DEL 15 al 24 de març, Tarragona vibra a ritme de jazz
amb la 19a edició del Festival Internacional de Dixieland.
Una trentena de bandes i big bands d'aquí i de fora
tornen a omplir bars, restaurants, sales i carrers de la ciutat
amb tot tipus d'activitats i espectacles de jazz.
Troba't amb el millor jazz a la 19a edició
del Festival Internacional de Dixieland de Tarragona.
Més informació a dixieland.tarragona.cat
Ajuntament de Tarragona.
I aquest cap de setmana vam estar d'Aragona
perquè la Small River Dixie ens va presentar
part d'aquest treball disogràfic.
Bé, tot sencer aquest treball disogràfic que estem començant a sentir.
I per parlar-nos tenim via telefònica al Javi de la Salut, que saludem.
Javi, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Que hem estat d'Aragona, no?
Perquè a l'Small River Brass Band, que ara ho dic bé,
aquest cap de setmana passat, allò que dius,
mirar, encetem si pot ser amb millor bon peu aquest 19è festival
presentant nou treball discogràfic.
Sí, sí, va ser un dia que segurament molts que vam estar allí ho recordarem,
tant els músics com el públic.
Sí, sí.
I quin dia va ser?
Això va ser aquest dissabte.
Aquest dissabte, dia 16.
Quan començava, jo què dius, quan comença el festival,
posem-li nosaltres la nostra millor nota, no?
Sí, va ser dissabte a la Sala Vivo, per aquí a la plaça dels Sadasos.
Sí.
Un pub molt xulo, que estan fent una programació de jazz
i dintre d'una volta del Cis Romà,
doncs ahir vam estar fent el nostre repertori.
Molt bé, molt bé.
I un treball discogràfic que podrem trobar ben aviat a les botigues.
Com ho teniu, això de fer...?
Més que botigues, com que això ja cada cop és més complicat.
M'imagino, m'imagino.
Sí, fem un concert i ho donem a l'acabar, a la gent interessada.
Ah, molt bé.
I també el tractes més directe, perquè això de botigues no funciona.
Una miqueta fluixet, no?
Sí, i ni cort inglès ni afnac, aquestes coses no...
Almenys amb el món del jazz no ens...
És massa gran, tot això.
Ja, m'imagino.
A poc a poc, no?
De mica en mica, encara que fa molts anys que s'està intentant fer un...
allò que dius un foradet, perquè Déu-n'hi-do...
Sí, el que passa és que entre baixades d'internet, pirateries...
Ah, també, també.
I la compra ara que pots descarregar, el disc pràcticament està desapareixent i només funciona d'acabar el concert i poder-ho vendre a la mà, que a vegades funciona millor.
El que és curiós, ara que em comentaves això que el disc, potser el que és el CD com a tal, no?
Però hi ha molta gent nostàlgica que troba una altra vegada atractiu el vinil i hi ha una revifada de vinil, no?, per una banda i sembla que hagi de desapareixer els CDs per una altra, no?
Però dius, ostres, però què està passant, no?, en el món de la música?
I a part que l'MP3, com que és una compressió...
Correcte.
Té menys qualitat, el que passa és que també sempre priva la practicitat.
És més pràctic i portar-ho en un petit aparell, no?
Però té el seu encant, el vinil, amb l'agulla, per a los nostàlgicos, no?
Exacte, i a més per la música, la qual estem tractant ara, no?
Sí, o tindrà físicament la caixeta i mirar les lletres o la...
També.
Quan es va gravar això ja...
Tot va molt ràpid.
Massa ràpid, massa ràpid, és veritat.
Aquest cap de setmana t'hem tingut allò intensament amb l'Smold River Brass Band,
però aquest cap de setmana amb el Xavi de la Salut també té doble feina, Xavi.
Sí.
Déu-n'hi-do.
Sí, bueno...
Que és el que toca, eh? Que és el que toca, sí, ja ho sé, ja ho sé.
Doncs mira, el dijous estarem en un quartet a la vaqueria,
fent una jam session,
que esperem que participin molts músics de la ciutat o de fora
i que el públic ho pugui disfrutar.
a una jam session és espectacular.
És magnífica.
A més, tenint en compte que la vaqueria ja té
les seves arrels dins del que són les jam session, eh?
Jo me'n recordo, no sé, també hi participaves tu,
que no sé si eren els dijous o...
que tenien les seves jam session, no?
Sí, antigament es feia un cop al mes.
Exacte.
Malauradament això ja es va perdre.
Llàstima.
Però, bueno, sí, tot va enretallant aquí.
Bueno, a veure si de mica a mica comencem a treure el cap.
O sigui que tindrem aquesta jam session en la qual estaràs tu
i segur que convidem, ara que estem aquí aprofitant la benentesa, no?
Si hi ha músics que vulguin sentir i que vulguin atrevir-se,
pujar a l'escenari de la vaqueria, que vinguin.
D'això es tracta, i a part el públic, perquè sense públic tampoc té sentit.
Clar, que tots puguem acabar de gaudir, no, Javi?
Sí, home, els actes de moment estan funcionant molt bé.
Sí.
Una gran afluència de públic i es respira per la ciutat.
Millor, millor, perquè per això es fan aquestes coses, no?
Sí.
Per poder gaudir, per poder fer i perquè hi hagi molta més,
si pot ser, d'ambientació d'Ixi i ambientació de jazz,
com si Tarragona s'hagués transformat d'alguna manera.
Sí.
Ja va bé.
I estima que és un cop a l'any, no, aquesta explosió en el món del jazz,
però, bueno, millor poquet i bé que res.
Que no massa, no? Exacte.
Recordem que serà el dia 21, el dijous, a partir de...
Sí, això serà el dijous a les 10 de la nit, a la bequeria.
A les 10 de la nit, a la bequeria, que no se'ns adormin
i que vinguin, jo que dius, una miqueta d'hora per agafar puesto, eh?
Perquè moltes vegades ens dormim, allò de...
Ai, el sopar... No.
Primer sopem i després cap a la bequeria, a les 10 en punt de la nit
o una miqueta abans, per poder veure aquest jam session.
Però tenim més coses on podem veure't.
Sí.
Digue'm, explàia't, explàia't.
El divendres estaré col·laborant amb un parell de suïssos,
que són excel·lents músics i grans persones,
els X Swing, es diuen Swing,
i amb ells fem un repertori del Django,
que és un gran guitarrista dels 30-40,
i amb la sonoritat de les dues guitarrers i la trompeta amb la sordina,
doncs és per fer el restaurant, ambientant una mica la ballada,
mentre sopa al públic.
Això al Quim i Quima.
Ah, molt bé.
I el dissabte estaré al Teatre Tarragona,
on estrenaré amb la Big Band TGN, Tarragona.
Sí, la Big Band de Tarragona, sí.
Sí, amb el Jordi L.P.
Molt bé.
Sí, i allà hi ha els assajos molt bé.
A més, hi haurà un bateig, podríem dir, no?
Sí.
Perquè el Jordi L.P. serà el padrí de la Sant Andreu Gervant,
que també estarà allà amb vosaltres.
Això mateix.
I que promet, precisament, ser un d'aquells dies fantàstics.
Sí, els nens,
perquè pràcticament són nens de 12 als 18,
alguna sorpresa amb alguna trompetista que sí que té 8 anys i 10,
sorprenent com aquests nens amb el xamorro,
amb la seva tasca de director,
fa que soni una Big Band increïble.
Perquè veigis que pugen forts, eh?
Sí, sí, sí.
I que s'ho prenen en sèrio,
que és allò que moltes vegades sembla que la joventut
hagi d'estar per d'altres que només s'entengui de matguinetes i d'ordinadors,
però també hi ha molta gent molt bona
que també busca altres inquietuds musicals, per exemple, no?
Sí, admirable la feina del xamorro.
Fantàstic.
I, clar, hi compartirem l'escenari amb Jordi Lepé,
que l'acompanyem als músics de Tarragona,
diguéssim, els de tota la vida, els que estem aquí,
i bé, serà una nit de doble Big Band.
A més, el Teatre Tarragona.
Sí.
I no toquen, no sé quan fa que el van a morir,
poc, relació.
I dic, potser trigaré anys a anar-hi, no, no?
En pocs mesos ja el podré descobrir tocant.
Fem una cosa, fem una cosa.
Ara estem situant a tothom allà on et poden trobar, Xavi,
i després anirem de mica en mica,
perquè vull que em parlis de l'actuació de la bequeria,
que és el que faràs, com ho faràs.
També d'aquest vespre, dic, sí,
que tindreu al Teatre Tarragona,
i crec que m'ha falta alguna cosa més, potser o no?
Sí, la colla jove, la nit de sol i funky,
que se substitueix amb les jam sessions que es feien hasta l'estanta,
doncs farem una nit de sol-funky,
som dos bandes, els bugalus estompers,
que és on estem naltros,
i després hi ha el Sardina Golden,
és que ho diré malament,
el Sardina Golden, no sé què.
El Sardina Golden.
Vinga, va.
Això, ja està, ho arreglem així ràpid, eh?
Sí, compro.
M'ho compres? Vinga, pots ja està.
I bé, serà una nit diferent,
trenca una mica el swing o el jazz o el dixieland,
però també està integrat dintre del món jazzístic,
que és la música funky.
D'acord, d'acord.
Ara sí, ara fem una cosa.
Anem a la bequeria, comencem per aquí,
són les 10 de la nit.
Sí.
Et toca sortir ja tu primer així amb...
Sí, anirà acompanyat d'un...
Amb fred, sí?
Sí, serà en quartet.
Lo típic, bateria, contrabaix i piano.
Molt bé.
I llavors la trompeta és qui farà una mica les melodies,
m'ha tocarà presentar i a partir d'allí organitzar una mica
les entrades i sortides de músics a cada tema.
Ah, molt bé.
Allò que m'haurà d'anar movent per dins i, bueno, anar coordinant.
Ei, quin tema vols fer?
Aquest?
Vinga, doncs després que acabi de tocar el proper, vas tu.
Ah, molt bé.
I així és tot bastant improvisat.
Ah, però ja està bé, perquè és aquelles coses que dius,
mira, estaràs a sobre i estaràs al costat, no?
Sí.
I fent la coordinació de gairebé tot el que pugui arribar a passar
després a sobre l'escenari.
Clar.
Home, està bé perquè es basa molt en la improvisació.
És a dir, no s'haurà assajat, molts músics no s'aconeixen,
però amb el Ray Albuq, que serien els estàndards de música,
doncs hi ha un munt de temes coneguts, estàndards,
i triem un i...
Vinga, fem aquest, sí?
Donem el tempo, un, dos, tres, i arrenquem.
Oh, que bon dia.
Què passarà?
Doncs, bueno, normalment depèn també de l'experiència
o qualitat del que puja, però normalment s'arriba a un port.
No, això sempre.
A més a més, jo crec que hi ha molta gent que no s'acaba d'atrevir,
que porten el seu instrument, que estan allà,
que primer miren, que primer, podríem dir,
que estan a la guaita a veure què és el que succeeix,
i fins que no s'acaben d'arrencar o no s'acaben de decidir,
potser han passat, no ha passat mitja hora,
però pot ser fins i tot que sí, no?
Sí.
Home, jo els entenc perquè quan era jove ja me passava a mi, no?
També.
No m'atrevia a pujar i...
I deies, mai estic preparat.
El que passa que entre tots intentem cuidar,
si veiem que hi ha un que és la primera vegada
o que no està molt habituat, ja el recolzem una mica.
Jo ho comentava present per això,
perquè treguin aquesta por
i que s'apropin a la bequeria,
perquè segur, segur que a través d'aquesta Jump Session,
almenys la que teniu l'oportunitat ara parada de gaudir,
aquest dijous a les 10 de la nit,
doncs mira, són d'aquelles coses que poden arribar a ser úniques, no?
I excepcionals.
Sí, no ho farem com Charlie Parker,
que li va passar quan era molt jovenet,
que va pujar amb una
i li van fer perdre.
Ostres!
El Bateria va treure el plat i li va tirar el damunt.
I va crear una escandalera,
imagina't un plat,
i el Charlie Parker es va acollonir
i va marxar plorant.
Clar, i va dir, això del món de la música no és el meu, no?
Sí, mira, les 3, on va arribar.
Perquè vegis, perquè vegis.
Sí, però no, nosaltres no serem tan...
No sou tan cruels, no?
No, no, no.
Molt bé, molt bé.
Això pel que fa, recordem, serà la bequeria,
aquest dijous a les 10 de la nit.
i continuem dins d'aquest 19è Festival Internacional
de Dixieland de Tarragona
i amb el Xavi de la Salut.
Anem cap al dia 23,
el vespre, dic sí,
que es farà el Teatre Tarragona.
Recordeu que el preu d'entrada és de 10 euros,
que serà un moment, podíem dir, també especial per vosaltres,
per la Tarragona Big Band,
perquè es fa l'inauguració,
no, es fa l'apadrinatge, diguem-ho així,
a càrrec del Jordi Lepé de la Sant Andreu i Jazz Band.
Però fem una cosa,
ja que tenim a tu al telèfon,
qui són la gent de la Tarragona Big Band?
Sé que són uns 18 músics,
però a partir d'aquí explica'm-ho tu.
Sí, serien els músics que ens dediquem
més al món del jazz del dia a dia.
Sí.
Grans músics de molt bagatge, diguéssim,
i que ens trobem allà i amb unes bones partitures
arrenjades pel Jordi Grisó,
que en aquest cas fa de director i de pianista,
i amb molt bon gust ha agafat uns estàndards
i el Jordi Lepé, doncs, posa la seva veu.
I amb aquests assajos que ja estem fent,
ha quallat molt bé.
Tant el Jordi, molt professional, amb la veu,
que sempre el tinc plitxat amb l'humor i la broma,
que també són uns farts de riure els assajos.
Però a nivell musical,
sorprenent, molt bé, molt bé, el Jordi.
A més a més, si no recordo malament,
la Tarragona Big Band també és un projecte
que ens arriba des de l'estudi de música.
Sí, que l'estudi de música és
qui està al darrere d'aquest festival de Dixiel,
amb la co-col·laboració, coproducció amb l'Ajuntament,
que des d'aquí agrair, sobretot,
la tasca del Guillem.
Guillem és el que, pobret, s'està menjant tot,
ens truca les factures, que no me n'han arribat,
ni pressupostos.
I allà hi ha un grupet de gent que estan pobrets
amb el tema organitzatiu i l'estudi de música
amb el Paco París al davant,
que també és per agrair la seva feina.
I també, que m'ho he saltat,
però també estaràs amb una gent que es diuen swinging
i que ens arriben des de Suïssa,
que també estaràs tu per allà amb ells, eh?
Això és el divendres.
Exacte, el dia 22,
que els toca tocar, mai millor dit,
al restaurant El Quim i Quima.
Això mateix.
Molt bé.
I ara sí, ens anem amb una altra,
que ja seria per tancar.
Ho he estat buscant, eh?
Que ho sàpiguis, que ho he estat buscant.
Digue, així ja no ens enganxem els dits,
ni tu ni jo.
Molt bé.
A veure, que t'ho trobo de seguida.
Avança-m'ho tu, si vols.
Vinga, va, te dono una pista.
Vinga, vinga.
Colla jove.
Vale.
Dixi Golfa,
Bugalo Strompers,
i Sardines Golden Rule.
Sí, sí.
Ara sí, no?
Sí.
Doncs és el que et deia,
era el que més agrada dels festivals de Dixi,
aquests espais grans de les colles castelleres a la nit,
de la barra libre,
bueno, libre no,
però libertà de consumir,
de fer fasteta i caliu,
i a la nit amb l'ambientació musical.
És cert que comenceu a la una de la matinada?
Sí, clar, és que per això és golfa.
Però no, golfa no, és golfíssima, esta, eh?
Home, jo golfa a partir de les dotze està bé,
però a la una,
una i a partir d'una i dues ja...
És més que el golfa, eh?
Sí, golfíssimos.
Golfíssimos?
Sí, ja...
Aquí no la tancareu?
Aquí no...
Clar, si comenceu a la una,
i sou dos grups...
Sí, en teoria és d'una a dos els bugalús,
i de dos a tres a la Sardines.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Sí, sí.
A veure que s'ho passarem molt bé amb vosaltres, eh?
Sí.
Recordem que el local de la colla jove,
els xiquets de Tarragona,
per a aquells que no ho sapigueu,
que crec i dubto que sigueu pocs,
és el cos del vau número 23.
Si volen a tancar-se,
que serà el dia 24,
el diumenge,
i que ja estarem a les acaballes,
a cavalles d'aquest 29è festival, eh?
Sí, llavors el diumenge
també queden actes.
Sí.
I l'última...
És la cluenda, la jam-session,
al final de tot.
I suposo que si encara aguantem,
doncs ja farem alguna cosa.
I ara es fa aquesta darrera?
Recordem-s'ho?
Ai, aquí no pilles tu a mi.
Bueno, ja t'ho dic jo ara.
Jo ara m'he fet una mica la boja, eh?
Hem de dir que es fa el Path Highland,
a la Rambla Vella número 9.
Molt bé.
No?
I és la jam de clausura
d'aquest festival internacional,
te dic,
seran de Tarragona.
Això serà l'últim acte,
però, bueno, abans,
a Caixa Tarragona ja
la Vic Band del Vicenç Martí.
Sí.
I molt bé,
és una gent molt professional,
s'ha tingut la majoria de companys,
de professors al taller de músics,
i aquesta Vic Band
també està molt bé,
molt recomanable.
Doncs mira, que m'ho dius,
apunto jo també,
que és a l'auditori
de la Fundació de Caixa Tarragona.
Sí, amb la Gemma Abri,
una veu molt xula, la Gemma.
I que el prou d'entrades
de 10 euros,
sí que ho tenim bé, eh?
Sí, i després, d'allà...
Què més, què més?
A la Vivo.
Xavi, m'ho estàs recomanant tot, eh?
M'ho estàs recomanant tot.
Clar, és que...
Per un cap de setmana que tenim...
Aprofitem-ho, no?
Aprofitem-ho.
Què vols?
Vols parlar-me del Jordi Barceló?
Sí, lo del Jordi...
Veus?
Lo del Barceló
és un...
músic reconegut,
també de l'ambient del jazz,
diu Andorra,
i vindrà amb un trio,
que és justament el trompetista
de l'auditori de Caixa Tarragona,
l'agafarem ràpid,
i el portem d'un lloc a l'altre.
Ah, molt bé.
És el David Pastor,
un tremendo trompetista.
Ostres.
i amb el David Pastor,
el Jordi Barceló,
els teclats,
i el...
i el percussionista,
que ara s'ha escapat.
Aquest és un gran percussionista,
que a part ha sigut bateria,
acompanyat als jarabe de palo,
molt bé.
És un trio que també val la pena.
A veure,
el David Pastor i el Dani Forcada.
Això mateix,
amb el Jordi Barceló.
L'estava buscant, eh?
Mentre que m'ho apuntaves.
Important,
molt important,
per la sala Bigop.
És que té un aforament molt petitet.
I a més,
l'entrada és gratuïta,
o alguna cosa,
encara ho compliquem més,
a la plaça dels Sedassos.
Sí,
però com que acaben 70 persones,
tothom que estigui interessat
ja pot anar a recollir invitacions.
Molt bé, molt bé, molt bé.
A partir de demà.
Doncs, Xavi,
no sé si ens hem deixat segur
que continuaríem parlant
de tots els actes
que tenim dins,
d'aquest 19è Festival Internacional
de Dixieland de Tarragona.
Jo els apunto
que si volen saber més,
que entrin dins de la pàgina
de l'Ajuntament,
que hi ha un,
res,
una bustieta,
de seguida que l'obren
la podran localitzar,
i allà estan tots els actes,
a les hores,
els llocs,
d'aquest 19è Festival Internacional
de Dixieland de Tarragona.
A mi,
si vols que et digui la veritat,
ja que teníem,
doncs,
volies centrar-me,
o volies centrar-me,
millor dit,
a la teva persona,
per saber,
per on caminava
durant aquest cap de setmana
que s'apropa
el Javi de la Salut.
Molt bé.
I, Javi,
i abans de tancar,
després del festival,
cap a on vas?
Ah,
on podem continuar sentint-te,
on continuar la música,
perquè,
algun dia,
hem de fer una entrevista
per saber de tu,
personalment.
Vale.
sense cap mena d'excuses,
només saber de la música,
del bon afer,
i de fa anys que ens coneixem el Javi i jo,
i que sempre l'hem trobat
amb un instrument a les mans, eh?
Sí.
Doncs bé,
la gran sort d'estar
tocant molt,
amb molta gent diferent,
i anar creixent com a músic,
també,
i persona.
I llavors,
projectes,
per exemple,
amb la Sol Machín,
ara,
amb corda,
amb gent de la Camerata 21,
un projecte dels 6 grans del Sol,
de discos durant l'hivern,
a part de l'Asmall River,
estava gravant dos més,
un amb el Wagner Pa,
aquest músic brasilè,
de Barcelona.
Sí, molt bé.
Doncs ara amb el disc
que sortirà en veu,
amb aquest,
disc Asso,
que és molt xulo,
doncs ara ens movem
per Anglaterra,
Alemanya,
si pot ser Nova York,
i en voltarem bastant,
Dinamarca.
És que tenim arreu del món, eh?
Bé,
sí.
Allà on et criden, no?
Sí,
clar,
la presentació d'un disc,
amb els contactes que té Wagner,
doncs,
ja és un disc
a nivell
molt
internacional,
llavors,
és molt bonic
sortir fora
i aprendre,
també.
No, no,
m'imagino.
I segurament,
que també,
com jo sé,
i és una cosa
que puc assegurar,
que ets un gran músic
a banda de millor persona,
ho tens més
que assegurar tot, eh?
Bé,
d'això,
a poc a poc
anem cada dia
intentant
anar fent les coses
el millor possible,
ja està.
moltíssimes gràcies per atendre'ls a trucar de Tarragona Ràdio,
per haver-nos explicat moltes de les coses que podrem seguir-te a tu i escoltar dins d'aquest Festival Internacional de Disneyland de Tarragona,
i que t'esperem, el que et deia de veritat, un altre dia i poder parlar de tu com a músic i veure en quins projectes i on et trobes per seguir-te una miqueta més de prop.
Molt bé, i jo molt agraït també de la trucada i de donar aquesta oportunitat.
Doncs de nou, gràcies.
Gràcies, adeu-siau.
Adéu-siau, bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.
Bona tarda.