.
Ja tenim aquí amb nosaltres en Jessy's Weekend.
Bona tarda, benvinguda.
Bona tarda, Sílvia.
Com estàs?
Bé, et noto amb una cosa especial avui.
No sé si és perquè la setmana passada no et vaig veure,
però avui ja estàs...
Em trobes bé.
Tens una llum especial, sí, sí.
Oh, quina alegria.
Deus que encara estàs amb els focus de Barcelona.
Encara porto el glamour a sobre de totes les desfilades,
passarel·les i coses boniques i maques
que he vist durant tota aquesta setmana.
Però val a dir que la setmana passada et vaig dir,
no me n'aniré a dormir aquí en un moment.
Escolta, que em van agafar, vam anar de festa, la festa del mango, la festa desigual, el dia següent, en fi.
Va ser un no parar.
Per això potser jo crec que és la ressaca o el cansament que portaré, aquesta cara que porto avui.
No, no, estàs guapíssima, no, no, que ja t'ho dic ara que no, eh?
Gràcies.
No, no, que estàs...
Ja t'ho dic que...
No sé si hauràs d'anar a marges vegades cap a Barcelona i encara li harem, eh?
Encara que no t'agafin per una d'aquelles models, deixa, deixa, deixa, aquesta noia.
Agafa-me la llet.
Aquestes nenes fan metro vuitanta, eh?
Uf, són unes torres...
Però a tu et falten dos o tres centímetres, eh?
No gaire més, no gaire més, a veure, a veure, diguem la veritat, eh?
Bueno, doncs, a veure, aquesta setmana ja estem aquí, estem assegudets, estem tranquils i us explicarem tot el que va passar la setmana passada a les 080 Barcelona Fashion, però teníem algú pendent, tu i jo, la setmana passada.
Sí, una paraula que encara estava allà, que rondava, no? És allò, els deures de setmana, setmana...
Sí, doncs m'he posat en contacte amb l'arcabisbat de Tarragona directament.
Exactament, sí, perquè no ho trobava, no ho trobava i no hi ha estat capaç de trobar-ho.
I m'han dit que els de coellos es diu collet, tal qual.
Collet.
El diminutiu de coll, collet.
Jo em pensava que seria una paraula composta, també, alguna cosa així més complicada, no?
Jo pensava que fos alguna cosa més complicada, però vaja, segons ells m'han dit que no hi ha cap terme concret per això i així se li diu collet.
Abans no es feia servir aquest collet aquí a Espanya, perquè van introduir-ho als frares o als anglosaxons, als eclesiàstics anglosaxons, que porten sotana o van de carrer.
Que quan van de carrer és quan se posen el collet perquè tothom sàpigui el què.
Aquí, exacte.
Molt bé.
Molt bé per a aquests deures.
Veus, veus, veus, són deures bens fets.
Sí, sí, sí, fantàstic.
Què fem? T'explico una mica la desfilada de Mango?
Som-hi.
Doncs, Sílvia, la desfilada de Mango va estar força tapeïda de celebrities i gent coneguda i famosos, famosillos i famosets,
però poca tapeïda de, diguéssim, coses diferents.
Perquè, bueno, Mango és un...
Un segell ja molt particular, no?
Sí, és una marca de roba low cost, però, clar, no estan, jo crec que no poden estar gaire pel disseny, per l'avantguarda o per coses molt, molt, molt diferents.
Llavors, em vaig avorrir una mica la desfilada de Mango.
No ho diguis, no ho diguis.
Si no va ser perquè estava el John Cortajarena desfilant, que em va alegrar la vista, diguéssim.
O sigui, tu et vas desenfocar de les models i et vas fixar en l'altre model que hi havia per allà.
Exacte.
I és que saps que, mira, què passen.
A veure, som humans.
No, no, són coses que passen.
Tu el veus passar amb aquesta cara preciosa que té i dius, no puedo ya pensar en nada más.
I la teva ment et queda ja pensant en aquest xiquet, pobre, que mira, que ha sortit i he estat allà.
Doncs mira, t'explico que a la desfilada, tant d'autoritats van haver-hi el president de la Generalitat, l'Artur Mas, que dius, gràcies per venir, senyor Artur Mas.
Gràcies.
El senyor alcalde de Barcelona, Xavier Trias, d'entre d'altres autoritats també, com el Felip Puig.
Gràcies.
Gràcies.
I llavors t'explico, celebrities, doncs la Gala González, la Miranda Macaroff, la Mònica de Tomàs, Elsa Anca, Ana Obregón, Edurne, Helen Lindes, l'Almodena Zid, l'Anna García Senyeriz o el Boris Izaguirre, d'entre d'altres, eh?
Vull dir, hi havia molta gent allà congregada per veure aquesta desfilada tan poc atractiva en quant a dins i en trobo.
Però és que mango és mango.
I mango és mango i mango és diferent per tot.
Totes les desfilades i totes les col·leccions que hem vist a les 0.80 aquesta setmana passada són per la temporada tardor-hivern 2013-2014.
És a dir, l'any que ve.
Doncs mango, no.
No, han trencat tot.
El que han fet és presentar la temporada d'estiu, el que es vendrà ara.
Què dius?
Aquesta de la que és imatge mirant d'aquer, doncs van presentar-la d'estiu.
El millor no l'hi van dir al senyor Mango.
Senyor Mango, que a les 0.80 fashion, Barcelona fashion, és per presentar la nova temporada de tardor-hivern.
Jo crec que l'hi van dir.
Però bueno, està bé, perquè així, si no anaven a vendre ara, potser vendran més.
També.
Doncs la desfilada i la col·lecció és una proposta a l'incorporació del blanc com el nou negre, d'acord?
Són totes o blanc o negre, són tot en looks de blanc.
Anda.
Blanco-inmaculada o blanco-nuclear, com li deien abans.
Sí.
Però són peces molt femenines i molt d'esport.
D'acord.
Esport informal, diguéssim.
D'acord?
També fan servir colors suaus i combinacions, això, blanc i negre.
I, a més a més, jocs de transparències, brocats i acabats artesanals té la col·lecció.
Però, vaja, que l'essència és aquest blanc.
No sé si heu vist alguna promoció i alguna fotelà mirant d'aquest,
que és que surt amb un vestit a falda pantaló, o jaqueta pantaló, o blanc o negre.
Sí, sí.
Jo que dius, ara mateix ja no hi ha matisos, o agafem un color o agafem un altre.
I tots dos estan ja per aquesta nova temporada d'estiu, segons el senyor Mango.
Sí, senyora.
Molt bé.
Doncs ara, com que tenim moltes coses, d'acord?
Vinga.
Llavors, t'explicaré que vaig trobar molta gent, molta gent, molta gent, a la 080.
Molta gent.
Molta gent cada dia.
Hi havia molta gent.
Era com, no sé si és que a tothom li agrada fer coses de guais, o de fashions,
per sentir-te bé i sentir-te a gust i sentir-te guapa, perquè la majoria de coses era...
Hi havia els espònsors, tenien allà com una mena d'estant, i estaven mag, estaven retken, i et maquillaven i et pentinaven.
O sigui que podies sortir meravellosa.
Meravellosa i estupenda, perquè a més les noies que pentinaven et feien uns recollits amb unes trenes estupendes.
Vas aprofitar, tu la ben entèsia que estaves per allà o no?
He de dir que sí.
Molt ben fet.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí.
En un momentet, perquè, com que hi havia tanta gent, hi havia unes cues, Sílvia...
M'imagino, m'imagino.
Jo cada vegada que passava per allà, deia, és igual.
Home, és que pensa, és maquillatge i perruqueria gratis.
Clar.
I clar, és una cosa extraordinària, perquè depèn de quin segell.
Hi ha molta gent que, clar, no ens ho podem permetre, diguem-ho així, no?
I allà els tens a l'abast, i a més a més fent una miqueta de cua amb la paciència.
i, òbviament, són professionals.
Amb la paciència de poder arribar fins que no et toqui el torn.
De fet, són les mateixes noies,
alguna vegada que he parlat amb elles,
són les mateixes noies que pentinen el backstage els models.
Per tant, són professionals d'això.
I en aquestes cues llargues, llargues, llargues,
vaig parlar amb la gent que hi havia allà,
perquè m'expliqués què ha vist, quina desfilada els ha agradat,
o què és el que els ha agradat molt.
Que et donessin el seu paret, no?
Sí, la seva opinió, i com que hi ha tanta gent,
a veure com és que venen, que et sembla, ho escoltem.
Som-hi, sí.
Has vingut a veure alguna desfilada?
Sí, n'he vingut a veure dos, Ju y José Pedro López.
Bueno, bastantes, la de Miriam Ponza i tots aquests.
Sí, he estado ayer en tres desfiles.
He visto a Félia Vela, Justicia Ruano y Brian Ambest.
Sí, el de Ju.
Sí, vine ayer a Manuel Bolaño y he venido hoy para estos dos de hoy,
de Punto Blanco y de Ju.
Bueno, ayer estuve viendo Brain Ambest y hoy el de Punto Blanco y el de Ju.
Sí, Jardarina Gray, Punto Blanco y este último de Ju.
Sí, el de Punto Blanco.
Quina te ha agradat més?
Encara no he vist la de la tarda, que és José Pedro López,
acabo de veure a Ju, és súper bé, súper alagant, m'ha sorprès molt.
M'ha encantat.
Justicia Ruano, me ha gustado mucho.
Los vestidos, los colores, han estado muy bien.
Sí, bueno, un poco oscuros los colores, pero sí.
Me ha gustado más Punto Blanco, de Jani Unmes,
pero Ju también me ha gustado,
pasa que era más otra estética diferente
y bueno, pues la estética me gusta más la de Punto Blanco que la de Ju, pero...
Pues el de ayer estuvo muy bien,
la verdad es que hay cosas más diferentes
de las que normalmente suelen salir,
porque Punto Blanco y Ju son cosas más ponibles igual
y la verdad es que el de ayer estuvo muy bien.
Catalina Grey me ha gustado más,
por los vestidos son más vaporosos,
más así como de fiesta y no sé,
le daban un aire de fantasía como me gustan a mí.
Sí, a mí me ha gustado bastante,
me ha sorprendido mucho la utilización de los tejidos
y quedaron muy, muy bien.
No se veía un punto así tan, no sé, como de deporte, ¿no?
Tenían un acabado muy, muy bonito
y los colores también me han gustado mucho.
De un y dos, Punto Blanco.
Punto Blanco.
¿Qué más has explicado sobre el Punto Blanco?
Perquè tothom coincidia.
Sí, la desfilada de Punto Blanco
és una col·lecció càpsula preparada per Jan Iumés,
per Punto Blanco.
Aquests dissenyadors fan roba pret-aporter per home
i la col·lecció de Punto Blanco
era una col·lecció d'home i de dona.
Hi havia uns 10 looks de dona a la col·lecció
i llavors vam fer com una mena de col·lecció
de roba per fer servir a dins de casa
i roba per fer servir fora de casa.
Tot en Punto, però amb uns acabats,
com diu una de les noies aquí al tall aquest,
que era roba en Punto i d'esport,
però que no ho semblava en realitat.
De totes maneres, en propers programes
us explicaré i us explicaré en profunditat
perquè vaig parlar amb Jan Iumés
i ens ho explicaran ells mateixos.
Directament, no?
Sí.
El que vaig trobar, en aquest sentit,
gent molt jove la que hi havia, no?
Sí, sí, molts, molt.
Tots eren joves.
De 20 i pocs, diguem-ho així.
De 20 a 30.
De 20 a 30.
De 20 a 30.
I totes estàvem allà, el que deies abans,
els vas trobar fent cua,
mentre que anàveu cap a...
La majoria, sí, fent cua,
esperant per posar-se guapos i guapes totes,
que està molt bé.
Fem una cosa.
Digues.
Et sembla si t'explico aquí,
perquè aquí això és una setmana de la moda,
però també hi ha premis.
Ai, és veritat, clar, lògic.
Hi havia un jurat i van concedir un premi,
el millor dissenyador de la 080 Fashion Week,
Barcelona Fashion,
i, bueno...
Escoltem el que ens has programat
i després ho comentem.
Canviem de terç.
Canviem de música,
fem una altra cosa i canviem.
Doncs començo explicant-te el jurat,
anomenant-te el jurat que va guardonar
el millor dissenyador d'aquesta edició, d'acord?
Sí.
Eren el Lluís Justedenin,
dissenyador i dibuixant català,
director creatiu d'Armand Bassi fins a 2006
i actual conseller delegat de Bassi S.A.
de l'Acost i d'Armand Bassi.
Era el portaveu.
Molt bé.
Després teníem la Micaela Gattermeyer,
periodista de moda de Milán.
O sigui, que tenia gent que estava molt preparada.
Sí, i de molts llocs del món.
el Raül Kehl,
redactor en cap de la revista Xon
i el director creatiu de 1974.com,
una guardonada xarxa social
per a professionals de la moda.
A més a més,
la Ita Fàbregas,
que és la cap de relacions públiques
i comunicació de la Roca Village,
la Roca Village tenia,
ja us ho vaig explicar la setmana passada,
un vot popular.
és a dir,
el vot de la Roca Village
representat per la Ita Fàbregas
era de la gent
que votava a vota080.com.
Molt bé.
I llavors,
l'última persona
que forma part del jurat
és la Glòria Casa Coberta,
relacions públiques de Gratacós.
És una empresa catalana
dedicada al disseny
i a la distribució de teixits.
I, bueno,
la guardonada...
Ho devien tenir,
perdona'm, Jessi,
però ho devien tenir molt complicat,
segurament per poder acabar
de la...
El que van tenir complicat
és a l'hora d'anunciar el nom.
Sí.
El senyor Juste de nit
va tenir un traspis,
un tropezón,
una cosa rara
perquè se li van juntar els noms
i va dir un nom
i no era aquest nom
i no s'assemblava a cap nom
de cap dissenyador que hi hagués.
I era com?
Com?
I ara què ha dit?
Però qui és?
Ens vam quedar tots una mica...
Aquesta noia que has dit
no ha participat.
Dius,
on estaves?
Torna.
En quin moment t'has perdut, no?
Per favor, torni.
De fet, jo pensava
que s'havia equivocat amb un altre
però al final
no tenia res.
Qui havia guanyat
no tenia res a veure
amb qui ell havia dit.
És a dir...
O sigui que se li va traspapelar
el nom a l'anunció.
i ell va pensar una cosa
i després li va sortir...
Va ser graciós, eh?
Va ser graciós, eh?
Va ser graciós, eh?
Va ser graciós.
Va ser graciós, eh?
Va ser graciós, eh?
Va ser graciós, quantomenos.
No, no, i a més a més va haver segurament
que aquell segon incòmode
entre que ell acaba de dir el nom...
La gent es queda...
Ningú es mou, ningú reacciona.
Exacte.
I ell diu
Ai, no, no, no, perdó, perdó, perdó.
Ai, ho va dir així i tot?
Sí, sí, sí, sí.
Es va donar el moment.
Diu
Ai, no, no, no, no, no, no.
Va aixecar les mans.
Quietos todo el mundo.
Que me equivocaba.
Doncs la guanyadora
va ser la Míriam Ponsa
que va presentar una col·lecció
inspirada en la transhumància.
La Míriam va guanyar el Premi
al Millor Dissanyador a les 0.80
de l'edició de Tardor-hivern 2010-2011.
I el jurat ha decidit donar-li aquest premi
per la concepció de la creativitat de la col·lecció
i la seva viabilitat comercial.
Llavors, la col·lecció està inspirada...
Bé, es titula Transhumància.
Està inspirada en aquest tipus de pasturatge,
en la persona que realitza aquest treball.
Transhumància és un tipus de...
Perquè ho tinguem clar.
És un tipus de pasturatge en continu moviment,
adaptant-se a l'espai i a zones de productivitat canviant.
Fem una cosa.
Què vol dir això?
Escoltem d'on ve la inspiració
de fer aquesta col·lecció.
Sentim-ho.
A mi m'agrada molt inspirar-me en temes com bastant naturals
i, si més naturals, potser inspirar-me més en espais exteriors,
o sigui que no pas interiors.
I una mica que estàvem parlant ara amb el company,
que és molt interessant quan una col·lecció té una inspiració tan clara exterior,
o sigui portar-lo a l'interior, no?
I més en un espai com aquest, que arquitectònicament és com supermodern, no?
Últimament, o sigui, m'està agradant molt inspirar-me en personatges, no?
I en personatges que estan en contacte amb la natura.
Sempre ha de ser, o sigui, per mi sempre que estic creant ha de ser algo natural,
ha de ser algo que, o sigui que no em presenti un superesforç, no?
I després tot allò de la investigació amb textures,
els materials i tot això, és algo que a mi em fascina.
I, bueno, en aquesta col·lecció hi és, i a més a més hi és amb gran.
És com si, és, bueno, una mica hi ha alguna peça inclús que és com un macramé petit
i que després que l'hem ampliat amb gran i que n'hem fet una peça gran, no?
Inclús hem utilitzat també moltes tècniques amb teixidoria manual,
però amb materials diferents, o amb materials inusuals,
i els hem donat una mica la volta.
I després d'aquesta col·lecció crec que potser sí el que és bastant més,
això, novetat nostra, és el tema del volum.
amb què feia potser unes col·leccions que no ho tocavem tant
i em venia molt de gust amb aquesta col·lecció.
Doncs aquesta era la Míriam Ponsa.
Vaig poder parlar amb ella després de la desfilada
i em va explicar moltíssimes coses més.
A més a més, com que ella parlava sobre la tradició
i com que ara estem, estàvem en una setmana de la moda
i les setmanes de la moda creen tendències.
Llavors, li vaig preguntar si la tradició,
i la tendència són fàcils d'unir,
o la tradició ara és tendència?
A veure què ens va dir.
Sí, però quan la tradició és tendència és molt perillós
perquè després això vol dir que és temporal.
Però us podria ser, ho sé també.
El que passa és que no és el meu cas,
sinó que jo no sé si ho faig tendència o no,
això ho veurem perquè encara està per arribar el que serà o no tendència,
però no em costa gens fer-ho.
No, no, no, vull dir, no penso que perquè sigui en tradicional
es renyeixi amb que sigui tendència o no.
Ho separo.
I a més a més, de la tradició i la tendència,
com que hi havia moltes peces que a mi em van agradar molt,
li vaig preguntar a ella quina era la peça que més li va agradar de la col·lecció.
La primera de totes, que era una jaqueta feta amb cintes negres,
aquesta jaqueta està feta, bueno, clar, de forma manual,
és que la tècnica és la de la cistelleria.
Hem agafat amb la tècnica de la cistelleria,
però hem utilitzat cintes i n'hem fet una jaqueta.
Aquesta cinta és de cotó, però tota la resta és llana, eh?
Doncs sí, tota la resta era llana.
Va fer servir llanes i va fer servir tipus de punts de moltes maneres diferents.
Sortien des de jerseis o peces de llana en punt petit
o sortien peces de llana, jerseis o inclús jaquetes,
amb llana d'un punt enorme.
Però és que era una barbaritat de gran.
Que t'imaginaves com ha estat la màquina que ha fet allò
o com serien les eines que s'han fet servir.
S'han fet servir eines, aquells talers antics,
que eren com a molt grans,
que veies tots els fils separats, com a en ordre,
i que hi havia com una mena de pala que es pitjava amunt i avall.
Sí, sí, i que feia que els fils s'anessin entrenant entre ells.
Han fet servir aquest tipus de talers per realitzar aquesta col·lecció.
Déu-n'hi-do.
Sí, em va agradar molt la col·lecció de la Miriam Ponsa
i aquesta jaqueta que deia ella quan va sortir va i pensar
mare de Déu, però si sembla un cistell de mimbre.
És que era molt bonic, aquella jaqueta.
Home, segurament que si volem més informació o alguna cosa més
podríem entrar buscant la seva pàgina,
potser té la seva pàgina personal,
Miriam Ponsa i podíem veure del que estem parlant ara.
Miriam Ponsa, la trobareu.
Miriam Ponsa.
Miriam Ponsa.
Molt bé.
Sí, és la guanyadora de la 080 Barcelona Fashion d'enguany
i passarem a uns altres de les desfilades
que a mi personalment més em van agradar.
Què et sembla?
Doncs passem a una altra desfilada.
En aquest cas és la dissenyadora Laia Roca
i la marca és Hu Barcelona.
Abans hem sentit el tall de la gent
que ens deia que els havia agradat molt Hu,
que era molt punible i tal.
És molt punible,
però és que els dissenys de la Laia Roca
són molt, molt, molt funcionals,
semblen molt senzills,
però tenen un disseny amagat
que és de mirar dues vegades.
Coses, petits detalls de disseny
i de diferenciació i originalitat
que són molt maques.
I fins i tot pel que veig
et van entendre una mica, no?
Jo que dius, quina meravella,
que bonic,
que expressivitat,
quina forma de treballar.
En aquest aspecte,
quan presenten la Laia,
en aquest cas,
va presentar la col·lecció
i la va fer inspirada
en un poema de Mario Benedetti,
Temps sense temps.
Bé,
sempre fa servir el negre
com a base estructural,
però té detalls
i té matisos
que al primer cop de vista
potser no te n'adones,
però s'han d'estudiar
aquestes peces
i crec que es troben
uns matisos
i unes connotacions
a cada peça de disseny
i de roba de la Hu
que creen diferència.
Estam intentant imaginar
a través dels ulls
de la Llega
del Weekend
una mica
com és
aquesta desfilada
que vas poder veure
que sembla que sigui
dels de Hu,
no, de Hu,
el que passa és que és una altra cosa
diferent,
com hi ha un grup de música.
de Barcelona, diguéssim.
O Hu Barcelona
i que
ja que tenim,
s'ha cridat l'atenció,
jo crec que també
podríem fer
un cop d'ull a través d'internet
del que fa la xarxa.
I tant,
a la xarxa hi ha moltes coses,
al blog
us ho penjaré,
us penjaré
totes les
les col·leccions
que més m'han agradat.
Recordeu que el blog
és jessisweekend.com
i si necessiteu res
m'escriviu al blog
o al Facebook
i estem aquí
pel que necessiteu.
De moment,
escoltarem a la Laia Roca
amb la que vaig parlar
que ens expliqui
la col·lecció
i quins són els principals teixits
que va fer servir.
A veure,
la col·lecció estava inspirada
amb el poema de Mario Benedetti
A temps sense temps
i la idea era una mica
això d'apurar
o sigui,
traspassar una mica
la búsqueda aquesta
del temps i tal
d'apurar la col·lecció
molt en quant a detalls
en quant a tal
o sigui,
l'essencial
són prendes
molt compactes
o sigui,
el look
en general
era tot com molt compacte
molt estricte
i era una mica
el que volíem d'això
saps?
que fos com
la més essència
poder dir alguna cosa.
Sí,
a veure,
també són teixits
com molt rics
no hi ha cap estampat
aquest any
hi ha un panyo
combinat amb un canutillo
a punt
que s'ha vist
amb un parell de colors
hi ha una part de ras
però és l'única cosa
que té una mica més
de moviment
perquè tot l'altre
és teixit bastant armat
bastant compacte
la prenda que més m'agrada a mi
o potser que li dic més carinyo
és el primer abric
amb el que m'ho he obert
que és un abric llarg
amb la doble camallera
és com
mega potent
potser és el meu favorit
si n'hi pot haver algun
doncs
doncs
aquesta era la Laia Roca
explicant-nos
com
com és
com és la
la col·lecció
i com la
com l'ha intentat
us llegiré
si em deixeu
endavant
endavant
el poema de Mario Benedetti
que ens va a donar
la Laia
a tots
tiempo sin tiempo
preciso tiempo
necesito ese tiempo
que otros dejan abandonado
porque les sobra
o ya no saben
qué hacer con él
tiempo en blanco
en rojo
en verde
hasta en castaño oscuro
vale decir
preciso
o sea necesito
digamos que me hace falta
tiempo sin tiempo
Mario Benedetti
que maco
a més a més
allò que
ja el propi poema
t'incorpora els colors
exacte
i el que dius
a partir d'aquí
ja pots fer el que vulguis
hi havia pocs colors
però el verd
el vermell
i el blanc
eren els que
els que es separaven
i els que trencaven
el negre
el negre estructural
total
de les col·leccions
de Hu
Laia Roca
només fa tres edicions
de la 080
que presenta col·lecció
i com que
la primera edició
la vaig conèixer
la vaig
vaig veure
que era
me va explicar ella
és que és la meva primera vegada
i la primera vegada
que presento una col·lecció aquí
estic com
com una mica
veient que
veient-les venir
veient-les en un núvol
experimentant una mica
el que hi ha
i el com hi ha
però una mica
sense intentar
involucrar-se emocionalment
segurament que als nervis
li podien arribar a guanyar
fins i tot
sí
estava com que no
com que estava
però no estava
estava començant
i jo crec que era una sensació
de
bueno
ho sé
el que he de fer
però
però no sé com anirà
no sé on
no estic fotent-me
perquè al final
és
és algo
que
que és diferent
i que
i que per ells
entenc que
que és una
bueno
per ells
és una feina
increïble
presentar una col·lecció
d'aquesta manera
que no només és la feina
de poder dissenyar
sinó després
de poder mostrar-la
tal com la fas
i com t'agrada a tu
que arribi
al gran públic
d'aquest moment
i bueno
me va explicar
quin és el balanç
després de tres edicions
de la 080
home sí
suposo que sí
a nivell reconeixement
i tal
sí
a l'hora de treballar
jo
no
no
tens més
sí
tens més repercussió
bàsicament
és la repercussió
que tens a nivell
amb els mitjans
i tot això
sí que es nota
molt
molt més
les ventes
jo crec que també es nota
el que passa
és que tal com estem
ara mateix
o sigui
és difícil
fer un calibrage
en aquest sentit
o sigui
jo crec que es nota
però
és
el veremo
per comparar
és diferent
doncs
aquí teníem
sí sí
va parlar una miqueta
de tot
sí
però
jo crec que l'essència
és que tots
tant
ella
o la Celia Vela
o la Montse Liarte
de les que no parlarem
avui
tot i que
tenia preparat
de parlar amb elles
però
ho deixarem
per la setmana que ve
d'acord
totes elles
sempre expliquen
que
el seu
el seu
la seva forma
de treballar
no canvia mai
és a dir
elles
per moltes
desfilades
o moltes coses
que facin
les col·leccions
o les formes
de treballar
les formes
d'inspirar-se
no les canvien mai
que de fet
a cap i a la fi
és això
el que val
potser
si tu no canvies
la teva forma
de treballar
per moltes
altres coses
que estiguis fent
suposo que
al final
tens un bon
resultat
doncs sí
a més a més
són aquelles coses
que potser
també passen
a la vida
de qualsevol persona
que creus
en tu mateix
creus
en el projecte
i per moltes
pedres
que t'arribin
a caure
continuarem
endavant
i alguna vegada
veurem la llum
al final del camí
potser és el que
això més o menys
ens deia
exacte
doncs
deixarem
per la setmana que ve
a la Justicia Ruano
a la Célia Vela
i a la Montse Liarte
amb les que
vaig parlar
també
a més
de tota
la resta
de dissenyadors
amb qui
vaig parlar
són molts
tenim
molt
molt
de material
i
abans que acabem
m'agradaria
demanar-vos
als que esteu escoltant
perquè
m'han arribat
veus
per què no fas
una secció
fixa
cada setmana
què et sembla?
doncs
està oberta a vosaltres
la secció
fixa cada setmana
la decidireu vosaltres
expliqueu-me
al Facebook
de Jessys Ruicant
o al blog
Jessys Ruicant.com
i només cal
que em digueu
què voleu escoltar
a la secció
cada setmana
ha de ser
algo ràpid
fàcil
i que
ho puguem fer
en uns 5
10 minutets
i així
us tinc
us tinc a prop
i sé
què penseu
o què voleu sentir
recordeu-me una altra vegada
si et sembla
a través del Facebook
i també a través del teu blog
exacte
Facebook
Jessys Ruicant
Facebook
Jessys Ruicant
o sigui
és molt fàcil
i el blog
és
Jessys Ruicant
punt com
o al Twitter
Jessys Ruicant
fantàstic
em sembla que no hi ha pèrdua
no hi ha pèrdua
no hi ha pèrdua
i si no
ens truqueu aquí a la ràdio
i nosaltres ho tornem a repetir
i si no
entreu a la web
de Tarragona Ràdio
que
a la secció de
Ja Tardes
estem allà
sentim?
si et pensaves
que Tarragona Ràdio
no tenia glamour
Arriba
Jessys Ruicant
el Ja Tardes
cada dilluns
a partir de les 7 de la tarda
Jessica Linares
obre una finestra
al món de la moda
sota el seu punt de vista
Jessys Ruicant
es vesteix
amb la roba
més espectacular
perquè t'enganxis
al món de la moda
cada dilluns
el Ja Tardes
a partir de les 7 de la tarda
Jessys Ruicant
a la passarel·la
de Tarragona Ràdio
doncs sí
a la passarel·la
de Tarragona Ràdio
cada dilluns
a partir de les 7 de la tarda
amb la Jessys Ruicant
la Jessica Linares
Jessys
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies a tu Sílvia
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
els que es escolten
i ja ho sabeu
teniu el blog
i el Facebook
i tot això
obert
a les vostres
comandes
i peticions
i que tornem la setmana
vine
tornem la setmana que ve
que hi ha moltes coses
i amb totes les notícies
que avui
ens hem deixat de fer
i tant
gràcies
gràcies
Lying on a fake beach
You'll never get a tan
Baby, I'm gonna leave you drowning
Until you reach for my hand
In the night your heart is pulling
By the morning empty
Baby, I'm the one who left you
You're not the one who left me
When you're around me, I'm radioactive
My blood is burning, radioactive
I'm turning radioactive
My blood is radioactive
My heart is nuclear
Love is all that I feel
I'm turning radioactive
My blood is radioactive
Waiting for the nightfall
For my heart to light up
Oh baby, I want you to die for
For you to die for my love
You and I, your heart is pulling
I'm falling by the morning empty
But baby, I'm the one who left you
You're not the one who left me
When you're around me, I'm radioactive
My blood is radioactive
My blood is burning, radioactive
I'm turning radioactive
My blood is radioactive
My heart is nuclear
Love is all that I feel
Ready to be let down
Now I'm heading for a meltdown
Now I'm heading for a meltdown
Tonight I feel like neon gold
I take one look at you
When I grow cold
When I grow cold
When I grow cold
When I grow cold
And I grow cold
When I grow cold
When you're around me, I'm radioactive
My blood is burning, radioactive
I'm turning radioactive
My blood is radioactive
My heart is nuclear
Love is nuclear
Love is all that I feel
Ready to be let down
Now I'm heading for a meltdown
My heart is nuclear
Love is all that I feel
Love is nuclear
Money is今日
Shhh
Believe it to me
This feels
My heartAAAA
I enjoy
You
Love
You
You