Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2019
Fins demà!
27 anys, dues carreres i dos anys a l'atur.
Expectatives que es tornen angoixa atiada amb els vostres valors.
Traieu els diners del banc, traieu els diners del banc,
que tot s'enfonsi que així ho podrem arreglar.

Avui sigles no prohimites, tampoc sé que avui inventem-ho.
Persones addictes als diners que ens parlen de solucions, entreteniment tecnològic, orgull i estatus social.
Avui no n'iré a comprar, avui no n'iré a comprar, no sé si serveix però necessito actuar.
Classe mitjana teòrica, reba de falsitat ascendent, molt progrés i llibertat però el meu amic s'ha penjat.
Traieu els diners del bany, traieu els diners del bany, que tot s'enfons.
Crec que és una bona recomanació aquesta que ens fan en Rosa de Luxemburg, dins d'aquest treball historiàfic Classe Mitjana.
Una bona carta al director.
Aquest divendres el tenim a l'Espai Jove de Palmera per presentar-nos, per què no, una miqueta més d'aquest Classe Mitjana
i segur, segur que alguna cosa que deuen tenir preparadeta.
Per parlar-nos de Rosa de Luxemburg tenim via telefònica a la guitarra i veu del grup.
És el Pol, que saludem. Pol, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Digue'm, explica'm, què és el que podrem trobar a tota la gent que vingui aquest divendres a l'Espai Jove de Palmera?
Bé, doncs, l'espectacle que portem és així la versió estival, desenfadada i per tots els públics.
I bé, doncs, el que és, hi ha cançons de totes les èpoques, dels gairebé 10 anys que portem fent cançons.
És el que t'anava a dir, perquè estem la compta enrere, recordem que vosaltres vau néixer el 2004,
o sigui que anem entrant precisament en aquests 10 anys ja de formació del grup.
Sí, sí, sí, ja es barreja amb la crisi dels 30 i tots aquests factors, és molt interessant.
Això també ens ho expliqueu en aquest Classe Mitjana?
No, no, no, això ja, això potser en el proper.
Ah, d'acord.
No, no, no, sempre les cançons han vingut molt a veure amb les èpoques que vivíem.
I vam estar molt temps, o sigui, vam començar, des que vam fer el Classe Mitjana,
com que era un disc conceptual, vam estar als primers concerts, els dos primers anys gairebé,
fèiem només el Classe Mitjana sencer, perquè no veiem manera de combinar-ho amb les altres cançons.
I després de molts intents, doncs ara estem contents perquè hem aconseguit un repertori
que creiem que lliga molt bé totes les nostres èpoques, les maneres de pensar i les maneres de fer.
Però perquè m'estàs explicant que ha hagut una miqueta de mal de cap a l'hora de fusionar-les, diguem-ho així,
totes a sobre de l'escenari.
Clar, clar, clar, clar.
Parra?
Sí, sí, home, doncs suposo que perquè nosaltres aquestes cançons les coneixem molt,
sabem, entenem molt bé de què parlen,
i segur que hi deu haver una part de mania molt important,
a nivell de que, ah, sí, però allò que et diuen sempre quan et preocupes molt
per una cosa que et diuen, oi, però això jo ni me n'havia enterat.
Nosaltres, perquè ens sembli coherent el repertori, doncs m'explico.
Sí, sí, sí, perfectament.
No sigui allò un poti-poti.
De car, de car.
Per tant, és el que dèiem també, no?,
que segurament el que pensàveu com va néixer com a tal Rosa Luxemburg
no és el mateix pensament que el que teniu ara, per exemple, no?
Clar, exacte, sempre això és com la vida mateixa,
hi ha coses que van variant, sí, sí.
Així que...
Potser que hi ha diverses maneres d'aprendre una trajectòria d'una artística o creativa,
que és que pot ser una que és anar fent coses de corta durada,
és a dir, començar un projecte i acabar-lo.
això no és el nostre cas.
No, no, no, però són deu anys ja.
Sí, exacte.
Déu-n'hi-do.
Jo crec que anem per llarg.
I llavors hi ha una altra manera de fer-ho, que és dir, mira, escolta,
nosaltres som un producte que el producte fa això.
Sí.
I, clar, tampoc no hem tingut mai molta mentalitat de producte.
Hem anat fent el que hem sentit a cada moment.
I el que us ha agradat i el que heu volgut expressar, no?
I a partir d'aquí, doncs, jo que dius, si t'agrada, compra'm-ho, no?
Que soc jo, som nosaltres.
Sí.
I si no t'agrada, continua buscant, que potser en algun moment de la teva vida
ens reconeixeràs com a tal, no?
Sí, sí, mira, és una bona manera d'explicar-ho.
D'acord.
Per cert, com estan aquest estiu? Com us estan tractant?
Sí.
Sí?
Sí, sí.
Molt bé, perquè no hem parat cap estiu.
Normalment, al ser un país petit, la gent, doncs, a vegades deixa guaret, no?
Deixa un any de no tocar, perquè nosaltres, com que et dic,
que no hem sabut ser mai producte, no m'hem sabut fer mai això de parar, no?
I, bueno, també anem tenint coses.
I jo no sé si en aquest concert que ens aproparem el divendres,
aquest concert que tenim a l'Espai Jovella Palmera,
a part de, segur, el que deies, no?,
d'agafar un matxembrat del que és en Rosa Luxemburg,
ja teniu preparada alguna coseta nova?
Ho dic perquè aquest Classe Mitjana ja fa una miqueta que ronda
i ja esteu treballant, segur que, en coses noves.
I tant, i tant.
Ja fa un temps que ja estem treballant.
M'imagino, m'imagino.
No, és que encara, encara jo crec que se li han de donar quatre voltes més.
Aquest cop, clar, és això, com que cada cop has fet més lletres que parlen de més coses
i has fet més tipus de cançons,
doncs, diguem-ne que l'exigència també va creixent, no?
I aquest cop, doncs,
li estem dedicant més temps que mai a composar, a descartar, a fer, a desfer.
Això es va fent per a la mena que anem fent els concerts.
Però això també fa que es compliqui una miqueta més a històries,
allò que dius, ostres, ens estem tornant fins i tot massa crítics
en el que volem i el que necessitem?
Bé, allò del massa és una cosa relativa, no?
Sí.
Que mesurar allò del massa sí que és útil.
He de dir que després, no?
Sí, sí.
Si val la pena perquè després el producte,
el producte ja he dit,
la proposta és millor.
Sí.
Doncs, endavant.
Sí que és veritat que ja en general a la vida
en molts altres moments hauries de dir
que et tiro pel dret i ja està.
I a vegades quan amb algun amic o això,
que també fan músics o el que sigui,
està, per exemple, molt preocupat perquè, clar,
jo no sé si hem d'utilitzar un so de guitarra més així
o més aixà.
Arribeu a aquest punt també, eh?
Sí, i tant.
Tu creus?
I converses, sí, sí, és una conversa habitual.
Llavors és quan arriba un punt de saturació
que jo li dic, escolta'm...
Anem a aprendre alguna cosa.
Anem a aprendre alguna cosa i ja tornem, eh?
Anem a aprendre alguna cosa.
No, però vull dir...
No, no, no, no et faràs d'or per això
ni fracassaràs per això, saps?
Perquè la guitarra fa ni un món una mica més difícil,
una mica menys el perfil,
el teclat...
M'explico?
Sí, sí, sí, perfectament.
Que cal una mica pel dret.
I arriba un moment que, no sé,
m'imagino a vosaltres allà a l'assaig,
dius, vinga, anem a tocar, comenceu, comenceu,
i arriba un moment que jo que dius, no?
Que dius, ostres, és que no acabem de veure-ho clar.
Sortiu a aprendre l'aire, encara que només sigui
per dir, refresquem una miqueta i ja tornem un altre cop?
Sí, a vegades és necessari digerir les coses, sí.
Però jo crec que amb tot, no?
Allò de dir, bueno, mira,
ho deixem fins aquí, ho dormim, no?
I demà tornem a escoltar el que hem fet
i ja veurem si ens sembla horrorós o si ens sembla que està molt bé.
Ho consultem amb el cuixi i ja parlarem demà, no?
Sí, sí.
Però, bueno, estic explicant el que li passa absolutament a tothom, eh?
I no només amb la música o amb...
El que passa que, Pol, moltes vegades,
jo penso, eh?, que sobretot a la gent que mirem musicalment parlant,
pensen que tot això no els hi deu passar,
que ells ho veuen tot molt clar,
que és coses de bufar i fer ampolles, no?
I dius, no, no, que són humans,
que també els hi passen aquestes coses, no?
Potser sí, eh?
Potser sí que hi ha, la vocalia és més fàcil.
I també he de dir que alguna vegada a la vida,
una vegada em va passar que una cançó la vaig somiar.
Que idios!
Sí, sí, sí, és molt fort, això, eh?
I és una cançó que existeix.
És una cançó que es diu l'última tarda.
No, per ser disc,
i aquella cançó tal qual va sortir d'una migdiada.
Sí, sí.
Però te vas enrecordar de com era, com tenia que fer i...
Bueno, em vaig de bailar i ràpidament la vaig gravant
amb una gravadora.
Ah, sí, jo què dius?
Que no em va marxar, que no em va marxar.
I diguem-ne, la lletra no hi era.
Sí.
La lletra era una mena de
Right and Right and Ragen.
Sí.
I la lletra, el que...
Clar, és que és...
La lletra, el que descriu és la imatge del somni.
D'acord.
El somni era un viatge amb cotxe,
per un paisatge,
i dins d'aquest cotxe hi sonava aquesta cançó.
Tot això era inventat,
anava fent el meu inconscient.
Sí, sí.
I diguem-ne, la cançó resultant
és la melodia i tot,
la cançó que sonava.
I la lletra descriu el paisatge
que apareixia en el somni.
Doncs et sembla...
Et sembla que l'escoltem una mica
aquesta última tarda?
Sí.
Sí?
Sí, clar.
Vinga, somni, anem a recordar-la.
És el bany que potser no tornem.
Aquest serà un dels estius més freds,
però més baltard,
que mai per viatge junt.
és el bany que potser no tornem a recordar-la.
És el bany que potser no tornem a recordar-la.
que potser no tornem a recordar-la.
És el bany que potser no tornem a recordar-la.
S'acanto a la platja,
l'aigua s'apropa empanyada,
fins i tot plou,
però encara ens miren,
tu i jo.
Sembla que aquí és on tot acaba
I aquesta és l'última tarda
Se'ns ha fet curta l'existència
Somriem, tu i jo
Pol, devies estar molt relaxat, eh?
A l'hora d'anar a fer aquesta amigziada, eh?
Sí
Perquè la notem així molt sensual, molt tranquil·la, no?
Sí
Almenys pel que ens dona, ens dona tranquil·litat, eh?
Sí, devia ser això
El que és curiós és que moltes vegades no saps on te pot arribar
El que dèiem abans, no? Una cançó
Anant fent-la amigziada, de cop i volta t'arriba la sonoritat de la cançó
I dius, aquesta és meva, no? És meva
Sí
Bé, clar, suposo que és una barreja de mil coses que has sentit
Sí
I que el teu inconscient barreja, com millor no la gana
Perquè normalment no treballeu d'aquesta manera, no?
A l'hora de composar-les, a l'hora de fer-les
No
No te'n vas a dormir, no
És una cosa puntual, no?
Sí que és veritat
Sí?
En general
Quan surten més idees
Sí
És quan te'n vas al llit, abans de dormir-te
Suposo que perquè el cap es relaxa i comença a treure el cap a l'inconscient, no?
Però això, això de fet, ja hi havia pensadors
Que ho deien, si és veritat
Sí, que feien allò d'obrir-se una copa de vin o una copa d'aigua
I quan s'adormien l'aigua i se'ls queia per sobre
Ellos es despertaven amb aquella idea al cap i les que la notaven
I després també recomanen, també una altra de les coses que no sé si t'ho han dit
Doncs una llibreta just al costat de... a la tauleta de nit
Sí, sempre tinc la gravadora
Tu tens la gravadora, veus, tu és més pràctic, tu, encara més pràctic
A mi m'han recomanat una llibreta
I qualsevol d'aquests somnis que algunes vegades queden, d'altres vegades no
Que te'ls apuntis, perquè segons diuen que és com una espècie de trencaclosques
Del que pot passar o del que t'ha passat o del que...
No se sap, no se sap, no?
D'on venen els missatges, en aquest aspecte, no?
No, no, clar
Les històries de gent que somia coses que després passen i tot això
Home, els de javis, no? Famosos
Que no sap mai, no en venen
Però fem una cosa, Paul
Tornem una altra vegada aquest divendres
També estareu amb el Salvaje Montoya
És la primera vegada que coincidiu
O heu coincidit més vegades sobre l'escenari amb ells?
Amb el grup complet, sí
Amb el Miguel Ángel
Ja havíem fet algun altre projecte plegat
Però més audiovisual
D'acord
O sigui que ja us coneixeu, que sé, jo que dius ja bon rotllo
Sí, sí, sí
No fareu el que ara hi creu, a veure qui surt abans
Si no ha acabat després
No ho crec, a més a més suposo que tot això estarà estipulat
D'acord, d'acord
I que ens ho diran
El que sí que sé segur és que mirarem de compartir material
Perquè això es fa molts cops quan un grup reconcideixen i tenen confiança
Perquè si un posa la bateria i l'altre posa els amplis
Doncs mira, menys...
Menys feina
Menys feina per a vosaltres també
El que és que m'importa més d'això que no tocar primer o segon
Ja m'hi imagino
Ja us truqueu abans
Fem la prèvia
Dius, a veure, què portareu vosaltres?
Nosaltres això
I així ens ho anem manejant d'alguna manera
Perquè després, fins i tot a l'hora de l'espectador
Vagi més ràpid, no?
Després d'un grup a l'altre
Sí
Que també s'agraeix
Sí, sí, i tant
És molt més pràctic
I a partir de...
El tècnic també ho agraeix
Home, també, home...
El gran personatge desconegut, eh?
Sí
Però que són una d'aquelles persones...
I ara són més d'una, eh?
Sí, sí
No, que aquí havíem de fer una entrevista prèvia, eh?
De la gent, dels tècnics que porten
De la gent de llum, de la gent de so
Que us acompanya
Que es carrega i descarreguen, eh?
Sí, sí, sí
Que són el que, podríem dir també, els que fan
Una altra de les feines dures
Que no es veu gaire als concerts
Pol, després de Tarragona
Després d'aquest divendres
Cap on marxeu?
Que on més us podeu trobar?
Ara per ara
Què teniu tanquets?
De vacances
Ah!
Què me dius?
O sigui, que amb això tanquem?
Sí, sí, sí
Amb això, a l'agost donem treva
Llavors, al setembre, crec que tenim ja alguna cosa per horta
Sí
D'acabar
Sí
A l'agost per salut
A més, ja té una criatura
Ostres
Doncs es va decidir per unanimitat
Que el primer era el primer
No, no, sí
I és el primer any que feu una cosa d'aquestes també
Pel que m'has explicat abans, no?
Sí, sí
Perquè normalment
Ens posàvem a composar
O ens posàvem a gravar
I això
I aquest any ho hem prohibit
Totalment
Doncs n'hi ha vacances
Que també us ho mereixeu
Un moment de relax
Allò que deien
També per agafar idees
Per agafar coses noves
Per agafar una nova melanzida
I no sé si tot això sortirà
En aquest proper treball discogràfic
De Rosa Luxemburg, no?
Sí
Bueno, que aviam
Jo sincerament penso
Sí, d'acord
Marxaré a la platja
Però a la platja penso
Clar, com que ja estaré més relaxat
Segur que podré sortir en les lletres bones
És molt divertit
Les vacances
Home, depèn de les vacances
Tu ja saps que les coses
No depenen ja de nosaltres, eh?
A mi te trobes una aventura allà
Apoteòsica
Ah, sí
Home, tu imagina't una petita meduseta
El mal de cap que pot arribar a donar
Una medusa, ostres, si per sort
No m'ha aplicat mai
Doncs toca fusta
Toca fusta perquè un any aquí per nosaltres
Tenim unes vacances de meduses
Que és bo que han vingut gairebé totes per Tarragona, eh?
Jo a la platja sóc
No tant de banyar-me, sinó més de pescar
Ah, d'acord
Molt bé, molt bé
Doncs, Pol, que la pesquis bé
Durant aquest agost
I ens sobrem amb tu
Recordem aquest divendres
Som dins de l'Espai Jova
A la Palmera, a la plaça
I per el Tarracó número 1
A partir de les 10 de la nit
Entrada totalment gratuïta
Tant al concert d'arròs a Luxemburg
Com salvaje Montoya
Que és allò que dius, home, no ens passarà la butxaca, eh?
No
No la farem patir, no la farem patir
No, no, estupendo
Doncs gràcies, Pol
Bé, doncs ens veiem allà
Bones vacances i fins divendres
Moltes gràcies
Adéu-siau
Gràcies
Adéu-siau
Que vagi bé
Aquest nen tindrà de tot
Aquest nen tindrà de tot
Aquest nen tindrà de tot
Van dir els seus pares
Aquest nen no explica res
Aquest nen no explica res
Aquest nen no explica res
Van dir els seus pares
Van dir els seus pares
El menge s'ha fet gran
El nen ha marxat
Sembla trist
Però no diu res
El menge no és nen
El menge no és res
Han fallat les prediccions
Ah, ah, ah
Ah, ah, ah
Ah, ah, ah
Ah, ah, ah, ah
Ah, ah, ah, ah
Am
Fins demà!