Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ibori, se llegeix tal com es veu, perquè ja sabeu que això, clar, depèn del grup, cadascú s'ho fa a la seva manera. Expliqueu-me.
Bé, és segons la gent. Hi ha gent que ens diu Ibori, hi ha gent que ens diu Ibori.
Ibori, ah, com la nineta d'Ibori. Molt bé, molt bé.
La veritat és que és igual, el que importa són les lletres, qui són i ja està.
I li dius, l'important és que toquem i que estiguem allà, no? Per cert, no sé si heu pogut sentir abans, que hem parlat amb la gent també que estarà amb vosaltres a l'escenari, dins d'aquest quilòmetre zero,
i em deien que això que ells surtin abans i vosaltres després, que potser ho ocupen una miqueta més de temps vostre, que...
Jo us aviso, eh, jo us ho deixo caure, perquè és el que han dit, eh? Que fins i tot ha hagut una petita, no amenaça, però han dit, i si no toquem...
Que si no toqueu, dèiem. Que ells, que tenien cuerda, jo què dius, per a rato.
Ens fa molta il·lusió compartir escenari amb ells.
Sí, no? Sí.
Que sortiran primer ells, comentaven, vosaltres després...
Cap a les 10 ells i nosaltres començarem el concert cap a les 11 o dos quarts de 12, més o menys.
Molt bé, molt bé. I ja teniu tot apamat, tot apamat, sí.
Sí, hem preparat amb molta il·lusió.
A més a més, estarem d'enhorabona, perquè estarem en maquetes, estarem en cançons, i hem de fer aquest bateig, d'alguna manera, no?
Sí, hem cremat una maqueta ara, nomadada Tribal Travel, que vol dir tres problemes, i, bueno, té sistemes, i, bueno, l'hem preparat amb molta il·lusió, amb moltes ganes,
i d'aquí dues setmanetes, doncs la penjarem i, bueno, hem fet un format CD, el qual vendrem per uns 3 euros, prou barato.
Ah, molt bé, o sigui, la gent que vagi a la sala CERO podran portar-vos també cap a casa, i el que dius, mira, me'ls em porto cap a casa.
No, d'aquí dues setmanetes, de moment no, de moment no.
Ai, ja m'avançava, ja m'avançava, eh? Mira que m'acabes de dir, però ja m'avançava, jo tenia ganes de...
I aprofitant que tenim aquest concert, no?
I hagués estat bé, però, bueno, no hi ha hagut massa temps.
Llàstima, llàstima, bueno, ja arribarà, ja arribarà. Dos setmanetes, ens haurem d'esperar només una miqueta.
Explica'm com s'han fet aquestes noves cançons, com ha anat, costa molt, però, clar, teniu que compaginar moltes coses a l'hora d'assajar, a l'hora de fer...
Sí, però també cal comptar els estudis, no? Estem fent el segon debat i tal.
I, bueno, això ho vam gravar a un estudi de la Mora, amb el professor de Bateria del Joanet.
Ah, molt bé.
Sí, i bé, o sigui, ens va costar molt treball, de veritat, i l'hem preparat amb molta il·lusió.
i amb ganes de què surti, i és això, també compaginar-ho entre els estudis i tal ha sigut difícil, però, bueno, ho hem acabat aconseguint i això és el que compta.
Home, jo m'imagino que quan arriba el moment, per exemple, dels exàmens, que és allò que dius, ostres, no estem per res, que ens hem de centrar,
clar, que surti un bolo o que vinguin les muses en aquell moment a inspirar-vos a l'hora de fer composicions, deu ser un mal de cap, eh?
És difícil, és difícil compaginar-ho, però, bueno, si la música és el que t'agrada, ho dones tot per ella o almenys ho intentes.
No, l'ho imagino, Joan. I tu, Albert, què?
També, no? Dius, campi qui pugui, no?
Sí, és una mica l'excusa per les notes, també, una mica.
És que no he pogut. Jo, senyoreta, si vol, li canto.
Us ha servit algun dia, no?
No, la veritat és que no.
Però m'imagino que tampoc s'haurà provat.
No, tampoc ho ha provat. És massa atrevit, massa atrevit per nosaltres.
I arriba un dia amb les guitarres, hola, bona tarda, què tal?
Hola, què tal? Ja n'entran, com si fos un concert, no?
Coincidiu a classe? Coincidiu?
No, jo vaig al Martí Franquès, faig segon debat.
I tu, Albert?
Jo vaig al Sant Pau i al baixista, el Joel, al Martí, també.
Ai, explica'm, com va anar una mica que un dia...
Perquè clar, és que aquestes gent són molt joves.
Si parlàvem abans que el Miguel sentia una miqueta l'agüe de la cebolleta,
és que ells podien ser literalment els nostres nets,
perquè són molt, molt, molt joves.
I com va ser que un dia us vau dir,
mira, que a mi m'agrada la música,
a mi jo, Joan, tu vas enredar l'Albert,
o a l'Albert vaig enredar el Joan,
després va venir el Joel.
Com va anar una mica la vostra història?
Vam començar fa cosa de dos estius, no?
Sí.
Més o menys, dos estius,
i, bueno, més o menys escoltàvem...
La música era molt semblant,
era el Blue Rock dels 70,
Steve Rebogan, Jimmy Hendrix, tota aquesta gent.
I vam dir, hòstia, muntem un grup, no?
I, bueno, a veure què surt.
I va començar com un grup d'amics,
i segueixent un grup d'amics,
i el nostre objectiu és passar-nos-ho bé, no?
I fer música, que és el que importa.
Després, si ve alguna cosa més professional,
ja vindrà, però de moment no ho aneu buscant.
Això és una cosa que pensem que ha de sortir sola.
No, a més, a més, sou molt joves,
però em passen moltes coses.
Sí.
I tant.
I, per això, jo, clar, he presentat el Joan,
he presentat l'Albert, m'heu comentat el Joel.
Qui més tenim al grup? O sou els tres?
Som els tres, som els tres, un trio.
No, jo pregunto perquè algunes vegades,
en aquests dos anys que porteu,
i que es va començar, a mi jo,
ha hagut algun canvi?
Algun canvi hi ha hagut, sí.
Acostumar passar que algú entra, altres surten,
i clar, tot això, moltes vegades,
si el grup en si no ens ho explica,
la gent que hem de presentar,
anem una miqueta bojos en aquest aspecte.
ja t'ho dic ara.
O sigui, sou els tres.
Som els tres, som els tres.
Ell és l'Albert, és el guitarra i cantant,
jo toco la bateria i el jo toco el baix.
Fantàstic, fantàstic.
I pel que veig, perfecte.
Perfecte.
Nova maqueta.
Els assajos, per cert, on els feu, els assajos?
Bueno, assagem a casa la meva àvia.
Que té el cel guanyat.
Sí, sí, sí.
Sí, que també ens ha d'aguantar alguns cops.
Veus, veus?
I bueno, no, però...
És a Vilallonga del Camp,
és a una antiga granja de gallines.
Sí, molt bé.
Que està reformata.
Sí.
Ja no tenim gallines, però bueno, ara soroll.
La vam transformar,
la vam fer una petita habitació,
la vam sonoritzar i bueno,
doncs anem allà que estem molt tranquils i molt a gust.
M'imagino, m'imagino.
A més a més, allò que dius, no hi ha veïns,
podeu tocar, i aleshores, més o menys,
encara que s'allargui una miqueta,
doncs no passa res, no?
És més un ambient familiar.
Bueno, m'imagino, m'imagino.
I per cert, això de la música dels anys 70,
que us agradi,
que coincidiu i que a partir d'aquí es comenci a tocar,
això també es nota molt a les vostres músiques, no?
Sí, la guitarra...
Sí, sí, intentem imitar,
imitar no, però agafem moltes influències,
doncs això, d'artistes com Jimi Hendrix,
Steve Ray Bogan,
Police,
Ten Years After,
a aquesta edat,
a l'època dels 60 i els 70.
I bueno, és raro perquè ens diuen,
hòstia, i tu escoltes aquesta música,
si aquesta música, gent de 40 anys ens diu,
l'escoltava quan jo era jove, saps?
I clar, doncs bueno, però sí, sí,
és el que ens agrada i per això anem.
És el que s'anava a dir,
que potser la música, no sé,
veus, penses, nois de 17, 18 anys,
més o menys, que és la vostra edat,
música de l'ada ara, potser no,
potser no, potser una mica de rock,
alguna cosa així puntual,
però no rock sinfònic,
que potser és una colla d'aquelles coses
que hi ha gent que no sap ni que existeixen,
aquests rups,
que acostuma a passar, no?
I quan ho dieu, segurament que la gent es queda al·lucinada.
Sí, es queda una mica flipant, sí, sí.
Què m'estàs dient?
No, no, que tu m'enredes,
tu deus escoltar algú que s'hi assembli
i tu dius, no, no, mira, aquest.
Sí, sí.
I després sentir-vos a vosaltres a sobre l'escenari
i dir, no, no, que sí, que sí,
que aquesta gent...
Però això és bé que algú s'ha influenciat.
Qui ha sigut el dolent de la pel·lícula?
Home, en el meu cas, els meus pares.
Els meus pares,
perquè mon pare sempre m'ha incultat
des de patitar la bateria i no sé què,
i bueno, jo també,
en la mesura que ha passat el temps,
hem anat descobrint i descobrint
i ens hem decantat cap a aquest estil.
Tot i que també,
els tres del grup també escoltem coses de jazz,
coses de funky,
però coses dels 70, 60.
I tu, Albert?
Sí, bueno, també és...
Tots pares?
Sí, sobretot de mon pare.
I bueno, vaig començar des de petitet
amb Queen,
me'n recordo que vaig començar amb Queen
i després ja vaig començar amb ACDC,
coses més així,
i fins al final que ja vaig...
Bueno, que és el que escolto ara,
que és això del rock dels 70...
Per fet, per l'Incrim, tota aquesta gent.
Sí, agafem-me el vostre MP3
i ens quedaríem al·lucinats, no?
És una mica així, perquè actual, actual,
no escoltem moltes coses.
Bueno, això del MP3,
però ara m'he quedat una mica jaia,
perquè és un iPhone,
l'iPad, el tablet,
ara ja van d'altres històries,
ara van d'altres històries.
Per ser, us tenim al quilòmetre zero,
a partir d'aquí ja teniu alguna cosa més tancada,
el que deies, d'aquí a dos mesos ja es farà la presentació,
podríem dir, no sé si ho volia,
d'aquí a dos setmanetes,
tres setmanetes, més o menys.
I llavors, el 16 de març,
estem al Dune, un pub de Valls.
Ah, molt bé.
I, bueno, a març segurament
també tindrem una coseta al Vendrell,
tot i que no acaba d'estar tancada.
També a maig toquem a Riu d'Oms,
fan com una mena de...
com una mena d'escenari a la raça del poble
i toquem naltros i uns tres o quatre grups més.
Ah, molt bé, estil festival, diguem-ho així.
Sí, algú així.
Allà a Riu d'Oms.
Ah, molt bé.
I, bueno, alguna coseta més suposo que sortirà,
tot i que no està tancat.
Bueno.
Algo per aquí a Tarragona, també.
A Tarragona també tenim alguna cosa?
Sí, a l'Ruf, segurament.
Algo més a l'Abril, suposo,
o alguna coseta així, també sortirà a algú.
És un bar que ens fa molta il·lusió.
Bueno, ja hi hem tocat un cop
i ens fa molta il·lusió
que ens portem molt bé amb aquella gent.
Sí, repetir, no?
Sí.
Repetir de tant en tant.
A més, jo crec que quan s'ha emportat un bon
sabó de boca d'allà on s'ha tocat,
no dius que no a l'hora de tornar, no?
Clar, si tu quan has anat a tocar
has estat a gust i estàs bé,
és el que importa.
Llavors tens ganes de tornar-hi si t'ho ofereixen.
I tant.
I quin va ser el primer localà
que comentàvem això de locals
que teniu de cara a un futur de tornar a tocar?
El Grup és un d'ells?
Va ser allà on va ser la primera actuació vostra?
Uf, no.
No, no.
On va ser?
Va ser...
Bueno, fa bastant de temps a...
Bueno, bastant de...
Perdona.
Bastant de temps.
Ara, Albert.
Fa dos anyets.
Fa dos anys.
Pel final de curs, al Sant Pau,
que, bueno, vam parlar amb el director i tal
i vam dir si podíem tocar un sopar que van fer-hi
al col·legi
i, sí, sí, encantats i n'altres.
Home, i la gent que hi era, al·lucinada.
Home, el primer concert sempre és una mica...
Sí.
A veure el que surt.
A veure el que surt.
I després vam anar a tocar allà la palmera,
el cicle jove.
Sí, sí, aquí al costat.
Que va ser la primera vegada,
crec que vam parlar amb vosaltres, potser.
Pot ser, pot ser.
Una d'aquelles primeres entrevistes que vam fer.
I a partir d'aquí, doncs, hem anat...
I l'Albert estava intentant recordar, però no.
No, no, no, no me surt.
I a partir d'aquí, doncs, hem anat al Vendrell,
Cambril, Salou, també hem estat...
Vam anar a tocar la Torra de Fontaovella,
amb el poble del Priorat.
Molt bé.
I després, no sé, aquí a Tarragona bastants cops, també,
Constantí, a Barcelona,
vam anar a un festival, vam anar a tocar altres sales, també.
Ostres.
I, bueno, anem fent el que puguem.
Home, per portar, que dèieu, dos anys,
heu fet molt de camí, eh?
Sí, bueno.
T'ho dic perquè no,
hi ha molta gent que en dos anys,
clar, el que fa en un principi
és primer assentar molt les bases
i després, a veure què és el que passa,
que normalment està molt difícil.
I vosaltres ho sabeu, també,
que no ho posen gaire fàcil a l'hora de tocar.
I, clar, que en aquests dos anys
que porteu des d'acabar,
heu decidit dir, mira,
tirem cap endavant,
heu fet tants bolos,
ja tenim aquesta segona maqueta.
Ostres, sou treballadors de mena, eh?
Bueno, sí.
Jo crec que el treball és la base de tot.
A partir d'aquí, ja,
doncs, bueno, sortirà el que surti.
No, no.
I si després teniu tots aquests bolos el que queda,
doncs, que sigui encara millor, no?
Sí, i tant.
Si heu de tornar cap a Barcelona,
segur que no direu que no.
Hombre, ni cap a Barcelona,
ni...
Tenim un objectiu que és marxar.
Sí? Cap a on?
Ara ja és que m'ho has deixat a nou.
No, no, no.
Tampoc tenim cap lloc en concret,
però...
I tampoc ho veiem des d'un punt de vista econòmic,
sinó com un punt de vista aventurer,
perquè m'entenguis, no?
Marxar i conèixer món,
conèixer aquest món de la música,
i conèixer sales,
conèixer gent,
i bueno, cap a on?
Regne Unit...
Sí.
Per aquí a Espanya també hi ha llocs
que s'està bastant bé,
i no sé,
no tenim cap lloc fix.
No sé per què,
perdona'm Joan,
no sé per què m'he imaginat això del Regne Unit
cap a Londres,
de cap.
Sí, home.
Directament.
És el nucli, és el nucli.
I si no passar per l'Iberpool,
el que dius donant una volteta per aquella zona...
Sí?
Sí, doncs sí,
això ho teníem pensat,
però també hi ha llocs d'aquí a Espanya
també molt bonics com,
jo què sé,
Galícia,
Andalusia,
llocs així,
o si no hi ha altres països europeus
que també,
no sé,
ho hem de planejar encara,
encara falta una miqueta.
Home, però,
home,
sempre tenim les vacances.
Sí.
Que s'han d'aprofitar.
Que aquí,
que coincideu tots,
tres,
no?,
en aquest aspecte,
sempre es pot fer,
no?
Sí.
I que dius,
mira,
fem una miqueta de números,
però que podem estalviar
en un principi
algun altre contacte,
perquè segur que algun amic
que ha estat per aquella zona
o algun telèfon
que sempre pot arribar a sonar
d'algun pub puntual,
no?
Ni que sigui poc temps,
marxar,
ara,
bueno,
jo no,
perquè jo sóc el de no de juliol,
però el poll,
el Joel segurament
tindrà el carnet
i, bueno,
s'intentarà alguna cosa.
Home,
això vol dir que potser
el cotxe cremarà les mans,
no?
Sí,
o la furgo,
o la furgo,
o la furgo,
o la furgo.
Ja la teniu,
o no?
No,
tant de bo,
tant de bo.
Home,
però ja arribarà,
primer un acord
i després l'altre.
Esperem que sí.
Molt bé,
i quan tindreu ja el carnet,
Albert?
Bé,
més o menys?
Jo m'esperaré
a acabar la seva activitat
i llavors
fer com un intensiu
i a veure si m'ho puc treure el carnet.
Home,
ja veus que aquesta vegada
us ho han posat una miqueta més difícil,
eh?
Sí,
sí,
sí.
Però bé,
dintre de la difícil
jo crec que és molt pràctic
el que han fet ara,
també és veritat.
Més que difícil,
han ensenyat coses que...
Si tens algun problema
tens la solució,
sí,
sí.
Exacte,
el que passa és que, clar,
quan t'ho posen en un principi
sembla un mal de cap
però després te n'adones
que no, no.
Saber on està l'oli,
saber com canviar una roda,
saber com posar les cadenes,
depèn on et trobis,
pots salvar-te fins tota la vida,
eh?
Depèn de com,
depèn de com.
Doncs fem una cosa,
recomanem a tothom que vingui
a la sala 0,
recordem aquest divendres
a partir de les 10 de l'anit
i ho poso més aviat.
Sí.
Perquè vagin fent bo.
Més que tant,
és bo que vinguin aviat
per veure Nacho,
en el Miguel,
que en directe no els hem vist
però segur que és un grupazo.
Si veieu que triguen molt,
hi ha una cosa
que es diuen fossibles.
I un tall de fossibles de llum
en un moment dinat.
Fàcil, fàcil.
I que dius,
amigos,
ara me estaran sentint
o me estiraran les orelles
per donar-vos idea.
I ara ja l'he liat,
ja l'he liat.
I res,
que la propera vegada
que teniu qualsevol cosa
veniu cap aquí.
I per cert,
que també us poden trobar
a través de Twitter,
a través de Facebook.
A través de Facebook,
YouTube,
també.
I ara la nova maqueta
la penjarem també
a Son Clom,
a Bancam,
a tots aquests llocs
perquè tingui així
més xarxes socials
a la seva disposició
al públic.
Molt bé, molt bé.
I fem una cosa,
amb quina cançó,
amb quina d'aquesta nova maqueta
que encara no m'he pogut sentir,
que gairebé m'ha cremat
a les mans,
quina seria?
Per acabar ja,
per deixar
amb l'última,
la sisena.
Vinga,
a buscar-la.
Déu-n'hi-do, eh?
Tu què vols?
Acabar amb el programa,
mira quina hora és.
Acabem amb el programa
i acabem amb la cançó.
Sí,
és una cançó
que anomena Pegasus
que és instrumental
i bueno,
a veure si els agrada.
Però Pegasus,
per al grup de Pegasus
que hi havia fa anys,
per aquí...
No, el grup el coneixem
però no està ambientada.
Ah, ah, ah,
perquè jo dic que
potser no sigui una miqueta
com una frena
o un petit homenatge
que pot passar,
també pot passar.
Podria passar,
podria passar.
Però té el rotllo
psicodèlic una mica
de Pegasus.
Sí,
això sí que el té.
Veus?
Doncs Albert,
Joan,
moltíssimes,
moltíssimes gràcies
a tots dos
i res,
que els esperem a tots
al quilòmetre zero
de la sala zero
aquest i vendrà-se
a partir de les 10 de la nit
amb Nacho,
Nando i Miguel
i amb els...
Ivory,
a Ivory,
encara no, eh?
Encara no m'he ajudat a mi, eh?
Com tu vulguis.
Gràcies.
Vale.
gràcies a vosaltres.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!