Comencem el viatge.
Comencem el viatge.
Comencem el viatge.
Comencem el viatge.
Comencem el viatge.
Doncs així és com comença aquest viatge,
en viatge dels diars.
Hi tenim amb nosaltres tres dels seus components,
l'Albert, el Genís i el Víctor.
Bona tarda, companys.
Bona tarda.
On és?
Bé, que ja el tenim aquí.
Ja estem aquí, ja estem aquí.
Home, ja fa un mes que ronda.
Sí, sí.
Aproximadament, com tu, més o menys, Albert?
El setembre va ser 11 de setembre o 13.
que ja va sortir, que me'l vau portar cap aquí,
que anàvem fent, l'anàvem escoltant,
i que són aquestes 10 cançons que jo els diré a fora d'antena.
Dic, home, només una paraula per cançó...
Víctor?
No, sí, sí.
Albert, és cert el que vas dir per anena?
M'ho repetirà el Víctor?
No, és perquè el nostre nom diar vol dir estimat,
doncs totes les cançons tenen un nom,
doncs es pot associar a estimat, no sé què, estimat...
Estimat viatge, estimat...
Ah, bé, bé, bé.
O sigui, feu el joc amb el vostre nom i amb el nom de les cançons.
Sí, ens va ocurrir un dia i vam veure que tenia relació
i ens va agradar la idea.
Ah, doncs sí, no, no, un xulo és, no?
Encara que el nom sigui en inglès i la paraula no,
però bueno, també pots...
Bueno, però mira, jugues amb el bilingüisme també,
que de tant a Tàlia va bé, no?
Explica, home, com va anar la gravació?
Va ser tan dura com esperàveu?
Va ser tan plàcida com va anar?
Home, la veritat és que molt bé.
Vam muntar...
Vam muntar-nos el nostre equip que teníem...
Bueno, tinc uns micros,
tinc l'ordinador, un programeta per gravar,
i ens vam muntar tot amb el menjador
i d'allí vam anar passant els dies,
vam estar una setmana tancats i internats a casa meva
i d'allí va sortir viatge.
Sí, com unes vacances, no?
Ah, molt bé.
Tu ets a casa d'Albert, anem a casa d'Albert.
Sí, sí, sí.
O la motxilla.
No, sí, sí, literalment, sí, sí.
No, però molt guai, una experiència genial
perquè no tens cap pressió,
si vols descansar, descanses,
si vols treballar, treballes i...
No sé, molt guai.
Ojalà tots els CDs que puguem gravar
siguin d'aquesta manera
i sortim, també.
La família d'Albert, no, no, no.
La propera et toca a casa del Genís,
a casa del Genís.
Vam aprofitar que estàvem de vacances
i ja estàvem sols.
No, és que clar,
t'anava a preguntar què tenies
a tota la família ja requisada en una habitació
mentre que vosaltres acabàveu de gravar, o?
Estàvem de vacances, eh, sí.
El que m'ha agradat molt
de treball discogràfic a part de les cançons
són molts els efectes que utilitzeu
per endinsar les cançons.
L'heu mimat moltíssim, aquest àlbum.
per tenir l'espai de temps,
per allà on heu gravat.
Bé, aquesta era la idea, no?
Hem anat a fer un disc
que tingui una bastanta coherència
amb totes les cançons, no?
I aquestes entrades de les cançons,
aquest rerefons més tranquils, no?
Et van portant, diguéssim,
cançó trans cançó, no?
i jo crec que té com una continuitat així
per darrere, no?
Que és més...
Bé, a mi personalment m'agrada molt
i crec que és un distintiu d'idea, no?
I també passa el mateix
amb les lletres de les cançons?
Sí.
Si cadascuna de les històries
que ens expliqueu,
cadascuna de les cançons
tenen relació interactiva
o amb la següent, d'alguna manera?
Bé, sí, és com un viatge,
és com...
passa com unes fases
com el disc t'aporta
des de l'esperança,
la melanconia
a un altre cop l'esperança, no?
És com un cicle vital, no?
pel que passem totes les persones
i en aquest cas
és el que volíem plasmar
i ens ha sortit bé la jugada.
O sigui, seria un cicle de la vida,
més o menys, així,
mirat des del vostre punt de vista,
en aquest cas?
Sí, és que jo crec que té un començament fort,
entre cometes,
perquè comença un viatge,
en la cançó pot ser més
el single del disc, no?
Més...
Es canyera.
Sí, més canyera del disc.
Constuntent seria, no?
Llavors, a la meitat,
en la intro d'Otoño
i l'interludio que ell hi hem posat,
i Otoño ja fa una espècie de parada,
com si diguéssim...
És la crisi dels 40, aquesta.
Més o menys, més o menys.
I al final, acabem amb gràcies,
volem dir gràcies per escoltar el disc,
has arribat al final,
doncs...
Benvinguts, no?
I se dediquem la cançó.
Ara que ja s'ha acabat,
torna a començar una altra vegada, no?
Sí, sí, sí.
Que seria la idea,
per si t'has perdut algun dels racons
de l'hora de dir-ho.
Les lletres, qui s'encarrega aquí?
Jo, jo.
El Víctor, és veritat.
Víctor, i aquest viatge,
hi ha alguna part molt personal teva?
Bueno, doncs...
Hi ha moltes coses que et motiven
a escriure cançons,
o perquè et ve de gust desfogar-te
i trobar el que tens a dins,
o perquè vols parlar d'un tema
que t'ha agradat molt.
i, bueno, realment...
No t'ho dones compte,
però realment...
Vas posant trossets, no?
Sí, vas posant trossets,
vas posant trossets
i al final tens 10 cançons
amb 10 lletres
que dius, ostres, encaixen
i surten de mi, no?
Llavors és com...
Bueno, doncs...
És curiós, no?
Veure com veus les lletres
quan sonen
i quan estan al paper, no?
I, bueno, sí, és molt...
I heu canviat...
Ha canviat molt alguna d'aquestes cançons?
Home, totalment.
Des que van néixer
i fins que van créixer,
mai millor dit,
allò que estem continuant
amb el viatge.
No, totalment, clar,
perquè passen...
Jo crec que passen
a un altre nivell
més...
Bueno, més universal, no,
però més que tothom
s'ha pot sentir identificat
en aquell sentiment
i tothom el pot patir
d'una diferent manera, no?
Llavors passa de ser
el meu cas particular
a anar més enllà
i a donar capuda a tothom.
Em deies que són 10 cançons,
sí, les que trobem
en el disc,
en aquest viatge,
però m'imagino
que hi ha hagut més,
no?
I que són una vegada
que podem veure
els diars en directe,
sortiran d'altres cançons
que potser no estan
dins del disc,
però que formen part
també del vostre viatge
o d'aquesta aventura
que es diu diars, no?
Bueno, sí, sí,
realment,
si en tenim alguna
ja quan vam treure el disc
que no seguíem,
si, bueno,
s'havia d'acabar una miqueta,
al final la vam descartar
i, de fet,
ara hem tret el disc
i encara tenim bastantes ganes
de seguir composant
i, de fet,
ja tenim 3 o 4 cançonetes
més per a presentar...
Sí, 5 i fins i tot 6 projectes
però per a presentar el directe
ja hem incorporat
una o dues cançons
del que serien
un proper disc,
que, bueno,
esperem que algun dia...
A veure, a veure,
no correga tant,
Janés,
no correga tant,
no correga tant,
primer hem de fer aquest,
hem de moure'l molt
i després ja deu dirar,
aquestes altres
les guardeu pel directe,
exacte, exacte,
fixeu-vos en la reacció
de la gent,
diuen que aquesta agrada molt,
aquesta entra més,
aquesta...
No, però és molt guai.
Aquestes es belluguen
i de cara al proper disc
ja tenim el single
perquè ja el coneixen,
no?
Jo crec que la qüestió
és no parar de composar,
no?
Perquè encara que ha estat un disc
els aixos
sempre te surtin idees noves
i mai s'han de descartar
i llavors
està bé de quan en quan
presentar un tema nou
al directe
perquè així saps
com la gent reacciona
i saps,
hòstia,
aquest tema funciona,
no?
Llavors,
incorporar al següent disc
o guardar,
volguem dir,
això funciona,
no?
I seguir per la mateixa línia,
jo crec que...
Però, home,
ara, Albert,
el Monopoly,
i el té el Víctor.
Ah, sí, sí.
Sí, va, sí.
Això ho he dit.
No, no,
realment,
ara mateix
estem gaudint molt
d'anar al local de Sats
i traient totes les idees
que tenim
i realment
m'agrada molt
perquè no ens centrem
en una lletra
per fer una composició
sinó que
l'Albert pot fer un loop
amb un ordinador
amb un sóc que ens agrada
i el posem
i anem...
No, que l'Albert té molts cops amagats, eh?
No, sí, sí,
bueno, sense l'Albert
ja no...
No, res,
realment funciona així, vull dir...
Que te fa de mexicà
com que te presenta...
Qualsevol història, eh?
No, però a mi no funciona així,
estem assajant,
se'ns ha hagut un loop
al genís i a mi,
comencem a tocar
i el Víctor,
hòstia, tinc una lletra
que pot ser cap B,
comença a cantar
i anem per fer una cançó
i de dir,
surt una cançó.
És bastant així,
improvisat.
Sí, més o menys
la idea que m'acabo de donar
ara seria l'assaig?
Així és com va,
més o menys,
l'assaig de Sia?
Sí, sí, sí.
Sí, sí.
Molt de fet.
Anem provant, no?
Anem provant i a veure que això, no?
Sí, sí.
Una anècdota és que
divendres passat
tocàvem a Barcelona
i estàvem a punt
de marxar a recollir
per anar a les proves de so
a Barcelona
i en Genís comença
a tocar la guitarra
i jo fotent-li la bronca
perquè reculli així
i dic, hòstia, hòstia,
para, para,
això està molt guapo.
Llavors ens vam posar tot ràpid
i vam començar a tocar una cançó.
Què dius?
I va ser com, hòstia,
va, que arribem tard
i de fet vam arribar molt tard.
Però teniu una cançó, no?
T'hi he imaginat allà a Barcelona
i dius, mira, hem arribat tard
però el per què és per això.
Tenim una cançó.
No, no, comença, Genís.
I dius, tant, tant, tant, tant,
i dius, l'acabo de sentir
calenteta, calenteta
acabada de treure al forn, no?
Jo vaig anar cap a Barcelona
com supercontent, no?
I anava cap allà
pensant en la cançó
que ens havia sortit
perquè era l'hòstia
i realment...
Este moment és,
jo crec que els músics
és el moment que ens agrada més, no?
Perquè sí que el públic,
bueno, quan té el disc i tal
és quan realment el disfruta
però nosaltres tot això
ho vivim molt, molt, molt, molt abans, no?
Este moment que et comença a sortir
i que l'Albert li posa
aquella guitarra que a tu t'agrada, que...
I que Genís es passava
tota la setmana xiulant-la, no?
També.
Bueno, això és bo,
així la xiula és bo.
Això vol dir que s'enganxa,
que ja la tens.
Quan una cançó et oblida
dius malament rai.
Sí, sí, sí.
Però quan una cançó et enganxa
i no la pots parar de xiular
encara que diguis
el Víctor, per favor, Genís,
frena ja, que ja estem,
jo, d'aquesta cançó,
dius, això vol dir que és bo.
I que a més a més,
si li fiques lletra
ja pot ser...
Em perdona, hòstia, eh?
Ja pot ser increïble,
ja pot ser increïble.
Abans parlàvem amb la gent
dels Strombolitzes Band
que li deia
m'agradaria veure-us
per un foradet
a veure com són els assajos.
Els assajos dels diers, també.
Ara, com m'ho explicàveu,
deu ser també boníssim.
Sí, hi ha molta broma.
Volem el making of
de com s'ha gravat el disc.
Volem veure-us.
Molta broma, també, sí, sí.
Però bé, també...
També molta feina, eh?
A veure, no ens enganyem.
Una cosa no treu l'altra.
No, evidentment.
Intentem aprofitar al màxim
els assajos
perquè realment,
com que tots estem estudiant
i un té tren
o l'altre té ràdio.
Llavors, doncs...
Intentem combinar
el millor possible
i com que tenim
dues o tres horetes justes
a la setmana
hem d'aprofitar al màxim, no?
Perquè...
I quan ho feu, precisament?
Quan teniu l'oportunitat?
Els dilluns a la tarda
i els diumenges al migdia.
Dilluns, sí o no, però...
Dilluns a la migdia.
Home, i on teníeu el local d'assaig?
És que sé que m'ho vau comentar
l'altra vegada que vam tenir.
Sí, està a la Vinguda Catalunya.
Ah, a la Vinguda Catalunya?
Sí, sí, sí.
O sigui, si passem per allà...
Bueno, sí.
Posem al migdia...
Està una mica d'amagat, però sí.
Però si sent des del carrer, no?
No, no, no, no estem...
No, no, no estem...
Que màquines!
Jo ho he insinoritat, tot això.
També és veritat
que la nostra música
no se sent gaire tampoc
des de molt a lluny, però...
Home, però les guitarres a veu
s'ha de sonar, no?
Sí, però estem en un lloc
bastant apartadet
i està una mica insorronitzat
i està força bé.
I bueno, que hem tingut l'oportunitat
de conèixer un grup
que són els Fred Secret.
Sí.
I que ens han...
Bueno, que compartim local amb ells
i que hi ha molt bon rotllo
i bueno, és un luxe tenir aquí local
perquè està tot preparat.
O sigui, que de cara a un futur
no hi ha...
No és...
Bueno, pot ser possible
millor dit que hi hagi
una col·laboració fins i tot, o no?
Bueno, sí.
Tenia bé.
Qui sap?
Bueno, se sap, no?
Sí, sí.
O allò que a vegades hi surti
i algun concert
i mi, conec alguns amics
que poden venir
també a tocar
o a l'inrevés, no?
A l'inrevés.
I parlant de tocar,
tenim les guitarres
però abans de fer-ho
m'heu de presentar
el que m'heu de tocar
avui en directe.
M'heu de fer una mica
de guarrindongo i això.
No, la cançó, la cançó.
Avui portem una cançó
que encara no hem tocat cap dia
a cap ràdio ni res.
Bueno, en directe sí que hem tocat
però a les ràdios
no hem tocat cap vegada
que és la segona cançó
del disc, Passado.
Víctor, què m'expliques
d'aquesta cançó?
Què ens diu aquesta cançó?
Ostres, aquesta cançó...
És tota història.
Té molta història.
Té sí que m'explica mala.
No, bueno,
realment la història
és més de l'Albert
perquè vam gravar
un documental
a la universitat
i l'Albert va ser
l'encarregat
de fer la banda sonora
i quan vam veure el documental
vam dir
hòstia, això com que no ens has ensenyat,
tio, està molt guapo.
Veus el que et deia
que tenia cops amanyats?
Llavors vam dir
va, això ho adapto jo
en dos minuts
i en deu minuts
teníem la lletra feta
i la cançó acabada.
Me van robar la cançó del documental.
És molt curiós
perquè tenim un amic
que va col·laborar
fent el documental
i sempre que l'escolta
diu
però per què la toqueu així?
Si a mi m'agradava
com era originalment
del documental
que entro en català, no?
No m'agrada aquesta.
Home, sempre la podeu recuperar?
Sí.
No?
O ho heu de fer fins i tot
un matxembrat?
Bueno, tampoc ha canviat massa.
Més que res la melodia de veu
però el punteig
i l'essència
és la mateixa.
Ah, vale, vale.
Sentim-la?
Sí.
Doncs vinga.
Anem a aquest passat
Passado
dels diars.
Anem a veure com sona
en directe aquí
a Tarragona Ràdio.
Som-hi.
Enemigo a la vista
Prepara pólvora y demás
Estamos listos
para atacar
Una isla desierta
Toda nuestra
para sacar
Llena de niños y joyas
Y mujeres
que robar
Pero él ya se cansó
Pero él ya se cansó
Pero él ya se cansó
Pero él ya se cansó
Pero él ya se cansó
Cambió su vida
Bajo el sol
Y abandonó
Tierra 익場
Yииu de ámbito
Y ahora se cansó
Ahí se cansó
Subtitul
Manta ya escapó
Ambos caden nunca jamás
La tierra prometida
La encontró
Porque ella se cansó
Porque ella se cansó
Porque ella se cansó
Porque ella se cansó
Porque ella se cansó
Porque ella se cansó
Porque ella se cansó
Porque ella se cansó
Porque ella se cansó
No us ho creureu
Però ha vingut la gent
Que ve el programa de després
Els addictes en sèries
Mira, tots aquí
Tots aquí, aplaudint
Molt bé, molt bé
Com et deixen de relaxar
D'aquestes cançons, eh?
Ara teníem per aquí
Ara teníem per aquí
De casualitat, eh?
Qui era ella, Víctor?
Qui es va cansar?
Qui es va cansar?
Qui es va cansar?
És que clar, és que clar
És que m'ho has deixat en safata
Per preguntar-t'ho
No, aquesta no va sortir gaire de mi
Aquesta, la veritat
Perquè va ser quan ens vam trobar
La situació de que
Ostres, aquesta cançó
La melodia ens agrada molt
I l'hem d'adaptar
De fet, l'hi deu
La cançó del pirata
Me'n recordo
Perquè no teníem nou encara
No, i era com d'un pirata
Que es cansava de la seva feina
I la deixava
Perquè això de ser pirata
No li agradava massa
I mira, no sé
Després del viatge de la primera
Doncs se cansava
És el que passa normalment
En els viatges
Normalment quan arribes
Arribes esgotat de l'avió
I l'únic que tens ganes de fer
És posar-te a l'habitació
I oblidar-te de tot
Durant una estona
I la idea seria aquesta, no?
Sí, aquesta cançó
Bueno, em dediques a
Viaje, pasado, nada
Cobarde?
Sí, covarde
Cobarde?
Querido, covarde?
Sí
Estimado, covarde?
Sí, sí
Qui és?
També
¿Un covarde?
¿Hay algún covarde?
Sí, tots som covards
O tots som molt covards
Però li hem donat les gràcies
A ser covards
Per no fer certes coses
I bueno, crec que
A vegades, pues
Sí, està millor
Ser covards
I no fer les coses
I bueno, pues
Si tots som covards
Va per aquí
L'heu implicat
És aquest aspecte
És allò que dius
Li dius a algú determinat
Ni...
No, senzillament
És allò que dius
És una situació
A la qual potser
El valor d'aquell moment
L'he deixat a casa
I només sentit a gust
No?
Amb el que havíem de fer
També tenim el que deia abans
L'Albert
L'interrúdio
L'Otoño
Idea
Harmonia
Evasión
I gràcies
Gràcies
Ostres, és que clar
Dona tota aquesta...
És molt rodonet
Està xilocutat
Queda bé
I tot
Sí, és bé
Has vist, eh?
És la primera vegada
Així seguida
Home, jo dic
Hi ha algun lloc
On puguem sentir-lo
Aquest treball iscogràfic
On ens podem empapar
De vosaltres
Vull aprofitar
Aquesta pregunta que has fet
Perquè avui
Llençarem una primícia
No, bueno
Explosible
Home, va
Volem anunciar
Que, bueno
Que han publicat el disc
Que el podem trobar
A la botiga d'iTunes
Molt bé
D'Apple
A l'Amazon
Al Google Play
I pròximament
D'aquí uns pocs dies
Estirà Spotify
Fantàstic
Perquè tothom ha pogut escoltar
I a part d'això
També el tenim a la nostra banca
A diarmusic.banca.com
Que des d'allí
Ja podem escoltar
Des del dia que vam entrar
I ja està allà penjat
El que deia
Que allà sí que tenien
La primícia primícia, eh
Allà com aquí que diu
Va ser que ha acabat el forn
Que encara cremava les mans
Que ja el teníeu allà ficat, no?
Sí, sí, sí
I se sap la resposta de la gent
Com que
Què us han dit
Del disc
A veure, jo sé
Que la gent més propera
A igual que ens passa a nosaltres
Que us mirem amb molt de carinyo
Ens agrada molt
I ens ho diem ara
De moment estem molt contents
Perquè totes les còpies
Que vam fer
Vam fer 100 còpies
I ara les hem cobert totes
Llavors ara estem pendents
De...
Fem-hi més
Perquè a mi ja m'apreten
Ja s'han demanat
Ja s'han demanat
Sí, sí, sí
Hem tingut uns quants reservats
I n'haurem de fer ja
I, bueno
Realment molt contents
Perquè
La gent li ha agradat molt
I s'han interessat per nosaltres
I guai
Molt bé, contents
Hem arribat bones crítiques
També d'alguns blocs
Després del DO
Que vam tocar
El DO
Sí, també, és veritat
La rebuda va ser increïble
Bueno, per mi el millor concert
Sí, sí, sí
En quant a rebuda
Ens van insistir que no deixem el grup
Que seguim
Que som molt joves
Que...
Que ha passat?
Què, què?
Que va haver-hi algun lapsus o què?
No, no, no
Que va, però...
Ah, que no m'espantis, eh?
No, però...
Tic, home, ara està presentant el disc
Que us van dir que no deixem el grup que...
A veure, a veure, a veure...
No, no, clar...
Si que ara no estaves dient una cosa al Víctor
Que m'està quedant parada
No, no, no, que continuem
Que continuem
Que seguim composant
Que no parem
Això què és taquicàrdia?
Pateixo del cor
Femís-ho
No, no, no m'abagis
Aquestes coses?
Si no, manament
Sí que us van donant penta
Moltes, moltes, sí
Que queden moltes coses encara per viure
I que el vaixell en què
Encara ha de trobar molts ports, m'imagino
Sí, sí, sí
I on tenim alguna coseta
Per poder ensenyar el disc en directe?
On està la gent ara mateix?
Demà mateix estem al Cafè Metropol
Cafè Metropol
Al Cafè Metropol
A la festa de la Guia Lora
Molt bé
I el dia 29 estem presentant
Bé, fem una festa
A la sala Gruf
Grup Bar
Al carrer Cervantes
Sí, ja
Amb Bitter Pen DJ
Bé, bé, farem un concert
I després hi haurà un DJ
Fes una mica de fasteta
I estem presentant el disc oficial
Molt bé
I el Cafè Metropol
A quina hora és?
Digue-m'ho
Suposem que entre les 9 i les 10
Perquè al ser la festa de la Guia Lora
Depèn de com
Anem una miqueta a l'opció
De que també marquin
Marquin el de la festa en si
Però la part oficiosa
Arriba el cap de setmana
Sí, sí
Al Gruf
Al Gruf
Que com es planteja
Per poder fer
Com està la història?
Molt guai
Perquè presentarem alguns temes nous
Que tenim el gusanillo
De presentar i d'ensenyar
Sí
Però una mica nerviosos
Perquè
Bueno
Ja sabeu que vindrà tota la família
En companyia
A tocar els amics
Allà estaran tots
O sigui, no se'n serveu
Home, te la darem
A tota la classe
De la Unió
Que vinguin tots
Allà fem-nos de companyia
Perquè no tenen excusa
Allà amb els flyers
Sí, sí, sí
I us quedeu de fer?
Té, té
No falta, no busquis
No busquis més
Esborra tot el que tinguis
A la gent
Que han d'anar al concert
El dia 29 a les
El dia 29
9 i mitja
Molt bé, molt bé
Doncs mira, fem una cosa
De cara al dia 29
Si no teniu res a fer
Eh?
Què et sembla?
Què us sembla?
Sí, sí
Sí?
I tant
Tornem a venir?
Nosaltres no sentim com a casa aquí
Sí
A més, el dia 29
És divendres
Sí
Doncs dijous del 28
Ah, mira
Perfecte
Us ho sembla?
Si d'aquí a dues setmanes repetim
Vinga
La gent dirà
Ai, he tingut un déjà-vu
No passa res
Està bé
Està cansant de sentir-nos
Però ja està bé
Així tornarem a recordar
I tant
Que estareu al grup
No?
Perfecte
Sí, sí
Demà una cosa
I de cara a d'aquí a dues setmanetes
Una altra ben diferent
I a més a més
També força important
Perquè serà la presentació
Del disc aquí a Tarragona
I tant
Doncs ja
Moltes gràcies
Espero haver vingut els tres
A tu
Genís, Albert, Víctor
I ara m'ho apunto a l'agenda
Que no se m'oblidi
Que el dia 28
Torneu a estar aquí amb nosaltres
Perfecte
Molt bé
Gràcies
Molt bé
Adeu
Adeu
Adeu
Tocamos lo imposible
Lo hicimos realidad
Solo por un segundo
No vimos el final
Tocamos lo imposible
Lo hicimos realidad
Solo por un segundo
Solo por un segundo
Nos vimos el final
Tocamos lo hicimos