Fins demà!
No, no, ja m'agradaria poder parlar amb el Sirex, que ja serà més endavant, ja saps, que venen per aquestes dates a la nostra ciutat, però jo no sé si el propi Guillermo Soler, que tenim via telefònica, ho ha fet amb ells.
Guillermo Soler, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Has pogut parlar amb el Sirex?
Sí, i tant, i tant. Van ser, pel llibre vaig poder entrevistar tant el Leslie, el cantant, com el Guillermo, que és el baixista i una mica és el fundador del grup, no?
Van ser dues de les persones que sí que, lògicament, vaig entrevistar.
Però fem una cosa, anem a explicar una mica per què aquesta intervenció així ha anat una mica a sac, i és que demà mateix a les 8 de la tarda a la capsa de música i dins de la programació musical estable d'aquest mes de desembre, es presenta el teu llibre Eco i Distorsió, a partir de les 8, com us dèiem,
i que hi ha conjunts de la música moderna de la Barcelona dels 60, i per això et preguntava ja directament pels Sirex.
Però explica'm una mica com va néixer, doncs, el poder realitzar, el poder créixer, aquest Eco i Distorsió.
De què et ve a tu? D'anar, sobretot, a la música dels 60?
Sí, bé, bé, simplement de tenir un interès pel tema, jo sóc molt fan de tota la música dels anys 60, no?
I llavors ja fa molts anys que vaig començar a intentar investigar una miqueta què és el que es feia en aquella època a casa nostra, no?
Perquè és una mica absurd que estem enlluernats pels grups de fora, no?
I a vegades no sabem el que és la nostra pròpia tradició, no?
Que és cert que, evidentment, de Beatles només n'hi ha uns, no?
I de Rolling Stone només n'hi ha uns, i de Bob Dylan només n'hi ha uns.
Però sí que és interessant, com a mínim, conèixer i valorar el que s'ha fet a casa nostra, no?
I com que, justament, d'informació, la informació que hi havia, doncs, en molts casos era, doncs, escassa i a vegades poc fiable
i tampoc no sabies ben bé d'on sortien aquests grups i perquè feien les coses que feien,
i, doncs, em vaig plantejar d'investigar-ho i de fer-ho, bàsicament, a base d'intentar trobar, doncs, aquestes persones i entrevistar-les, no?
I, bueno, i això ja l'any 2008, o sigui, ja fa temps, vaig demanar una beca a la Generalitat per fer aquesta recerca,
me la van concedir, i, bueno, i, finalment, després de cinc anys i pico, finalment, ha aconseguit treure aquesta edició en paper del llibre.
O sigui, que ja fa, podríem dir que molt de temps que tenies la idea de fer-ne, que potser fins i tot ja et vas comentar, documentar llavors,
però fins que no et va dir ok amb la beca i vas poder continuar endavant, ho tenies, allò que dius, paradet, la idea sempre l'has tinguda?
No, no, jo no ho sé, o sigui, tampoc no ho recordo, és a dir, l'interès sí, l'interès sí que el tenia, i llavors sí que no, sí que va ser una mica de dir,
ostres, mira, doncs, perquè jo havia fet alguna, ja havia demanat alguna beca de recerca a la Generalitat per altres temes, en concret,
però no costava una cosa de castells que, diguem-ne, que em tocava més a prop, i, bueno, l'experiència havia sigut positiva,
m'havia agradat fer-ho i els resultats m'havien agradat, i llavors no sé, no sé exactament per què,
però un dia vaig pensar, ostres, i vaig a preguntar si també els pot interessar això, i jo, home, el projecte els va interessar
i em van donar la beca, i llavors sí que va ser quan m'hi vaig posar seriosament, doncs, a la primera final localitzar
aquestes persones, no?, perquè del Cirex, òbviament, doncs, com que és un grup que encara estan actius,
que encara actuen, doncs és molt fàcil localitzar-los, és molt fàcil accedir-hi, però hi ha grups que realment
es va perdre bastant el rastre. A veure, a veure, ara ja deixem la porta oberta per aquí,
perquè, veia, entro a sac, eh?, quins són els grups que més t'han costat, quins són els grups que,
dius, encara que hagi de moure cel i terra, els trobaré?
Bueno, a veure, una mica els de... grups que, de fet, van ser molt populars en aquell moment,
però que després és això, que no han tingut continuïtat i que potser no han tingut,
com que no han tingut cap gran èxit, com els dels Cirex o els Mustang o així,
doncs han quedat més oblidats, no? Llavors hi ha grups com Àlex i los Findes o com los No
o com los Gagó, doncs que realment costava trobar-los, no? Perquè la informació que tenies
era, doncs, el nom i cognom d'alguns dels components, però tampoc no tenies cap més dada
i llavors en alguns casos, doncs, a base de mirar llistins telefònics i fer alguna trucada estúpida
vostès, tal... I després sí que és veritat que, a mesura que vaig començar a fer les entrevistes,
moltes vegades els propis entrevistats em deien, ah, doncs, escolta'm, qui més t'interessa parlar?
Ah, doncs, mira, jo tinc el contacte... Ui, espera, crec que et puc trobar aquest contacte,
dóna'm un parell de dies i t'ho miro, no? I realment alguns dels més difícils van ser per aquesta via,
perquè si no era francament complicat de trobar-los, no?
No, i m'imagino també que per aquesta via també vas descobrir d'altres grups que potser fins i tot
no sabies ni què hi eren, o no? O els tenies molt ben controlats, tu, tots?
Bueno, perquè, a veure, jo el que sí que vaig fer és que en aquest sentit em vaig limitar a...
Jo diria que són 15 grups, més o menys, els que surten al llibre, no?
Sí. I, clar, són els grups, diguem-ne, els més...
Bé, els més populars, els que van treure més discos, i només hi va haver un grup o dos
que no vaig aconseguir trobar, diguem-ne, no?
Per tant, els grups sí que, quan m'hi vaig posar, els tenia més o menys clars.
Sí que sobre la marxa potser hi va haver algun...
Que s'hi va afegir, potser, o va caure.
Sí, i algun que potser em vaig adonar que potser era més important del que inicialment havia previst,
però diguem-ne que, com que eren una mica a pes, en aquest sentit, no?
Doncs sí que els grups els tenia una miqueta més clars als que volia fer.
D'acord, d'acord, d'acord.
I a partir d'aquí, quines són les dades que podem trobar d'aquests grups dins del teu llibre?
Què és el que has tingut en compte a l'hora de parlar amb ells,
a l'hora del que buscaves per poder després oferir-lo al llibre?
Home, jo he intentat...
En el llibre, la primera part és una miqueta com la biografia de cadascun dels grups, no?
Una miqueta, doncs, això sí que ja és més habitual, no?
Explicar, doncs, qui eren, d'on van sortir, quins discos van gravar, com van acabar,
una miqueta el com i el per què de cadascun d'aquests grups, no?
I després, la segona i la tercera part són més, diguem-ne, analítiques,
també de temes que m'interessaven, no?
Primer, una miqueta, quin era el context en què funcionaven aquests grups,
perquè jo crec que explica molt, doncs, bueno, primer, el que van aconseguir,
de quina manera van aconseguir i el que ens ha quedat, no?
I llavors, doncs, explicar, doncs, el context a nivell de, doncs, de les dificultats tècniques,
per exemple, de formació, que no n'hi havia, evidentment, per fer música rock,
de trobar els instruments, tot el tema de les actuacions en directe,
tot el tema de les discogràfiques, de les edicions de discos,
els mitjans de comunicació, una miqueta tot el que és la censura, també,
una miqueta la influència, diguem-ne, del règim franquista.
Que també la van patir, sí.
Sí, sí, per tant, tot el que era el context, diguem-ne, de social i industrial,
per qui volgués en aquell moment ser músic,
i després hi ha l'última part, que és més curteta,
però que també té, també penso que té el seu interès,
és intentar una miqueta també fer l'anàlisi d'aquests grups,
pel que fa al que és el seu impacte, diguem-ne, social i ideològic,
també en un moment important, no?
Perquè estem parlant exactament d'això,
de l'època de la lectura franquista,
quan ja comença a flaquejar, per dir-ho així, no?
I que, per tant, és un moment de canvi
en què la gent comença a plantejar-se nous horitzons
i noves perspectives, no?
Aquest llibre explica més o menys com tens pensat
de fer la presentació demà a les 8 de la tarda
a la capsa de música.
M'imagino que tot això que ens estàs explicant ara
ho has de tornar a explicar o ho tens preparat d'alguna manera amb convidats?
Sí, no, aquí a Tarragona, la setmana passada vaig fer la presentació a Barcelona
i sí que van venir alguns dels entrevistats, no?
Allà ho van fer més, potser més tipus tertúlia informal.
Aquí també serà molt informal, no?
Però, bueno, però sí que en aquest cas sí que hi ha un, entre cometes,
un presentador oficial del llibre,
tot i que tampoc no sabem bé el que explicarà.
Sí que m'ho puc imaginar, però no ho sé,
no està pactat i, per tant, serà el que ell cregui,
que és el Joan Reig dels Pets, no?
D'acord.
Perquè ell sí que és una persona que també, diguem,
sempre ha demostrat un interès i un respecte, no?,
per tots aquests grups.
Sí.
I, bueno, sent aquí a Tarragona,
fer venir algú de fora em semblava que, doncs,
que tampoc potser no valia la pena.
I, en canvi, doncs, bueno,
jo no el coneixia de res el Joan Reig
i la veritat és que la vaig a saltar pel Facebook.
Què em dius?
Sí, sí, sí.
Veus que coses més bones poden arribar a fer el Facebook,
perquè te n'adonis, eh?
Correcte.
No, i la veritat és que el dia que vaig quedar amb ell,
que li vaig portar el llibre,
vam estar xerrant
i vaig veure molt clar que, bueno,
que segur que ell dirà coses interessants
perquè és un fan, diguem-ne.
Sí, sí, i una amant de la música, eh?
Sí, sí, sí, això és veritat.
I més o menys, comença ara a les 8,
es farà aquesta presentació.
Jo saps que comentava a l'inici de l'entrevista
que la gent dels Cirex
és previst que vinguin a casa nostra a Tarragona
d'aquí a pocs dies.
No recordo ben bé ara la data.
Sí, crec que el 21.
El 21, no?
De desembre, sí.
Al Palau de Congrés, això sí que ho tenia entès.
Ja saps que t'has de tensar per donar-los el llibre
o potser ja els has fet arribar?
Bé, estic tot just ara començant a distribuir-los, no?
Perquè, si em permets fotre el meu rotllo...
Endavant, endavant.
No, una cosa que també és interessant, no?,
és que el llibre, o sigui, el que és la recerca,
diguem-ne, des de la pròpia Generalitat
em van demanar permís per editar-la, ells, com a llibre.
El que passa és que, com que jo després em vaig encantar,
això sí que una part va ser culpa meva,
que em vaig encantar, perquè estava molt atabalat de feina,
i vaig trigar molt a entregar-les la versió ja per publicar,
pel mig s'havia consolidat una cosa que es diu crisi
i que es diu retallades, i...
Ai, no m'ha sonat de res, això que m'estàs dient.
Sí, exacte.
I llavors em van dir, mira, ara mateix el que hem decidit
és que tota aquesta col·lecció,
perquè això formava part d'una col·lecció, diguem-ne, oficial,
l'han dit, sortiran només en versió digital.
Per tant, el llibre, de fet, està en PDF
i qualsevol... està penjat a la xarxa
i qualsevol persona que l'interessi se'l pot descarregar.
Jo el que sí que vaig fer és que, bueno,
em sabia greu, diguem-ne, no tenir una edició en paper,
fins i tot pensant en el que tu comentaves, no?
En aquesta gent que havia sigut prou amable
com per deixar-se entrevistar i per perdre el temps amb mi,
doncs vaig pensar, bueno, aquesta gent, si els envio un PDF,
diran, vaya impresentable, no?
I al final el que vam fer és, bueno,
mitjançant una campanya de micromecenatge,
doncs hem fet una petita edició de 200 exemplars, no?
Molt bé.
I ara estem, doncs, en la fase de repartir-los, no?
Tant el que tu deies, bueno, tant això,
tant a les persones que jo els vull fer d'obsequi
perquè, doncs, van ser entrevistats
o perquè han col·laborat d'alguna manera,
com la gent que va posar, doncs, el seu granet de sorra
i els seus dinerets i que tindrà el seu exemplar,
a més d'algunes altres recompenses que tenim, no?
I, tot i això, queden exemplars,
és a dir, que si algú vol aconseguir el llibre,
el pot aconseguir, o venen a la presentació...
Ara sí que estic fent la...
No, no, no, endavant, endavant, no, no, no...
La cunya, eh?
Ja veus que no et destorbo, eh?
No et destorbo que t'estic sentint a tant a mena.
Endavant, endavant.
Doncs la cunya felicitària.
Qui ho vulgui fer llibre té dues opcions.
Passar-se demà per la presentació
o, de fet, passar-se en qualsevol moment una mica per la capsa,
que és on tenim la seu de l'Associació de Músics
i que, de fet, l'editora del llibre és l'associació, en aquest sentit,
o fent, diguem-ne, posant-se en contacte
amb l'Associació de Músics de Tarragona,
doncs pot aconseguir el llibre per un mòdic preu.
I el llibre és fabulós.
Què has de dir?
Què has de dir de la teva criatura?
Què has de dir de la teva criatura?
Encara no diu papa i mama?
No, no.
Però ja començarà a caminar.
Tu no t'amuinis que començarà a caminar solet, eh?
Solet.
En aquest cas, que és nen, no?
Perquè és el llibre, no?
Sí, sí, sí.
Doncs, que espero que demà hi vagi molt bé,
que, a més a més, recordem que, clar,
la capsa de música no és molt gran
i que si tothom ha de venir,
i esperem que sigui moltíssima gent,
que vagi una miqueta abans de les vuit,
que a les vuit és previst que es faci la presentació del llibre,
però que vingui una miqueta abans, que també estarà bé, no?
Per començar a fer una mica de caliu.
Molt bé, perfecte.
Guillermo, Guillem, és que no sé si dir-te Guillermo, Guillé, Guillé...
És igual.
Moltes, moltes gràcies per haver-te'n a trucar a Tarragona Ràdio, com sempre,
i que els esperem a tots, ja sigui a la capsa de música
o a través del que em deies abans,
d'aquests diversos llocs on podem trobar el teu llibre,
i que esperem, que dèiem, que vagi tot molt bé.
Gràcies.
Perfecte, gràcies a vosaltres.
Adéu-sia, bona tarda.
Els joves queren ser felices.
Els joves buscan la amistad.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.

El tiempo sigue sin pasar
Y son tus besos y tus recuerdos
Que vuelven y que guardan nuestro amor
Gracias por ver el video