43 minuts sobre les 12 del migdia,
és a dir, que en falten 17 per arribar a la 1.
Aquests minuts els compartirem amb aquest espai Lletres,
que com cada dijous us oferim a la sintonia de Tarragona Ràdio
amb el Joan Cavallé, cap de gestió cultural de l'Ajuntament de Tarragona.
Joan, molt bon dia.
Hola, bon dia.
En aquest espai que fem relacionat amb la tarda literària
i que avui, a banda de les recomanacions que ens faràs
i aquesta pregunta que també ens aportes cada setmana,
hem de parlar del cinquè passatge del terror literari.
I per això hem convidat per parlar-ne avui
a la Noemí Galzerán i la Meritxell Prats de Boicot Teatre.
Noemí, Meritxell, bon dia.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingudes.
Joan, comencem, si et sembla, parlant de Boicot Teatre?
Bé.
Sí, sí, no, deia, deixem les recomanacions per després...
Exacte, a això em referia.
Meritxell, Noemí, definim una mica qui sou, Boicot Teatre.
Bé, Boicot Teatre som una companyia que vam sorgir aquí a Tarragona,
ara farà uns 6-7 anys,
arrel d'un grup d'amics.
Havíem estat compartint l'aula de teatre de la URB
amb en Joan Rioner i un seguit de gent.
Llavors, a l'acabar els estudis universitaris,
vam decidir crear la nostra pròpia companyia
i, bueno, hem anat fent cosetes,
actuem anualment a la mostra Teatre Jove,
al Teatre Metropol,
també hem estat fent espectacles més de carrer,
amb comando nits cu,
de temes socials, no?
I aquest any és el cinquè també que participem
al Passatge del Terror Literari.
Ben coneguts també a la ciutat de Tarragona
i participeu, com dèieu,
al Passatge del Terror Literari
enguany amb els malsons de Lovecraft, no?
Sí.
Seria aquest el títol,
el motiu d'aquest Passatge del Terror Literari.
Com anirà això?
Doncs enguany hem canviat una mica el sistema,
no és l'autor qui ho rep,
sinó que, per això hem canviat el títol,
és els malsons de Lovecraft
i serà com un...
Si anéssim a un museu,
serà un passatge dirigit,
però, bueno, l'essència és la mateixa,
és petits relats de H.P. Lovecraft
fets a diferents copes del círculo humà.
Una mica aquesta és l'essència, no?,
del Passatge del Terror Literari,
és a dir, fer aquests relats cada any
dedicats a un autor.
Enguany per què Lovecraft?
Bé, va sorgir cada any.
Al principi sí que ens ho recomanaven autors,
no?, des de Cultura,
però ara ja aquests tres últims anys
som el propi grup, no?,
qui decidim qui ens ve de gust treballar.
I un dels components, no?,
el qui em va dir
doncs jo conec un autor nord-americà
i, bueno,
i ens vam animar a buscar relats seus
i ja està.
I què tenen d'especials,
aquests relats,
aquests malsons de Lovecraft?
Bé, sí, digueu-ho, endavant.
Lovecraft va ser un autor innovador
en els contes de terror
perquè va crear tota una mitologia
al voltant d'un personatge
que es diu Cthulhu
i té bastants contes així terrorífics
i personatges, doncs...
De ciència-ficció, no?
El que feia Lovecraft
era barrejar el terror clàssic
amb la ciència-ficció,
amb personatges de l'espai,
amb salts amb el temps,
amb dimensions paral·leles.
Llavors, bueno,
nosaltres els relats que hem escollit
no són tant d'alienígenes,
perquè costaria molt, no?,
d'escenificar,
sinó amb escollir la seva part
més bèl·lica,
més de buigeria,
de manicomis,
que era un tema molt recurrent amb ell,
de la guerra,
de les absorcions,
de les ànimes...
I com ha estat aquest procés
de portar escena,
aquests relats de Lovecraft?
Com us ho heu muntat?
Complicat.
Sí, és complicat
perquè som 15 o 16 persones
coordinar horaris...
Llavors, bueno,
hem fet dues comissions,
una de text
i una de susto,
que li diem,
i hem anat quedant,
com podíem,
un dia per setmana,
uns,
llavors,
que no podien aquell dia,
quedaven un altre dia a part,
i complicat,
però està quedant
una cosa xula.
Sí,
estan quedant uns textos
molt, molt potents,
ja ho veureu.
Això serà ja aquest,
a partir d'aquest dissabte,
aquest dissabte 16 de novembre,
a partir de les 6 del vespre,
al Pretori del Cirque Romà.
Deu que ho fareu
en diversos punts,
no?,
d'aquest emplaçament.
La idea és que,
com tu molt bé comentaves,
l'entrada és des de la plaça
al Rei aquest any,
llavors allà és on la gent farà cua,
recordem que és un espectacle gratuït,
llavors és, bueno,
fer la cua,
els del museu
aniran deixant entrar
grupets
de 25-30 persones,
i el grup està dins,
recorrent,
de la mà d'un guia,
d'un dels nostres guies
maquiavèl·lics,
els acompanyarà
per totes les voltes del circ
i, com us deia,
aquest recorregut
durerà uns 25-30 minuts
i sortiran
per la Porta dels Lleons.
Això durà terme
només dissabte
o tindrà continuïtat?
En principi,
només és un dia
que estem actuant allà.
Molt bé.
Joan,
des de gestió cultural,
com ho veieu,
aquesta activitat?
Jo diria que
d'una manera fantàstica,
perquè és una activitat
que sorgeix
d'una entitat
i que
es pot dir que
es fa sola.
Es fa sola,
em refereixo
que no cal que
l'Ajuntament
hi intervingui
d'una manera especial.
Els ajudem
en el que podem,
però
és un ajut
més simbòlic
que altra cosa.
Per tant,
que hi hagi
una iniciativa d'aquestes
i que arreli,
que tingui continuïtat
i que ells
tinguin ganes
de tirar-ho endavant
malgrat les dificultats
que hi ha,
perquè aquí no ha sortit,
però és difícil
muntar això.
És difícil
cohesionar un equip
que aquest equip
any rere any
tingui al cap
la idea
de fer això
i pensi
i vulgui
mantenir una línia,
etcètera,
etcètera.
Això no és fàcil,
són moltes les coses
que comencen
i al cap d'un o dos anys
es pleguen,
moltes,
la majoria.
Aleshores,
que hagin arribat
als cinquè any,
penso que és un motiu
d'estar contents
tots plegats,
ells i nosaltres.
Per confiar-hi-me
en el projecte,
per confiar en el criteri
que ells
segueixen a l'hora de fer.
Jo abans d'entrar
els comentava
que és de les poques
activitats
que existeixen
a cultura,
hi ha que són molt grans
i molt potents,
però de les poques
activitats
com aquesta,
que és concreta,
una cosa concreta
d'un dia,
que la gent
al llarg de l'any
et pregunta
i que esperen
que a veure si en guany
es tornarà a fer
i que et pregunten
a qui es dedicarà en guany,
per exemple,
i coses d'aquestes.
En cinc edicions
és un espectacle,
un passatge
que ja ha tingut
temps de consolidar-se
i suposo que
en anys futurs
voleu continuar
amb aquesta línia
que porteu ara.
La intenció és aquesta.
Sí, sí.
Penso que per un actor
actuar en aquest indret,
actuar sota les voltes
del circ,
que és realment
un privilegi,
que agraïm a l'Ajuntament
també
i agraïm a la gent
del museu.
És una meravella
actuar allà
i ens encantaria
seguir fent-ho
durant molt més anys,
no només un dia,
aquí està la nostra demanda,
ja que ens preparem
durant mesos
que no només
sigui un dia,
sinó poder realitzar
el passatge,
un parell de cap de setmana,
un parell de dies,
no ho sé.
Joan, què hi dius
amb això?
Bé,
una cosa d'estudiar,
no és una cosa
que es pot posar
al damunt de la taula
perfectament,
perquè la realitat
és aquesta,
que l'any passat
va quedar gent fora,
no?
Bastanta gent fora
per manca d'aforament.
Per tant,
doncs sí,
és una cosa
que ens hauríem
de poder plantejar.
Tothom hi pot accedir?
És a dir,
va dirigir
a tots els públics
aquest espectacle?
Nosaltres recomanem
majors de 16 anys.
Val.
No és que estigui
prohibida l'entrada
a menys,
però per recomanació,
perquè ho entenguin,
també perquè,
no?,
perquè el seu passatge,
doncs,
d'aquestes característiques,
no?
I que és literari,
eh?
Recordem,
el que fem allí
no és por gratuïta,
sinó que anem
a relatar
amb històries de misteri.
Llavors,
recomanable
per a majors
de 16 anys.
Amb 5 anys
ha canviat
la manera
de concebre,
de realitzar
aquest passatge literari?
Ha millorat,
no?
Ha millorat,
però l'essència
és la mateixa,
no?, diria jo.
suposo que ens ha servit
en antros també
per aprendre
de nivell
tant d'organització
com d'actuació,
com de maquillatge.
Hem après molt,
però les 6 segueixen
el mateix concepte.
Doncs aquest cinquè passatge
del terror literari,
els malsons de Lovecraft,
organitzat per a Boicot Teatre,
que serà aquest dissabte,
recordem,
16 de novembre,
a partir de les 6 del vespre,
amb entrada,
dèiem,
per la plaça del rei,
eh?
entrem per allà.
Doncs,
Noemi i Meritxell,
si,
òbviament,
si ens voleu acompanyar,
ens queden encara uns minutets
de l'espai Lletres,
ens centrarem més
en les recomanacions
que ens porta
també cada setmana
el Joan Cavaller.
Joan,
parlem de Vicent Andrés Esteller,
estem encara
dins dels actes
d'homenatge
amb aquest escriptor
i, per tant,
ens parles
d'un llibre.
Sí,
intentem
cada dia,
cada dijous,
portar un llibre
que sigui una mica
novetat,
que estigui d'actualitat
i, en aquest cas,
portem un llibre
que no és una novetat
absoluta,
però que ho és
com a notícia,
diguem,
no?
El llibre és
Ciutat a cau d'Orella,
és el primer llibre
que va publicar
el Vicent Andrés Esteller
l'any 53
i és molt important.
que si algú va
a l'exposició
que hi ha aquests dies
a l'antiga audiència,
a través del repàs biogràfic
i de l'exposició
de llibres que hi ha allí
ho podrà veure.
Ciutat a cau d'Orella
es va publicar
l'any 53
amb una edició
molt petita
a València,
després es va incloure
a les obres completes
del volum 6a
de les obres completes
de Vicent Andrés Esteller
el 1981
i després
hi ha una edició moderna
de l'any 2006
que és una edició
bilingüe
a l'editorial
Denes
de València
que és la que es pot adquirir
actualment
és una edició
molt barata
val 9 euros
i per tant
està a l'abast
de la majoria
de butxaques.
Per què és important
aquest llibre?
És important primer
en la biografia
de Vicent Andrés Esteller
perquè és el primer
és important
en la literatura
i en la poesia
catalana
i valenciana
perquè marca un canvi
de la literatura
de la poesia
escrita en català
al País Valencià
Joan Fuster
que és un dels
màxims crítics
del segle XX
va dir que
a partir d'aquest llibre
la poesia
valenciana
ja és una altra cosa
fins a aquell moment
la poesia
tenia una música
que sonava
vell
que sonava
cosa ja massa vista
i a partir d'aquest llibre
sona
contemporani
sona
com sonava
la poesia europea
de qualsevol indret
per tant
és un llibre
que marca un canvi
en la literatura
catalana i valenciana
i per últim
és clar
és molt important
per Tarragona
perquè aquest llibre
està motivat
per una visita
que l'Esteller
va fer a Tarragona
i per tant
el llibre
és una visita a Tarragona
i
si digues
digues
no no
pregunta
pregunta
no no
anava a dir
que el Vicent Andrés Esteller
va ser important
també per la ciutat
de Tarragona
i Tarragona
va ser important
per ell
sí
primer
hi ha això
que deia
i a finals dels anys 40
i principis dels 50
ell fa visites
a Tarragona
com a periodista
ell era redactor
de les províncies
i l'any 52
concretament
com que es va fer
el trasllat cèl·lebre
de les restes
del rei Jaume
des de la catedral
de Tarragona
a Poblet
ell va venir
a cobrir la notícia
arran d'aquesta visita
que va veure
la catedral
va veure l'amfiteatre
va veure
el pretori
etcètera
ell va concebre aquest llibre
i el va escriure
i el va escriure
el 53
després hi va haver moltes altres coses
moltes altres relacions
visites sobretot entre els anys 70 i 80
però aquesta primera
de l'any 52
va donar lloc
a aquest llibre
llibre
a Ciutat a Cau d'Orella
que és el llibre
que avui ens recomana
el Joan Cavallet
de Vicent Andrés Estellers
aprofitant això
que encara estem
dintre dels actes
del seu homenatge
el Joan
cada setmana
ens porta també
una pregunta
la pregunta
de la setmana
no sé si
la setmana anterior
Joan vau
donar la solució
o que el primer
solucionar la de la setmana anterior
i fer
ja està solucionada
d'acord
doncs
això és el que
el que té canviat
de conductor del programa
perquè un servidor
no sabia
si la setmana passada
amb la nostra companya
Núria Cartanyà
l'havíeu solucionat
quina
quina ens planteges avui?
és molt senzilla
és molt senzilla
només cal haver escoltat
una miqueta
la pregunta
d'aquesta setmana
era
és
quin és l'autor
l'escriptor
que
protagonitza
el cinquè
passatge del terror
literari
mira
la Noemí
i la Meritxell
guanyarien segur
elles no poden participar
què ens proposes avui
Joan
quin
quin llibre
quin llibre
sí
el llibre
és el mateix
que la setmana passada
anem regalant
el mateix llibre
durant aquestes setmanes
que és
La decisió de Manperel
de Jordi de Manuel
de Jordi de Manuel
de Repremi
Pini Soler
de novel·la
977-24-47-67
queden tres minuts
per la una del migdia
teniu
doncs aquest temps
i si no
deixarem la pregunta
a l'aire Joan
per si algú
truca i ens la vol
respondre
exacte
perquè guanyin
aquest llibre
la decisió
de Manperel
de Jordi
de Manuel
com dèiem
aquest premi
Pini Soler
que no m'equivoque
jo que ho estic
dient de memòria
i la pregunta
que ens proposava
el Joan
és
a quin escriptor
nord-americà
doncs es dediquen
guany
el cinquè
passatge
del terror literari
si heu estat
atents a l'entrevista
doncs segur que
que l'haureu
escoltat
Joan
algun acte més
que haguem de comentar
d'aquests dies
de la tardor literària
així per
a mode d'agenda breu
perquè ens queden
tres minuts
jo el que voldria
és
perdona
perdona
sí
que
que
canvia el teu pla
el que voldria
és comentar
una mica
el llibre
perquè
he explicat
quin és el llibre
però no he explicat
per què és interessant
aquest llibre
normalment
quan
llegim llibres
de poesia
dedicats a la ciutat
de Tarragona
estem parlant del llibre
de Vicent Andrés Estelles
de Vicent Andrés Estelles
sí
perquè aquests dies
és que estem
imbuïts d'estelles
hi ha conferències
l'altre dia
el dimarts
hi va haver una conferència
de Vicent Alonso
sobre la relació
de l'estelles
amb Tarragona
per exemple
tota la setmana que ve
està plena d'activitats
al voltant de Vicent Andrés Estelles
doncs
l'interès és que
aquest llibre
en lloc de fer
una visió típica
com fan altres poetes
tarragonins
que és
anar fent poemes
dedicats a cada un
dels monuments
a cada un dels passatges
a la Rambla Nova
etcètera
aquest és una visió
molt subjectiva
i aleshores
el que fa és
donar
una
poetització
de les impressions
que té
l'autor
al veure la ciutat
aleshores
transcendeix
el monument concret
o la visió concreta
de l'espai
i
el llibre
porta a reflexionar
sobre temes
com
el paradís perdut
com
el pas del temps
com l'amor
com la infinitud
etcètera
etcètera
a més a més
i lligant-ho
amb el passatge
del terror
les tallers
devien anar allà
al pretori
perquè fa
una
dedica un poema
al mite d'hipòlit
sabem que al pretori
hi ha el sarcòfag
d'hipòlit
i aleshores
ell fa una
una visió
del sarcòfag
molt actual
Joan
continuarem la setmana
que ve
si et sembla
parlant de ciutat
de caudorella
ho hem de deixar aquí
perquè arribem a les notícies
de la una
agrair-vos la participació
Noemí Meritxell
i el Joan Cavaller
Fins la setmana vinent
Que vagi bé
Fins la setmana vinent