Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I aleshores, com que el Josué i jo ens entenem bastant bé...
Sí, i és una coseta que, mentre toquem,
que la gent està menjant i tal,
és una coseta més íntima,
una miqueta més suaveta,
se'n cuidant més els matisos, potser.
I entre ell i jo, que tenim una complexitat així bastant especial,
penso que arribem a fer una coseta bastant curiosa.
I què diuen els altres components del grup?
Encantats.
Què diuen?
Des d'un començament...
Aneu, aneu, aneu, ja ens trucareu, aneu, aneu.
Sí, no, que volíem venir a sopar,
Ah, el que passa és que és un començament,
tu ja ho deixes clar, ja ho expliques, no?
Segons el lloc, anirem uns, uns altres.
I tot això ja està clarit des d'un principi.
Però us fan una mica de la gitza?
A veure, m'explico.
Clar, els altres també sou col·legues, sou amics,
que és aquí on...
Davant i darrere de les càmeres, que és important.
Per això, per això que és aquí on radica,
podríem dir el bon rotllo que trobem
sobre l'escenari de l'Astramolí Jasmán,
us fan una mica...
Ara que sabem que estaran tocant allà,
anem, encara que només sigui a sopar per veure'ls,
també us ho fan, això.
La gitza els hi fa que nosaltres anirem a sopar
i ells no, o sigui, no per tocar o no tocar,
sinó per les menjades que ens farem aquests...
Bé, les menjades no sé si és molt correcte,
sinó pels àpats que tindrem aquests dies.
Bé, ja sabeu que a partir de l'any vinent
això serà una rifa.
Havreu de treure números, a veure qui va i qui no va.
Sí, sí, haureu de veure.
Perquè segur, segur que haurà...
Allò, algú que també s'hi apuntarà.
I a més d'un duet, què us sembla si ampliem el trio
per allò de també anar a sopar...
Sí, més que res, tocar no cal, però el sopar sí.
Sí, també hi ha una cosa de que, clar,
nosaltres estem a gust quan estem al 6,
que és quan realment xalem, no?
Perquè, joder...
Jo amb tu estic molt a gust també quan estic a soles amb tu.
Sí, però...
Si voleu marxo, eh?
Sí, marxa amb el 6.
Deixes una mica d'espai per nosaltres.
Deixa'm la cama, sisplau.
Vosaltres esteu a la zona de la peixera tots dos junts.
Jo no dic...
Jo, ojo, és que no ven.
Sí, sí.
Facebook que te lo cuenta, saps?
Ostres, així ja parlarem del Facebook.
Aquest és un altre, eh?
Aquest és un altre.
I com s'han plantejat les peces?
Em deies abans, una mica així de broma, Raül,
que, clar, feu grandes éxitos d'ayer i hoy,
però segurament que es miren quines són les peces
que vagin bé pels dos instruments que hi ha, no?
A veure, doncs ens reunim i diem...
A veure, com som gent que tenim ja una carrera
una miqueta dilatada, diguéssim, no?
Una paga dilatada d'experiència.
Per seguir amb les segones.
Doncs no, temes que ens agraden.
Aquest tema que te'l saps, hòstia,
però sí, a veure com el fem així,
doncs mira què bé que queda.
Doncs va, fotem-li un altre tema.
I anem fent temes que, bueno...
Però també assageu a banda?
Allò que dius, bueno...
Assagem totes les peces,
assagem en banda,
perquè s'ha de fer,
perquè una vegada que s'ha de sortir a l'escenari
més o menys ho tingueu tot apamat,
tant com una cosa, com l'altra, no?
Sí, ja a l'hora d'assagejar
ja mirem quan és amb duet assagem d'una forma.
Clar, pensar que toquem...
Les vegades que em toquem més és quartet, quintet,
ara estem fent més sextet,
i quan és duet,
doncs, bueno, també jo tenim el feu amb piano i trompeta,
però és que no és que ens entenem bé,
ho muntem ràpid.
I tampoc és una cosa que nosaltres
volem tindre-ho tot com a tot supertancat,
perquè com ens agrada molt la frescura, no?,
que cada concert sigui diferent.
Aleshores, bueno,
doncs anem tocant,
si a mi em ve de gust fer un solo,
doncs faig,
si em ve de gust repetir, repeteixo,
si ell s'atira a fer un riff,
doncs jo el segueixo,
i aleshores això, doncs,
dona com una intensitat diferent, no?
I alguna altra petició,
segur que també caurà, no?
Sí, si cal,
perquè sempre hi ha algú que...
Sí, també podem dir que no la fem i ja està.
O sigui, la gent pot demanar,
i ara els poden dir,
no hi ha problema.
Que demanen el que vulguin,
que no ens ho farem.
Que piquin 50 euros allà a la butxaqueta i ja.
Com a en tanyo.
Com a en tanyo vol dir antes, antes que...
Ara és en sobre.
En sobre, en sobre.
Ara és en sobre.
La gent que vingui aquesta nit
o aquests dies amb un sobre,
i ja podem fer les peticions.
Això sí que ho agafarem,
això sí que ho agafarem.
i t'agafarem les coses bones del Política Ello.
Si hi ha les xifres que...
A més, teòricament,
els sobres són de 5.000 cap amunt.
Ah, doncs ja està.
Llavors el repertori,
com si volen un concert sencer,
vull dir, si ens porten això ja...
Cap problema.
Però que no ho fem per diners, eh?
Nosaltres anem a tocar pel sopars que ens donen.
I també, a veure,
primer deixem-ho clar,
que us encanta la música,
que us encanta el poder
d'estar en contacte amb la gent
i sobretot aquest món,
això que dona, no?,
el món de la música.
Sí.
No només els sopars i els sobres i els diners, eh?
És que el més que fem perquè ens agrada,
com que ens agrada ho fem
i de pas a pas sopem,
que vulguis que no,
això que t'estalvies de fer a casa a les amanides.
Sí, i de fregar plats.
I de fregar plats.
I després ja donen una guinaldo,
ah, doncs te'n vas content cap a casa
per gastar-t'ho, doncs, amb què?
I tota la família torna,
torna una altra vegada, marxa.
Go home again, please.
Corre, corre.
Som una cosa, ara,
ens hem centrat una mica en el duet,
obrint ventall, no?
I tant.
I anem a la banda.
Anem a la banda.
Jo aquí tinc dos dels components del grup.
Qui m'ha falta?
Qui sona a la resta?
Doncs mira, tenim l'Ismael Carles a la tuba,
el Ton Soler al banjo i l'uquelele,
tenim el Sergi Cabrera a la bateria
i el Pep Gómez Moluco al saxo.
I tenim el Josué García a la trompeta
i el Raül Cita al trombó i a la veu.
I aquests són les trombolitzes, va!
Ara falten aplausos.
Veus?
He pujat la música i tot,
que donava més vida, no?
I a part, també important,
tota la gent que en segueix
també forma part de les trombolitzes van
fora de l'escenari,
però sense ells tampoc no seríem...
Aquesta setmana han fet 600 fans al Facebook.
Ja som 600 fans al Facebook.
Molt bé, no?
Bueno, 600 i pico ja, eh?
Sí, 605.
Sí, 605.
I es caig.
Sí, estem allí...
Espero que la gent que senti això
es vagi a fer fan també.
Sí, vas allí, fas trombolitzes van...
I que ens ho digui.
I tant.
He estat a la ràdio escoltant-vos
i m'he fet fan.
Doncs vinga,
que entri les trombolitzes van.
A més a més,
aquesta entrevista després
quedarà penjada
a la web de Tarragona Ràdio.
I la penjarem nosaltres també.
Quan cal cosa
tenim...
Jo la compartiré
i a la sobre d'això...
Sí, hi haurà una retroalimentació.
Bueno,
on arribarem, eh?
Buen, buen, buen.
Hasta la infinita y más allá
Toyo Story 3, 4 i 5.
Imagina't.
Viva Busletgia.
Home, i tant, i tant.
I per la gent que...
Que crec que té un o dos
que potser ara
de casualitat
ens han trobat...
Quines són les peces
que més...
Un o dos, què?
Que no sabien
qui són les trombolitzes van.
Ah!
Un o dos.
Ara queda gent de vista.
Sí, jo em passava que hi ha...
Són dos.
Són dos.
És gent de tota la vida, eh?
Però us acaben de...
Bueno, us acaben de conèixer
ara mateix,
o sigui, ja no formen part
d'aquest desconeixement
de banda.
Com els diríeu?
Quines són les peces musicals?
Què és el que...
Més que res,
Tromboli és un concepte.
O sigui, més que les peces...
És el show, l'espectacle
que fem, l'humor,
la interacció,
el contacte amb el públic.
Bueno, ara vam fer
el 24 de febrer
el concert al Metropol
de presentació del disc,
que això ho volíem comentar.
És veritat, que us vam tenir
també al matí aquí a la ràdio.
Sí, sí, sí, vam estar
amb nosaltres ja, molt bé.
I pensem que, bueno,
molta gent ja ens coneix
i la gent que no ens conegui
què millor que veure el que fem.
El tipus de temes
és el que parlàvem amb el Josué.
Bàsicament són temes
que ens agraden,
que es nota que ens agraden
i de rebote del públic
pensem que també funcionen molt bé.
Però són temes, Raül,
que ja feia molt de temps
que tocava allò que dius
és que ens sentim tan còmodes
amb aquests temes.
No, no, són temes que,
l'últim any hem anat afegint,
hem anat veient
que podien funcionar o no
podien funcionar.
Ja dic, el repertori inicial
d'Estromboli
eren 35 temes.
Alguns s'han quedat,
altres han marxat,
han vingut de nous
i vulguis que no,
tota aquesta evolució
es nota a l'escenari
i al concert del Metropol
es va notar molt.
I al disc també es nota
tota l'evolució.
No és només Dixi
el que fem,
sinó que també fem
les bandes sonores,
fem el Google Latin,
fem bossa nova...
Sí, de fet,
és que Dixi
el que fem.
Ara mateix estem toquant,
però estem toquant
de Dixi
l'han pobrit dur
dos temes o tres.
Depèn del concert
com estiguem.
I ara he estat a les cançons
i jo crec que he triat.
Aquesta és un blu
que entraria
dins del que seria el Dixi.
I han passat coses
encara més estranyes
d'anar a festes privades
que ens han demanat
només feu Dixi
amb anglès i tal,
no sé què.
I allò que tregui saliva
et cau la gota per darrere
en el cap
i dius, ostres...
I al final
toques el que et dóna la gana,
la gent contenta
i feliços i ballant
i bueno...
Sí, sí, d'una cosa
i a més a més allò
estrictament que canteu
en anglès i això.
Sí, sí, va ser...
Tu ho han dit.
Bueno, va ser un home
que ho volia tot
supercontrolat i tal.
El que passa és
clar, quan t'estan forçant
a fer una cosa
que tu no t'hi veus gaire...
Pensa que això queda gravat
i aquest senyor ens pot sentir.
Però que és molt maco
i és molt bona persona.
Sí, sí, és maco
i va quedar molt content.
Això mateix, una cosa
una mica d'altra.
I nosaltres molt agraïts
i que puguem tornar
a veure'ns les cares ben aviat.
La gent s'ho va passar
però pipa, ballant
i tota la sala
i buf, va ser impressionant.
O sigui que repetireu,
o sigui que no us amoïneu.
No, no.
Aquell senyor estava
que a ficar
que volia d'aquella manera
perquè a mi jo havia tingut
alguna mala experiència
i no us coneixia.
A més volia que fessin,
només dic si ja en anglès
i vam fer-ho
que ens ho donar la gana
i en català.
O sigui, imagina't.
I la gent al·lucinada.
Sí, sí, la gent ballar
i tot, va i fantàstic.
Molt bé, molt bé.
El treball és geogràfic, per cert.
Expliqueu-me on es van registrar,
on vau tenir l'oportunitat de...
Doncs mira, vam registrar
amb l'Àlex,
que és un noi molt maco
que treballa...
La seva empresa és Radis Records,
que està aquí al Serrallo.
Quin carrera?
Està al costat de la plaça Escarros.
Sí, al costat de la plaça Escarros.
I bueno, la veritat és
que ens va tractar superbé.
Perquè l'hi pagàvem.
Perquè quan no l'hi pagues,
jo no sé si és tan simpàtic.
Jo he jugat amb ell al billar
i l'he guanyat i tot.
Clar, perquè aquí,
amb els sobres amunt i avall,
jo no sé, la gent s'ha de fabricar.
Bueno, no,
però que vam estar molt bé
allà el seu estudi,
ens va comprendre molt,
ens va apujar molt les músics
i bueno,
és un gran professional
i penso que es nota molt
el CD també,
com sona i tal.
Amb el poc temps que va tindre ell
per fer la postproducció
i el poc temps que vam tindre
en altres parts gravats,
que ho vam fer en un dia...
Sí, que aquest és un altre.
Què craps, eh?
Normalment la gent grava en diversos.
Sí, no, no, en dies, clar.
I per mantenir la frescura
i l'espontaneïtat del grup
vam gravar tots junts.
Clar, això implica un risc,
que segons que hi ha fallos,
hi ha errades,
que bueno,
quan és una producció més llarga
i graves per separat
ho pots arreglar,
però volíem mostrar el que som
i també els fallos
també formen part de nosaltres.
Som gent que no tenim complexos, no?
Home, algun,
però portem bé.
Però bueno,
portem bé
perquè és que ens acceptem
anant tots mateixos.
I fem teràpia de grup també.
Sou guai, sí.
Sí, intentem, bueno...
Ara ja...
Home, si algú escoltà el CD
i diu
aquí s'ha equivocat,
pues sí, m'equivoco allí.
Pues torna'l, torna'l,
no ha de preocupar.
Home, claro, claro.
Per què vas?
Segurament ho dirà un
dels que no el compren.
Segurament,
que això sempre passa.
No, però una cosa,
en aquestes actuacions
que teniu dins
d'aquest 19è Festival Internacional
de Disneyland de Tarragona...
Ai, mira, que és llarg, eh?
És llarg.
Sí.
La gent podrà endur-se'l al CD
o comprar-lo al sal
o el tindreu a mà...
Sí, hi ha tres vies
de comprar el CD.
Vinga.
Fantàstic.
La segona és personalment,
que la gent que té amb nosaltres
ens convida a un cafè
i portem el CD.
I la tercera,
ho demana a través de la web
i se l'envia,
que ja hi ha hagut casos.
I no podem anar
en algun lloc que...
Físicament, no.
Estem en tractes
per una tenda online
perquè els venguin,
però és que el de les botigues
pensem que està bé,
però el producte
que tenim nosaltres
és amb el calentón del concert.
La gent no anirà
específicament a un...
Sí que pot anar
i es pot parlar, però de moment.
I hi han anat,
a més a més hi han anat.
perquè vam anar
a penjar cartells
allà a una botiga de discos
que...
I li van dir
teniu el disco de l'Extra
amb un bolígeix?
Ostres, doncs no.
Quins són?
Quins són?
Era aquest que no es coneixia,
va un d'aquells dos
que no es coneixia
i era un de la tenda de discos.
I vam anar a penjar cartells,
sois vosotros?
Doncs acaba de venir un hombre aquí
a pedir-me vuestros CD.
De Cambrils.
A més, vam a un fan
que teníem,
vam tocar l'any passat
a Sant Sebastià
en el Festival de Jazz
i allà vam fer diversos fans.
I clar,
ens van seguint pel Facebook.
Ei, jo quiero un disco
cuando salga me lo enviais.
Doncs vam enviar el disco
i el tio supercontent.
Va ser dels primers
que el va tenir.
Superagraït.
A més,
està fent mails
al departament de concerts
de Sant Sebastià
perquè ens tornin a portar
l'any que ve.
No, aquest any.
Aquest any.
Aquest any.
Perquè ens tornin a portar.
Seria per quant,
més o menys?
Això és el juliol.
El 21 de juliol.
Molt bé, molt bé.
Home,
si poguéssim tornar a anar
seria fantàstic.
Seria bestial, eh?
A més a més,
jo crec que pel que m'esteu dient
es veuen d'un bon record
de l'actuació també.
I ells de nosaltres també
que és important
perquè la gent
ja vam omplir tota la plaça,
bueno,
al costat de la platja.
És que vam començar el concert
que hi havia uns quants allí.
Home, uns quants tampoc.
Quants n'hi havia?
Uns quants?
Hi havia uns pares
que estaven allí
donant suport
a la novia de l'Isma
i gent que deu viure per allí
i diu
fan concerts,
anem a seure i tal.
Però bueno,
vam començar
que estava la cosa allí,
doncs sí,
estava la cosa bé.
Havien uns quants de milers
és que no s'hi podia passar
pel passeig.
Hora i mitja del concert.
I no és del final
que no s'oïs?
Aquelles coses que...
Sí, és veritat.
Sí, sí,
levantant la mano,
levantant la mano.
Però vam estar
una hora i mitja
i a la gent encara volia més.
Ostres,
és que vam anar
molt justos de temps
perquè l'organització
no,
tenéis que tocar
una hora i meia
i ja està,
i hòstia,
ens vam quedar
una miqueta amb les ganes
però també estava això
de deixar la gent
una miqueta amb les ganes.
Allò, el puntell.
Jo els hi vaig dir
que no teniu casa.
No,
que queremos estar aquí
con vosotros,
os queremos,
los bailáis,
estos catalanes.
Però,
ho van entendre-ho?
Diu,
que no teníeu casa,
ho heu fet així.
És que el català
és internacional,
ja,
pensa que s'ha fet
molta paragonia des d'aquí,
tothom ens estima,
tot arreu ens estimen.
Dius que ets català
i t'obren portes
allà on vagis.
Cuidado, eh?
Eh,
i les ulls ja no deixen sortir.
Però bueno.
Fan un plinc
de la porta.
El bo és que a Sant Sebastián
encara no teníem el disco,
teníem de merchandising
xapes.
i perquè normalment
al final de cada concert
fiquem un músic
a vendre a les xapes.
Aquell vam haver de ficar
tres o quatre.
Vam vendre en un,
però la gent allí
semblava que allò fos
que s'acabés el món.
Ara ja saps,
ara us toca anar amb el CD,
cap a dalt,
que la gent s'ho emporti.
I de cap de cartell.
Allí a Sant Sebastián.
Sí,
de cap al cartell.
Ara arriba un moment
que no sé si m'ho esteu dient
en sèrio
o m'ho esteu dient de broma.
Quina part,
quina part?
Bueno,
jo crec que una mica així en general
a tota l'entrevista.
Sí,
no?
Més o menys.
Mira,
Josué,
Josué.
A mi,
quan em va trucar a la Sílvia
em va dir,
sobretot l'entrevista
que sigui distessa,
encara que t'inventis
que sigui una mica així i tot.
A veure,
tampoc ens percebes.
Que no,
que és en sèrio,
que és en sèrio.
Potser s'hem tirat
una miqueta a la piscina,
però tornar
estaria molt bé.
Jo vull tornar,
jo estic visualitzant de tornar.
Jo també.
És que aquesta és la filosofia del grup,
el fet de pensar en positiu,
per això es diu smile,
de somriu,
i si vas somrient a la vida,
la vida et somriu,
et dóna sorpreses,
regals i coses
que et fan sentir feliç i bé.
Que guai,
que bonic,
eh?
És que creiem,
amb això ens funciona
i el concert del Metropol
ho dèiem també,
o sigui,
realment no toquem per diners,
toquem perquè ens agrada
i els diners són una conseqüència
del que estem fent.
I malament si treballes només per diners.
Bueno, Josué.
Hombre.
Sí,
perquè llavors
s'ha perd tota la il·lusió
i s'ha perd tot
i arriba el moment
que al final
tanca la paradeta
marxa cap a casa
i busquen nous objectius,
no?
Pues sí,
pues sí,
i per això
és per això
que funciona tan bé,
no?
A la vostra
es veia fer,
no?
Sí,
a part es nota,
el que diem sempre,
les fotos,
els vídeos,
es veu que estem contents,
que hi ha complicitat,
que ens ho passem bé
i això la gent,
potser la gent de música
no n'entendrà,
però d'energia
i de feedback
i de bon rotllo
i això sí
la xinque'n sap.
Aleshores,
doncs,
és el que intentem projectar.
Exacte.
O no,
el Pequeño Saltamontes,
tu què creus?
Ei,
ara és l'altra banda.
Gràcies,
gràcies,
gràcies,
gràcies.
Molt bé,
molt bé.
Recorda't,
fem una cosa,
abans de tancar la entrevista.
Ja?
Sí.
Però si això s'ha passat molt ràpid.
Ja ho sé.
Ara que estàvem tan a gust aquí.
Ja ho sé,
ho sé,
però...
Quédate,
quédate,
quédate,
quédate.
Home,
jo si voleu us quedeu per aquí,
eh?
I anem xerrant,
però a vegades allò és tancada.
Jo us poso ara un cafè,
si voleu,
mira,
tenim,
màquina de cafè,
capuccino,
guau,
que bé.
Ah,
no t'he dit que cadascú s'apaga el seu?
No,
no,
no,
no.
És que no estem acostumats a pagar res.
No,
normalment l'anem xerrant ens paguen de les coses,
sí,
estem massa acostumats.
Ara pot ser que donem aquí a bonament també,
no?
No,
però estem agraït,
o sigui,
jo crec que ens guanyem.
No,
quan ens contracten i dic,
escolta,
penseu que ens heu donat de menjar.
No,
no,
si ja ho sabem,
que el menjar ja comptaven que s'han de donar.
Diu,
vale,
vale,
l'altre ja ho parlarem,
però el menjar s'ha d'estallir.
Ja ho farem,
no?
Ja ho farem.
Sí,
sí,
sí.
Doncs això,
recorda'ns on us trobem,
tant en duet com en banda,
per a aquest festival.
Bueno,
per mi que tot ens podem trobar al Facebook,
al Twitter,
a la web,
que és estrombolitzarsban.com,
molt bé.
per correu electrònic,
a les places,
a les cases,
i després d'aquests dies,
doncs podem avui,
entre Rambles a les 10 i mitja,
demà als xiquets,
a la una,
el dissabte a Calpiter a les 2 i mitja,
i diumenge a les 8 de la tarda al Lola Tapes.
Molt bé.
Per a tot el demàs.
I a partir d'aquí,
doncs el que dèiem,
que si volen més informació,
que és per això que jo volia fer-ho,
tenen a través de la web,
a través del Facebook,
a través del Twitter.
I si no que truquin a tu,
que s'has informada de tot.
Ho intentaré,
ho intentaré.
Això mateix.
Si no,
un cop de telèfon,
Raül,
que m'ha trucat una senyora
que vol anar a veure-us.
De cara a la setmana vinent,
que on us troben?
La setmana vinent,
ja per Setmana Santa toquem,
també.
Sí,
fem un parell de processons
per Setmana Santa.
No com a estromoli,
amb un altre nom,
però estarem allí també.
També hi sortireu,
no?
Fem de tot,
per un barri de parà un fregaus,
ha de ser flexible.
Que meravella de gent,
que meravella de gent.
És que sou fantàstics.
Bueno,
em ho dius tu,
jo no ho volia dir.
No, no,
tu ho dic jo.
Gràcies, gràcies.
Són una meravella.
Tu sí que val.
Però una cosa,
de cara a un futur
no gaire llunyà,
o sigui,
de cara al que ja s'apropi
la primavera,
no que ja la tenim aquí,
però de cara a l'estiu,
que segurament
que t'hi treu més moviment,
us tornem a venir,
no?
Ah, sí, home.
Què us sembla?
És que tenim projectes
molt xulos.
I fem alguna cosa aquí en directe?
Tu creus que vindríeu tots
si faríem alguna cosa aquí?
És que alguns són de Reus,
i aleshores els són de venir aquí.
Els deixem entrar, eh?
I diga-li tu
que et paguen un cafè de Reus,
vinga,
aquí estarem de pagar el cafè.
Però els deixem entrar igual.
Sí.
Sí.
O sigui, hem de buscar
alguna manera
que hi hagués
si hi ha alguna cosa
de Teca.
De Halo?
De Halo?
De Halo?
A la zona segur que ve.
Halo és un joc de la Play o algo.
Halo 3 o 4.
Ai, una pel·lícula...
Ah, no, aquest és el de Host.
No, i el de Halo el Faran.
Ah, que sí,
que m'ha sonat, no?
El Faran també de Halo, sí.
Veus, eh?
Però amac,
no, amb hojota.
Amb hojota.
Estic dint solos de trompeta.
És que soneu molt bé, eh?
Em sembla que en sàpiga,
no cobra, ell només li dona
l'entrecó.
També hi ha dejado.
No, no, jo no.
Vinc a fer classes amb ells.
Sí, és de pràcticà.
Ensenyen i tal,
jo n'aprenc tot el que puc.
Família de Josué,
que no li donau de menjar.
Que no li donau de menjar
cada demanar.
Home, no,
avui hem menjat
unes bones genties
i unes bones aletes
de pollastre que ha fet ma mare
que per ser se'n va a Suïssa avui.
Que per ser ta mare.
A veure'm un germà.
Què dius?
És com, cuidado,
pórtate bien.
Cuida l'avion.
No te juntes con gente.
A més,
aprofitem per felicitar-la
des d'aquí,
que és el seu aniversari.
Demà és el seu aniversari.
Carme, García, García,
moltes felicitats.
Felicidades, mama, guapa.
Mama adoptiva,
que vindré a buscar el tàper
abans de que marxis.
Sí, que tenemos que traer
el Raúl a comer a casa,
que ja ho saps.
Sempre ho dieu
i mai m'en convideu.
Bueno, fem una cosa,
i tu ja sabeu que
jo també la conec
donar-hi records de part nostra.
Vinga, jo també.
Vinga, jo també.
Vinga.
Que et faci un raconet allà.
Al final anirem
als postos només a menjar.
Ja ni tocarem.
Ja està, la setmana que ve
ja ho truquem.
Home, és que la vida del músic
seria de puta mare
si no tinguéssim que tocar.
És veritat.
No, home, no,
no digueu això.
Que no, que no, que no.
Ens encanta, ens encanta.
Família, gràcies.
Gràcies a vosaltres
per convidar-nos.
Adéu, adéu.
Adéu.
Adéu, fins una altra.
Gràcies a vosaltres
Gràcies a vosaltres