Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Demà, demà!
I teniu morta tigueria nova o què? Com va?
Bé, és clar, nou, des de no sé quan fa que vam parlar...
Ja fa uns quants mesos, per no dir anys, no m'atreveixo, eh?
Però sí, la veritat és que ara tenim material nou,
també tenim ganes de promocionar en certa manera,
perquè tampoc consinga el que tindrem, el que hem tret ara, un vinil.
fly, el fill sur от lalleda del muntech,
el tema del muntre que krijgen.
És més que fer alguna neurodолоat d'altre,
queaking més que fer alguna cosa en aquest tipus de format
És una cosa que s'ha d'anar al final.
Si creus un material intentes fer alguna cosa que es pugui vendre bé.
La gent el que fa és treure CDs amb moltes cançons.
És una cosa que havíem de fer i ho hem fet al final.
I a més a més que sou una mica nostàlgics perquè heu triat el vinil
i ja també afegeixo això de nostàlgics per la cançó que estàvem sentint
a l'entrevista pel videoclip que s'han registrat.
Que déu-n'hi-do, eh?
Jo crec que la persona que ha fet el muntatge d'imatges i això
ha tingut una miqueta de feina, eh? Només una miqueta.
Sí, déu-n'hi-do.
És una cosa més, clar, s'ha de dir que això ho ha fet una persona
sense que nosaltres pràcticament li hagin demanat.
Què dius? Si no, ha estat gairebé voluntàriament.
Sí, és una cosa pràcticament voluntària.
Ens ho va comentar, que, a dir, de gràcia i vam dir,
fes-ho, no? Fes-ho.
Vam dir, doncs, endavant, perquè...
A més a més, és una persona que molt afi a l'estètica,
molt de sèrie B, molt de...
Si s'adoneu, quan ja al videoclip surten moltes imatges
de pel·lícules de sèrie B, pel·lícules...
dic que no són pel·lícules comercials, no?
Sí.
I és una persona, doncs, que li agrada molt aquest tipus d'estètica,
una mica als anys 50 i tot això.
I, bueno, doncs, va fer molta gràcia,
va ser tota una sorpresa veure'l.
I, a la veritat també que s'ha fet amb molta gràcia.
No, no, és que és fantàstic.
Ara que he conegut una miqueta més la història,
perquè me les estàs explicant, Carles,
és que és una meravella de vídeo.
A més, ja t'he dit que ha hagut de buscar,
perquè em dediques tant, el que diies tu,
basat en pel·lícules de sèrie B,
hi ha una barreja de pel·lícules bestial.
Sí, sí, sí.
Perquè deu tenir una filmoteca, aquest bon senyor, a casa seva?
O això ha tirat de Facebook?
O ha tirat d'internet?
O, suposo que...
Em dic de Facebook, m'en refereixo a amics.
Sí, sí.
Jo de, oi, em passes la pel·lícula aquesta que sé que la tens?
Em refereixo a això, eh?
Jo crec que avui en dia internet és una base, diguéssim,
de recursos...
Sí, il·limitada, il·limitada, és veritat.
Jo crec que en aquest cas, suposo que ella ha recorregut, doncs,
aquest tipus de...
Bueno, jo us poso que alguna pàgina web,
o el que sigui, doncs, que tenia aquestes imatges,
i, bueno, al final, doncs, ha accedit a aquest tipus de font,
diguéssim, d'informació, no?
Però, tot i així, és igual, sigui quina sigui la font que ha utilitzat,
doncs, per fer aquest vídeo, la veritat és que s'ha currat bastant,
i a més, hi ha moltes coses que encaixen bastant bé,
i està bastant sincronitzat, doncs, no.
Que bo, que bo.
Bé, deixem el videoclip de banda,
parlem de la vostra actuació demà mateix,
recordem el grup,
que us estarem d'enhorabona perquè us podrem veure,
i després ja parlarem de les vostres escapadetes cap a Barcelona, eh?
Bé, bé.
Bé, comencem amb una cosa i després ens n'anem a l'altra, et sembla?
Bé, perfecte.
Doncs, Carles, com és ara per ara la gent d'Islàndia en un que quema?
Live.
A veure, que ara més a més n'heu posat allò que dius en vivo i en directe, no?
Sí, sí, sí.
A veure, home, la gràcia és que després de les festes de Valca,
és una mica complicat, el gener és més complicat,
llavors nosaltres això ja ho teníem una mica programat.
Ho tenia colla avall, no?
A més, des del febrer fins a l'estiu,
de tenir com a mínim un o dos concerts al mes,
que és una...
Jo sempre parlo d'objectius o ambicions,
més a més raonables, no?
Sí.
Per el nostre tipus de vida, no?
I després, perquè avui en dia,
tenir una ambició molt més elevada,
també és una mica ingènua, no?
Voler arribar a fer una gran gira o molts concerts i viure d'això,
és complicat.
Per tant, crec que aquestes ambicions són raonables.
M'imagino, sí.
I bé, ara, bueno, hem estat a Barcelona,
hem estat a Pó, demà, doncs, al Du, a Tarragona.
Sí.
I després, al febrer, ai, al febrer de març,
el dia 14, toquem a l'absente de Reus.
Molt bé.
I, a veure, tenim un altre concert,
es pot ser que no sé si està,
si la data és definitiva o no,
però probablement sigui a Barcelona,
a l'Ello Gala, un altre concert que també es fa per ser il·lusió.
Sí.
I això serà cap a l'abril.
Cap a l'abril.
Sí, jo el maig que...
Ja tornarem a parlar, eh?
Ja t'ho dic ara.
Bueno, doncs mira, perquè aquí ho hem cantat de la idea.
Però, Carles, explica'ns, mira,
que va ser el dia 22, o sigui, la setmana passada,
que va ser quan es va fer aquesta actuació a l'Apolo, de Barcelona.
Com anar?
Clar, de primer, segurament, què sé jo,
que, a veure, l'Apolo no deixa de ser l'Apolo.
Sí, sí, sí, clar.
Bueno, però és la 2 d'Apolo.
Bueno, però...
Però tot i així, ja el mateix nom, ja hi em posa una mica.
Ui, tant, si em posa.
Però vam estar, almenys, no t'enganyament,
vam estar molt contents de tocar allà,
i malgrat que no hi va haver molta gent,
suposo que, clar, tampoc no és un grup que tingui molta tirada,
i a banda, això és que també el temps no va acompanyar gaire.
Però el que sí que realment estem contents
no és pel concert en sí, sinó com va sorgir,
perquè això és una...
Tinc l'àdua que monta el Mickey Puig.
D'acart.
Que és una sèrie de concerts,
sessions de DJ,
que ja anomenen així en format club,
que van actuar en els grups,
i després ja, doncs, una estona en què el DJ punxa cançons,
una cosa així molt britànica, no?
D'acart, d'acart.
I el que realment es va fer gràcia
és la sèrie que el Mickey Puig ens va descobrir,
i, bueno, hauríem agradat,
i ens ha donat molt de suport.
Jo crec que el que és important no és tocar a Polo,
sinó el fet que hagi sigut ell el que ens ha convidat a anar,
i que ens ha donat veus, no?,
que existeix un grup com l'Islanda en un traquema,
i hagi donat aquest suport a aquest grup,
convidant-lo a tocar, ni més que menys, a Polo, no?
Sí, home, és una gran oportunitat per a vosaltres,
també molt encertat aquest agraïment de cara al Mickey Puig,
ja que dius, mira, per haver-nos donat aquesta confiança, no?
Sí, sí.
Vosaltres ja teníeu alguna relació amb ell, o va ser casual?
No, no, va ser totalment casual.
Vam tocar a Tarragona per l'aniversari de Shiva Records,
i casualment ell deia,
no és que estigués al concert,
no que, bueno, va sentir veus que tocava un grup
que, bueno, que podia tenir certes afinitats amb altres grups,
que a ell li agradava, i tot això.
Llavors ell va preguntar per nosaltres,
allà al mateix a la botiga,
li van donar les nostres referències,
es va posar en contacte amb nosaltres,
i el qual de tot és que, bueno,
nosaltres li vam passar el nostre material,
el va punxar al seu programa de ràdio,
que fa a les xarxes,
i, escolta, a partir d'aquell moment,
bé, simplement, doncs, ha comptat amb nosaltres,
ens ha donat aquest suport,
que nosaltres, evidentment, li agrairem sempre, no?
I que, a més a més, que encara no us ho acabo de creure,
pel que m'estàs explicant, eh?, per la forma, eh?
Que dius, ostres, mira,
havia de sortir per alguna banda,
i mira, ens ha sortit per aquesta.
Aprofitem-la, hem fet, hem disfrutat,
havia més o menys gent, però estàvem allà, no?
Sí, sí, sí.
Era d'aquelles coses que, dius,
mira, tirem cap endavant i que sigui el que sigui.
No, i tant, i tant.
I demà el grup, com es munta aquest directe?
A veure, no és la primera vegada que passeu per allà?
No, no, no, és el primer cop, eh?
Què dius, em pensava que hi havíeu passat més d'una vegada?
No, no, no, he fet un consell de més fàcil per això,
perquè el grup és aquella...
Com el cuquet, allò que tens.
Intentes, diguem, aquell i tal,
i veus que encara no acaba de guallar,
fins que el dia que al final aconsegueixes tenir
aquella cita que tan esperaves,
doncs és una mica això,
que hem anat allò esperant,
doncs a veure si hi havia algun dia que poguéssim tocar allà,
també,
o que no s'ha de fer que tot s'ha de fer més bé,
i al final a Malaferrana es van acordar aquest dia.
Molt bé.
No ho sé, però ens fa especial il·lusió també,
perquè és un lloc que també hem anat a veure molt sovint concerts,
un lloc que també hem anat a punxar algun cop amb el Jari,
i la veritat és que és un lloc agradable,
no només per l'espai en sí, sinó també pel públic,
que hi ha un públic molt sensible,
molt receptiu amb el tipus de música que nosaltres fem,
i això també és interessant.
Doncs sí, doncs sí, i tant.
Més o menys, a quina hora hem d'arribar?
A veure, Carles, posa'm en situació,
a quina hora hem d'estar el grup?
Home, el concert és a les 9.
A les 9, doncs mira,
que arribem, que anem començant a fer bocall
a dos quarts de 9,
arribem d'hora, no?
Una miqueta d'hora per no dormir-nos.
Per fer un lloc, perquè jo, clar,
mirar i...
No, no, clar, clar.
No, i a més a més que tenim...
Mira, l'altre ja ho comentàvem amb altres grups,
i dèiem que, clar,
que la gent comença a prendre una miqueta de consciència
que si el concert és previst a les 9,
doncs és a les 9.
És com quan vas al cine, no?
T'agrada que la pel·lícula comenci a les 4 o a les 6
o a l'hora que has triat,
i els concerts ha de passar exactament el mateix,
i si dius a les 9, doncs a les 9,
no a dos quarts, a d'11,
ni a dos quarts de 12, ni...
No, no, és a les 9.
Estem mal acostumats aquí.
Sí, però tots, eh?
I els grups ja ho tenim en compte, això.
Sí, ho sé, ho sé.
No començarem a les 9,
no començarem una mica més tard,
doncs perquè fins que no hi hagi un mínim de gent...
Clar, clar, a veure què m'imagino, no?
Sí, però bueno, això tampoc...
No és que no ens importi, evidentment,
és interessant que vingui gent i tot això,
però, mira, jo sempre he pensat que quan estàs tocant en un grup
hi ha una cosa que és la responsabilitat escènica i això no s'ha de perdre mai, no?
Toquis per dos, que toquis per 50, és igual.
Nosaltres ens ho passarem igual de bé,
que hi hagi la gent que hi hagi,
i que evidentment espero que hi hagi força gent també,
i bueno,
puguem disfrutar tots plegats del concert de demà.
I que els esperem, no?
Que no s'adormin, al contrari,
a més que és demà, que és un bon dia,
que ja arriba el cap de setmana,
que ja el tenim a tocar,
que és final de mes.
És que teniu moltes coses a favor
que poden ser que demà el grup
sigui un d'aquells concerts inolvidables, no?
A veure, esperem.
A veure què, a veure què?
Doncs fem una cosa, Carles,
recorda'ns qui t'acompanya,
qui són ara per ara els Islàndia Nuncakema.
I qui estarà amb tu a l'escenari?
Bé, els Islàndia Nuncakema som el Javi,
que és el baix,
el Salva a la bateria
i el Jordi...
Ai, el Salva a l'altra guitarra.
Sí.
Perdó, estava pensant-me-ho.
I el Jordi a la bateria.
Molt bé.
I, bueno, tots plegats,
doncs formem això, Islàndia Nuncakema.
I que no s'acremarà mai de la vida, no?
Que continuï.
Sí, sí, sí.
En fet de les seves.
No, de fet, estem molt conèixement.
Som el que és realment,
el que és un exemple del grup
totalment democràtic, no?
Que en aquest sentit no hi ha un líder,
clarament visible i tot això, no?
I en aquest sentit treballem...
Ens agrada treballar en grup,
que és el que realment som.
Doncs fem una cosa, Carles,
de cara a un futur negarinyà,
us convidem un altre cop
a passar per aquí,
per Tarragona Ràdio.
Ja sé que esteu molt enfeinats
i que, a més a més,
a banda de ser músics,
que us agrada molt,
també teniu d'altra feina,
la feina aquella que al final de mes es nota,
no?
I tant, i tant.
I clar,
com vaginant entrevistes,
feina i tot això,
sempre és complicat,
però alguna vegada m'agradaria
que passéssiu per aquí, eh?
Perquè fa temps que no...
Que no veiem el Jordi.
Sí.
El Salva, no li diré res,
però el tinc demà,
que ho sàpiguis.
Ah, molt bé.
El diré demà a la tarda,
però ja no com a Islàndia,
sinó com a Vortex.
Bueno, sí, sí,
estem enjufats.
Que el tenim treballant,
el tenim treballant,
també d'altres afers.
Ja està bé que treballi.
I així, a veure si podem tenir-vos un dia aquí als quatre,
que seria l'ideal.
Perfecte.
De car.
Moltes encantats.
Que vagi molt bé l'actuació de demà mateix.
Moltes gràcies.
A tu, Carles, adeu-siau.
Bona tarda.
Adéu.
Adéu.
A tu, Carles, adu-siau.
A tu, Carles, adu-siau.
A tu, Carles, adu-siau.