Tothom, un programa de Tarragona Ràdio, on tots som iguals i a l'hora diferent.
Pràcticament 14 minuts sobre les 11 del matí.
Molt bon dia, què tal? Benvinguts una setmana més a l'Espai Tothom de la sintonia del 96.7,
de la freqüència modulada a la sintonia de Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Com cada dilluns, en aquesta hora, dedicarem els propers minuts a l'Espai Tothom
dintre el magazín matinal del matí de Tarragona Ràdio.
Ja ho sabeu, un espai on tractem diversos temes relacionats d'una manera o d'una altra
amb el col·lectiu de persones amb discapacitat o el col·lectiu de persones amb capacitats diverses,
com a nosaltres més ens agrada anomenar-ho.
Avui hem de parlar de la Federació Mestral Cocenfe Tarragona i la Universitat Rovira Virgili,
que s'uneixen per dur a terme una sèrie de treballs al voltant de les xarxes de suport
de les persones amb discapacitat.
Avui s'entren el protagonisme del nostre programa aquest tema.
Tenim ja la taula plena de convidats.
Avui fa goig l'estudi 1 de Tarragona Ràdio perquè ens acompanyen diversos convidats,
entre estudiants i responsables també d'aquesta federació.
De seguida els presentem, abans, però deixeu-me que us recordi com cada setmana
les vies de participació que teniu per posar-vos en contacte amb nosaltres.
D'una banda, la nostra adreça de correu electrònic,
tothom.arroba.arragonaradio.cat,
la nostra pàgina al Facebook, a facebook.com barra tothom,
i també el nostre Twitter, a twitter.com barra tothom.tr.
Nosaltres comencem l'edició número 153 d'Aquest Tothom,
qui us parla el Miguel González,
i avui a la part tècnica ens acompanya el Lluís Comes.
Comencem.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
perquè les diferències són d'allò més normals.
Us ho comentava en la introducció,
la Federació Mestre Alcocenfe Tarragona,
juntament amb la Universitat Rovira i Virgili,
han dut a terme aquesta sèrie de treballs
al voltant de les xarxes de suport
en les persones amb discapacitat.
Els han realitzat alumnes de primer grau
de treball social en el marc de l'assignatura de Sociologia
i han col·laborat entitats membres
de Mestre Alcocenfe Tarragona.
De fet, aquests treballs es van presentar
el passat 29 de maig
a l'aula magnà de la Facultat de Ciències Jurídiques
de la Universitat Rovira i Virgili.
I avui ens acompanyen un grup d'aquests alumnes,
ja els podem saludar,
la Míriam Ruiz.
Míriam, molt bon dia.
El Llorenç Vinya.
Llorenç, benvingut.
Bon dia.
I l'Helena de los Heros.
Helena, benvinguda.
Gràcies per acompanyar-nos.
I també tenim amb nosaltres
la presidenta de la Federació Mestre Alcocenfe Tarragona,
l'Emili Altarriba.
Emilià, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
També ja coneguda del programa,
com també ho és,
la presidenta de la Lliga d'Afectats Reumatològic
de les Comarques de Tarragona,
la Maria Josep Mesquina.
Maria Josep, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda també a la Sintònia de Tarragona Ràdio.
Agrair-vos a tots la vostra presència.
Emilià, com neix aquesta col·laboració,
aquesta unió de persones
per fer aquest treball,
les xarxes de suport,
les persones amb discapacitat?
Bé, això neix...
Nosaltres tenim un conveni de col·laboració
amb la Universitat Rovira i Virgili
i l'any passat ens vam venir a proposar
de fer una col·laboració
amb el grau de treball social,
amb l'assignatura precisament aquesta de Sociologia
i nosaltres vam creure que era interessant
perquè era una manera d'apropar els alumnes
que després hauran de treballar precisament
amb col·lectius amb risc d'exclusió social,
entre ells les persones amb discapacitat,
que coneguessin com funcionaven les entitats
i que tinguessin contacte amb les persones
perquè poguessin anar agafant una experiència.
L'any passat es va fer
i aquest any s'ha perfeccionat
i per tant s'ha tornat a fer,
va ser positiu i aquest any jo crec
que ha tingut uns resultats molt, molt, molt bons
i estem molt satisfets.
Molt bé.
Ho han aconseguit?
És a dir, heu assolit els objectius, nois?
Míriam, Llorenç...
Sí, la veritat és que sí.
Com ha dit l'Emília,
l'any passat es va començar a realitzar
però no es van aconseguir els resultats
que s'havien esperat i aquest any s'ha perfeccionat.
Llavors ens ha servit molt per apropar-nos
a la realitat quotidiana d'aquestes persones
i nosaltres al grau de treball social
fem molta pràctica.
Llavors no estem en contacte
amb la realitat quotidiana de les persones.
Llavors, clar,
fer aquest treball i fer aquestes entrevistes
a persones que tenen discapacitats
i unes discapacitats que no són semblants
ens ha fet de donar-nos compte
que certament
molts cops la societat està una mica estereotipada encara.
És a dir,
veiem el col·lectiu de discapacitats
com un col·lectiu
però la veritat és que
totes aquestes persones
són molt diferents entre elles
i tenen que rebre un tractament
bastant diferenciat
i això és el que ens ha ensenyat en bona mesura.
Vosaltres,
abans d'interessar-vos pel treball social,
havíeu tingut algun contacte
amb persones amb discapacitats?
És a dir,
sabíeu de com aquestes persones
vivien,
pensaven,
no sé,
si havíeu tingut algun tipus de contacte
o no ho és a partir de la universitat
o a partir d'aquest treball?
Sí o no,
és a partir de la universitat
i en aquest cas de sociologia.
Però jo personalment
també tinc amistats
que...
que tenen...
conèix capacitat determinada
i...
I ja ho coneixies, no?
Però suposo que aquest treball,
com deia la Míriam,
us ha servit també,
doncs això,
per apropar-vos també més
a la realitat.
Què és exactament el que heu fet?
És a dir,
en què ha consistit
aquests treballs?
Doncs hem dut a terme
entrevistes
a aquests usuaris
que ens han donat
l'entitat mestral de Tarragona
i tal
i clar,
doncs hem pogut aprofundir
amb la seva problemàtica
i doncs així veure
des d'un punt de vista intern
com aquestes persones
pateixen el dia a dia
i sobretot
ens hem centrat
en el fet
que hem de veure
doncs
hem vist
el tema aquest
de que
em...
No, digues, digues.
O sigui,
hem vist com
internament,
com el recolzament familiar
per a aquestes persones
és molt important
i doncs aquest fet
de que...
Clar.
És una de les conclusions
que heu...
a les quals heu arribat
amb aquestes entrevistes.
Si no m'equivoco
heu entrevistat
a vuit entitats,
no?
Han estat així?
Sí.
Quantes entrevistes
heu de tot a terme?
A cinc persones.
A cinc persones?
Sí.
I, per exemple,
quines persones
o quines entitats
doncs heu...
heu pogut conèixer?
Bé,
són persones
que pertanyen
a la Federació Mestral
o alguna de les associacions
en la qual col·laborà Mestral,
com era la Lliga
de Factors Rheumatològics.
I, bueno,
eren persones
molt diferents.
Per això t'he dit abans
que el col·lectiu
de discapacitats no.
Són persones
que són molt diferents,
que viuen
el dia a dia
també molt diferent
les unes a les altres
i que cal conèixer-les
per tal de poder comprendre-les.
Llavors,
hi havia una dona
que té una discapacitat total
i que és la presidenta
que aquí la tenim al costat.
Després hi havia
una altra noia
que tenia
una discapacitat física
però hi ha de partir
d'un medicament,
del tractament d'un medicament
i llavors
doncs tenia una discapacitat
i, bueno,
entre d'altres
i el que hem pogut comprovar
és que el suport familiar
és fonamental
per a aquestes persones
sobretot el suport emocional
que els hi confereix
així com la Federació Mestral
que proporciona
un grup d'ajuda mútua.
És a dir,
en aquest tipus d'entitats
troben persones
que pateixen
la mateixa discapacitat
o semblant
i que porten un dia a dia
semblant a la d'elles
per tant
poden ajudar-les
a desfogar-se
d'alguna manera
en el seu problema.
És a dir,
que vau entrevistar
a la Maria Josep Mesquida,
no?
Sí.
Maria Josep,
com va anar aquesta entrevista?
Bé,
sí, sí,
vaig poder donar-los
la meva pobra experiència
que ho tinc
com a mig
una mica
descapacitada.
Però jo ho trobo
molt gratificant
el fet
que aquestes persones
d'aquesta universitat
en si
puguin donar-se
en compte
d'aquest
moviment
que tenim
de descapacitats
i del fet
que hi hagi
tot un seguit
d'associacions
com nosaltres
que els hi puguin
donar la mà
a aquestes persones
descapacitades.
I és important
que això se sàpiga
des de joves.
Vostè deia
la meva pobra experiència
però segur que
no és tan pobra,
és a dir,
que segur que els pot
aportar moltíssim
la seva experiència
tant a les persones
que han fet aquest treball
com després
a les altres persones
que estiguin
escoltant aquestes conclusions
i que sàpiguen
que hi ha un moviment
i que a poc a poc
s'estan fent coses,
no?
Suposo que és també
aquest l'objectiu.
Evidentment,
perquè sempre
es pot donar
la mà,
una ajuda
per adreçar-los
en un lloc concret
per poder-se
entendre
amb els metges,
poder-se entendre
amb els assistents
socials
i tot això.
És més,
deixem aquest moment
que la ràdio
en si
obri
el fet
que l'agent
universitari
es pugui esplejar
pels seus coneixements
ho trobo molt interessant
perquè
pel món que sàpiguen
doncs que hi ha persones
que se'n poden cuidar
de tot aquest tema.
Nosaltres, de fet,
doncs intentem
obrir els nostres micròfons
amb això.
La Míriam ha tret
sobre la taula
un tema
que m'agradaria
també que comentéssim
i de fet amb l'Emili
n'hem parlat
moltíssimes vegades
quan hem parlat
de la Federació Mestre Alcocenfe
que és el suport
de les famílies.
És molt important,
no, Emili, això?
Sí,
és fonamental.
És a dir,
els estudiants
també posa sobre la taula
doncs que realment
és, si no una de les coses
més importants,
sí, amb una importància
doncs important,
vaja, valga la redundància.
Sí, valga la redundància
perquè és veritat
que és molt important.
Per tant,
m'hi afegeixo
a la redundància que has dit.
Sí, és molt important
l'impacte d'una família
de tenir una persona
amb discapacitat
és molt gran
per a tota la família.
Canvia completament
els rols de la família,
canvia la dinàmica,
afecta molt
a la butxaca
perquè doncs
hi ha estudis
que han demostrat
doncs que les persones,
les famílies
que tenen persones
amb discapacitat
doncs tenen unes despeses
que en diem de butxaca
doncs molt,
a part de les sanitàries,
molt importants
i llavors
el tenir
el suport,
el tenir
el que la família
doncs es reestructuri
d'una altra manera diferent
i accepti
totes aquestes
aquests
problemes
que hi ha
doncs és molt,
molt, molt important
per a la persona
amb discapacitat
i se sent molt més acompanyada
i molt més reconfortada.
I més en un context
com el que tenim ara
de retallades
sí, exacte.
no?
o sigui,
imparables
perquè
la llei de la dependència,
les retallades
del tercer sector,
és a dir que
això no fa més
que agreujar la situació.
Sí,
de fet aquí
hi ha un estudi
que va sortir fa poc
que deia
doncs que aquí
encara teníem
unes xarxes socials
i familiars
doncs
que en certa manera
pagaven
una miqueta
l'efecte
doncs perquè
les famílies
doncs encara
funcionen
les xarxes familiars
per sort
encara tenim
això aquí
al nostre país.
En aquest projecte
han participat
si no m'equivoco
vuit equips d'alumnes
d'aquest
vuit equips
d'estudiants
no?
Vuit grups.
Vuit grups.
En vuit entitats diverses.
Molt bé.
Amb el vostre cas
era un grup
de quants estudi?
De quants?
Vuit també.
Vuit persones.
Molt bé.
És a dir,
vuit equips
de vuit persones.
perquè ens fem
les dades clares
els nombres clars.
Què us ha canviat?
És a dir,
ho comentava al principi
però què us ha canviat?
Quina percepció
teníeu abans
i quina percepció
teniu ara
un cop heu fet
aquesta activitat
aquestes entrevistes?
Bé,
percepcions diferents.
Com he dit,
Míriam,
cada persona
és diferent
i cada persona
també
se'n surt
d'una manera
no?
Vaig ben usual
que ens va sorprendre
perquè
quasi no tenia
un suport
emocional
i familiar
però tot i així
gràcies a l'ajuda
també
de la inserció
del programa
que fan
de Sinergia
crec que
estava intentant
buscar feina
per a davant.
És això,
no?
Les diferents maneres
que tenen les persones
de tirar endavant
malgrat
tot.
I en el teu cas,
Helena?
Doncs també
el que vaig poder veure
és que el fet,
jo tenia una concepció
per exemple
que les ajudes
econòmiques
ajudaven molt
aquestes persones
però ara
en aquest moment actual
he pogut veure
que no,
que amb les retallades
ho estan passant
molt malament
i el fet
que hi hagi
una entitat
d'inserció laboral
és una gran ajuda
per a aquestes persones.
Sovint diem
mira,
ja tenen una ajuda
econòmica
i ja tenen una paga
que se sol dir
i amb això
sembla que ja
es cobressin
totes les necessitats
i veiem
en entrevistes
i parlant directament
amb les persones
que no sempre és així.
En el teu cas,
ha canviat la percepció
suposo que en la línia
dels tots companys.
Sí,
m'ha canviat bastant
perquè a la carrera
que estem estudiant
fem molta pràctica
com ja he dit abans
i clar,
trobar-nos
amb la realitat
ens fa veure
que per molta teoria
que aprenem
o sigui,
quan arribem a treballar
en el sector
que volem treballar
ens donem en compte
que l'hem d'allar
una mica
sí que l'hem de posar
en pràctica
però que l'hem d'allar
una mica
i adaptar-nos
a la necessitat
de cada persona
i llavors
no podem
o sigui,
ens hem d'adaptar
a la forma
de veure les coses
d'aquesta persona
i d'ajudar-la
en el seu context.
Llavors,
clar,
sí que aprenem
moltes coses
però que moltes coses
de les que aprenem
en realitat
les haurem de donar
de costat
en un futur pròxim
i centrar-nos
en la vida,
en la comprensió
de la persona.
I vosaltres
que en un període
no massa llarg
és a dir,
en un període
no massa llarg termini
haureu de treballar
probablement
o possiblement
és una de les sortides
de la carrera
del grau
que esteu estudiant
amb persones
amb risc d'exclusió social
amb persones
amb discapacitat.
Com veieu el futur?
És una pregunta
que llenço a l'aire.
Ara mateix
es fan complicat.
Complicat, incert.
Ja no només per vosaltres
que també
a l'hora de trobar feina
ja sabem com està tot
sinó també
de cara a les persones
que hagueu d'ajudar
o que hagueu d'atendre.
Sí.
És complicat, no?
Sí.
Emília,
no sé,
hauríem d'esperançar-los
una mica, no?
Sí, jo crec que sí
que els hem d'esperançar
que aquest estat del benestar
que sembla
que se'n va a Norris
que veritablement
no es deixarà
que se n'hi vagi
perquè no s'hi pot deixar
que se n'hi vagi
perquè les persones
tenen uns drets
doncs ens ho diu
la Constitució
ens ho diu
l'Estatut de Catalunya
i per tant
doncs hi ha d'haver-hi
ells poden fer molt
el que passa
que potser
d'una altra manera
de com es havia fet fins ara
potser s'haurà d'anar
més de cara
doncs cap a cada persona
el que deien
que veien
els perfils
de les persones diferents
això és molt important
és molt important
que no vegin un col·lectiu
que no es pot generalitzar
sí, exacte
llavors
jo crec doncs
que per molt que es digui
per molt que vinguin
les retallades
jo crec que no podem
deixar caure
una cosa
doncs que han muntat
tanta gent
que ha costat tant
aquest estat del benestar
que aquí a Espanya
hem arribat
a l'aturada
abans d'aquesta
que vés de desenvolupar
del tot
però doncs jo crec
doncs que
que no arribarà
que no se n'aniran
orris
i que ells
doncs tindran feina
perquè cada vegada
hi ha més feina
per ajudar col·lectius
amb risc d'exclusió social
en el cas nostre
de les persones
amb discapacitat
doncs n'hi ha moltes
molt importants
i a més a més
s'incrementa
doncs com vam comentar
aquell dia
jo voldria dir
que aquest és el programa
si em deixes
que és un programa
doncs que va presentar
la vicerrectora
Maria Marquès
i que és
aprenentatge i servei
és un programa
de fer sortir
els estudiants
a fora del carrer
a veure la realitat
quotidiana
de la gent
i de les coses
amb les que es trobaran
i per tant
doncs ells
veuen aquestes dificultats
i precisament
jo crec que ara parlen
que ho veuen negre
perquè han vist
els problemes
que tenen aquestes persones
ja no és la teoria
que veuen a l'aula
si es basen
en una experiència
ho veuen negre
perquè es basen
en l'experiència
perquè nosaltres
les hem d'encoratjar
a que lluitin
per ells
i lluitin
per nosaltres
perquè en definitiva
lluitem plegats
si no
no té sentit
volia afegir alguna cosa
en Maria Josep?
no, no
jo estic molt agraïda
d'estar aquí
amb totes aquestes persones
que són
que estudien
el fet
nostre
de la discapacitat
i tots els problemes
socials
que estem vivint
actualment
que són molt feixucs
però
tinc l'esperança
que tot tirarem endavant
sempre
no l'hem de perdre mai
aquesta esperança
i tant que no
de fet
nosaltres
al programa
sempre ho comentem
també
que una de les millors maneres
i amb això
l'Emilia crec que estarà d'acord
d'afrontar
tots aquests problemes
és tractant
el fet
de la discapacitat
o les persones
amb capacitats diferents
de la manera
més normal possible
és a dir
intentant normalitzar
i
sempre
al final
sembla que les coses
es resumeixen
amb les mateixes paraules
no integrar
normalitzar
però és que al canvi
a la fi
és això
vosaltres
també ho heu vist
amb les entrevistes
és a dir
les persones
que tenen
alguna discapacitat
ho viuen
de manera normal
o també depèn
de cada cas
clar
crec que
depèn de cada cas
cada persona
segurament
s'ho deu prendre
d'una manera
i com he dit
de manera diferent
també
intenten
sortir endavant
és a dir
que estaríem
també
amb una
de les altres
conclusions
que heu arribat
al treball
i que també
comentàveu
que cada
cas
és un món
i que no es pot
generalitzar
com a col·lectiu
veig que ha estat
també
doncs
aquesta activitat
coordinada
d'alguna manera
pel professor David Duenyes
de l'assignatura
de Sociologia
no ha estat ell
qui ha estat
el responsable
del projecte
continuareu Emília
amb aquest tipus
de projectes
és a dir
tindran continuïtat
amb el temps
aquest tipus
de col·laboracions
amb la universitat
a veure
sí
des de l'EU
nosaltres estem disposats
i a més a més
animats
i il·lusionats
amb què continuï
perquè
és una manera
d'això
de fer trobar
les dues situacions
la persona
el professional
que ha de donar
el suport
i que ha de
els mitjans
i les persones
els col·lectius
amb el que
d'Anna
que tenen ells
i per tant
jo crec que és molt important
de fer sortir
al carrer
els estudiants
i que vagin fent
no unes pràctiques
perquè no són unes pràctiques
però sí que uns coneixements
i uns interessos
de cercar
aquell punt
que dèiem
conjunt d'unió
per el que tu vas dir
la paraula
jo crec que una paraula clau
és la normalització
no doncs de fer-los
veure com una cosa
estranya
sobre la que s'actua
sinó que són persones
normals
senzillament
doncs que tenen
com dius tu
doncs que tenen
unes capacitats
doncs diverses
exacte
ens queden
quatre minuts
per arribar
a la fi
d'aquesta
estona
de ràdio
Emilia
sí que m'agradaria
donar un cop d'ull
al futur
ja que
mestre al COCEMFE
doncs no pareu
d'organitzar
activitats
de fet nosaltres
doncs donem compte
de les que podem
però realment
aneu movem
vosaltres
organitzant coses
què tenim
en vista
els propers mesos
els propers dies
bueno
nosaltres
amb això que has dit
de la normalització
i doncs que
que doncs
el Llorenç
n'ha esmentat
en quan una persona
doncs que es volia
inserir laboralment
quan has fet
això nosaltres
creiem que la normalització
passa doncs
per la
primer per l'accessibilitat
universal
i després
passa per la
per la inserció laboral
que és guanyar-se
la vida
la persona
doncs tenir una
independència econòmica
i per tant
doncs els nostres camins
van molt cap a aquest costat
però després
sense oblidar
que aquesta persona
doncs un cop
doncs pot accedir
a tot arreu
i a més a més
doncs es pot
independitzar
que a més a més
doncs també
ha de tenir unes activitats
d'oci
que ha de prevenir
la seva salut
que ja
o sigui
ha de prevenir
i ha de fer prevenció
doncs per no tenir
per exemple
les persones que tenen
la mobilitat molt reduïda
doncs els accidents
cardiovasculars
per tant
doncs que ha de poder
accedir a l'esport
que ha de poder accedir
a la cultura
que ha de poder accedir
a tots els llocs
on aconseguir
aquesta normalització
i per això tenim
un programa
d'inserció laboral
que és el Sinergi Jurídico Laboral
doncs que ens està donant
la veritat és que estem
molt contents
dels resultats
que ens està donant
a nivell de tot Catalunya
tenim un programa
d'accessibilitat
doncs que també
intentem doncs
fer com una radiografia
de com està l'accessibilitat
a tota la província
amb una pàgina web
i a més a més
doncs ara
entrem també
en el programa
doncs de voler crear
una escola
d'esports adaptats
doncs perquè
doncs promoure
el que vulgui
per evitar
per una banda
el que hem dit
prevenir la salut
per una altra banda
per la sensibilització
i per l'aprenentatge
d'hàbits de vida saludable
i d'actituds, valors i normes
i després també
doncs per evitar
el que és la solitud
que pot portar
doncs addiccions
a altres coses
doncs quan la persona
no està socialitzada
i estem doncs
immersos en totes aquestes coses
en vol del temps solidari
etcètera
etcètera
doncs jo crec que
n'estarem ben pendents
i això ja dona
per un altre espai tothom
perquè
Déu-n'hi-do
Míriam Ruiz
Llorenç Vinya
Helena de Los Heroes
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i per
igualment
per
acceptar la nostra
la nostra invitació
Emilia Altarriba
i també la mà
Josep Mesquida
moltíssimes gràcies
també per acompanyar-nos
aquest matí
a vosaltres
i nosaltres ho deixem aquí
tornarem el proper dilluns
a partir de les 11
i alguns minuts
ara us
continuem oferint
el magazín matinal
del matí de Tarragona Ràdio
a la sintonia
de la Ràdio de la Ciutat
a vostès
que acabem de passar
una molt bona setmana
Tothom
un programa de Tarragona Ràdio
normalitzant la discapacitat