Evoluciona amb Lipes i Tarragona Ràdio.
I avui en aquesta quarta Evoluciona donem la benvinguda un dia més des de la seu de l'Ipes.
I de fet avui una mica l'objectiu d'aquest estar d'aquí serà doncs a conèixer aquest edifici.
Aquest edifici que és molt singular, un edifici que s'inaugurava oficialment divendres passat tot i que ja funciona i ja s'hi treballa.
De fet els investigadors ja fa molts mesos que hi són i que desenvolupen la seva tasca.
Avui farem un recorregut a la segona part d'aquesta Evoluciona, podrem conversar amb els arquitectes responsables d'aquest projecte, d'aquest obra.
Un projecte va costar 6 milions d'euros, és un projecte important.
En parlarem amb Joan Batet i amb Xavier Romaní, com dèiem els dos arquitectes responsables en el seu moment de fer aquesta obra.
I podrem descobrir la singularitat arquitectònica d'aquest edifici.
Un edifici on d'entrada, ho s'ha de dir, que entra moltíssima llum i això és important a l'hora de treballar, com ens ho expliquen també els seus investigadors.
Però en aquesta primera part de l'Evoluciona d'avui volem saludar d'una banda el gerent del centre, que és Carles Prats.
Carles Catalamó, bon dia.
Hola, molt bon dia.
I també s'acompanya el director de l'Institut Catalamó de la Pel·lícula Humana i Evoluciona Social, que és el Val Carbonell, el Val Catalamó. Bon dia.
Bon dia.
Jo ho deia, no sé si és una cosa anecdòtica, però la llum, per treballar, no? No sé si és bàsic o fonamental, no?
Per descomptat, treballar quan fas feines de pensar, feines de reunar i de reflexió, el fet que tinguis bona llum, hi ha moltes vegades d'entendre quan estem a les coves,
i estem en poc temps, però sí que per treballar necessites que la llum sigui fotoreceptor, funcioni bé.
Ara diem que el divendres era la inauguració oficial, institucional, podríem dir, però ja fa temps que treballeu aquí, eh?
Sí, el divendres va ser un dia important, però el fet és que des de l'estiu de l'any passat ja ens hi havíem ubicat,
però jo penso que el divendres va ser, per dir un dia, especialment interessant pel fet que un somni es va convertir en una realitat
i aquesta realitat va ser compartida per l'estructura política del nostre país.
Com va anar per cert la inauguració i el contacte amb les diferents institucions i administracions percents?
Jo penso que va anar molt bé, es va organitzar perfectament des de l'administració d'aquí, des de gerència,
i jo penso que es van sentir ben acollits totes les persones, els patronats, responsables d'instituts,
el primer president, el conseller, director general i secretari, jo penso que el fet que es quedessin després de la inauguració
parlant amb els investigadors, amb les persones alcaldes, etcètera, de forma relaxada,
doncs això feia veure claríssimament que això funcionaria bé.
Fins i tot els nostres amics que protestaven a l'exterior, jo penso amb tot el dret.
Està garantida, en fi, el suport per la investigació, pel coneixement?
Jo penso que en el cas nostre de Catalunya, aquests instituts que s'han generat,
en el nostre cas estan molt ben protegits per la persona que va tenir aquesta idea,
que va ser l'amic Mas Cullell, i que sempre ha lluitat perquè Catalunya sigui un centre de referència,
amb la recerca. Espero que això continuï, tot i la desastrosa situació econòmica,
social i cultural que tenim en aquests moments del nostre país.
Algun cop ja t'ho hem preguntat, no? El coneixement ha de ser, no sé si l'epicentre,
no? El camí a seguir, no? Per tirar endavant i per poder fer un pas i fer un salt evolutiu, fins i tot?
El coneixement és la base de la nostra forma d'adaptació dels humans, de la nostra espècie.
I el pensament és com adaptar el coneixement per continuar tirant endavant.
La tècnica també és important.
Clar, perquè no hi ha coneixement sense tecnologia.
La tecnologia és la part de la ciència, segurament, que s'ha desenvolupat més,
i la part bàsica per anar cap a una estructura social complexa de la humanitat.
de la humanitat, la gent es pensa que pot col·lapsar perquè encara són poc fràgils.
Quan siguem més fràgils, segurament, no col·lapsarem.
Anem cap al col·lapse, si no canvia res?
Sí, això sembla obvi, no? Que ens dirigim cap aquí.
Només ens salvarà el tenir més fragilitat com a societat.
Quins són els punts febles d'aquesta societat, allò que caldria canviar, aquella cosa que...
Que encara és una societat poc complexa.
O sigui, en contra del que em pensa molt, que això encara són poc complexs.
Quan siguem molt més complexs, tindrem a estabilitzar-nos, serem una metaestructura.
Perquè quan una persona és fràgil, és capaç d'entendre tots els escenaris que se li poden plantejar.
Quan una persona és forta, el problema que té és que tot el seu entorn s'estabilitza
i, com la qual cosa, és molt més fràgil que els que realment ho són.
I aquesta complexitat, des d'on ha de canviar?
La complexitat és un fet natural i que nosaltres el que hem fet és alimentar una tendència exponencial a tenir-ne més.
Per tant, si no m'equivoco en el plantejament, com més complexitat hi hagi, més estables serà el sistema.
I per on ha de canviar? S'ha dit que ha de canviar?
O qui té que capitalitzar aquest canvi? O induir aquest canvi?
Una sèrie de coses que hem de tenir molt en compte. La complexitat no es pot gestionar.
La complexitat és saber adaptar-t'hi a viure en ella.
Aquest és el primer. Ara tu pots dirigir, tu pots direccionar cap a on vols que vagin les coses.
I llavors deixar que les coses hi vagin.
I això és una mica el que la societat moderna, contemporània i la nostra espècie, ha de començar a pensar.
Cap a on vol anar. Cap a on es vol dirigir.
I llavors intentar, en aquesta direcció, que aquesta tendència la faigui la pròpia naturalesa,
que per això estan especialitzades en fer canvis i transformacions.
És a dir, que els humans siguem capaços de dirigir-ho.
No podem organitzar-ho, això, de seguir la corrent que té la nostra pròpia evolució biològica i cultural.
És una corrent col·lectiva, però a nivell individual també cal fer algun canvi de plantejament, de pensament?
Està clar, perquè penso que hi ha molts efectes que emergeixen quan som societat.
Quan som un individu no emergeix.
Això passa amb els ocells, passa amb molts insectes, passa amb tot.
Llavors, per descomptar que la nostra individualitat col·lectiva és molt important perquè pot ajudar a donar aquesta direccionalitat.
Però la direccionalitat només la pot fer el conjunt de l'espècie.
El que jo dic, la consciència crítica d'espècie.
Un individu no pot canviar la direcció.
Estem replicant algun model del passat que no es porta a bon camí, a bon port?
És que no ho sabem.
El fet nostre que tenim és la gran ignorància que tenim fins i tot sobre la nostra pròpia història
i la forma d'organització i la nostra incapacitat.
Això deia Kant.
Només som responsables de la nostra pròpia incapacitat.
El que no sabem és segurament com fer-ho.
Sabem què hauríem de fer, però també no sabem com fer-ho.
Parlem després molt d'aquest edifici, el Val, farem un recorregut amb els arquitectes,
parlarem de la seva singularitat a nivell tècnic, a nivell d'estructura,
però a mi també m'agradaria parlar una mica del coneixement que hi ha en aquestes quatre parets.
Ja m'han parlat també d'algun programa.
És a dir que aquí hi ha molts investigadors, en fi, hi ha molta ciència.
A veure, aquest institut s'ha de veure perfectament la closca i llavors en parlaràs.
La closca és molt important, però el que és important és el que hi ha dins la closca.
És com tu agafes un crani, hi ha una sèrie d'ossos importantíssims que quina funció tenen?
Protegir que el cervell no tingui anomalies ni treure ni rebi informació malament.
O sigui, que estigui protegit curiosament.
Doncs això em penso que és una mica una analogia amb el que estem fent aquí.
És un institut de paleocologia humana i evolució social.
Això ho diu tot, evolució social, que és el que passa quan l'espècie té més coneixement
i es va adaptant d'una forma diferent a través de distintes adquisicions.
I paleocologia humana és el marc on es desarrolla biològicament
i el marc fisiogràfic, ecològic, on es desarrolla les activitats de la nostra espècie i el seu entorn.
Tot això, aquí dins hi ha gent que es dedica analíticament a descobrir, a treballar en aquest procés tan llarg,
que és el procés de l'evolució de l'ésser humà i els seus antecedents.
Això és el que estem fent aquí.
Per tant, sí, podríem dir que aquí hi ha 30 i escaig doctors,
hi ha gent a les administracions, a l'estructura logística, tècnics, becaris, etc.
vol dir que hi ha una concentració de massa encefàlica important dins d'una closca molt ben feta amb llum
que ens permet cada vegada treballar més i millor.
Hi ha alguna rèplica a nivell, ja parlo a nivell mundial, d'algun centre que faci una tasca semblant a la vostra?
Bé, hi ha gent centres, òbviament a Europa i departaments d'universitats.
El nostre centre jo penso que té aquesta singularitat d'intentar aquesta transdisciplinarietat
a partir d'una base analítica de ciències de la vida i de la Terra i ciències socials.
Ja diria que és un híbrid interessant i que és diferent amb els altres instituts,
encara que els objectius moltes vegades puguin ser coincidents.
Ja heu fet algun congrés important darrerament en Bruxelles Internacional.
En veurem molts més? És a dir, serà un fet habitual?
Ara en veurem un de molt gros, que és el Lluís Pepe, que la farem,
jo soc el secretari general, l'organitza el Congrés Mundial l'any que ve a Burgos, el 2014.
Però el fet és que l'organitza el director de l'IPES, els equips,
per descomptat amb els meus companys i col·legues, José María y Colés del Suaga,
però aquest és el que els col·legues es fan cada quatre anys
i reuneixen la majoria de camps i arqueòlegs que treballen especialistes de tot el món
en evolució humana, el comportament, etcètera, etcètera.
Això es tindrà lloc el 2014, al setembre, a Burgos,
per promocionar el conjunt de Tapuerca i les seves instal·lacions.
A Tapuerca encara pot donar molt de si?
A Tapuerca, si ho he pogut moltes vegades, està per començar.
Per tant, sí, sí.
És el que penso jo.
pensa que són escavitats enormes
i que hem tret uns centenars de metres cúbics
i n'hi ha centenars de milers o milions de metres cúbics de registre.
Per tant, és com si cretéssim la costura d'una gran muntanya
amb un ungla que està tot per fer.
Tornant a l'edifici de l'IPES,
de tal com estava, ho fa uns anys, no fa gaires,
l'any passat a ara, el canvi s'ha vist mal, no?
És a dir, que el fet de treballar en el dia a dia, els investigadors...
Això és una cosa que pots preguntar molt, Carles,
que té molt a veure amb l'estructura d'organització
i d'això que ve estructurant-se.
Jo penso que això retroalimenta molt els investigadors, no?
Jo sempre això ho he explicat.
A l'investigador estem acostumats a adaptar-nos a qualsevol ambient.
De fet, hem treballat en condicions
que si la gent que ens està escoltant
hagués vist, no s'hagués pensat, ni s'hagués cregut,
que podríem desenvolupar una tasca científica de tant puntera.
Però ho hem fet en condicions molt adverses i molt extremes.
Sabeu d'adaptar-nos, però la veritat és que
totes les noves instal·lacions han estat un salt exponencial,
psicològic i, penso, cultural i també científic per l'estructura.
I la gent que em vulgui visitar aquest...
quan fem portes obertes a aquests centres,
se n'adonarà de la importància que és tenir els recursos mínims
i tenir les instal·lacions adequades per conèixer i per pensar.
Doncs el Voltegrim, un dia més que ens hagi obert les portes de casa vostra,
també volia preguntar, per acabar,
hi ha una pregunta, parlant de nosaltres, no?
Quin creus que han de ser el paper dels mitjans de comunicació,
de les xarxes, el paper, per exemple, d'una ràdio com la nostra,
de la proximitat, o sigui, com a institució social?
Jo penso que és el que estem fent i fa molts anys que fem aquesta ràdio,
aquestes coses que es posen de moda, el local i el global, això no és així.
Has de fer en el teu territori, que és l'espai on convius amb els teus contemporanis
i on vius, on respires, on penses, on et socialitzes.
Els mitjans de comunicació tenen un deure, un deure, no és un deure,
tenen el deure social d'integrar a les persones a l'associació del coneixement i del pensament.
Això és el deure que tenen, com el deure que tenim els investigadors
de retornar socialment a través de proves concretes dels propis mitjans de comunicació.
tota la fortuna que hem tingut, gràcies als diners públics i als diners privats,
de poder treballar sobre el que en realment ens agrada
i sobre el que podem conèixer i tornar-ho a la societat.
Això és el que penso que hem de ser capaços.
Per tant, penso que els mitjans de comunicació no només han d'informar,
sinó que han de comunicar la ciència i que han de fer que les persones s'integrin en aquest procés.
Ahir em parlava molt benvenidor.
és que el dia que passi com passa amb el futbol,
que la gent coneixi tots els futbolistes i quan juguen i tal,
això passi amb la ciència i es dediqui cada telenotícies
o cada informatiu que feu per la ràdio,
es dediqui un quart d'hora a la ciència
i llavors aquest món haurà canviat.
Doncs quedem amb aquest missatge, eh?
Aldal, gràcies.
A vosaltres.
Seguim parlant amb el Carles Saprat i el saudà,
amb el gerent del centre, Carles, bon dia novament.
Bon dia, bon dia a tot.
Aquí ha estat una mica el procés de gestació d'aquest edifici,
que ara el podem veure, el podem gaudir,
però aquí ha hagut un procés que no ha sigut un dia per l'altre, no?
No, de fet el projecte ja ve de l'any 2008.
Inicialment teníem un projecte una mica més petit,
actualment tenim un edifici de tres plantes,
el projecte inicial estava concebut per dues plantes,
però gràcies a les baixes en els concursos públics que vam fer
i també en el manteniment del suport dels patrons
vam aconseguir fer un projecte una mica més gran,
no gran sinó adaptat a les necessitats de moment de l'execució, no?
Perquè el centre ha anat creixent en els darrers anys
i ara disposem d'unes instal·lacions que no estem ocupant al 100%,
però gairebé.
Què li encarregueu en el seu moment als arquitectes responsables?
Amb el Joan Bateria i amb el GbR,
després també hi farem la ruta per l'edifici.
Què els encarregueu?
Què teniu clar que té que ser-hi?
Què hi ha de ser en aquest edifici?
Bé, l'edifici, ells us ho explicaran tècnicament
i també a nivell de disseny,
però el que perseguíem era una edificació que no fos molt cara,
una edificació que fos molt funcional
i com fèieu esment, que tingués moltes obertures exteriors
i també que el moviment de materials dins de l'edifici fos fàcil.
Llavors, ells van concebre un edifici
amb una superfície de 3.000 metres,
està repartit en tres plantes
i això ens ha permès, d'alguna manera,
ordenar els espais.
Tenim una planta baixa més dedicada a laboratoris,
una planta primera que és mixta,
on tenim aules per fer docència,
uns despatxos d'administració
i també laboratoris que necessiten unes característiques
de manteniment i de neteja
doncs potser superiors al que és la planta baixa
i després una planta primera
on, com veureu després,
és diàfana
i tots els investigadors treballen
amb equips
i això els permet
una interacció molt més alta
de la que teníem.
Fa pocs mesos
estàvem com a IPES constituïts
però estàvem tots dispersos
en diferents edificis
de la plaça Imperial Tàrraco
i també aquí de Campos de Salades
i ara ens ha permès, evidentment,
estar tots junts
i això, com comentàveu,
fa que també la productivitat del centre
probablement haurà d'incrementar.
darrere de l'IPES
hi ha uns patrons, no?
De fet, els 6 milions d'euros
que es van invertir en el seu moment
crec que eren un 50%,
si no recordo valent,
de fons FEDER, fons europeus,
l'altre 50% per part dels patrons.
Qui són aquests patrons
i com es financia actualment l'institut?
Sí, l'obra està al voltant de...
La inversió no és exacte
però és gairebé 6 milions d'euros
i aquí estem incluent
el valor del solar.
El solar tenim una sessió
de dret d'ús de superfície
que ens ha fet la universitat.
Tenim una aportació de l'Ajuntament
important per la primera fase
de construcció de l'edifici.
L'edifici s'ha executat
en dues fases.
Una primera que és l'estructura
vertical de l'estructura
pròpia de l'edifici.
I després una segona fase
que ha finançat 100% la Generalitat
que és el tercer...
Tenim tres patrons,
la Generalitat, l'Ajuntament
i la Universitat Rovira de Virgili.
I aquest finançament
que ens ha portat la Generalitat
que són 4 milions 360 mil euros
està cofinançat amb fons FEDER.
I això ens permetrà reduir el deute
a llarg termini que tenim
amb les entitats financeres
que evidentment és una operació d'endeutament
i el fons FEDER ajudarà també
a reduir el pagament de les quotes.
Actualment, pel que fa al funcionament del centre,
nosaltres tenim una aportació anual
de la Generalitat
que és el patró que ens fa una aportació econòmica.
També tenim una aportació
en personal de la Universitat Rovira de Virgili
que està al voltant de 700 mil euros
que és personal adscrit.
I després disposem
també de tot el que són
totes les beques
i aportacions d'altres entitats
que financen tant els projectes
d'investigació
bé del Ministeri o també de la Generalitat
com també disposem de personal becat
pel programa ICREA
que per nosaltres també és molt important.
I això tot en el seu conjunt
tenim un pressupost de 3 milions d'euros
de funcionament.
De fet, cada investigació, cada projecte
suposo que és un món, no?
Cada investigació que es fa des d'aquí és un món
i suposo que en cada investigació en concret
es pot anar a buscar un recurs o l'altre, no?
Pot variar.
Sí, nosaltres tenim projectes
que ja fa bastant, línies de recerca
que estan finançades pel Ministeri
que sobretot donen cobertura
a projectes d'àmbit també geogràfic
més estatal
com a Tapuerga
com a projectes d'aquí de Catalunya.
També tenim un projecte molt important
a Orce
que està finançat per la Junta d'Andalucía
a través d'un concurs
i ja fa diversos anys
que nosaltres som l'organisme
que estem liderant
la recerca en aquest jaciment
que també és molt rellevant.
I després tenim projectes
de Nord-Àfrica
i d'altres països
que estan finançats
o bé per altres tipus
de subvencions
com l'Agència Espanyola
de Cooperació Internacional
i també ara estem apostant molt fort
perquè en el camp de la recerca
Europa serà
en els propers anys
un dels principals
dies de finançament
i també pel que fa
a la internacionalització
és el deure
entre cometes
que ens queda
els deures que ens queden pendents
tot el que són
la participació
en programes Marc
i aquest any
hem estat molt actius
en la presentació
de sol·licituts
i encara no tenim notícies
de quin serà
si tenim
encara no hem tingut
una resposta
però esperem
que en breu
puguem tenir
alguna bona notícia
a nivell europeu
és a dir que esteu
buscant
aquesta projecció
que ja teniu
des del punt de vista científic
amb els reconeixements
de diferents revistes
especialitzades
però també
ho deu fer més projectes
tornant al que dèiem
de l'edifici
del que després
farem el recorregut
què us fa falta
què caldria
cal un pas més
és a dir que cal
tecnificar-ho
un mes encara
l'edifici
nosaltres estem molt satisfets
la inauguració
va ser la setmana passada
els laboratoris
tot i que havíem
ocupat l'edifici
l'estiu passat
els laboratoris
fa pràcticament
un mes
que hem acabat
la seva execució
per tant
estem ara entrant
a posar
el funcionament
de tots els laboratoris
està ara
en curs
de fet
estan funcionant
pràcticament
ja
gairebé tots
i la gent està
molt satisfeta
de com
han quedat
i nosaltres
el que preveiem
és que en els propers anys
s'hauran de fer
petits ajustos
en funció dels grups
de l'avenç
dels projectes
que anem aconseguint
però l'edifici
és bastant modular
i ens permetrà
fer-ho
d'una manera
molt àgil
també
dins del campus
de Salades
estem ubicats
davant dels serveis
de recursos científico-tècnics
amb la qual cosa
ens permet també
que les grans inversions
en equipament
doncs
es desenvolupi
no internament
al nostre edifici
sinó conjuntament
amb la universitat
o amb altres centres
amb la qual
també ens facilita
una mica
doncs
que aquest procés
d'adquisició
de noves tecnologies
o de nous equips
sigui molt més ràpida
i més assequible
una entitat com nosaltres
segons quins equips
doncs
fa que
econòmicament
pugui ser
més complex
nosaltres
dediquem
sobretot
aquí
equipament
molt específic
al nostre camp
o d'un import
que nosaltres
podem
assumir
directament
doncs
ara
ara
parlem
d'algun d'aquests
equipaments
que ja existeixen
com ara
els que comentava
el Carles Prats
perquè passarem
per davant
podrem veure'ls
i farem
aquest recorregut
amb els arquitectes
responsables
del projecte
el Joan Batet
i el Xavier Romani
Carles Prats
gerent de l'IPES
gràcies per acompanyar-nos
també
a casa vostra
i que vagi molt bé
moltes gràcies
a vosaltres
fem una petita pausa
perquè haurem
de canviar d'ubicació
i de seguida
fem aquest recorregut
amb els arquitectes
responsables
de l'obra
la recerca científica
és un dels instruments
de transformació
més imponents
per als segles
que venen
doncs
seguim endavant
en aquesta quarta evolució
i com us havíem dit
volem fer un recorregut
per la instal·lació
per l'edifici
de l'IPES
i ho fem acompanyar
des dels arquitectes
responsables
de l'obra
són el Joan Batet
i el Xavier Romani
el Xavier Romani
què tal?
molt bon dia
bon dia
com estem?
molt bé
suposo que
el divendres
saludem també
el Joan Batet
Joan bon dia
doneu supersoludats
hola
suposo que el divendres
vau estar aquí
a l'acte d'inauguració
aquest moment
com el vau viure
personalment?
bé
com a la cluenda
d'un procés
llarg i difícil
ha donat que l'edifici
ha durat molts anys
de construcció
i bueno
que doncs
assistissin
el president
i altres autoritats
doncs
va ser un
un dia doncs
molt especial
per nosaltres
jo Joan
el posar
el posar en marxa
qualsevol cosa
sempre és una il·lusió
i un edifici d'aquests
que veus que ja comença
a treballar
que està ple de gent
que serveix
pel que tu l'has projectat
o pel que l'ha projectat
l'acabat a decidir fer
nosaltres som els instruments
amb això
per tant fa il·lusió
si home
molta
ara veurem
fer molt recorregut
i veurem que cadascun
d'aquests espais
que vosaltres
heu estat al darrere
de la seva execució
doncs estan adaptant
a la realitat
d'investigació
perquè cada espai
està pensat
per una finalitat
per una finalitat
de recerca
però és que ara
s'han d'adaptar
a cadascun d'aquests espais
a la feina del dia a dia
Bé
hi ha unes sèries àrees
l'edifici
té diferents àrees
una important
bueno
una administrativa
que ocupa
preferentment
una superfície
més petita
a la planta primera
els espais
de laboratoris
i d'arxiu
per exemple
estem a l'arxiu
de material
que és una sala immensa
com pots veure
ple d'estanteries
prestatges
amb tot el material
present de les excavacions
i amb aquesta planta
més baixa
que ens trobem ara
doncs
està ocupada
preferentment
per laboratoris
laboratoris
de diferent índole
en la qual
cada un dels especialistes
de les diferents
especialitats
doncs
lítica
arqueobotànica
etcètera
etcètera
doncs
desenvolupen
la seva tasca
investigadora
ubicant-se
en aquests espais
de fet
ja es van pensar
per cada una
d'aquestes disciplines
i
suposo que
els investigadors
ara
penso que estan
molt contents
amb les instal·lacions
que estan
utilitzant
perquè estan
en les condicions
molt més favorables
del que es trobava
abans
amb l'emplaçament
de la plaça
en prealtar
us sembla que entrem
en aquest espai
i també saludarem
la Marta Fontanals
la investigadora
que ens acompanya
habitualment
també per aquí
Marta
què tal?
bon dia
hola
molt bon dia
seguint una mica
amb el que ens deia
l'arquitecte
per exemple
en el cas de col·leccions
que és on ens trobem ara
és doncs
un espai
que per dimensions
s'ha adaptat
i s'ha pensat
per contenir
aquestes col·leccions
i que a més a més
doncs
recull
tota una infraestructura
de prestatgeries
de caixes
etcètera
que permeti
doncs
amagatzemar aquest material
i conservar-la
en les millors condicions
per exemple
no sé si
potser la Montse
ens pot explicar
una mica
quina és
aquesta infraestructura
que trobem
dins de la sala
de col·leccions
per poder amagatzemar
aquests materials
saludem la Montse
què tal Montse
bon dia
hola bon dia
què tal
explica'ns una miqueta
quin és aquest sistema
que feu servir aquí
mira aquí
en aquesta sala
tenim dos tipus
de col·leccions
les col·leccions
arqueològiques
per un costat
que estan formades
per ossos fòssils
i per pedres
per eines fetes de pedra
i per una altra banda
tenim les col·leccions
comparatives
les col·leccions
comparatives
són col·leccions
d'ossos actuals
estan formades
per esquelet
o parts d'esquelets
d'animals actuals
i que els utilitzem
per comparar
amb els fòssils antics
per poder-los identificar
i de dir
mira hem trobat
un tros de fèmur
d'un llop
perquè sabem
que tenim un esquelet
de llop actual
i que és
la mateixa morfologia d'os
i a més sabem
què és de llop
perquè és la mateixa espècie
i llavors
de la part
de col·leccions fòssils
se n'encarrega
la Núria
que em sembla
que
que ara mateix
està ocupada
amb
amb una visita
amb una consulta
i que em sembla
que no podrà parlar
però bueno
us ho explico
jo també
aquí tenim col·leccions
de tot l'estat
tenim les col·leccions
sobretot
dels jaciments
que treballem
des de l'IPES
el màxim volum
de material
ve des de
Atapuerca
tenim un gran volum
de material
de fòssils
que venen
d'Atapuerca
i altres
molts jaciments
de Catalunya
la cronologia
més antiga
que tenim
Camp dels Ninots
que se'n va
a 3 milions d'anys
aquest és
el jaciment
més antic
que tenim
aquí no hi ha
encara activitat humana
són només restes
d'animals
i els més moderns
són jaciments
molt recents
de l'època del Neolític
o del Bronze
que ja són molt més recents
i bueno
en definitiva
tenim
ben bé
500.000
registres fòssils
aquí ficats
és com la caixa fort
diguem
que és la caixa fort
de l'IPES
on guardem
tot el material
que després
s'estudia
i s'analitza
ara bé
aquí només està
en dipòsit temporal
el que és material fòssil
està en dipòsit temporal
és a dir
mentre s'està estudiant
després
cada un d'aquests materials
marxa
al museu
de referència
que li correspon
doncs és molt interessant
i suposo que els investigadors
han passat molt per aquí
no?
sí, sí, sí
això és un continu
d'investigadors
i d'estudiants
que estan analitzant
els materials
cadascun
la seva especialitat
cadascun
el seu jaciment
però és un continu
de material
perquè acudeixen aquí
per tal de consultar-lo
i fer-les analítiques
doncs escolta
moltes gràcies
per explicar-nos-ho
i continuar treballant
així de bé
gràcies
gràcies
doncs és aquesta sala
que és impressionant
eh
Xavier
a més a més
també una sala
que té molta llum
molta llum natural
sí
tot l'edifici
està concebut
amb una estructura
és una característica
important
de l'edificació
és una estructura
prefabricada
de formigó
que permet
que permet obtenir
unes llums
unes llums considerables
a fi
de tenir
totes les plantes
totalment diàfanes
no?
o sigui
això dona l'avantatge
que dona
una total versatilitat
a l'edifici
en quant a modificacions
posteriors
no?
la sala que hem vist
ara ja es visca
una sala
doncs
unes dimensions
considerables
amb plenes
de prestatges
que segurament
si tinguessin
doncs
pilars
altres estructures
d'edifici
no seria tan útil
en general
aquesta idea
d'edifici
se repeteix
a les dues sales
d'edifici
no tant
a la planta
que hem vist ara
com a la part
són els laboratoris
les oficines
les parts
de la investigació
de les plantes
superiors
on som ara Marta?
on som?
ens trobem
a la planta
on hi ha
la major part
dels laboratoris
concretament
ens trobem
davant del laboratori
de zoarqueologia
és a dir
a l'espai
on els investigadors
estudien les restes
Òssies
que es troben
els diferents jaciments
i en el cas
d'aquest laboratori
que és aplicable
a la resta
de laboratoris
és que
cada laboratori
s'ha dissenyat
tenint en compte
l'opinió
del personal
que hi ha de treballar
és a dir
a banda
de les dimensions
de cada laboratori
doncs
hi ha tot un equipament
doncs
què direm
doncs
taules
campanes
forns
neveres
etc
hi ha tota una sèrie
d'equipament
adaptat
o
seguint
les necessitats
que hi ha
per desenvolupar
els diferents estudis
en cada laboratori
una mica
aquesta és la tònica
que es repeteix
en cadascun dels laboratoris
què estan fent aquí ara?
doncs
aquests dos investigadors
estan
revisant
materials
aquí en el laboratori
esclar
degut a
bueno
ja hem vist
a la sala de col·leccions
que hi ha
molt de volum
de material
i en els laboratoris
el que necessiten
els investigadors
és treballar en aquest material
unes condicions
que els permetin
el que nosaltres diem
estendre el material
és a dir
posar
centenars
en molts casos
milers de peces
de material arqueològic
un al costat de l'altre
de manera que es pugui
tenir una visió global
i es pugui treballar
amb aquest material
en aquest cas
estan treballant
amb
material lític
amb
el que serien
les eines
les eines de pedra
les eines de sílex
que utilitzen
els
els homínids
o els homes prehistòrics
ens estan fent estudis
en aquest sentit
aquí
Va bé la feina?
Bon dia
Bon dia
sí
va força bé
és un material
molt interessant
és un exerciment
que es diu
les borres
o les borres
a la febró
i ara estàvem mirant
el que ja comentava
la Marta abans
la campanya va acabar
fa poc
s'ha netejat el material
s'ha fet una escampada
i s'està fent
un primer estudi
per veure
tot el conjunt
a veure què ens aporta
com te dius?
Josep Maria Vergés
Josep Maria
que vagi bé
gràcies
a vosaltres
company també
el company
com te dius?
Ignacio Morales
que vagi molt bé
gràcies
seguim al recorregut
amb la Marta
i amb els arquitectes responsables
amb el Joan Batet
i amb el Javier Romaní
Joan
el repte més important
quan vau fer aquest edifici
quan el van encarregar l'edifici
quin va ser?
perquè ara estem
sota el nivell
no
no estem més a nivell
quant a baixa
a nivell de carrers
digue bé
perdó
hi ha dures plantes
aquesta baixa
aquesta mare
no es pot dir
soterràric
perquè per un dels extrems
és a nivell de carrer
i per l'altre soterràric
aquesta
ara és de laboratoris
llavors l'edifici
com ha explicat abans el Javier
està fet de manera
que tot pot servir per tot
i la sala que hem estat abans
és l'arxiu
que és de les poques
que estan fetes
ja pensant que serà un arxiu
però els de més
nosaltres
és igual que aquí
posin un laboratori d'arqueologia
que el de botànica
que el del que vulguis
tot és mòbil i adaptable
inclús després
estarem en una sala
a dalt
a la segona planta
que és neta del tot
que allà no teníem abans
i aquí es pot canviar
el destí de les coses
es pot
és variable
diguem
es pot
es pot anar canviant
l'utilitat de cada cosa
és un edifici viu
podríem dir
bueno
està pensat per això
està pensat
perquè ser
és més
durant l'execució
s'ha canviat el destí
de moltes coses
i s'ha anat redissenyant
i repartint
d'unes maneres diferents
i no passa res
i si un dia decideixen
que aquí
en comptes de la bordaderia
de restauració
hi ha una sala
per fer seminaris
de no sé què
doncs ho podran fer perfectament
aquest m'agrada molt a mi
eh Marta
no sé què
no sé què passa aquí dintre
però veig moviment
activitat
és una sala molt gran
perquè realment
la feina de restauració
en un cas com
un institut d'estudi
de prehistòria
com és l'IPES
és molt important
com dèiem
hi ha molt de volum
de peces
i moltes d'aquestes
necessiten passar
per un procés de restauració
i en aquest cas
també el laboratori
de restauració
el que he fet
és adaptar-se
en equipament
a les necessitats
de la feina diària
de restauració
des de taules grans
per l'amagatzematge
campanes
perquè es treballa
en productes químics
lupes etc
hi ha tot un equipament
que permet
que aquesta feina
doncs
sigui
el que permet
és facilitar
la feina dels restauradors
aquí estem veient
diversos cranis
ara mateix aquí davant
o altres peces
com a
no sé què diríem
amb embolicades
no?
no sé com dir-ho
sí
protegides
perquè aquelles
concretament
per exemple
aquesta que veiem
el que nosaltres diem
una magdalena
per fer-nos una idea
és la peça arqueològica
que es troba
doncs
amb una mena
de protecció
tota protegida
perquè aquesta peça
ve directament
del jaciment
és a dir
no
com que hi ha
20 problemes
de conservació
el que s'ha fet
és agafar
una mica de sediment
el que envolta la peça
i traslladar-ho tot cap
al laboratori de restauració
perquè aquí
el laboratori
es pugui acabar
el procés d'excavació
i amb els criteris
de restauració
es pugui obtenir
la peça
en les millors condicions
possibles
aquí no para
no
en el laboratori de restauració
la veritat
és que hi ha
molta activitat
i com veieu
doncs
la il·luminació
l'espai
són
són fantàstics
perquè és un dels laboratoris
que més m'agrada
de l'edifici
aquí també hi havia molta llum
aquí
sí
seguim
seguim
seguim
el recorregut
seguim
la planta baixa
haurem d'afanyar-nos
però ens quedem dos minuts
la planta baixa
com us he explicat
els laboratoris
més o menys
tenen les mateixes característiques
són espais adaptats
al número de gent
que ha de treballar
i amb l'equipament
les condicions
també adaptades
al tipus de feina
que s'ha de fer
en cada laboratori
de l'ítica
de zoo
arqueologia
després ara
quan passarem
a la planta de dalt
trobarem
el d'arqueobotànica
o el d'arqueologia molecular
és a dir
són tota una sèrie d'espais
on els investigadors
treballen directament
el material arqueològic
ara arribarem a la zona
per la qual
entran
entre el material
sí
comentant una mica
l'estructura
de l'edifici
el terreny
presenta un pendent
cap a un dels seus costats
llavors
l'edifici està encastat
diguéssim
aprofitant aquest desnivell
ara ens trobem
a l'entrada
diguéssim
de la part posterior
que és per on
entran
tot el material
present de l'excavació
podríem dir
que és una zona
més de serveis
també valia la pena
comentar una mica
reforçant
el que comentàvem
abans
d'aquest edifici
diàfan
pensem
que aquesta ala
la més potent
de l'edifici
està estructurada
de manera
que existeixen
dos nuclis
de comunicacions
un altre extrem
en un extrem
hi ha un ascensor
que comprens
tota la normativa
d'accessibilitat
i l'escala principal
d'edifici
que connecta
tots els nivells
connectat
amb l'entrada principal
d'edifici
on se troba
també l'administració
a la part
per on hem passat ara
que és la part
que comentava
d'arribada
de material
de les excavacions
és com una espècie
de moll
de descàrrega
per dir-ho de manera
on hi ha un munt
de càrregues
amb unes dimensions
més adequades
pel ús que ha de tenir
on a partir
d'aquest lloc
se distribueixen
a diferents nivells
tot el material
necessari
per la investigació
com per exemple
aquest laboratori
de fotografia
Marta
exacte
tenim un espai concret
pels fotògrafs
perquè
clar
la fotografia
la presa d'imatges
la documentació
és molt important
en arqueologia
tenim un equip
de dues persones
que es dediquen
a documentar
durant les excavacions
el material
el procés
d'excavació
d'obtenció
dels fòssils
etcètera
és on som ara
que de fet
ara som a la planta
d'inici
on fèiem
al començament
l'entrevista
amb l'Eudal
i amb el geret
amb el Carles Prats
i ara de fet
seguirem per aquí
que són ja també
l'àrea d'administració
de recepció
l'entrada principal
sí
i hem quedat a planta
ja en els laboratoris
i després també hi ha
tota la part d'administració
doncs és un passadís
molt llarg
el que estem ara
on hi ha per exemple
una àrea
de la qual parlo molt
l'Eudal
que és l'àrea de socialització
també exacte
hi ha tota la part
de socialització
com se sap
ja és present a l'IPES
i té els seus espais
esclar que sí
juntament amb un magatzem
també
per
dir-ho d'alguna manera
per guardar
les exposicions desmuntades
o els materials
didàctics
que s'utilitzen
en les diferents
tasques de socialització
ha passat a puntetes
per Arqueobotàmica
perquè vam seguir
fent un programa especial
ara veiem algú
dels investigadors
que vam poder parlar
en el seu moment
exactament
sí
hi ha els despatges
el laboratori d'Arqueobotànic
és a dir
dels que estudien
el registre vegetal fòssil
i aquí també
vam fer un programa especial
a la sala
de l'Alcatma Sinots
també vam venir un dia
a fer el programa en directe
sí
és una sala de reunions
hi ha
en realitat
hi ha
podríem dir
que quatre espais
comuns
hi ha
tres d'ells
són utilitzats
un parell
que són sales de reunions
tenim la part
de l'office
on
allà fem una mica
d'esbarjo
i després tenim
una sala més gran
que és la sala
brics romaní
on
hi poden desaprovar
activitats
vàries
però entre ells
és una sala adequada
per fer conferències
reunions
científiques
etc
heu fet
a Javier
aquest disseny
amb passejos
centrals
molt llars
i a banda i a banda
i a banda i a banda
i a banda i a banda
i a banda i a banda
i a banda i a banda
i a banda i a banda
i a banda i a banda
i a banda
o sigui
l'ecrogia
que té l'edifici
que té aproximadament
uns 14 metres i mig
permet fer aquest passej
central
on estem ara
d'uns dos metres
d'amplada
i dependències
que a un dels dos costats
que donen
a la façana
lògicament molt il·luminats
amb orientacions
diferents
però sempre protegides
o sigui
l'orientació
del costat dret
que ens trobem ara
està orientada
allà abans
sol del matí
hi ha un tipus
de protecció solar
que temissa
i protegeix
els interiors
de les peces
de la llum
i a l'altre costat
la part de ponent
que dona el sol
de tarda
que és
tota la zona administrativa
i també laboratoris
protegida
amb aquesta espècie
de lames molt potents
que una mica
signifiquen la imatge
de l'edifici
i que protegeixen
també
i temissen
la llum
que dona aquesta llum
tan agradable
per treball
dels laboratoris
hem fet
l'edifici
de punta a punta
ja dues vegades
ja hem anat
de punta a punta
dues vegades
Marta on som?
sí
ara ens trobem
a la sala d'investigadors
que és una mica
on es desenvolupa
el procés final
del nostre procés
de recerca
hem passat
pels laboratoris
que és on
s'estudien material
una vegada
els investigadors
han obtingut les dades
d'aquest material
passen als seus despatxos
on es desenvolupa
on posen una mica
en solfa
tot aquest coneixement
obtingut de les dades
i és on
es produeix
el procés
de producció
d'articles científics
de llibres
tot aquest
tercer pas
i que és el més important
en el món de la recerca
que és donar
a conèixer
a la comunitat científica
i a la ciutadania
els resultats
de les nostres investigacions
hi ha el despatx del cap de recerca
això seria com el cap de redacció
si fóssim una ràdio
el cap
el director
és una sala diàfana
tots els diferents despatxos
es troben
hi ha parets
entre mig
estem una mica
organitzats també
per disciplines
una mica
el que hem vist
als laboratoris
de lítiques
o arqueològiques
estem més o menys
agrupats
segons disciplines
però
treballant
tots junts
amb la idea
que tenia
l'Eid
del dalt
que així encara
es produïen més
sinergis
més intercanvi
d'informació
entre els investigadors
aquesta sala va de punta a punta
des del punt de vista
d'eficiència energètica
aquest edifici
també s'ha tingut en compte
no imagino
diguem allò
m'alegro que va gastar pregunta
podeu observar
que s'està treballant
en llum natural
tothom treballa
en llum natural
a tot l'edifici
difícilment es necessita
l'artificial
la climatització
també existeix
evidentment
hi ha aircondicionat
de calefacció
però jo entenc
que l'engegaran
poques vegades
diguem al revés
si s'espatlla
l'aire condicionat
a l'estiu
es poden obrir finestres
a costat i costat
i també s'estarà fresc
és més
aquest primer estiu
sembla que encara no anava
a l'aire condicionat
i han treballat aquí
algun dia ha fet calor
però no té problemes
això està bastant
està bastant ben fet
i a més a més
és que ho permet
perquè la
l'orientació i tal
ho permet
si hi ha puestos
que per força
has d'aguantar el sol
aquí fixeu-se
que les dues façades
tenen proteccions solars
orientables
de manera que
pots deixar entrar
més o menys llum
que evidentment
estarà orientat diferent
a l'estiu de l'hivern
i llavors això
ajuda molt
a que no es gasti
més elèctric
més energia
de la que cal
doncs aquest recorregut
que pràcticament
l'haurem d'acabar aquí
perquè encara hem de parlar
amb la Cinta
que ens posi el dia
pel que fa a la recerca
des dels diferents xarxes socials
des de blocs
que també tenen ressò
a través del que s'investiga
aquí des de l'IPES
senyors
Joan Bateta
i Xavier Romaní
gràcies per acompanyar-nos
aquest recorregut
la marabona per la feina feta
i que vagi molt bé
gràcies
gràcies a tu
adéu-siau
gràcies
Gràcies
doncs pràcticament
s'ha menjat el temps avui
amb aquest programa especial
no podrem parlar amb la Cinta
perquè estem a la recta final
ja d'aquesta hora
sí que com ja amb la Marta Fontanal
l'investigadora que ens ha fet
el recorregut
Marta gràcies
moltes gràcies a vosaltres
i a reveure suposo
tornem d'aquí 15 dies
gràcies
des de d'aquí avui
amb aquesta recorreguta
per l'edifici de l'IPES
posem a poder final
aquest quart evolucionar
d'agra temporada
que vagi molt bé
a la part tècnica
Joan Maria Bertran i Lluís Comas
els ha parlat Josep Sonyer
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau
adéu-siau