
per exemple.
El que passa que ara,
doncs, fan una cosa...
Pensa,
el Camp de Mar d'aquell temps
era un...
terra,
un tros de muntanya,
que els fos muntanya.
Sí, sí, sí.
Els soldats anaven a fer l'instrucció,
després va acabar la guerra,
a dir, doncs,
que era el punt adequat
per quan feien circo
o la fira.
Era un posto adopiat
perquè, doncs,
estava dintre
i estava ben d'allò.
Bueno,
després d'allò,
ja van començar
a arreglar-ho una miqueta.
Deuen començar
els festivals d'Espanya
amb fusta.
També es feia allà,
al mateix lloc,
tot això,
sense remoure's
del mateix lloc.
Sí,
amb fusta,
saps?
Perquè hi havia vingut
circos internacionals
molt importants.
Va haver-hi un
que va venir elefants
i tot,
i o sigui,
ocupaven tot el d'allò.
Llavors,
els festivals d'Espanya
els van fer...
Venia...
Hi havia un representant
de Madrid
aquí a Tarragona
i hi havia
un festival d'Espanya
i venien
companyies importants,
companyies bones,
perquè, clar,
llavors es van trobar també
que molts artistes,
actors,
doncs no podien formar
una companyia,
cadascú,
sinó que a vegades
s'ajuntaven dos o tres...
Clar,
per poder fer
una miqueta més
de recorregut,
no?
Clar,
què passava?
Era una companyia
fantàstica,
era una companyia bona,
no?
I aquí feien obres de teatre,
drames,
no drames,
no l'Espert,
tot,
d'una manera...
Val,
llavors ja
van començar ja
a fer-ho de pedra,
ja,
tal com,
el que hi ha ara.
I era bonic,
perquè imagina't tu,
el d'allòs aquest allí,
al fons,
encara hi havia
una miqueta de terra
que pujava
fins la muralla
i recordo jo
Pau Vidal,
aquest gran cantant...
Ai,
no l'hi tinc preparat
al Pau Vidal,
no?
No, no,
no,
no,
no,
aquest Pau Vidal
que va fer
cançó de morir de guerra,
una cançó aquesta,
i llavors
anava uns vents
voltant per allí
i ell va baixant
entre els vents,
tu saps
l'impressió
que dóna,
veure aquells d'allòs
i al fons
la muralla,
saps com va dir?
Després ja va ser
quan va començar
a vindre també
a companyies
russos,
els Bolshois,
de Filipines,
Mèxic,
companyies de tot allò
venien,
i llavors
la Pradera,
sobretot,
llavors...
La mare Dolores Pradera
va estar aquí a Tarragona,
oi,
després li poso.
La Pradera,
no,
vull dir,
no cal,
ara t'ho dic perquè...
No,
t'ho dic,
no,
t'ho dic...
Escolta que li he posat
de fons,
t'ho dic la Pradera,
et diré el per què.
Què?
La part aquesta aquí
de Salou,
i tot això
entre aragonesos
i madrilenyos.
No,
és veritat,
sempre diuen,
o deien,
a veure,
amb tot el meu respecte,
és una cosa que diuen
que tal la pinada
com Salou
és la platja particular
de la gent d'Aragó.
Bueno,
doncs,
compte tu,
compte tu,
entre els aragonesos
i els madrilenyos,
quan sortia,
aquí anunciaven
la Pradera,
compte tu,
això...
Tots cap aquí,
això es complies...
Vull dir,
i d'altres cantants,
no,
vull dir,
de moda,
tot el que sigui,
vull dir,
i llavors,
quan sorties d'aquella cosa,
vull dir,
que era un punt adequat
del que sigui.
Després va ser
l'imperial Tàrraco
quan la van arreglar,
allí feien la fira,
feien teatrets,
o sigui...
Avi,
el que m'està dient això,
és que,
és veritat,
la fira
no ha tingut mai
un lloc allò
que diguis
més o menys fixa,
no?
No.
Depèn de les obres,
depèn dels moments,
depèn dels anys,
han anat sempre
variant de lloc,
no?
Quan,
per exemple,
va ser que van arreglar
la rambla
fins al final
de l'imperial Tàrraco,
quan van posar
el nombre
de Conde Vallellano,
és veritat,
és cert.
Que és el que va ajudar
amb alguna cosa
que entenia
que m'anava,
va deixar algun sentiment,
dins clar...
Home,
li hem de posar la rambla,
eh?
El que sigui,
depèn dels quartos
que t'hem posat,
no?
Doncs,
quan vegi un dia,
vegi-te un dia,
que des de l'estàtua
dels despullats,
allà al cantó
Pau Casals,
tot aquell tros
era pels,
com siguéssim,
els cel·letants
que deien,
cel·letants aquests
que venien,
cosa que tal...
Sí,
aquells que t'arreglaven
la vida
en cinc segons,
no?
I llavors,
a partir d'allí
fins allà baix,
llavors era fira,
fira amb atraccions
inclús,
perquè a vegades
hi havia un lloc
que era tancat
i un motorista
donava la volta
per dir aguantar...
Ah,
que és llio!
O sigui,
hi havia,
inclús una vegada,
per més atracció,
quan hi havia
una miqueta allò
de la censura,
hi havia una espècie
de tancadet,
em tiro,
tirat amb escopeta
i si tocaves
el d'allò
s'obria aquella coseta
i sortia una noia
més despullada
i tornava a tancar.
Home,
aquí,
bueno,
un munt de gent,
hi ha unes cules,
hi ha unes cules
que imagino,
eh?
Vull dir que...
La que va ser
molt sonada,
molt d'això,
va ser una
que tothom sortia rient
i deien,
no diguis
el que hi ha.
Oi,
quina por!
No.
Ara m'ho explicarà,
no?
Sí,
era,
diu,
un burro
amb la cola
al revés.
I la gent,
què és això?
Clar,
un assa,
perdó,
amb la cua
al revés?
Doncs saps què?
Saps què?
Hi havia?
Què?
Un menjador
de burro
i ell,
en vez d'estar
amb el cap
al menjador,
hi tenia la cua
i el cap a l'altre cua.
Clar,
era al revés
perquè normalment
és el cap
que està allò.
Clar,
per menjar,
teòricament.
Clar,
i això
era una conya
que la gent reien
i se n'en fotien
uns dels...
vull dir,
hi ha hagut
coses innocents
que han tingut
la seva...
La seva gràcia,
no?
No que sigui una cosa,
però la mateixa
picardia...
Ara que dius això
de picardia,
la fira també
s'utilitzava
per anar a lligar.
Sí.
Ah que sí?
Que era un...
Per digar...
moments que anem a la Nòria,
pugem a aquell lloc...
Ai,
només puja sol o sola...
Una cosa
que era divertida,
hi havia el teatre argentino
que deien
que hi havia,
doncs,
tota abstracció,
vedets,
aquests,
mig de lloc,
bailarins,
el que sigui.
I clar,
vedets en aquell temps
que sortien mig de lloc.
Doncs,
les primeres files
sempre estaven plenes.
A mi m'està més estranya.
Saps qui eren?
Els casats?
No,
gent ja...
Això ja dic directament.
No,
perquè els casats
i a casa seva
ja tenia la dona.
No,
però ja ho sap vostè,
que normalment
quan hi ha pit i cuixa
i no som de pollastre,
eh?
Sí,
bueno,
doncs allí...
Ja m'agafa.
Doncs era atracció,
m'entens com vull dir?
Però mai tant.
I quan era Pasqua,
per Pasqua,
per exemple,
tothom quan baixava
de la mona,
entre que hi havia
mitja mona damunt
i d'allò imagina tu
quina atracció
aquest és que
quan te s'arremant,
el xalaven
i com que veien aquell...
Oh,
oh,
quan te'n...
Vull dir,
cada cosa
el seu...
Ha tingut el seu moment,
és veritat.
Llavors ja
van fer el teatre
ja més seriet
i llavors ho feien
aquí a la Rambla
on hi ha la caixa
carrer Colón
amb Rambla
i allò les bombes
ho van tirar en terra.
Qui diu?
I aquell solar
allí feien teatre.
Val.
Que era d'on
paquit,
on sembla que era,
que era un home,
una nano
i portava una companyia
de nanos
i coses d'aquestes.
I llavors,
allà hi havia el Seguro,
allà hi havia el Seguro
a la Rambla
entre
carrer Fortuny
i Rambla.
D'acord,
d'acord.
Que era el cas d'això.
Allí també estava en terra
també de les bombes
i allí
era més lloc
que feien circo.
Per cert,
aquí a Tarragona
hi va haver dos,
el campió,
el corredor,
d'això,
els que van porar
dintre una gàbia,
en fi,
coses d'aquestes.
M'entens?
Vull dir
que cada cosa
tenia el seu
el seu líci.
Però,
avi,
ara,
m'ha deixat fer un kit-kat.
Això és que m'ha comentat
això de les bombes.
Quin mal va fer
a Tarragona,
no?,
el bombardeig.
Molt, molt.
Però molt, molt, no?
Perquè moltes vegades...
Mira,
pensa,
pensa que avui
ho comentàvem,
explicant coses
de la Guerra Civil.
Sí.
Una vegada
el carrer Fortuny,
carrer Fortuny
i Reding,
al cantó
hi havia
la cooperativa obrera.
al costat
hi havia
el...
els dius-ho del Pa.
Sí.
Els forts
militares.
Ah,
els forts militares.
Els forts militares,
eh.
I,
després,
allà hi havia
la cooperativa,
la col·lectivitat
d'avanistes
i llavors
van fer un refugi
que era
pel carrer Fortuny
que al costat
hi havia un pati
i tot això
era Cervant
i llavors
no estava habitat.
Aquest refugi
entraves
pel carrer Fortuny
perquè això
et deia
en tendències.
a l'àrea del forn
d'intendències.
Hi havia una entrada
per aquí
al carrer Fortuny
una altra entrada
pel carrer Cervantes
i llavors
van fer una d'aquí
des de la col·lectivitat
aquesta
i dic
però era baixada
i clar
quan tocava la xerena
va haver alguna persona
gran que no podia
llavors
jo un dia vaig trobar
embossat
i vaig anar
a donar el tomb
i vaig entrar
a aquest refugi
del carrer Fortuny.
Com embossat?
Que hi havia molta gent
que volia entrar
i que no...
Una dona gran
que no va
que trac,
que trac
i clar
els altres
no podia entrar a pressa
i senties
i senties
les sirenes
i els avions
senties les sirenes
i els avions
i deies
que pànic
no m'ha dit
quina por
vaig saltar
pel damunt
i vaig entrar
temps d'entrar
en aquest refugi
perquè al entrar
al refugi
entraves així
i llavors
hi havia un tomb
a la dreta
perquè si passava
alguna cosa
no t'agafés
cap dintre
feia un tomb
saps com si
jo temps d'entrar
allà dintre
i agafar el tomb
aquell
que aquella casa
de cinc pisos
que hi havia
allà al costat
de la boca
de les xos
les bombes
va caure
i al sortir
del refugi
vam trobar-se
allà dos comptes
no, no, no
clar, clar
vull dir
amb tot el que
tot el que quedava
no?
del que van deixar
els avions
després allí
també van tirar
una altra bomba
per tocar més a prop
de Correus
i perquè llavors
passava una cosa
que la gent
diem, diem
i som
molta gent
quan tocava la sirena
doncs alguns
aprofitaven
a veure si alguna botiga
o a Correus
que hi havia els cotxes
dels internacionals
dels front
que anaven a buscar
correspondència
i pa
a veure si marxàvem
als refugis
i s'hi haguem
la porta oberta
o d'això
ah, per poder entrar
eh, m'entenso
sí
és que sempre
el mateix
eh, dóna molta ràbia
doncs amb un
amb un
que estava allí
que anava en busca
i tot això
aquest bomba
que va allà
el van pestrar
contra el
llavors el va
el va trobar
oi, bueno
això són coses
sí, sí, sí
però
però què ha passat
aquí a Tarragona
i no fa tants anys
com ens imaginem
eh, perquè moltes vegades
veiem els documentals
veiem les notícies
d'altres països
que ara mateix
estan en bombardejos
i que això
ho hem tingut aquí a casa
eh
hi ha una cosa
que a vegades va fer gràcia
la comparació
per exemple
quan veus
aquests països
que arriba un camión
i la gent darrere
el que els donen
menjar
menjar
sí, sí
quan va acabar la guerra
aquí els estacionals
quan van entrar
amb un camión
voltaven per la Rambla
i aquests carrers
més importants
donant
bocadillos
o bocades
com us dir
de tullina
d'atun
i taronges
i la gent
clar
darrere
agafant-ho
clar clar
per menjar
per menjar
m'entens com vull dir
perquè a més
jo no sé si
una vegada
que van deixar
podíem dir
de bombardejar
va haver una
una semi
tranquil·litat
diguem-ho
així
clar
depèn de quines botigues
depèn de quines coses
jo no les trobaves
doncs bueno
i si hi havia diners
també per poder pagar-les
doncs el trari
ells van fer això
el primer dia d'entrada
doncs
anaven uns camions
voltant
com després
allà les taragines
que jo havia escut abans
de l'UGT
les taragines
doncs hi van fer
com si fos
d'això
allà hi havia unes paroles
que han fet menjar
i la gent
anava amb una parola
tal com va
i si s'ho emportaven
cap a casa
no?
sí
i a mi jo amb això
ja tenia una relació
per poder menjar
tota la família
això passa que ja
allà dalt
quan parlàvem de Saavedra
tot això
doncs allà allò
tot no era escampat
però hi havia una casa
que deien la sopa
per què?
deien la sopa
perquè una
una castellana
en algun temps
va deixar una quantitat
perquè allà
donguessin un plat de sopa
els pobres
que no tinguessin d'això
i deien la sopa
i molta gent
doncs anava
llavors què?
quan va acabar la guerra
doncs llavors
allò va servir ja
d'auxili social
la gent anaven
a buscar menjar allà
bueno
després ja
bueno
la història és llarga
no?
no, no, no
que sí
la gent diran
que no
tenim moltes coses
per poder comentar
llavors ja van agafar
allà la Rambla
on hi ha
ara
al costat
d'on hi ha
l'Ajuntament
allà hi havia
un hotel
gran
i llavors els baixos
aquells
van aprovitar
per fer
doncs
un d'això
infantil
saps?
llavors
els nens
i gent
més necessitats
allà
anaven
a menjar
i d'això
o sigui
que Tarragona
ha tingut la seva història
però
però amb tot i amb això
que estàvem parlant
de la música
o el que sigui
pensa que Tarragona
ha tingut uns racons
molt bonics
perquè
si tu agafes
els canvis
que ha fet per això
tu agafes
el port
fins allà al far
és que llavors
era fins a l'altre far
aquell que havia
que era petit
ara no
encara hi és
encara hi és
l'altre far
ara és com una d'orna
home
no sé si era
una espècie de cafeteria
o un restaurant
o alguna cosa d'aquestes
no s'ha quedat
ara hem fet aquest altre
la banya aquest
que és aquell que vam portar
de per allà
a la part de
ah d'acord
vam portar aquest
però això ja és
llavors no
a posteriori
llavors quan anaves
era el rellotge
sí
ah d'acord
que el rellotge era fora
ja
quan anaves al rellotge
ja anaves
i després hi havia
l'altre aquest far
que et dic
que cau
abaix
abaix
saps
o sigui
i llavors
jo me'n recordava
avi
perdoni que li molesti
doncs me'n recordo
de la platja dels capellans
no
perdó
com es deia
la platja de la
comandància
la platja de la comandància
que era petitoneta
petitoneta
però jo crec que era una
de les que més hi havia
gent de Tarragona
llavors hi havia
la platja del Miracle
ahi del Miracle
del riu
la platja del riu
la platja del riu
quan baixava el riu
el riu va allà al final
quedava mig metro d'aigua
nivellada
saps
però llavors
travessaves allò
i llavors tenies
que aquesta platja del riu
anava fins a la Pineda
a la Pineda
hi havia uns pinars
que encara hi són
i molta gent
passejant
passejant
anava a buscar pinyes
que després els tornaves
i sortien els pinyons
i tota aquesta part
d'allí
molts pobles
la Caronja
amb els carros
anaven
que allà al costat
hi havia un merendero
canyes
el que sigui
i llavors era curiós
curiós
per nosaltres
i divertit
perquè a mi hi havia
aquella gent
pagesos
o no pagesos
i plantaven
quatre canyes
i feien una caseta
tipus els índios
saps?
amb uns llençols
i llavors se posava
aquella senyora
a dintre
i sortia amb el traje
de bany
fins aquí als ombros
i fins a la cuixa
i aquí tot
i jo
i jo
i m'estia
com veus
de munt de roda
vull dir
que aquesta platja
era molt important
inclús allí
anaves
i escarbaves
i sortia
els petxiretes
llavors hi havia una
que era del serrallo
cap dintre
amb una ferroleta
també aquí hi havia
llavors hi havia aquesta
que dius tu
de la comandància
que era molt boniqueta
perquè era recollideta
i molta gent
de part i baix
hi anaven
llavors ja venia
la del miracle
que llavors el miracle
abans de la guerra
era molt important
perquè allí havia
estat com si fossin
xalets
apartaments
eren tot de fusta
han canviat moltes coses
han canviat moltes coses
després hi havia aquell balneari
que hi havia una retxa
pels homes
i per les dones
a dalt
hi havia això
i allí també hi havia
marca dius tu
en fi
a Ràgona ha tingut coses
molt
molt
sortís al balcó lluiterrani
i veus tot allò
vull dir
tot això
si ho miraves
i si ho mires
és música
és música
és música
i records
i
i vas voltant
i vas veient
racons de Tarragona
perquè ara
tot està molt
però abans
anaves per la part alta
per exemple
per l'alta
i veies racons
que dius
això
com vivien aquí la gent
doncs vivien
vivien
perquè aquest carreró
quan s'hi trobem dos
de capa i espasa
i
semblava el tenorio
havia de fer com el tenorio
perquè clar
si dos
no es podien veure
aquests carreres trets
i a més a més
que tenia aquella persona
de torn
encarregada de vigilar
que no anés a més
eh
ja m'imagino
ja
doncs també
era una cosa
d'això
i el serrallo
serrallo
quan saltaven
avi
fem una cosa
és que no ens queda
molt de temps
i m'agradaria
si vol
ho guardem de cara
la setmana vinent
parlem del serrallo
i parlem de
la seva festa
com és la de Sant Pere
i parlem de
com era abans
el serrallo
i dels pescadors
i de les xarxes
li sembla?
sí, sí
ens anem a pescar
la setmana vinent
posi pantaló curt
eh
posi pantaló curt
perquè jo ens remullarem
a veure què passa
home
jo ja a les càmeres
ja no s'ho farem pantaló en curt
aguantarem el que sigui
aguantarem el que sigui
tu encara pots lluir
ja agafarem
tu encara pots lluir
però jo ja
no ho sé
no ho sé
i a més a més
com diu la cançó
que utilitzarem
per tancar
jo crec que és una miqueta
la seva debilitat
eh
no provoquis
que tu
digues
fins la setmana vinent
gràcies
anirem al serrallo
eh
si ens voleu acompanyar
ja sabeu
que vingui algú del serrallo
això
a veure
esteu més que convidats
aquí a l'Avinguda Roma
la setmana que ve
vingui de Roma
5B
primer primera
3 quarts de 6
jo poso a fora
Ràdio Tarragona
exacte
Tarragona Ràdio
si algú del serrallo
que tingui ganes de parlar
d'aquell temps
del serrallo
que vingui
que ens acompanyi
perquè com diu
la cançó
que ho deia abans
és la debilitat
de l'Avi Ramon
Avi
fins la setmana vinent
endavant
Tengo una debilidad
Ay, qué calamidad
Mi vida es un disgusto
Tengo una debilidad
No sé qué pasará
Si no me doy el gusto
Pero qué calamidad
Vergüenza ya me da
Las cosas que me pasan
Yo no sé qué voy a hacer
O me curo de este mal
O me voy a enloquecer
Tengo, tengo, tengo
Tengo una debilidad
Tú lo sabes muy bien
Estás muy enterada
Tengo una debilidad
No sé qué o de ocultar
Lo llevo en la mirada
Y esa gran debilidad
Será lo que será
Por mucho o por nada
Yo no sé qué voy a hacer
O me curo de este mal
O me voy a enloquecer
Yo no sé qué voy a hacer
Yo no sé qué voy a hacer
Yo no sé qué voy a hacer
Yo no sé qué voy a hacer
Yo no sé qué voy a hacer
Te mierda
Me curo de este mal
Ya qué voy a hacer
Selector libre
VII
Be, aquí voy a hacer
No sé qué voy a hacer
Yo no sé qué voy a hacer
Aykommen a ti
X
Fins demà!