Avui la Volta a Món
ens porta fins a Lisboa, la capital
i major ciutat de Portugal, situada
pràcticament a la sombocadura del riu
Tajo. Anirem a aquesta capital
on veurem carrers amples,
avingudes molt grans, edificis
senyorials, i on, per exemple, pujarem
per l'elevedor de Santa Justa,
de 45 metres, o també el castell
de San Jorge, entre d'altres,
perquè tenim també un important
arreglament gastronòmic per
tastar en aquesta capital, a Lisboa.
Anirem en metro, també, i en tramvia.
No, en tramvia, més que aviat en tramvia.
ens veurem en tramvia. Avui, la Volta al Món
a Lisboa.
I aquest viatge cap a Lisboa,
que a la Portugal el fem amb la coordinadora del Museu del Port,
la Mercè Toldrà, que ja ens acompanya.
Mercè, molt bon dia. Hola, bon dia.
Que veig que has portat la guia de Lisboa, eh?
La guia, no, i tota la informació
prèvia del viatge, no?
Bueno, tenia allà una mica de documentació
i l'he portada.
A Lisboa, vaja, jo crec que és un d'aquests viatges
absolutament recomanable, no?, de fer.
Sí, la veritat és que sí, és un viatge
agradable, diria jo, de fer, no?
L'estiu fa molta calor, això sí que és cert,
una calor molt humida,
però és agradable, sí, sí.
Quan hi vas anar, l'estiu, l'hivern?
Fa dos agost que hi vaig anar.
A l'agost, eh, amb plegós.
Sí, a l'agost, amb plegós.
Al mig de l'agost.
Què recordes de l'arribada a Lisboa?
La calor.
La calor, sí que la humitat, no?,
sobretot això de la humitat,
però una arribada bastant fàcil
perquè l'aeroport està molt a prop de la ciutat,
llavors, com aquell que diu,
no te n'adones i ja estàs a l'hotel,
per dir-ho d'alguna manera, no?
Vull dir, no és d'aquelles ciutats complicades
que estàs a l'aeroport,
has d'agafar un munt de mitjans de transport
aquí a Lisboa, podies agafar un autobús
i amb l'autobús mateix et deixava,
jo, allà, aquella avinguda,
aquella de la Libertade, tan gran,
doncs nosaltres teníem una part d'hotel
molt a propet d'allí,
perquè sempre intentem amb els viatges, això, no?,
estar una mica al centre
i tindre bones combinacions
per aprofitar més el temps.
Quan parlem d'una avinguda gran,
estem parlant d'una avinguda molt gran, eh?
Perquè a Lisboa tot és molt gran.
Sí, bé, hi ha altres ciutats
que les avingudes també, Déu-n'hi-do,
els grans que són, no?
Comparat, per exemple, en Berlín,
les avingudes són molt més grans, no?
Però sí, aquella avinguda
i els carrers que van, bueno,
la rua que va cap a la zona
de la plaça del comerç,
la gran arribada,
jo, clar, sempre ho tiro cap a la part més de mar, no?,
més d'aigua,
amb l'arribada dels vaixells des d'Amèrica, no?,
la plaça del comerç,
aquella plaça enorme,
que jo diria que potser sí
que és de les places més grans que he vist,
amb els viatges que he pogut fer
al llarg de la meva vida,
de les places més grans que he vist.
Amb aquella gran arcada, no?,
aquell gran portal, no?,
Sí, el gran portal,
amb l'escultura,
la part superior
on també hi ha els vaixells,
amb les veles,
el rellotge, no?,
clar, vinculat totalment al comerç, no?,
l'aire aquell dels productors colonials
venint des d'Amèrica, no?,
el regús aquell de la plaça del Rossi,
o aquelles places voltant,
amb aquests carrers a les rues,
amb aquesta plaça,
que hi ha aquells que viures dels anys,
nosaltres, que teníem per aquí,
als anys 60, no?,
que tenien tota sèrie,
el colmado, que dèiem,
tenien tota sèrie de productes,
i doncs entre aquests,
els productes d'ultramar, no?,
doncs allà una mica també el cafè,
el cafè és boníssim a Lisboa, a Portugal, no?,
encara tenen aquestes reminiscences,
doncs, del comerç amb Amèrica.
Si els dius,
molt obrigado,
de seguida,
els vostres teus, no?,
els portuguesos,
són molt fortes, no?
Sí, no hi ha problema gens amb l'idioma,
perquè jo casualment vaig trobar molta gent d'aquí
que estava treballant
amb temes de restauració
o temes d'atenció al públic
i el castellà l'entenen perfectament,
vull dir com nosaltres també entenem bastant
el seu idioma.
Sí, a més,
hi ha algunes paraules que potser també s'assemblen
més al català, no ho sé,
entre les dues entens perfectament,
sense cap mena de problemes.
Què feu el segon dia de viatge?
Perquè el primer suposo que he anat a Arbus o no?
O ja aneu per feina?
El primer dia recordo que aquí el que vam fer va ser
com que a l'avinguda aquesta gran,
a l'Ala de la Libertada,
que hi havia informació i turisme,
vam anar a buscar una mica d'informació
pel que podíem fer,
les targetes així de transport,
o per anar a visitar museus,
i llavors, casualment,
com que estàvem en un apart d'hotel,
casualment allí hi havia un supermercat
on va ser el nostre nucli d'avituallament
quan ens quedàvem a l'apart d'hotel
i al costat hi havia un self-service
que per menjar es menjava estupendament el bacallà,
que és un dels temes que ells tracten
i a mi personalment m'agrada força
i ens va donar un resultat esplèndid
perquè vam menjar molt bé
i amb un preu relativament bo
quan estàvem per aquella zona,
òbviament,
perquè després, així que ens anàvem movent,
allà on estàvem, menjàvem, no?
Però ens vam ubicar de seguida,
o sigui, ens vam controlar estratègicament,
doncs, això, els transports
i el sistema de manteniment,
per dir-ho d'alguna manera.
El bacallà el fan de totes les maneres possibles, no?
Sí, sí, sí, el fan tant amb una salseta
o el fan més sec o més saladet,
acompanyat o de patates
o de qualsevol altre producte.
Jo recordo que em vaig menjar dos o tres vegades
i em va agradar força
i a partir de la base de què m'agrada, no?
Però sempre anava molt ben acompanyat
amb qualsevol dels elements que hi posava
i molt ben fet, no?
Vull dir, des del meu punt de vista,
a mi em va agradar moltíssim.
Teniu l'epicentre, doncs, del viatge
i a partir d'aquí anà fent llançaderes, no?
Cap a les diferents parts de la mateixa ciutat, no?
Sí, doncs, un dia ens vam dedicar més,
doncs, potser a la part més cèntrica,
pujar, doncs, al castell de Sant Jorge,
al barri del Fama,
doncs, veure el castell,
a part de les vistes que hi ha
cap a la desembocadura del Teixo
i el museu arqueològic,
després també el tema de la zona del Fama,
pujar-hi amb el tramví,
el típic, la C, la catedral,
que estava amb excavacions al seu claustre,
allò podies visitar-ho.
Després també recordo que en aquesta zona
hi havia un museu d'arts decoratives,
que en principi passaves pel davant,
amb aquella esplanada que hi ha
a la plaça d'Ussol, crec que es diu,
que és una vista al riu,
vull dir que sempre hi ha molta animació,
i recordo que em va cridar l'atenció,
perquè era un museu que era de la Fundació Espíritu Santo.
Llavors, l'entrada era molt agradable
i vaig entrar i em va satisfer molt entrar
perquè era una casa burgesa,
però moltes vegades visitem aquests espais
i tens la casa amb alguna mica d'emobiliari.
Aquesta era una casa que estava totalment moblada.
No vol dir que fos tot procedent d'aquest mateix edifici,
sinó que ho havíem complementat,
però no hi havia cap sala buida,
tot arreu hi havia totalment complementat,
si en una zona era la sala de ball,
l'altra si hi havia habitacions,
i en algun espai també hi havia maniquís
amb roba de l'època.
Vull dir que va ser un descobriment,
que no era un dels museus allò
que en principi hi havia idea d'anar-la a visitar,
i força agradable.
Llavors, també un altre dia vam anar més cap a la zona,
més tocant a la part del riu, cap baix,
i anant cap a la zona d'on es va fer l'expo,
vam anar a veure el Museu Nacional de la Zulejo,
que està en un monestir,
i d'aquell museu, recordo,
evidentment era enorme,
però el que sí recordo és que des d'un punt de vista pedagògic
estava molt ben preparat,
sobretot per la gent invident.
No havia vist mai en cap lloc tanta preparació,
per la gent poder, o sigui, els invidents,
poder saber la representació de tots aquells murals ceràmics,
i hi havia tot de petites rajoles,
amb relleus, o si no com a maquetes,
perquè ells els poguessin tocar,
i poguessin saber cada un d'ells el que representava.
I no ho era amb un, allò, casualment,
sinó que quasi bé a moltes de les sales hi estaven.
És una de les coses que em va cridar més l'atenció,
a part, evidentment, de tota la ceràmica que allà està conservada.
Era un monestir el de dos Jerónimos o no era un altre?
No, el de dos Jerónimos estaria,
si això estava com si diguéssim mirant cap al nord,
per dir-ho d'alguna manera,
això seria mirant cap al sud.
O l'est o l'est, per dir-vos, parlant del...
Hem de dir que per moure's per Lisboa,
abans ja comentaves que al Fins de Turisme
agafeu els tiquets del transfer públic,
perquè està molt bé el transfer públic a Lisboa.
Sí, sí, sí.
Que serveixen pel tramvia com per l'autobús.
Sí, com per l'autobús com pel metro.
Vull dir, pots agafar tot això,
targetes de dies, això passa a molts llocs,
targetes de dies o targetes per uns viatges determinats, no?
Llavors, baixes, doncs, que baixi a Belém,
a Belém, on tens el monestir dels Jerónimos,
i casualment, per mi va ser totalment important,
que amb el mateix monestir dels Jerónimos,
a la part lateral, hi havia el Museu de la Marina.
I llavors, doncs, vam poder visitar dos coses molt diferents,
però, bé, que el Museu de la Marina ens van enllaçar
per després anar al monument dels descobridors,
que el vam veure per fora,
però sí puguem anar a la torre de Belém, no?
Aquella màgia arquitectònica, o sigui,
m'agrada bastant l'arquitectura, no?
I, la veritat, recordo que és un lloc típic que la gent hi va,
perquè les cuades per entrar,
tot i que si tenies entrada dels diferents llocs
no tenies que esperar-te,
però a la part interior, per pujar al dalt de tot de la torre,
clar, les escales són tipus campanar,
evidentment, allí o puges o baixes,
i recordo unes grans cuades,
perquè quan hi havia un grup que baixava
tu t'havies d'esperar,
doncs, bé, és el que passa, no?
Quan vas en ple estiu,
tothom es mou i tothom està fent aquestes rutes.
Moltes reminiscències marines, eh,
en aquesta torre, no?
Sí.
Que està com llapant el mar, no?
Sí, en principi, quan se va construir,
no estava,
o sigui, estava a terra ferma,
però amb el temps, clar,
és el que passa, no?
Quan està tan proper al mar,
el tema de les marees,
doncs, nosaltres vam anar cap allà al migdia,
però després, a mitja tarda,
ja veus que la marea et ve cap allà
i ja, segons com, ja no hi pots accedir.
Vull dir que és...
Però està molt ben conservada
i la veritat és que, clar,
aquesta decoració,
com el monestir dels Jerònimos, no?
Aquesta decoració tan ornamental,
amb vegetació,
i com a filigrana, diríem, no?
Perquè, a més,
el tipus de pedra tan blanca,
suposo que això també et fa
que destaquï molt més
i que agradi molt als visitants,
i amb aquell elogi,
amb aquella mena de balaustrada,
com si fos allò una terrassa al mar,
per dir-ho d'alguna manera, no?
I no hem de deixar de perdre
que era un lloc de control
i també un lloc de presó
i que desperaven els canons, no?
Que no és que són, eh?
Sí.
Que es veuen.
Sí, sí, sí.
Però vull dir, clar,
quan vas de viatge,
aquestes coses les vas anant obviant.
Veieu que és allà,
no sé si per la zona dels Jerònimos,
que hi ha una mena d'exposició
de carruatges antics?
El Museu dels Cotxes, sí.
Sí, que està també en aquesta zona.
La veritat és que,
força interessant,
perquè està en la mateixa zona
del Palau Presidencial,
però que eren les antigues cavalleries,
i tenen, la veritat és que,
una exposició molt bona
i molt encertada,
és a dir, molt ben preparat
i molt ben explicat, no?
Jo no sé si hauria estat
un lloc que haurien anat a visitar, potser,
però per recomanació d'uns amics
i vam anar,
i la veritat és que ens va agradar força,
perquè també tot el material que hi havia
estava molt ben conservat
i en bones condicions.
Hi ha grans carruatges, eh, d'època,
des de funeraris fins a...
Sí, sí, sí,
i de tots els estils,
de passeig relacionats amb la burguesia,
amb la noblesa, òbviament,
però també explicar com se feien.
També hi ha una part a dalt,
la part aquesta més didàctica,
amb audiovisuals,
on anaven explicant el treball,
el treball de tota la gent
que participa en la construcció d'un carruatge,
perquè no era només la part ja
de la fusta, del ferro,
sinó també la part del teixit
o del cuir,
on havien d'anar asseguts
i totes aquestes coses, no?
Vull dir que era molt interessant.
La part d'aquesta zona,
diguem-ne,
que estaria a prop del pont,
crec que l'hi havia un 25 d'abril,
aquí pont vermell, no?
Sí,
l'altre és el Vasco de Gama.
Un gran pont que sembla que contrasta una mica,
perquè es veu de lluny, aquest pont.
Però jo hi vaig passar pel pont
perquè un dia,
el darrer dia,
vam anar,
evidentment,
vam traspassar el riu
per anar a la població
de l'altre costat de la riva,
però també vam fer un viatge,
vam fer una sortida,
vam anar fins a Setúbal.
Setúbal està una mica més al sud,
amb la zona que diríem del racó,
de la baixa,
on Portugal va més amagat cap dintre,
a la part del sud que s'estreny,
doncs allí hi ha l'estuari del Sado,
hi ha un poble que es diu Setúbal,
és un poble mariner,
i vam anar a fer una sortida
per anar a veure dofins.
Llavors,
amb autobús,
vam traspassar
amb ferri
el riu,
el teixo,
però de tornada,
i llavors a l'altre costat
vam agafar un autobús,
un autobús de línia,
que fan servir
la gent que viu
en aquells diferents pobles,
però de tornada
l'autobús venia
des d'aquest poble,
des de Setúbal,
fins a Lisboa,
i llavors a tornada
vam passar
tot el pont,
no?
Encantador,
vull dir unes vistes,
allò des de l'alçada,
veure tota aquella amplada
d'aquell riu,
i veure,
doncs,
bueno,
els vaixells que passaven,
veure el port,
també el port esportiu,
el port comercial,
doncs,
també va ser
molt interessant.
I la sortida
cap a Setúbal
va ser,
va estar molt bé,
vam anar una tarda,
era una sortida
d'unes tres hores,
vam anar pel nostre compte,
no vam anar organitzats,
sinó que nosaltres
vam anar fins a Setúbal,
vam anar a informació,
vam estar mirant
les empreses que ho feien,
vam anar a contractar-ho,
i llavors ells mateixos
ens van dir
que al costat
hi havia un bar
on podíem menjar
perquè a l'hora d'embarcar
perquè tinguéssim temps,
no?
Recordo que vam menjar
meravellosament,
un peix fet així
a la planxa,
molt amables,
i a més,
el menjar boníssim,
i llavors vam embarcar
amb una barca tradicional
que l'havien preparat
pels viatges,
o sigui,
hi havia catamarans,
hi havia empreses
que ho muntaven,
però també hi havia
gent particular
que anava amb les seves barques
i altres que s'hi dedicaven.
Doncs nosaltres vam anar
amb una d'aquestes barques particulars
on teníem tota una sèrie de taules,
una sèrie de cadires
per poder fer el viatge,
no?
Les barques tradicionals
amb vela
de la gent particular
que hi anava
a mi em cridaven l'atenció
perquè tenen una mica més
la proa,
una mica molt més aixecada,
més empunxaguda,
i els vius colors,
els vius colors
de les embarcacions,
una mica recordant,
evidentment que no és el mateix
ni res,
però recordant aquells colors
de les barques gregues,
doncs aquell,
amb les ratlles,
tota aquella coloració
que al mig del mar cridava,
no?
Llavors vam fer el recorregut
amb una biòloga
que anava anant explicant
i llavors,
doncs, bueno,
clar,
arriba un moment
que totes les embarcacions
es concentren en un espai
i, bueno,
els dofins suposo
que ja estan ensinistrats
de totes les vegades
que hi ha les visites,
llavors van anant saltant
i van anant donant voltes,
van anant explicant,
llavors veus també
tota aquesta zona d'aquest estuari,
és una reserva natural,
veus unes platges blanques,
allò,
amb poca gent,
platges petites,
però que es veuen
molt ben conservades,
no?
I llavors arribes
fins al final de l'estuari,
no?
Aquella llengua d'arena,
com si anés a tancar l'espai,
no?
I això també conviu
una mica
amb un port comercial
que hi ha important
en aquella zona
i que, doncs,
nosaltres estàvem
compartint l'espai
amb els vaixells
de tràfic,
no?
Però la veritat
és que va ser
una experiència
molt agradable
i vam conèixer
una altra part del territori,
no només Lisboa.
Parlaves d'aquests colors,
de les embarcacions,
de les barques,
per colors també els del barri de la fama,
no?
Sí.
I aquells carrerons,
amb pujades, baixades,
baixades, escales...
Sí, aquells carrerons
que vas amb el tramvia.
Roba estesa, no?
Sí, roba estesa,
òbviament, sí.
I amb aquells carrerons
que el tramvia
sembla que s'hagi de posar
a dintre les cases.
I una cosa curiosa,
recordo una de les cases,
ahir mirant fotografies,
no?
A mi m'agrada bastant
la fotografia
i fa moltes fotografies
quan vaig, no?
I recordo que allà
a la baixada
del castell de Sant Jorge,
a la Rua de Santa Cruz,
recordo que hi havia
unes casetes, això,
pintades de colors.
O sigui, la façana
potser era més blanca,
però allò, les portes
verdes, blaves, així, no?
I el que em va cridar
l'atenció és allò, no?
Que hi havia
les dues portes,
sí, les dues portes,
o hi havia altres llocs
que sí,
que les façanes
també estaven pintades,
recordo,
en un espai
que era molt més així,
a turístic,
en un munt dels baixos
que eren botigues
i llavors, doncs,
hi havia molt de color.
Però també recordo
aquesta zona de Santa Cruz
que allò que hi havia
les portes molt baixetes,
amb els números dalt
al dintell de la porta
i allò que, clar,
les cases
eren iguales,
però tenien,
o sigui,
entraven,
la distribució
com si diguéssim
és diferent
a la nostra, no?
Quan es de tindre
una porta general
i pujar el pis primer
i el pis segon,
no, no,
cadascú puja per la seva
i estan distribuïts dintre, no?
I recordo també
que hi havia
moltes de les cases
que les estaven restaurant
i que la gent,
doncs,
les utilitzava
per anar
per recuperar aquest espai, no?
Llavors és quan se veia això, no?
que les parets s'anaven pintant
de colors, no?
De colors allò,
amb llum
i que, doncs,
bueno,
era un espai molt agradable
i les petites botiguetes
a la part de baix,
recordo unes
que eren de cafè,
el cafè que et feien
aquelles tacetes
tan petitones
per poder prendre, no?
I, doncs, bueno,
allò recordar
encara una mica allò
els barris antics, no?
Allò de les capelletes
amb els sants
penjats allí
a la paret
o amb façanes
totalment de ceràmica.
Recordo una casa
amb tot de ceràmica
blava i blanca,
molt típic
d'aquella zona
i que estava
molt ben conservada.
Si deies que t'agraden
els monuments
a Lisbònia
per sucar-hi pa, eh?
Per la ruta
de monuments...
Sí, sí,
pots anar a veure
moltes coses, no?
Monuments, edificis
i, no sé,
tot un conjunt, no?
Per exemple,
recordo la primera impressió
a l'estació central,
aquelles estacions, no?
Del segle XIX,
però la façana,
molt de l'estil
dels gerònimus
o aquest estil així.
Evidentment,
són diferents èpoques
i diferents maneres,
però que conserven
allò, no?
Aquella, jo que diria,
aquella traceria
de l'escultura
tan recarregulada
amb motius vegetals, no?
Bàsicament,
no?
I formes, això,
arts de mig punt,
amb altre art
que li aguanto
amb els arbotans
que posen
amb tot de decoració,
amb els pinacles,
vull dir que
tot aquest...
És un conjunt
que d'això, no?
Que t'atrau.
Llavors,
també,
recordo,
doncs, això,
molts dels espais
que, això,
antics convents
o també altres zones
que eren edificis
que podien ser,
recordo,
també un banc,
un banc d'ultramarino
que hi havia per allí
per la rua
amb unes decoracions
amb escultures
a les façanes,
vull dir que això,
o altres cases
senyorials
cap a la zona
de Chiado
o cap al barrio Alto,
que els havien estat
restaurant
i que ara
la gent hi vivia
i la veritat
és que
haver preservat
i haver recuperat
aquelles façanes
amb tot aquell treball
d'escultura
i d'arquitectura
trobo que és una meravella.
També hi ha
arquitectura moderna,
la torre
la Vasco de Gama,
no?,
la Chiado Recorbada,
no?,
i també hi ha
la Lisboa moderna,
amb botigues fàxions
i grans centres comercials.
Ah, això, evidentment,
amb els centres comercials,
i també la zona
de l'Expo,
que hi ha, doncs,
tota aquella sèrie
de casetes,
casetes adossades,
que devia ser, doncs,
on devien ampliar
la zona de Lisboa
i també cap a la zona
de Belém,
evidentment,
hi ha aquesta part tradicional,
però és una zona
residencial
que hi ha tot de xalets
i tot d'espais
molt més actuals,
no?,
però jo recordo
que, a part d'això,
la zona de l'Expo,
dels antics espais
de l'Expo,
que clar,
evidentment,
les avingudes
i alguns dels edificis
s'han reconvertit,
hi ha un que és
l'oceanari,
sí, l'oceanari,
l'oceanogràfic,
perdó,
però recordo
que quan nosaltres
hi vam anar
hi havia un,
hi havia el Festival
dels Oceanos,
hi havia un vaixell
de quatre pals
de la Marina Portuguesa,
amb aquesta zona
del Santa Maria Emanuela,
que estava
en aquest espai
de l'Expo,
dels terrenys
de l'Expo,
però és que
al mig de Lisboa,
a la plaça
de Comerç
o per allà
al voltant,
hi havia tot
d'activitats
i recordo
això de la Lisboa
més actual,
recordo
un espectacle
d'aigua
d'un grup
italià
que amb unes
estructures,
anaven ells
amb uns vestits
que anaven
traient
de les mans
i de les espatlles
unes mangueres
amb aigua
i amb música
i era un espectacle
que feien per la nit
i era esplèndid,
amb un joc
de llums,
amb aquella plaça
tan gran,
plena
de gom a gom
de gent,
vull dir que això
una mica
tota la part
més actual
de Lisboa
i allò
que també
fan un munt
d'activitats
pel turisme
i també
per la gent
que està...
Acabem el programa
i no parlem
dels pastissos
de Batlem
i escolta'm,
és el millor
de la part...
La veritat
és que estan bons,
boníssims.
Jo no sóc persona
de molt de dolç
però sí,
estaven boníssims,
la veritat
és que sí,
aquell pastelet
suposa que és una tradició
és allò que
si vas a Batlem
o encara que no vagis a Batlem
al mateix Lisboa
en trobes
allò que et fan
aquell petit pastelet
allí
a Batlem
a l'antiga confiteria
l'original
allò que totes les parets
plenes de ceràmica
i allò
que van...
bueno
allí entra i surt la gent
amb una rapidesa
que...
bueno
és allò
és el típic
són aquelles coses turístiques
que cada ciutat
té una cosa
però en aquest cas
és una cosa molt dolça
i molt bona
a Tarragona
per cert
se'n poden comprar
hi ha un pastisser
d'allà
que em fa aquí a Tarragona
vull dir que si em voleu
em podeu comprar aquí
és que ara es pot fer tot
a tot arreu ja
el viatge a Lisboa
avui a la Mercè del Drà
no aneu
al Panteó Nacional
no hi aneu
no a veure
la Maria Rodríguez
no
aquí no
no hi vam anar
bueno clar
el temps que tens
amb els dies que fas
doncs bueno
vas anant
triant
el que en principi
tens més
així
i a vegades
encara que tinguis
la programació feta
potser et trobes
per un barri
i veus alguna cosa
i llavors
trenques la ruta
i vas a veure
el que tens allí
que et crida l'atenció
l'experiència
crec que és el bo
que puguis trencar
una mica el teu esquema
i veure coses
que t'impacten
l'experiència
anava a dir
d'anar amb tramvia
perquè hi ha alguns
que són moderns
els altres són més sentits
sí
uns de fusta
i els altres són
com a autobusos
o com a tramvies
que hi pot haver
qualsevol sort
bé
molt bé
molt agradable
sobretot
quan anaves
cap allà al tard
allò quan també
per pujar
en diferents espais
ho agraïes
i a més a més
et passava una mica
de fresqueta
perquè això sí
els vespres
eren una mica més fresquets
veig que el viatge
i ho reitero
molta reminiscència marina
vau tenir sort
intento
no sort
no
evidentment
segon en quina zona vas
però si intento
si vaig a un lloc
que és de costa
o així
intento anar a veure
alguna cosa
que tingui a veure
amb patrimoni
o marítim o natural
aprens alguna cosa
de portugués
en el viatge?
no
la veritat és que
quan estàs allí
aprens
les tres o quatre
paraules que d'això
però ara hi ha algunes
ja no recordo
molt obrigado
sí
molt obrigado
sí
això ja
moltes gràcies
aquest es diu sovint
sí
aquest sí
aquest ja està incorporat
molt bé
doncs avui
amb la Mercè Tulderà
a Lisboa
a Portugal
aquest viatge
doncs que
potser és d'aquí
per fer-lo dues vegades
no?
tornar-hi
sí
és una de les ciutats
que no fa res
tornar-hi
vull dir que
que és agradable
tornar-hi
a vegades hi ha ciutats
que dius
doncs bueno
hi ha l'Aibis
i ja està
doncs no
aquesta crec
que sempre
hi pots tornar
doncs la recomanació
d'avui
Lisboa
a Mercè Tulderà
gràcies
i bon agost
el que queda
d'agost
gràcies
gràcies a vosaltres