A Tarragona Ràdio, fem la volta al món.
I avui marxem cap a una federació d'estats i país més gran d'Amèrica del Sud.
Amb 8 milions i mig de quilòmetres quadrats,
una població de més de 200 milions d'habitants i fronteres
amb la Goiana francesa, amb Surinam, amb la Goiana i amb Venezuela al nord,
amb Colòmbia, el Perú i Bolívia a l'oest,
amb el Paraguai, l'Argentina i l'Uruguai al sud
i limita també a l'est amb l'oceà Atlàntic.
La meitat nord del país està ocupada per la conca de l'Amazones.
Efectivament, parlem del Brasil.
I avui dimarts farem la Volta al Món amb la Júlia Garro
i marxarem cap al Brasil.
Júlia, molt bon dia, benvinguda.
Bon dia, Miquel.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos a la Volta al Món.
Un viatge a Brasil, data de quan, més o menys?
Quan el vas fer?
Era al voltant del 2009-2010.
És a dir, ja fa alguns anys que vas jugar de terme aquest viatge.
Sí.
Ens agrada a la Volta al Món parlar de sensacions, de sentiments...
Una mica, què és el que recordes de l'aterratge a Brasil?
La primera sensació que vas tenir?
Doncs mira, quan tu arribes a Brasil,
veus que és un país molt desenvolupat.
Jo vaig visitar el que és el nord i l'est de Brasil.
És un país, com bé tu ho saps, molt extens.
Llavors, si tens temps, pots anar gairebé completant
com si haguéssim tota la seva geografia,
però nosaltres ens vam limitar al que és el nord i l'est.
I allà, dir també que la població és molt indígena,
a diferència de la gent del sud de Brasil,
on el percentatge d'europeus,
o descendants d'europeus, és més alt.
Clar, m'imagino que fer-te tot el Brasil d'una tacada
és gairebé impossible, perquè és un dels països,
si no recordo malament, més extensos de Sud-amèrica,
és a dir, és un país realment gran.
Sí, sí, sí, per això necessites 4 mesos, 5 mesos,
si tu ho pots permetre, perfecte.
Si no, vas amb nosaltres.
Quants dies vau estar vosaltres allà?
Doncs 18-20 dies.
Molt bé, és a dir que...
Home, temps en vau tenir,
però, vaja, de voltar tot el Brasil...
No, no, no, impensable, impensable.
On us vau centrar?
Delimitem una mica la zona, que ho estaves comentant ara.
Sí, nosaltres vam volar des de Barcelona
fins a Salvador de Bahia
i vam fer el que és el nord i l'est de Brasil.
Nord i est de Brasil.
Salvador de Bahia és la primera ciutat que trepitgeu,
òbviament, arribeu des de Barcelona, no?
Sí.
Què et sobta de la ciutat?
Com és Salvador de Bahia?
És una ciutat amb un nucli antic molt important,
s'anomena el Pelourinho.
El Pelourinho ve d'una descendent,
no puc dir,
però el significat és el lloc on els,
diguem, els esclaus rebien els seus càstigs.
El Pelourinho és zona declarada patrimoni universal per l'UNESCO
i perquè la gent es pugui fer una idea.
És bàsicament arquitectura colonial,
molt ben restaurada,
moltes casetes de diferents colors,
moltes esglésies i amb una catedral molt maca.
Això, diguem, és bàsicament el centre de Salvador de Bahia.
És el primer que veieu, no?
gairebé quan arribeu a Brasil.
Sí, exacte, perquè nosaltres també vam intentar
trobar un allotjament allà,
perquè l'altra part de la ciutat
és una part ja més moderna,
més europeïtzada, més rascassels,
doncs tot allò a nosaltres
no ens cridava l'atenció com per anar
i ens vam dedicar els 3-4 dies que vam estar allà
a veure el casc antic.
Com és el casc antic?
Què ens recomanes?
Quins monuments, no sé,
què hi trobem allà?
Doncs la catedral,
també trobeu moltes esglésies,
és una ciutat on hi ha moltíssima tradició,
no només religiosa,
sinó també cristiana,
vull dir, religió cristiana,
també hi ha una religió africana
que es diu el cradomble,
que és una mica...
També s'opta molt del casc antic,
que és on es concentra la majoria d'artistes,
a les plantes baixes,
als locals,
doncs pots trobar pintors,
escultors i músics,
i és una ciutat molt rica a nivell artístic.
Cultural i artístic, no?
Sí.
Una ciutat molt cosmopolita, no?
Sí, és una ciutat molt gran, eh?
Una ciutat molt rica, base.
He mirat una mica la Wikipedia,
que nunca enganya,
i té al voltant de 3-4 milions d'habitants.
Déu-n'hi-do.
Sí, que és molt gran,
el que passa que nosaltres,
doncs, òbviament,
ens vam dedicar sobretot a fer el centre.
I a nivell artístic,
també, doncs ja et dic,
hi ha museus que es poden visitar,
a part de les esglésies i la catedral,
com hem mencionat anteriorment.
De Salvador,
passeu allà,
ens comentaves, no?,
3-4 dies,
visitant el que és la ciutat.
Sí.
I després,
quin és el següent pas?
On, cap on aneu?
Nosaltres vam decidir anar a una illa,
que hi ha molt a prop de Salvador de Bahia,
que, de fet,
agafes un ferri
i en 35-40 minuts hi pots arribar.
Es diu Morro de Sao Paulo.
És bastant turística,
consta de quatre illes,
que tenen nom molt fàcil,
primera praia,
segona praia,
tercera i quarta praia.
per l'estat.
L'estat ben ordenadeta.
No t'he de perdre.
No t'he de perdre.
Jo no recomanaria anar ni a la primera ni a la segona,
jo aniria a la tercera i a la quarta,
perquè són les més solitàries.
Podem anar directament a la tercera o a la quarta,
o és condició indispensable passar per les primeres?
Sí, has de passar per les primeres.
Has de passar,
però vaja,
les pots passar de llarg,
no vull dir que això...
Sí,
perquè hi ha més gent,
es concentra més el turista,
jo recomano anar avançant,
òbviament,
i anar a visitar la tercera i la quarta.
És una illa on hi ha força pousades,
que es diuen allà,
on s'haurà molt familiars,
és molt econòmic
i és molt fàcil arribar un cop allà
i triar la que un més li agradi.
Quina vau triar vosaltres?
No me'n recordo.
O com era?
No el nom,
sinó una mica les característiques,
no sé.
Era feta de fusta,
nosaltres teníem com...
la part de baix
era com un saló menjador
i la part de dalt
era la zona de dormitori
i estava
tota
centrada en un pati,
en un pati amb molta flora,
això sí,
la vegetació
és molt predominant.
Llavors,
és una zona molt tranquil·la,
com si fos un oasi
i les casetes de fusta
que tenen una planta
o dues plantes al voltant.
Molt bé.
Quants dies hi passeu?
Pocs dies, eh?
Nosaltres vam estar
a Morro de Sao Paulo
un parell de dies.
i després vam tornar a Salvador
per continuar el nostre viatge.
Molt bé.
Gairebé ja portàveu una setmana, no?
Sí, si comptes el vol,
les hores que hi ha de diferència...
gairebé una setmana,
parlant del Brasil,
amb la Júlia Garrom,
aquest viatge que va fer el 2009.
Però on continuem, Júlia,
el plàning?
Després d'anar a Morro de Sao Paulo,
nosaltres vam fer cap
cap a Fernando de Noronha.
Fernando de Noronha
és un archipièl·lel,
que està format per 21 illes,
si no recordo malament,
on la més important
i és l'única que és habitable
és Fernando de Noronha, precisament.
És un parc natural,
és una reserva molt important
i molt protegida.
De fet,
als turistes
hi ha un límit diari
per poder accedir.
no sé quin número és exactament.
Jo recomano, com sempre,
comprar els vols amb antelació.
Un límit diari, què vols dir?
És a dir,
que hi ha algun moment
que ja no poden entrar més turistes,
fins que no surten els que hi ha dintre,
ja no pots accedir amb aquesta...
Exactament.
Perquè has d'accedir amb avió,
amb aquesta zona.
Sí, sí, sí.
Nosaltres vam anar amb avió,
crec que l'opció d'anar amb vaixell
no existeix
o no existia en aquell moment.
Nosaltres vam volar
i és el que comentaves tu.
Assumeixen un límit de turistes,
posem-ne 100,
això m'ho acabo d'inventar.
Sí, sí,
és per posar un nombre,
un exemple, eh?
Sí,
i no es pot sobrepassar aquest límit
per intentar preservar al màxim la zona
perquè és una zona molt verge.
La volen cuidar, no?
Sí, sí, sí.
I la volen mima.
Per això és on hi ha molta fauna marina,
la gent, sobretot,
va fer submarinisme.
Jo ho recomano visitar,
és molt maco
i nosaltres vam fer allà
el primer bateig,
per exemple,
si algú vol iniciar-se,
doncs és una bona.
Sí, us vau atrevir
a fer l'experiència
amb el submarinisme?
Sí, sí, sí.
I què tal?
Quines sensacions recordes?
Perquè pel que expliques
és un paisatge de postal,
no?
Sí, sí, sí.
Un paisatge...
Típic idíl·lico.
Exacte.
El típic paratge idíl·lic de l'espostat.
Sí, sí, sí.
Com és la sensació, aquest bateig?
Com va anar aquest bateig al món del submarinisme?
Bueno, el primer,
que és molt difícil
posar-se a un traguer de obrer,
costa moltíssim,
però després de les instruccions
que et donen,
pensa que no vas mai sol,
sempre t'acompanya el monitor
que va controlant l'oxigen,
el pujar, el baixar...
Jo vaig sentir una pau
molt, molt acaparadora,
absolut silenci,
només escoltes la teva respiració,
veus els paixets...
És una sensació molt gratificant,
la veritat.
Ostres, ens estàs ja gairebé
transportant cap a les aigües
de la zona.
Allà, quan ja esteu,
hi podeu fer nit o no?
Sí, sí, sí.
Es pot fer nit,
també hi ha negocis familiars
que tenen les seves habitacions,
les lloguen,
et donen l'esmorzar,
després és una zona
que està facilitada
pel turista,
òbviament,
no pensis que hi ha
molts restaurants,
dos o tres restaurants
i tres o quatre posades
on tu pots triar
a jugar a una habitació.
És una de les zones...
Aquestes que ens estàs explicant,
vau anar per les zones
més turístiques de Brasil o no?
O hi ha d'altres zones
que potser ho són més,
o més conegudes i més no?
Sí, nosaltres...
A veure...
Potser vau anar a buscar
la part no tan coneguda
o no tan anomenada, no?
Sí, però és inevitable
visitar-ho,
perquè, òbviament,
quan tu creues
l'Atlàntic
per anar allà,
no deixaràs d'anar
a capitals importants
que són turístiques
però que són indispensables
i formen part del viatge.
Però fora d'aquestes càpitals,
com poden ser
Salvador de Bahia,
que sí que és turístic,
doncs intentar, no?,
posar el contrapunt
amb llocs,
amb indrets
que se surten
una mica
del recorregut típic
com pot ser
Fernando de Noronha.
De Fernando de Noronha
on passem?
On salteu?
Nosaltres vam volar
fins a Fortaleza,
però només
per fer trànsit,
no ens vam quedar
a Fortaleza.
No?
No vau poder veure
gran cosa de Fortaleza?
No, no.
O tampoc no volíeu?
No volíem.
No la recomanes,
doncs?
No hi havia res
que ens cridés l'atenció.
Val.
Vaja.
Fortaleza...
Home,
a l'Unida,
una ciutat
amb dos milions d'habitants,
però que no és gaire,
no?
No té gaire res.
Bueno,
sí,
pots fer platja,
és molt turístic,
per això nosaltres...
Aquell turisme
més de sol i platja,
no?
Sí,
més de torremolinos
i tot això,
perquè ens entenguem.
Nosaltres volíem fugir
una mica
d'aquest concepte,
no?
Llavors,
Fortaleza només
va ser una ciutat
de trànsit
perquè vam agafar
un autobús
que durant sis hores
ens va portar
fins a
Gericoacoara,
que la gent
el coneix més
com Geri,
però si algú
que està sentint
la ràdio
vol ficar-se a internet
i veure com és,
el nom sencer
és Gericoacoara.
Gericoacoara.
Sí,
és un antic poble
de pescadors
que està situat
al mig del desert.
Hi ha un paisatge preciós
de dunes
completament blanques
amb una aigua turquesa
i és
fantàstica.
Un poblet petit
que està ficat
a dins de la sorra
mateix,
vas tot el dia
trepitjant la sorra
i és molt recomanable
també.
Quins contrastos
de paisatges,
Júlia,
els que trobeu
d'un dia per l'altre,
no?
Sí, sí.
Déu-n'hi-do,
no?
Sobten,
no?
És la part de la riquesa
de Brasile.
No, no, clar, clar, clar,
òbviament,
però vull dir que sobten
d'aquest poble pesquer
a les ciutats
que ens explicaves abans,
el contrast del paisatge.
Sí, sí, sí.
Tens raó.
I de Gericoacoara,
on aneu?
Després de Gericoacoara,
nosaltres volíem anar
cap a Sao Luís,
que és una capital
que hi ha més cap a,
diguem,
nord i esquerra,
nord-oest,
perdoneu,
llavors vam agafar,
vam llogar
un tot terreny
que ens va portar
per mig del desert
fins a arribar
a aquest punt.
Sao Luís és una capital
també antiga,
colonial,
decadent,
que s'anomena també
la Jamaica de Brasil,
perquè el moviment rigui
és un moviment molt important
i vam estar allà,
doncs, ja et dic,
un parell de dies,
aproximadament.
Clar, i allà és un ambient
també completament diferent
d'on veníeu, no?
Sí, sí, sí.
Hi ha pocs turistes,
hi ha pocs turistes,
és important sobretot
el nucli antic,
que s'assembla molt
a Salvador de Bahia.
El nord de Brasil
és una població
que està empobrida,
no és comparable
al sud
ni al centre de Brasil,
com pot ser
Sao Paulo
o altres capitals.
Són gent
que viu
amb pocs recursos
i la veritat
que nosaltres
vam conèixer
aquesta zona de Brasil,
no puc parlar-te
de l'altra,
però Sao Luís,
ja et dic,
és un centre històric
també molt important,
molt colonial,
també és patrimoni
de la humanitat,
amb un moviment
musical
i artístic
molt potent.
molt potent.
També imagino
que se n'aprenen
moltes de les coses,
moltes de coses
amb aquest tipus
de visions
i de gent,
no?,
de la pobresa
del país.
Sí,
imagino, no?
Abans ja m'havies comentat
i ara ho has tornat
a fer menció
de la importància
de la música
dintre de la cultura
del Brasil.
Són un poble
molt esportista,
primer,
i molt musical.
Si tu,
a la platja,
ningú estava,
com el concepte
que tenim nosaltres
d'anar a la platja,
que és més de relax,
la gent està tot
jugant a futbol,
jugant a vòlei,
fent capoeira
a la platja,
sí, sí.
Molt de moviment,
no?
Són,
molt,
molt,
són gent
que són molt esportistes
i quan van a la platja
la veritat és que no
paren qui és.
Estan tot el dia
fent esport
i musicalment,
l'altra pregunta
que m'estaves fent,
també és un,
està molt,
la música
està molt
a dins
de la seva
cultura.
molt arreglada,
no?
Sí,
molt arreglada.
Tant la samba,
entre d'altres,
no tan sóc la samba,
sinó també,
doncs,
et deia,
el rígi.
A Salvador de Bahia
hi ha un dia,
per exemple,
que és molt interessant,
hi ha unes escales,
doncs,
unes 200 escales
al centre de Salvador de Bahia,
al centre històric,
i allà,
crec recordar
que tots els dimarts,
doncs,
diferents grups
de música tradicional
van a tocar
de manera gratuïta,
llavors la gent
es concentra
en aquelles escales,
tots ballen,
beuen
i s'ho passen bé.
És una manera també
de fer partícips
de la gent
o fins i tot
el turista
de la mateixa música.
allà hi havia turistes
però hi havia
molta gent
autòctona,
hi havia
molta barreja.
Brasil també és
un país
amb un nombre
considerable,
de fet,
és un dels països
amb major nombre
de catòlics del món,
no sé si això es nota,
el moviment religiós,
el catolicisme.
Bé,
no sé,
no sé si
ho vau notar
o no.
Jo,
catolicisme
no és que
em sorpregués,
vaja,
sí que són
gent
molt religiosa,
però
no vaig notar
que ho fossin
més
que altres cultures
que he visitat.
el que sí que imagino
que vas notar
és el tema
de les persones
multirracials,
de la cultura multiracial,
és a dir,
moltes persones,
vaja,
molta barreja cultural,
exacte,
molta barreja ètnica,
europeus,
indígenes,
africans,
asiàtics,
imagino que això
sí que es nota,
no?
Sí,
sí,
sí.
Ja gairebé
estarem
acabant el viatge,
no?
Què ens queda
per visitar?
L'únic que em falta
de comentar
va ser que també
des de Salvador,
ai,
des de Salvador,
no,
perdona,
des de São Luís,
vam anar a un parc natural
que es diu
Gensóis Maranyenses.
Gensóis Maranyenses.
Sí,
és una extensió
molt gran
de dunes
i de desert
on la gent
ho pot visitar
de manera
per terra terrestre
o si no
també
via aèria.
Ostres,
això sí que ha de ser...
impressionant
perquè veus
que hi ha
lagunes
que són les lagunes
que et pots banyar
i caminar per allà
és una sensació
molt maca.
Jo ho recomano.
Això va ser l'últim
que vam fer
o de les poques coses
que vam fer
abans de marxar
perquè de São Luís
vam tornar a Salvador
de Bahia
allà per agafar
els vols.
Se't va fer curs,
Júlia,
o no?
Sí,
sí,
o anàveu molt predisposats
a la zona
que havíeu de veure?
A veure,
nosaltres portàvem
un itinerari
molt marcat.
Ho portàveu ja programat
des d'aquí?
Sí, sí, sí.
També perquè allà
la companyia
que és la TAM,
si no recordo malament,
té opcions
de comprar
paquets de vols.
És a dir,
tu mires
i el itinerari
que vols fer
i des de 4 viatges
fins a 7-8 viatges
pots comprar vols
i surt molt més econòmic.
Llavors nosaltres
ho portàvem
molt planificat
des d'aquí.
Ens ho vam revisar
bastant.
Ja us ho vau revisar
bastant.
Et puc preguntar
per la gastronomia?
Què destaquem?
O què destacaries?
Si és que hi ha
alguna cosa
que t'impactés?
Mira,
no puc parlar
massa de la gastronomia
perquè malauradament
no me'n recordo
en aquest sentit.
Sí que et puc dir que...
Si no te'n recordes
és que no va haver res
que et va desagradar gaire,
no?
No,
però tampoc
em va cridar gens
l'atenció.
Ni fun i fa,
ni fred ni calent,
no?
No,
és que no crec
que menjés
molt diferent d'aquí.
Sí que recordo
que,
per exemple,
els esmorzars
eren
molt a base
de fruita,
fruita tropical
i fruita
que també
podem consumir
òbviament
aquí nosaltres,
que quan estàs
a la platja,
perquè el nostre viatge
va ser d'aventura
però també
molta barreja
de descans,
platja,
aventura,
vull dir que
en aquest sentit
va estar molt equilibrat.
Vau buscar aquest equilibri
entre platja,
turisme
i descans,
no?
Sí.
Que també va bé.
A les platges
també recordar
que,
això respecte
al que em comentes
de la gastronomia,
també et van oferint
menjar,
com aquí també,
no?
Sí, sí.
Però
et venen el coco,
el coco directament
agafat,
t'obren el coco
i et veus
el suc del coco
que és refrescant
i revitalitzant
al màxim.
També et venen
una altra cosa
que a mi em va agradar molt
que es diu
queijo freijo
que és formatge fregit
com si fos
un trosset de camembert,
un pinxo moruno
de camembert,
el noi
t'ho va venent
per la platja
i, bueno,
això sí que ho recordo
però d'anar
a un restaurant
i dir
vinga,
fica amb el menú
típic gastronòmic,
no t'ho puc dir
perquè no me'n recordo,
em sap greu.
Us queda pendent
l'altra banda?
Sí, bueno,
l'altra banda,
mira,
o no us crida l'atenció?
Sí,
a Amazonas
també
és molt interessant.
Ja,
òbviament.
Per l'Amazones
pots anar
amb un vaixell,
tot això
ho recordo
de la guia,
baixar a l'Amazones
amb un vaixell
i anar recorrent zones,
això també
ens hauria agradat
però òbviament
per temps no.
I també
anar a visitar
una urbe
tipus
Río de Janeiro,
tipus
Sao Paulo,
tot això
que ens va quedar
pendent,
òbviament.
Després
les catarates
Iguazú
també
està pendent,
que és que clar,
et fiques a...
De fet,
ahir mateix
en parlàvem
a la volta al món
de les catarates
d'Iguazú
però des de la part
de l'Argentina,
és a dir,
que vosaltres
haguéssiu visitat
l'altra banda.
Sí,
sí,
correcte.
Us queda pendent.
S'ha de tornar.
S'ha de tornar.
Teniu algun viatge
i si imminent,
programat o no?
imminent no.
Ara parara Miquel...
Intenció,
no?
Ara cal...
Esperar que es pugui,
imagino,
com tot el...
òbviament.
Sí que tenim en ment
però ara factible,
no.
Sí que ens agradaria,
doncs,
Àfrica és un continent
que no hem visitat
i Namíbia
he sentit a parlar
molt bé
i m'agradaria
poder-ho visitar
en els propers anys,
almenys.
Doncs una zona de contrast
és la que ens explicava
la Júlia Garro,
carregada de cultura,
patrimonis històrics,
aquests parcs naturals
que ens comentava
i moltes coses
les que hem repassat
amb la Júlia Garro.
Júlia,
crec que no ens deixem res
per comentar,
no?
Hem repassat més o menys tot.
Sí,
si fa no fa
i m'heu transportat a Brasil.
De cas,
ens has transportat
tu a nosaltres.
Júlia Garro,
moltíssimes gràcies,
t'agraïm
sobremanera
que ens hagis acompanyat
a la volta
al món de Tarragona Ràdio.
Moltes gràcies,
encantada.
Gràcies, bon dia.
a l'apropella.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!