Entrem ja gairebé en període a la Nadalenc.
També pel que fa a la programació del Caixa Fòrum,
saludem un dilluns més el Carles Marquès,
el director del Caixa Fòrum Tarragona.
Carles, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Dic que estem entrant en període a Nadalenc, no?
Sí, totalment, sí, sí.
Es nota, en certa manera, la vostra programació.
Almenys aquesta és la idea i el taller familiar
del qual parlàvem la setmana passada,
que comença el dia 21,
aquest dissabte, de Pessebres,
que també hi és dimuenge,
i el dia 28, és a dir,
dos dissabtes, 21 i 28,
i un dimuenge, el dia 22.
Taller de Pessebres.
Taller de Pessebres, sempre a les 6 de la tarda.
En diumenge.
I en vam parlar la setmana passada.
Molt bé.
Recordeu també que continua oberta l'exposició
que ens parla sobre les catedrals del vi,
els cellers...
Exacte, i que queden, bueno, relativament pocs dies,
queden...
Sí, fins a la...
Dues setmanetes.
Fins a la tarda de reis.
Comptant aquesta 3, sí.
Molt bé.
I encara un apunt més,
dins l'agenda de la setmana,
que potser, vaja,
no trobareu fàcilment,
perquè és un afegiment de darrera on.
No s'obre a l'agenda,
és una activitat que organitza la pròpia obra social.
Arran de la presentació d'un llibre
del filòsof Francesc Torralba
sobre l'atenció religiosa al final de la vida,
vam considerar que estaria bé
que ell mateix fes una conferència sobre aquest tema,
sobre el contingut del llibre.
Espiritualitat i atenció religiosa
al final de la vida.
i això és el dijous, dia 19,
a les 7 del vespre.
El nostre horari habitual és la presentació del llibre,
això durarà una mitjoreta,
i després, sense solució de continuïtat,
vull dir, en principi no està previst fer cap parada,
és un sol acte,
però a dos quarts d'avui ja teniu
la conferència sobre aquest tema.
que això és una iniciativa de la pròpia obra social,
és una conferència gratuïta en aquest cas,
perquè s'ha d'entendre que és això,
la continuació d'una presentació d'un llibre,
i el podreu tenir a la vostra disposició
si veniu a aquest acte.
I, en principi, aquesta setmana,
a part de l'altra cosa
de la que ara hem de parlar
amb la convidada de dilluns,
doncs és tot el que tenim.
Molt bé, recorda'ns, en tot cas,
el títol de la xerrada
i el llibre del Francesc Torralba.
Sí, Espiritualitat i atenció religiosa
al final de la vida,
i el llibre es diu
Atenció religiosa,
venga, está allá,
Atención religiosa al final de la vida,
conocimientos útiles sobre creencias y convicciones.
Vull dir, en el benentès
que estem parlant de tota la gamma de l'espiritualitat,
vull dir, no només, diguéssim,
de la religió catòlica,
que és la que coneixem més directament,
sinó què significa en l'espiritualitat,
en la religió,
això, entès àmpliament,
doncs aquesta atenció al final de la vida.
Sabeu que el seguiment i l'atenció
a persones malaltes terminals
també és una de les línies de treball
i és, i per això,
la presentació d'aquest llibre
de l'obra social a la Caixa.
Fa 3 o 4 anys
vam fer un cicle de conferències
sobre això, sobre l'amor i tal,
en el qual parlàvem justament
d'aquest programa d'atenció,
no tan mèdica,
que evidentment l'atenció mèdica
també hi és,
i també interessa a l'obra social,
doncs col·laborar-hi,
sinó això,
aquesta atenció espiritual,
aquest acompanyament
que va més enllà això del cos
per dirigir-se a l'ànima
els que hi puguin creure
o almenys a la raó
amb els que potser no hi creguin tant.
Interessant,
sens dubte interessant,
aquesta xerrada,
Francesc Torralba,
dijous a les 7.
Exactament.
Com jo crec que pot ser molt interessant
també que ens presentin
aquest projecte,
Vinyetes Palestines,
és un documental,
el podreu veure dins l'espai
Finestres al món
que teniu allà al Caixa Fòrum
des d'avui?
Des de...
Al dia.
Sí, aquesta setmana.
Sí.
De tota manera,
això, vull dir,
ja està en l'espai públic,
aquella sala
que hi ha entrant a Madrid
a l'exposició,
però també farem
excepcionalment
una presentació,
molt bé,
sobretot pel col·lectiu
de persones,
diguéssim,
interessades,
que s'han interessat directament,
però també serà un acte
obert al públic
demà a les 7 del vespre.
Per tant,
com podeu veure,
aquesta setmana
anem d'excepcionalitats
i d'activitats,
això,
gratuïtes,
perquè considerem
que aquest és el seu sentit.
La directora d'aquest documental
Vinyetes Palestines
és Raquel Barrera,
la tenim ja a l'altre costat
del fil telefònic.
Raquel, bon dia.
Bon dia.
Tu, en principi,
en el documental
retrates una activitat,
un projecte d'acció
contra la FAM?
Sí,
això mateix,
una iniciativa molt maca
que va ser
anar amb dos dibuixants
de còmic d'aquí,
el Pere Majan
i l'Àlvaro Iglesias,
que és de Santander,
i res,
van fer,
van intentar
que els nens palestins
plasmessin a través del còmic
la seva situació.
I jo,
que soc una enamorada
del còmic
i que m'encanta fer documentals,
doncs estava,
que no m'ho creia,
la veritat.
Quant de temps
ho vol estar?
Perquè aquest anà
de Capellano,
aquest projecte,
va tenir lloc
el gener,
em consta,
del 2012.
Això mateix,
l'any passat,
sí, sí,
vam estar
10 dies allà,
a Palestina,
i 10 dies,
però que en realitat
ens semblaven
molt més,
perquè
és un tòpic,
però va ser tan intens
i va ser tantes coses
les que ens van passar
que, uf,
emocionalment
vam tornar
molt tocadets.
Ells van portar
els seus estres
per dibuixar,
per fer les vinyetes?
Sí.
Tu vas portar la càmera?
Això mateix.
Ja estava previst
que hi hauria
aquesta gravació?
Vull dir que el projecte
tindria un seguiment.
Sí?
Sí, sí, sí,
ja estava previst
per intentar
explicar
dues coses,
no?
El taller en si,
però també
la situació
que viuen,
no?
I
mentre feien el taller
també,
paral·lelament,
a vegades
em portaven
a veure
la feina
d'acció contra la fam
allà al terreny,
no?
Que diuen
que coses tan bàsiques
és com obrir
un pou d'aigua
perquè els hi bloquegen,
per exemple,
l'aigua,
depèn de quin poblat
palestí,
o ensenyar
als pastors
que vacunar
els sais
també és una cosa
bona,
no?
Ja et dic,
tornes a coses
molt bàsiques
i dius,
vaja,
potser estem una mica
trompats nosaltres,
no?
Raquel,
anaves
amb un guió
preestablert
al sortir d'aquí
i allà et vas trobar,
o el vas anar fent
sobre la marxa,
o vas gravar,
com va anar el procés
de gravació
i després d'edició
d'aquest documental?
Sí,
hi havia un mínim
de coses
que sempre,
sempre has de preparar-te
a documentar-te molt,
parlar molt
amb la gent d'allà,
la gent d'Acció contra la fam
de Barcelona
van fer una feina
molt bèstia,
contra la fam
a Palestina també,
reunions,
prepares,
prepares,
per tenir una pel·lícula,
no?
Ja,
abans,
però arribes allà
i és totalment diferent,
però suposo que
sense aquest background
després
et trobaries
sense armes,
no?
Perquè ens van explicar
molt la situació,
sobretot
verifings de seguretat
per veure com funciona,
no?
Perquè a vegades
veies
l'exèrcit
que controla
de passaports
a cada carretera
i
no ho sé,
t'has de preparar
per després
també deixar-te portar,
és una mica estrany
però és així
i després,
evidentment,
quan a la sala d'edició
també són una altra cosa diferent,
no?
És com molt viu el procés.
Perquè en principi
el projecte d'Acció contra la Fam
consistia en que
anaven dos dibuixants,
s'adreçaven a un grup
de nois adolescents,
em sembla,
no?
Sí, entre 10 i 15 anys
aproximadament,
sí, sí.
Com els van triar,
suposo,
els mateixos
des d'Acció contra la Fam
i van triar?
Sí,
mira,
des d'Ebron
van triar
nens que fossin
familiars de beneficiaris
d'Acció contra la Fam,
ja et dic,
fan
molt de seguretat alimentària,
que els arribi aigua,
que els arribi aliment,
perquè
amb això de bloquejar les carreteres
també bloquegen d'altres coses,
després també
per donar feina,
també,
que fan
una espècie de microcrèdits
i intenten que les dones
treballin,
doncs tots aquests
nens
eren
familiars de família,
això, no?
Familiars d'unitat
familiars
on
accedien a vegades
a aquests
programes,
vaja.
nens d'entre
10-12 anys,
deies?
Bueno,
a veure,
inicialment hi havia
una llista de nens
i després
hi havia altres nens
que anaven veient
i s'apuntaven
pobrets,
no?
I aleshores,
de cop tenies
un nen de 7 anys,
un de 8,
que venien i escaven mirant
i al·lucinaven
i clar,
evidentment,
l'endemà ja estaven
apuntadíssims.
Perquè, escolta,
que vau arribar a juntar
moltes criatures,
o què?
Home,
et dic
que l'aula
era una mica
un petit caos
que el Pere
va saber
dominar molt bé,
però era una mica
una bogeria,
perquè, clar,
ells estan acostumats
a un sistema educatiu
molt de respecte
cap al professor,
de sentar-se,
de repetir,
i arriba el Pere
i l'Àlvaro,
que són,
que saben tractar
molt amb nens,
perquè aquí també
treballen d'això,
i de cop els diuen
no, no,
són unes persones,
teniu opinió,
em podeu dir,
no, no, aixeca't
si et vols aixecar,
nois i noies barrejar-se,
que això, clar,
ells no es barregen,
tampoc,
i sí, sí,
va ser una petita revolució,
i et dic,
el primer dia
tots molt seriosos,
però l'últim ja
tothom cantava,
bueno, va ser,
però jo dic que
emocionalment va ser,
i si després
afegeixes tot el que
significa ser palací
i estar allà,
era com,
mare meva,
que si vam marxar
plorant
no és una exageració.
Era,
es tractava de fer
un taller de còmics
amb tots aquests
adolescents o nens
d'Hebron,
i recordes
com ho vau
estructurar això?
Vull dir,
començaven ensenyant-los
a dibuixar,
després dibuixaven ells,
ells feien,
al final el resultat
és que ells feien
les seves pròpies vinyetes,
no?
Això mateix,
i el primer que vam plantejar
va ser que fessin
un dibuix lliure
per veure
cap on anava
el nivell de cadascú,
i la veritat
és que hi havia
dos,
un noi i una noia
que dibuixaven
molt, molt bé,
d'altres que dibuixaven
normal per la seva edat
i d'altres que feien
un pal amb dos,
que no volen dos peus
però que era molt divertit
també
de la manera
en què ho dibuixaven,
no?
I aleshores,
a partir d'aquí,
doncs sí,
van començar a explicar
el llenguatge del còmic,
com funciona,
i com estructurar
vinyetes,
com estructurar
les bafarades
de text,
i a partir d'aquí,
doncs és a dir,
un exercici va ser,
per exemple,
de dibuixar l'aire lliure
que ells mai
havien fet
de sortir al carrer,
estan en hora lectiva,
vull dir,
i allà,
això,
cantant,
ballant,
és que no us ho podeu imaginar.
Recordes alguna
d'aquestes vinyetes?
Perquè al final
què es tractava?
Sí, sí.
De que fessin històries gràfiques
sobre la seva realitat?
O com a...?
Sí,
bueno,
la cosa era que
sí que n'hi havia
sobre la seva realitat,
però també hi havia
un noi,
per exemple,
que va dibuixar
un drac
impressionant.
Després,
molt tema
mur,
el mur
que el rodeja,
tanks,
soldats,
també n'hi havia
molt de
vaig a la presó
veure el meu pare,
que també era una mica trist,
i vaja,
però en el documental
està, eh?
O sigui,
qui vagi
ho veurà
allà,
els dibuixos
que hem seleccionat,
que són els que més
ens van colpir,
per exemple,
una nena
que es diu
Sal Sabel,
que troba
a faltar la seva mare,
i aleshores,
és molt maco,
perquè és un dibuix
d'una figura
de dona gran,
i a dins hi ha
una figura petita,
que és ella,
i està plorant,
i li diu,
mama,
et trobo a faltar,
i aquest,
de fet,
és el dibuix
que està
a la portada
de l'exposició,
el cartell
que és aquest dibuix,
n'hi ha molts,
i després també,
per exemple,
hi ha un nen
que va deixar
el poble esponja,
que han realitzat
un quadrat,
però...
Però sí,
sí...
Com,
a quin fil argumental
li has adonat?
Perquè jo entenc
que devies tornar
amb tant de material,
tantíssim...
És molt difícil,
sí,
va ser molt difícil,
va ser molt difícil,
però vaja,
barregem la història
del taller
amb la història
de les persones
que ens vam anar trobant
i ens van explicar
la situació,
no?,
perquè també trobàvem
que...
Com intentes explicar
una situació
tan complicada
en tan pocs minuts,
no?,
i bé,
vam comptar
amb periodistes catalans
que estan allà,
que va ser molt interessant,
després,
amb professors universitaris
palestins,
que per exemple,
per anar a la universitat,
que està a 20 quilòmetres,
però es triga 3 hores
per la quantitat
de voltes que ha de fer,
no?,
per exemple,
amb línia recta,
perquè els han tallat
el camí
i tenen controls
de seguretat,
que en diuen
checkpoints,
a tot arreu,
no?,
doncs coses d'així,
coses molt impressionants,
vaja.
De què ens servirà
veure aquest documental,
Raquel,
o de què serveixen
accions com aquesta,
no?,
una cosa en principi
tan innocua
com pot ser
anar a fer un taller
de còmics
a Ebron?
Mira,
jo et diria
que més que emportar-te
coneixements tècnics,
científics,
d'informació que també n'hi ha,
jo crec que t'emportes
l'estat emocional,
la sensació d'ells,
jo crec,
vaja,
és el que a mi m'agradaria,
eh?
I és el que intentes transmetre
amb el documental,
ho notarem,
això,
sí?
Jo crec,
vaja,
jo crec que sí,
perquè alguns tests
que hem fet així previs
amb la família
totes,
la gent plorava també,
i no és,
no era la intenció
per res,
no?,
però és l'emoció
de veure,
per exemple,
no vull explicar
gaires coses,
perquè si no,
qui vagi
es perdrà,
no?,
però,
clar,
per exemple,
dos nois del taller
són els que anem a casa seva,
conèixer els seus avis,
i el que et diuen els avis dels nets
és super maco,
no?,
i ells el que et diuen,
home,
jo de gran vull fer això,
hi ha qui sap que ho pots fer
i hi ha qui sap que no,
és com,
és que és una situació d'ofec,
eh?,
és tot reixes,
tot murs,
sé que potser no puc ser doctora jo
perquè sóc palestina i dona,
no ho sé,
ja no explico més,
perquè si no ja us explicaria tot.
Llavors no vindreu,
clar,
ja heu de venir,
ja heu de venir,
heu de venir.
Has explicat-los just allò
que diem per posar la meva a la boca.
Exactament,
sí,
que això em sembla
que sí que ja ho tindríem.
Raquel Barrera,
avui hem parlat amb la Raquel,
ella és la directora
d'aquest documental
Vinyetes Palestines
i també, doncs,
copartícip d'aquesta gran experiència
com va ser passar 10 dies a Hebron
fent un taller de còmics
amb joves,
amb adolescents
i vivint la seva realitat.
Ara ens ho explica
a través d'aquest documental
molt recomanable,
Vinyetes Palestines.
El podrem veure
dins l'espai Finestres del món
a l'espai de seu fòrum.
I després demà
amb aquesta presentació.
I demà, això mateix.
A quina hora la feu demà,
la presentació?
En principi,
a les 7 del vespre,
que és l'hora habitual
de Caixa Fòrum,
tot i que això,
vull dir,
en aquest cas,
Raquel,
meneu vosaltres,
si ens dieu una altra cosa,
farem una altra cosa,
però vaja,
jo penso que podem continuar
amb els nostres hàbits.
I allà estarà també
el Joan Sicília,
d'això contra la fam
i encantats de parlar
amb qui vingui.
Raquel Barrera,
moltíssimes gràcies
i felicitats
per aquesta feina feta.
Gràcies.
Gràcies.
Vinga.
Adéu.
Carles Marquès,
director del Caixa Fòrum,
també moltes gràcies.
A vosaltres.
No res,
ja la setmana vinent més.
Saps què és això?
La setmana vinent?
Bé, no,
la setmana de Nadal,
sí, pot ser.
Però parlarem
de les activitats del Caixa Fòrum,
parlarem de les activitats,
correcte.
perquè continueu.
Saps què és això
que sona de fons?
A veure, Lluís,
puja una mica.
Lorenz d'Aràbia,
Peter O'Toole.
Se'ns va morir ahir.
Se'ns va morir, sí, sí.
Peter O'Toole va morir ahir
i a mi,
doncs mira, sap greu.
Clar,
totes les vorts saben greu,
però és que m'agradava molt
com a actor
i dic calla,
que acabarem amb Lorenz d'Aràbia
i Joan Fontaine
també sembla que morts avui.
També s'ha mort.
En fi,
Carles,
gràcies.
Doncs veiem aviat.
Bon Nadal.
Igualment.
Gràcies.