Tu te'n vas anar, vas deixar de donar-me la mà.
Sense poder-ho evitar, la teva llum està apagat.
Em miro al mirall i et veig a tu,
un reflex a mi de tu.
Quin orgull!
Intento ser la llum que jo vaig aprendre amb tu.
Dia a dia m'ha fet adonar que aquesta llum no s'ha apagat.
Encara em dones la mà, estàs al meu cor, estàs al meu cap.
Fins a la meva vida, llum de cada dia.
Vull que te'n vagis mai, no em deixis la mà.
Sé que tu la mires a mi des d'alguna part del món on un dia ens trobarem.
Però tot ja està lluny, sempre et porto a dins meu.
Un reflex a mi de tu, quin orgull!
Intento ser la llum que jo vaig aprendre amb tu.
Dia a dia m'ha fet adonar que aquesta llum no s'ha apagat.
Encara em dones la mà, estàs al meu cor, estàs al meu cap.
Ets a la meva vida, llum de cada dia.
Vull que te'n vagis mai.
Així de punts, així de contundents, sonen els fora de joc.
Així sempre estarà.
I ja els tenim aquí amb nosaltres, almenys a dos dels seus membres, que saludem.
Per una banda tenim el Sergi i també l'Oriol.
Oriol, Sergi, bona tarda, benvinguts.
Bona tarda.
Bona tarda, bona tarda.
No us heu trobat neu, no? Baixant de Montblanc, no?
No, amb esquís sí, però neu no.
Perquè per allà deu fer ara mateix una rasca que tira a l'esquena, eh?
Fa fresqueta, fa fresqueta.
A més a més, és un lloc allò que dius, no sé si convé, de tant en tant,
per fer coses com aquestes tan maques que heu fet, aquest primer treball discogràfic,
que s'ajunta, que es fa el caliu i que...
Com hi ha moltes coses per...
Sí, sempre, sempre, sempre ajuntar-se un grupet perquè així agafes escalfor, no?
Explica'm una miqueta com va ser que un dia us vau ajuntar, ja us coneixeu d'abans,
ja hi haurà músics d'altres grups que...
Aquelles coses que passen, se't van deixant, però es van ajuntant amb d'altres històries?
No, bueno, bé, fora de lloc, neix arran d'un senglar-roc, és així.
El senglar-roc?
Sí, sí, senyora, sí.
Bueno, quan se feia el senglar-roc, que es va canviar de lloc, de seu i es va fer Montblanc,
doncs, bueno, un dia anant a veure de festa per allà,
hòstia, va ser allò que vas a veure els lacs, em vas a veure així la gent, els rups que t'agraden,
i dius, hòstia, per què? Per què ja no puc fer un grup, no?
Llavors, bueno, parlant amb el meu germà, vam decidir, doncs, de muntar aquest grup, no?
I, bueno, vam fer una formació de cinc membres, i el que passa és que al cap de tres anys,
com que no anàvem en una mateixa direcció, en una mateixa línia, vam decidir de deixar-ho, no?
Perquè, bueno, les coses, abans d'enfrontar-se, primer, que tots som amics, no?
I val la pena deixar les coses i acabar bé.
Sí, és cert que, com que fora del lloc sempre ha sigut un projecte personal,
sempre m'ha quedat aquesta espineta de dins clavada, no?
I ja portava anys pensant de tornar-ho a regrupar, de tornar a fer una formació,
perquè jo no podia morir sense fer aquest treball, no?
Així més, no fer aquest treball.
Llavors, el 2009 va ser quan vaig tornar a parlar amb el meu germà, vam decidir d'engegar-ho.
I dius, vinga, xeca, home, vinga.
Clar, vinga.
Quan de fer, home, quan de fer.
I vam tornar a muntar això, i realment amb més força que mai, no?
Molt bé. I com va ser que vau...
Clar, vosaltres, com a germans, ho teníeu fàcil, estàveu a casa.
Però, clar, vau haver de trucar a la porta de l'Oriol,
vau haver de trucar a les altres en dos portes més, perquè sou cinc, recordem-ho.
Sí, sí, sí.
I com va ser, on te vas trobar, l'Oriol?
A veure, on estava?
Bé, bé.
L'Oriol ve, o sigui, dintre la segona etapa ve una mica més tard, ve el 2011 o així.
Però abans sí que el baixista és el Ferran, que sí que des de la nova etapa 2009 va estar.
Llavors la bateria, que és el Ricard.
El Ricard.
El Ricard també va començar el 2010.
O sigui, va ser el segon bateria de la segona etapa, diguéssim, i el fixe ara, no?
I l'Oriol va aparèixer per allà, doncs, el 2011, no?
Sí, l'últim.
On estaves tu, Oriol, que et van dir, em va fer l'ullet i vas dir, home, si m'ho dius així...
Estava fent castells, no?
Estava fent castells.
Sí, jo és que sóc una mica foraster de Montblanc.
Jo sóc de Valls i un dia vaig rebre un e-mail, no?, de part de fora de lloc,
que buscaven un nou guitarra, la veritat és que no els coneixien,
em van passar cançons i vaig dir, hosti, doncs, per què no, no?
I vaig anar a llit local, els vaig conèixer, em van tocar allí, em van fer un concert privat,
quasi bé, i bueno, doncs, me va...
I dius, què t'assembla, xiquet?
Sí, sí.
A veure, què hem de fer, eh?
Em va agradar molt la música fent, però a part, ells com a persones també.
Jo crec que em va captivar més.
I mira, al final vaig dir, doncs, bé, cap endavant.
Tirar-ho cap endavant.
Sí, ells també em van obrir les portes i dius, bé, ja està, tot.
I quan es va començar a posar a sèrio?
Quan es va començar a canviar tot una miqueta, que ja dius, ostres, això ja comença a agafar forma, comença a agafar color?
Bé, a veure, nosaltres sempre hem treballat seriosament, no?
Això sí, això tenim...
És una cosa que nosaltres tenim clar que arribarem...
Des del principi, no?
Ah, sí, arribarem on arribarem, però el treball ja ha de ser, no?
Perquè si no, no tens motivació, no?
No, però jo em referia, en plan, ja tenim una sèrie de cançons, per què no fem el disc?
Sí, no, no, aquí...
Aquí és on anava, aquí és on anava que...
Digues, digues, perdona.
Arran d'aquí vam conèixer a l'Alfons de Naptim Media, la discogràfica en la qual estem ara actualment,
que és de Mataró, que és un senyor que és de Bimbudí, un poble del costat de Montblanc,
i li vam fer arribar la nostra música, i bé, a part que li va agradar, doncs va dir que...
Per què no, evidentment, per què no apujar la gent de la terra, no?
Llavors ell ens va donar l'oportunitat, doncs, de fer la gravació amb la seva discogràfica
d'aquest, del que ha sigut el nostre, del que és, vaja, el nostre primer disc fora de lloc.
Molt bé, i aquest disc també ha estat, podíem dir que ha tingut l'ajut de la gent de Barcami,
és així? Perquè heu demanat, d'alguna manera, que la gent que cregués en el grup,
que cregués en aquesta futura promesa musical, doncs donés també el seu recolzament.
Com va anar? Bé, perquè tinc el disc aquí a les meves mans, o sigui, que perfecte, no?
No, sí, la veritat, podem dir que gràcies a tota la gent que va col·laborar,
gràcies a ells tenim el CD ara, si no, hauria sigut molt més difícil tenir-lo.
I bé, bé, de fet, vam superar les expectatives amb això d'Albercami,
que vam superar el límit que havíem demanat a nosaltres per poder gravar el CD,
o sigui, que va ser que...
Gairebé no us ho creieu, pel que va estar a dir.
Sí, sí, i ja pensàvem, ens costarà arribar, superar-ho ja...
Recordo, no?, que al principi costava molt de pujar.
Arrencar, sí.
I era allò, uf, això no ho aconseguirem, no?
Sí.
I tots s'anava engrescant i cada cop hi havia més esperança.
Ho miràvem al matí, a la tarda i a la nit, recordo jo.
I clar, jo, hòstia, a les hores, normal que no creixi.
Sí, sí.
Però demanàveu molt, o vau ser allò que dius,
no, som una miqueta recatats, no, mirem,
no llancem més enllà del que necessitem de veritat...
Nosaltres vam demanar 3.200 euros.
D'acord.
I vau passar, n'esquerixa, que m'està dient Oriol, no?
Que vau passar...
No, van fer 3.240...
Sí, està molt bé.
No ho podries que passessin, però...
Però no, però...
Però sí, sí.
I el sol fet d'aconseguir-ho, doncs ja...
Sí, d'arribar ja ara...
I què els hi prometíeu?
Però clar, hi ha aquí una gent que són uns mecenes...
Alguns super romàntics, no?
També.
Oh, tot podria ser, eh?
Tot podria ser.
Des de quina quantitat es començava, Albert Cam i vostre?
Des de 5 euros, 10 euros...
Com anava?
Començava des de 5 euros i, bueno, ens ho faríem...
Fa temps vam gravar un videoclip
i vam fer una sessió de fotos junt amb els que ens van gravar el videoclip
i, doncs, bueno, dintre de tot el que faríem era
un cedem al videoclip i unes fotos,
també el CD, òbviament, no?
Sí, començàvem amb 5 euros i hi havia el videoclip
Llavors, amb 10 euros era la compra anticipada del CD
amb 20 era CD i samarreta
i així anaves pujant fins a arribar a 150 euros, no?
Sí.
Que era un concert, allà on volguessis.
Amb 150 euros, un concert?
Imagina't com està.
No, no.
És baratet, baratet, eh?
Si volies que vinguéssim a tocar a casa, veníem a tocar a casa.
No, no, però per la ràdio, aquí a la porta.
Doncs mira, imagina't.
Mira, apropa ja t'avisarem.
Oh, mira, no ho descarto, eh?
No ho descarto, que no ho sap mai, eh?
Sempre pot arribar un aniversari, no?
De la missa, o alguna cosa puntual.
Sí, sí, sí.
I mira, sempre us podem trucar a la porta i que vinguéssiu, no?
Sí, sí, sí.
Que no seria gens malament.
Anem a la gravació del disc, si us sembla.
Molt bé.
M'has dit que ja ho teníeu molt clar el que volíeu fer
o almenys cap a on anàveu destinats.
Sí.
També passava el mateix amb les cançons del disc.
Aquí va haver una miqueta de dir, ostres,
és que clar, ja feia uns quants anys que ja anàveu,
diguem-ne, així encara que va bé la parada.
Però clar, d'allà també hi havia cançons.
Es van recuperar aquelles, es va fer allò que dius,
mira, borro ni cuenta nova, fem-ho especialment per aquest nou disc.
No, bé, nosaltres teníem una proposta totalment nova
de cançons, me'n recordo, no sé si recordo que eren uns 14 temes...
Sí, teníem algun...
14 o 15, la nostra intenció no era gravar aquests 14 o 15,
sinó portant algun de més per si el productor ens deia
que no considerava oporto gravar-ne algun.
Així va ser, d'aquests 14 o 15 se'n va treure fins a 12,
i ell va voler recuperar el tema què serà de mi,
que és de l'antiga remesa, diguéssim, no?,
el qual van gravar amb una maqueta,
perquè ell apostava molt per aquest tema, li creia molt en aquest tema,
creia que tenia molta força,
i llavors els 12 que teníem més aquest, doncs, són els 13 que tenim, no?
Això que no sou supersticiosos, no?
No.
Però ja va el 13, dius, mira, són 13 com podien ser 20,
com podien ser 15, no?
Exacte, sí, sí, sí, sí.
Esen les que en aquell moment s'havien d'encabir-hi,
i han entrat, i perfecte.
I punt.
I l'estudi de gravació va ser una mica complicat,
ho vau trobar una miqueta muntanya,
va ser fàcil, una bona experiència, imagino.
Sí, sí, l'experiència és increïble,
el que ens vam trobar en un munt de...
Tot un món nou, casbé, no?,
de que tot el que ens va ensenyar el productor,
també juntament amb la discogràfica,
a l'hora de muntar les cançons,
com gravar-ho també,
o sigui, vam veure allí,
vam obrir els ulls,
molt,
sí, sí, sí.
Tots, cadascú, ens vam portar
un bocinet, no, dir un...
Sí, sí,
un llibre, no?
Un tros.
Una guia de com fer uns temes, no?
Sí, sí, sí.
Perquè vau fer gravació,
m'imagino que allò,
primer bateria,
o primer veu, no?
Sí, com s'ha fet?
Primer veu, no?
Sí, com s'ha fet?
Com es fa?
Explica'm-ho, jo no tinc ni idea, no?
No, no, t'ho dic en sèrio.
Jo sé que més o menys
es graven per pistes i històries,
així,
perquè m'ho van explicant els ulls
que venen aquí,
però ben bé, ben bé, no ho sé.
Bé, doncs primer es comença amb la bateria, no?
S'agafa i es grava tota la base de la bateria,
amb una referència
que nosaltres hem gravat prèviament, no?
O sigui, que escolta,
perquè m'imagino en blanc...
Exacte, perquè la bateria tingui aquesta guia,
aquesta referència.
Llavors, un cop gravat la bateria,
es grava el baix,
es graven les guitarres
i llavors es graven les veus.
I després, si hi ha alguna cosa extra,
alguna coseta,
doncs es grava també alguna...
Alguna pandereta o alguna...
Alguna coseta de més.
Però bé, bàsicament és això, així.
Però pel que vaig veure,
també va anar bastant ràpid dintre del què?
O sigui, el que dius,
vau anar per feina.
Sí, sí.
Gravem-ho això, però pim-pam,
perquè, si no recordo malament,
en dos o tres mesos,
no?, que ja estava més o menys enllàstic.
Clar, s'ha de sumar després,
quan ja has acabat de gravar,
ja tens tota la gràcia feta,
allò de masterització, també.
Però sí, sí, la veritat és que vam començar el desembre
i ja teníem ja la CD al mercat, ja.
Em sembla, allí a l'abril?
Sí, sí.
Però clar, ja la CD ja estava acabat ja
des d'un o dos mesos abans.
i qui us va fer el dibuixet del fora del lloc
i tot això que hi ha al llibret, tu?
Bé, bé, bé, bueno,
les fotos, les fotografies són del David Soler,
que és un noi de Montblanc,
i el que és el logo aquest,
van un dia pensant-lo
amb el Ricard,
amb el Ricard Sendra,
que és el bateria del grup,
va dir, hòstia, podíem fer una diana,
perquè això és com una diana, no?,
perquè s'entengui.
Sí, sembla, sí.
És una diana llavors al punt de fora,
com que està fora de lloc, no?
I llavors, bueno, això juntament,
ell va fer una mica el disseny,
i després l'hi vaig portar amb un company
que es diu Fèlix,
que és dissenyador gràfic,
i ell va acabar de fer aquests trencats
i aquestes cosetes que...
que ho sigui una miqueta entre tots.
No, no, però està molt divertit.
Sí.
I també el que m'agrada és que el CD
que l'agafa sembla un disc de vinil.
Sí.
Almenys te dóna aquesta sensació, no?
I això per què, el dissenyador?
Perquè tenia una miqueta de nostàlgia d'aquells temps?
O què?
Algo molt original, no?
I us mirava, va sortir així.
No, no pensem, no?
Sí, jo recordo el dia que estàvem a casa de l'Alfons,
el de la discogràfic,
i ens va dir, mireu, tinc aquests formats de caixa,
de caixeta, de CDs, no?
I en Pic ens va treure aquest,
va ser tots aquest.
Sí, sí.
Potser algú fora de lloc, no?
A veure, per favor, algú que no tingui la mateixa opinió,
i tots aquest, aquest, aquest.
No, no, va ser tots així.
També suposo que,
perquè com que tots som així roquers, no?
Sí.
Podria que ens va, com es deia,
ens va recordar una miqueta aquesta tapa de vinils,
de música bona,
que no s'ha perdut mai, no?
Que sempre està aquí.
Home, seria una alternativa, no?
De cara a un futur.
Sí, sí, sí.
Com a nostàlgic,
al millor un aniversari o alguna història així molt puntual
de treure el disc de vinil,
de el fora de lloc, no?
No ho descartem, no ho descartem.
Ojalà.
Ei, que això és el primer esglaonet, eh?
Sí, sí, sí.
Això és la primera pedra del vostre camí,
que per cert ja us enduia primerament,
aquest cap de setmana ja tenim concert.
Sí, sí.
No?
A veure, abans que vinguin els bombers...
Doncs...
Sí.
Doncs mira, aquest dissabte,
el dia 30 de novembre,
a Reus,
al Cuic de Reus,
a les set i mitja de la tarda.
Molt bé.
Però serà una espècie de concert presentació, no?
Sí, serà format acústic.
Molt bé.
O sigui, volem sentir totes les cançons del nou CD,
però en format acústic.
Ah.
Sí, sí.
Això què vol dir?
Que només guitarra i veu?
En un principi?
No, no, no.
O sigui, espero que estigui tot el grup,
perquè només hi haurà el que és format acústic en si.
Serà més light.
Serà més light.
Sí.
Ah, doncs mira, està molt bé, no?
Sí.
També una miqueta com van néixer,
jo no sé si van néixer així les cançons,
guitarra i veu, van néixer així?
Sempre, bueno, sempre neixen...
Bueno, jo penso que...
Alguna gran nascuda amb piano i veu, també.
Ah, ah.
Què passa que posar un piano al Cuic,
jo no sé de gran, eh, què és.
No, no, però això...
I com sigui de cua, ja...
A nivell de casa, a nivell de casa.
Hem de buidar tota la botiga per posar el piano.
No, no, és que les cançons van néixer així,
i així hem de fer un acústic.
El farem així.
Fem-ho bé, fem-ho bé, fem-ho bé.
I després us arriba una altra de cara a properes setmanes,
Alcuber, que també hi sereu, no?
Aquesta vegada esperem que en banda...
Sí, aquí hi ha el complet.
...hi ha tota la penya sobre l'escenari.
Sí, sí, és el 22 de desembre, que acaba un dissabte,
i tocarem, aquí ja serà de nit, ja,
en un pub d'Alcuber, que es diu Els Anglesos.
Molt bé.
Doncs mira, que s'apropin més o menys l'hora...
Sobre les 12 de la nit, més o menys.
Les 12 de la nit?
Sí, sí.
Bé, bona hora, jo que ja s'ha acabat de sopar.
Estem tranquils.
Profites fer una copa?
Vinga, cap al comer.
Música en directe.
Sí, sí.
Exacte, molt bé.
Doncs recordem-ho que serà de cara a final, no?
Sí, una miqueta abans de Nadal.
Final i final, eh?
Fixi-te'n, 21 i 30.
O sigui, que hi ha final, agafeu els finals.
I mira, com a regal, encara hi són a temps, no?,
de poder agafar-los.
Si encara no tenien la idea,
doncs que tenen aquesta proposta,
que són els fora de lloc,
i que hi ha 13 cançons maquíssimes,
i que hi ha una cosa que m'has dit al principi
i que m'ha agradat
perquè ha estat la meva sensació
quan he sentit el disc.
Teniu molt del rock català d'aquell inici.
Sí.
L'Axe en Busto.
Sí, sí, sí, sí.
Etcètera, etcètera, etcètera.
Però quan m'has dit tu l'Axe en Busto,
dic, ostres, m'ho ha tret a la boca.
Sí.
I ara no sé si preguntar-li,
perquè ja m'ho està dient ell.
Bé, bé, doncs hem vingut de Don Manimar
i a la ràdio on hem anat abans i així,
doncs, bé, a tot arreu ens pregunten,
no, bé, ens diuen, ens comenten...
T'ho has trucat, has trucat abans i...
Pemi, mira, a veure què et sembla.
No, no, sí que és cert que,
com he dit moltes vegades, en molts moments,
Pemi per mi ha sigut un referent meu
a nivell de veu,
perquè és una persona que transmet,
sempre que ha estat a l'escenari amb la seva veu,
ha sigut capaç de transmetre
el que molta gent no ha sigut capaç
de transmetre en un grup, no?
I per mi això és el més important.
I sempre ha sigut el meu referent
i el nostre, evidentment,
si fem un ranc català,
doncs els nostres referents són aquests.
I com a rockers, com a rockers,
l'Axambusto no considerem un dels més potents.
No, per això et dic,
és que quan escolteu l'àlbum,
de veritat que us ho recomano.
Hi ha algun lloc on puguin escoltar
el que dius abans d'anar a comprar-lo?
Esteu ja a l'Spoti,
esteu a Bancam,
esteu a tot arreu ja?
Sí, Oriol?
Bueno, com has dit a l'Spotify,
només cal que busquem fora de lloc.
També, evidentment, al YouTube,
tenim un canal
i poden veure inclús els temes vells.
De la maqueta també volen.
Sí, sí, però qui vulgui veure l'evolució,
doncs, allí gra't bé.
Llavors, doncs, bueno, aquí...
iTunes.
Exacte, l'iTunes també.
L'iTunes també.
Sí.
Amazon, em sembla que també estem.
Sí, amb 12D.
Està reu, per l'amor de Déu.
I fins i tot al Media Market,
el dia que facin el dia sense IVA,
doncs mira...
Aprofiteu, aprofiteu.
Sí, mira.
Ja ho ha anat tot en el cap d'ell, eh?
Sí, sí.
Sí, sí, i ells d'avui.
Perquè la gran majoria de vegades,
no ho dic perquè la història del Facebook
està fent, no sé si molt de mal o molt de bé,
però és allò que arriba, és fotografia.
Ja estem aquí...
Sí, sí.
Pum, penjada al Facebook.
Ja l'hem feta, ja l'hem feta, ja l'hem feta.
Sí.
És aquelles coses que s'han de fer,
que s'han de fer, que formen part.
I segurament que el primer regal,
mames i papes i...
Oh, i tant.
A la família més propera, no?
Oh, i tant, per suposat.
Home, és que ja que està, no?
I què vull dir?
Home, vosaltres que ens heu aguantat un munt d'hores,
almenys, la petita recompensa ja per aquesta zona.
Sí, però tot i així que s'han portat bé i encara se l'han comprat.
Sí, sí.
Veus?
Sí, sí.
Com són la família, eh?
Bueno, mira, saben que hi ha molt d'esforç i molt sacrifici
i a vegades val la pena col·laborar.
Doncs sí.
Amb 10 horets que val el CD
i donar un cop de mà a la gent que iniciem, no?
Doncs sí.
Ara que em deies això de 10 horets,
segurament que tant la presentació de Quick, no?
Que dèiem en acústic,
com el dia del que ve,
allà també, si volen, podran trobar el CD?
Sí.
Allà mateix, al propi concert?
Sí, sí.
A la botiga m'imagino que sigui el que ho vés, també, no?
Sí, de fet, nosaltres en tots els concerts
sempre penem jo uns quants CD per si,
sempre trobes algú que a l'acabat el concert
dius, hosti, però m'agrada molt...
Sí.
On puc comprar el CD?
Doncs mira, aquí mateix.
I de fet, el firmem allí també, saps?
Sí, sempre penem merchandising, no?
Sí, vull dir que hi ha molts concerts
que ens han comprat el CD
i ens l'han fet firmar allí mateix,
vull que també està molt de tallets, saps?
I les samarretes també les teniu?
També.
També, tot.
Sí, sí, sí.
Tot preparat i tot ben fet, no?
Sí, sí.
Molt bé, molt bé.
Doncs, família, el que necessiteu,
quan tingueu més concerts apropet,
aviseu-nos i farem crit
del que està passant per Montblanc,
que tenim els fora de lloc ja en actiu
i amb plena força,
presentant aquest primer treball discogràfic
i quan arribi el segon i el tercer,
ja sabeu, aquí a Tarragona Ràdio,
el que disposeu, el que necessiteu.
Només, bé, jo volia dir que ens poden seguir
a través de Facebook i Twitter,
que és important,
no sempre si algú li vol donar un copet d'ull,
doncs allà estem.
Molt bé.
Qualsevol cosa ens ho poden preguntar.
I que, bé, que passa en fora d'alloc
i de seguida ens trobareu, no?
Sí, sí, sí.
Amb quina cançó voleu acabar?
A veure, diguem-ne una que hagi marcat,
que us agrada...
Bé, bé, nosaltres...
I en especial, i el per què, eh?
Sí, el per què.
Bé, poder, el nostre single poder és el cap de setmana,
perquè ens identifica una miqueta
amb aquest rock així,
fresc i que et dóna alegria només escoltar-lo, no?
Home, i és que a més a més allò que dius
és que el cap de setmana...
Una cançó molt propera per tothom, també.
Sí, sí.
Com tira el cap de setmana.
Bé, bé, ja és.
I esperem que amb aquesta cançó,
doncs, que desitgem un bon cap de setmana.
Doncs sí, a tots.
A tots i que...
I que s'apropin a Reus.
Exacte, que s'apropin a Reus.
Ja el tindran, no?
Aquest matí és cap de setmana.
Segurament que serà millor, doncs.
Gràcies.
A vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Posa'm en una de quart,
que vull anar a ciniar.
Caminant cap a la plaça,
entro al quiosc.
La Màri em diu bon dia,
no, i tant, i dic jo.
Dóna'm el diari,
veurem com està el món.
Segur que, com sempre,
hi ha problemes per tothom.
Quan tinc dies de festa,
estic més animat.
I si algú em pregunta,
li dic cantar.
Cap de setmana,
que veig que s'ha arribat.
Cap de setmana
no faré res d'important.
Cap de setmana
deixeu-me descansar.
Vull desconnectar
i en res pensar.
tot lleixint-me al diari
veig la gent passar.
Nens que corren,
avis que parlen,
quin brots que fa.
Es veu que la gent té festa,
tothom va més relaxat.
Són d'aquells dies
que ha solor a felicitat.
Quan tinc dies de festa,
estic més animat.
Si algú em pregunta,
li dic cantar.
Cap de setmana,
que veig que s'ha arribat.
Cap de setmana
no faré res d'important.
Cap de setmana
deixeu-me descansar.
Vull desconnectar
i en res pensar.
cap de setmana
que tinc que s'ha arribat.
Cap de setmana
no faré res d'important.
cap de setmana
deixeu-me descansar.
Vull desconnectar.
Cap de setmana
que veig que s'ha arribat.
Cap de setmana
no faré res d'important.
Cap de setmana
deixeu-me descansar.
Vull desconnectar.