Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
no!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
En sticks!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Era una de les coses, precisament, que es demanava, no?,
de la gent que vingués a gaudir dels concerts,
que també portés el seu granet de sorra,
portés el seu aliment,
i recordarem després, si et sembla,
el Modena, Paco, Melangel,
per què era aquest festival solidari que es va fer?
Digues.
Sí, bueno, aliments se cogió bastante.
Calculamos entre unos 1.200 kilos, 4 palets.
És molt, eh? Està molt bé, eh?
Sí, hubo mucha gente que trajo muchas cosas,
incluso hasta los grupos, vinieron con sus bolsas,
o sea, que la verdad, muy bien.
Tuvimos también una despedida.
A ver, ¿qué sé yo de una despedida?
Explica.
Una anécdota, una anécdota.
Los chavales de, bueno, de Resaca, de Enrique Espera, ¿vale?
Tenían una despedida, bueno, no pudieron tocar,
también los ausentes también vinieron y trajeron alimentos.
Y se ve que entre todos iban de despedida,
cogieron un poquito de dinero
y antes de venir a la floresta,
pasaron por el Carrefour.
¿Qué en dios?
Y hicieron una compra y vinieron cargados con bolsas también.
La verdad es que muy bien la gente.
Y son grupos que no eran, bueno, no van tocar aquests grupos, ¿no?
No, eran grupos que estaban convidados,
pero que por motivos personales no podían tocar
y no volían pasar sin estar por allí
con nosotros y compartir el momento.
I és el que dius, ¿no?
Que seguramente que si, per qüestions personals,
seguramente que haguessin estat también a sobre de l'escenario, ¿no?
Segur, segur.
Sí, bueno, y aparte, por la mañana también se interesaron
por si nos hacía falta algo,
por si tenían que traer ellos algo también.
La verdad es que muy bien.
No, no, pel que estic veient,
ja sabíem que la gent musical d'aquí de Tarragona
era molt bona gent,
però encara m'ho esteu ratificant, ¿eh?
Sí.
Incluso lo del grupo que nos causó baja
por los motivos que ya lo...
Sí, que vam comentar, es veritat.
Estuvieron allí presentes todos,
apoyándonos durante todo el festival.
Estaban allí consumiendo.
Allí con los grupos.
Muy bien, la verdad es que muy bien.
No nos esperábamos un éxito así.
I a més, m'explicàveu també per a d'entenar
que van passar coses extraordinàries durant el concert.
Sí, de fet, un dels grups que havia d'actuar
no estava en cartell.
Eren les maneres de vivir,
perquè un dels components està treballant fora,
sí, i llavors vam fer connexión en directo
des d'on ell està treballant via ordinador,
vam portar un projector,
i, bueno, Francis, que és el cantant del grup,
va estar a les 10 hores de concert
sentat davant de l'ordinador,
mirant el concert i compartint amb nosaltres el moment.
De tant en tant,
li connectàvem al micro i feia algun comentari.
El teniu com de mig presentador
des d'allà on estava?
Bueno, va anar bé,
perquè el rato que ells feien de canvi
entre grup i grup,
era el moment que connectàvem una mica amb ell,
però ell estava present en tot moment
allà amb la pantalla.
el vau tenir 10 hores allà,
sentat davant de l'ordinador.
Sí, sí, sí.
Això sí que no té preu, eh?
Això no...
Ja t'ho dic ara, eh?
I a més a més,
crec que també va passar una cosa extraordinària amb ell.
Es pot dir o no?
Sí, no ho sé si es pot dir jo, eh?
Home, tota la gent que estava present
ho va poder veure o hi viure, no?
Sí.
Bueno, li va demanar matrimoni a la seva dona.
Però això ho teníeu planejat?
No.
Això és una cosa que sabíeu que havia de passar?
Un parell de dies abans sí que se'ns havia acudit la idea,
la brillant idea de penjar per internet el concert en directe,
però, bueno, vam estar intentant-ho fer els dos dies abans,
ens van donar altres hores de la nit,
però abans si érem capaços o no,
i vam desistir perquè no érem capaços,
vam dir que no teníem temps real.
però la connexió sí que la volíem fer,
però pensàvem que seria una connexió de 5-10 minuts,
allà en plan, hola, què tal?
Saludem des d'on està ell.
I ens va sorprendre el fet que la primera connexió
va ser a les 4 de la tarda
i va estar a les 10 hores de concert allà amb naltros.
També hem de dir que a banda de música
jo vaig sentir cornetes, vaig sentir tambors.
Sí, bueno, assaïjaven els timbalers nostres.
que no hagin estat tan bé llàstima,
perquè mira, teníeu a casa, també jugàvem a casa,
també hauria estat una altra de les qüestions
que podien haver sortit, no?
Sí, la veritat és que sí, però bueno, no...
De cara al futur.
Tenien assaig.
La que seria allà que dèiem,
l'altre concert futur, no?
Ja per dir que les coses ja comencen a funcionar molt bé.
Exacte, això ho esperem.
No, que seria el seu.
Si us sembla, recordem,
aquest Festival Solidari es va fer
perquè hi havia una sèrie de problemes, diguem-ho així,
sobretot, i anava destinar,
que m'ho va deixar molt clar el Miguel Ángel,
sobretot de cara als més petits del barri, no?
Es van complir els pressupostos,
es van complir amb escreix, segurament,
el que teníeu pensat en un inici,
el que després va ser, no?
Bueno, a ver,
lo que está claro que la faltura del comedor...
Clar, això és més complicat, m'imagino.
Pero bueno,
yo creo que para acabar el curso este año,
pues, hay.
Y luego, aparte,
es que se ha recogido mucho alimento,
la verdad es que la gente muy bien.
Y claro,
es lo que hablamos el otro día,
es un granito.
Sí, sí, sí.
Ojalá se hiciera...
Pudíamos hacer más.
La idea es de hacer alguno más también,
¿no?
Pero porque, claro,
la gente ha respondido muy bien.
Pero muy bien, la verdad es que sí.
Gente de todos los barrios,
no solo de la floresta,
de San Pedro,
de Buenavista,
de Tarragona,
o sea,
un montón de gente,
la verdad es que muy bien.
Si et sembla,
recordem quins són els grups
que van participar?
Sí.
Recordem qui va passar part sobre l'escenari
en aquest festival solidari
i és una manera també ja d'agrair-los
des d'aquí,
des de Tarragona Ràdio
i segurament que en nom de l'associació
de veïns de la floresta,
la seva participació desinteressada
en aquest magnífic concert.
Us sembla,
els anomenem?
No només van vindre a tocar,
sinó que ens va sorprendre,
bueno,
ens va sorprendre no,
però sí que els dèiem,
no feia falta,
no?
Perquè,
a més a més de venir a tocar,
cadascun dels components
de tots els grups,
dels 13 grups que van tocar,
portaven una bossa de mitjà.
Fantàstic.
Fins i tot hasta el punt
que molts d'ells,
bueno,
nosaltres hem calculat
una sèrie de consumicions gratuïtes
per a ells com a mínim
i va ser curiós
un dels grups,
no?,
que n'hi va anar bé més,
però un que el vam veure,
va ser molt curiós
com li vam donar el sobre
amb els tiquets
i va obrir el sobre,
va agafar els tiquets,
els va guardar a la butxaca
i no es van tornar a veure
aquests tiquets.
Que ambrius.
I les consumicions,
ens havíem de barallar
perquè ells volien col·laborar.
No, no,
la consumició la paguem nosaltres,
deixem-nos també una manera
també més
de col·laborar
per la vostra causa solidària,
no?,
doncs diguem-lo,
si us sembla.
I tant.
Endavant,
vinga.
Paco,
comences tu?
Pues sí,
empezamos el festival
con Bandarra Street
orquesta.
Seguidamente pasó Paco en la luna
y luego vinieron los Vergüenza ajena.
Luego los de Luto
y después Gottenberg.
Luego los demás,
en el Surco,
Teloneros,
los Virgómez,
Títeres
y ahí estaban también
los del Caso Perdido
apoyando.
Luego continuamos
con Tico Brahe
y al final pudo llegar
el Juan Zarpa
que con él ya finalizamos
la velada.
Va a ser curioso,
¿no?
Va a ser gracias
a Paco,
perdona,
a Malmodera,
y finalmente pudo llegar,
¿eh?
Sí, sí, sí.
¿Qué ha pasado?
Porque Patián
se dio cuenta
que Poche no podía arribar.
Estaba trabajando,
estaba trabajando
y justamente
le estábamos llamando,
estábamos llamando a él,
en diez minutos voy,
voy, estoy recogiendo
y bueno,
ahí estuvieron ahí
los otros grupos
ahí estirando
a la espera
que ya viene,
que ya viene
y ya bueno.
Que está ahí,
que ya aquí hay que estar.
Y al final
pues llegó Juan.
Muy bien.
De fet,
mentre s'esperaba
quan va a dir
en deu minuts arribo
o en un quart d'hora
arribo,
bueno,
van a juntar-se
tres o quatre
de diferents grups,
guitarra en mano
i va a fer-hi
una improvisació.
Total,
perfecto.
Impressionant.
Bàstia,
perfecte.
És el que dèiem,
abans,
una miqueta abans
de començar,
que si tot això
s'arriba a planejar,
crec que ho comentava Paco,
aquestes coses
que s'arriben a planejar
no hauria sortit.
Podríem dir que tan meravellosa.
A més,
també dèiem
que el dia va acompanyar.
Molt,
moltíssim.
Perquè va ser un dia de calor,
un dia fantàstic
que dius,
la gent convida a sortir
per poder anar,
per poder estar.
La verdad que
nos salió todo,
bueno,
impensable que nos iba a salir
así el día.
Porque con los días anteriores
con tanto viento
y fría a última hora,
pues bueno,
empezamos
con un calor,
un bochorno
y bueno,
la gente encantada.
I la gent,
recordem que també
la part del bar
també anava per vosaltres,
per aquesta causa solidària
que comentàvem,
no?
Sí, sí.
I la gent també s'hi va volcar,
és allò que dius.
Moltíssim.
No només amb les bosses de menjar,
sinó també amb la beguda
que s'oferia al concert.
En fet,
part de la beguda
vam acabar amb les assistències.
Què em dius?
de cara a la tarda o a l'estrena?
A demanar
amb altres bars del barri
que sisplau
que ens venguessin
perquè no en teníem més.
Això a les 10 de la nit.
A les 10 de la nit.
I encara faltaven
aproximadament...
Unes dues o tres hores.
dues o tres hores.
Ostres.
De veritat,
em posa la cara de gallina
quan m'esteu explicant això
perquè són aquelles coses
que moltes vegades
volem dir, no?
Sí, va sortir bé, no?
Que no tot són males notícies,
sinó que tenim
aquest puntet de llum
de solidaritat
i que mira,
ho vam poder veure
i vam poder viure-ho
a la floresta
amb aquest concert solidari, no?
De fet,
jo crec que com a mínim
naltros,
els que vam formar part
d'aquesta organització,
ens costarà molts anys
recordar
a aquest festival.
Ens hem centrat
en els músics,
però segurament
que també va haver
molta gent
que es va adherir,
que va ajudar,
que va donar un cop de mà.
Necessiteu això?
Voleu allò altre?
Sí, com...
Qui us falta
per donar les gràcies?
Hem dit que hi ha hagut
molts grups
que per motius
no han pogut tocar, no?
Los Resaca,
Ausentes,
En el que espera,
també hi ha los Anarca,
hi ha molts grups
aquí a Tarragona.
I ja et dic,
per la mañana
si us fa falta algo,
lo que queráis,
un cable,
un micro,
lo que haga falta.
Sí,
y aparte,
també queremos dar las gracias
al técnico de sonido,
a Chus,
que estuvo también
desde el principio
allí aguantando
el chaval
allí aguantando
la calor.
Lo marearon
para arriba
y la verdad es que el chaval
muy bien
y la verdad es que todo muy bien.
la verdad es que es...
és que us falten paraules
i la verdad es que el chaval
y la verdad es que el chaval
y la verdad es que el chaval
no?
Com que el vau enganyar?
enganyar.
venia una mica
enganyar.
explicaba en Modena.
¿Qué va pasar?
que había de venir
por dos horas
para poner todo
a punto,
hacer las pruebas de son,
dejarlo todo a punto
y que los músicos
tirasen adelante
y...
y va estar a las 10 horas
de concert
seguidas
suant
la gota gorda
amb el somriure
a la boca
de principio a fi
y
con un avall
para que todo sonó
como había de sonar.
De hecho,
todos los que hablan
los grupos que entenen
comentaban
que
estrellan el barret
porque
lo va a hacer
estupendamente bien.
Es que son 10 horas, eh?
Son muchas horas.
Una cosa
es estar de la banda
de l'ordinador
assegut
mirando el concert
i gaudint
i una altra
s'acaben de provar
mirando que
tot son nivel...
De fet,
marxava corrents
perquè tenia bolo seu.
Ah!
A més a més.
Com a mà que abans
va dir
no em puc quedar
ajudar-vos a recollir
perquè és que tinc un bolo
i fa 10 minuts tard.
Ostres.
Ostres, ostres.
No m'estranya
que tingueu aquest
amb Betnar
que em comentàveu també
de dir
ostres,
ens agradaria fer
un altre
tal com ha sortit aquest,
no?
Bueno,
el Paco,
el Morena.
Con más tiempo
después de recuperarnos
de este...
No,
m'imagino,
m'imagino.
Ara seran uns mesos
de poder acabar
de mirar a veure què,
perquè clar,
ara s'ha de fer,
que dèiem,
no?
Recompte,
de poder acabar
de suministrar...
ja l'hem començat
a separar,
no?
No?
No?
Ahir vam estar
enfeinats
a classificar
el menjar
per tipus de menjar
o per data de caducitat
en alguns casos
com la llet
i avui hem començat
a separar
per distribuir.
No?
No?
I hem començat
a fer les bosses
que donarem a les famílies.
o sigui que...
Però també,
si no recordo malament,
m'has comentat
l'última vegada
que vam parlar
que també agafàveu
llaunes,
taps
i que això també era
pel menjador social
o pel menjador del col·legi.
Bueno,
per poder pagar
les despeses.
Exacte.
Sí.
Com ha anat?
També?
També es van rebre
o la gent anava
una mica despistada?
Anàvem més
per entregar aliments?
O sigui,
perquè això
continua endavant,
encara es pot portar...
No ho podíem...
El de les llaunes
no ho van poder controlar
perquè com que es deixen
dintre del local,
nosaltres estàvem a fora.
De car, de car.
Suposo que sí
que en devien portar
d'ellà una, segur.
Però, clar,
perquè hi havia molta gent
que entrava i sortia.
Llavors no...
No ho van poder calcular.
Però encara ho esteu recollint?
Sí, sí, sí.
Ara allà a fora,
podíem dir,
dins del que ha estat el concert,
encara continueu recollint?
Sí, sí, sí.
Sí, sí, de fet, sí.
On s'han d'adreçar?
Per si estan sentint-nos
i dius
és que jo sí,
jo guardo un munt de taps,
és que jo tinc
i sempre espero
algun moment
per poder donar-los
on ho he de fer,
tenim allà en el local social
un jardín
que l'homos...
l'homos he hecho
un poco de almacén
i allà hi tenim les lates,
tenim els tapons.
Ajà.
Trenem dos chavals
que estan parats.
Bueno, estan parats,
estan que no cobran nada.
Ajà.
Llavors, els chavals
van con un imà,
separan el hierro
del alumín,
chafan les lates,
les meten en bolsas
i després,
quan es venden
esas lates
i esos tapones
pues les da algo,
¿no?,
a los chavales,
al menos para que...
Una manera d'agrair-los,
esclar,
la seva feina
i el seu temps.
Ja...
M'imagino.
I bueno,
pues la gente,
pues la verdad
es que muy bien.
La gente del barrio
pues siempre...
Siempre estás allí sentado
si me ves a una mujer
que trae una bolsa
o un hombre
que viene con dos bolsas,
o sea,
bien,
la verdad es que muy bien.
M'imagino...
La gente responde muy bien
a estas cosas,
la verdad.
No dir que m'imagino
que almenys
fins al final de curs
continuareu recollint
i també fent allò que dius,
mirant de cara al futur.
Sí,
perquè de fet,
bueno,
a l'estiu
els nens també han de menjar.
Sí.
Les familiars també han de menjar.
Per això,
per això.
Encara que no vagin al col·le,
continuen pertanyent al barri
i continuen estant allà,
no?
Sí.
Con estos alimentos,
pues parte va a ser eso
para pasar los meses de verano,
para repartir a la gente...
estos meses de verano
repartirles algo de comida.
Us ha vingut gent d'altres barris
una vegada que han sentit
aquest festival solidari
de donació de menjars?
Us ha vingut gent
que no pertany al barri
i que també...
Ajudeu-me,
us han dit o no?
Arran precisament potser
d'aquest concert
o no ha arribat?
Bueno,
encara,
jo crec que encara no ha arribat del tot.
De clar.
El que sí que ens han demanat
és a alguna escola
o a alguna gent de fora
els telèfonos
on anem a portar les llaunes
perquè ells també volen anar a replegar
i volen fer.
Querien també...
Això sí que ho hem donat.
Ah, molt bé.
El contacte.
Vale, vale.
O sigui que també d'alguna manera
altres hi ha gent
que continua també movent-se
per d'altres bandes
i dius
a veure com ho heu fet vosaltres
expliqueu-m'ho
que volem tirar-ho endavant també, no?
Molt bé, molt bé.
Sí, sí.
No sé si ens hem deixat alguna cosa
perquè estem a punt d'acabar l'entrevista
i és que estem...
Jo crec que encara esteu
amb el cançants
i mira que ja han passat diversos dies
però clar,
és que tot allò que vau estar vivint
jo crec que ha estat
una cosa tan increïble
i tan bonica
que explicar-la
és el que deia.
Intensa.
Exacte.
Intensa seria la paraula.
Ai, sí, mira,
m'acaba de passar ara mateix
que ho dèiem abans.
Que jo deia
ostres, això
ha de quedar registrat,
s'ha de veure
per la gent
que no ho vam poder estar.
però jo sé
que teniu moltes idees
perquè aquest concert
continuï molt viu
a la retina de la gent, no?
Sí, de fet,
teníem dos persones,
una de dintre del barri
i amb relació
amb la gent de la Junta
i una altra de fora
que voluntàriament,
a més,
em sembla que és professional
fins i tot,
dos fotògrafs
que van estar
a les 10 hores de concert
fent fotografies
a tot arreu.
Però què cracs
de gent que teniu al voltant.
A dintre,
quan es canviaven a fora
a la gent
que hi havia,
que va passant
quan deixaven menjar
la gent que feia
els entrepans,
o sigui,
ho hem registrat tot.
Hi ha moltíssimes fotografies,
a més a més,
les fotografies
que la gent ha anat penjant
al Facebook contínuament
i la idea és recollir-les una mica
i fer un vídeo de record
per tal de que quedi
a dintre de la Junta
i els hi puguem regalar
a cadascun dels grups
que van formar part
d'aquest festival.
Això s'ha de penjar
en algun lloc també, eh?
I s'ha de fer una presentació
com cal, eh?
Alguna cosa hem de fer, eh?
Alguna cosa hem de fer, eh?
Alguna cosa hem de fer, eh?
Ara que ja teniu,
ara que ja m'ha agafat
la confiança,
ara, abans de presentar
el que seria
potser aquest vídeo
de fotografies i això,
almenys presentar-ho com cal, no?
I començar-ho una altra vegada,
ja sabeu.
Sí, perquè nosaltres
sempre estem disposats a la festa.
Potser ens acut
i ho muntem allí
en pantalla gran
per a que vingui tothom.
Per a que no, eh?
És una manera de convidar-los.
Sí, sí, de celebrar
que va sortir tot molt bé, no?
Exacte, exacte.
I el Miguel Ángel deia
potser un altre Miguel Ángel?
Hombre,
todo cuesta,
empezar cuesta.
Ha fet ara mateix
un sonriure així de costat, eh?
Sí, no, no gusta,
no, la verdad que no gustaría.
Tardaria més
perquè fos per celebrar.
Això és veritat.
No per tornar a demanar.
Nos gustaría, pues,
el agracimiento
a tots els grups
a fer un dia un concierto
i a dir, bueno, pues,
en vez de pedir, pues,
si podemos hacer
un poquito de dinero
para darle,
perquè los chavales, la verdad,
se portaron muy bien,
pues, bueno,
la idea de hacer otro,
pues, sí, la verdad es que sí,
porque viendo
el éxito de este,
la verdad es que sí.
Doncs esperarem,
a veure què passa.
Jo espero,
de veritat,
us ho deia també
l'altra vegada
i continuo dient-ho ara,
que esperem que el proper sigui,
perquè ja les coses
han funcionat molt bé
i ja sigui una celebració
de dir, ostres,
ara ja les coses
ja funcionen,
les criatures
ja tenen
el que necessiten
sense haver de demanar
res a ningú,
si això vol dir
que els pares,
els seus pares ja treballen,
els hi poden donar
el que tenen
i el que poden,
que això seria
un altre, no?
Paco me diu que sí,
que sí.
Sí, sí,
seria el ideal.
Doncs esperem,
esperem que sigui això,
eh?
Esperem que sigui això.
Amb els mateixos grups,
eh?
Que no en sortim més.
És això.
Que podien sortir més,
eh, d'aquí,
perquè...
No, però et dic una cosa,
haureu de comptar
amb el CRCK,
amb els ausentes
i tots els altres
que també van estallar
i que van col·laborar
de la seva manera,
no?
Són gent que sempre han estat,
no?
Al cor de la gent
de la floresta
van ser també
uns que els vam comentar
la possibilitat
de trucar,
de poder tocar, no?
Jo crec que aquests...
No ens oblidarem.
El que deia,
a mi que van haver
motius més grans, no?
Que no van acabar
de poder fer-ho,
però que van estar
com el primer
donant i esperant
per poder donar
un cop de mà
en el que sigui, no?
Estuvieron todos allí,
la verdad que
es que todo es
agradecer, agradecer
a todos los mundos,
a la asociación,
a la gente,
los vecinos que colaboraron,
porque ya aparte
no la asociación,
los miembros de la asociación,
luego hay gente
que no es de la asociación
que también están ahí
arrimando,
como es Juan,
Juan el Cabrero,
que lo tengo que decir,
porque es que el hombre,
la verdad,
la verdad el hombre
hicimos comida,
estuvo haciendo allí
la comida con Paco,
bueno, la verdad es que
la gente muy bien,
la verdad es que todo
es dar las gracias
a todo el mundo,
la verdad.
Si hemos venido hoy
es para eso,
para agradecer
a todo el mundo,
a los grupos,
a la gente que ha pasado
por allí,
a todo el mundo,
y bueno,
hoy hemos traído
una chuletita pequeña
porque no queríamos
que se nos olvidara ninguno,
que así todo alguien
seguramente se olvidara.
Siempre se te queda alguien,
pero la verdad es que
muy bien,
y luego el ambiente
muy sanote,
o sea,
bien, bien,
organizado,
entre ellos
se lo organizaron ellos,
porque venga,
te toca a ti,
ahora menos,
sabes lo que,
no, no,
aquello que dijeron,
fue aquello
el hecatombe,
no, no,
la verdad es que
todo es muy bien,
y el tiempo que era,
era el tiempo que teníamos
y entre ellos
solo se lo han,
se lo han perfecto,
o sea,
se han cumplido
los horarios
y ha salido,
bueno,
es que no se puede decir nada más,
ha salido muy bien.
Doncs aquí,
xapó,
per l'organització,
vosaltres en aquest cas,
també per tots els grups
que van participar,
per la gent
que va col·laborar
i que esperem,
el que dèiem,
que hi hagi
un altre concert solidari,
però que ja sigui,
pel que deia també
una mica
el Miguel Ángel abans,
per durar una mica
un cop de mà
també els grups
que també ho necessiten,
que també estem tots
en aquesta bola
que de tant en tant
ens donen un copet
cap a un costat
i un copet cap a un altre.
Asociació de Veïns
de la Floresta,
que us espero un altre dia,
que ho sapigueu,
per fer la presentació
d'aquest magnífic vídeo
de fotografies
aquí a la ràdio
i si qualsevol cosa
que necessiteu des del barri
que compteu amb nosaltres
pel que necessiteu.
Gràcies a vosaltres.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Un cuerpo al tiempo
El momento de hablar
Hablando del momento
Hablando del momento
Hablando del momento
Hablando del momento