.
Bona tarda, Sílvia.
Bona tarda, Jessy.
Benvinguts al programa de Jessy's Weekend.
Una setmana més, aquí estem a donar-ho tot.
Avui et noto molt més sexy de l'habitual, eh?
I això?
Què ha passat?
Ha passat.
Què has anat a veure, el tio Òscar?
¿Sabes què passa?
Que fa fred, i el fred el que fa és que t'estira la cara...
Teus això?
I estic com a més jove.
Sí, sí, sí, no, no, no, i a més a més...
I l'amor del tio Òscar també se m'ha...
Com a que se m'ha pegat un poco.
Jo crec que sí, eh?
Jo crec que sí.
A més, et noto...
No sé si has dormit també poc per estar pendent de vestits i noves dits.
Sí.
Que també m'imagino...
Força poquet, hem de dir.
Sí?
I entre...
T'han tingut de matinada sense poder...
He estat que no he pogut dormir.
La gala no l'he vista sencera, perquè ja no, ja...
Arriba un moment en què ja no pots aguantar, però ha estat molt, molt divertit.
Però tenim altres coses, eh?
Ah, digues, digues, digues.
Al programa d'avui tenim altres coses que el tio Òscar.
Dedicarem la part final als millors i els pitjors looks, diguéssim, de la gala dels Òscars.
Però avui us porto una mica d'agenda pel cap de setmana, d'acord?
Et sembla si comencem a mirar l'agenda del cap de setmana?
Un dia more, another day, another destiny, this never-ending road to Calvary.
These men who seem to know my crime will surely come a second time, one day more.
I did not live until today, how can I live when we are partying, one day more, tomorrow you're the world's our way.
Doncs la música és de la banda sombra dels Miserables.
Bé, l'he posat perquè m'encanta la pel·li, el musical, m'encanta.
I el vestuari.
A punte ràpid, a punte ràpid, m'encanta que li hagin donat l'Òscar a l'Anne Hathaway.
Gràcies, molt bé.
I ara passem a l'agenda, d'acord?
Aquest cap de setmana tenim dues cosetes a fer divendres i dissabte.
Començaré per la de dissabte perquè tenim a l'espera la Nàdia,
que de Handmaid Creatives i mestressa de la botiga Naïz de Tarragona, que està al carrer Major,
i on fan un taller de costura bàsica de supervivència.
Què et sembla si parlem amb ella?
Endavant, que la tenim ja.
Hola, Nàdia, què tal?
Hola, bona tarda.
Bona tarda, Nàdia.
Doncs explica'ns què és això del taller, costura bàsica de supervivència.
Què és això? Què podem aprendre?
Doncs podeu aprendre el taller el que és el bàsic.
O sigui, el típic foradet que se'ns fa en una samarreta, en un mitjó, cosir un botó, repassar una mica una cremallera.
Allò que estàs a punt de sortir de casa i dius, la samarreta se m'ha foradat.
I hi ha gent que realment no sap cosir res.
És veritat.
Doncs ensenyem el bàsic.
Perfecte. I escolta, i quin preu té això?
Són 20 euros.
T'ensenyem, te donem un kit de supervivència, de costura, un didal, uns fils, perquè tu a casa puguis desenvolupar el que aprens.
I són dues hores amb una dissenyadora que ens ensenya a repassar.
Valtros podeu portar les vostres peses, posar això, el típic mitjonet, o la samarreta foradada,
i us ensenyem a arreglar-ho i ensenyem els quatre punts bàsics i les nocions bàsiques, bàsiques de costura.
Inclús fer-nos un botó o fer-nos un baix, potser?
Exacte. Bé, el baix ja és més complicat.
El que ensenyem, el botó sí, el forat, repassar un repunt que se t'ha desfet una mica.
Molt bé. I això que m'explicaves, que una dissenyadora és ella qui ens dona el taller.
Sí, exacte. Els tallers que impartim a la botiga sempre s'imparteixen o per dissenyadors o per interioristes,
depèn del que sigui el taller.
Exacte. M'estàs dient tallers. Que teniu algun altre taller més?
Sí, utilitzem molt les tècniques de scrapbooking, per fer servir el washi-tell, tècniques...
Això m'hauràs d'explicar una mica més, com a profundament, perquè el washi-tell, ho sento molt a parlar, però encara no sé ben bé què és.
El washi-tell és una cinta d'origen japonès que s'utilitza per fer dibuixos a la paret.
Bé, si aneu a la botiga, de fet, tenim un maniquí al taulell, es pot fer un dibuix a un vidre, es poden fer escrits,
les casetes, i el bo que té és que ho pots enganxar i desenganxar la paret i no et marxa la pintura ni et taca la paret.
Ah, perfecte. És una decoració total.
És una decoració total, exacte. En lloc de posar un quadre, te'n pots fer tu el propi quadre amb la cinta.
Fas el que et doni la gana. I escolta, qui es pot apuntar en aquests tallers?
Doncs tothom que vulgui i tingui aspiracions creatives i a revacurar a casa seva, des de tot el que siguin projectes handmade i coses fetes a mà,
qualsevol persona que tingui un punt de seva activitat que vulgui desenvolupar.
Ja fa... i ja... Ara, de curiositat, ja fa temps que feu els tallers?
Doncs vam començar el novembre, el novembre de l'any passat.
I els tallers qui s'apunta més, els nois o les noies?
Les noies.
Els nois encara no m'ha aconseguit cap.
Oh, doncs jo, això s'ha de canviar.
Hem de conseguir que el primer noi s'apunti al curs bàsic de costura de supervivència.
Bueno, jo sí que crec que encara més complicat, però, home, és tan una cosa...
A tots ens pot foradar qualsevol cosa o tenim la necessitat en un moment donat de posir un botó.
No només és anar a la moda, sinó és anar a la moda i temps volint.
Arregladets, clar.
I, veia, això de donar-li una segona vida a la roba tal com estan els temps ara,
creus que hi ha molta més gent que es pogués apuntar que no pas fa uns cinc anys?
Exacte.
Ara jo crec que s'utilitza molt més tot.
O sigui, per exemple, nosaltres fem cullerets amb el que són samarretes, amb una cosa...
Bueno, es diu trapillo.
Sí.
amb les samarretes, pots fer cullerets, amb samarretes de tirants fent bosses...
A nosaltres, a la botiga, de fet, tot ho reciclem molt.
Reciclatge total, vaja.
De tot. O sigui, pot ser meravelles amb coses que tinguis per casa que ja no et serveixin per res,
tant de roba com capses, capses de la fruita, de tot.
Mare de Déu.
Doncs veig que ara mateix crec que estem reutilitzant molt més la roba.
I aprendre a cosir pot ser una de les...
Bé, cosir amb el bàsic, de moment, i més endavant podem aprendre a cosir moltes més coses, potser, no?
Exacte, però tu, per exemple, amb el que aprens al curs,
si tens una samarreta que la vas portar la temporada passada
i aquesta temporada li vols posar unes perles o li vols cosir alguna aplicació,
doncs amb el que t'ensenyem tens més que suficient per poder transformar una peça o reutilitzar-la.
I donar-li el teu propi estir o una altra vida o...
Molt bé.
Exacte.
Doncs això em sembla que m'agrada.
Jo crec que m'apuntaré, jo no sé la resta, però jo crec que m'apuntaré.
Jo quan comenci la segona part de la de superviència.
Vinga.
Jo al botonet ja... Nadia, ja arribo.
Ja arriba, no?
Ja arriba, ja en aquest puntet ja m'he quedat.
Jo crec que es forma part de la seva mare, Sílvia.
Jo crec que sí. I al final t'espaviles, eh? Això és veritat, això és veritat.
A part també està molt adreçat a la gent que sempre ha estat amb la mama i ara marxa a la fuga de cerebros.
Ara se'n van fora i ja no tenen a la mama perquè et cosi la petita cosa.
Doncs sí, doncs sí. Això és una molt bona iniciativa i la fem a Tarragona.
Recorda'm, Nadia, on la feu?
Al carrer Major, número 8. La botiga es diu Naif.
I com ens podem apuntar?
Doncs o podeu trucar a la botiga, que és el 977-23-9588 a través de la pàgina de Facebook de Handmade Creatives o de Naif Tarragona.
Sí.
O per correu electrònic.
Perfecte.
Fantàstic.
Si vols, fem una cosa, Nadia.
Ho tornem a repetir un altre cop?
Ho tornem a repetir?
Sí, per si algú que ara mateix...
De totes maneres, ho penjaré jo al Facebook del blog i al blog mateix.
Molt bé.
Doncs Nadia, repeteix-m'ho si vols.
Sí, mira, el telèfon és el 977-23-9588.
Us podeu inscriure també a través dels dos Facebooks, que són o Handmade Creatives o Naif Tarragona.
i, si no, els correus electrònics, que també són handmadecreatives arroba gmail.com o naistarragona arroba gmail.com.
Perfecte.
O si no, directament a la botiga, no?
Si no, podeu apropar-vos a veure la Nadia una tarda o un matí, que està allà i us atendrà.
Això si no li digueu S o S, m'estic ofegant.
No, és de supervivència, però d'una altra classe.
A veure, encara que no l'alien.
Supervivència de costura, només.
Això, això.
La resta a l'hospital, ja.
Directament, no?
Que agafin carrerilla i que arribin a Santa Tegla.
Que fa baixada.
Que fa baixada, exacte, que fa baixada.
Baixada de la marceria i au.
Doncs, Nària, moltíssimes gràcies per atendre'ns.
Moltes gràcies a Valtros.
I esperem que, a veure si aquest dissabte hi ha algun noi al taller de costura bàsica.
Bueno, bueno, ojalà, ja ho direm la setmana que ve.
Ja ens ho explicaràs.
Ja us ho explicaré.
Moltes gràcies a Valtros.
Adéu.
Bona tarda.
Adéu, gràcies.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Doncs aquesta és una de les propostes per aquest cap de setmana
amb la música de La vida de Pi.
Aquesta és la que ve la banda sonada de La vida de Pi?
Aquesta és la cançó, de fet, és la cançó nominada a l'Òscar
a Millor Cançó.
Tenim també a la guanyadora d'enguany,
que em sembla que és la millor cançó de totes.
La senyora de l'armari ropero?
La senyora de l'armari ropero.
El que passa és que a l'edifici d'avui ha vestit millor.
Ja, després, això, després.
De car, de car, comentarem.
Hem dit que dissabte tenim a les 3 i mitja i fins a les 5 i mitja
el taller de costura bàsica de supervivència.
Però divendres tenim una exposició a les 5 de la tarda
a la botiga La Casa dels Tresors.
És una exposició de bisuteria feta a mà per 3 artistes tarragonines.
D'acord?
A veure, La Casa dels Tresors és una botiga on podem trobar de tot...
És que la mateixa paraula ho diu.
És un tresor.
De tot, sí, sí, de tot.
Pots trobar des de quadros, bolsos, roba, bisuteria, ja de tot.
Llavors, aquestes 3 artistes expondrà, es posaran a les seves peces,
és tot bisuteria feta a mà i estaran allà aquest divendres,
elles estaran allà per explicar què és el que fan i com ho fan, per què ho fan.
I, de fet, ja us dic que jo hi seré i us ho explicaré dilluns que ve.
Que ens expliquen elles, com qui són, què fan i per què ho fan.
I, sobretot, a Tarragona, si hi ha molta gent així,
donem-nos una finestra i ensenyem que hi ha molta gent que fa cosetes
i potser no tothom té la mateixa oportunitat de brillar o de sortir
o que la gent el conegui.
I està molt bé que botigues com la Casa dels Tresors,
que el que fan és tenir peces de gent de per aquí...
Que, a més a més, recolzen a la gent de casa,
recolzen les coses que es fan des d'aquí de casa,
amb la gent que són artesans, el que havia a la fi...
Just a la fusta.
...de la nostra Tarragona.
I què millor que, tu digues, a finestra,
prefereixo obrir de bat a bat si pot ser els balcons.
Exacte.
I ara que tenim el nostre balcó al Maritabani.
I que tothom que faci cosetes, tot i que siguin petites,
és igual.
Ensenyem-ho, ensenyem-ho i mostrem-ho.
I dilluns ho explicaré.
Molt bé.
Qui són, què fan...
Trobo molt bona fita, eh, aquesta.
Sí?
Sí, sí, sí, fantàstic.
Doncs espero que la gent que ens està escoltant
torni dilluns que ve per escoltar-nos
i, si no, també us ho explicaré el blog.
Però, vaja, recordem quin és el blog.
Sílvia?
Vols que ho recordem?
Recordem quin és el blog.
Open Camp Namstand.
Si et pensaves que Tarragona Ràdio no tenia glamour...
Arriba Jessy's Weekend.
El Ja Tardes, cada dilluns a partir de les 7 de la tarda,
Jessica Linares obre una finestra al món de la moda
sota el seu punt de vista.
Jessy's Weekend es vesteix amb la roba més espectacular
perquè t'enganxis al món de la moda.
Cada dilluns, el Ja Tardes, a partir de les 7 de la tarda,
Jessy's Weekend, a la passarela de Tarragona Ràdio.
Sílvia.
Aquesta cançó és Before My Time.
És de la banda sonora original de la pel·lícula Chasing Eyes.
Aquesta pel·lícula no està estrenada a Espanya
i tracta sobre un fotògraf de la National Geographic
que se'n va a l'Àrtic a fer fotografies
i a recollir tota mena de documents per mostrar el canvi climàtic.
Aquesta cançó és molt, molt, molt relaxada,
és molt, molt, molt delicada
i ens dóna peu a començar a fer una miqueta de safareig
sobre el que va passar ahir a la nit.
Bueno, aquesta matinada.
Sí, era matinada, no?
Per mi ha estat aquesta matinada.
Ni per ells, matinada per nosaltres,
o tarda per ells, matinada per nosaltres.
Tarda per ells, perquè comencen molt, molt d'hora, molt, molt d'hora.
Sí, és veritat, comencen a les quatre de la tarda potser...
Comencen a arribar elles i tota la gent que ha d'entrada...
I vinga, catifa, i vinga, catifa, de vinga.
No paren, no paren.
La deuen desgastar.
Clar, d'un any per l'altre no la poden guardar.
No, no, no.
La poden guardar, és que...
Si t'ho trepitgen constantment i milers i milers de persones que passen per allà.
I entre la catifa que fan servir abans d'entrar als Òscars
i les catifes que fan servir a les festes post-Òscars...
Aquesta és una...
A mi m'agradaria, i ja t'ho dic, és una cosa que jo crec que l'Audiència de Tarragona Ràdio ja ho sap,
m'agradaria anar a una d'aquestes festes post-Òscars.
Ah, post-Òscars, però què vols que tifes?
No, no, no.
Festa, festa.
Ah, tu, veure-ho.
Està allà amb la gent que...
Eh, passa bé l'Òscar.
I com li va passar...
A qui li va passar...
M'assembla que li va passar a la Meryl Streep que es va deixar un dels Òscars
quan va guanyar un any al lavabo d'un hotel.
Podia ser, podia ser.
I trobar-te l'Òscar, Meryl Streep, i tu, oh, que bé és!
Sí, sí, sí, sí.
Míeu, és millor!
És per a mi.
I hi havia també un altre que també el tenia al lavabo, eh?
Però aquesta vegada no se'l va deixar.
No, però aquest el tenia...
Em sembla que aquesta persona...
Hi ha molts actors i gent del cine que el deixen al lavabo, que no ho entenc.
No.
I hi ha d'altres que no li acaben de trobar el millor el valor que té, no?
I és una feina dura arribar fins al que t'apremina.
És un reconeixement, vaja.
Exacte, exacte, el que havia a la fi és això.
Començarem amb els homes, que la majoria, de fet, van venir amb corbatí.
Sí, és veritat, molt clàssics.
Molt, molt, molt, molt clàssics.
Molt clàssics ells i molt clàssics elles, eh?
També, és veritat, eh?
I l'únic que, bueno, el Daniel Day-Lewis, que portava un smoking blau, bueno, diferent, era un blau nit, fosquet, el Hugh Jackman i la senyora anaven tots dos de smoking, en negre.
Per exemple, l'Spielberg anava de Dior, el Joseph Gordon-Levitt o el Ben Affleck anaven de Gucci, Eddie Redmayne, que és un dels actors dels Miserables, d'Alexander McQueen i d'Armani anaven el Richard Gere, el Clooney, que per ser el George Clooney s'ha deixat barba.
I amb totes les seves canes que té...
Encara està més guapo?
Què em diries?
Diria que se la tragués la barba, potser.
Sí?
Sí, trobo.
El truquem, el truquem, si el pluni, sisplau, truquem.
Busca l'agenda i li comentes, d'acord?
De part meva.
El Pol Rut i el Paco Delgado també anava d'Armani.
El Paco Delgado, quina pena que el vestuari de Los Miserables no s'emportés l'Òscar a la millor vestuari.
S'ha emportat l'Òscar a l'Anna Karenina, que, bueno, vaja, puc entendre per què Anna Karenina pot tenir millor vestuari que Els Miserables.
Perquè Els Miserables és molt més tot, diguéssim, Arapiento.
Clar, tot és de gent més pobra d'aquell moment.
I Anna Karenina té uns teixits, uns volums, una voluptuositat en tots els dissenys, que és una barbaritat de bonic.
Clar, jo, per dir, per escombrar cap a casa, preferiria el Paco Delgado, però, vaja, molt ben atorgat.
El que passa, clar, és allò que deies, que potser la pompositat del moment en el qual vol ubicar-se la pel·lícula està molt ben triat.
I, clar, Els Miserables és el que dèiem, que està a la part, podríem dir, més pobra en aquell moment de la societat en la qual l'està ubicat.
Exacte, que és del que es tracta, al final.
Al final és un molt bon vestuari, el dels Miserables.
Sí, perquè t'ho ha de fer creure, no?, a través del vestuari tot el que t'estan dient els actors.
I, clar, si de cop i volta un dels actors, per dir alguna cosa, apareix amb un rellotge de nodo de l'època, que segur, que si busquem alguna cosa, trobarem.
Això passa a Gladiator.
Sí?
Apareixen homes amb vestits en pantalons taxants, van dir, no?
No, no, o apareixen romans amb ròlegs de...
Ah, que bé, és que m'heu fàcil, home.
Jo, aquí a Tàrraco, totes les estàtues tenen ròlegs, eh?
Tots, tots, i perquè no s'he fixat, el Julio César, aquí allà, al costat de la via Augusta, mireu-lo, mireu-lo, que hi ha alguna cosa de l'actualitat.
Doncs passem a les senyores?
Passem a les senyores? En veu de senyora i tot?
En la veu.
Passem a les senyores?
Feel the earth move and then
Hear my heart burst again
For this is the end
I've drowned in dreams
Doncs amb la veu, guanyadora de l'Òscar a la millor cançó original, que és Adele, per Skyfall,
Posem filar l'agulla a parlar dels looks de les senyores.
A mi, personalment, la que més, més, més em va agradar, estic en una mica de controvèrsia interior, perquè no sé si m'agrada tant.
La Charlize Theron, sí, molt maca, sí.
Charlize Theron, meravellosa de Dior.
Fantàstica.
de paraula d'honor. Per cert, l'escot paraula d'honor o la paraula d'honor, valga la redundància, la repetirem aquesta tarda tota l'estona, perquè totes, absolutament totes, gairebé totes, anàvem de paraula d'honor.
Variem, sisplau, una mica de variació.
Sí, o per poder comentar-ho, no?, de diferent manera, perquè tinguem altres opcions a l'hora de fer segons quines coses, no?
Sí, exacte, varietat.
Home, entre la paraula d'honor...
V baixa, no?
Exacte, però és que entre la paraula d'honor i els colors clarets, blancs, pastel, o radicalment oposat, negres, brillants, metalitzats, pallets, lentejueles, valla?
Sí, sí.
Anàvem d'aquí a allà.
Sí, sí, és que no hi ha termins termins.
No hi ha termins termins.
I el termins termins és Rojo Valentino, de la Sally Field i la Jennifer Aniston.
Aquestes...
Anava molt guapa, eh? Per cert, anava molt guapa.
Les dues, les dues.
Bueno, no s'adalentem, va.
No, vinga, anem per la Charlize Theron.
Vinga, Charlize Theron.
Charlize Theron, guapíssima, guapíssima.
Guapíssima, guapèrrima, preciosa.
És veritat.
I l'Anne Hathaway.
Anne Hathaway, que portava un Prada amb rosa pastel recte, amb un escot a l'esquena, de vertigen meravellós,
tot i que he de dir que les xerxes socials...
Mira, m'estàs mirant, no?
Ahir a la nit...
M'estàs mirant, sí, sí.
Ahir a la nit de les xerxes socials es va crear, hasta a Twitter, una cuenta que deia Hathaway Nipples.
Bueno, que vol dir la pitrera de la Hathaway, diguéssim, d'acord?
Perquè semblava, per la costura del pit, que tingués fred, la pobra Hathaway.
Exacte.
I jo, i no, i no, no és...
I això, em pots assegurar que és la costura que li va cap al pit?
És impossible.
Doncs molt malament trobada, penso jo, per part de...
Bueno...
Home, li podia haver fet estil pinça, que li hagués obert una miqueta i també té costura.
Perquè no sé...
És que si no, el vestit tenia l'esquena...
No tenia esquena, no...
Ja, ja, però...
Depèn de com no li pots agafar pinça.
A veure, que sigui...
No t'agrada...
No t'agrada...
No t'agrada...
No m'agrada...
No m'agrada...
No m'agrada...
No, no, no, no.
A mi Hathaway...
El vestit, ella és guapíssima, perquè ella és guapíssima.
Meravellosa.
Es posi el que es posi.
El que passa és que jo crec que li podia haver tret més partit.
Potser fins i tot aquest vestit, o a la nit dels Oscars com a tal, no?
Trebes?
Ells tenen molta gent al seu voltant, que li podien haver...
I tu saps que hi ha gent que els diu aquest millor vestit, no, aquest que sí.
Sí, però això ja ve abans, eh?
Fa dies que estàs collint vestit, eh?
Seguríssim, seguríssim, seguríssim.
I per no repetir i que no hi hagi cap com el seu...
Bueno, si ho meu...
I complicadíssim, depèn de com...
Totes de rosa palo, o de tono pastel, o de...
No, no, però no s'ha repetit, eh?
No s'ha repetit, eh?
Però s'ha repetit color, però el que seria l'estil del vestit...
L'estil no, l'estil no.
Per això, per això, que moltes vegades...
Molt diferent.
La que canviarem.
Vinga.
La Jessica Chestein.
Sí.
Aquesta vegada l'estilista, bien.
S'ha encertat?
Ah, de donar clavo.
Perquè anava, portava un armani de paraula d'honor.
No.
Què dius, ara?
Què m'estàs dient?
En sèrio?
No anava de paraula d'honor.
Ah, l'Anth Hathaway no anava de paraula d'honor, eh?
Veus, la primera.
Això és un escote halter, perquè va agafat just al coll
i deixa tota el que veia ser...
Seria l'espatlla, també, no?
Esquena, però tot el pit tapat, diguéssim, però a l'esquena descoberta.
Com si et portés un collal, però sense màniguis.
Just a la fusta.
Jessica Chestein.
Vinga.
Parola d'honor a Armani, amb aplicacions d'Esverovski,
daurat, amb tall sirena.
Preciós.
I li donava, ella, li donava un estil old Hollywood impressionant.
Que a mi, personalment, m'encanta aquest tipus d'estil que li donen elles.
I, a més a més, com més blanquetes de pell són, millor.
I jo no sé què passa, que millor.
La següent, l'Amy Adams.
L'Amy Adams portava un Òscar de la renta platejat,
un estil princesa normal.
Amb escot paraula d'honor, de nou.
I, vaja, no té ni bé ni molt malament.
Ni que dius bé.
Adequada.
Per el que és, fantàstic.
Sin mas.
La Jennifer Lawrence, que va ser la guanyadora de l'Òscar de la millor actriu protagonista,
que va fotre un tropezón pobreta, pujant de escales.
Us he de dir que el Dior, que era un Dior el que portava amb Rosa Palo,
el Dior estava tan ben armat i tan ben fet que, tot i que va caure,
no se li va moure res, eh?
Que va, que va, si és que va fer allò que...
Es va trepitjar el vestit per davant i no li va caure, eh?
Res d'aquí d'aquí d'aquí.
Jo crec que el vestit li va aguantar fins i tot que la caiguda no fos més aparatosa, eh?
Ah, exacte.
Això ve a ser un disseny i una costura final amb un empaque normal.
Sí, sí, sí, fort, fort, fort.
La tela forta, eh?
La tela forta.
La tela i el tall i la costura.
També, també, també, que va aguantar.
Exacte.
Seguim, la Naomi Watts, meravellosa.
La Naomi Watts, no sé què fa, però sempre que es posa en una alfombra roja,
sempre, sempre ho encerta.
Portava un vestit entallat, d'acord?
Sí.
Amb mascota simètric, amb pellets metalitzat.
Molt bonic.
No sé si l'estàs veient, però a mi em p'agrada molt.
Ara estic, m'acabo de trobar ara mateix a l'Elena Bonham Carter.
Ai, Dios.
Que crec que aquesta entraria a la segona part, no?
Aquest entraria...
De lo que hem comentat, tu i jo.
Aquest entraria a la part de Maduretas.
perquè, com que l'Elena...
Saps què passa?
Que l'Elena Bonham Carter fot el que vol.
Fa, sí, fa el que el venga.
Per tant, com sempre fa el que vol...
Molt divertida, en aquest aspecte.
Sí, sempre farà el que voldrà i no es vestirà sense cap tipus de guia de ningú.
No, no, cap problema.
Al contrari, ella, amb la seva personalitat pròpia...
I tant.
Otra cosa no, però personalitat, per los cuatro costados.
Li sobra, no? Li sobra per tot arreu.
La següent...
A veure, la Nicole Kidman.
La Nicole Kidman, us la poso aquí perquè, normalment, la Nicole Kidman m'empipa.
Aquesta vegada no m'agrada el vestit triat, eh?
Doncs que, aquesta vegada, a mi m'agrada el vestit.
El vestit, sí.
Veus, aquí ja discreparíem, tu i jo, eh?
El tall, que és un tall xirena, amb escot de tirans.
I, eh, un altre diferent.
Escot de tirans i negre de pellets.
A més a més, el cabell sembla que no s'hagi pentinat, que hagi deixat el serrell així com mal fet.
Només, no, jo no sé què ha passat en guany que no s'han pentinat cap.
Entre la Jennifer Aniston, la Renée Zellweger, la Nicole Kidman, que dius tu, no s'han pentinat.
No, no, la Jennifer Hudson.
Has fet així un remony monyo, com parlàvem la setmana passada, pim, pim, pim, un monyo i ara ja veiem.
Entre aquell monyo i deixar-se el cabell suelto...
Sí, va un mon, és veritat, és veritat.
La següent, Amanda Seyfried, que anava d'Alexander McQueen, de blanc, amb brodats endaurats, amb escot halter, igual que hem dit abans, amb colla, amb els ombres descoberts.
Molt maco, molt adequat.
Aquesta noia té una cara molt especial i li quedava molt, molt bonic, aquest Alexander McQueen.
Ràpidament, t'arrapasso.
La Jennifer Aniston, que hem dit abans que anava de Valentino, Rojo Valentino, paraula d'honor, otra vez, en tall princesa.
Aquesta deien que no s'havia pentinat.
Jo crec que no s'ha pentinat, perquè s'ha deixat els cabells sueltos.
Home, no passen per la peluqueria, que no m'ha donat temps.
M'agrada molt, però no te deixes el pelu suelto, potser, no? Tot el pelu suelto.
Clar, no ho sé, agafes-te una mitja agafada, no sé, t'agafes una miqueta que sigui...
Sí, no sé.
Bé, i la que més, la que molt m'ha agradat molt, la Helen Hunt, que anava amb un vestit de H&M.
Veus?
Has vist?
Perquè vegis, és que no fa falta anar a agafar-se'ls quartos.
Has vist vestit de H&M, paraula d'honor, com o no, blau, i bueno, en tall recte, li donava un toc al Hollywood també, la Helen Hunt.
Fantàstic.
La Samantha Barks és l'eponin de Les Miserables, portava un vestit negre minimalista,
en tallat, amb un generós escot amb V baixa, de Valentino, però és que no portava res més al vestit,
l'escot, però l'escot que quasi li arribava al malic, però li quedava molt bonic, no li quedava gens estrident i raro,
i un culleret en forma de sol que li adornava l'escot, diguéssim.
Sí, sí, sí, i justet.
T'agrada?
Sí, sí.
Va, perfecte.
Doncs anem a les maduretes.
Vinga.
M'encanta la Sally Field, amb el Valentino de Tull i Gaza, vermell preciós, però preciós.
La gent fonda amb un versatge vermell, groc, groc per passar per sobre d'una alfombra roja.
Estrany, estrany, eh?
No, no, però això què t'anava a dir?
Amb escot amb V baixa, però molt bonic.
Guapíssima ella, però clar, el color, és aquells colors que es miren molt les actors a l'hora de posar-se'ls, no?
Doncs mira, s'ha passat a les supersticions per un sitio.
Molt bé.
La senyora Emmanuel Riba, que era una de les nominades a millor actriu per amor, un lampant d'un vestit túnica verd amb un collaret molt, molt, molt elegant.
La deixem a part la Helena Bonham Carter, de Vivian Westwood, i les menys millors...
Ai, les menys millors, això ara és difícil, eh?
Les deixem ara per un moment.
Sí, per una altra cosa.
Això no és una noia directa, no?
No ho comento, eh?
No ho comento, jo no entro, eh?
No, no, no hi entrarem.
Aquesta cançó, que és Suddenly, era una altra de les nominades als Òscars, Òscar a millor cançó, dels Miserables, i la poso perquè és dels Miserables.
Només per això, eh?
Sí, i les menys millors, jo penso, o les Miserables, de l'alfombra roja.
No li diguis això, pobres xiques, que contra gustos colors, a tu i a mi no ens agraden.
Aquesta noia que diré ara, que és l'única que deixo ja per ara, és que li tinc una mania estranya, perquè aquesta noia és molt jove i li agrada molt el tema grunge i quan es treu, surt de l'alfombra de la catifa vermella, es posa un esconvers, mig trencada.
Ja sé d'aquí vas, ja sé, ja sé, ja sé, ja sé, de què parles.
I sempre porta aquest toc i aquest cabell que porta...
Que tampoc s'ha pentinat.
Que tampoc, que no, que no s'ha pentinat, segur que no s'ha pentinat.
I porta alta costura, com si portés un vestit del mercadillo.
Amb tot el respecte és per la gent del mercadillo, a tot s'ha de dir.
Hombre, un respecte total als vestits del mercadillo, però ara et dic una cosa.
Què?
Si portes un vestit d'alta costura, porta'l amb una cosa.
Clar, porta'l bé.
Clar, i a més a més, que va ser un sòscar.
Estic parlant de la Kristen Stewart.
Sí, si no ho volíem dir, però sí.
No, sí, sí, sí, sí, ho diré.
Digue-ho, digue-ho.
Portava un disseny de ri macra, però vaja, paraula d'honor també, en honor a la nit,
que era, hem fet un jurament, no sé què hem fet aquesta nit, passada, amb els escots,
i bé, vaja, que no m'ha acabat d'agradar.
I mira que el vestit, ja t'he dit cara, eh, si hagués triat un recollit,
després també una gargantilla ben maca, sense massa estridència.
No, sí, la gargantilla que portava era molt adequada.
No, perquè gairebé no es veu amb el cabell així que sembla que li posis aquí sobre, no.
No es veu.
T'has de fixar molt a la gargantilla, eh, per veure-la.
Però, clar, li poses els cabells per aquí al mig, que sembla que ho porti.
No, no, no, aquesta noia no m'acaba d'agradar.
I, a més a més, clar, és que el vestit així és molt maco.
El vestit és maco.
Però què hi farem?
Li poses la xalicerón i quedaria preciós.
Saps a com es refereixo?
Sí, sí, sí.
És la compostura de cadascú.
L'elegància no es pot comprar.
No, i no és que no es pugui comprar, és que és l'estil de cadascuna.
I a aquesta noia li van molt més els vestits, els minivestits de pell, amb tatxueles i amb tatxes, valla.
I hi ha un munt de transparències així en plan blonda i en plan vamp que no un vestit de princesa com portava ahir a la nit.
i amb això...
El que passa és que també s'ha de dir que es veu que va arribar en crosses, eh?
Sí, perquè...
La pobra xica.
El millor que no sigui això perquè es va destintinar.
No, saps què passa?
Que va xafar un...
Com que porten aquestes sandalietes tan...
Ah, quin ensurt.
No, no, vaig xafar un vidre trencat.
Me' catxin.
Com que porten aquestes sandalietes amb aquest talon, amb aquesta poca sola i amb aquest talon tan gran i segur que li va entrar, es va tallar, però com una mala cosa, òbviament.
doncs va haver de...
Vinga, però al millor venia d'urgències i per això no va poder pentinar-se.
Pobreta.
Deixeu-ho així, deixeu-ho així, vinga.
Doncs ho deixem aquí, em sembla.
Hi ha alguna més que passem?
Hi ha alguna més que podem passar aquí per la tisora?
No.
De totes les que es va poder veure.
Perquè la Renée Zellweger ja t'he dit que no s'ha pentinat.
Per tant, la deixo a banda.
La Salma Haye també m'agrada, eh?
Que no me l'has comentat?
Sí, però la Salma Haye te la anava a comentar aquí.
També?
Sí.
La que no t'agrada?
No, és que m'agrada...
Ah, t'ho he dit perquè anava molt guapa també dintre del què, no?
Però aquest Scott Halter que s'ha posat ella,
però amb les aplicacions daurades, no, no.
Va, va, ho deixem aquí, llavors.
Deixem aquí, fins la setmana que ve, Sílvia.
Què vols que ho deixem amb els Miserables?
Posem aquesta hora d'abans.
Jo crec que la d'abans t'agrada més, eh?
Va, posa-la d'abans.
Que hem obert el programa.
Doncs, Jessi...
Amb això, amb els Miserables,
amb l'Anne Hathaway, que li han donat un Òscar molt bé.
A veure, de quan arriba el protagonista per la Hathaway.
Sí.
Despedim el programa fins la setmana que ve.
Us portaré moltes coses sobre l'agenda del cap de setmana
i espero tenir una agenda del cap de setmana següent pel programa que ve.
Molt bé, doncs gràcies.
A tu, Sílvia.
I fins la setmana vinent.
Fins la setmana vinent.
Adeu-siau.
Adeu-siau.
Adeu-siau.
A vida que he poden sabido.
I swear I will be true.
But he never saw me back.
I...
I...
One more day before the storm.
I follow where she goes.
At the barricades of freedom.
Shall I join my brothers there?
When our ranks begin to fall.
Do I stay?
Do I dare?
Will you take your place with me?
The time is now.
The day is here.
One day more.
One day more to revolution.
We will nip it in the bud.
We'll be ready for these schoolboys.
They will wet themselves with blood.
Watch them run amuck.
Catch them as they fall.
Never know your luck when there's a free-for-all.
Here's a little dip.
They're a little touch.
Most of them are gone and so they won't miss much.
One day too.
One day more to revolution.
One day more to revolution.
One day more to revolution.
Every man will beat up here.
Every man will beat up here.
There's a new world for what we need.
Every man will beat up here.
Do you hear the people say?
My place is here.
I fight with you.
One day more to revolution.
Fins demà!
Fins demà!