Comencem doncs la tertúlia, avui dimecres,
Tertúlia Política,
amb representants dels diferents grups municipals,
d'una banda, podrem saludar de seguida
la portadora del grup municipal,
o la saludem ja, d'Incetiva Parc de Unió-Barsca,
Reunió Alternativa, que és Arga Santís.
Arga, molt bon dia.
Hola, bon dia.
En nom del grup municipal del Partit Vagulant
s'acompanya Jou Acero, Jou, molt bon dia.
Molt bon dia.
En nom del grup de Convergència i Unió,
Robert Vendrell, o Robert, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I el tient d'alcalde, Javier Villamallor,
en nom de l'equip de govern del PSC.
Javier, molt bon dia.
Molt bon dia.
Bé, avui tenim una notícia que hem conegut
i que després de molts anys,
ja finalment podem ja anunciar
que es descatalogarà la Sabinosa,
l'antic preventori de la Sabinosa,
i això ja et deixarà de ser
bé cultural d'interès local.
Avui, com dèiem, ho hem sabut.
I per tant, això és un acord
que té un següent pas,
que és signar un protocol per desprotegir la finca
entre la Diputació i l'Ajuntament.
I a partir d'aquí,
que passi també per plenari,
que s'envia a la Generalitat
i que es pugui fer el que calgui fer
en aquesta finca i en aquests solars,
en aquest solari i en aquests edificis,
que de fet ja hem escoltat diferents veus,
com per exemple dels arquitectes tarragonins
que diuen que, bé,
que han estat arruïnors.
Comencem una primera ronda
i comencem per l'Arga.
Arga, Santís.
Home, la primera valoració
és que el fet que a Tarragona
sembla que la figura d'estar catalogat,
d'estar protegit,
no ha estat pels edificis
que tenen aquesta figura una protecció,
sinó més aviat tot el contrari,
perquè d'edificis catalogats,
classificats amb un cert grau d'interès cultural,
que estan en una situació arruïnosa,
en tenim uns quants.
Tenim la Sabinosa,
però hem tingut també la casa Fuixà,
que va caure, es va esfondrar,
i Déu-n'hi-do,
podríem continuar amb una llista molt àmplia.
El fet que estigui descatalogat,
bueno, en principi,
s'han de mirar quines són les raons
que feien que estaven catalogats
i per quines raons s'ha descatalogat,
perquè el que no pot ser tampoc
és que quan un edifici
que tenia uns motius
pels quals estava catalogat
estigui en ruïnes,
automàticament es descatalogui
per treure el problema.
Hauria de ser una cosa, diguéssim,
que estigués com raonada
i que tothom pogués entendre
i pogués compartir.
Queda per saber
quina serà la destinació final
d'aquella finca
i què es farà amb aquell edifici.
El que s'està sentint
a nosaltres no ens agrada.
Tots aquests projectes
basats en privatitzar
o en passar
a una gestió privada
a espais que són públics,
que han estat públics
durant molts anys
i que han estat tancats,
han estat ruïnors,
doncs no em sembla
que sigui la manera
de portar les coses.
Joe?
Bé, la valoració és positiva.
L'arga té la virtut
de qualsevol notícia positiva
donar el toc negatiu sempre,
però bueno,
jo pensava que tots
estaríem aquí contents,
que era una gran notícia
per la ciutat,
però bueno,
en fi,
és la manera de dir que alguna.
Mireu, jo crec que
i com estem al Nadal
i estem al final d'any,
ens hauríem de fer un propòsit tots
perquè tots hem patit
alguna vegada
de no fer-ho tots,
em refereixo a tots els partits,
i que nosaltres som regisors
de l'Ajuntament de Tarragona
i la gent ens ha escollit
per lluitar pel nostre municipi
i aquest és un tema municipal
i que tots els temes municipals
superéssim les discrepàncies polítiques
i n'éssim tots a una.
Jo crec que és una gran notícia.
Que privatitzar tot
o públic,
escolta,
de com està ara,
que està en estat total
d'abandonament,
a que se li doni
la privatització a algú,
més m'estimo que estigui privatitzat,
que no que estigui tancat
com està ara.
Si la solució
té que ser aquesta,
home,
a tothom ens agradaria
que fos un espai obert
per la ciutat,
però on estan els carers
per fer això?
Tothom sabeu
la situació que estem,
vull dir,
fer brindis al sol
és molt fàcil.
Jo per acabar
només volia explicar
una anècdota,
que el Javier també
l'ha de viure en primera persona,
per explicar el que he dit
que tots hem d'anar a una a la ciutat.
Fa pocs dies
ens va visitar
el president
del Comitè Internacional
de Jocs del Mediterrani,
que per ser
ha sigut la primera vegada
en la història
que a Tarragona
hem tingut una reunió
d'un Comitè Internacional
i ha passat una mica
de puntetes,
però és la primera vegada
en la història
i aquest senyor va dir
a les valoracions finals
i m'ha parecido
parlar
con tres persones
i sé que són
de diferents partidos,
però jo estos dies
m'he encontrado
muy a gusto
porque los tres
han luchado
por su ciudad
y en ningún momento
he querido saber
ni de qué siglas eran.
Doncs aquest exemple
és el que hauríem
de ficar
de cara al 2014
i els temes
puntals per a la ciutat,
deixar-nos de siglas
i anar tots a per una.
Com aquest, evidentment.
Robert.
Bé, doncs jo
comparteixo bastant
o molt o del tot
pràcticament
el que ha expressat
la larga.
Potser iniciaria
dient que jo penso
que sí,
que és una notícia
molt important
amb totes les reserves,
evidentment,
però és una notícia
molt important
perquè el fet
de descatalogar
aquest espai
obre la possibilitat,
ens dona peu
a poder-hi fer
alguna cosa
i treure-ho
de l'estat
d'abandonament
total i absolut
en el que està.
És veritat,
però,
el que deia l'Arga,
és veritat
que cal fer
un seguiment
molt acurat
i molt rigorós
de tots aquells edificis,
de tots aquells
béns culturals
que tenen
aquest tipus
de declaració
perquè dona la sensació
que l'administració
a vegades acaba
la seva responsabilitat
només declarant
com haver d'interès
un conjunt
arquitectònic
o un edifici
i aquí se'ns acaba
una mica
la responsabilitat.
És evident
que la responsabilitat
és del propietari
però no n'hi ha prou
com que l'administració
només ho catalogui
si després no sap
fer un seguiment
i no sap establir
els mecanismes necessaris
per poder preservar
i conservar
aquest patrimoni
que si en el seu moment
es va catalogar
és perquè
alguna comissió tècnica
deuria considerar
que era interessant
que ho estigués.
Suposo que evidentment
en l'estat actual
no hi cal dir gran cosa
però en tot cas
ens hauríem de preguntar
com és que hem arribat
fins aquí.
Javier.
Bé, només afegir
que els arguments
per la catalogació
que abans preguntava
a l'Arga
quins van ser els motius
per catalogar
aquell complex
d'edificis
doncs
els arquitectes
els especialistes
destacaven
que era un complex
arquitectònic
d'estil racionalista
que tenia
doncs
un bon encaix
amb l'entorn natural
que
diguem-ne
permetia
doncs
d'una manera
no invasiva
gaudir
d'una zona verda
per tant
bueno
hi havia diversos arguments
per els quals
s'havia catalogat
com a
bé d'interès local.
També dir
que
estic totalment d'acord
amb algunes coses
que comentava
el Josep Acero
hem tingut
exemples
de confrontació política
amb temes capdals
doncs
que no han ajudat
per resoldre
temes històrics
i aquest és un
aquest és un
la Diputació
i l'Ajuntament
jo crec que ara
van per la bona línia
la descatalogació
és l'inici
no és el punt d'arribada
és l'inici
sense aquesta descatalogació
no hi ha fase 2
no hi ha projecte
no hi ha possibilitat
de fer res allà
per tant
és un bon inici
respecte a la utilització
posterior
jo crec que
en una primera fase
tothom està d'acord
que ha de ser un espai
per tota la ciutadania
i per tant
estarà obert
serà accessible
serà segur
i recuperarem
una zona
natural
pel gaudi
de tots els terraunits
això ja em sembla
molt positiu
sobretot tenint en compte
que hi ha una tanca
o un mur
que ens priva
d'aquest espai
des de l'any 1972
per tant
per tant
la ciutat guanya
un espai natural
pel gaudi
de tothom
segon
jo crec que hem d'utilitzar
també aquest espai
de forma compatible
entre l'ús públic
i la zona d'esbarjo
ciutadana
i si hi ha possibilitats
de portar
un complex hoteler
o un complex turístic
doncs jo crec que és positiu
perquè genera llocs de feina
perquè és un equipament
que la ciutat necessita
i així complementa
la seva oferta hotelera
també perquè tindrem
fèiem menció abans
al jou
un equipament
i un esdeveniment
com els Jocs del Mediterrani
que ens donarà projecció
i per tant
jo crec que hem de buscar
una solució
tots plegats
i deixar-nos de confrontacions
hem de recordar
que són uns edificis
ho dic
perquè els sullens
a vegades
a partir d'informació
que es van projectar
als anys 30
als anys 30
l'arquitecte francesa
Montrabà
que precisament
existia a unes jornades
que feia el col·legi
d'arquitectes
a Tarragona
aquest mateix any
i ells
els arquitectes
plantejaven
la possibilitat
d'això que deia
ara el Javier
d'obrir
l'espai al públic
amb seguretat naturalment
però fent
retirant la tanca
i deien un pressupost
relativament assequible
es parla
d'adequar
el que és
el vial interior
es parlava també
de treure
les tanques
de fer una mena
de passeig de ronda
segur i accessible
jo crec que
això ja és molt positiu
i van sobrevivir
per cert
a un enderroc
l'any 77
també
als edificis
Arga
una sèrie de puntualitzacions
jo no sé què passa
que cada vegada
que discrepo
sembla que estigui
en contra de tothom
i vagi contra la ciutat
no
jo estic explicant
una opinió
que em sembla
que intento fer
d'una manera fonamental
jo no he discrepat
eh
no no
aquesta vegada
els clients no ho veuen
però ha semblat
que em miraves a mi
aquesta vegada
no no ha sigut
a veure
anem
anem per passos
aquella finca
aquell edifici
estava catalogat
per una sèrie de motius
per una sèrie de motius
que sí
efectivament
són els que diu
el Javier
has de saber
per quins motius
es descataloguen
perquè el fet
que estiguin ruïnes
no és un motiu
de descatalogació
al contrari
el que et vol dir
el que vol dir
és que qui tenia
el compromís
de vetllar
per aquell edifici
no ha exercit
la seva responsabilitat
i en aquest cas
és especialment greu
perquè aquesta responsabilitat
era d'una administració
pública
de la Diputació
i això em sembla greu
aquell edifici
aquell espai
ha estat tancat
durant 40 anys
durant 40 anys
ha estat tancat
41 no?
no vindrà d'un any
que finalment
s'arribi a un punt
en què allò
amenaci ruïna
o estigui en unes condicions
tan terribles
que l'única solució
que tinguis
sigui descatalogar-ho
i deixar-ho
per la iniciativa privada
a mi em sembla
que ens ha de fer reflexionar
sobre com gestionem
els edificis
d'aquesta ciutat
i especialment
els edificis
que tenen
algun tipus
d'interès cultural
això d'entrada
després
jo vaig presentar
jo recordo que el nostre grup
va presentar
al plenari
de l'Ajuntament de Tarragona
una moció
molt senzilla
que l'única cosa
que es demanava
era que es garantís
la seguretat
de l'edifici
d'alguna manera
econòmica
perquè la gent
pogués
simplement
entrar a l'espai
per facilitar
l'accés a l'espai
a tot el que envolta
aquell espai
que és una zona verda
que està en un entorn
més privilegiat
de Tarragona
ens vam votar en contra
i en aquell moment
ja es parlava
del tema
de l'hotel de luxe
d'exemples
d'edificis
d'interès històric
d'interès patrimonial
que tenen
com a destinació
un hotel de luxe
a Tarragona
i que serà
el remei
perquè allò es conservi
en tenim uns quants
tenim l'hotel de luxe
que havien de fer
davant de la catedral
i ja veiem com està
al tanto
al tanto
amb aquestes solucions
que tenim
per temes que arrosseguem
des de fa molt de temps
que al final
no són solucions
acaben sent problemes
Jo
Bé, jo coincideixo
amb el Javier
en què és el punt de partida
vull dir
ara el tot
que diguem ara
seria fer cartes als reis
i jo sobre allò de l'arga
li faré el símil
de l'entrenador bengal
és que a vegades
és que al futbol
ja saps que no
però bueno
ho entendràs
quan et faci el símil
quan li va dir
en aquell periodista
a vostè
sempre negativo
nunca positivo
és que clar
avui estem parlant
que això es escatolgarà
que tots anirem a una
després ja ens discutirem
per els usos de cada un
jo t'ho torno a dir
si ha d'estar com està ara
o ha d'estar privatitzat
i ha de vindre un hotel
de cinc estrelles
que donarà treball a la gent
jo endavant a l'hotel
endavant
no me n'amago
llavors jo
la manera de
la manera d'aconseguir
que tot estigui privatitzat
és simplement
no exercir la teva responsabilitat
de mantenir-lo
perquè no tinguis
més remei
llavors
que recórrer a la iniciativa
privada
doncs
qualia manera
de gestionar les coses
i escales
no no
però és que allò
durant 40 anys
allò no és una cosa
que hagi passat ara
deixa que va
el jove a fer
i després ja farem
un segon d'ordi
d'intervenció
no no
que parli els companys
perquè ja ho he dit tot
Robert
doncs
alguna reflexió
més al voltant
no
és el mateix
que ja he dit abans
el que per mi
és molt greu
és que s'hagi arribat
a la situació
en què s'ha arribat
jo em plantejo
si
l'administració
seria tan laxa
o és tan laxa
davant d'un abandonament
d'un bé
amb aquest tipus
de declaració
o de protecció
que sigui
d'un particular
ja està
vull dir
i tant que ho és
mira la casa Fuixà
però la casa Fuixà
s'han obert expedients
i jo no sé
com acabarà el tema
jo ja ho he dit
es farà un hotel de luxe
ho he dit
en la primera intervenció
jo penso que
el que s'ha de vetllar molt
és perquè
quan un edifici
un conjunt
es declari
bé d'interès cultural
tingui aquest nivell
de protecció
no n'hi ha prou
només
en fer aquesta declaració
l'administració
ha de posar
els elements necessaris
per poder-ne fer un seguiment
i per poder fer
que realment
la propietat
d'aquest edifici
preservi
la seva integritat
perquè tal com està ara
és evidentment
que no és res allò
és un cau de runa
i prou
Javier
la línia que defensem
a nosaltres
és que
protegir
a vegades
no és suficient
com deia el Robert
protegir
és la part
administrativa
si vols
la part burocràtica
li posem
una
protecció
a un determinat
immobile
per tal
que allò
es preservi
però i si no es preserva?
i si no es preserva?
i si
està com està
actualment?
què fem ara?
jo crec que el que no podem
privar els tarragonins
és que puguin anar
a passejar
a primera línia
un entorn idíl·lic
perquè ja s'han privat
durant 41 anys
i el primer que cal fer
és descatalogar
i obrir-ho
de manera segura
òbviament
i accessible
a
tots els ciutadans
després
jo crec que
Ajuntament
i Diputació
però sobretot
sobre el que deia
també l'Arga
és la Diputació
de Tarragona
la propietària
per tant
tampoc fem aquí
un ventilador
que sembla que tothom
ha mirat cap a un altre lloc
no, no, no
allò té un propietari
és la Diputació de Tarragona
la Diputació de Tarragona
tenia una responsabilitat
que era
si està protegit
i és d'interès
cultural local
havia d'estar protegit
i en bones condicions
no ho està
ara
no mirem cap enrere
però tampoc amaguem
o no deixem de puntualitzar
de qui és la responsabilitat
jo estic en la línia
que allò s'obri al públic
i també
que sigui una oportunitat
de generació
de llocs de treball
l'administració
malauradament
no crec que entre
les seves prioritats
estigui
invertir diners
allà
perquè no es té
i si els té
crec que
almenys nosaltres
el Partit Socialista
té altres prioritats
deixem que operi
el sector privat
nosaltres no estem
perquè operi
el sector privat
podem discrepar
en el paper
del sector privat
en l'atenció
i provisió
de serveis públics
però no
en que la nostra ciutat
capti inversió
privada
sigui hotelera
turística
industrial
o de la que sigui
és el nostre deure
com a regidors
que hi hagi inversió
a la nostra ciutat
perquè és una ciutat
atractiva econòmicament
i amb molta capacitat
d'empenta
per tant
escolta
si venen inversors privats
per fer un complex hoteler
jo crec que serà
una magnífica idea
sempre i quan
també pugui
gaudir
el conjunt dels tarragonins
més clar
no sé com dir-ho
Robert
una puntualització
molt breu
això que diem
de treure la tanca
que la ciutadania
se'n pugui fer ús
i tal
avui per avui
de manera immediata
això no és possible
perquè hi ha un risc
importantíssim
si això es fes
per tant
hi ha d'haver una consolidació
o una regla
alguna altra obra
s'ha de fer
no es tracta només
de tombar la tanca
sinó de fer
alguna altra intervenció
perquè realment
allò sigui un espai segur
deixem el tema
de la Sabinosa
si vols el deixem
perquè si no
només parlarem d'això
però tinc moltes coses
més a dir
sobre el tema
no, és que el tema
dels hotels de luxe
com a solució
per a tots els edificis
que tenim aquí
que no s'han conservat
adequadament
és que no funciona
i si no mireu
que l'Ardia
simplement és això
és que és així
mireu com està
allò havia de ser
la solució
que bé
que allò estarà
estarà conservat
estarà protegit
mireu com està ara
i no sabem
quin futur tindrà
al tanto
amb aquestes solucions màgiques
canviem de direcció
mirem cap a la Maroteca
que finalment
no tancarà
aquest proper dia 20
tal com s'havia anunciat
s'ha fet marxa enrere
ahir escoltàvem
per exemple
diferents reaccions
entre elles
l'alcalde
Josepels Ballesteros
que deia
que s'hagués pogut evitar
el patiment
de la ciutat
i també
de les 4 treballadores
de la Maroteca
i estan d'acord?
Jo crec que sí
jo crec que allò
ho vam dir
des del primer moment
aquella decisió
va ser una decisió
feta a més
amb molt
amb una mena
de traidoria
per l'edat
en què es va comunicar
i el període
en què estava previst
el tancament
presa fora
de la ciutat
i que
bé
hi havia una desconsideració
total
sobre
sobre el que significava
allò i d'on venia
perquè allò recordem
que ve de l'obra social
de Caixa Tarragona
s'acarreguen les caixes
s'acarreguen l'obra social
i un senyor
es ve lluny d'aquí
prenen una decisió
mira
i s'ha acabat
ho tanquem
i s'ha acabat
no
afortunadament
en aquest cas
sí que ha funcionat
la unió
de tota la ciutadania
de les institucions
de totes les forces polítiques
i s'ha aconseguit
fer matxar enrere
aquesta decisió
Jou
sí bueno
el que he dit abans
de la Carta als Reis
que l'any 2014
deixem les diferències
a banda i anem tots a una
aquí ha sigut un clar exemple
vull dir
hi ha hagut una unanimitat total
dels partits
que estem representants
a l'Ajuntament
i inclús dels partits
que no estan representants
a l'Ajuntament
que també han fet pinya
jo com
amb aquest tema
crec que tots estarem d'acord
i està tot dit
jo sí que volia fer esment
una cosa que he llegit avui
i que també s'hauríem de reflexionar
que és la retirada
del famós cartell
de Caixa Tarragona
que van retirar
que jo ni ho sabia
i jo crec que aquí sí que
podíem haver estat més emetents tots
tots eh
perquè la Caixa Tarragona
que ja deixarà d'existir
ha sigut una entitat
prou important
per la província
per les famílies de Tarragona
perquè ha passat
moltíssima gent de la ciutat
tothom té amics
o familiars
que han treballat allí
i jo ja penso ara
que alguna cosa
hauríem de fer
per mantenir el nom
de la Caixa Tarragona
o l'entitat que va ser
encara que no sigui
una entitat d'estalvis
però tindre un record
perquè és una cosa
molt important a Tarragona
i a partir d'ara
doncs
Tarragona
Caixa Tarragona
ja veurem com acabarà
que això ja donaria
per dos tertúlies
en fi
fa referència a l'edifici
d'aquí al costat
de l'Empire del Tarragona
que hi ha allà el cartell
i era una cosa
de Tarragona simbòlica
Robert
jo com que ja ens vam posar
d'acord
la primera tertúlia
que ens va decidir
que estava
amb el tema aquest
i va sortir
que l'era més
estava amb el Javier
i avui ens posem
tots d'acord
jo
res a dir
vaig anar a la prèvia
si se'm permet
jo penso que
el que ha passat
amb la Maroteca
demostra
demostra
amb tota rotunditat
la importància
de descentralitzar
les administracions
i les preses
de decisions
contràriament a allò
que ara
des del Govern
de l'Estat
es vol fer
i per què?
doncs perquè
el problema
de la Maroteca
ha passat
precisament
perquè la decisió
s'ha pres
lluny del territori
i sense conèixer
la realitat
del territori
i per tant
des de fora
allò era un bolet
que no sabien
què coi se hi feia
on hi havia
tres o quatre sous
assignats
i algun
ha fet els números
i carai
quatre a fora
recupero un local
que el vendré
fa bescomptades
aire tanco la Maroteca
perquè en el fons
no estic convençut
no sabien
el que estaven tancant
ni la importància
que això tenia
pel territori
per tant penso
que això demostra
que el principi
de subsidiaritat
més que mai
és important
i s'ha de recuperar
allò que es pot decidir
des de Tarragona
no cal que es decideixi
des d'un altre lloc
l'administració
ha d'estar
tan a prop
com sigui possible
de la ciutadania
per fer que
aquelles decisions
contemplin
les realitats
del territori
dos coses molt ràpides
una
la meva alegria
és important
primer perquè
mantenim la Maroteca
i segon perquè
mantenim quatre llocs de feina
i una de les afectades
doncs tinc una relació personal
molt estreta
i per tant
ser el patiment
que en aquests
10-12 darrers dies
ha viscut ella
i la seva família
per tant
és una bona notícia
totalment
totalment en línia
amb el que deia el Robert
i jo crec que
ho ha explicat
perfectament
és a dir
quan oblidem
per què fem les coses
per què es van generar
en el seu moment
les coses
quan acaben
perdent valor
valor cultural
valor social
és molt fàcil
prendre decisions
en base a un full
de càlcul
on només veus
el que em deuen
i el que dec
i llavors
també és més fàcil
si aquesta decisió
la penses 100 quilòmetres
si no coneixes
les persones
els treballadors afectats
si no coneixes
els investigadors
i professors
de la Universitat Rovira Vigili
que han donat
els seus fons
etc.
això és molt fàcil
fer-ho a 100 quilòmetres
perquè no li poses cara
a cap de les
implicacions
de la teva decisió
les caixes d'estalvi
van sorgir
per recolzar el territori
i tenir una palanca
financera
per recolzar projectes
que desenvolupessin
econòmicament
el territori
això
per un mal ús
d'aquest instrument
que era perfecte
per un mal ús
d'aquest instrument
que era perfecte
ha desaparegut
tenien també
una raó de ser
no només
recolzar el territori
sinó també
desenvolupar
amb els seus dividendos
amb els seus beneficis
una obra social
per tant
suplien a l'administració
en molts àmbits
en l'àmbit
de l'educació
de la discapacitat
de l'atenció
a col·lectius
vulnerables
a la cultura
i resulta
que quan es desfà
aquest instrument
que era idoni
i que tenia
una llarga història
ens queda pendent
l'obra social
ens queden
aquests serrells
que algun
diguem-ne
gestor
en aquest cas
barceloní
doncs
ha volgut
eliminar
clar
és curiós
perquè no s'elimina tot
no s'elimina tot
i el que va dir ahir
l'alcalde
jo crec que amb molt d'encert
és que
potser hauria d'analitzar
aquest gestor
que té un full de càlcul
que el forat negre
de la fundació
no és la Maroteca
és Montsant Benet
a Manresa
un projecte
fet
en línia
amb el que eren
els projectes
de la bombolla immobiliària
en el sentit
d'una enorme inversió
que celebrem nosaltres
pels habitants
de Manresa
que segurament
era un equipament
magnífic
i que està ple d'oportunitats
però el forat econòmic
de la fundació
és aquest equipament
no ho representava
la Maroteca
que era un 1%
del pressupost
d'aquesta fundació
per tant
voler resoldre
la situació financera
de la fundació
atacant el 1%
jo crec que és poc intel·ligent
i després
un altre tema
en relació
amb el que deia
de les administracions locals
té raó Robert
que aquests dies
estem tots
molt sensibilitzats
amb el paper
dels ajuntaments
perquè hi ha una llei
i ho sento
ja contestaré
quan acabis
hi ha una llei
que és demolidora
pel paper dels governs locals
i és una llei
que es diu
projecte de llei
de racionalització
i sostenibilitat
de l'administració local
el que es diu
comercial
i hi ha un document
que és el segon pas
de cara
a les autonomies
també
pel que sembla
per tant
aquest no el conec
jo conec
les implicacions
pels ajuntaments
clar
si el que estem
és debilitant
afablint
els governs locals
d'elecció directa
que els ciutadans
saben on estem
que ens pregunten
i ens traslladen
els seus problemes
diàriament
i estem donant-li força
a administracions
de segon nivell
que el ciutadà
no sap on estan
no li estem fent
cap favor a la democràcia
i en segon lloc
els ajuntaments
no són un exemple
d'ineficàcia
tot el contrari
són un exemple
d'eficàcia
i d'atenció
als problemes de la gent
per tant
que ningú ens vulgui
fer creure
que el problema
de les administracions
i del dèficit públic
es resoldrà
atacant
la part més feble
i la part més petita
de la distribució
dels recursos
en aquest país
ni el problema
són els ajuntaments
tot el contrari
serien la solució
ni el problema
està en reduint
les seves capacitats
d'autogovern
i la seva autonomia local
Arga
si vol
jo vol dir una
d'aprenent notes
segurament
es replicarà
una apreciació
estic d'acord
amb el que s'ha dit
sobre el projecte
de llei de reforma
de l'administració local
però és que la Fundació
Catalunya La Pedrera
no és una administració
és una fundació
és un altre tema
és una fundació
és una fundació
que és hereva
de les obres
no
que sembla
que estigui barrejat
i són coses diferents
és una fundació
que integra
les obres socials
que tenien
les caixes
les caixes
se les han carregat
les caixes
tenien un component
territorial
i les decisions
que es prenien
des de les caixes
i les obres socials
de les caixes
tenien en compte
del territori
i a més
les inversions
que es feien
o els equipaments
que es feien
es feien
a partir dels estalvis
que es generaven
en el mateix territori
per tant
l'hemeroteca
de Caixa Tarragona
és nostra
és dels tarragonins
perquè s'ha fet
amb els estalvis
dels tarragonins
i ja està
amb el procés
de desaparició
de les caixes
i de transformació
de les obres socials
amb unes fundacions
estranyes
que estan lluny
i que no se sap molt bé
com prenen
les seves decisions
això s'ha oblidat
i estan prenent decisions
per uns motius
que no poden explicar després
o que són difícilment
confessables
quan saps la història
de les coses
que porten al darrere
aquella fundació
integra obres socials
de diferents caixes
i bueno
sembla que l'obra social
de Caixa Manresa
que evidentment
és una
que bueno
que sí que tenia
el Montsenvenet
i altres coses
així diguéssim
d'un contingut
com molt
molt aparatós
sembla que pesa més
que coses
de tipus més cultural
més sostenibles
més allargades
en el temps
com era
l'Hemeroteca
de Caixa Tarragona
i aquí també es produeix
una altra cosa
que és especialment
perversa en aquest temps
que entre els motius
que en el seu moment
la Fundació Catalunya
La Pedrera
va al·legar
per tancar l'hemeroteca
és que havien decidit
apostar per caràcters
per tipus de
per unes activitats
més socials
aquesta confrontació
que a vegades
es vol fer
entre el que és social
i el que és cultural
és un parany
és un parany
perquè a més
és mentida
és mentida
i t'acabes carregant
tot el que són
els equipaments
culturals
aquí tenim un problema
molt gran
però és que a més
també tenim una altra cosa
que com funcionen
aquestes fundacions
perquè dins de la Fundació
Catalunya La Pedrera
sí que hi ha patrons
que són d'aquí del territori
i està la Diputació de Tarragona
està el Poblet
i això va passar
això va passar
aquí tenim un problema
de com se controla això
i per molt que ara
ens sembli
que això està superat
al tanto
hem d'estar atents
perquè aquí tenim coses
que ens venen
de l'obra social
de Caixa Tarragona
i haurem d'estar atents
en com es va concretar això
de tota manera
tots hem celebrat
la unitat de tots
respecte d'aquest problema
però tinguem en compte
una cosa
en aquest cas
era bastant fàcil
perquè hi havia
el component territorial
que fa que la gent
s'ajunti
és cert
malauradament
sembla que la gent
només és capaç
d'ajuntar-se
per temes
que tenen
un component territorial
important
i perquè teníem localitzat
el dolent de la pel·lícula
que fa temps
que sabem
que són les caixes
sigui breu
que estem
arribant per a la reta final
i segur que hi ha alguna
rèplica jou
bueno mira
jo és que
aquí hi ha hagut gent
que aprovechant
aquell pisor
que passava
per l'Aquadolid
rasca
no
aviam
mireu
govern centralista
ostres
govern més centralista
que el de Convergència
i Unió en Catalunya
no n'hi ha cap
en tot Espanya
cap
perquè se n'obliden
sempre de Tarragona
per oblidar-se
no hi ha
ni cap conseller
de Tarragona
de la Generalitat
imagineu-vos
el que s'oblida
no és veritat
no hi ha cap conseller
de Generalitat
el govern dels millors
no té ningú de Tarragona
sobre el tema
també del Javier
ostres
sempre s'ha dit
als analistes polítics
que els governs
més centralistes
i hasta em sembla
que era la paraula
Jacobinos
eren quan manava
el PSOE
molt més que el PP
tema de reforma
d'administracions locals
i vaig a contrarriotge
perquè tots hauran d'intervenir
escolta
alguna cosa s'haurà de fer
només hem de mirar
ajuntaments
de ben a prop d'aquí
inclús el de Tarragona
que han tingut que ser
entre cometes
rescatats
i ajuntaments d'aquí
que estan pràcticament
en fallida
que hem de continuar
com el model
que hi havia fins ara
doncs jo trobo
que el govern central
es fiqui a sobre
i tuteli
aquests ajuntaments
i aquestes errades
que tots els partits
tots
no hi ha cap partit
que salvi
hem comès
amb administracions locals
gestionant
no dic prevaricant
perquè no es feia
amb voluntat però gestionant
pensant que sempre aniria tot bé
no es pot tornar a repetir
i s'ha de posar el fil a l'agulla
i el govern central
com amb altres mesures
el govern del partit popular
està posant el fil a l'agulla
amb això
perquè no torni a passar mai més
perquè no tornem a trobar-nos
ajuntaments en fallida
repeteixo
de tots els partits
i del meu també
assumeixo la meva culpa
i jo crec que és una bona solució
després discreparem
que haurem d'anar discutint
no?
corre que no tenim temps de contestar
no tenim temps de contestar
heu acabat el temps vosaltres
i heu fotut castanya
i ho heu de respondre
vull dir jo crec que
al final si era una bona llei
ja es demostrarà
per començar no es podrà aplicar
Montse Manet va costar
70 milions d'euros
per si ho vols saber-ho
jo només he dit
que quan allunyes
les decisions del territori
passen aquest tipus de coses
i avui no tocava parlar de dèficit
però l'administració
més endeutada
d'aquest país
és l'administració central
i ells no fan res
per resoldre aquest problema
i l'ajuntament més endeutat
és el de Madrid
és a dir
jo l'argument
independentment
de qui és l'ajuntament
més endeutat
i qui l'ha governat
durant els darrers 20 anys
que és Madrid
com deia l'Arga
independentment d'això
la part
dels recursos públics
que gestionen els ajuntaments
és la més petita
en diferència
si ho comparem
amb els recursos
que estan gestionant
comunitats autònomes
estat i diputacions
és la part més petita
segona qüestió
que per mi és l'argument
més important
10 segons
és la democràcia directa
ens escullen
com a regidors i regidores
directament els ciutadans
de la nostra ciutat
per tant
tenim una relació
i una vinculació
directa
saben on estem
i saben que poden esperar
del seu ajuntament
Santís Evo Aceró
Robert Vendrell
Javier Vellamallor
gràcies
i bon Nadal
si no es veiem
bon Nadal a tothom
i bon Nadal
i bones festes
i bon Nadal a tothom
i bon Nadal a tothom