Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Vas provant, vas provant, vas provant i surt!
Menos mal que ho vau provar, eh?
Que no us vau rendir, eh?
Menos mal que no us vau rendir!
Instrumental, i la deixem instrumental!
No, no, eh?
No, per favor, no, per favor!
O no, que us tenim en concert, aquest dissabte, a l'Espai Jova la Palmera, a més a més, amb una gent que es diuen els Coustic Roll Dave, que no sé si els coneixeu, si heu coincidit amb una vegada amb ells...
És un noi sol, eh?
Sí, sí, el de VIP!
Jo el vaig veure fa uns mesos a Vilaseca, que hi havia un showcase de discogràfiques i històries, i van 40.000 trastos, la guitarra, els pedals, un teclat, un sampler, un no sé què...
És curiós, és curiós...
Jo demà parlaré amb ell, a veure què m'explica, perquè aquest és un altre, clar, jo li diré, si això que m'hi dius, i és veritat, si algunes vegades és complicat, depèn de quanta gent hi hagi al escenari, imagina'm un bon de trastos...
Clar, clar, home, és que és trallà, vinga, tot a la ves...
Però això ho fa ell sol?
Sí, sí, sí...
No té cap ajudant?
No, no...
Algunes vegades, si hi ha algú que dius, ai, he de canviar la guitarra, i surt aquella persona que surt corrent i te canvia la guitarra i te dona...
No, no, no, no, s'opanya a tot ell.
Osa, però ja ho comentaré, a veure.
Com serà el concert de la cirque?
Doncs jo crec que serà un concert, o sigui, tenim pensada una cosa que serà una miqueta diferent.
Sí?
Sí.
Vale, que és...
I ara és quan no me l'explicarà.
Ah, sí, ah, no, sí, segueix, segueix, segueix.
Jo crec que sí, te l'explico, sí, sí, sí, te l'explico.
Dime, dime, esforçada.
Por favor, por favor, coméntamelo, coméntamelo.
Mira, el que farem és, en lloc d'agafar i dir, o sigui, una cosa que hem fet de diverses maneres, no?
O sigui, de vegades fas el típic concert, allò amb micros i tota la història, o de vegades fem acústics.
Ah.
No, que allò que toquem sense micros, sense res.
I que queda molt xuro, eh?
Sí, que té molta història, no?
Doncs farem una barreja, i és que tocarem, però no tocarem a l'escenari, sinó que tocarem el més a prop possible de la gent.
Llavors...
O sigui, que els vindreu a buscar.
Sí.
Perquè no quedi aquell buit fastigós.
Sí, perquè no quedi allò aquell buit fastigós i tot això.
Anirem a buscar la gent i ens posarem allà intentant que no hi hagi barreres.
Molt bé.
Llavors, tocarem enxufats, però amb un format així una miqueta més...
El format és més acústic, és a dir, no portarem allà una bateria enorme i no sé què.
O sigui, anirem a un format així acústic, però amb micros i tot, i molt a propet de la gent.
Ah, molt bé.
I jo crec que estarà molt xulo.
Doncs sí.
He vist algun dels vídeos vostres que heu penjat a través del Facebook, que més o menys és la idea aquesta?
És aquesta idea, però de peu, allò, i jo què sé, tocant la guitarra aquí i tu aquí al davant i tots barrejats.
Si veus que t'espistes, anaves un calbot...
Calbot, o cartellot, o guitarrasso al cap i...
No, no, però sempre des del carinyo.
Clar, home, des de l'amor incondicional.
Això sempre.
Però que bo, no?
Sí, sí, sí.
I això què ha estat?
Perquè heu estat a l'Espai La Jove a la Palmera, heu vist altres concerts i dius, ostres, això si es cau millor així aquí?
Doncs una mica sí.
Sí, o sigui, vam estar...
La setmana passada vaig estar tocant amb Harrison for Fiesta.
Què dices?
Tu què has dit amb Harrison for Fiesta?
Sí, sí, sí.
No lo sabia.
Bueno, però me cambio el nombre allà.
Ja no te dius César.
Ah, te dius Johnny.
I vam estar tocant allà i vam veure una mica, pues, al...
Jo què sé...
Acercar-os, a los de ahí abajo.
Sí, pues el volum no pot ser molt alt perquè els veïns s'enfaden.
Què me dices?
Sí, els veïns s'enfaden.
I hi ha algú que tira alguna cosa allò...
Que poca paciència, no?
Que poca paciència, també.
Sí.
A veure, jo entenc, però és que, a veure, que són dos concerts...
S'entre 10 o 12, ja em digues tu.
A més, jo què dius, les 12, i que hem de dir que la premissa, i vosaltres ho sabeu com a grup, és allò de 45 minuts.
Sí, sí, sí.
O els 50, o sigui que, a mi, no tallen la llum, però gairebé.
Quasi, quasi.
I si, i l'altre després, també són 40 o 50 minuts, i després se tanca tot, i tu ja deus ser molt bones.
Claro.
O sigui que no és allò que dius, ostres, que són les 4 de la matinada, m'estan donant aquí la tabarra...
No, no, no.
Home, i depèn de com...
Va així, home.
Va així.
I gaudeixi del concert, també.
Ja, home, allò imprenyat, tirant coses, no?
Ah, home, ja que llenci, que llenci bitllets, no?
Que anirem a agafar, però, de 500, que ja no els he vist mai més.
No, dius, mira, senyor, ja veureu, saps qui tira el dinero?
Tira el dinero i a veure com tira en si siente.
Ja veureu com callem, ja veureu com callem.
Por cada dos de mil callaremos una canción, una canción menos.
Doncs mira, bona idea, m'agrada.
I vosaltres multimilionaris.
M'agrada, sí.
Si al final estem amb això de la música per fer-nos molt, molt, molt rics.
Home, jo ja ho sabia, ho sabia, ho sabia.
I és el que hi ha.
A principi em va vendre una altra moto, que sí, és la passió per la música,
que us agrada per aquí, però al final tot, eh?
Tot se sap, al final tot se sap.
Els diners i l'èxit i els jets privados i les menciones en París.
Oia, hi ha un antes i un després.
Clar.
Home, després quan posi aquesta cançó dir, qui era aquella gent?
Sí.
Ah, els que llevaven los diamantes i tiraven piedruscos.
Sí, això és.
Crec que hem vist, César, hem vist moltes pel·lícules, tu i jo, eh?
Sí, sí, unes quantes.
Però això és bo, que és allò que dius, encara queda imaginació.
Imaginació amb el power.
Sí.
Clar.
També us passa això, una miqueta, quan esteu assajant amb els altres del grup o no?
Us aneu una mica de l'olla, no en aquest aspecte que estem comentant.
Sí, sí.
Però és allò que dius, a veure què la diu més grossa.
Sí, sí, sí, sí.
Sí?
Clar, clar, clar.
A mi m'agradaria, eh?
Sí, allò, el foradet, allò, a veure les tonteries.
Allà és Pallaresos, no? Esteu?
Sí, allà Pallaresos, local 20, no me'n recordo.
No ho diguis.
Un local, un dels locals, un dels locals, per allà, allà trobem a la gent de la cirque.
Sí, sí, sí.
És que, per cert, quan assaigeu? Quan ho teniu?
Doncs, normalment, intentem assaigar, clar, depèn una mica del ritme de concerts i tot,
intentem assaigar un parell de dies per setmana.
Va.
També depèn, no?
I a vegades que si tens molts concerts seguits, ja vas tan rodat que dius, no assaigem, no?
Però si, jo què sé, el cap de setmana passada vaig fer dos bolos i ara en tinc un altre el dijous,
doncs dius, seguim amb la inèrcia.
Així també és millor perquè t'agafen més ganes de tocar, perquè si ja ho tens allò clar...
Així, me'n perdona, que t'agafen més ganes d'assaigar.
No, home, tampoc. No, no, no, no.
Dic, ara sí que no t'entenc, eh?
Assaigar s'ha d'assaigar abans, després ja quan estàs allà ligat amb els bolos, ja vinga a tocar.
Ja s'aco-paco, eh?
Sí, sí, sí.
Bueno, recordem que aquest divendres us tenim a vosaltres.
Dissabte.
Ai, perdó, dissabte, és veritat, més o menys s'havia calculat, si comença a les 10, allà a les 11,
ja estareu a sobre l'escenari.
Crec que sí.
Al costat de l'escenari.
Metafòricament estarem, sí, jo crec que a les 11 de la nit.
A les 11?
A les 11, sí.
Que estarem allà, o sigui que apropeu-vos, eh?
Que no tingueu por i si no ja veieu que ells són també molt tirats cap endavant
i si no ja baixaran ells.
Veus?
És allò de l'alternativa.
Que me va venir l'altre dia una notícia a la Merda Xula,
dic, ai, això l'he de comentar?
Sí, quina?
Què feu per Santa Ticle?
Què feu pel 18 de setembre?
Ai, mare meva.
No?
Què te'n dà, un xivatasso?
Home, alguna cosa.
Un xivatasso.
Algo, algo.
Jo no sé si es pot dir alguna cosa, es pot dir o no?
Jo no ho volia dir, la veritat, encara, però si vols allò, fem allò un petit...
Home, jo sé que...
Farem alguna cosa, farem alguna cosa molt xula.
Sí?
Sí.
Bé, no.
Diem on o què?
Home, jo ho diria.
Sí, no?
Serà el Teatre Metropol, per la Ticle, i que serà un d'aquests, allò que dius,
aprofiteu ara, perquè si no després ja pararem momentàniament, no?
Correcte.
Perquè estem per enregistrar el nou treball discogràfic.
Sí, sí, sí, sí.
No estic informada.
Estem...
Creu com que no, estàs allò, estem tot i tot, eh?
Me l'ho he inventat ara mateix perquè t'he vist.
Ja està, César.
Teatre Metropol.
Doncs sí, mira, el 18 de setembre estarem al Teatre Metropol i farem el concert que tanca una mica la gira d'aquest disco,
perquè ja fa un any i uns mesos que el vam treure, ja creiem que era moment allò de parar i de fer altres coses,
i volem fer un concert molt xulo, que vinguin amics, amb sorpreses, puestos de largo, guapos, bonitos,
i que vinguin tota la gent i omplim el Teatre Metropol i fem una festa.
Ah, que xulo, eh?
Ja saps que sempre em passa el mateix, quan acabo de parlar amb ells sempre el cito de cara propera.
De cara propera.
Vinga, va.
Jo ja conto amb vosaltres perquè veus.
Sí, sí, no, bueno, ja m'apuntes, apunta el 15, el 17, el 16 estem aquí, clar.
Vinga, fem-ho, eh? Ja t'apunto, eh?
Sí, sí, sí, apunta.
I dius a l'Àster i al Pablo i que vinguin també.
Clar.
I els altres, oh, t'imagines aquí tota la gent que sou?
Venim aquí i fem el mateix que farem al Metropol, però aquí.
No, home, no, tu creus?
Home, a mi m'encantaria, ja ho saps, eh?
A bones bones me convides, tu també.
És allò que m'ha dit un grup avui, cremem l'emissora.
Dic, home, que hem de cremar, que hem de cremar, veniu, toqueu i fem, però ja està, no la cremem, no la cremem.
Home, que ens ha de durar, eh?
Que ens ha de durar.
Home, pel dia, és veritat, abans que arribi aquest 18 de setembre, podríem t'ho revenir.
I tant, sí, sí.
T'expliquem una mica més, tindrem més informació, més coseta.
Clar, perquè ara també és allò que dius, ara no te puc preguntar per aquestes noves cançons,
perquè deuen estar encara al forn, no acaben-se de fer, les teniu, no?
Però...
Sí, hi ha algunes que estan, altres que no, anem fent, anem fent, poquet a poc.
Ai, ara se m'ha posat amb l'antímit.
Ja, ja.
Ara qui era? Ara qui va explicar-t'ho d'abans?
Crema mi casa, crema mi casa.
L'altre dia estàvem fent una llista, estàvem fent una llista que deia,
aquestes són les que hem fet i hem tocat amb el grup.
Què et dius?
Patapam, aquestes són les que hem fet, sabem com són i tal, i està tot clar, però no les hem tocat.
Aquestes són les idees, patapam, saps?
I així, o sigui, estem molt, molt, molt lluny encara.
Però bueno, la idea és esperar després i amb calma posar-nos a fer cançons,
totes les que ens doni la gana, després ja veurem què ens surt.
No és allò de dir, el 1 d'octubre entro a gravar, no.
Vull dir, serà treballar nosaltres i fer...
El vostre ritme.
Sí, sí, sí. I quan ho veiem clar, entrarem a l'estudi o farem el que haguem de fer.
Però serà, més o menys, seguirà el dictat, entre cometes, d'aquest treball escogràfic que estem sentint ara?
Home, jo crec que...
O voleu canviar una miqueta?
Jo crec que se'ns reconeixerà, sí, sí.
No vull dir per experimentar, perquè jo et dius.
Sí, sí, serà...
Jo crec que hi haurà una diferència, o sigui, clara, perquè sempre,
doncs, aquestes cançons van fer fa X anys o, saps,
les coses canvien i estàs en un altre punt.
Però ningú dirà, hòstia, ara fan rap.
Però què ha fet l'estudi, aquí, amb les grelles i en pla heavy metal?
No, no, no.
Sereu vosaltres.
Jo crec que sí.
Molt bé.
Doncs res, haurem d'esperar una miqueta, almenys per el 18 de setembre.
Sí.
Però és això sí que els tenim més a propet, aquest dissabte,
a partir de les 10 de la nit, després d'aquella bona gent
que són els Caustic Roll Dave, que és el Dave, no més,
perquè és així.
I que demà esperem tenir-lo també aquí a la ràdio.
I avui hem tingut el plaer de poder conversar amb el César.
César, dona records a la família del Cirque de Parmeva, per favor.
Sí, sí, sí.
Es li fas arribar i digue-li que el Pablo, que com el dimarts, que l'espero aquí.
Molt bé.
Perquè com no està liat en res, que s'avorreix a casa.
Clar, com no està quasi allò...
Grup que surt a Tarragona, grup que el Pablo acaba allà dins.
Perquè és bo, perquè és bo, tu ja ho saps.
Això és veritat, sí, sí.
Bueno, tu no diguis res.
He parlat amb ell fa una estona.
Jo crec que ara hi haurà estar a tres grups més que fa cinc minuts.
No, no, al final l'haureu de segrestar, ho saps, no?
Algú així, algú així, sí.
Perquè si no, què dius? On està el Pablo, allà?
Vaig allà, no? És que s'ha anat cap a un altre...
No, és que...
El tindreu allà desubicat.
Sí, sí, sí.
Desubicat, que no sabeu, ara està el Pablo.
Moltes gràcies.
A tu.
On va adonar.
Vinga, on va a tu.
Ciao.
No waslip since yesterday.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada