Comencem la Tertúlia, avui Tertúlia Política,
com cada dimecres amb Arga Santís,
dins de l'Apredonia Bers, Carronia Alternativa.
Arga, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ens acompanya també Jou Acerra, del Partit Popular.
Jou, molt bon dia.
Molt bon dia.
Maribel Rubio, del grup de Convergència Unió.
Maribel, molt bon dia.
Bon dia.
I Joan Sanauix, del PSC, en nom de l'equip de govern.
Joan, molt bon dia.
Molt bon dia.
I aprofito que el tingui a vostè aquí
per preguntar-li com està el tema de l'Escola Oficial d'Idioma.
No sé si ja hi ha previst algun dia per lliurar la clau
els que seran els ocupants de l'antiga xarxa 3.
A veure, el dia previst per no...
O sigui, per la clau estem parlant amb la Generalitat.
Bueno, són ells, ja sabeu que són els amos de l'edifici,
del solar i de tot, i llavors ja els hem comunicat
que les obres ja estan acabades, per tant, ja està acabat totalment.
Llavors, estem esperant que ells ens diguin quin dia volen fer
o bé la inauguració, entrega de claus, el que sigui.
El que sí podem ja adelantar és que a començaments del mes que ve,
abans de donar les claus, farem unes jornades,
no sé si un dia o dos, de portes obertes,
perquè la ciutadania en general que vulgui anar a veure,
doncs que ho vagi a veure, no?
Ho vagi a veure com a rehabilitació de la xarxa 3, eh?
No com a Escola Oficial d'Idiomes, perquè això és un tema de Generalitat, no?
Sí, que tothom que vulgui pot entrar i veure com ha quedat.
Molt bé, exacte.
L'Escola Oficial d'Idiomes, home, esperat, eh?
Suposo, molt baixa, suposo no, segur, eh?
Molt esperat per l'escola, perquè ja...
25 anys esperant que tingui una nou seu,
l'Escola Oficial d'Idiomes,
i dos anys des que van començar les obres.
Han estat dos anys, exactament.
Per cert, el de Riples va aprovar una modificació, no?,
del projecte del M.O.I.
Sí, sí, sí.
En què consistia, exactament?
A veure, és...
El que és l'Escola Oficial d'Idiomes,
el que és l'edifici de l'Escola Oficial d'Idiomes,
no s'ha modificat res.
El que sí que s'ha modificat és que el pati,
el que és el pati exterior,
hi ha una façana dels antics edificis que hi havia allà
que havia d'anar revocada, etcètera, etcètera,
i això és el que no es farà, d'acord?
És el que no es farà.
És el que s'ha aprovat al plenari.
Volen fer un comentari de l'Escola Oficial d'Idiomes, ràpid?
Arga, anem així, fem-ho per Arga, endavant.
Home, jo confia que comenci ja el proper curs
de l'Escola Oficial d'Idiomes,
el nou emplaçament, perquè com m'ha dit el Joan,
és una cosa que portem 25 anys esperant
i que ara ja és acabar, però a més començar
el nou curs allà i en condicions.
Els cursos d'estiu, no, inclús?
Els cursos d'estiu, si pogués ser,
el que passa és que em sembla que és una mica justet,
perquè fer tot el trasllat, no ho sé,
això ho haurem de dir també l'equip de professors,
com més aviat estigui...
Ha de ser la Generalitat qui té que donar...
Sí, la Generalitat ha de donar,
però calcular els temps també de traslladar i...
Jo que ho he viscut, bueno,
el mandat anterior, tu estaves a l'Hitatge,
i el mandat anterior, bueno, però venies com a regidor.
Jo que he estat el mandat anterior
i aquest del servei municipal de l'habitatge,
doncs volia felicitar principalment
el gerent, el Jordi Díaz i l'equip d'allí,
perquè és una obra que s'ha fet bé de temps,
perquè no ens enganyem,
quan a vegades les obres són municipals,
comparades amb les privades,
i s'ha portat una gestió perfecta,
i ho he anat viscant el dia a dia,
inclús a les visites d'obres que hem anat,
i llavors jo crec que és just també
el servei municipal de l'habitatge
i el seu equip felicitar-los,
perquè una obra municipal s'ha fet,
per mi relativament ràpid,
i de moment bé, s'ha fet un temps.
Un equipament nou
i que doni unes comoditats
que fins ara no tenien,
doncs a una certa quantitat de població,
doncs està perfecta.
Aquí hi ha el servei municipal de l'habitatge
amb aquest tema,
i el Joan Lossap ha hagut una unitat total
i tothom ha anat amb el mateix camí,
era una cosa que feia 25 anys que no estava,
i aquí el que tocava era deixar-se de tu,
ni jo, ni ell, fer-ho, i s'ha fet i ja està.
Perquè per les millores per la ciutat,
jo crec que tots estem d'acord, no?
Sí, hi ha una cosa important de l'Escola Oficial d'Idiomes,
en aquests moments té 3.000 alumnes,
i la capacitat de l'escola són 5.000 alumnes,
vull dir, està feta pensant en el futur, no?
Perfecte, perfecte.
I a més això és molt important,
perquè precisament els problemes que hi havia
a l'antiga seu de l'Escola Oficial d'Idiomes,
el que encara és la seu,
és, bueno, qui s'ha anat a matricular,
sap el que passa allà quan t'hi vas a matricular,
perquè aquelles instal·lacions, és que és impossible,
i sempre tenien molta més demanda també,
sobretot d'alguns cursos, molta més demanda,
que no pas les places que podien ofertar.
Ja no és només la incomoditat de les instal·lacions,
que no estaven adequades a la feina que s'hi feia,
sinó que hi havia gent que quedava fora,
uns processos de matriculació,
que suposo que molt costosos va també per la gent que hi treballava,
perquè treballava en aquestes condicions,
hi gestiona tota aquella quantitat de gent
que estava per les escales i tal.
És cert que...
És molt dificultós.
Les diplomatures i licenciatures universitàries noves
t'exigiran un nivell d'anglès i tal,
que clar...
Quan fa aproximadament 15 dies
que ho vam anar a veure amb el professorat,
ja hem fet visites,
però ho havíem fet o bé amb una comissió que tenien
o bé amb el Consell Escolar,
però amb el professorat en general tots no ho havíem vist tots.
Llavors vam anar fa 15 dies amb tot el professorat de l'escola
i van quedar meravellats, no?
Sobretot...
Hi ha una part que és la més maca de totes,
a més l'arquitecte, el senyor Seguí,
és la que ensenya i explica més,
que és la biblioteca.
Hi ha una biblioteca que és una cosa fora de sèrie.
Jo per omplir allò no sé quants...
Jo diria un milió de llibres,
a la millor sí que hi cabin,
perquè és grandiosa, és grandiosa.
Ho notaran, suposo, també els comerços de la zona de Passa dels Infants,
aquella zona...
Bueno, les escales mecàniques ja va ser el primer pas per que ho notessin.
És que ho notaran molt, també,
l'afluència de...
Clar, són més de 3.000 persones que aniran cap a aquella zona.
És una mica de connexió, no?,
de la part baixa,
que sempre ha quedat com una mica desconnectada de la resta de la ciutat, no?
Entre l'EO i les escales mecàniques...
De fet, jo aquelles escales a peu les he pujat moltíssimes vegades,
perquè, clar, anava a l'escola allà i anava a idiomes a la Rambla,
imagineu-se, no?
I ara queda tot com a molt connectat i molt bé.
Per això serveixen els equipaments, no?
A banda, la funció que tenen com ells mateixos
és per crear al voltant unes dinàmiques,
unes zones que, bueno,
que es beneficin de l'influx que pot tenir a la zona
i a la part baixa esperem que sí que la cosa hi vagi bé.
Parlen d'equipaments o de futurs equipaments.
Ahir ens visitava el cònsul del Regne Unit,
va ser la ciutat,
i vam visitar, doncs, el que serà, doncs, això,
les instal·lacions previstes,
actuacions previstes en el marc dels Jocs Mediterranis.
És un bon mirall, Londres,
Jocs de Londres,
per veure, doncs, què és el que podria passar aquí a Tarragona,
perquè ell va dir que, de fet,
el que queda després, un cop han passat els Jocs,
són precisament això, els equipaments que es puguin fer, no?
Com ho valoren?
Home, és un bon consell...
No sé si és un bon mirall, Londres,
perquè, evidentment, la dimensió és molt diferent,
és un esdeveniment esportiu, però no ho pots comparar.
És molt diferent.
Però sí que és un bon consell el que va donar el cònsul,
que és que els equipaments han d'estar dimensionats.
I dimensionats vol dir dimensionats a la realitat que tens
i a la realitat que tindràs.
El problema que podríem tenir
és tenir equipaments sobredimensionats,
perquè això després és ingestionable, no?
Que el que et quedi, realment ho puguis gestionar
i estigui adequat pel que vulguis fer després.
Bé, de fet, nosaltres estem molt tranquills
perquè des que tenim el Ramon Quadrat al capdavant de tot això,
que crec que és una persona molt sensata
i una mica també s'ha anat veient
que el projecte s'havia d'adaptar a la realitat econòmica de la ciutat,
però això sí, tenint en compte que les instal·lacions
han de quedar per un ús posterior
i que han de ser realistes també amb el que tindrem després.
I jo crec que s'està treballant en aquesta línia.
Jo vaig estar tot el dia amb el consul,
perquè com soc el nom del comitó d'organitzadors,
em vaig estar tot el dia amb ell,
una anècdota que va néixer al País de Gal·les
i quan jo li vaig dir que també havia nascut a Gal·les,
no s'ho creia, li vaig dir que tindré que ensenyar el DNI.
Jo també ensenyaré galès, no em poden servir el DNI.
Bé, hi ha coses a aprendre de Londres,
perquè jo que vaig anar amb el cotxe amb ell i vam anar a Camp Clar,
penseu que a Londres, on s'han fet les Olimpiades,
era una mica...
salven les distàncies com el Camp Clar una mica de Londres,
i ha dignificat moltíssim.
Clar, el fet que nosaltres semblen ella i tot allò a Camp Clar
té una similitud amb Londres, amb les dimensions, evidentment, que tal.
L'agregada comercial ens va explicar que les Olimpiades de Londres
havien servit per crear un pool d'empreses que diu,
mira, nosaltres ara mateix tenim des del que suministra
los cubitos de hielo al que vendia Coca-Cola
hasta el ingeniero de telecomunicaciones más preparado
en un pool d'empreses que dan todos los servicios.
I ells estan interessats en que els diguem el nostre projecte,
que ho van estar mirant tot, i en aportar empreses del Reino Unit
perquè vinguin aquí a invertir, a ajudar i tot això.
I va ser molt positiva la visita, va ser molt positiva.
Home, a veure, els consells que va donar ahir
i tot el que hem fet a Londres és estupendo,
però nosaltres tenim un antecedent, que és Barcelona 91.
Sí, però hi ha diferències, van anar a la teva dir-ho.
Sí, ja sé que hi ha diferències, però vull dir,
en aquell moment que es va fer Barcelona 92,
i ara mires el que van fer en aquell moment
i ara s'està utilitzant tot.
Vull dir, no hi ha res que no...
De lo que van fer al Barcelona 92, no hi ha res que no s'utilitzi.
Vull dir, ja es va dimensionar en aquell moment.
És cert que en aquell moment l'empresa privada
no va entrar tan fort com està a entrar ara,
per exemple, a la zona de Londres.
I tampoc com està entrant aquí, la veritat és que no.
El projecte dels llocs ja compta amb una participació...
Sí, sí, sí, sí, però el tema de Barcelona va ser
molta participació pública i no tant de privada com ara.
A Londres ja van començar i nosaltres seguim la mateixa estela.
Jo diria que sí que ens tenim que mirar,
ens tenim que mirar amb Londres,
però bé, el de Barcelona el que ho tenim més a prop
i gent experimentada, el tenim a la BAT,
tenim un de gent experimentada que ho van portar endavant.
Llavors jo crec que sí que ens tenim que fixar en Londres,
però bé, que ho tenim aquí al costat, eh?
Amb tots els esdeveniments que s'hagin organitzat
que hagin estat exitosos,
jo crec que ens hem de mirar allà amb tot
i mirar a treure tot el bo,
però com deia a l'art abans, en la proporció justa.
És a dir, que això són els jocs del Mediterrani, eh?
I vam preguntar molt pels jocs de la Commonwealth,
perquè els jocs de la Commonwealth que seran a Glasgow l'any que ve,
que segurament hi ha algú a mirar-ho i tal,
són molt similars, perquè hi ha els panamericans,
els Commonwealth i els mediterranis,
que són una mica els tres jocs més similars.
Però sí que fins a Barcelona 92,
o sigui, Barcelona 92 va ser una revolució total,
però Londres 2012 per mi també ha sigut una altra revolució,
perquè Londres 2012 ha sigut la primera,
que és el que vam parlar amb ell,
doncs el fet del pabelló, no?
Sabeu que el pabelló l'han desmuntat
i se l'emportaran a Río.
Sabeu que ja s'han mirallat a Barcelona,
perquè a Barcelona, al Mundial de Natació que hi ha ara,
hi ha una piscina que la desmuntaran,
que bueno, ja estem en...
el 2017 ja estan tractes...
Vull dir, han començat a fer instal·lacions,
que es desmunten i es porten a altres jocs,
i això és, per mi, la novetat de Londres,
que fins ara no hi havia hagut.
A mi sembla fantàstic que un pabelló
es pugui desmuntar i es porti a Río
i no construir un pabelló cada vegada amb el que costa, etc.
Per això Londres per mi és un mirall en aquest sentit.
Això dels miralls està molt bé,
el que passa és que no oblidem que Barcelona és molt gran,
no?
Dins és molt gran i Tarragona és una altra dimensió.
I està molt bé buscar exemples positius,
però també està molt bé tenir en compte
les experiències negatives que n'hi ha,
i de vegades molt a prop,
d'esdeveniments d'aquest sentit
que no t'han deixat després un llegat
i que el que t'han deixat és un desastre.
Això també podríem trobar exemples.
Vull dir, és mirar les dues coses.
I sobretot ser molt conscient
d'on estem, del que tenim i del context.
Perquè el context que tenim ara
no és el context econòmic,
ni és el context social del 92 a Barcelona
i tampoc és el mateix de Londres,
és molt diferent.
I si no ho tenim en compte,
això també podem tenir molts problemes.
Ser conscient del context és importantíssim, crec jo.
Del context passen coses com, per exemple,
les que em t'expliquen aquesta setmana,
que hi haurà a la foresta
un festival solidari per recaptar fons
per infants que puguin alimentar-se a l'escola
o el que es va fer la setmana anterior a Bona Vista
també per ajudar a les famílies necessitades.
El context que deia Larga és aquest, no?
I podem parlar d'aquest microcontext,
el macrocontext de BCN Wall,
del qual, per exemple, demà coneixerem detalls.
Però si proposo aquests dos temes,
és a dir, parlar d'aquesta microeconomia
i també de la macroeconomia,
que demà coneixerem detalls d'inversors
i de quina serà l'aposta d'aquest BCN Wall.
Però comencem per aquesta banda,
per la part de la microeconomia,
d'aquestes iniciatives que hem anat coneixent,
com també de la barceria de Bona Vista,
que van alimentar famílies...
Torreforta.
Sí, és a dir, com ho volen tot plegat?
El context és aquest.
I en trobaries molt més, eh?
Em vas trobant d'exemples d'aquests
pràcticament a cada barri.
Hi ha alguns que tenen resó
i que coneixes per la premsa
i uns altres que queden més anònims.
I a mi em sembla que és la demostració
que la societat està molt més viva
moltes vegades del que ens pensem
i que les persones de per si són solidàries.
A vegades estem pensant
que estem en una societat individualista,
en què les úniques coses que hi ha
és la competició pura i dura
i que la gent competeix els uns amb els altres.
I d'alguna manera el discurso oficial
moltes vegades va cap aquí.
Però el que et dona la realitat
és gent que es preocupa pels altres.
Tenim una societat en què som capaços
de preocupar-nos pels que tenim al costat.
I quan tenen un problema,
intentar-los ajudar.
I amb això, la societat,
les persones,
van molt per davant de les institucions.
Les institucions no estan fent la seva feina,
no estan fent la feina que tenen
d'encarregar-se del benestar de la gent.
I els ciutadans s'estan encarregant
de fer allò que les institucions deixen de fer.
Perquè que hi hagi crios que arribin
a l'escola sense haver esmorzat,
que hi hagi nens que l'única menjada
que facin és la del col·le
i es trobin que no tenen beques del menjador
i que no es poden quedar a dinar
perquè no poden pagar el menjador,
és terrible.
I això és una responsabilitat
de les institucions,
de la societat.
I les institucions han de respondre
a aquestes necessitats.
i com que no ho estan fent,
en absència d'aquestes responsabilitats
són els ciutadans,
els que se n'encarreguen.
És una cosa com per estar orgullosos
de la societat,
però també al mateix temps
com per reflexionar
del paper que estan tenint les institucions.
Jo.
Bueno, jo coincideixo en part
del que ha dit,
que és el tema del voluntariat
i de lo viu que està la gent.
Ahir nosaltres vam anar,
alguns a l'arga, jo sí,
van anar altres representants dels perdits
a la cadena SER,
a Bona Vista,
perdona que facin publicitat
d'una altra emissora,
però bueno,
o si passa amb la falta que m'ha posat.
I llavors,
hi havia estudiants allí
i va sortir aquest tema,
les iniciatives solidàries.
També és cert que van preguntar
pel 2017,
per les oportunitats de Fenya
i bueno,
va demostrar doncs que,
per exemple,
un barri com Bona Vista,
doncs fixa't si està viu,
van fer l'anècdota
que ja hi ha dos equips de futbol.
Imagina't si està viu
i han fet diverses recullides solidàries
i sí que és veritat que clar,
la gent que està a peu de carrer
doncs a vegades ho veu
i hi ha altra gent
que està més per sobre,
però considero que és positiu,
que quasi cada barri
estigui fent la seva tasca solidària.
Sí que les institucions
haurien d'estar a sobre
i tutelades segons quines coses
i com temes de menjadors socials,
però per mi és molt,
no, home,
reforçar,
per mi és molt,
molt important
les iniciatives
que surtin de la pròpia gent,
tenen un valor molt,
molt alt
i sobretot per la canalla
i jo que tinc nens
i conec
que també comencen
a estar molt,
molt sensibilitats
en aquest tema
que és molt positiu això.
Aprofito per saludar
els companys de la SERA,
Jordi Cartanyà,
que estan aquí al costat,
a l'escala del costat,
i la resta de l'equip.
Sí, sou veïns.
Són veïns.
Escala per escala.
Maribel.
De fet,
gairebé d'acord
amb tot el que s'ha dit aquí
i jo també penso
que potser les institucions
ara no estan arribant
a tot el que necessitaria la societat
perquè potser en el seu moment
tampoc no es va fer,
no es va preveure adequadament
que podia passar
quelcom similar,
i no es va preveure
a on podíem arribar.
I de fet,
jo crec que tothom està una mica
sobrepassat,
o sigui,
els límits estan sobrepassats.
I en relació
al que tu deies
de la macroeconomia,
jo penso que està molt relacionat,
no?
que si aconseguim tenir projectes macro,
com podria ser un Barcelona World,
que dongui oportunitats
als micro,
o sigui,
a les persones que puguin tenir un lloc de feina,
tot això també ajudarà
a la gent,
en definitiva,
no?
El territori també,
evidentment,
perquè és una segona repercussió,
però directament
pot ajudar la gent.
Que, entre tant,
el que compta
és l'acció solidària de la gent.
Catalunya ha demostrat
que és solidària
des de fa molts anys,
no?
Joan.
Sí, a veure,
jo estaria pràcticament d'acord
amb tot el que estava dient l'Arc,
o el que està dient,
a veure,
que la societat
és solidària,
doncs,
sí,
i en aquests moments,
doncs,
encara més,
perquè,
vull dir,
ho estem patint,
ho està patint molta gent,
i els que ho patin menys
o ho pateixen menys,
doncs,
són solidaris,
o són solidaris,
no?
Jo el que sí que vol dir
és,
dius que,
a veure,
amb la pregunta que has fet
comparar
Barcelona World
amb el que estan fent els barris,
jo crec que no té comparació.
a veure.
No, comparar,
no.
Jo crec que no has dit comparar.
Ja no he mencionat,
ja.
A veure,
juntau,
és que no,
a veure,
mentre que Barcelona World
és una empresa,
i com totes les empreses
té la seva funció social,
perquè dona feina,
d'acord?
I això és una funció social,
però,
a veure,
la funció final d'una empresa
és guanyar diners,
no?
I, per tant,
bueno,
com a empresa estupenda,
ojalà totes les empreses
vinguessin a invertir
aquí
i doncs no s'enfenya,
d'acord?
Clar,
vull dir,
tot el que ens estàs,
el que hem parlat
de menjadors,
solidaris,
de recollida,
tal,
això té un...
A veure,
no busca el mateix tipus de benefici,
eh?
ni molt menys,
aquesta gent ho fan,
o sigui,
el seu frontispici,
no?,
posaríem allí
solidaritat,
no?,
solidaritat,
no?,
mentre que l'altre
hi hauríem de posar,
doncs,
benefici
i,
a més,
doncs,
funció social,
no?
Per tant,
comparar,
bueno,
comparar,
parlar de les dues coses juntes,
no sé,
parlar d'empresa
i parlar de solidaritat
de les persones i tal,
bueno,
doncs,
en podem parlar,
en podem parlar,
però no crec jo que se'n pugui parlar,
se'n pot parlar junt,
com de tot,
però no crec que sigui comparable
de cap manera,
no?
No,
clar que no.
Sí,
jo és que em sembla que no hem dit el mateix,
jo m'hi he explicat molt malament,
perquè jo no he dit el mateix,
entenc.
A veure,
que la gent tingui,
la gent té dret a un habitatge,
els ciutadans tenim dret,
els nens tenen dret a menjar cada dia,
els nens tenen dret a una educació,
tenen dret a uns,
els serveis socials són drets
i les administracions
no estan responent a aquests drets,
no estan posant les condicions
perquè la gent tingui realment,
siguin efectius aquests drets,
perquè estan portant unes polítiques
en què els drets de les persones
estan subjectes a les disponibilitats pressupostàries
i els drets no poden estar subjectes
a disponibilitats pressupostàries.
Les polítiques que estan aplicant
les diferents administracions,
la de la Generalitat i la de l'Estat,
el que fa és això,
davant d'aquesta realitat
que és terrible
i que el que explica
és que les institucions
no estan funcionant,
afortunadament
la gent està reaccionant,
està reaccionant
molt bé
per la societat
que va per endavant
de les institucions,
però les institucions,
les administracions,
estan fallant,
estrepitosament.
Totes no,
i totes no.
Jo crec que...
jo ja ho he dit ben clar,
jo crec que no es van fer els deures en el seu moment
i és una conseqüència...
El qualificatiu que he posat al final
estrepitosament,
doncs jo diria que no és tan estrepitosament.
A mi em sembla que és evident.
Quan un triu arriba
al col·li
sense saber esmorzar,
alguna cosa falla.
No, no estan sobrepassats.
Jo no dic que no falli.
Trian unes prioritats
i les prioritats que han triat
és un objectiu de dèficit
en comptes de garantir els drets de la gent.
Els objectius que han triat
és les prioritats que han triat
és per al deute.
Els camps en comptes de garantir els drets de la gent.
I això toca.
I el que no podem fer
és fer l'hipòcrita
i dir que bona que és la gent.
No, que bona que és la gent
que està fent
el que les administracions
que tenen l'obligació de fer
no fan.
Joan,
el que anava replicant...
Jo crec que és cert
que les administracions
no arriben a tots els llocs.
És cert.
És cert.
I per això...
I a lo millor per això...
Perquè marquen les seves prioritats
que no són aquestes.
Deixa acabar, Joan.
Per això, a més,
hi ha aquesta acció solidària
de la societat
a través d'organitzacions,
a través del que sigui, no?
Però dir que falla estrepitosament
no és cert, mireu.
Després de sis anys
que portem de crisi,
perquè portem sis anys,
sis anys portem de crisi,
si hagués fallat estrepitosament
tota la xarxa
que tenen les administracions
per mantindre
els mínims bàsics
d'aquesta societat,
això ho farà un desastre.
Això ho farà un desastre, vull dir.
I aquí ja no hi fórem, no?
Aquí ja no hi fórem.
Vull dir, estaríem pels carrers
no sé com, no?
Per tant, estrepitosament no.
que no arribem.
És cert, és cert.
Mira, l'Ajuntament de Tarragona
ha passat d'un pressupost
de 300.000 euros
al 2007,
a quasi,
em sembla que són
quasi 8 milions d'euros
en servei social.
Bueno, clar,
l'augment és bestial.
És bestial.
Que arribem a tot?
no riuen a tot.
És cert,
no arribem a tot.
Home,
però dir que
hem fallat estrepitosament
doncs no és cert.
No és cert.
això.
No estic parlant de l'Ajuntament de Tarragona.
No, no,
jo sí que estic parlant de l'Ajuntament de Tarragona.
Estàs parlant en general.
A veure,
jo és que estic parlant del que coneixo.
Jo,
el que posa en la Generalitat,
no ho sé.
El que posa en l'Estat,
no ho sé.
Però l'Ajuntament de Tarragona sí que...
Malauradament,
els ajuntaments
són l'última institució
que és la que toca més a la Generalitat.
Si només parla l'Ajuntament,
al final,
després Maribel Rubio
i després Aventis.
El discurs és el que té,
ja que per mi no és gens vàlid.
Jo coincideixo amb el que diu el Joan,
que amb sis anys que portem de crisi
podem estar orgullosos
de la reacció de la societat
i de tothom.
Tothom ha fet les deures malament?
Doncs segurament que sí.
Però clar,
que tu em diguis la paraula hipòcrita...
En fi...
És que no tenia ganes d'enfadar-me
perquè estàvem portant una tertúria
molt correcta i tal.
No, però sí que m'enfadaré.
No, s'enfadin queden 8 minuts a la tertúria.
Perquè clar,
és que sempre...
Tu dius el que...
I de parla a altres temes.
Vius en el teu món
i dius el teu discurs,
escolta,
que és molt acceptable,
però no te'l compartiré...
I mira que és raro
perquè alguna vegada coincideixo amb tu.
Que també potser m'hauria de preocupar
coincidir tant amb tu,
però bueno.
Però escolta'm,
el discurs que has fet ara,
macho,
semblava la lo presidente.
Macho, jo no, eh?
Per començar.
Ja m'entens.
Ara que no...
Anem a veure.
Anem a veure.
Maribel Rubi després repliqui.
Sí, que ens fem la ronda sencera.
Maribel.
Maribel.
Conocemos todos.
Maribel.
Escolta,
les institucions...
És que ho he dit...
Ho he dit al principi,
les institucions en general
estan sobrepassades
per tot com està anant.
Que la població està sent solidària
perquè al final,
també és una mica allò,
l'instint de supervivència,
jo t'ajudo
perquè en el moment que sigui
jo puc necessitar una ajuda
i aleshores allò,
tots ens fem una mica partícips
dels problemes que tenim.
Que els ajuntaments
són les últimes institucions
de la cadena
i que són els que estan
més propers a la ciutadania
i que som els que veiem
i patim més el que està passant.
Cert.
Que en general
les institucions
doncs
estan fallant.
Bueno,
és que jo crec...
No és que estigui fallant,
és que no arriben.
Perquè clar,
tu dius
és que estan condicionades
al pressupost
evident
que han de fer.
No poden arrencar
la màquina dels bitllets
i fer-ne més
i per tant,
home, clar,
vull dir,
el país ha de seguir funcionant.
Per al·lusions
s'ha d'haver de sentir
si vol de...
Sí, per al·lusions de tot.
A veure,
per començar,
jo no havia parlat
en concret
de l'Ajuntament de Tarragona.
Si vols fem un monogràfic,
però no havia parlat
vull dir que no sé per què
hi poses en el tema
de l'Ajuntament.
Jo em coneixo
l'Ajuntament de Tarragona.
Continuem,
a veure,
si la societat
ha aguantat
durant aquests sis anys
d'absoluta crisi
i col·lapse social,
no és perquè
les administracions
hagin funcionat,
és perquè teníem
una molt important
economia,
diguéssim,
submergida
que ha fet que s'ha aguantat
i això és un problema,
segons com,
també ha estat part
d'una solució.
I perquè el que han aguantat
les famílies,
bàsicament,
han estat els grans,
els pensionistes.
I perquè ha funcionat
una xarxa de relacions.
I això no és mèrit
de l'administració,
això és mèrit
de la societat.
I en algunes qüestions,
unes conseqüències
més o menys indirectes
del tipus d'economia
que teníem,
en què hi havia
molta economia submergida.
Cap administració
s'ha atribuït els mèrits.
Espera,
és que no sé
què estàs dient.
Nosaltres ho heu dit.
Deixa'm acabar,
me deixes acabar, Maribel.
Les administracions,
quan fan els seus pressupostos,
ho fan en funció
d'una determinada ideologia
i d'unes determinades prioritats.
Quan una administració
decideix renunciar
als ingressos,
renuncia a tenir
pressupostos
per dedicar
a cobrir
els drets de les persones.
Quan l'administració
de la Generalitat
o de l'Estat
renuncia
a cobrar
l'impost
de successions
o renuncia
a perseguir
el frau fiscal
o fa amnisties fiscals,
està fent
una determinada
política d'ingressos
i els ingressos
que té,
evidentment,
repercuteixen
en les despeses
que després pot fer.
I això és així.
I quan poses
per davant
el dèficit,
l'objectiu del dèficit,
per davant
de donar respostes
als problemes
de la gent,
són prioritats polítiques.
Quan passes
per davant
a pagar el deute
als bancs
a garantir
que tothom
tingui dret
als serveis bàsics,
són objectius polítics.
Punto.
Ha quedat molt clar.
Gràcies.
Amb aquesta segona part
sí que estaria d'acord
amb tu,
Arga,
però és que
d'aquí a dir
que he fallat
estrepitosament.
És que a mi
aquí
m'aixeca la pell,
no?
Perquè...
Deixa que va.
El que no pot ser
és desfigurar
la realitat.
A veure,
si aquí
no s'haguessin
seguit donant
ajuts
de serveis socials,
i estic parlant
de l'ajutament
perquè és el que coneixo,
no s'hagués
seguit
estant damunt
de les escoles
ajudant-los
amb monitors
amb no sé què,
no sé quantos,
doncs això
estaria bastant pitjor.
I és cert
que hi ha una xarxa
en tots els països
mediterràs
i hi ha una xarxa
familiar
i social
que ajuda moltíssim.
Això segurament
passa en un país
del nord
i probablement
el problema
fora molt més greu,
però aquí
tenim aquesta sort.
I per tant,
a veure,
no hem fet
tot el que
tindríem que fer
perquè,
a lo millor,
no hem tingut
tots els recursos
i aquí sí
que els recursos
potser sí
que tenen raó
amb el tema
de,
ojo,
hi ha alguns recursos
que haguerem pogut
tindre més recursos
si haguéssim posat
la fiscalitat
d'una altra manera,
això és cert,
és cert,
però no es pot dir
que això ha sigut
un fracàs
i que estem en un fracàs
després de sis anys
que ho estem aguantant
i ho estem aguantant
d'alguna manera
jo diria
no satisfactòriament
perquè això mai,
sempre que afecti
en una persona
ja no és satisfactori,
però sí
ho estem aguantant
d'una manera
jo diria
com a mínim
que no es nota
allò de dir
casos extrems,
extrems, extrems.
Joan,
acabem la ronda
perquè queden tres minuts.
Gran part del que ha dit el Joan
és que és totalment veritat.
Clar, a mi em fa gràcia.
Això sí que t'hauria de preocupar.
Tot a mi el que em preocupa
és que parlis d'una amnistia fiscal
que ha fet un govern del PP
quan els governs anteriors
que eren d'esquerres
en van fer quatre a Espanya.
Les esquerres dels socialistes.
Bueno, Arga,
ja tenim una experiència
d'un govern similar
al teu partit
que seria Andalucía
que és similar
perquè ja sé
que no és el mateix partit
però almenys és similar
al partit que hi ha allí.
Ja tenim l'experiència
que hi ha un senyor
amb barba
i un mocador palestino
que se dedica a atracar
supermercados del Mercadona.
Por cierto, empresa
que tiene 70.000 empleados
és una gran empresa.
Clar, llavors,
aquí parlem de demagogia.
Escolta, el senyor Olan
amb tot el carinyo del món
volia fer unes polítiques
perquè deia que ell era l'esquerra
i no, no,
és que clar,
és que aquí pinta, Arga,
que mani qui mani
hi ha una situació molt difícil.
Arga, molt difícil.
Arga.
I mani qui mani
del color que sigui
es troba en una situació molt difícil
i no hi ha cap dirigent
sigui del Partit Socialista
sigui de Convergència
sigui del PP
que li agradi baixar una pensió
retocar una beca
o retocar alguna cosa.
no hi ha cap altra solució
perquè si no això
vindrien com a Grècia...
Sembla que els dirigents del PP
viuen molt bé.
No,
i els teus no viuen bé.
El senyor Saura
i la Imma Mayor
no viuen bé.
No ho hagis de marxar.
Maribel,
no ho hagis de marxar.
No ho hagis de marxar.
No ho hagis de marxar.
Jo s'estou,
Maribel,
la societat està composada més
per institucions
i per persones.
També hi ha un teixit empresarial
i aquí el que està...
O sigui,
el que està vent-hi
és una fallada general
perquè estem sobrevinguts
pel que està passant
perquè ningú s'ho esperava
i ningú havia preparat
el que podia passar
i per tant
tot això ve d'enrere
perquè les institucions
certament
podrien no renunciar
a alguns ingressos
però ui
que també hi ha uns compromisos
adquirits anteriors
que s'han de pagar
i per tant...
No,
doncs clar,
doncs que si heu fet les coses millor.
Som prioritats.
És que clar...
Maribel,
ja està bé d'aquest discurs
i que ja no cola.
Arriba a un punt
que això ja no cola.
Jo no sé,
és com teniu vergonya
de dir que la culpa
de la crisi econòmica
és de la gestió de la vida
en aquestes alçades
és que fa riure
per a favor.
És que tens una crisi europea
i segons tu
no és culpa
de les polítiques neoliberals
sinó de les polítiques neoliberals
sinó de les polítiques neoliberals.
Ara sentim jo a fer-ho,
Maribel Rubio,
Joan Seneu,
i els gràcies.
Adéu.
Gràcies, Maria.