Comença Tràfic d'Estraccions amb Núria Calvó.
Comença Tràfic d'Estraccions
D'hora, vam avançar l'hora l'altre dia i nosaltres també aquesta setmana ens avancem.
Però tot i així farem un programa que crec que seria del gust, del beta, que suposem i desitgem que ens estigui escoltant.
Avui aprofitem que estem en la data que estem per recuperar música fosca, aquesta estètica dels kits.
Ja m'hem avisat, els kits acaben de treure o fer córrer per la xarxa un nou treball, que és una recopilació, al cap i a la fi, que es titula Quits Pass Ten, també en joc amb el rellotge.
I ja que dèiem de la foscor, doncs crec recordar que el correu electrònic del Joan Peiró, d'un dels kits, era hora fosca, arroba no sé què.
Així que tot ens quadra, la mar de bé.
No perdem temps, que volem escoltar molta música.
Començarem amb una peça que es diu La mosca i és una adaptació d'un poema original de Joan Brossa,
que ells van aportar a les mans plenes, recordant Joan Brossa, que era un CD de l'any 2009.
Doncs aquí la col·laboració de Quits en aquest treball, La mosca.
La mosca i és una adaptació d'un poema.
La mosca i és una adaptació d'un poema.
La mosca i és una adaptació d'un poema.
La mosca i és una adaptació d'un poema.
La mosca i és una adaptació d'un poema.
La mosca i és una adaptació d'un poema.
La mosca i és una adaptació d'un poema.
i és una adaptació d'un poema.
La mosca i és una adaptació d'un poema.
i és una adaptació d'un poema.
I és una adaptació d'un poema.
és una adaptació d'un poema.
i és una adaptació d'un poema.
i és una adaptació d'un poema.
i és una adaptació d'un poema.
i és una adaptació d'un poema.
i és una adaptació d'un poema.
i és una adaptació d'un poema.
i és una adaptació d'un poema.
i és una adaptació d'un poema.
i una adaptació d'un poema.
oi i és una adaptació d'un poema.
La mosca infortuna, la mosca infortuna,
que és intolerable, que és intolerable.
Fins demà!
La mosca infortuna, la mosca infortuna,
que és intolerable, que és intolerable.
La mosca, les mosques que fins fa dos dies estaven aquí incordiant encara,
a veure si acaben de marxar.
I també ens ha cridat l'atenció, i ens ho hem fet anar a la mar de bé,
que va sortir publicada al periòdico el dia 17 d'octubre, fa un parell de setmanes,
una entrevista amb el Joan Pairó, amb aquest que dèiem, amb un dels kitsch.
I com que és molt breu, doncs anem a llegir aquí, quatre pinsellades.
Diu així.
Amb les seves enormes ganes de fer música, Joan Pairó i Lluís Costavella,
tots dos nascuts a Banyoles, van fer realitat el grup de rock Kitsch.
El van anomenar d'aquesta manera perquè en aquell moment, el 1985,
cantant català no estava ben vist i es considerava de mal gust, explica Pairó.
I com una de les excepcions del terme Kitsch era aquest, mal gust,
així van batejar el projecte, en què Joan Pairó,
Banyoles 1966, és la veu i el baix.
Els kitsch sempre van ser bitxos raros, això ja és aportació pròpia.
Fins i tot en els temps del rock català,
doncs ells no quadraven amb res del que s'estava fent.
I us confesso que una servidora eren els que els agradava més,
junts potser amb els un papa, que també estaven per allà dalt, a Girona.
Seguim amb l'entrevista.
Gairebé 30 anys de rock en català.
En aquest camí professional, has sentit que la teva ciutat i la comarca
han cuidat la cultura musical?
A Banyoles sempre hi ha hagut vida musical,
però només des de fa relativament poc,
amb la posada en marxa de l'Escola Municipal de Música i el Taller de Música,
es cuida aquesta cultura de la manera que convé.
De lletreferits i de músics, a Banyoles sempre n'hi ha hagut en abundància.
Els banyolins som gent molt sensible.
En quin moment es troba el grup musical?
En aquests moments, i després de 17 discos editats,
el Lluís, veu i guitarra, el Jordi, bateria i jo,
estem treballant en un nou projecte, Quitch a la cova.
Ho estem fent conjuntament amb el món, l'ex-cantant de Casual,
fins que no ho tinguem a punt, no tornarem a pujar als escenaris.
Quin lloc del Pla de l'Estany és el que prefereixen per actuar?
L'Auditori de la Taneu és un bon espai per tocar.
Alguna cita musical important a la comarca?
Des de fa 10 anys, el Festival Afònica s'ha convertit en un referent musical
al Pla de l'Estany i més enllà d'aquesta comarca,
i ens consta que és un festival molt xulo i que val la pena anar-hi.
Què considera que val molt la pena venir-hi a fer en aquesta comarca?
Sobretot, activitats a l'aire lliure, com nedar, caminar, córrer i anar amb bicicleta.
Banyoles és un lloc ideal per venir a descansar i practicar tota mena d'activitats a la naturalesa,
en especial al llac.
Alguna data concreta que recomani per venir a descobrir Banyoles i el Pla de l'Estany?
Les festes de Sant Martirià, des d'avui, és a dir, 17 d'octubre, fins al 21 d'octubre.
Dilluns que ve, despleguen exposicions, conferències, concerts, gegants i capgrossos
i activitats per conèixer l'entorn natural del Pla de l'Estany.
És un dels esdeveniments que no es poden perdre tots aquells que vulguin visitar Banyoles a la tardor,
que per mi és la millor època de l'any aquí.
O sigui que us ho apunteu per l'any que ve, si us interessa.
A més de la sensibilitat de la seva gent, què més destaca de Banyoles i el seu entorn?
Estem situats estratègicament a mig camí entre el mar i la muntanya.
Com més gran em faig, més bé em sento en aquesta ciutat.
Els habitants del Pla de l'Estany són molt seus, molt treballadors i, com diuen alguns,
estan tocats per l'aigua del llac, que és un dels meus llocs favorits.
Tot l'entorn del llac és especialment deliciós.
I acabem ja, dues preguntes.
Li falta res a la comarca?
El primer que se m'acut és una sala de cine, Comilfó.
I aquí apunto jo, ells rai que tenen el trofó allà a Girona, a quatre passes.
I alguna cosa que li sembli que s'obre?
Per aquí, metres i zones blaves, sobretot a Banyoles, és una plaga.
A Tarragona també, blaves, verdes, taronges...
Última pregunta ja d'aquesta entrevista amb el Joan Peiró.
Què fa més gust a la comarca?
Resposta genial, que val la pena per això tota l'entrevista.
Viure, que no és poca cosa.
I aquí s'acaba aquesta entrevista al periòdic amb el Joan Peiró
i una altra mostra de la música dels Quits, que el que havia a la fi és el que interessa avui aquí.
Mala idea.
Mala idea.
Aquesta provoca amb la vela, la luz d'una distància immensa.
No és més que una passió intensa, desairada pel costum.
No és més que una passió intensa, desairada pel costum.
No és més que una passió intensa, desairada pel costum.
No és més que una passió intensa, desairada pel costum.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501



Sous-titrage ST' 501




Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501

Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501
Sous-titrage ST' 501