Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Que passa que es veu que algun volumen deu estar més alt de l'habitual, eh?
Bueno, això ja és cosa teva, que per això ets la perfecta técnica.
Sí, sí, però bueno, això de perfecta técnica ja veus que de tant en tant ens fa la guitsa, eh?
M'he posat nerviosa, Andrés.
Bueno, ja no em posis nerviosa perquè ara parlarem ja de Walt Disney durant aquests dies.
T'anava a preguntar perquè avui parlarem de...
Bambi.
I jo te pregunto, és referent a la pel·lícula que es pot veure ara mateix a la televisió, ai, al cinema, que es diu Qui mato a Bambi?
No, jo crec que no, eh?
No, veus?
Crec que no, eh?
Ja ho he dit, això, Bambi, crec que m'ha dirà que no perquè és de Walt Disney.
És una pel·lícula de segle Holmes.
No, però es diu així Qui mato a Bambi?
Sí, sí, sí.
És una pel·lícula crec que espanyola i que és d'aquestes de riure, d'aquestes de passant a una estona.
Tu saps per què es diu Bambi?
No.
Doncs perquè l'escriptor que va escriure el conte, ell està a Itàlia, va sentir això de Bambino, Bambino, que eren petitons, Bambino, i Bambi, li va posar Bambi.
Sí, per la història que, mira, va estar per allà per...
Ja saps una cosa més.
És molt maco, massa més, aquesta anècdota, no?
Bueno, mira, la pel·lícula aquesta es va estrenar a l'11 de novembre de 1950.
La història de l'aventura d'un petit cèrbol estava destinada a ser el segon llarg matratge d'animació de Disney,
ja que ells van començar ja a fer la producció, o sigui, a treballar, l'any 1936.
Van començar ja a preparar-ho tot.
De totes maneres, igual Disney, que sempre buscava la perfecció, va retreçar el projecte d'una manera molt significativa
i la pel·lícula no va veure la llum fins l'any 1942 i, al fer-se amb aquest any, es va convertir en el sex clàssic de Disney.
Sex llarg matratge de dibuixos.
Sí, sí, sí.
Aquesta pel·lícula d'animació, El príncep del bosc, un cèrbol que es dirà Bambi, neix en un bosc molt compacte
i comença a donar els seus primers passos, junt amb els seus amics, Tambor i Flor.
Oh, i Tambor, que divertit que és el de Tambor, Andrés.
Junts patinen per un llac gelat, aprenen el que és l'amor quan es van fent ja més adults
i descobreixen els secrets de la naturalesa.
Bambi, sempre guiat pel seu amic, el senyor Buo.
Sí, el Mussol, sí, sí.
Aprendre el que és el valor de ser amic, tindre amistat,
i el dur que resulta perdre amb els seus sers estimats.
Ja sabem que els caçadors que entren al bosc li maten a la mare.
Sí, sí.
I començarà a apreciar la importància de la família.
Dolents, mestre, dolents.
Sí, s'ha de dir que Bambi destaca pel realisme que desprenen els seus personatges
i l'entorn en què es va desenvolupar la història.
I això es va aconseguir gràcies a l'esforç d'aquells artistes
que van participar en la pel·lícula,
que van passar, dóna't compte, mesos estudiant i filmant
distintes escenes de la naturalesa.
Els artistes, o sigui, els que després dibuixarien, muntarien tot,
van anar a unes conferències de gent experta en animals
i van realitzar viatges al zoològic de Los Ángeles
i van estar filmant tomes de la naturalesa amb els boscos de Maine.
A més, els encarregats de la pel·lícula van analitzar el moviment
i el comportament dels animals de la pel·lícula
per arreglar-los amb la més gran precisió i autenticitat possible.
No, però això és nota a la pel·lícula, eh, Andrés?
Això és nota a la pel·lícula perquè és una meravella, eh?
Això surten tan perfectes.
Després, donat compte, els dos cèrvols que van ser estudiats,
eren de debò els que van ser estudiats,
i van ser estudiats pels creadors de la pel·lícula,
que van ser donats a l'estudi,
a la Comissió del Desenvolupament de l'Estat de Maine.
I els dos cèrvols, petitets,
van portar el nom dels personatges que van inspirar la pel·lícula.
O sigui, un es deia Bambi i l'altre, que era una família,
es deia Falina.
O sigui, que els van posar els noms autèntics.
Quan aquests cèrvols estaven ja totalment crescuts,
van ser posats en llibertat amb les invadiacions del parc Griffin.
Uns altres animals, com les mofetes, els esquirols,
es van mantindre amb el so de Disney.
Disney disposa d'un petit so,
precisament per anar estudiant els moviments dels animals
i tindre'ls allà també com unes petites mascotes.
I llavors, amb aquest so,
doncs els analitzen, els guarden per futures ocasions.
Quan anem a parlar ara dels escenaris
en què es desenvolupa la trama,
Walt Disney va viatjar personalment a Argentina l'any 1941
per inspirar-se amb els boscos de la província de Neuquén.
Aquests paratges, que es troben al sud-oest d'Argentina,
són a l'origen del bosc amb el que amb la pel·lícula viu Bambi.
Així que està inclús.
Fer els arbres, fer tot, tot l'olmetoll, tot,
es van inspirar en coses reals.
Jo ho pararia aquí un momentet...
Jo també perquè te tinc una sorpresa.
A veure, estem parlant de què?
De Bambi.
De Bambi, que és una pel·lícula.
Una pel·lícula, sí.
I tu ja saps que de tant en tant
a través d'internet vas trobar-ho de tot.
Exacte.
I t'he trobat un extracte d'aquesta pel·lícula.
Doncs vinga, sóc endavant.
De la música que sé que m'has preparat tu molt, molt, molt bé.
Prepara't, tira endavant.
I jo, clar, quan m'escoltes, clic, clac, clic, clac,
és perquè jo vaig fent per aquí coses i vaig buscant.
Les botetes de la pluja que em comença a ploure
i a descobrir el que és la pluja.
Doncs escoltem un extracte d'aquesta pel·lícula.
Anem-hi.
Paj.
Vienes bichir pájaro.
Pi pájaro.
Paj.
Pajaro.
Paj.
No.
Pájaro.
Pi pájaro.
Pi pájaro.
¡Di pájaro!
¡Di pájaro!
Pájaro!
Mami, el príncipe, ja no!
Mami, el príncipe, ja no!
Pájaro, pájaro, pájaro, pájaro!
El príncipe, eh, no, Andrés?
El príncipe, el bambi,
perquè és el príncep,
almenys, no?
Però t'ho has donat compte
que mentre parlen estan rient
quines musiquetes de fons van posant.
Fantàstiques, sí, és veritat.
Aquella gent eren uns artistes tremendos
amb els mitjans que tenien allà,
però ara, de totes maneres,
anem a posar el tema musical.
Deixem un altre que he trobat per més endavant
que té a veure amb el de les petites.
Sí, vols fer-ho?
El príncipe
El príncipe
El príncipe
El príncipe
El príncipe
El príncipe
El príncipe
Cantan la sinfonilla
de lluvia de abril,
las cositas que caen en el cielo,
bailan y entonchan un coro sutil,
lluvia de abril, coro sutil.

El príncipe
El príncipe
El príncipe
El príncipe
O聖
Aquestes eren les gotitets que caen del cielo.
No sé si ara quan entraves, Andrés,
que hi ha aquestes gotitets del cielo,
també que hi ha o no?
Encara no.
Encara no?
Encara no.
Doncs mira, podríem estar tranquils, podríem estar tranquils.
Bé, la pel·lícula, no que he dit abans,
es va basar amb la novel·la escrita per Fèlix Saltén,
que va rebre la inspiració per la seva obra
durant un viatge que ell va fer a Itàlia,
ja que li va fascinar la paraula que ell sentia italiana,
bambino.
Però, de totes maneres, Walt Disney,
després ja amb l'obra hi va incloure, com és lògic,
algunes diferències.
Entre elles, podem destacar que la novel·la,
el conte original,
ens explica la història d'un corç amb els boscos europeus
i amb l'adaptació al cine,
el protagonista és un cèrbol a Norteamèrica.
També hi ha algunes diferències amb els personatges amics de Bambi,
ja que amb la pel·lícula,
Tambor i Flor són els seus grans confidents,
i amb la novel·la,
protagonitzen aquest paper
la senyora Liebre i el Mochuelo.
Walt Disney estava, però,
molt il·lusionat amb la producció de Bambi
i encara no era un home conegut pels seus elogis,
perquè quan va supervisar el treball dels artistes,
ell va anunciar amics,
això, aquest material, és Orpu.
Aquesta obra mestra va tindre la col·laboració
de tres quartes parts de l'estudi
que van participar en la seva creació.
Més de cent artistes,
escritors i músics
van treballar amb la pel·lícula
a part de les escenes de tècnics
i el reste del personal.
Es pot dir que amb el borradó inicial de la pel·lícula
existien personatges
que formaven part de la vida de Bambi
i els seus amics,
una varietat de companys al bosc
perquè Bambi n'és coneixent.
Es tracta d'una abella
i una parella d'esquirols
que es deien Skirrell i Chim Mook
que finalment van ser eliminats ja de la pel·lícula
ja que determinaven que els personatges
treien el que es diu èmfasi
a la història principal de Bambi.
L'abella era un tipus combatent,
un tipus malhumorat,
a més de tindre un gran temperament
i s'enfadava molt fàcilment.
Tenia una forma de ser molt reservada
i no tenia gaires amics.
Aquesta abella sortia,
clar, això amb el que després no vam veure, no?
Amb aquelles escenes desaparegudes.
Que es van tallar, no?
Sí, apareixia amb unes escenes de la pel·lícula
en què Bambi coneix els seus companys al bosc
i amb ella Bambi es fa una rascadeta
amb uns trèbols
i sense voler es traga l'abella.
Finalment l'escena i el personatge
van ser eliminats de la pel·lícula.
I l'esquirol Esquírel
era un personatge còmic
que parlava molt ràpid,
personificant el típic senyor gran,
agradable i baixet
amb molt temperament.
Era un esquirol
bastant cotilla
i es ficava en tot
i s'involucrava amb la vida
de tots els seus companys al bosc
sense que ningú pogués repullar-li res.
Feia bromes,
tan solament divertides per ell mateix
i explicava històries fantasioses
que ni siquiera Bambi s'ho creia.
Tot això també va ser eliminat
de la creació i a final de la pel·lícula.
Chip Mook era un altre esquirol
amb una veueta aguda i entretallada
que actuava com el cèrbol d'Esquirel
i sempre responia amb els seus comentaris
amb un sí senyor,
un còmic esquirol sense idees pròpies
que no se separava del seu company del bosc.
I una altra de les curiositats
interessants a destacar
és que l'any, ara ja últimament,
l'any 1990,
la pel·lícula Bambi
inspirava els astrònoms
a cridar, a anomenar a dos asteroides
com dos personatges de la pel·lícula.
Un, l'any 1993,
el van batejar amb aquest asteroide,
Tambor,
i dos anys després, l'any 95,
que van descobrir un altre,
el van batejar Bambi.
O sigui que són curiositats
que anem sepiguent.
I ara anem a sentir...
M'agrada molt, Andrés,
com li han anomenat el conill,
és el millor amic del Bambi,
que és Tambor, no?
Precisament per això,
i a més que té la curiositat
que no sé si el propi Bambi
a la pel·lícula,
no me'n recordo,
li pregunta,
perquè et diuen Tambor,
i en aquell moment amb la poteta
fa ta-ta-ta-ta-ta-ta-ta,
i clar, fa el so del Tambor.
És clar, perquè li tremola el peu
i fa això, és la poteta.
Anem a sentir ara
un altre dels temes de Bambi,
i després passarà a una altra pel·lícula,
perquè el temps se'n tira a sobre.
Anem a sentir
la peça titulada
Dulce Canción.
Dulce Canción
es el amor
es tierna melodía
es ilusión divina
Cual un coro de ángeles suena
la canción del amor
Cual un coro de ángeles suena
la canción del amor
de ángeles suena
la canción del amor
Cual un coro de ángeles suena
la canción del amor
de ángeles suena
la canción del amor
Cual un coro de ángeles suena
Cual un coro de ángeles suena
la canción del amor
Cual un coro de ángeles suena
Cual un coro de ángeles suena
Uau! Oh, que bonic, Andrés, aquesta cançó!
Que preciositat!
Sí, doncs...
Banda sonora de la pel·lícula Bambi, eh?
Sempre s'ha caracteritzat per les peces musicals.
I s'ha de dir que Walt Disney feia les músiques
simplement per les pel·lícules.
Però resulta que després, sobretot amb la Cenicienta i Blancanieves,
la gent anava boja buscant les partitures.
I, esclar, hi havia algun editorial que feia les partitures,
lògicament demanava el permís, i les editava i es venien a saber.
Llavors, esclar, va arribar un muntet que Walt Disney va dir
«Escolta, ho farem nosaltres, això».
Farem uns quartos, eh?
Sí, sí, i van fer-ho així, van fer calés, però en quantitat.
Van fer calés en quantitat.
Ara anava a passar a una altra pel·lícula, que és Los Aristogatos.
Doncs vinga.
Los Aristogatos és una pel·lícula de l'any 1970
i, en anglès, Los Aristocats,
és una pel·lícula d'animació tradicional
i va ser dirigida per Wolfgang Rainn Thurman
i basada en una història infantil escrita per Tom Rove.
Està ambientada a París, allà sobre els anys 1910,
a principis del segle XX,
i trata d'una velleta molt rica,
Madame Adelaide Bonfamil,
que viu feliç amb els seus gats en una casa gran
d'un barri de gent rica.
L'única persona que té és el seu majordom, Edgar,
un home d'aperiència fidel i treballador.
La gata d'aquesta senyora, que es diu Duquesa,
diu amb aquesta menció, amb aquesta casa,
amb els seus tres entremaliats gatets.
Un es diu Tolús, l'altre Berliots i l'altre Marí.
Ni ella ni la seva mestressa sospiten que el majordom
intenta matar amb els gatets
perquè estan en un lloc preferent
amb el testament de la velleta.
De la condesa, no?
Si moren els gats, ell rebrà tota l'herència, saps?
Sí.
I això és el que fa que la cosa es comenci a liar.
Però per fer ambient, anem a sentir la primera peça
d'en Vàries que té aquesta pel·lícula.
Sí, todos quieren ser un gato jazz.
¿Qué te sembla?
Sí, pues vinga.
¿Por qué el gato jazz?
Bueno, princesita, te lo voy a explicar.
Todos quieren ser ya gatos jazz
porque ellos son de los que más saben sin copar.
Cierto, todos quieren ya tocar el felino jazz.
La música es suave, quedo atrás.
Como el vals y el tango.
Escucha un buen jazz, no ambiciona uno más.
Ritmos sabrosos.
Y a cuadrillas no hay, porque en la actualidad
impera el jazz.
Hay muchos que son solo burda imitación, pues solo saben ruido hacer, sin coordinación.
El jazz se debe improvisar y sin copar.
Para eso solo sirve ser un gato jazz.
Se escucha el trombón, un buen saxofón al improvisar.
Riqui, tiqui, tiqui, no hay quien pueda aguantar sin ponerse a bailar o también rascar.
A riqui, tiqui, tiqui, tiqui, tiqui.
Y todos quieren ser ya gatos jazz.
Y poder improvisar el jazz de verdad.
Si tocas jazz un rey serás por donde vas.
Por eso todos quieren ser ya gato jazz.
¡Vamos, dale! ¡Mucho caliente, Joss!
¡Bravo, el gato!
¡Ja, ja, ja, ja!
Shang-Gang, Hong Kong y Fou Yon.
Con alós y camalón.
Son platillos chinos.
¿Bailamos, duquesa?
Ya vas, Tomás.
¡Esta no la melonda!
¡Sopla, mijito! ¡Sopla!
¡Ya, pulmón!
¡Bravo, bambino!
Muy hermoso.
Si me quieren escuchar, vamos el ritmo a cambiar en luz que salga desde el corazón.
En otro tono hay que tocar para que yo logre cantar y que me ayude en la improvisación.
Los otros gatos llegarán y un buen lugar escogerán.
Pues todos quieren escuchar de nuestra música gozar.
a gozar.
Todos quieren, todos quieren, todos quieren, todos quieren ya ser gato ya.
y todos quieren, todos quieren, todos quieren, todos quieren, todos quieren ya ser gato ya.
Que magnifiques bondes sonores tenia i té Walt Disney encara, perquè ens encís amb la seva música.
Sempre hem buscat sempre bons elements.
A més, t'ha de dir, Andrés, que m'assembla, no?, per la similitud, que un dels gats, concretament el que toca la trompeta, que casualitat, té la mateixa veu, que casualitat, aquest doblador que li fa...
Això ara anava jo a parlar, perquè...
Sí? No ho comento jo? No ho acabo de dir? No?
Sí, el personatge gato jazz és un homenatge a los Janstron, ja que els dos toquen la trompeta i el seu tipus de música és el jazz.
No, i a més, el doblador que li fa doblatge en aquesta pel·lícula, almenys, no sé si en la barça americana també, és la mateixa veu que utilitzen en les pel·lícules quan surt el senyor...
Perquè és un homenatge que ell va fer a Walt Disney, per aquest aspecte.
I la cançó Love the Cat, de la banda britànica Tech Court, va ser precisament aquesta peça inspirada en la pel·lícula de los Aristogatos.
Després, els tres gatets que t'he mencionat, t'he dit els noms, té el nom de tres famosos francesos de l'època, que és Marie Curie, que va néixer l'any 1867 i va morir en 1934.
Sí, sí, sí, sí.
Ella i el seu marit van ser els que van fer els raios X i tota aquesta sèrie de descobriments.
Després, Henri de Toulouse-Lautrec, l'any 1864 va néixer, va morir en 1901.
Aquest era el gran pintor, un home que per un accident de petit va quedar amb les cames curtetes i va quedar com una nano.
I després, Lluís Hèctor Berliot, que va néixer l'any 1803 i va morir l'any 1869.
S'havia plantejat una segona part per la pel·lícula, això va ser l'any 2005, i el seu treball s'havia començat ja a emprendre l'any 2006.
Però es va parar per tornar a començar a emprendre el projecte l'any 2007.
I què va passar, Andrés?
Actualment no se sap, no?
Aquesta suposada pel·lícula.
Oh!
No, són aquelles coses que mira que no saps mai, no?, que ha passat.
Exacte, mira, veu que no els hi deuria tindre la inspiració.
Jo no va acabar d'acquallar o el que sigui.
Exacte.
O sigui que és així, és així.
Anava a sentir un altre tema de...
Però què serà per acomiadar-nos, Andrés?
Sí?
Què et sembla?
Pues, no ho sé, jo faria...
Escalas i arpegios?
Que no sé què són els arpegios, eh?
Sí, són...
Què són arpegios?
Això és quan ells aprenen a tocar el piano.
Ah, val, escales, sí que ja arribava.
Vols aquesta?
Doncs posa aquesta mateixa.
Sí, aquesta mateixa ja per tancar?
Sí.
O sigui, escales i arpegios.
Doncs vinga, amb escales, amb arpegios, amb l'Andrés i Andrés.
I fins al proper dilluns, si ho vol.
Fins la setmana vinent, que serà el nostre terrer programa, podíem dir, aquí in situ.
Molt bé.
Amb tots els nostres vients, perquè el dia 23 ja...
Què et sembla si posem unes nadalenques del Patodón, el de Miqui...
T'ho compro?
T'ho compro i t'ho repeteixo un altre dia, si m'ho fas.
Ho veus, no?
Vinga, comenceu amb aquesta i fes la propera setmana, si Déu vol.
Gràcies.
Adéu.
La cancióncita tuya tan bonita.
Sí, mami.
Do, mi, sol, do, do, sol, mi, do.
El sol feo es necesario en música.
Practicar escalas y arpegios.
Y se canta desde el pecho y no por la nariz.
Al cantar escalas y arpegios.
Ya verás que con el diario practicar,
bien se puede en poco tiempo progresar.
Do, mi, sol, mi, do, mi, sol, mi, fa, la, do, la, do.
Canta tus escalas y arpegios.
Do, mi, sol, do.
Do, mi, sol, do, do, sol, mi, do.
Do, mi, sol, do, do, sol, mi, do.
Y aunque fácil no lo sea comenzar,
practicando se consigue dominar.
Si gran músico desea ser un día tú,
con escalas y también arpegios.
y también arpegios.
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!