Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
250 grams!
T'has fet 4 anys de sobre i tot això s'ha de notar!
Aviam!
No sé si l'heu de veure, però es va primant cada setmana que ve el veig més prim!
Encara que ell diu que no...
No, no, no, Andrés, ja m'adiràs el que fas, perquè ja saps que a mi els mitjolins no hi ha manera que m'abaixin,
o sigui que, bueno, ja parlarem, farà ventana de tot això!
Bueno, bueno, ja farà un programa de dietètica!
Mira, doncs mira, si ens has de donar bons consells, comença ara, eh! Ja t'ho dic!
No, el millor sistema és el moviment de cap!
Què significa? Bueno, no sé si vull saber-ho!
No, el moviment de dreta-esquerra!
No sé si vull saber-ho!
Dreta-esquerra, dreta-esquerra, dreta-esquerra!
Sí, quan en donin alguna cosa de menjar, tu dreta-esquerra, quan vulguin un aperitiu, tu dreta-esquerra!
Veurà com t'aprimes!
Ja veuràs quin bon rebeig, no?
Provi-ho, previ-ho, la gent que ho provi, dreta-esquerra, dreta-esquerra!
Amunt i avall, amunt i avall!
No, amunt i avall no, llavors engreixes!
Andrés, anem al nostre bic!
Anem, anem!
Vols que comencem amb música ja?
Anem a posar la cançó que Roberto Carlos va titular Por ella!
A més t'he de dir que és una cançó que hi ha molta gent que l'ha interpretada, eh!
Sí, sí!
Escoltem-la!
Anem-hi, anem-hi!
Por ella las puestas de sol y las madrugadas
Por ella los sueños de amor y las noches amargas
Por ella las palabras bellas, las dulces canciones
El llanto, la risa, el abrazo, las cavilaciones
Por ella cada despertar, cada sentimiento
Las flores, la música, el mar, la lluvia y el viento
La luz, el color, el fuego, la tierra y el agua
Azules y grises recuerdos, el cuerpo y el alma
Por ella el amor, el dolor, la paz y el tormento
Por ella la ilusión y el gozo de vivir queriendo
Por ella miro las estrellas y sigo mis pasos
Por ella mi piel se estremece si pienso en su abrazo
Por ella miro siempre el sol desde mi ventana
Por ella aumenta la ilusión en toda mi alma
Por ella me imagino en cielo como un beso eterno
Por ella me pongo a cantar aunque estés sufriendo
Por ella la contradicción y los desvaríos
Por ella cada sin sabor, cada sin sentido
Las lágrimas por mi derramadas también las caricias
Los celos, la furia callada, mi mejor sonrisa
Por ella mis aspiraciones y mi fantasía
Por ella las desolaciones y mi alegría
Suspiros, corazón, pasión, poema y plegaria
Y todo lo que no se puede decir con palabras
Por ella el amor, el dolor, la paz y el tormento
Por ella la ilusión y el gozo de vivir queriendo
Por ella miro las estrellas y sigo mis pasos
Por ella mi piel se estremece si pienso en su abrazo
Por ella miro siempre el sol desde mi ventana
Por ella aumenta la ilusión en toda mi alma
Por ella me imagino en cielo como un beso eterno
Por ella me pongo a cantar aunque esté sufriendo
La la la la la la la la...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Andrés, la puc tornar a posar una altra vegada?
Avui estic una miqueta repetitiva, no me facis gaire cas.
Estàs com sempre molt romàntica.
És que són cançons tan maques, Andrés.
Sí, sí, sí. Seguim. Mira, l'any 1970, la RC7 va ser galardonada amb les següents modificacions.
El Quinteto Villa, Lobos, i el saxofonista Aurino de Oliveira, qui va tindre un contracte previ amb Roberto Carlos.
Aixos van ser l'any 1963 que havien gravat un disco i perteneix a la banda fins avui.
Llavors, tornem a l'any 1973 i Chiquinho intenta de nou substituir ADD, Bruno i El Gato.
Però Roberto Carlos encara no volia desprendre's dels seus músics i li va suggerir que la formació es fes com amb la temporada anterior,
amb dues bateries a l'escenari, i Chiquinho es va mostrar satisfet amb això.
Però va dir que hauria de substituir El Gato en guitarra perquè no era molt adaptable al treball.
Més tard, El Gato va tindre problemes.
S'emborratxava, fallava bastant, i al mateix temps va tindre que allunyar-se, lògicament, de la banda,
i llavors es va aprofitar per ser ja canviat, substituït, pel guitarrista Aristeu Reis,
qui pertany a la banda fins al dia d'avui.
Amb aquests anys 70 va arribar el saxofonista Dionir,
qui va estar amb la banda fins que va morir, i l'home va morir l'any 2009, o sigui, no fa tants anys.
Llavors el baixista, Torno Bruno, cap a l'any 1973, va començar a tindre problemes d'audició,
li fallava els oïdus, i ell mateix va ser el que va dir que volia allunyar-se de la banda
perquè cada vegada se li posava la cosa més difícil.
Això era l'any 1974.
I llavors va ser triat Pablo César Barros per tocar al baix.
La banda era quasi com Chiquinho volia, sense El Gato ni Bruno, i només quedava Dede.
I el director no volia seguir improvisant sobre l'escenari amb dues bateries
i va substituir a l'altre baterista, Das Neves,
contractant el bateria paulista Norival D'Àngelo,
i es crea un nou paper per Dede com percussionista.
Anem a sentir un altre tema del Roberto Carlos, perquè veig que tu estàs ja impacienta.
Agafem una cosa, Andrés, perquè algú ha de marxar, i aquesta vegada no soc jo,
deixem la cançó i t'acomiadem.
Bueno, vale.
Et sembla?
Vale, vale.
Vinga.
D'acord, doncs mira.
Quina és aquesta cançó i l'acomiadem amb ella?
La cançó és Tengo que olvidar.
No, no, jo no t'oblido, eh?
La setmana vinent una altra vegada, eh?
No, no, no, no.
Tengo que olvidar.
Això és el títol de la cançó, ni tu ni jo t'hem d'oblidar.
I la setmana vinent, a veure si podem allargar una miqueta més en el temps, eh?
Molt bé.
Què et sembla, sí?
Molt bé, d'acord.
Doncs no ens oblidem de l'Andrés i l'Andrés els dilluns aquí a Tarragona Ràdio
i amb aquestes precioses cançons que s'està posant de Roberto Carlos.
Andrés, gràcies.
Fins la propera.
Adéu.
No vale andar tan solo por la vida, sin buscar una salida que me lleve a un nuevo amor.
Ni vale recordar tristes momentos, y dejar que el pensamiento me maltrate el corazón.
Tengo que olvidar, tengo que olvidar, tengo que olvidar.
No vale estar pensando siempre en ella, porque ella no es más aquella, la que tanto amor me dio.
Ni vale dar guarida a un sentimiento, que con el correr del tiempo, se convierte en un dolor.
No vale cuando estoy con otras gentes, verme solo y de repente, no saber a dónde estoy.
Ni vale ver llegar las madrugadas, dando vueltas en la cama, extrañando aquel amor.
Tenemos que olvidar, tengo que olvidar, tengo que olvidar, tengo que olvidar.
De una buena vez, ni antes ni después, volver a empezar.
No vale andar soñando con sus besos
Y pensando en su regreso
Porque no es la realidad
Ni vale la nostalgia del pasado
Cuando ya no está a mi lado
Y la tengo que olvidar
Tengo que olvidar
Tengo que olvidar
Tengo que olvidar
De una buena vez
Ni antes ni después
Volver a empezar
Tengo que olvidar
Tengo que olvidar
Tengo que olvidar
Tengo que olvidar
Tengo que olvidar
Tengo que olvidar
Tengo que olvidar
Tengo que olvidar.