L'espai infermer
L'espai infermers i infermeres
Ho celebraran aquest dissabte
En un acte al seminari
Avui en volem parlar, parlarem del patró
I per fer-ho ens acompanya
El mossèn Lluís Simón
Ell és capellà del sociosanitari
Francolí
Mossèn Simón, què tal? Bon dia
Ara parlàvem fora de micròfon
D'un tema que és capdalt, que és molt important
Que vostè en els seus dies hi troba
Que és l'acompanyament d'aquelles persones que marxen
Que se'n van, que traspassen
Els últims minuts pràcticament
I vèiem que hi ha persones que se'n van sense acomiadar-se
I que és preocupant
Que no puguin dir adéu abans de marxar
Sí, és un tema que no resulta gens fàcil
Aquest tema
Del procés de morir
Dels darrers moments
Són difícils, és una mica tabú
En la nostra societat i en el nostre món
I realment
És difícil perquè són moments
Que podrien ajudar molt
A la família poder-se acomiadar
Poder compartir
Poder parlar de determinades coses
I demostrar una gràcia
Demanar perdó
Dir que s'estima
I a vegades no es pot fer
Perquè és un tema que és difícil
I que costa molt
I hi ha moltes vivències
Que són complicades
I difícils en aquests moments de la mort
Després hi ha persones
Que els hi queden allò
L'espina clavada per sempre
Que recorden
No em vaig poder acomiadar
Del pare, la mare, del germà
De qui sigui, de l'entorn
Això és dur també
Tot allò que no s'ha pogut dir
Que no s'ha pogut expressar
En aquests moments
Queda clavat
I moltes vegades
Fa mal durant anys
No permet
Que aquella persona
Pugui portar una vida
Més saludable
I queda
Queda una espina clavada
Que a vegades
Durant molt de temps
Fa molt de mal
Hi ha una feina també important
Que fan els infermers i infermeres
Alvaro Montesinos
Responsable de comunicació
Del col·legi
Bon dia
Hola, bon dia
Perquè també
Estan
Tractant també
Persones que marxen
Que traspassen
I aquest pas previ
De preparació
A la mort
Preparació a la mort
Per aquell que se'n va
I pel que es queda
També
Sí, sí
Important
La labor de la infermera
Bueno, dirles una miqueta
La me va a llenco a baterla
Del castellà
Para una mica
Mi yo
Castellà
Que català
¿Cómo ves?
Y claro
La labor también
De la enfermera
En ese sentido
Con los enfermos terminales
También una labor
Bastante importante
Muy fuerte
Porque claro
Está todo lo que se hace
A nivel asistencial
Pero también
La parte interna
O espiritual
También es bastante
Todos nos conmovemos
Ante la muerte
No cualquiera
También una enfermera
Hace esa labor
También
Es un tracte
Com deia
Especial
Y muy sensible
Del que estamos hablando
Pero hoy
Volem hablar también
Del patrón
Del patrón
De los infermers
Que es
Sant Joan de Déu
El dissabte
Només ha passat
Liure un acte
Al seminari
A veure
Què heu preparat
També parlem
Unes jornades
Que esteu fent
Ara mateix
Una jornada
d'emprenedoria
En parlem també
Però d'entrada
Per dissabte
Què heu preparat
Per aquest acte
Al seminari
Bueno
Para el sábado
Nosotros
Tenemos la fiesta
Del colegiado
Que la hemos denominado
Así
Que bueno
Todos los años
Se hace también
La fecha cercana
A la conmemoración
Del patrón
De las enfermeras
Y este día
Sábado 9
A partir
De las 11
Va a empezar
La actividad
11 y media
Hay una misa
En honor
Al patrón
De la enfermería
Sant Joan de Déu
Y luego
A las 12 y media
Bueno
Para los enfermeros
Que vayan
Y todos enfermeras
Hay una visita
Guiada por el seminario
Que se yo
Y luego
Se hace la inauguración
Oficial
De la exposición
De uniformes
Antiguos
De enfermería
Que se va a hacer
La inauguración
Ahí en el
Seminari
Pero luego
A partir del día
Lunes 11
Va a estar
De manera permanente
Hasta fin de mes
Mediados del mes
Que viene
Las dependencias
Del colegio
De enfermeras
Y ubicado
En avenida
Pau Casal
Número 13
Quinto piso
Y es abierto
O sea
El público
Todo el mundo
Puede ir a visitar
Y un poco
Saber
¿No?
Como ha sido
La evolución
De los uniformes
Desde
Como hablamos
Con el museo
Desde los hospitalarios
Hasta los años 60
70
En que
Todo más o menos
La historia
De los uniformes
Que en distinta época
Que han tenido
Las enfermeras
Ha sigut difícil
Aconseguir
Aquests uniformes
Perquè suposo
Que n'hi ha d'haver
Des d'aquí
És de la còfia
No?
Sí
Amb totes creuades
Esta es una exposición
Itinerante
Que debemos dar las gracias
Al colegio de Murcia
Que ellos han sido
Los que han recopilado
Digamos
Toda esta parte
De los uniformes
Y la historia
Y ahora
Está en poder nuestro
Digamos
Hasta el fin de mes
Es bastante
Bastante interesante
En ese sentido
Ver como ha sido
La evolución
Vos podreu veure
Aquest dissabte
Doncs els col·legies
Es que vagin a la festa
I a partir de dilluns
A la seu del col·legi
Exacto
Mocent
Sant Joan de Déu
Per què és el patró
De los infermers
No sé
M'ho pregunto
I infermeres
Sí
Bé
Ell va tenir
Portava una vida
A Granada
Venedor de llibres
I va tenir
Una experiència
Una experiència profunda
De conversió
Que va tenir
Com una commoció
Vital
Molt forta
I va fer
Que inclús
Perdés
Com una mica
Va cremar els seus llibres
Anava pel carrer
Cridant
Total que el van internar
En un hospital
A Granada
Dels que es consideraven
En aquell temps
De menys
Pràcticament com a bojos
En quin temps estem parlant
Més o menys
Estem parlant del segle XVI
Aproximatament
1.539
Seria
Era el temps en què
Els que tenien malalties mentals
Eren apartats
Totalment
Discriminats
Però no només apartats
I discriminats
Sinó
Lligats
Encadenats
Torturats
Es considerava
Que tenien com una maledicció
I ell va viure
Aquesta experiència
I aquesta experiència
Doncs el va marcar
Profundament
La manera
Podríem dir
Degradant
Inhumana
En què es tractava
Doncs aquelles persones
Ell es va recuperar
Va sortir
I aleshores
Com una crida
Que ell experimentava
Com una crida de Déu
Aquesta commoció
Que havia sentit
Davant del tracte
De determinats malalts
Doncs el va portar
A fundar
A Granada
Doncs un hospital
En el que hi tenia
Acollida
Acolliment
Doncs tot tipus
De malalts
També de persones necessitades
Podríem dir
De pobres
Que ell anava acollint
I també
Doncs tot el tema
De malalties mentals
De demències
I aleshores
El patró de l'infermeria
Perquè aporta
Una nova manera
Podríem dir
De tractar
D'una manera
Del respecte
La dignitat
De la persona
La delicadesa
També la competència
Professional
Podríem dir
És a dir
El sentit d'una qualitat
D'assistència
Que fins en aquell moment
No hi era
És tota una dimensió
Més integral
De l'atenció
Al malalt
Una mica
Podríem dir
Que a partir d'aquell moment
Hi ha una nova manera
D'entendre
L'assistència hospitalària
I també
En certa manera
Començaria
A entendre
La infermeria
Modern
A partir d'aquell moment
No?
En aquest sentit
De respecte
De la dignitat
De la persona
I d'atenció
I d'atenció
A totes les dimensions
De la persona
Aquesta seria
Una mica
El motiu fonamental
Que sigui
El patró
D'infermeria
És a dir
Tot allò
Aquell va viure
En pròpia persona
Doncs
Malauradament
Va procurar
Que canvies
Va recullir forces
De no sé on
Va resurgir
Una mica
De baix de tot
Això mateix
I això
Sí, sí
En seguida
De les seves paraules
Inclús
A les persones
Quan estaven
Aquell hospital
Estan recollides
Amb la seva biografia
De per què no tracteu
Amb una mica
Més de dignitat
I més compassió
Aquestes persones
De fet
Alguna vegada
Inclús
És un tema
Que segons quins països
L'altre dia
Fa poc
Vaig veure un reportatge
Per televisió
Que encara avui
En determinats llocs
I en determinats països
Malalts
Mentals
Són tractats
Doncs això
Lligats
Encadenats
Apedregats
A vegades
I ell això
La seva experiència
Personal
El porta
A voler
En certa manera
Doncs paliar
Doncs aquesta dificultat
I dedica
Fins que va morir
Al cap d'uns anys després
Dedica tota la seva vida
Això
A tractar
Amb dignitat
A totes les persones
Que patien
Qualsevol tipus
De necessitat
Especialment
Els malalts
I alguna malaltia
Sobretot
De tipus mental
És a Sant Joan
Sant Joan de Déu
Del patro
Dels infermers
I els infermeres
Que al veure
Avui estarà
En fi estarà present
La jornada d'emprendeduría
Estarà ben present
Omnipresent
Estarà per allà
Sí
El espírit
Ahí
Sí
D'alguna manera
Està fent
Ara mateix a la cambra
De comerç
No la jornada
Sí
Sí
Ahora mismo
Se está desarrollando
La jornada
De emprendeduría
Enfermera
Que tiene por título
Crea y planifica
La teva propia empresa
Está obviamente
Desde la mirada
Del mundo sanitario
Pero también son consejos
Y cosas prácticas
Para cualquier persona
Que quiera
Iniciar
Se sienta emprendedor
O tenga alguna inquietud
Como para iniciar
Su empresa
O algún proyecto
Personal también
Y precisamente ahora
A partir de las
9 y cuarto
9 y media
Inauguró
El director
Del Servicio
Territorial de Salud
Del señor
Josep Mercadé
Y también
Bueno
Junto con nuestra
Presidenta Ana María Pedraza
Y también con
La conferencia inaugural
Que la hizo
El presidente
De la Cámara
De CUMER
De Tarragona
El señor
Albert Avelló
Y ahora se están
Desarrollando
Distintas actividades
A lo largo del día
Invitamos
A la gente
Que está escuchando
Y que está interesada
Que pueda asistir
A la jornada
Que la estamos realizando
Ahí la Cámara de Comercio
De Tarragona
Y ahora por ejemplo
Bueno ya son
Las 11.20
Después del café
A partir de las
12 y cuarto
Siguen
Las mesas
Redondas
Que son
En este caso
Por uno de los
Presidentes
De la Junta
Del colegio
El Josep
Nacher
Que va a estar
A cargo
Ahí de un par
De mesas
Donde se van
Estar hablando
Distintos temas
A aprender
A emprender
Quien la sigue
O quien la aconsegueixi
També
Entonces son títulos
Bastante
Interesantes
Quien la aconsegueix
Si tens un objectiu
Clar
I vas a per ell
Al final
Arriba
Exacto
Entonces a partir
De las 12 y cuarto
La gente
Que está interesada
Hasta las 6
Y cuarto
De la tarde
Pueden ir a asistir
A estas jornadas
Que son abiertas
Es parla también
De l'àmbit
De la docencia
Intervindran
Responsables
De la Facultad
De Infermería
De la Rovira y Virgili
Això será la tarde
Exacto
I que parla también
De los cambios
Que hi ha hagut
De los nuevos retes
Que se enfrenta
El colectivo
Especialmente
Al acabar de la carrera
Que ya lo han dicho
Moltes vegades
Que las sortidas
A veces apunten
Cap a Europa
Cap al Regne Unit
Cap a França
Cap a altres països
Perquè aquí
El mercat
Està ocupadísimo
Això ja ho m'ha explicat
Moltes vegades
I és cert
S'han parlat també
D'aquests reptes
Que per si ens escolta
algú
Que ha acabat la carrera
I que vol
Vol veure
Quines prioritats
De futur
Pot tenir
Pot anar-hi també
A assistir
Exacto
Exactamente
Se va hablar
Un poco
De eso
También algunos consejos
Que hay que también
Tener presente
Para la gente
Que está pensando
En salir
También las cosas
Que hay que
Tener bien claras
También
Antes de salir
De dar el paso
Por eso digo
Que es una jornada
Bastante práctica
En ese sentido
En mossèn
Tornem a parlar
Sant Joan
De Déu
Suposo que és un home
Que em fiquen
Referent
En aquest canvi
De procés
De la infermeria
Des de llavors
Fins als nostres dies
Això
Ha evolucionat molt
És a dir
Ha canviat moltíssim
És a dir
Ha anat creixent
Fins al punt
Que avui dia
Això
Fins i tot
Hi ha col·lectius
D'infermers
D'infermeres
Que parlen
Que assessoren
De les persones
Que han de morir
Que han de traspassar
És a dir
Es van abarcar
Noves disciplines
Nous coneixements
Però sempre
En aquests reforços
Que era el que
Pergonava ell
Que era el tracte personal
El tracte de tu a tu
Que és una mica
També la feina
Que vostè fa en el dia a dia
Sí
Això mateix
Aquest seria
El seu esperit
Una mica
La idea aquesta
De l'atenció
Integral a la persona
És a dir
De donar
En certa manera
Clar
I de fet
Una mica
Comentava
El món
Diguem
Hospitalari
D'avui
És un món
Molt
Tegnificat
A vegades
Una mica
Impersonal
Que allà
Una vegada
Es perd
I aleshores
Doncs això
El col·lectiu
D'infermeria
Doncs
Penso que aquest esperit
Del patró
De Sant Joan de Déu
D'aquest tracte
Del respecte
Evidentment
Com aquestes dues
Bessants
La part
De qualitat
I de competència
Professional
Que també hi és
És a dir
De fer les coses bé
Amb competència
I amb una qualitat
Acompanyada
D'una qualitat humana
Que fa
El que dèiem
Que totes les dimensions
De la persona
Aquesta
Aquesta visió
Més integral
De la medicina
La part física
La part emocional
La part social
La part psicològica
La part religiosa
I cada vegada més
De fet
Als hospitals
Hi ha aquests equips
Més multisectorials
Treballadors socials
Psicòlegs
Els serveis religiosos
Tot per intentar
Una mica
El que deies
De donar
Resposta
A una persona
Que en el moment
De malaltia
Se sent més fràgil
I més vulnerable
I que en aquell moment
El tracte
La delicadesa
El respecte
La seva dignitat
S'hi pugui sentir
Reconfortada
I li doni
L'ajudi
A viure aquests moments
Que sempre són
Difícils i dolorosos
De malaltia
Per què és tan
Encara tabú
El tema
De la mort
Del traspàs
Doncs
És difícil
Perquè deu costar
Jo imagino
Que va a persones
Si com algunes
S'han de assumir
Ràpidament
Que han de marxar
A altres posicions
Si costa
No volen
O no volen veure
No ho sé
Sí, és un tema
A mi em dóna
La impressió
Molt tabú
Molt
Potser
Perquè en el fons
No deixa de ser
Per moltes persones
No deixa de ser
Com un fracàs
És a dir
Incluso
La medicina
Sempre intenta
Curar
Intenta
Palliar
I
No
Ens costa
Realment
Assumir
La mort
I
Penso que
Aquest tema
Doncs
Poquet a poquet
És important
Com estem fent ara
Que se'n parli
Perquè realment
Doncs
En la mesura
Que es va
Assumint
Jo he vist
En persones
Que aquest procés
El fan cada vegada
Assumint
La realitat
De la mort
I fent
Un procés
Amb la família
Amb tot
En tot l'equip
D'enfermeria
Des de
Metges
I realment
Aquella persona
Tant el que
El que mor
Com la família
Viu les coses
D'una manera
Molta més pau
Malgrat
La dificultat
Però
Realment
Continua sent
Un dels grans
Tabús d'avui
Costa
Realment
Molt
I en la pràctica
Concreta
De cada dia
Encara
Ho veus
Ho veus
Més
No
No és fàcil
Aquest tema
De la mort
Hi ha altres cultures
En canvi
Que ho veus
Amb absoluta
Normalitat
El procés
A mi em va impressionar
Una vegada
Amb una taula rodona
Amb persones
D'altres cultures
Des de la cultura musulmana
La cultura hindú
La cultura budista
I una persona
Un mediador cultural
Em sembla que en aquest cas
Era musulmà
Però em va impressionar molt
Perquè deia
En el moment que va morir
El meu pare
Els fills
Estaven davant d'ell
Doncs
Ens va donar les gràcies
Ens va demanar perdó
Per les coses
Que hagués pogut fer malament
Ens va dir que ens estimava
I un per un van passar
A acomiadar-nos d'ell
I dius
Clar
Poder fer això
És passar
Unes pàgines
Ben passades
I el que se'n va
Se'n va
Amb la pau
D'haver-se pogut acomiadar
Donar gràcies
De dir el que voldria dir
I el que es queda
Doncs realment
Ha pogut
Treure's a aquesta espina
I realment dir
A aquella persona
El que veritablement
Volia dir-li
El que porta el cor
I penso que és un repte
I una assignatura pendent
Que tenim encara
En la nostra cultura
La nostra cultura
Perquè no deixa de ser
Una realitat
Que és allà
I en la mesura
Que l'aparquem
Doncs clar
Jo crec que
Ens fa molt més mal
Encara
Tornant a l'acte de dissabte
Al seminari
Aquest
En principi
De duajut
Que queda
Oberta
A les col·legies
Una festa col·legial
Si, el sábado
Una fiesta
Para nuestros colegiados
Pero lo importante
Bueno, hay actividades
Hay propias
Hay un homenaje
A los jubilados
También hay un
Responso
También a los compañeros
Que también nos han dejado
Pero destacar
Por sobre todo
La actividad esta
De la inauguración
De la exposición
De los uniformes
Que allá se va a inaugurar
Que el día sábado
Pero a partir del lunes 11
Ya va a estar de forma permanente
Las dependencias
De nuestro colegio
Ahí en avenida
Pau Casal
Número 13
Quinto piso
Y que está abierto aquí
A todo el público
Quien quiera ir
Y visitar
¿Hallamos uniformes?
¿Es molt diferent?
Sí
Tenemos alrededor
De 17
Aproximadamente
Uniformes
Ya decía
Desde
Bueno
Fechas exactas
No manejo
Pero esto
Uniformes antiguos
De los hospitalarios
Hasta más o menos
Los años
60
70
Porque bueno
Hoy día
Las enfermeras
Son característica
La bata blanca
Pero antes
Era todo
Un aparataje
Que incluso uno decía
A veces
¿Cómo puede andar
Con todo esto?
Pero es interesante
En ese sentido histórico
Conocer un poco
La historia
Y la evolución
De los uniformes
De las enfermeras
Doncs recordeu
A partir del dilluns
Podréu visitar
A la seu
Del colegi
Moussa
Moussa
Ha vist molts
De tratxes
Infermera
Infermeras
No ha vist
Molt diferent
No, no, no
Aquests darrers temps
No tinc aquesta
Aquesta panoràmica
De tants
De tants anys
Tornant al tema
De la mort
És un tema
A mi per tabú
M'agrada parlar
Anna per això
Per trencar de gust
Precisament
Depèn molt
Del que marxa
O depèn més
De la balança
Diguem-ne
De l'entorn
Familiar
Fa uns anys
Per exemple
No s'ocideia
Segons quins pacients
Que es morien
Que s'havien de morir
No fa gaires dècades
Clar
Sí, depèn una mica
Dels dos
Però jo crec que
Clar
Que el més important
A vegades
És l'actitud
L'actitud
De la persona
Que està fent
Aquest procés
De malaltia
I de mort
Quan un
Clar
La família
Normalment
El que fa
És
Diguem
Intentar vetllar
Pel que creu
Que ell voldria
O el que li seria bo
Per tant
Clar
Moltes vegades
És l'actitud personal
Davant la
Davant la vida
Davant de la malaltia
I inclús
Davant la mort
El que en certa manera
Determina
I condiciona
La informació
Que tu rebràs
I una mica
Com
Com
Gestionar
Tot aquest
Tot aquest procés
Jo crec que
La família
Moltes vegades
La seva actitud
Depèn molt
De l'actitud
Que marca
La persona
Que està en aquell procés
De malaltia
El que sí que és veritat
Que a vegades
Hi ha
Una sobreprotecció
Perquè no pateixi
Perquè no
Que a vegades sí
A vegades veus
Que a aquella persona
Que està malalta
Li faria mal
Saber més
Més informació
De la que voldria saber
I realment
Per això dic
Que és bo evitar
Però altres vegades
Veus que a vegades
Aquesta sobreprotecció
No sempre és del tot necessària
Perquè a vegades
Aquella persona
També
Potser voldria saber
I voldria poder
Aleshores
Suposo que
La qüestió
Està en trobar
L'equilibri
En dir en cada moment
El que necessita
El que voldria
I que allò
El pugui ajudar
En aquell moment
Per què és el mateix malalt
Que se n'adona
Que no està bé
Que està perdent
Ni que allò
Ni que allò no va bé
De cap manera
Però a vegades
La família
L'intenta evitar
De qualsevol manera
No, no
Això treu-t'ho del cap
I a vegades
Quan el mateix malalt
Dóna
Alguna intuïció
De que realment
Se n'adona
Doncs potser
Aquell moment
És un bon moment
Amb delicadesa
Amb aquest equilibri
Poder-ne parlar
I poder-ne parlar
També de vegades
Un trabó
Una mica de
No sé si dir-li
Barrera
Cuirassa
Perquè costa
Afrontar també
El verbalitzar
El sentiment
En aquests casos
Ho veiem
No sé
A diari
Que a vegades
No sap què dir
No sap què dir
Davant d'una persona
Que té un familiar
Que ha de morir
Que ha de marxar
Que ha de traspassar
Vostè parla
Suposo dir
Parlar de traspass
Com ho verbalitzem
Vostè ho ha de fer
En el dia a dia
Barbalitzar-ho
A mi em dona
La impressió
Que només es pot
Verbalitzar
Quan en certa manera
Un mateix
Ha anat
Reflexionant
I elaborant
Aquest tema
Només el del traspass
Sinó
El de la mort
Sinó
El procés
De malaltia
I en la mesura
Que no és tabú
Per un mateix
És més fàcil
Poguer
Compartir-ho
I poder
Poguer parlar-ne
A mi em dona
Una mica
La impressió
Que és cert
Que hi ha com una mena
De barrera
De pantalla
D'incomunicació
I aleshores
S'evita
I es parla
D'altres temes
Es parla del temps
Es parla de qualsevol tema
Menys aquest
Jo crec que la clau
Em dóna la impressió
A mi està en
En que un mateix
Hagi pogut fer una
Elaborar
Personalment
Aquest tema
Perquè aleshores
És quan
És més factible
Quan un ho viu
Sense por
O almenys
Ho viu
Amb
Una certa
Calma
Doncs pot
Compartir-ho
Amb els altres
Més fàcilment
És a dir
Parlar des de la serenor
Des del cor també
I no utilitzant
Parles buides
O farces buides
Tòpics
Tòpics
Que tots
En fi
Ens venen al cap
I que potser
No fan gaire profit
En aquestes circumstàncies
Clar, clar, clar
Sí, com que a tots ens passa
Quan una cosa ens fa por
La defugim
I parlem de tòpics
Per això deia jo
Que el més important
Jo crec que és la pròpia actitud
En la mesura en què un
Afronta
Davant d'un mateix
Determinats temes
De la seva vida
Li resulta
Més fàcil
Poder-los
Poder-los compartir
I poder-los
I poder-los parlar
Perquè realment
No
En tu mateix
No els defuges
Els has elaborat
Els has anat
Els has anat reflexionant
Els has anat dient
Mira, jo em sento d'aquesta manera
El que dèiem
Mira, jo això
Em sento així
Doncs el que dèiem
No és el contrari
És el que facilita
Poguer entrar-hi
Mostrar-se com molt
Jo diria molt natural
Amb molta senzillesa
Però també molta autenticitat
I no tenir por de parlar de sentiments
Això
I si com he dit
T'estimo
Es diu
Correcte
Potser aquesta és la gran dificultat
Ens costa
Potser per l'educació
Que s'ha rebut
Ser capaç
De parlar
I d'expressar
Els propis sentiments
Les pròpies emocions
Doncs avui n'hem parlat
Avui que és el dia
Del patró
Demà
El patró és demà
Divendres
Sant Joan de Déu
Hem volgut parlar
De la figura
De Sant Joan de Déu
Que ens ha portat cap aquí
Cap aquest esbirany
També recordeu
Hi ha aquesta jornada
D'emprenedoria
Que es fa hores tard
A la Càmbra de Comerç
Fins a la tarda
Esteu tots convidats a anar-hi
I dissabte
A partir de dilluns
Recordeu
Podreu veure aquesta exposició
D'uniformes
D'infermeria
Álvaro Montesinos
Gràcies per acompanyar-nos
A vosaltres
Records a tots els que estan per allà
Que suposo que és forçada
De la Càmbra de Colars
Tengo que volver
Y seguiré
La jornada
I mossèn
Lluís Simón
Gràcies també per acompanyar-nos
I que ens veiem
Per aquí
Per la ràdio
Moltes gràcies