Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Des d'aquí records, eh?
Ja els he dit, aneu preparant tot, jo me'n vaig a la ràdio.
Home, és un momentet, és un momentet que la tindrem aquí amb nosaltres.
Que vagin posant cables i tot això.
I com serà aquesta nit?
A veure, fes-me els incèntims.
Doncs mira, avui estic contenta perquè per fi ja estrenem tot el repertori del disc de Near, que encara no l'havíem tocat sencer en directe, perquè com ja et vaig explicar, aquest disc era un recull de moltes cançons antigues, algunes de noves, no?
Sobretot la part que és més de fa anys no, mai va estar tocada en directe i menys amb aquest trio, no? Que fa poquet que l'estem posant en escena.
Llavors aquesta nit ja estrenem el disc sencer, menys una cançó, tot, tot sencer.
Com que menys una cançó?
Sí, perquè hi ha un tema que es diu de Spring Jealousy, que pertany al meu disc anterior, un disc que vam fer amb Gerard Marçal també, que és el tema vincle, que dic jo.
Poso sempre una cançó del treball anterior, diguéssim, que aquest tema ja es va tocar en el seu dia, en quintet i així, i bueno, la deixo allà, em ve de gust tocar-la més vegades.
Però això vol dir que potser tocarem una de nova?
Ah, sí.
És allò que dius, traiem una que formava part del passat, ara mateix, de l'Olga, però tenim moltes segurament que al calaix esperant per tocar-se i fins i tot esperant per poder gravar-se, no?
Exacte, ja fa alguns concerts que estic tocant, algunes coses del disc següent, sí, sí, sí, que ja sonen més, diguéssim, a la banda que estem, no?
Són cançons que ja surten més de la sonoritat d'aquesta del trio.
I quantes són aquestes les que podrem escoltar aquesta nit a la vaqueria?
Quantes? Quantes? Número?
Home, aproximadament, que dius, mira, sonaran tots els discos, com m'has dit, una que no, o sigui, ja estem a un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit i nou...
Des de la ràdio.
No, és per saber més o menys, a quina hora he d'avisar que no m'esperin quan arribi a casa.
Exacte.
No, bueno, són quatre o cinc temes.
Ah, molt bé.
Quatre segur, depèn de com inspirada que estigui, no sé, cinc, del disc següent, sí.
Ah, fantàstic.
I a més, el que deies, que tenim els altres dos companys,
que seran els que t'acompanyaran a sobre l'escenari.
Sí, sí, sí, com no.
I has avisat a tothom, ja? Has mogut allò, vaqueria, bueno, a través de Facebook, Twitters...
Sí, tots, Twitters, Facebook, Whatsapp, tot i pleni...
Alumnes, amics, familiares i tot això, sí.
Bueno, també pensa com és la vaqueria, eh?
Sí.
A veure, a veure, si els hauràs de deixar al carrer, alguns d'ells, i no podrà ser.
M'encantaria, m'encantaria.
Home, seria una passada, eh?
Mira, si deixo gent al carrer, me'n vaig a casa seva a fer-li un concert, un acústic privat.
Hola, bona tarda, bona tarda, sola, Olga.
Sí, sí, sí, m'encantaria que passés.
Bueno, a tots els músics, quan toquem, ens agradaria això, que algú es quedés fora, que bonic.
Amb aquella sensació, no?, de dir, ostres, que no ha pogut entrar, però volia venir a veure'm i que...
Sí, sí, sí.
Això val a dir que una vegada ens va passar, però tenia trampa, perquè era el festival de Dixi i era gratuït l'Auditori Fundació La Caixa.
Home, però si es va quedar fora, encara que sigui gratuït.
Això que es va quedar fora, gent, tu.
Home, però això és fantàstic, eh? Això és fantàstic.
Bueno, jo crec que va ser més mèrit de l'organització que nostra, no?, però, bueno.
Home, un 50-50, mira, un 50-50. Us donem a vosaltres un 80 i a l'organització un 20.
Sí, sí, sí.
Ara així no es barallarem, si no hi ha una manera de que queden malament, no?
Exacte.
Tot perfecte, tot perfecte.
I teniu alguna cosa més, a part d'aquesta actuació d'aquesta nit a la vaqueria?
Doncs ara, la setmana que ve, la propera, d'aquí dues setmanes, marxem a Burg.
Espera, espera, espera.
Espera, estàs t'estat remangant.
Mira, mira, que m'has tocat romangant ja, que això m'has d'explicar.
Doncs és que Burg és un poble d'on jo soc, del Pirineu.
Sí.
que està així bastant ja amunt, després de sort, molt amunt, on hi ha un centre que
el porten un bombero i una ballarina, que això és una mica curiós, que és un centre que
està molt connectat amb molts circuits artístics, estan fent moltes coses, des de tallers
de dansa, fins concerts, fins festivals, de música, doncs promouen una mica tot això
de l'agricultura de quilòmetre zero, es mengen molt bé, es dormen molt bé, tenen una
de les sales de dansa més boniques que he vist, o sigui, tota, bueno, clar, l'enclatge
del Pirineu, tota de fusta, molt bonic, i allà estan organitzant moltes coses, sobretot
a l'estiu, que és quan es pot pujar, perquè a l'hivern...
No, no, l'hivern imagino que gairebé copats de neu fins a dalt, no?
Exacte. I doncs fan, crec que és una mena de trobada de, ara no sabré com explicar-t'ho,
però és una organització europea que visita tot aquest tipus de centres on es fan coses
relacionades amb l'art, i una de les visites és aquí, amb aquest centre de Burg, i ens han
invitat a nosaltres com a grup per...
Home, això és un honor, no?
Com a grup per a tocar per a ells, no?
Que boi, a més a més, com a qui dius, tocar a casa teva...
Sí, totalment, tocar a casa meva per a gent de fora que entendran una mica, segurament
més l'idioma, el concepte musical que estem fent, perquè, bueno, estan relacionats
amb països nòrdics i així, llavors, doncs, bueno, nosaltres d'allí suposo que hi
peguem.
Home, i a més, és una manera també, el que deies, que si a la gent que està allà els
agrada el que estan escoltant perquè ho entenen, de la manera que vosaltres ho esteu
interpretant, això vol dir que potser d'aquí a resta m'estàs trucat per dir-me que
estem agafant l'avió que marxem.
Llavors, la idea que tenim és connectar fora, sense desmereixer per a res d'on som, perquè
nosaltres estem molt bé aquí, o sigui, ens encanta, a mi m'agrada molt tocar aquí.
Però s'ha d'obrir fronteres, no?
Evidentment, sí, sí.
Però sempre portant la bandereta que som d'aquí, perquè és, jo què sé, i això
que faig ho porto perquè vinc del Pirineu, de la muntanya del Pirineu, d'allí em ve la
inspiració, canti amb l'idioma que canti, no?
Llavors, doncs, bueno, aquest concepte a mi també és molt significatiu, molt maco.
Molt especial.
Sí, amb gent de fora, però a la meva terra.
Clar, a casa, a casa.
Sí, sí, sí.
I a més, t'emportaràs també un trosset segur que algú d'aquí de Tarragona, o no?
T'emportaràs els dos companys que van amb tu, que és un trosset d'aquí de Tarragona
també, i dius, mira, i tens la combinació perfectíssima, no?, perquè vagi molt bé el concert.
Sí, sí, sí.
I què us han dit?
Que us han dit que podíeu estar allà la nit?
Sí, bueno, passem allà el dia, sobretot per conèixer amb aquesta gent, i a veure si
podem fer algun contactilló.
Home, home, home.
Tots fan una espècie de, perdona, una espècie com de fira?
No.
O sigui que hi haurà d'altres grups també com vosaltres que actuaran?
No, aquesta vegada és un sopar privat amb aquestes persones.
Molt bé.
Que volen veure, volien veure algun artista del Pirineu, però que fes alguna cosa una miqueta
més internacional, no?, llavors, doncs, va ser com, bueno, doncs jo, no?, vaig jo.
Home, que no busqueu més, no busqueu més que aquí estem nosaltres, no?
I el dia següent jo me'n vaig a Barcelona amb una ballarina, que ha escollit dues peces
també de Nir per fer una, bueno, per fer unes coreografies, una cosa molt bonica.
Ostres, quin goig, no?
Sí, sí.
Quin honor també.
Sí, això serà molt bonic.
Però clar, és allò que dius, hi ha molta música al món, i ha triat les meves cançons
perquè les ha hagut de sentir, perquè clar, les ha d'interpretar.
Sí, però bueno, ja aquí hi ha una amistat darrere.
Ah, de clar, de clar.
No, però ja està bé, ja està bé, per això són els amics, no?
Sí, sí, sí, i tant.
Per tenir aquest puntet de dir, ostres, mira, recorreixes a la meva música perquè t'ha agradat,
perquè també quedes una altra, encara que si dius, és la meva amiga, però li ha d'agradar.
La veritat és que quan ajuntes les arts d'aquesta manera, tot cobra més sentit encara,
perquè assajant amb ella dos peces, no? En un concert fas catorze peces, no?
Sí, sí, sí.
I me'n vaig adonar que només eren dos peces i de repent eren com una obra sencera,
molt més intensa i molt més densa, no?
I que s'havien transformat les pròpies cançons, dius això.
Sí, totalment.
Te vas preguntar si hi havia, això ho havia fet jo, estàs segurs?
Cobra vida pròpia, ja, no? Perquè és so, és imatge, és posada en escena, és molt bonic, sí, sí.
No, que me l'alegro molt, eh? Me l'alegro molt que vegin, surtin petites cosetes que se converteixin en grans, no?
Sí, tenim feineta.
Després el que hem fet, vam comentar que començàvem la promoció del disc al juliol,
però s'ha plaçat a l'octubre, novembre.
Ah, que ha passat.
Simplement que no ens donava temps d'acabar tot el material audiovisual que una amiga se'ns demanava per començar la promo.
De cap.
I és que no donava temps, no donava.
Que teniu molta feina, que teniu molta feina.
A més estem treballant encara amb el disc del Gerard Marçal, ja ho saps, també.
Sí, és veritat.
I no fent musical.
Que quan el tingui acabat ja saps que veniu cap aquí, eh?
Evidentment.
Doncs veniu cap aquí, el presentem, l'escoltem una miqueta i gaudim de la seva música.
Totalment, sí, sí.
I parlant de música, mira, m'he agafat, uiu, he baixat cap a la guitarra, se m'han anat els ulls cap a la guitarra.
Sí.
Fem alguna coseta?
Sí.
Et sembla?
Mira, avui m'ha vingut de gust dedicar-li un tema amb una companya nostra que està a San Francisco, ara mateix,
al Tribal Fest, que és ballarina, és la companya del Gerard, i a l'Azard.
Jo què sé, en un any he aconseguit una cosa que és, no sé, que és meravellosa i és superar-se a si mateixa
i estar ballant amb un dels personatges més, com diria...
Important, carismàtic.
Sí, ara carismàtic i important en la dansa del ventre, que és Ilan Riviere,
i estar allà amb la seva companyia ballant al Tribal Fest, que és una de les coses...
Bueno, el que més pot aspirar un ballarí que fa això és anar allà a San Francisco a fer això,
i estar allà i, no sé, em sento superorgullosa d'ella.
I jo li vaig escriure una cançó que es diu Pat, i bueno, em venia de gust tocar-la des d'aquí,
per dedicar-li un munt de carinyo i un munt de desitjos que els hi vagi molt bé.
Li envies després per WhatsApp?
Sí, sí.
Doncs, mira, ha passat així, com aquesta entrevista la penjarem,
de seguida que acabi de sortir per antena al cap d'una oreta, més o menys,
la tindreu penjada a internet, la pot sentir i la pot fer-se seva.
Perfecte, doncs que ens escoltin des de San Francisco.
Clar que sí, a través de la web, que arriba a tot el món, arriba a tot el món.
Doncs escoltem aquesta cançó?
D'acord.
Et sembla?
Doncs anem a veure com sona aquesta cançó dedicada especialment per ella.
Endavant.
Endavant.
Dance, dance, dance, under the ceiling, dance.
Dance, dance, dance, dance, over the floor.
The beauty of a woman cares like a harp.
The beauty of a woman, that's all.
Smile, smile, smile, smile, and fill my heart with light.
Hush, hush, hush, let the night come.
The beauty of a woman, the beauty of a woman, sometimes I know.
And Tyreen is her brother's, that's the love.
That's the love.
I never knew a beauty like you.
And I'll never have this feminine bride, who comes to your home, can feel and smell
the essence of a woman, and the eyes of her soul.
Dance, dance, dance, dance, under the ceiling, dance.
Dance, dance, dance, all over the floor.
The beauty of a woman cares like a harp.
The beauty of this woman, that's the love.
The beauty of a woman who bona—
The beauty of a women's soul.
The beauty of a woman's spirit.
The beauty of a man, that's the love.
The beauty of a woman's soul.
The beauty of a man is a woman, and a woman's soul.
Això s'amereix?
Ufa, l'aplaudiment.
Has vivit?
A veure, Estela, que sembla que estigui...
Jo tot s'equiparà, així, amb les mans rosades,
i en el moment de... Ara, sí!
Ets una gran regidora.
Alguna vegada se m'han revelat, eh?
Sí o no? Sí, poques, poques, tu has de dir.
Poquetes, però alguna vegada se m'han revelat.
Perquè li diuen, vinga, prou, ja, i els...
Que prou...
Saps com escrius?
Que ja sé que us ha agradat.
És que hi ha massa homes.
Sí, i a més a més els dona molta l'eufòria.
Ja, llavors sí.
La primavera, la sancatera, cap de setmana...
Tot això fa bullir la sanc.
Ho entenc. Els tenim perdonats, els perdonem.
Sí, amb la cara que posen com per no perdonar-los.
Posen cara de bones persones.
Sí.
No?
Sí, no em fan por.
Veus?
No em fan por.
Recordem que aquesta mateixa nit, a dos quarts d'onze de la nit, tenim a la bequeria,
al carrer de Bellado de la nostra ciutat.
Preu d'entrada?
Tres euros?
Tres euros, íntegra per al músic.
Molt bé, que és molt important.
És la iniciativa de la bequeria per poder, ja saps, oferir un catxé als músics una mica...
És el problema que tenim avui en dia.
Ja ho veia.
La gent no va als concerts, les sales no fan diners, llavors com pagar els músics...
Bé, doncs d'alguna manera, conscienciar la gent d'aquests tres euros és íntegra per al músic i el que estan fent la gent és pagar el concert directament.
i ja està, sense més ni menys. La sala posa el recurs, que és el lloc, que és prou xulo.
No, i a més a més que el preu jo el trobo petitet, per entendre's, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè buscàvem un adjectiu, però és que clar, són tres euros.
Bé, la qüestió és potser no enriquir-nos, no?, i omplir les arques.
La qüestió és poder fer coses i que les coses puguin gaudir amb uns mínims, que ningú surti perdent, no?
I és un preu molt assequible i per nosaltres és poder cobrir gastos i poder seguir endavant.
Exacte. Jo crec que, no sé si tots els concerts aniran cap aquí de cara a un futur, però la idea ha estat molt bona, eh?
Jo crec que en la vida m'agradaria poder seguir amb aquesta filosofia dintre del possible, no abusar de per què, no?
El que passa és que està molt complicat. No, no, m'imagino, m'imagino.
I, bueno, l'oferton és que els cinc primers que vulguin el disc...
Ah, explica, explica.
Si venen amb els 10 euros a la mà, doncs entrada i el disc seran els 10 euros.
Ah, fantàstic. O sigui, també tenen aquesta opció?
Bé, els cinc primers.
Sí, els cinc primers.
Sí, més que res perquè ens queden molt pocs discos ja.
I, bueno, faig aquesta petita.
T'enava a preguntar si allà mateix també podríem comprar el disc i emportar-se'l cap a casa,
que moltes vegades succeeix, no?
Una vegada que t'acaba el concert, t'ha quedat així com una miqueta més de ganes de continuar escoltant
i en aquell moment preguntes o busques per allà per la sala on està aquella taula petiteta on estan els discos, no?
I t'ho poden emportar cap a casa.
Evidentment, sí, sí.
Els cinc primers que ho facin, amb l'entrada ja.
Doncs vinga, no us adormiu, eh? No us adormiu tots cap allà, vinga, cap a la bequeria.
A més, anar a sopats, no?
Sí, sí, sí.
O supereu després, a veure, perquè vosaltres a dos quarts d'onze estareu allà puntuals.
Sí, sí, sí. Començarem puntuals, a més a més.
És una cosa que també estic començant a prendre-me en sèrio, no?
O sigui, per què no?
Fer concert és a les deu i mitja, és a les deu i mitja.
Sí, és com quan anem al cinema, no?
Que la pel·lícula, si comença a les quatre, no aniràs a les cinc a veure la pel·lícula.
Saps que a les quatre has d'estar allà puntual, no?
De vegades tenim aquesta filosofia de gresca, de, bueno, diem a les deu perquè la gent consumeixi un munt d'alcohol i començarem a les onze i així ja haurà anar apurat la barra.
Que també està bé.
Sí, però...
Home, de cara a la sala està molt bé, també, no?
Sí, però bueno, anem a fer-ho així.
Doncs que vinguin a les deu, el concert comença a dos quarts.
Diguem que el que vulgui arrasar la barra primer vingui a les deu, a les deu i mitja nosaltres comencem.
Peti qui peti, no?
Exacte.
O sigui que aneu cap allà ja a fer cu a la porta de la bequeria.
Exacte.
Per si de cas, per si de cas.
Doncs Olga, que me n'alegro molt, molt, molt que tornis d'estar aquí amb nosaltres,
d'haver-nos parlat d'aquest concert que recordem jo, aquí som molt pesada.
Dos quarts d'onze de la nit, aquesta nit, a la bequeria, Carrera Bolledo,
amb l'Olga Pes presentant aquest NEAR aquí a Tarragona
i que esperem que molt aviat et tornem a tenir aquí amb nosaltres.
I tant.
Perquè això vol dir que han sortit moltes coses noves i una proposta.
Abans que agafis l'avió que t'ho deia abans, truquem.
És a dir, estem marxant cap a Londres o estem marxant cap a Holanda.
Farem connexió des d'allí.
Exacte.
Des de l'avió, en apunt de coger-lo.
Con les maletes.
Quan estiguem al vol, ho trucarem des d'allí, va.
Oh, que xulo.
Això és xulo, sí.
Ostres.
Clar que sí.
Ah, vaig a sortir.
Sí, sí.
Oh, oh, oh.
Bé, ja parlem, ja parlem, ja parlem.
Gràcies, Olga.
Gràcies a tu.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!