Mena, mena.
Mena, mena.
Mena, mena.
Mena, mena.
Mena, mena. Bona tarda, Mar.
Molt bona tarda. I estem aquí un altre dia.
Quin dia més maco, eh?
Ja és primavera.
Jo no m'atreveixo, depèn de com,
perquè tu ja saps que moltes vegades diem
quin dia més maco i al cap de 30 segons està tot núvol.
Sí, perquè aquí a Tarragona ens passa, arriba a passar això, eh?
Entrem aquí a Tarragona Ràdio amb un sol que peten les pedres
i després del nostre programa, no sé per què,
quan surto, ostres, vaig a parar de l'autobús
i dic, però quin aire, quina geló,
que cauen pedres.
No és que petin les pedres de la calor,
és que cauen pedres de la cruja.
És veritat, eh? I crec que ens va passar això la setmana passada,
potser, me'n recordo,
que nosaltres tu i jo estàvem aquí dient,
oi, quin dia més maco.
I s'hi va girar la cosa.
I al cap i va, però si està núvol,
però si està a punt de ploure, com a què què diu?
Bueno, no diem res del temps, deixem-ho,
però sí que parlem del que tenim entre mans,
que són les revestes del cor.
Sí, sí, sí.
I com estan avui les notícies?
Bueno, doncs...
Ui, perdona, eh, que caia,
i m'ha hagut de...
Comta, compta, compta la casera, compta.
Hi ha de tot.
Com a les cases bones, hi ha de tot.
I hem hagut d'exprimir.
Hi ha setmanes que les coses flueixen soles,
hi ha setmanes que hem de remenar una mica més.
Hi ha notícies que a mi m'han deixat realment...
És ma perduda?
Sí, sí, sí, sí.
Anava a dir collonida, però clar...
És ma perduda.
Jo que sóc...
És ma perduda?
Clar, jo anava a dir,
jo com que sóc de sucre puc dir paraules,
però tu no, eh?
No, jo no puc, jo no puc.
Però jo sí.
Vinc.
Aleshores estava aquí com a...
És ma perduda?
Ara t'ha agradat.
Sí, sí, sí.
Veus?
I hi ha d'altres que em fan estar contenta.
Jo, després, quan arribi el moment i et donaré notícia,
jo ho voldré dir, perquè ho hem de dir,
quan jo li he explicat a la Sílvia aquesta notícia,
m'ha dit, oh, que bé, que guai.
Ai, jo no sé per què dic, oh, que bé, que guai.
Clar, són d'aquelles coses que a mi m'han passat igual.
Quan he llegit la notícia,
m'ha entrat com un escalfor de peus a cap d'alegria,
i després he dit, però que ets maleda.
Si tu se te'n fot, això.
Però bueno, són aquelles coses que tenen les revistes del cor.
Mira, que podem fer una cosa, Marc.
Quan anem a les diferents notícies,
podem classificar-les.
O me les classifiques tu, depenent del que creguis.
Del què?
Si és desma perduda o desma sola?
No li hem més de troca.
Perquè, a veure, ens agradi, no?
Avui és dijous, això és Manà Manà.
Benvinguts.
I am a rock, not just another grain of sand.
I want to be the one you run to when you need a shoulder.
I ain't a soldier, but I'm here to take a stand because we can.
She's in the kitchen staring out the window
So tired of living, laughing black and white
Right now she's missing those technical kisses
When it turns down the light
The lady feeling like a broken promise
In the mirror staring down in the style
There's only one thing in this world that he knows
He said forever and he'll never let them down
I don't want to be another wave in the ocean
I am a rock, not just another grain of sand
I want to be the one you run to when you need a shoulder
I ain't a soldier, but I'm here to take a stand because we can
Dreaming, take out on a coffee table
Paper dishes, pour a glass of wine
Turn out the sound and move a little closer
And for the moment everything is alright
I don't want to be another wave in the ocean
I am a rock, not just another grain of sand
I want to be the one you run to when you need a shoulder
I ain't a soldier, but I'm here to take a stand because we can
Our love can move the mountains if we can
If you believe in we, we can
Just wrap your arms around
We can, we can
Que bé que sona, eh?
Qui havia dit que l'esperit dels 80 havia mort?
Uh, ningú, ningú, que no ho diguin, que no ho diguin
A més la Sílvia, que ja porta una melena de bon jovi dels 80, saps?
La veus aquí amb el cap tot xum endavant i al darrere, saps?
Jo era més d'Europa, eh? Jo era mai des de Joy Tempest
And I'll count down in any more
Ni de ni ni ni
Ni de ni ni ni ni
Ets una crac, Silvia, tu ets bona.
No, no, no, ja et dic que no.
Bé, doncs em sap greu tallar-te el rotllo del bon jovi
perquè hem de començar amb una balada.
16 anys després de morir,
l'Adydy encara fa córrer rius de tinta.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Encanten les subhastes.
Doncs bé, és una subhasta realment emblemàtica.
16 anys després de la mort de l'Adydy,
la Casa Carreta i Lord de Londres
ha ofert una subhasta de 10
dels vestits més emblemàtics
que va lluir l'Adydy en alguns moments
de la seva vida
com a princesa de Gales
i com a ex-dona del príncep de Gales
tan guapo i tan...
Senyor Carlos.
I tan bolo que a vegades es posa a faldilla.
Bé, doncs...
En total, la col·lecció
va arribar a quasi un milió d'euros.
Va recaudar quasi un milió d'euros.
La gràcia és que hi ha un vestit
de bellut blau, drapejadet,
que era un disseny de Víctor Elstein,
que va a l'Adydy
quan va ballar, ojo, eh,
amb John Travolta
a la Casa Blanca
a 1985.
Anda.
Bé, doncs es va convertir
en una de les peces més...
més desitjades de la col·lecció
i va ser adquirida
per 282.000 euros.
El va comprar un senyor britànic
per donar-li una sorpresa
a la seva senyora.
I tant, una sorpresa.
Clar, és allò que dius,
no és que he anat alzada
o al Mango
i he comprat un vestit, no.
És que hi ha una fotografia,
vàries, no?,
però hi ha una fotografia
en la qual surt, la I diria,
amb aquell vestit ballant
amb John Travolta, no?
Sí que és un vestit de segona mà,
però clar...
Anava a dir,
una mica car el vestit.
Home, depèn de l'economia
d'aquesta bona senyora
però és drapejat de bellut blau
i clar, és preciós, sí, sí.
És molt bonic.
Que no sigui...
Saps allò que li donem
la tabarra moltes vegades
als nostres marits
de dir,
oi, quin vestit més maco.
Oi, aquest vestit
que porta molt semblant.
Mira que ho he estat mirant,
allò que sense voler
li calentem el cap.
I si em fes fer un vestit així?
Doncs no cal que te'l facis, carinyo,
que jo te'l compro.
Ai, que oi, que oi, que oi.
També hi ha un tratge de nit
de bellut negre
amb pedreria
que també té el seu rebombori
perquè va ser fotografiada
en aquell vestit
per Mario Testino,
un dels fotògrafs
més importants del món,
amb una sessió de fotos
per la revista Vanity Fair,
revista que jo venero
i consulto cada setmana.
Al Palau de Kensington,
uns mesos abans
de la seva mort.
Ostres, o sigui,
que és allò que dius.
Encara té...
Que podria ser
un dels darrers vestits
que es va posar, no?
És una exclusiva fotogràfica
i una entrevista profunda
amb pocs mesos abans
que aquell cotxe
veiés de prop la columna, saps?
Sí, sí, sí.
Es va vendre per 108.000 lliures
i, clar,
amb el valor afegit
de ser l'únic
d'aquells 10 tratges
que va ser fet servir per ella
després
d'estar casada
amb Carles d'Anglaterra,
és a dir,
quan ja era una dona divorciada.
El que m'estranya
és que un,
dos cents i pico llargs,
l'altre cent i pico...
No, no, parlem de lliures.
De lliures.
Ah, però sí, bueno, que sí.
La diferència és...
Sí, sí, ja.
I hem de dir que bastant sucosa,
d'una a l'altra.
Cent i pico mil lliures
de diferència entre l'una i l'altra.
També depèn del dissenyador,
de moltes coses.
I també, el que dèiem,
també segurament que
allà on es va ubicar
aquell vestit
potser té més potencial
que l'altre, no?
Exacte, exacte.
Perquè després,
potser no comentem,
però van sortir d'altres vestits
que potser no van arribar
ni als cent mil lliures.
O que es van quedar molt a propet,
però que no van arribar, no?
La qüestió és que entre els deu vestits
van ser quasi un milió d'euros,
que es diu aviat.
Déu-n'hi-do, eh?
Que es diu aviat.
No, no, són molts de quartos,
són molts de quartos.
Jo no en tinc, eh?
No, no, a mi no m'abugui...
Ni portes vestit, tampoc.
No, no, jo soc més de pantalón.
Jo soc més de pantalón.
Només te falta l'armari
un tros de vestit com això.
Tenim una mica d'espessor mental.
No.
Relaxa't.
Sí, sí, sí, deixa'm que respira.
Respira.
Oh.
Tanca els ulls i mira't per dintre.
No, per dintre no, que som llejos.
Tanca els ulls i ja està.
I no facis res més.
I acercat a la boira, no?
Ah, no, no, no.
No, no, no, no, a la boira, no.
Escolta'm,
quina era la paraula que m'havies dit tu
que m'havia quedat jo amb les notícies així més?
Ja no me'n recordo.
Ai, ai, ai, tu tampoc.
No, no, no, no.
Jo diria que m'he quedat garratibada.
És la perduda.
És la perduda, no, garratibada.
Vinga.
Portada d'Eola,
jo m'he quedat flipada, eh?
Portada d'Eola?
Portada d'Eola.
A veure,
és que ara sí que no entenc res.
Francisco, Francisco primero,
espera, espera,
però que ni que fos la Pressler, tu.
Per al papa, imatges a tota pàgina,
recordant la seva infància,
o sigui, un reportatge, un full equip, eh?
Tota la seva família,
el pas per l'escola,
la seva vida dedicada
per i pels pobres,
fill d'immigrants italians,
bueno, el papa és una estrella mediàtica.
Portada d'Eola.
Però pel que sembla, sí,
perquè segurament que després dintre,
quantes pàgines?
Vuit, nou, deu pàgines exclusives?
Però amb fotografies de pàgina completa,
una cosa espectacular, eh?
Home, és que és el nou papa,
és que vemos, papam.
I de fet, papam.
Papam.
Papam, papapam.
Papam, papapam.
No, que ho diu ara així,
allà a italià.
Sí, sí.
Diu que li agrada l'òpera i el tango.
Veus?
Ja, perquè és argentí.
Ara tu és això.
Bueno, per conèixer una mica.
Si algun dia ve aquí a la ràdio,
que li puguem operar,
que ho dubto molt,
per comentar,
què tal,
vostè baila el tango?
A mi,
jo li podem preguntar.
Com és argentí,
no?
Tu saps bailar sardanes?
Jo, sí.
Sí?
Home,
una picadeta...
Una cosa fa i, a veure, no...
Que ser argentí no vol dir
que hagis de saber bailar tango.
Sí, jo ho sé.
Això és un...
Però què li agrada?
No ha dit que balli.
Calla, calla.
I ara ho sento molt,
no ho vull ofendre a ningú.
Però diu que és
fiel devoto de la virgen
de Satanudos.
No la conec.
No.
Home, però jo a vegades sí que he dit
ostres, tu, aquest nus,
que no hi ha ningú que el pugui desfer.
Teniu una verge, xata.
Com el cucufato,
allò, cucufato,
los no sé qué teatro.
Sí.
Tu no ho has sentit mai, això?
No, no ho puc dir d'entena.
D'acord.
Bueno, la qüestió és que m'ha fet gràcia
la virgen de Satanudos.
Bueno, la idea és
a on hem arribat...
És com un sang pancràcio, més o menys.
A on hem arribat,
que no em sap greu,
o sí,
no és que m'importi molt,
però on hem arribat
per no perdre fulles,
sinó per fer servir
tantes fulles d'ola
per parlar de l'Església.
No, parlar del papa, Mar.
Parlar del papa.
Bueno, aquest senyor és representant,
però no d'artista,
és representant de l'Església.
Ja, però això serà...
aquesta setmana
i para de comptar.
Ja està.
Com a molt,
a mi,
a un seguiment,
si arriba a venir aquí a Espanya,
o...
M'entens la idea?
Jo em sembla...
Segur que l'Ola farà també,
o hi ha un...
A mi em sembla...
Un altre reportatge d'aquests extensius.
Un peloteo,
espectacular.
Home, perquè és el que toca.
Jo crec que hi haurà molta gent,
a mi,
a mi,
que l'ha vist per la tele
i dius,
a veure amb paper.
Claro.
Anem a apropar-los,
a veure com és més de prop.
I la retallo,
la poso amb un marc.
que segur, eh?
No t'estranyo.
A veure-los aïlos.
Sí, no t'estranyo,
no t'estranyo.
Doncs mira,
si voleu agafar la revista Ola,
ja sabeu que en portada
i amb un ampli desplegament
de fotografies
i paraules
sobre la seva biografia,
el papa,
el senyor Francisco I.
Sí, sí, sí.
Los hombres de Paco.
Veus?
Paco, Paco, Paco,
Paco.
Això va córrer, eh?
Sobretot del Paco.
Paco, Paco, Paco.
Que no t'has de veure
això amb el papa, eh?
Ara sí que és aquella
que em deies,
clar,
jo el papa no l'entenia,
ara sí que ho entenc amb aquesta.
Aquesta notícia
és la que a mi m'ha fet pujar
l'escalfor de peus a cap.
Sí, però que...
Una alegria,
una alegria,
una cosa.
Però, Marc,
a mi també m'ha passat,
però que després dius...
Ah, els tres segons,
quan ja t'ha passat la calor,
dius,
i a mi què?
Exacte.
Ja, ja,
però bueno,
a veure,
aquests tres segons de glòria,
de dir,
oh, que bé,
doncs...
Vinga,
doncs aprofitem-lo.
Clar,
vinga, aprofitem-lo.
I fem-ho públic
perquè les altres dones del món
també puguin dir
oh, que bé.
Vinga,
fem-ho extensió,
digues la notícia, Marc.
Bé, doncs el seductor més...
Seductor del món mundial.
Torna a estar solter.
Guapo, guapo.
George Clooney
ha deixat la nòvia.
Bé,
per una part,
uuh!
Però per l'altra,
oh...
No, no, no,
mira,
Stacy Keyler,
que ja portaven bastant de temps
junts,
s'ha cansat.
Jo dic que ella deia...
Sí, ella?
No, no, no,
jo t'explico.
S'ha cansat d'anar a platós
i a entrevistes dient,
jo ho tinc així de clar,
dient el que ell volia sentir.
I és que per ella
el matrimoni
no era una cosa important,
que no era una cosa
que ella desitgés,
que no necessitava en absolut,
que el que volia
era el viure cada dia,
el dia a dia,
aquelles coses
tan...
allò que dius
per quedar bé,
perquè sap ella
que...
Superficial,
així,
que no es noti.
T'has d'estimar cada dia
i que casar-te
no significa res
de l'altre món
i que tenir fills
o no tenir-los
és que no li preocupava
i tant i tant i tant.
Mentira, mentira.
Mentira,
podrida.
Mentira,
podrida.
Que sense voler
caiem a la mateixa...
No li ha servit de res
dir al món mundial
que ella no es volia
casar ni tenir fills.
no,
perquè en el fons
ell el que no vol
és una relació
molt estable.
Clar,
perquè ell vol la de la seva,
eh?
Ell és un home
de moltes margarites.
Comença a posar sèrie,
ell ja diu
saps què?
Que no.
Xata, xata.
Pim, pam, pum,
bocadilla de tun.
Adéu.
Li va dir això?
Li va dir això,
sí, sí, sí.
Hola, guapa,
pim, pam, pum,
bocadilla de tun.
I si no el guapa.
I si no el guapa?
Sí, sí, sí.
I directament?
Amb la maleteta.
Té, mira, nena,
ja t'he fet la maleta.
No hi té molestes.
Sí que és veritat,
és veritat
que ser parella
del George Clooney
durant un temps
és rendible.
T'explico,
perquè això,
com que és com un divorci
encara que no s'hagin casat mai,
ella s'ha endut,
a part de les portades
i el tema
que mentre ha sigut nòvia d'ell
fins ara no la coneixíem,
així de clar,
s'ha endut un pis,
també,
però jo mire,
saps què?
Queda-te la casita
de no sé què
i este cotxe,
llévate-lo.
Lévate-lo.
Lévate-lo, sí.
Lévate-lo,
saps?
Sí,
és molt generós,
és el que diuen,
que sí,
que el George Clooney
és molt generós,
eh?
Diu,
ja que trenco,
anem a trencar bé.
Per això potser
les altres ex
no s'han sentit massa
allò que dius,
parlar del George Clooney,
de les seves manies,
de tot el que amaga
darrere,
allò que dius,
veiem com és
de seductor,
però clar,
segurament que com
persona que és,
deu tenir les seves coses
tan bones com dolentes,
no ens enganyem.
No,
perquè no és humà.
Aquest home no és humà.
però cap de les dones
que ha passat
pel seu llit,
diguem-ho així,
ha dit res d'ell.
No.
Però és d'això,
perquè potser és una persona
que és molt generosa
i diu,
doncs mira,
tanquem-ho aquí,
no podem continuar endavant
amb la nostra relació,
si vols aquell pis
perquè te fa il·lusió
perquè va ser on
estàs vivint ara,
té,
és teu,
aquell cotxe,
té,
agafa'l.
Que no és una persona
que dius,
mira,
a més a més te la faré grossa
si puc,
no?
Tot al contrari.
No,
sí,
és veu que sí.
Ai,
t'ha arribat al cor,
no?
Home,
però és aquella notícia
que tu m'has dit,
que al principi dium,
i després dius,
però,
està bé,
està bé,
està bé.
No, no, no,
a més a ser,
entre tu i jo,
tu veus el George Clooney
amb un anunci de cafès
o veus el George Clooney
amb una pel·lícula
a la gran pantalla
i te'l mires amb uns altres ulls
si saps que té parella
o que no en té.
Clar,
és veritat.
Perquè tu pots somiar
amb la possibilitat
d'entrar un dia
a una botiga de cafè
i trobar-te'l.
Ara,
si tu entres un dia
amb una botiga...
Com la tonta aquella.
Com totes les bledes aquelles
se'n soltaran
i no el reconeixen.
Home,
a veure,
xata.
Jo t'ho juro
que em poso a la porta
de la botiga
i li faco dos hòstres
a la cara.
Clac, clac, clac, clac.
Tonta.
Li giro la cara.
Tu ets tonta, què?
Que te tracten
com una estrella.
Lo ve.
Tonta.
Lo ve, no,
tu no lo ves.
I a més a més li diu,
Mrs. Clooney,
li diu l'altre
quan li dona el cafè
i diu,
lo ves,
com he diciéndote.
Están diciéndote
Mr. Clooney,
vostè no lo ves.
T'han confundida.
T'han confundida.
Ai.
Tu sí que estàs confundida.
Jo penso això.
Mar,
díselo.
Fan un càsting de tontes,
jo dic,
te juro.
Un càsting de tontes.
Te juro que...
No,
dona que deu ser el paper
que la pobra xicada
interpreta.
Em vols dir,
sí.
Em vols dir.
Que sí,
que sí.
Que això deu haver
un guió darrere
que li diu,
tu encara que t'hi tinguis ganes
de llançar-hi les...
La cafetera.
O de tirar-te's...
No.
Com si no el coneguessis.
Tu fes veure que no.
No,
ja m'imagino.
Però a mi,
jo te lo dic en sèrio.
El dia que em contractin,
perquè un dia o l'altre
m'hauran de contractar a mi
i s'acaben les tontes.
El dia que em contractin a mi,
jo,
quan estigui...
Acción.
I jo li diré,
hola,
jo es me tireu los cuellos.
Què quieres un café o dos?
Te los hago yo.
Venga,
posa'l les magdalenas.
Suca,
suca,
suca.
Claro.
No,
no corten,
no corten.
Deixi-lo en corrent.
Deixa-lo entero.
Deixa-lo entero.
Tot això el que hem de fer
pel Jos Clorid, eh?
Tot això el Jos Clorid ens fa.
Bé,
llàstima que...
M'he de fer un curset d'anglès,
ja, eh, Marc?
Per què?
Perquè t'imagina que ara mateix
el senyor Jos Clorid
estigui a través d'internet,
ens hagi localitzat de casualitat.
El que dius,
algú en el món
està parlant de mi.
I dius,
Tarragona Ràdio.
I ens localitza.
I clar,
no ens entén.
Sí que ens entenen.
Sí?
Que agafin un traductor de català.
Català English,
English català.
Sí, no te'l traduïn.
A més,
tu parles un anglès de Cincinnati,
que està molt bé.
De Kentucky,
can chicken.
Tu de Kentucky,
és veritat.
De Kentucky,
can chicken.
El de Cincinnati és el meu.
Bueno,
doncs què?
Escolta'm,
passem d'un...
Ai.
Oh.
Espera,
espera,
espera,
a veure.
Macho.
Serra.
Macho.
Vale,
vale,
ja.
Ja està fent de dijoc
i de txutxun,
txutxun amb les tecles.
Anava a dir,
passem d'un senyor molt guapo
en una senyora
que canta molt bé.
Tot una reina de casa seva?
Sí senyora.
que ja podia arrencar
no, podia per animar-la
que ens adormim
venga, tin tin tin i Milu
Milu i tin tin
venga, té el xata
ara, home, per l'amor de Déu
5 dies més tard
com que el dixis dient
ala, ala, adeu, gràcies
és el final
fins que no arriba
bueno, Adele demana 3 milions
de dòlars per cantar
25 minuts en una boda
home, és una pasta, eh
és una pasta
s'ha flipat una mica, no?
no, una mica no, bastant
tenint el temps que tenim
un magnate sud-africà
va voler contractar la cantant
perquè actués a la boda de la seva filla petita
però clar
quan li va dir
mira, saps què?
que em cobraré 3 milions de dòlars
clar, és que només són 25 minuts
allò, no és un concert de dues hores
són 25 minuts
allò, el rotllo
venga, mentre talla la tarta
i segurament que dintre d'aquests 3 milions
o no
deu haver també els bitllets d'avió
d'allà on ha de traslladar-se
l'hotel
és igual
no, no, però jo dic que
espero que aquests 3 milions
també inclogui tot el que
tot el moviment de músics
que aquest és un altre
aquest senyor
que quan va casar la filla gran
va contractar a l'Ami Boy House
per creixi?
no, no, que sí
que ell vol gent
que li agrada el millor a la nena
i dius
doncs s'ha tirat enrere
saps què ha dit
que per molt bona veu que sigui
que potser
s'ha patinat una mica
que baixi
que baixi una mica el rol
que baixi caché
home
és que 3 milions
són molts milions
potser és que li feia manda
baixar cap a Sud-àfrica
l'havia de dir
home, però són les vacances
gairebé pagades que t'ha fan
per 25 minuts de feina
per 25 minuts de feina
però mira
si li haguessin de donar
un milió d'euros
jo també ho trobava
d'entrada el que car
però és una pasta
i demanava 3
jo crec que també podria ser
que davant hi 3 milions
per no haver d'anar
tu és que vas més enllà
jo me quedo a la part de la porta
i tu ja has entrat a la cuina
i ja he sortit
potser és això
potser
perquè directament diguin
no, potser ara està
com aquí diu
fa poquet
que ha tingut la criatura
quant de temps fa
fa pocs mesos
per això
que potser li fa una mica de mandra
d'haver de separar
i a més per 25 minuts
i diu saps què
no vull dir que no
però no hi vull anar
clar
manera
dius mira
posa-li que si cobro 6 milions
t'imagina que hagués dit que sí
diga-li 25
diga-li 50 milions
a veure
i l'altre home
sí que sí que vingui
igual
que sí
que jo pago el que sigui
el que sigui
xeca en blanc
ostres
tu i jo
mare meva
és que estem parlant d'un nivell
que no
que no arribem ni a entendre
que va
que va
bueno
escolta
parlem d'altres coses
que tampoc no entenem
borracho
vull ser moi
no tu no ha
tu no ha
como tu no ha
como que tu no ha
que tu no ha
tu ni jo bevem
cafè sí
aquí sí que ens poden dir culpables
però cafè amb llet
també
ni cafè sol tampoc
i si no tenim les pastetes
de tant de com
un cafè amb llet
amb dues sobres de sucre
i mig quilo
de galeta
que no sé per què
Marc
mira m'ha sortit un bunyet aquí
un bunyet
tinc un bunyuelo
de viento
jo perquè ja
com que comença
ara la primavera
l'operació en biquini
jo ja porto un flotador
preparat
jo durant tot l'invern
m'ha preparat un flotador
perquè quan arribi l'estiu
quan arribi l'estiu
jo porto un flotador posat
ja
bueno escolta'm
que no hem de parlar
de flotadors
digui ui mira
ja és tard
ho saps no?
ja sense mal el temps
bueno només dir això
que l'Insel Lohan
torna a aparèixer
als jutjats
bueno
sense maquillar
sense pentinar
quasi quasi
allò rotllo
però és per donar pena
és per donar pena
però no li ha servit de res
se enfrenta
amb un nou judici
en el qual la poden
perdó
la poden
l'acusen
de conduir
amb molt mal estat
inclús
va tenir un accident
molt fort
recordem que
quan va aparèixer
la policia
va fer
dir a la policia
que ella no conduïa
que conduïa
un amic
tant d'acord
l'estat parlant
fa bastants mesos
per enlliurar-se
precisament
d'això
doncs
8 mesos de presó
és el que s'està jugant
ja veurem
si acaba anant
a la presó
o només
com moltes vegades
li ha passat
acaben anant
amb una clínica
de desintoxicació
però és que saps
el que passa
que té molts antecedents
coses que ja ha fet
que tenia que haver fet
però que no ha arribat
saps a què me refereixo
ja però té molts padrins
i aquesta gent
ja et dic
potser en comptes
de 8 mesos de presó
està 3 mesos
amb una clínica
de desintoxicació
i ja està
es va la foto a l'entrada
i al sortir
i ja està
ja veurem la notícia
ja veurem cap a on arriba
aquesta història
jo et dic
que més segur serà
això segon
sí
sí
i escolta
d'alguna manera
a veure
aquí hem de felicitar
aquesta setmana
doncs en tenim uns quants
vinga
tenim
l'Anna García Obregon
que diu que fa 58 anys
ara m'has agradat
que diu que fa
no
però dic
que està bé
perquè 58 anys
és una edat molt possible
que tingui
i m'estranya
que no hagi dit 45
també
perquè 58
a veure
home ja
com hem de ser granadeta
per tu i jo
58 anys
és una persona normal
bé
una persona jove
adulta
per ella
és ja una iaiona
una iaiona
una viajuna
que ella digui
que saps que és
donya mentirosa
que ella digui
que té 58 anys
a mi em sembla lluable
és a dir
home
home que diu
jo crec que aquesta gent
on agafem
mira la data de naixement
i posa
i pim pam punt
que si li pregunten
dirà no
58 no
què m'estàs diciendo
jo nací de 63
nací de l'80
altra vegada
després
plus Willis
molt bé
també 58
veus
el senyor de la jungla
sí
la jungla de cristal
que jo no sé com
no es trenca mai
aquella jungla
mira que fan cops
no no
però ara
ara ja té el fill
ja
ara ja
té un altre nivell
ja veus el fill
ja no està aquí
no està als Estats Units
ja s'han anat cap a la Rússia
ai ella
ai ella
que m'agrada molt
les de la jungla
ja ja
jo una mica
patatero
americano
no creïble
no
no no no no
ei
una de les meves actrius
favorites
la Glenn Close
66
molt ben posat
super ben operada
molt ben posat
la lina morgan
lina
lina morgan
tu és Javier
tu és Javier
tus padres
tus padres
Javier
sabia que ho diries
la gent no sap de què va
però tu i jo sí
75 anys
molt bé
molt bé per ella
sí
molt bé
el que passa que les últimes notícies
que estava encara molt tristona
i que no ho estava passant gaire bé
a veure a veure
que torni a pujar sobre l'escenari
no són bons temps
que ja és d'escenari
ja la necessitem veure sola
però és normal que la gent miri més la pel·la
i no es venguin altres entrades
s'hagin de tancar teatre
és que està molt dur
són els temps que corren
la Martírio
que en fa 59
peineta i ulleres incloses
el Timo de Dalton
69
el Timo
veus també
bé
bé no
aquelles persones que
mira
com l'has vist tantes vegades
i a més a més
vas seguint amb la seva edat
que dius
ni m'he parat
ni m'he estirat d'aquí
ni m'he arronsat d'allà
bé bé
la gent s'arronsa
les coses
o se les estira
mira la meva esquena
la meva esquena va acabar
es doblega
més aviat s'ho doblega
també
també
també
bueno doncs
m'encanta
és que sí
m'has fet callar
m'has fet callar
és que he pensat
la setmana passada
la vam sentir poc i menys
doncs avui acabem bé
no?
molt bé
molt bé
què et sembla?
doncs venia a l'autobús sentint-la
veus?
si m'imaginava
és que sona tan bé
jo no puc
no puc
no soc
puerent
no ets objectiva
no soc objectiva
no puc
no puc jutjar-la
molt bon dijous
millor cap de setmana
i ens sentim la setmana que ve
fins ara
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
Si no lo entiendes, me cansa estar triste y no me compensa más.
He decidido enterrar el dolor y la pena.
Voy a evitarme de los problemas.
No quiero más dramas en mi vida.
Solo comedias entretenidas.
Así que no me vengas con historias de celos, llantos y tragedias.
No, ¿qué más da si todo es mentira?
¿Qué más da? Deja que me ría.
¿Qué más da si al final del día?
¿Qué más da?
Va a acabar igual.
Deja de quejarte sin descanso, es aburrido.
¿Y de qué sirve?
Piensa que el futuro sigue en blanco, que nada está escrito, que todo es posible.
He conseguido borrar de un plumado las copias y panías.
Ha sido fácil, son tonterías.
No quiero más dramas en mi vida.
Solo comedias entretenidas.
Así que no me vengas con historias de celos, llantos y tragedias.
No, no, no, no, no.
No.
No, no, no.
No.
No.
No.
No.
¿Qué más da? Deja que me ría.
¿Qué más da? Si al final del día, ¿qué más da?
Va a acabar igual.
No quiero más dramas en mi vida.
Solo comedias entretenidas.
Así que no me vengas con historias de ceros, llantos y tragedias, no.
¿Qué más da? Si todo es mentira.
¿Qué más da? Deja que me ría.
¿Qué más da? Si al final del día, ¿qué más da?
Va a acabar igual.