.
No, no, que no, que no s'ha de perdre mai el fil.
Beta, bona tarda.
Beta, a veure, que no l'hi he posat ara, ara.
Beta, bona tarda.
Hola.
Que no t'ho he posat, és culpa meva, eh?
Que el volumen estava baixadet, baixadet, eh?
Sembla que sí que ha sigut castigat, eh?
Se sentia una mica així...
Una mica estrany, una mica estrany.
Sí.
Que tal?
Estava en òrbita, per això avui he trigat una mica...
I a més, avui comentàvem abans d'entrar...
I dic, oi, si aquest és el darrer programa que fem,
ja no tornarem fins la setmana vinent, no l'altra.
Com aquí que diu, fins l'any vinent, Beta.
Fins a l'any 2014, sí, sí.
Fins al 2014.
Sí, sí.
Que sembla que hagi de ser el que dèiem, d'aquí a tres setmanes, com a molt.
Sí, sí.
Bé, bé, doncs sembla que el temps passa que vola.
No.
I nosaltres aprofitarem aquesta inèrcia voladora
per parlar de dues notícies que fan referència a això, a vols, no?
Doncs vinga, sí.
Home, ja que em dius que el temps vola,
parlem de notícies que volen, avui estarem sense pisar el terra.
Home, doncs...
Sense trepitjar, perdó, parlem amb propietat.
Després aterrarem, aterrarem perquè volem fer una recomanació de regals.
Entrarem en l'apartat de regals, sí, perquè com s'acosta en la dalt,
doncs hem de parlar de regals.
Doncs mira, aquí estaré molt alerta i molt atenta al que diguis.
Però és que nosaltres som especials, el que farem serà, a veure com ho diria,
no recomanarem regals, sinó que recomanarem coses que no s'han de regalar.
A veure, llavors, m'estàs despistant, però són coses que s'han de poder regalar...
No, el que no s'haurien de regalar.
El que no s'hauria de regalar.
També estaré alerta, per si de cas.
Que no se sap mai, eh, Berta?
I és més, és més, encara finirem més la punteria i anirem per una cosa que no hauríem de regalar.
Una cosa tecnològica.
Una cosa tecnològica.
Que no hauríem de regalar.
I donaràs noms i cognoms d'aquesta cosa tecnològica?
Sí.
Home, puc avançar que es diu High Call.
Ai, no tinc ni idea de què m'estàs dient.
High Call.
No sé el que és.
No, no sé el que és.
High Call.
High Call.
High Call.
Home, sona fins i tot interessant.
Doncs això no s'ha de regalar.
No s'ha de regalar.
És que som aixies.
A la Terra Plana estem una mica especials.
Som una mica especials.
Bé, doncs, avui dimecres, dia 18,
és curiós perquè ens trobem al mig d'una tempesta voladora.
Perquè dilluns, dilluns va allunitzar, no a terra,
va allunitzar per fi aquella nau xinesa que en parlava la senyora passada.
És veritat, sí que ho vam dir,
que els xinesos també s'havien apuntat a la carrera espaial
i que ja havien enviat ja la seva nau, en aquest cas, no?
Doncs, dilluns, la Xina va arribar per primer cop a la Lluna
37 anys després de l'última missió que va ser de la antiga Unió Soviètica.
Anda.
O sigui, 37 anys després,
sense que cap humà tornés a posar cap objecte a la Lluna,
doncs la Xina...
Ho ha aconseguit.
Ho ha aconseguit, sí, sí.
Se n'ha passat, em parlàvem,
i doncs la missió ha tingut èxit,
perquè doncs aquestes coses, esclar,
em parlàvem de llançament,
que trigaria uns dies a arribar,
aquest satèl·lit que està al voltant nostre,
però esclar, una cosa és sortir,
i l'altra cosa és arribar, no?
I sembla ser que va arribar bé.
Ah, fantàstic.
Sí, sí, sí.
El que va començar bé, va acabar bé també.
Bé, i tornem a insistir en això,
que 37 anys després que l'URSS realitzeix,
l'URSS era l'antiga Unió Soviètica,
Unió Soviètica, sí.
Sí, doncs realitzeix l'anterior allunyatge
d'un artefacte fabricat per l'home,
la Xina va aconseguir fer arribar a terra de la Lluna,
això sona una mica així, a terra de la Lluna,
la sonda Chang'e3,
te'n recordes, no?, la Chang'e3,
reactivant una branca de la carrera espacial
l'exploració lunar que semblava oblidada
des de les grans fites dels anys 60 i 70,
o sigui, des d'aquells anys que va ser la cosa molt...
Home, quan va arribar, per primer...
El home va arribar l'any 69, però...
De la moda als Estats Units.
Sí, sí, va ser l'any 69,
però abans d'arribar l'home també es van fer proves
i també van fer aterrar objectes per provar,
perquè no podíem fer arribar l'home
sense haver provat abans, no?
O sigui, durant tot els anys 60,
tant l'Unió Soviètica com els Estats Units
van fer arribar objectes a la Lluna
per provar si era possible
i quan van comprovar que sí,
que la cosa podia ser efectiva,
és quan als Estats Units se van avançar els russos
i van col·locar tres astronautes
i els van fer allunitzar allà, no?
Després, l'any 70, si no vaig equivocar,
l'any 71 és quan els suètics també van aixafar la Lluna, no?
Bé, la qüestió és que
va haver aquestes trocades d'afervescència lunàtica
i van ser els 60 i els 70, no?
Doncs bé, la tercera emissió de les sondes lunars xineses,
la Chang'e, batejades així en un hor,
ja ho vam dir també la setmana passada,
en un hor a la desa que, segons llegendres orientals,
viu a la Lluna,
va aterrar amb suavitat en el satèl·lit terrestre,
gairebé sense aixecar pols lunars,
12 dies després d'haver sortit de la base de Xinjiang.
Xinjiang, és que clar, tenen uns noms
que anava el que és en Déu, eh?
Això de Xinjiang, doncs no recordo un...
Un dibuix animat.
Sí, un dibuix animat, no?
La maniobra es va iniciar en la més propera de les òrbites
en la qual la sonda s'ha situat els darrers dies,
a 15 quilòmetres de la superfície Selenita.
Oi, Selenita, eh?
Sí, sí, sí.
És que són d'aquells noms que dius...
Sí, però és curiós, no.
L'Enterprise, d'aquí a res sortirà l'Enterprise...
Sí, perquè, esclar,
si la Lluna antigament s'anomenava Selene
i els suposats habitants de la Lluna,
que encara no s'han trobat,
però vés a saber que algun dia
sortint de l'amagatall,
són Selenites, no?
Doncs, bé, aquesta nau xinesa
es va situar en aquests darrers dies,
a 15 quilòmetres de la superfície Selenita,
des d'on va començar a desaccelerar la seva velocitat original
de 1,7 quilòmetres per segon.
Descrivint una paraula descendent,
la nau es va col·locar en posició perpendicular sobre la Lluna,
a uns 100 metres d'alçada,
i des de la mateixa es va limitar a planejar
fins a la zona de Sinus i Didum,
que és l'abadia dels Heroides
i és com una mena de cràtet molt gran, no?
I és això,
és una àmplia plana basàltica
mai abans esplorada,
que els xinesos,
en lloc d'anar on havien anat els russos
i els americans...
Ja ja sabem el que hi ha,
no m'ha de fer una altra història.
Van anar a aquesta plana basàltica
que no s'havia esplorat fins ara,
que era la Sinus i Didum.
Ah, no.
Doncs sí.
No, no, és curiós, no?
Sí, sí.
I totes les informacions
que hem trobat sobre la notícia aquesta
remarquen el fet aquest
que va ser un allunyatge molt suau.
Ah.
Sí, perquè totes les notícies
que hem vist remarquen el mateix, no?
Que la nau va planejar suament
fins a tocar la Terra de la Lluna
gairebé sense aixecar la post lunar.
O sigui que, a diferència de les naus
soviètiques i americanes,
que arribaven als anys 60 i 70,
es veu que la pulseguera era considerable
perquè es veu que l'hora de s'acceleració
aleshores no estava tan perfeccionada.
I els xinesos han trobat un sistema
que se va posant soument, soument,
i s'aixeca dins de pols, no?
Ja saps que aquí prendran nota
segurament que tant els americans com els russos
i els veïns de la Xina, els japonesos,
que també faran també les seves.
Sí, sí, sí, estan allà espiant,
però és una manera d'arribar a la Lluna
sense fer molt de soroll, no?
Una manera amable, no?
Sí, fins i tot educada, allò que dius,
podem posar-nos aquí.
Sí, sí, podem posar soument,
sense tremolar, sense tancar res.
Home, si t'has de posar soument,
vinga, veniu, no?
Sí, doncs...
Mira, m'alegro perquè dins del què han tingut respecte
de cara a allà on van.
És el que tenen els xinesos,
que són molt respectuosos de cara a...
Sí, en aquest sentit, doncs,
es veu que la seva filosofia és diferent
que la dels americans.
Americans i russos.
Però, a veure, la filosofia,
a l'hora de fer anar les coses, no?
O sigui, en aquest sentit,
doncs, han tingut una mica més de tacte,
de cura a l'hora d'arribar a la Lluna.
Ara, els terminis o les finalitats
semblen que són les mateixes, no?
Si hi poden trobar alguna cosa a la Lluna,
nyac, per mi.
Home, clar, i a més a més
l'explotaran fins a la societat...
En aquest sentit,
potser ho faran amb més delicadesa
o amb més delicadesa,
però els xinesos van a la Lluna com...
I tu ja saps què passarà, segurament,
que depèn del que trobin,
primer ensenyaran l'original
i a partir d'aquí ja...
a base de còpies.
Sí, sí.
Bé, doncs...
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
Bé, doncs, la...
Ja hem dit això,
que ha estat un aterratge molt suau.
la zona és una aèria de la Lluna
que encara no ha estat explorada,
o sigui que van aterrar en Ignoto,
Ignoto, eh?
Sí, sí, sí, sí.
I pocs minuts després d'aterrar a la Lluna,
la Xen E3 ha desplegat els panells solars
per començar a acumular energia necessària.
D'aquesta manera,
d'aquí a unes hores,
després de desplegar aquests panells,
la nau va desplegar el robot mòbil al YouTube.
Te recordes que també vam parlar del YouTube?
És a dir, que vam fer una mica de conya,
ai, perdó, de broma, fins i tot.
Sí, sí, sí, perquè ho vam pronunciar a la xinesa, no?
Yutu!
Era Yutu!
Doncs, sí, sí, sí, sí,
aquest robot, doncs, ja s'ha desplegat,
i aleshores, doncs,
la Xina,
amb el desplegament d'aquest robot mòbil,
ha marcat una altra fita,
ja que és l'únic país que fins ara
ha desplegat robots mòbils a la Lluna.
O sigui que fins ara,
l'únic que ho havia aconseguit
era els antics soviètics
l'última vegada fa 40 anys.
O sigui, fa 40 anys
els russos sí que havien desplegat
alguna mena de robot mòbil
d'aquella època, no?
Però els xinesos, doncs,
han marcat una altra fita per dir,
ara tornem una altra vegada
i...
Ho farem de la nostra manera, no?
Sí, sí.
I el País Asiàtic busca a llarg termini
portar astronautes al setèl·lit terrestre,
tot i que encara no hi ha una data fixada,
s'espera que això passi cap al 2020,
una època en la que el País Asiàtic
també espera tenir una base especial
permanent orbitant a la Terra.
O sigui, sembla que ells van pel seu compte.
O sigui, en lloc d'afegir-se
a l'Estació Especial Internacional,
han pensat, aquí hi ha massa gent,
nosaltres anem pel nostre compte...
Home, que segurament que de cara més endavant
si necessiten ajuda d'alguna manera,
segur que no dubtaran en demanar ajuda
si la necessiten.
Sí, sí, sí.
Però ara mateix, anem a la nostra,
ho farem com ens ha de fer-ho a nosaltres...
Bé...
I espero que els hi surti bé, també, no?
Sí, no, no, si la qüestió és que és investigació
i és pel bé de la humanitat,
doncs no hi ha res a dir, no?
I ara, per acabar l'article,
el comentari és el fet que...
Per què es diu aquesta sonda Chang'e3?
Doncs bé, la Xina va llançar la seva primera sonda,
l'UNAT, al Chang'e1, l'any 2007,
i la segona, a l'E2, el 2010.
O sigui que aquesta, que és la que ha arribat a la Lluna,
i l'altre eren sondes que només s'orbitaven, no?
Aquesta ja l'han fet aterrar,
doncs no sabia dir d'altra manera que l'E3.
I l'anterior llunyatge controlat d'una nau
va ser el de la sonda Lluna 24
de l'extinta Unió Soviètica el 18 d'agost del 1976.
O sigui que fa 37 anys.
Déu-n'hi-do.
O sigui...
Hi ha 37 anys que estàs dient.
O sigui, el 18 d'agost del 1976,
els antics soviètics, ara russos,
doncs feien aterrar la sonda Lluna 24,
i des d'aleshores, res, fins ara.
Però jo crec que encara així,
que encara que no hi hagi hagut res,
jo crec que sempre hem estat pendents de la Lluna.
No, a veure, la investigació sempre s'ha fet
perquè s'han enviat sondes
i s'ha anat investigant la Lluna.
El que passa és que no s'havia tornat a fer aterrar cap sonda.
Saps?
O sigui que la Lluna sempre ha sigut objecte d'investigació.
Sempre, sempre ha estat...
Jo crec que el que t'anava a dir és que sempre ha estat observada
i s'han enviat sondes
i fins i tot ara va haver-hi una molt espectacular
pel cas de la NASA.
I aquesta va aixecar molta porceguera i mai més ben dit.
A diferència dels xinesos que han tingut una mica més de tacte,
doncs fa...
Penso que fa un parell d'anys que el temps corre que vola,
això com el 2013 que s'acaba.
Doncs també no t'ho puc dir si ara fa dos o tres anys,
però que els de la NASA van enviar un satèl·lit o una sonda
també orbitant al voltant de la Lluna
i quan va fer totes les fotografies, cartografies
i tot se la va mirar per radiografia...
Sí, per activa i per passiva.
Sí, sí, li va fer fins i tot una radiografia
que li veureu totes les intimitats.
Ah, sí, per la Lluna.
Doncs els nord-americans van dir
i ara fem una cosa una mica especial.
Aquesta sonda la farà esclatar a la superfície de la Lluna
i així veurem tots els efectes que fa
quan la Lluna rebia impactes de meteorits.
I la Lluna contentíssima.
Ah, sí, hi ha una altra, no?
Aquesta sonda nord-americana la vam fer esclatar a la superfície lunar
que amb un telescopi es va haver una gran polsegada
i bé, doncs, per comprovar, a veure què passava
si fiem esclatar això.
En aquell moment, els selenites ens sembla que no van estar gaire contents
amb els habitants de la Terra.
No, ni els selenites ni ningú, jo crec, eh?
Sí.
Sí, doncs, això és testimoni que la Lluna,
no, no, durant aquests 37 anys ha sigut objecte
i en aquell moment no es va poder aterrar ja
perquè no es va fer aterrar la sonda,
sinó se la va fer estrellar.
Així que la van fer estrellar, no?
Una cosa és estrellar una sonda per veure què passava
i una altra cosa és allunitzar o aterrar, no?
I en aquest cas, doncs, per això aquests 37 anys
sense haver allunitzat, no?
Ara.
Han passat coses, han passat coses,
com aquesta que t'ha d'escriure i d'altres.
Bé, ara fem una miqueta de ciència-ficció.
Sí.
Bé, o no, depèn de com.
Ah, tu imagina't que els xinesos han arribat a la Lluna,
comencen a investigar allà amb aquest robotet que han enviat
i aquest robotet troba alguna cosa excepcional
perquè estan en una part que encara no ha estat explorada.
Sí, sí, sí, ingota.
O sigui, que pot passar, no?
No ha explorada, sí.
I troben aigua.
Anem a veure, que trobin aigua.
Sí, sí, sí.
I que fins i tot puguin arribar a trobar
doncs algun petit ésser viu, una bactèria en aquest cas seria
o a partir d'aquí canviaria tant
la història d'investigació cap a la Lluna, me'n refereixo.
Home, doncs seria molt gros.
I seria un bon mal de cap per la pròpia Lluna, eh?
Sí, sí, per la pròpia Lluna, evidentment.
Fins en aquell moment no n'havíem mirat més.
Evidentment.
En aquell moment s'obria un ventall de possibilitats molt perilloses per la Lluna.
Evidentment. Però és això, no?
De que, esclar, els anys 60, els anys 70 anaven a una zona determinada de la Lluna.
En aquell moment no es va explorar tot aquell territori, no es va trobar res.
Esclar, els xinesos han dit, doncs si allò ja està explorat, doncs anem a una altra banda.
I qui sap que allò, doncs, per sort, doncs, per casualitat trobin alguna cosa, no?
I, esclar, doncs seria la cosa molt gran, no?
Seria una altra d'aquelles històries que haurien signades per sempre.
Allò que diu, sí, sí, que són els sortits en arribar i serien els primers en trobar una cosa interessant, no?
Però també han anat en un lloc, el que dèiem abans, també han anat en un lloc en què ara per ara ningú més s'havia fixat de la part de la Lluna.
I mira que la Lluna és gran, eh?
Sí, sí, no, no.
Encara que nosaltres la veiem petita totes aquí.
No, i si algun dia hi va a altres països de la Terra, que també estan els japonesos,
i els hindús, que també volen entrar en aquesta carrera, doncs, imagina't també els hindús,
que també al cap de cinc anys diguin, enviem també un satèl·lit, una sonda, i també la fem aterrar,
i també anem a una sonda en una explorada, i siguin ells els que trobin la cosa, no?
No, no, jo t'ho dic, ara aquí està obert...
Està obert a aquestes potències emergents, no?
Aquí diuen els hindús, també diuen els brasilers, que també estan en això.
És un d'aquests països emergents que volen ser, el dia demà, grans potències, no?
I no es volen quedar, doncs, lligades a la Terra, sinó també volen fer el pas a l'espai, no?
Bé, doncs, deia que avui, dia 18, estava en el mig d'aquesta tempesta de vols.
Ah, és veritat, sí, perquè avui seria com un dia de pausa, o com saps els huracans, a l'ull de l'huracà,
que hi ha al mig...
Sí, que diuen que allà és com més tranquil que està.
Això mateix, és molt tranquil, n'hi ha turbulències, n'hi ha res, n'hi ha res, no és l'ull de l'huracà,
allà hi ha tranquil·litat, això sí, ha passat la destrucció i es posa a tornar,
perquè, esclar, estàs al mig d'allí i no passa res.
Doncs, aquest 18 és com si fos l'ull de l'huracà perquè, després d'aquesta notícia del dilluns,
doncs, demà ens espera noves vibracions, noves experiències.
Sí, perquè demà es llança el projecte Gaia, que en vam parlar nosaltres també.
Sí, és veritat.
Sí, vam dir que el dia 19 de desembre es llançaria, i si no hi ha cap canvi,
el llançament de Gaia serà aquest proper 19 de desembre, al dematí,
des de Curu, a la guaina francesa.
Aquest és un projecte de l'Agència Espacial Europea, no?
I expliquem breument què és això, ja ho vam dir fa una setmana.
Sí, sí, sí, però recordem-ho, si ets clar.
Doncs el projecte Gaia, de l'Agència Espacial Europea,
crearà un mapa estelar tridimensional extremadament precís
a través de la galàxia, de la Via Làctria i més enllà.
i també serà per controlar els seus moviments que codifiquen l'origen
i posterior evolució de la Via Làctria.
Les mesures electrofotomètriques proporcionen les propietats físiques
detallades de cada estrella observada,
caracteritzant la seva lluminositat, temperatura efectiva, gravetat i composició elemental.
Aquest 100 estel·lar massiva proporcionarà les dades observacionals bàsiques
per abordar una àmplia gama de problemes importants
relacionats amb l'origen, l'estructura i la història evolutiva de la nostra galàxia.
O sigui, un gran nombre de quàssers, galàxies, planetes cristalsolars
i cosos del sistema solar seran mesurats al mateix temps
i tot gràcies a Gaia, que és aquest satèl·lit
que tindrà l'encàrrec de fer aquest mapa estel·lar tridimensional.
I hem dit això extremadament precís.
Molt bo, eh?
És que serà fantàstic quan tinguem els resultats.
És un projecte de tecnologia, però d'última tecnologia.
perquè gràcies a Gaia, que tu puguis agafar i les estrelles puguis saber
la seva composició, la temperatura, la seva luminositat, la seva gravetat,
això ja s'afina molt.
Fantàstic, fantàstic.
És que necessiten aquestes dades per fer aquest mapa tridimensional.
Ah, clar.
I es vol saber tot de les estrelles, no?
I aleshores, doncs, ens faran servir mesures tan complicades
com aquesta que acabo de dir, que fins i tot la paraula fa respecte,
que és espectrofotomètriques.
Espectrofotomètriques.
Costa de dir, eh?
És clar, sí, sí.
Quines paraules trampa que caus just, eh?
Sí, sí.
Espectrofotomètriques.
Espectrofotomètriques.
És una mesura ja d'última generació, saps?
Per poder fer aquest mapa tridimensional.
Jo m'imagino poder veure aquest mapa tridimensional.
Doncs ho podràs, ho podràs veure.
És el que dius, ostres, que bé, es poden tocar amb les mans les estrelles, no?
Quan envien imatges, eh?
Quan comenci a funcionar gaire i comenci a enviar imatges,
serà allò que, com si entressis un planetari,
i com dius tu, el nama, podries tocar les estrelles.
Jo recomano, ara que hem dit això de tocar la mà les estrelles,
que, de tant en tant, marxem a la muntanya
i veiem que aquí, normalment a Tarragona,
sí, quan sortim, depèn de quin lloc esteu,
ens podeu veure més o menys estrelles.
Sí.
Però a la muntanya, clar, no hi ha tanta contaminació lumínica,
a la qual cosa, doncs, sembla que siguin acabades de pintar.
Això mateix.
Perquè surten milers d'estrelles.
Milers, milions, milions.
Allà on no veus, es dibuixen petites estrelles.
Estan difuminades.
És que n'hi ha tantes que no cal fer servir l'espectro fotomètric.
No, no, no.
És que amb els ulls...
A la muntanya no.
Amb els ulls gairebé les podem veure allí.
I si heu estat previsors i heu agafat,
doncs, potser fins i tot una petita tombona,
pot ser meravellós.
Sí, sí, sí.
No, és una recomanació que nosaltres ens hi afegim,
perquè el cel de la muntanya, doncs, és...
És màgic.
Jo diria que és màgic.
És màgic.
I és que no t'ho acabes.
T'hi pots estirar al terra la gespa i no, no, no, no.
És quan te n'adones, eh?
A mi he quedat així pensant, no?
És quan te n'adones que el petit que som nosaltres,
que som un puntet...
De cart.
dins d'aquest gran univers.
No, no, no, no som ni un puntet.
Som un granet de sorra, una gran platja.
Sí, un granet de sorra, no?
Esclar, i quan veus tants i tantes estels i tantes galàxies
i ve tot el cel tan tan il·luminat,
penses, potser que siguem sols.
És quan te fas la pregunta aquesta, no?
Jo suposo que tota aquesta gent que han fet pel·lícules
en ciència-ficció o investigadors
que han buscat vida més enllà de la Terra,
alguna vegada de la seva vida
s'han anat a la muntanya,
han vist aquest estel d'estels
i s'han fet la pregunta,
s'han fet la pregunta de dir,
jo penso que amb tant d'estels
i al voltant d'estels dels seus planetes,
com passa aquí a la nostra galàxia,
doncs és impossible que estiguem sols.
Ara, quan arriba el contacte, doncs...
Quan ells vulguin.
Quan ells vulguin, això mateix.
Doncs vinga, va, ve que...
A més d'aquest i així, eh?
Sí, sí, sí, deixem-ho així, deixem-ho així.
Va, el regal a la costa de Nadal,
el regal que no s'ha de fer.
Vinga, el que no s'ha de fer.
El que no s'ha de fer.
Vinga.
Guants per parlar per telèfon.
Guants per parlar per telèfon?
Sí.
Per què? No.
Mira, és això.
Què dius?
Fas aquest gest i parles així per telèfon.
Sí, són uns guants que porten dos terminals
i amb el dit polsa i el dit no sé quin és,
tu els coneixes així.
L'altre, l'altre...
Si l'altre de l'altre punta,
jo no es conec el polsa.
Home, i el cor que és del mig, no?
Bé, doncs no, però tu fas servir els dos
i fas així.
Ai, que vas dir el petitet, si ho tinc, eh?
No, és el petit, aquest és el...
Aquest és el petit?
Ah, sí, sí, sí, el petit.
Home, l'amor de Déu.
Sí.
Doncs el dit petit i el dit gros, per entendre'ns,
que fan de telèfon.
Fan de telèfon.
Amb un guant.
I així és com és el guant?
No, el guant és un guant.
El que passa és que aquests dos dits
té terminals i tu parles
amb un, sents el gros,
sents la persona que en parla
i amb el petit parles.
T'ho dic una cosa,
de cara a les criatures serien contentíssimes.
Home, sí.
Perquè serien coses extraordinàries.
Jo marcaries, ho tindries a la planta de la mà,
ho tindries per poder marcar.
o només és per rebre trucades.
Ah, a veure, mira.
A veure, a veure, a veure com funciona.
No me l'estàs venent bé.
A veure, a veure, a veure.
Mira, l'invent es pot connectar
com el terminal mòbil
mitjançant tecnologia Bluetooth, no?
I el fabricant italià HiFan
ofereix una innovadora solució
per a utilitzar telèfon mòbil
durant l'hivern.
Els seus guants,
denominats HiCall,
era el que dèiem abans,
HiCall,
són compatibles amb qualsevol mòbil
dotat de tecnologia Bluetooth.
Té l'avantatge que es configuren
com uns mans lliures
que resulta adequat
per als que practiquen esport a l'àrea lliure
o per als dies de molt de fred.
Esclar, tu estàs a la neu,
un país de...
Sobretot som per països nòrdics, no?
Tipus Suècia, Finlàndia,
allà el Gulag de la Rússia,
allà a Sibèria, vaja.
Doncs que fa molt de fred.
Esclar, i tu,
en el fet que fa que estàs a 30 sota zero,
tu has de treure-te els guants
i agafes el telèfon, no?
Si tens nassos, no?
De fer-ho.
Doncs no cal que et treguis els guants.
Clar, perquè ja et treguis.
Fes servir els guants per trucar.
Llavors és una bona idea
que això el compri, si volen, home.
Ja, però a mi em va fer molta gràcia
i...
i dius...
Dius, home, cal això?
Cal?
Per això que nosaltres portem una mica la contrària
i hem pensat, home,
és una mica així de riure.
Però és cert, eh?
És cert.
És un guant que se comercialitza
i aleshores, doncs,
diu que permetem fer trucades
o contestar-les sense necessitat
de manipular el telèfon,
inclouen fibres capacitatives
a l'extrem del dit índex
per poder...
És l'índex, el petit?
És l'índex.
Veus, veus?
Sí.
Per poder fer servir les pantalles tàctils
i a més d'una unitat de transmissió
i una bateria que estan amagades
a la part del canell del guant esquerre
sota els botons de penjar
i despenjar la trucada.
O sigui, els canells hi ha els botons
per penjar i despenjar, eh?
I també compta amb un diminut port de càrrega
de tipus micro USB
accessible des d'una ranura
situada a la vora del canell del guant.
Els preus tenen un radi d'acció...
Bé, no, espera, espera, espera.
Ara parlem de redirecció, no?
Perquè et serveixi,
perquè el bluetooth per què serveixi.
Els radi d'acció són 12 metres
i una autonomia 10 dies en moda d'espera
i de 20 hores en conversa.
Tant el micròfon com l'auricul·lar
estan amagats a l'extrem dels dits.
És això, no?
Que dèiem.
I ara sí, els preus.
Els guants high call
es fabricant de color gris o negre
i en talles per home o dona.
La versió en pell costa de 100 euros
però alguns models costen a partir de 10 euros.
que et sembla?
Bé, no, està bé.
Hi ha els de pell.
M'agrada més els 10 euros.
Els de pell, doncs, són ja selectes
però hi ha preus populars a partir de d'aquí.
Bé, ja està bé.
Doncs aquest és el regal que no s'ha de fer per nena.
Molt bé.
Què et sembla?
Bé, no, perquè no el tens.
Al millor si el tinguessis, diguem,
jo veiessis que és pràctic.
El que passa, clar, t'imagines?
Estàs conduint la moto?
Que tu que tens moto, et truquen?
Sí, però és que en el cas que...
Clar, en el cas no pots.
No, però ja existeixen mals lliures en el casc.
Clar, vas al carrer i te notes així.
Clar, al final t'arriba en un moment que t'agafen una rampa.
Home, però és original, no?
Sí, ja vas diferent.
Ah, tu vas pel ramb en aquests guants
i comences a parlar així.
Hola, què tal?
Hola, com estàs?
Sí, sí, sí.
I estàs allipatent la ramba.
I tothom se t'ha quedat mirant.
Ja passava abans amb el mòbil,
te recordes que la gent fotia uns crits?
I tu dius, què passa?
El regal que no m'havien de fer per Nadal,
però me l'han fet i ja està.
Ja ho entenc com sigui.
Això sabeu que no us ho han de fer aquest regal
perquè pot fer una miqueta de riure.
Però bé, doncs acabem
i després a terra a la terra parlant dels guants.
Vinga, la mala música, que si no la podrem sentir, eh?
Sí, sí, sí, tornem a l'espai
i en aquest cas anem a Planeta de Vinília.
Avui és l'últim dia, hem fet una mica de més.
Anem a aquest Planeta de Vinília, que està ple de vinils
i avui tenim una petita joia,
una petita joia del any 1994.
Vinga, aquesta joia, a veure.
I és una cançó que res, d'aquí quatre dies farà 20 anys,
però ha sobreviscut bé.
Vols que comenci a posar l'allà de fora?
Sí, comença a la posar, comença a la posar.
Vinga, toca la Sam.
Toca la Sam.
Sí, perquè aquests 20 anys li han sentat molt bé,
molt, molt, molt bé,
perquè és un grup que en el seu moment ja experimentava,
anava una mica més endavant.
Es diuen Aula Magna,
però abans de ser Aula Magna van ser Piràmid,
un grup que feia experiments amb música electrònica,
sí, música electrònica en català.
I en aquell moment, esclar...
Aquest moment era estranyíssim, eh?
Era estranyíssim.
Anava un pas endavant pel que se feia aleshores, no?
Esclar, i tothom es deia,
on van aquests fent aquesta música tan rara, no?
Esclar, han passat 20 anys,
i ara dius, home, no ho feien tan malament.
I com anava un pas endavant,
doncs aquests 20 anys els han sentat molt bé, no?
I després de ser Piràmid van ser, com he dit, Aula Magna,
i van treure aquest disc del 1994,
que es deia El País dels Reis,
i obria la cançó del mateix títol del disc, no?
El País dels Reis, un tema que, bé, doncs...
A mi, especialment, em porta molts bons records,
no sé si a vosaltres,
però jo he escollit el 94, 20 anys,
i doncs és la patria joia que teníem ganes de destapar
per acomiadar-nos d'aquest 2013, què et sembla?
Doncs mira, fantàstic,
i a més a més, és allò que dius,
amb el record, mirem cap al futur.
Això mateix.
Has vist, eh?
Sí, sí, sí.
Amb el record d'aquestes bones cançons
que ens acompanyàvem fa gairebé 20 anys,
pensem que ens espera el 2014.
A veure, a veure, què ens esperarà?
Ai, què ens esperarà?
Bé, parlem de notícies tecnològiques, eh?
Això sempre, això sempre.
Parlem de tecnològiques.
Bé, ja, coses bones, esperem.
Boníssimes, boníssimes festes,
t'esperem de cara a l'any vinent,
ja serà, si no recordo malament,
el dia 8 de gener,
que tornarem a estar aquí,
esperem que et portin també moltes coses als reis.
Els guants, no, eh?
Els guants, no?
No li porteu?
No cal.
Heu dit que ja heu sentit que no,
que reivindica que no li regaleu això.
No cal, no cal, que em regaleu.
Que hi ha moltes coses més que us podeu regalar.
I que tornem amb tu,
és el que dèiem,
de cara a l'any vinent,
bones festes.
Això mateix, que passeu un bon Nadal,
un bon cap d'any,
i no res, ens veiem el 2014
amb més notícies tecnològiques
i esperem que sí,
que serà un bon any tecnològicament parlant.
Això ho esperem tots, gràcies, Berta.
De res, ens veiem.
Adeu-siau.
A reveure.
Adeu-siau.
Però el mercat no ets sol,
d'altres van de res teu,
un fantasma més.
Lluita tu per ser el primer.
Si no vols veure un sóc,
si no vols veure'm més,
no sé per què és tornar del país dels reis.
Si encara vas portant
les caretes de mar,
si no vols veure'm més,
si no vols veure'm més,
no sé per què és tornar del país dels reis.
No sé per què és tornar del país dels reis.
Si encara vas portant
les caretes de mar,
si no vols veure'm més,
no sé per què és tornar del país dels reis.
si no vols veure'm més.
Si no vols veure'm més,
si no vols veure'm més,
si no vols veure'm més.
dirlau-r-siau.
Ayt
Fins demà!