¡Bienvenidos a Intropon!
Una western con el jardín de las delicias.
¿O me dojas de palillas?
Se le ha caído el verano por cosas.
¿Cuánto me tienes?
Las nubias del día que hablan de mí.
Me miran a los ojos y no saben que de mí.
Aquelles gravacions que han pogut trobar via internet
i us ha fet molta gràcia agafar-la.
El sop potser no és el que més ens agradaria que s'escoltés tot perfectament.
Però, mira, li donem una miqueta més d'emoció.
Jo abans et deia a la edifici del programa
que estava en dubte que si era divendres, que si era dijous o no.
És demà mateix a partir de dos quarts de la nit
i trobarem amb ells dins de la sala Highland.
I qui són ells? Doncs t'ho deia.
Són una companyia de teatre que ens presenta
a aquest espectacle que es diu Impropon
i que... què puc dir jo que no m'ho digui el Jaumet que tinc al telèfon.
Jaumet, bona tarda.
Molt bona tarda, molt bona tarda. Com estàs?
Quina llàstima que no es pugui sentir del tot aquesta gravació.
Aquesta gravació.
S'ha de veure, s'ha de veure.
Ja ho sé.
Això no s'ha de sentir, s'ha de veure.
Lo sé, lo sé, però és molt xulo.
A més, és molt divertit, eh?
Sí, bueno, és un teatre...
Bueno, és el segon cop que anem.
Ho sé, ho sé, de l'abril.
Aquesta sala de Tarragona tan xula.
I estem molt contents de repetir.
Suposo que és perquè la gent s'ho va passar molt bé.
Doncs mira, repetim.
Hem de dir que vosaltres sou la companyia de teatre Improacatomba.
Efectivament.
I que l'espectacle és l'Impropont.
Impropont.
I que és d'alguna manera que ja ho dona per cert
que és que vosaltres aneu fent una sèrie de coses,
però la gent també proposa les seves.
Aquí està.
El nostre subtítol és tu propones, nosotros improvisamos.
Exacte.
Nosaltres demanem que el públic ens posi el guió,
que ens digui en tot moment el que vol veure,
i la nostra obligació és fer-ho.
Molt bé.
I us en recordeu de com va anar la primera vegada?
Ho dic perquè aquesta ha d'anar millor, eh?
Sí.
Bueno, mai hi ha...
No hi ha ni millors ni pitjors.
Sempre hi ha diferents.
D'acord.
Vinga, t'ho compro.
Ah, sí, sí.
No, els espectacles sempre són diferents.
Mai es repeteixen.
D'acord, d'acord.
A més, clar, cada vegada...
Ara hi ha més pel·lícules, diguem-ho, no?
Perquè vosaltres també això del cinema també ho toqueu.
Exacte.
Eh?
I clar, ara hi ha noves pel·lícules,
i pots sempre, no sé,
si tu o l'altre company, el Víctor,
també podíeu fer, no sé, de Carri o alguna d'aquestes,
que són altres revivals d'aquests que hi ha.
Pensa que aquest espectacle és de gènere cinematogràfic.
Per això, per això.
Ara es comptabilitza uns...
Gèneres hi ha, hem detectat uns 50 diferents,
Déu-n'hi-do.
Sí.
I en cada espectacle fem unes 6, 7, 8, com a molt, improvisacions,
i mai surten els 50 gèneres.
O sigui, és els gèneres que vulgui la gent,
més les frases, més les dificultats,
sempre fan que cada espectacle sigui únic i repetible, no?
Fem una cosa, Jaume, si et sembla.
Parlem...
Sé que ho vam fer en el seu moment,
però això ja fa molts mesos,
perquè va ser a l'abril,
l'última vegada que vam parlar.
Exactament.
Què et sembla si recordem una miqueta com neix la vostra companyia?
Aquí sou ara mateix a la companyia de teatre Improcatomba?
Mhm.
Digues, explica'm, explica'm.
Nosaltres vam néixer l'any 2001 al barri de Gràcia.
Sí.
Fem teatre...
Teatre una mica estracanat, era una petita base de guió,
però ens agradava molt la improvisació,
fins que vam transformar...
Fins que vam eliminar totalment el petit guió que teníem
per fer improvisació pura i dura, no?
Val.
I ens hem especialitzat en aquest gremi,
amb aquest estil teatral,
perquè és un estil teatral,
com més en mim, el clown, el circ, el teatre de text...
Doncs nosaltres només fem improvisació.
Ens s'agrada tant que fa dos anys vam anar a Itàlia,
vam guanyar el campionat del món d'aquest estil teatral.
D'unidor, no?
Molt bé, molt bé.
Sí, sí, vam anar a un campionat mundial a Itàlia
i, bueno, mira, vam guanyar.
Vam anar a passar-ho bé, a viure l'experiència
i pom, pom, pom, pom, vam arribar a la final, pam, vam guanyar.
Vam guanyar.
Diu, segur que ens hem de quedar fins al final, segur?
Oh, que això costa, eh?
No, però la veritat és així, és això, no?
Que sí, que realment ens hem juntat una família
perquè, més que una companya de teatre,
som una família.
Ens portem molt bé, fa molts anys que els coneixem,
que jo crec que és la clau, és la clau de l'èxit,
que ens coneixem molt.
La complicitat, no?
La complicitat.
El bon rotllo entre vosaltres, m'imagino.
Aquí està.
I això es traspassa.
Jo, el públic que ens ve a veure a totes les sales on anem,
ho veu.
Hosti, és que us ho passeix molt bé.
És que és aquesta la clau.
Els primers que ens ho passem bé són nosaltres.
Però també no us passa a vosaltres, com aquí a la ràdio.
És que tu a la ràdio t'ho passes molt bé
perquè rius molt, me diuen.
I, clar, dius, home, sí que m'ho passo molt bé,
però que ara també hi ha feina darrere,
que també us deu passar a vosaltres.
És que vosaltres sortiu sobre l'escenari i ja ho teniu tot fet,
com us ho dóna la gent.
I dius, no, no, no, que aquí hi ha feina, eh?
Que aquí hi ha feina.
M'encanta que diguis això
perquè sí que és una cosa que ens sol passar,
que la gent ens ve i diu,
això que ho feu és molt fàcil, no?
Això que...
Sí, és com pintar, no?
Això d'aquest quadre de Dalí ho faria el meu fill, ho fa.
Aquí està, no?
I no tothom es pot sentar amb un micròfon davant
d'un programa de ràdio com ho fas tu,
i no tothom pot pujar a l'escenari
i sense tenir cap suport, cap guió,
fer tot un espectacle, no?
Exacte.
A potser els primers dos minuts t'aguantaria el tipus,
però a partir del minut tres ja apaga i va.
Bueno, això, no?
Aquí està, no?
I el bo que tenim és que des de l'any 2001
que estem fent espectacles,
podem dir amb el cap ben alt
que no hem repetit mai ni un.
O sigui, impropons hem fet un fotimer
i ja hem perdut el compte, evidentment.
Però cada impropon és diferent.
O sigui, cada espectacle que fem
no té res a veure amb l'anterior, no?
A més...
I aquesta és la màgia.
Si no recordo malament,
l'última vegada me vau comentar
que algunes vegades hi ha un petit rodatge entre vosaltres,
que no sé si vau estar tu i l'altre company...
L'últim cop que vam venir van venir la Carla i el...
No, l'Emma i el Víctor.
Vale, l'Emma i...
Exacte.
Doncs jo em pensava que havies vingut tu, Jaume.
O sigui que va ser...
No, jo vinc per primer cop aquí al Highline.
D'acord.
Doncs va ser el Víctor i la Gemma.
No, l'Emma i el Víctor.
L'Emma i el Víctor.
O sigui que aquesta vegada en rodatge tu i qui més?
Amb qui estaràs?
El Víctor i jo.
D'acord.
Crec que tampoc us coneixeu de res i es nota.
No, no.
I tenim molta complicitat el Víctor i jo
i la veritat és que la gent s'ho passarà molt bé.
Molt bé.
Expliqueu-ho una miqueta.
Arribem al Highline.
Sortiu a l'escenari i a partir d'aquí què?
Què han de fer nosaltres com a públic?
Relaxar-vos i passar-vos-ho bé.
O sigui, nosaltres no demanem ni títol escrit.
Hi ha moltes companyies que demanen...
És com que s'està posant de mola la improvisació, saps?
Sí.
I la majoria de companyies, per no dir totes,
demanen que la gent escrigui un títol amb un paper.
Nosaltres no fem això.
No ho hem fet mai i no ho volem fer-ho.
O sigui, no fem treballar el públic mai.
D'acord.
Nosaltres el que volem és que ens ho diguin en directe.
Que us ho cridin gairebé, no?
Si en trampa ni cartona, exacte.
Abordarem el públic, demanarem frases en directe
i les frases que ens diguin seran les que haurem de fer.
Seran el títol de cada improvisació, no?
I, a part, ells escolliran els gèneres,
escolliran en tot moment què és el que hem de fer.
I aquí està el repte.
Que dius, mira, que bello és vivir,
però m'ho podeu fer en terror.
Aquí està.
I a partir d'aquí l'heu de canviar tota la història, no?
Sí, sí, sí.
A més, tu m'has dit un títol d'una pel·lícula molt coneguda.
Sí, sí.
Nosaltres evitem això.
Nosaltres no volem que ens diguin títols de pel·lícula.
No, sinó una frase que els correixi.
El primer que ens hi passi pel cap.
O sigui, avui la meva manguera s'ha espallat.
Vale?
I amb això hem de fer una pel·lícula de juicios.
Una pel·lícula de juicios.
O una pel·lícula de piratas.
El señor donde usted ha puesto su manguera.
A ver, silencio en la sala, no?
Sí.
Y a lo mejor surto como dificultad que hemos de morir.
Yo he de morir atragantado de pistachos
y el Víctor ha de morir electrocutado a la banyera.
Pues toda esta combinación
hemos de hacer una priorización de juicios
que lleva por título mi manguera no funciona hoy,
donde yo moriré atragantado de pistachos
y Víctor morirá electrocutado a la banyera.
I això s'ha d'anar fent.
S'ha d'anar tejint la història
fins que al final acabem morint,
com ha demanat el públic.
I és això.
Jaomet, devíeu tenir tu i el Víctor
un servei gairebé privilegiat.
Perquè tot això s'ha d'anar treballant
conforme vagi la gent dient-vos aquestes frases.
Heu d'estar en una previsió de tot
del que pugui arribar a passar, no?
Nosaltres som, jo sempre ho dic,
que l'improvisador és guionista, director i actor
tota l'hora, d'acord?
Però sobre la marxa, també, sobre el moment.
Ens estem d'estar autoguionitzant, autodirigint i actuant.
Però és el xulo.
I la clau és que, ja et dic,
des de l'any 2001 que treballem junts,
que ens coneixem molt
i que no utilitzem temps de preparació,
no preparem res,
la gent ho veu,
que ho fem al moment.
Sí, sí, sí.
I això és el xulo, no?
Home, però una mica d'assat,
jo crec que s'ha de fer, no?
Precisament per evitar aquell dia
que sempre tenim un dia,
mira, avui tinc un refredat de nanassos,
mai millor dit,
i sempre tens aquell dia
que sempre pots estar una miqueta tocadet.
A veure, que sou humans, no?
Però la paraula assaig és entrenament.
Nosaltres entrenem la improvisació.
D'acord, entreneu.
Ara, ara, ara, ara.
Entrenem la improvisació,
que és agilitat mental,
connexió, acceptació,
un munt d'eines que tenim
que serveixen per tenir el cap bastant despejat
i tenir el cap obert
a totes les idees que puguin entrar
i acceptar les proposes del company.
Clar.
Perquè jo no sé mai per on tirarà el meu company
i ell no sap per on tiraré jo.
I tots dos junts hem de fer alguna cosa coherent
i alguna cosa que tingui coherència, saps?
Sí, sí.
I entre vosaltres també us feu petits reptes?
Allò de dir,
mira, ara jo te la llenço i tu me l'agafes.
Sí, sí.
Tira, tira.
I putades, i putades.
Està bé, eh?
Sí, i el públic ho veu,
que ens fem putades divertides,
però fem la punyeta
i, home, aquí està la clau, no?
Home, ja, però ostres...
Que passi molt bé, no?
Però una cosa és que te la llenci i diguis,
mira, ara agafa-la i a veure per on m'ha surts.
Aquí està, aquí està.
Que aquesta sempre és la vessant més divertida
i és el que dèiem, no?
El repte de poder ser àgil,
de contrarrestar això que t'està dient per agafar un altre, eh?
Aquí està.
I per tornar-li.
Per nosaltres és un plaer aquest estil teatral
i és un plaer comptar amb moltes sales que compten amb nosaltres,
que ens criden sempre.
I, bueno, la veritat és que estem molt contents de tornar-hi.
Sí.
Estarem a Reus, també.
Molt bé.
O sigui que tot molt bé.
Estem molt contents.
On estareu a Reus, perdona'm?
Estarem al Drums.
Al Drums de Reus.
Molt bé.
Al diumenge estarem al Drums
i demà estem al Highline.
O sigui que estem molt contents.
Fantàstic, fantàstic.
Doncs, i nosaltres més contents encara
de tenir-vos per casa nostra
i poder gaudir que ens feu passar una bona estona,
que moltes vegades ho he comentat,
clar, l'època a la qual estem ara mateix,
i tu ja ho saps,
doncs precisament no dona per riure gaire
i si ja ens feu oblidar, encara que no me sigui,
durant...
Quant de temps més o menys durà l'espectacle?
Una hora, una hora i pico.
Segons l'energia de la gent, sí.
Nosaltres no mirem mai el temps.
Ens agrada disfrutar
i el que sí que garantitzem
és que l'horeta passa totalment volant.
M'imagino.
I això que dius tu...
Estem cansats de sentir-ho.
Quan acaba l'espectacle ens diuen...
Hòstia, ens heu fet desconnectar
de tota aquesta merda que ens envolta,
de crisi i de merder.
O sigui, per una hora i pico
la gent desconnecta i sopa
i olvida les penes.
Saps el que et vull dir?
Que de tant en tant que bé que va, eh?
Que bé que va.
La veritat és que sí.
La veritat és que sí.
La veritat és que sí.
Jaume, moltes, moltes, moltes gràcies.
Que vagi molt bé.
Molta merda.
Moltes gràcies.
I que continuï aquest espectacle
i propon per molts anys.
Espero que d'aquí a quatre o cinc mesos
poder tornar a parlar amb vosaltres
perquè em diguis que torneu a estar
una altra vegada aquí a la nostra ciutat
amb aquest espectacle.
Perquè no?
Per el que us proposeu.
Mai havia dit, eh?
No, no.
La veritat és que estem molt contents
i m'encanta baixar a l'Imperial Tarraco, eh?
Vinga.
Que vinguin els romans.
Que vinguin els romans.
M'estimo molt Tarragona, jo, eh?
Doncs moltes gràcies.
I el que dèiem,
que t'esperem per aquí.
Gràcies.
Merci a vosaltres.
Un petó.
Adéu-siau.
Adéu-siau.