Comencem la Dertúlia d'actualitat d'aquest dimarts,
avui amb el cronista oficial de la ciutat,
el historiador Jora Maria Sabater Bosch.
Jora Maria, què tal? Bon dia.
Bon dia. Molt bon dia fa avui.
Plourà, però fa bon dia.
No, plourà.
Ahir va ploure també, i fer un dia per comer què?
Re, quatre gotes, no?
Quatre gotetes, s'ha magí.
A veure, per Setmana Santa sempre mirem el cel, no?
Sí. Els pagesos i els pescadors també se'l miren.
No per Setmana Santa, tot l'any.
Doncs sí, seguirem mirant el cel, almenys fins passat Setmana Santa.
Hi ha polítics que també miren el cel, eh, pobres.
També, sí, sí.
Jora Maria Sabater Bosch, un dels tertulians.
També ens acompanya Àngel Conesa, jubilat, del sector de la banca.
Àngel, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia i una mica de vent, eh, per això.
Sí, m'ho feia una miqueta, no gaire, eh, però...
També el llibre té Ramon Marrugat. Ramon, què tal? Bon dia.
Bon dia, bon dia.
Com va, per cert, el llibre?
Bé, bé, molt bé, molt bé.
Sí?
Molt bé, molt bé, molt bé, crítiques de tota pena hi ha, no?
Sí, sí, no?
És bo, és bo.
Home, es queixen normalment els que se senten, en fi, els se senten ferits, no?
Perquè... I jo que vaig confessar que vaig fer moltes retallades al final, no?
També.
Sí, perquè vaig...
També, també fent llibres s'han de fer retallades.
Sí, va, al moment de fer l'última repassada em vaig adonar que dir les coses, no?
Passa que... És a dir, això, els estrategues militars i així, ja ho diuen, que tenir massa enemics alhora, doncs no pot ser, no?
I llavors vaig retallar. I em queden, però queden suficients perquè algú se'm enfadi, no?
S'enfades per explicar la veritat, no? Del que passava aquells anys, no?
El que passa és que després la gent ha canviat de camisa, de banderes, han posat estrelles a les banderes i, esclar, i no se volen recordar del que feien aquelles...
I que surten en un moment donat fent una cosa diferent, no?
Això és tot.
Ja s'estrallaran.
Tots aquests que canvien tant, ja s'estrallaran.
A vegades convé, convé canviar de pensament, tu, perquè s'ha de respectar que...
Ningú ha tingut el mateix pensament tota la vida.
Això se'n diu evolució, no canvi de camisa, que és molt diferent, o oportunisme, no?
Però vull dir, hi ha hagut una època en què no podia ser altra cosa, després has tingut un pensament determinat,
després t'has desengancat de la vida o del que sigui, i has fet un canvi.
I arriba un moment que, en fi, ja dius, disdoblè, eh?
Posa'm una cosa que diu Borrar o Delete, o no sé què posa allà.
Delete.
Delete, això.
Apretes allò i dius, fora, ara ja...
De l'endescartago.
Vale, ja està.
Vaig dir una cosa, eh? Jo et dic això de l'evolució, també, eh?
Però, a veure, una cosa és caure al cavall i fer com Sant Pau, no?, que va ser el gran apòstol del cristianisme,
i bé, això ho entenc, no?
El que no entenc és que es converteixin en un torquemada, no?
És a dir, o que diguin que això, no, no, tu tens una història, i la teva història és la que és, i ja està,
i jo dius, mira, jo trobo que ho vaig fer malament, o trobo que he evolucionat, i ja està, i ara penso així, és molt bé, és molt respectable.
Però que llavors te converteixis en la delil d'una campanya totalment diferent, hòstia, això no en tinc gaire.
Confia en Déu que el camí de Damasc passa per Tarragona.
No pateixis, eh? No pateixis, hi ha cada relliscada.
El dia de Tres Toms hi va haver un carro que també es va mig desbocar.
Sort que el van agafar a temps.
Això passa sempre, eh?
Doncs passa, passa.
I la Fórmula 1 diu que hi va haver un que va anar a canviar els pneumàtics on no li tocava.
No, has de fer?
Vaig.
Avui aprofito que tenim menys pensants, i en la línia del que estan dient,
perquè jo no sé fins a quin punt estem en un procés de canvi profund, eh?
De reestructuració de moltes coses, perquè si no, no sé com ho veuen, eh?
Però si no, malament rai, no?
Espero.
Espero.
Espero que sigui un moment de canvi profund, eh?
Hi ha cosetes, i ja està dit i repetit, eh?
Que des de Roma, al Vaticà, sembla que comencen a canviar.
Veurem el que durarà, si deixaran canviar o no deixaran canviar, perquè costa moltíssim, eh?
Però ja va bé que hi hagi uns canvis, de tant en tant hi ha d'haver una petita revolució
que també és una forma d'evolucionar, com tu has dit avant.
Jo sentia l'altre dia, amb aquests debats que estan de moda ara i que contínuament surten a la ràdio o a la televisió,
sentia el famós Nino Becerra, que li preguntaven què passaria després de totes aquestes coses.
I deia, bueno, la crisi s'acabarà, diu, totes les crisi s'acaben.
I l'altre li preguntava, com sortiran? Sense braços, sense cames, sense cap?
Diu, no, però una miqueta més primers, sí.
Bueno, ja ens estem aprimant, eh? Ja fa temps que ens estem aprimant, eh?
Ja fa temps que ens estem aprimant.
El que passa que el tema que t'he tocat jo de Vaticà és un tema curiosíssim,
perquè abans els jesuïtes sempre deien, en tiempos de tribulaciones no hagas mudanzas.
Estem en temps de tribulacions i s'han de fer canvis.
I el papa és jesuïta.
I el papa, per això t'ho he dit.
jesuïta i franciscà, vull dir que és una barreja estranya, però funciona per ara.
Home, el nom de Francesc és un nom simbòlic, eh?
Carai.
Això cal...
Jo, és un tema que cal pensar-hi, eh?
Alma de Queruba i Corazón de Lis, Rubén Darío.
Ja, ja, però és que la veritat, eh?
El que em va fer gràcia és el nacionalisme espanyol,
que se'l va poder apropiar de seguida i em va fer gràcia per jugant a l'etimologia.
És que Francisco es ve de francès i justament un papa que, un papa en teoria, en teoria hispano,
que agafi un nom que ve dels dolents de la pel·lícula molt sovint, que són els francesos,
això és per riure, eh?
En tot cas, els canvis són també en un altre sentit.
Jo veig, vull dir, jo recordo, no puc deixar de recordar que hi ha hagut dues guerres mundials,
propiciades una mica sempre pels alemanys, no?
I que en aquell moment hi ha una altra guerra, per mi, que és claríssima,
propiciada pels alemanys també, però que és una guerra econòmica.
És a dir, canvien les formes, però una mica el sistema és el mateix.
Jo no sé si el que passa que podem recordar és que els alemanys la van perdre les dues vegades, la guerra, no?
Hi ha una diferència, eh? Estem en un temps que la dona ha tingut un poder ja que en aquell temps no tenia.
I avui en dia els alemans són els i la alemana.
Sí, bé, jo de tota manera, jo amb aquesta, una cosa, la complicitat d'unes guerres com les que cites,
són, són, això és, hi ha moltes responsabilitats, hi ha moltes responsabilitats, eh?
I no oblidis una cosa, eh? Que Alemanya és el país més fort d'Europa.
I aleshores, en aquest moment està així, però què passaria si Alemanya tingués unes veus diferents?
Bé, potser la Cristi ens agafaria tots, eh?
Una cosa és Alemanya, però pensa que té molts còmplices els alemanys, eh?
Però tu creus que Alemanya té una voluntat europeista, realment?
És a dir, no els alemanys, la política del govern alemany té molts còmplices a tot Europa, eh?
Sí, és clar.
A còlits, a còlits.
Sí, bé, bé, de vegades fa sortir...
Alemanya ha sigut una...
Fa una vegada allò el primo de sumar sol, no?
És el que té més força, no?
Però Alemanya pensa que quan va començar la segona,
estava per sota, per sota, sota, sota del que estem a Espanya en aquests moments.
Aquell boig va fer el que va fer i la va deixar pitjor.
Perquè l'Alemanya, després de la Segona Guerra Mundial, un desastre.
S'han aixecat i s'han aixecat amb esforç, amb sacrifici, amb treball,
i han aconseguit el que nosaltres aquí no vam aconseguir,
que també Déu-n'hi duret, com va acabar la nostra guerra, entre cometes, premundial.
Amb uns criteris luterans.
Bé, però premundial.
Aquí luterans, home.
A l'Alemanya.
Ah, bé, ja, ja.
Sí, i cal hi haver calvinistes, més enllà.
Però aquí érem els millors del món.
I recordo que a la premsa de l'època que tothom ens envejava.
Oh, i tant.
Marcelino va fer un gol a Rússia, tu.
El problema és que, a més a més, es deixaven diners.
No nosaltres, sinó els italians, els grecs, els xipriotes, seguien deixant-nos diners.
Jo crec que quan una persona, en criteris de banca, quan una persona deixa diners,
ha de córrer el risc que no els hi tornin.
I vull dir, jo no sé fins a quin punt.
Vull dir, és irresponsabilitat dels que demanen,
però també és responsabilitat dels que cedeixen per fer un bon negoci.
Si no, mirem-nos el tema dels diners a Rússia i russos a Xipre en aquest moment, no?
I l'ambició de treure un bon interès, no?
I han enfonsat l'economia, no?
Perquè què passa amb els russos i Xipre?
Perquè estan omnipresents per allà.
Que anaven allí, com que a Xipre està a la comunitat europea,
posaven calés allí i els blanquejaven i ja està.
I llavors...
I els bancs xipriotes donaven el 7 o el 8% d'interès, vull dir.
Clar, i no...
De fet, la crisi i randesa té motius no iguals, però tot semblants.
És clar, era el lloc d'Europa que havia crescut més,
perquè les companyies venien americanes i no pagaven impostos.
Clar, és que és clar, és que...
Jo crec que nosaltres ho hem fet malament,
però tampoc hi ha dret que ens estem culpabilitzant tots.
És a dir, en aquest país hi ha persones normals,
s'entenca com nosaltres,
que no hem fet cap disbaixa, ni hem fet cap disbarat,
ni ens hem deutat més del que podíem.
Ja sembla que s'està culpabilitzant a la gent, no?
Alguna no l'has fet, diguem.
Ve de dalt.
La crisi ve de dalt.
Pensa una cosa,
nosaltres hem parlat de diners, de treure interès i tot això.
Nosaltres vam començar a aixecar el cap,
no amb diners, amb persones.
Nosaltres donàvem persones a Europa.
França, Suïssa, Alemanya, Països Baixos,
carregat d'espanyolets amb aquella maleta de cartró
i una flaçada.
cap allà.
Aquells es talviaven com a bojos
per poder tindre, no sé,
alguna coseta.
I aquí,
quan van començar a arribar diners,
van començar a arribar indústries,
amb capital estranger,
amb persones que també treballaven
en aquestes indústries,
però que a la llarga,
a la curta o a la llarga,
no sabí res.
Vull dir, aquí no hem aixecat el país.
Hem fet rajoles, vull dir,
tutxanes.
Sí, de vegades...
Tutxana, tutxana.
De vegades oblidem una cosa.
Tutxana.
Quantes indústries aquí, en pes,
hem tingut nosaltres?
Búscales.
Tarragona mateix.
Tarragona és un exemple a Catalunya.
Tota la indústria és a fora, no?
La veritat és que,
de dues maneres,
oblidem una cosa.
Quan va morir el Franco,
en aquell moment hi havia
dos milions espanyols treballant a fora.
Que més a més,
que eren dos milions de boques
que no es vinguin a alimentar,
més a més enviaven calés aquí.
Quan en aquell moment
hi va haver una crisi a Europa,
l'any 80 aproximadament,
i mica a mica van anar tornant tots.
I aquí van haver que no es condicions,
és a dir, aquí els hem alimentat,
totes aquestes boques,
que a més a més de no enviar els calés canviaven,
a més a més van viure aquí,
treballant aquí,
el que vulgui ser.
Però, esclar,
és que és un canvi,
és un canvi total,
és que és un canvi molt fort
el que vam tenir.
I jo trobo que,
de totes maneres,
en conjunt ens en vam sortir prou bé,
el que passa que ara,
ho has dit tu,
hi ha una crisi financera
que ha vingut de fora,
que aquí hem fet errors,
evidentment hem fet errors,
però mira,
no solament els errors nostres,
nostres del poble,
el poble en fa pocs errors tu,
el poble últimament,
l'error que ha fet
ha sigut la confiança que ha donat
als que es pensaven
que els solucionarien
els petits problemes.
I mira la gent
que està amb les preferents encara
i totes aquestes coses.
I ara,
a veure què passarà també.
Però això no és ni egoisme ni res,
vull dir,
és quan un nen naixia
i li feien obrir una llibreta
a la caixa d'estalvis de torn
i li posaven un duret
o una passeta,
el que sigui,
li creaven la sensació
que l'estalvi era una cosa positiva
per tenir un napal a post
o una pometa pala set.
Arribava un moment
en què la gent tenia una confiança
en la caixa de pensiones
per la vegez i d'ehorrors
o amb totes les caixes
agudes i per haver.
De cop i volta,
aquí,
algú ha fet les coses malament
i hi ha responsabilitats.
I de tothom,
de tothom,
perquè el país va passar
d'això que diem
el tímol de l'estampeta,
no?
L'Àngela citava el tema
de que hi ha responsabilitats
a dos costats.
El tímol de l'estampeta
és d'un egoisme tremendo.
Mira, aquí l'altre dia
comentava...
I l'home,
mira,
allò que...
Enganyar,
enganyar.
Tots ens catalitzàvem
allò que hi ha campanya
que va fer el Ruiz Mateus,
no?
I que hi visi tios
que hi posessin calés
i que volen.
Ara nosaltres els hi paguem
els hi paguem
les seves pèrdues.
I el López Bat,
que tancat en una cabina
o fent les Matildes
en el seu moment.
La cosa jo crec
que és més greu.
És a dir,
fins fa poc temps
o fins fa uns anys
el delegat d'una oficina,
d'un banc o d'una caixa
era com el...
Un confessor.
Un confessor.
Un confessor.
Nen, aquest sembla,
tinc aquests diners,
què fa i tal i qual.
Porti, porti.
Ja firmarà.
Va arribar un moment
que a aquest noi
li van començar a dir
que havia de vendre no sé què.
I a aquest noi
venia unes coses
als seus clients
que moltes vegades
no sabien ni el que venia.
Aquest és el gran tema.
Però, i per tant,
no tenia cap responsabilitat,
no ho feien cap mal a fer.
Ell no.
Ell no.
A dalt, a dalt.
A dalt, jo crec que tampoc.
A dalt hi havia un altre problema.
A dalt hi havia un altre problema
que es pensaven
que això era una ruleta russa
que sempre es guanyava
i que tot pujava
que no pujaria,
sinó que baixaria.
Jo crec que aquest és
el gran drama
de l'ambició
de la banca,
de la banca de dalt, no?
De dalt, de dalt.
I no crec que ningú
fes productes
per fotre l'abuelita
i tot això,
però ho van fer
amb una irresponsabilitat tremenda.
Per cert,
que segons
l'Institut d'Estadística Espanyol,
es acaba de saber
que el nombre d'hipoteques
signades al GENE Catalunya
s'ha incrementat un 47%,
al GENE,
respecte al mes anterior.
47% d'increment.
El darrer increment semblant
el trobem el 2007.
No sé com ho...
Bé, perquè clar,
a partir de xifres tan baixes
que és normal,
és normal,
es van eliminar
totes les hipoteques,
de cap i volta
qualsevol creixement
des del punt de vista
percentual
és molt important, no?
És que també hi ha
un altre factor
i és que qui té
algun diner
és un gran moment
per comprar.
Això és així,
com sempre,
vull dir,
els beneficis
sempre són pel diner,
no?
El problema és
els talviadors
que veien la perspectiva
aquesta de Xipre,
vull dir,
no sé si,
això que deies tu
d'estimular l'estalvis,
que no sé si saps
si l'has d'estimular
o te l'has de rebentar
d'una vegada,
no ho vull dir?
És ben trist, això.
Bé,
és una veritat
universal i perpètua,
els rics sempre guanyen.
Parlem d'una altra cosa.
que ja tenim...
No,
és que cada cop tenim...
No sé si estem d'acord
amb això
perquè cada cop sembla
que tinguem més rics
i més pobres
i la classe de Déu Mitge
em sembla
com si s'estigués diluït,
no?
Amb això estem d'acord?
De rics n'hi ha pocs
i s'hi ha vergüences.
Vam dir,
rics honrats
i un és...
A veure...
Algú n'hi haurà, eh?
Algú n'hi haurà.
Aquell senyor
anava buscant
amb un llum de ganxo,
eh?
el Diogenes
a veure si et trobava
algun d'aquestos, tu.
I anava...
I ara, mira,
amb un lot,
amb una pila,
si vols,
o jo què sé,
amb LED
es diuen les bombilles d'ara,
no?
Eh?
Amb això nou, eh?
Vull dir,
jo soc jaio
i no estic al corrent
de moltes coses.
Però, però,
sortiries al carrer
i també trobaries?
Per què?
Perquè com se pot haver fet
milions en quatre dies
tots aquests que han fet
milions en quatre dies?
Eh?
Vull dir,
el...
Això també és
d'aquells temps
aguts i per haver.
Santo Tomàs,
d'aquí, no?
Ja deia la suma teològica,
eh?
Que el negoci,
negoci,
entenent com el negoci
d'aquest,
l'oferta i la demanda,
que és la llei
fantàstica del negoci,
això és
antievangèlic 100%,
anticristià 100%.
No pot ser.
Sempre hi ha algú
que s'aprofita
de l'ocasió.
Tu ho acabes de dir.
I durant una època
el que no ho feia
era tonto.
Aquest és l'altre tema
de les formes
que parlàvem abans.
El canvi,
potser el que està canviant
en aquest moment
és que ja no ets tan tonto.
En castellà,
en castellà,
dos vegades pot...
Hi havia una pressió
social,
familiar,
etcètera,
etcètera,
amb la gent.
Compra't un pis
que d'aquí dos dies
tornarà a pujar
i el tornes a vendre.
Això era
de box populi.
però els empleats
de caixes
i de bancs,
si tenies allí
una llibreteta
i te passaves
d'una quantitat
determinada,
t'agafaven per l'orell
i deien
escolti'm vostè,
no sigui tonto,
això ho té aquí,
això no li dóna res
perquè a més a més
no donen res.
Al revés,
van traient comissions,
paper,
sobres,
totes aquestes coses
t'ho van traient
avui en dia.
No donen res.
Però de dir,
no,
mira,
li posarem aquí.
Ah,
bé,
ho feu.
O de dir,
no,
escolti'm,
no em dóna la gana.
Dir que no,
et diuen tonto.
Escolta,
escolta,
l'Àngel,
tu que aquí presumeixes
que ets el més jove,
doncs escolta,
però no deixes de ser
de la nostra generació
que recordem
que vam viure
aquells anys
on toplet
venia un amic,
un familiari,
i deia
contenti,
què et passa?
Ens han donat
una jornada intensiva
al lloc de treball
i l'alegria
era perquè a la tarda
podien anar a treballar
a un altre lloc.
Ho recordes?
És una obsessió.
Això per sort,
les noves generacions
no els hi passa amb això.
Home,
això,
tornem a,
això està passant
a Alemanya
en aquest moment,
que és la imatge
del futur,
això està passant
a Alemanya.
No,
a Alemanya
hi ha els minijops
en aquest moment,
que és treballar poc.
Treballar poc
i quan t'acriden,
però llavors
no estàs apuntat
a l'atur.
I el sou
s'assegurava
amb les hores extres.
Exacte.
I tothom,
si podia,
les feia al mateix lloc,
feia hores extres,
i sabies que allò
tenia una compensació
que es pagava bé
i tot el que sigui.
El que passa
és que,
clar,
vull dir,
avui dia
no pots marxar
cap a l'estranger,
al contrari,
nosaltres
tenim una població
que fa
d'aquest país
que s'anomena
Espanya,
fa que
siguem
la Suïssa,
l'Alemanya,
la França
dels espanyolitos
dels anys 50.
Però aquí hi ha un altre
problema,
lligant amb el que deia vosaltres,
de la gent que havia marxat
a Alemanya,
que van tornar,
però és que ara el problema
és que ha vingut un munt de gent
de fora també,
i que no hi ha capacitat
al país per crear llocs de treball,
és a dir,
que la solució
és que aquesta gent,
ni llits d'hospitals,
o que la gent jove
marxin del país
perquè baixi la quota
de població activa.
Ni llits d'hospitals,
ni prou bancs d'aliments,
ni prou càritas
agudes i per haver
i totes aquestes coses,
perquè, clar,
arriba un moment
que ja no enraixa
i qui en quita i no pont
s'acaba el muntón,
que diuen aquells.
I la selecció,
evidentment,
avui dia ja...
I no som racistes, eh?
No,
però triar alguna feina,
de vegades,
sort d'algunes feines,
sort de la gent
que ha vingut de fora,
que les agafen,
perquè...
Ara ho agafa tothom tot.
Ara,
ara,
ho agafa tothom tot.
Fa dos anys no, eh?
Ara ser mileurista
és un xollo.
Arribar als mil,
això,
escolta'm,
contents, eh?
Vull dir,
clar,
clar.
No, no,
és que la realitat
és aquesta.
Vull dir,
i cal ser conscients.
No, perquè el que passa,
això és veritat,
però és veritat
que ser mileurista
tothom ho sabria.
Per què?
Perquè hi ha una condició
que no existia
en la nostra infantesa,
que és les...
que encara que
tingui atacs
per tots els costats,
es les ha d'haver d'estar.
En aquest moment,
un sap,
un sap que té el metge
i té l'escola.
I això,
no s'ha donat
en tota la història
i de vegades
ens costa d'entendre
que això,
que això ho hem de conservar
perquè no ha caigut del cel,
això.
Això és una conquesta
que l'han fet entre tots
i que s'ha de mantenir.
Jo penso que aquí,
que aquesta és la diferència.
Alguna persona
que tingui un sou
que pugui anar menjant
i anar fent el viu viu,
té, a més a més,
té, a més a més,
el complement
que té les necessitats vitals
assegurades.
I això,
això és molt.
això no s'havia donat mai
a la història,
eh?
Mai a la història.
Una persona es moria
i si no hi havia calés
no el visitava,
no el visitava,
hi havia nens
que naixien
i si la,
i si la,
la,
la llevedora
no era amiga
de la família,
ningú tenia el naixement.
Però vull dir,
però vull dir,
home,
nosaltres encara tenim una
com vista això.
També és evident
que estem en una situació
regressiva,
clarament,
amb atenció mèdica,
amb atenció a l'escola,
estem en una situació
regressiva,
vull dir,
no estem a l'estat.
Però això encara existeix,
això encara existeix.
Ens haurem de conformar
el que hi hagi,
evidentment,
vull dir,
és adaptar-se a les circumstàncies,
però que es mantengui
el nivell que hi havia
de societat del benestar
és mentida,
és a dir,
estem en una situació regressiva
a la que s'hi haurem d'adaptar.
Vull dir,
no serà com abans,
que deia,
ja no serà com abans les coses.
Jo crec que no seran com abans.
Almenys en un període
de temps llarg,
vull dir,
no ho sé.
Canvis.
Aquí m'equivoco,
canvis.
Has parlat d'aquests temps,
eh?
Hem viscut moltes coses
ja nosaltres.
Vull dir,
l'escola fins a quina edat
durava?
Els 14 anys.
Els 12 o 13
hi ha paleta
i manobra
i seralla
al costat
per aprendre
amb un tornavís
posar re.
Quatre coses.
Fer el batxillerat superior
era un privilegiat.
Clar,
comptats.
Ara tothom
ha d'acabar
l'ESO,
el BAT
o com se digui,
eh?
I ja està.
I Ull,
i després cap a l'universitat
i després màsters,
perquè avui dia
tothom fa màsters.
Cap a l'universitat
per què?
Per què?
No.
Per què?
Clar,
és així.
Aquests xaquets...
Perquè és més barat
que estudien
que no pas que treballin.
Aquests nois
que anaven
amb l'escenalla
o que agafaven
l'escombra
i el taller
es passaven
la primera horareta
netejant la vorera,
que no passava
cap camión
a netejar la vorera
ni cap empresa municipal
a netejar-les.
Ells començaven
per aquí
i a les set
quan plegaven
se'n anaven
a l'escola del treball
que ara es diu
institut
o no sé què,
no sé quantos
i s'anaven allà
a prendre l'ofici
a prendre l'ofici
oficialment.
Això que em deien
formació professional.
I que m'has d'explicar
que també ho he fet això.
Ho saps, no?
Ho saps perfectament.
I ara...
I ara que dius
netejar
i el que ara em deia...
I en penes i fatigues
els pobles...
Lo de la setmana inglesa
que va arribar
escolta...
Els obradors
treballaven
el dissabte a la tarda
i els aprenents
el dissabte a la tarda
feien dissabte.
És a dir,
feien dissabte
que vol dir
que no et deixaven tot.
Això ja ha passat.
Porteu un pitu
que farem el si hi ha
i o flautes aquí
perquè...
Per cert...
No, per cert.
Hi ha un pla secret activat,
no sé si està en el corrent...
Bueno,
mira, em parla de les mitjans.
Per posar una pinçallada
a nivell també
d'actualitat pura i dura,
hi ha una fuita
des d'ahir,
una canonada de carrosser
de la CLH
al Rourell
continua activat
al pla Setcat.
en parlàvem fa poca estona
amb el delegat del govern
que es diu que
tot apunta,
tot apunta a un sabotatge,
no he dit literalment sabotatge,
però vaja,
o és sabotatge
o és robatori,
és a dir,
que una cosa o l'altra.
No sé com ho veuen,
com ho valoren
que tinguem això,
doncs aquest entorn,
que de tant en tant
tenim alguna sorpresa
com aquesta.
Si entren en un cap de futbol
i s'emporten tot el coure
i els de Vilafranca
han d'estar sense jugar
ahir mateix,
m'assembla,
que se'n van emportar
tota la instal·lació elèctrica
i tot.
Si roben els avions
de Vallmoll,
els motors dels avions.
Vull dir,
potser estem en una societat
de bojos
que per omplir l'encenador,
potser un tio allí
amb una barrina
ha fet un forat
per veure si pot omplir l'encenador
i estalviar-se el gas
de l'encenador,
o el que sigui,
o carregar.
Els pobres camioneros
ja no sé com se les han de fer
perquè no els hi prenguin
el gasoil.
En tot cas,
jo per aquí he sentit
la informació que heu donat vosaltres
per la ràdio
el delegat,
allà sembla que han excavat,
vull dir,
que la tubulera
no t'ho varia enterrada,
vull dir,
que no és una cosa tan senzilla,
vull dir,
això és una cosa
amb una certa premeditació.
Però això,
tots els nivells,
estem parlant dels nivells baixos,
però les directives
de moltes caixes d'estalvi
van arruïnar
les caixes d'estalvi,
però se n'han anat
amb la cartera
ben forrada
i algun secretari
d'algun partit molt important
tenia tot de milions
a Suïssa,
no?
Em refereixo
que això
existeix a tots els nivells,
eh?
No ho lligo molt,
que no sé,
això.
Aquestes no han anat
a fora dalt,
les canyeries,
eh?
Malament rai,
malament rai,
malament rai.
Un altre,
un altre,
ja acabem
perquè es queden
pràcticament dos minuts,
l'aeroport de Reus
vol arribar al milió de passatgers,
diuen que,
en fi,
que volen créixer amb rellenera
amb la companyia de Baix Cost,
el tema és si hi haurà gent
que tingui diners per viatjar,
no?
Perquè aquest és un altre,
no?
Potser vindran cap aquí,
però d'aquí cap allà
no sé si podran agafar gaire l'avió.
Home,
si posessin Reus Torragona
potser sí que hi arribarien
el millor de viatgers,
eh?
Però això de Reus Sols
em sembla que
potser agafarem l'autobús aquí
que ens porta fins a la PT2
o no sé com s'alliu.
Home,
vindrà un dia
que les companyies
a Baix Cost
hauran de ser,
hauran de pagar
perquè la gent
vagi a viatjar,
me'n penso,
perquè és que
també costa
anar fora, eh?
De fet,
de fet,
suposo que
com a mínim
hauran de tornar
tots aquests anglesets
que ens han vingut aquí
a embrutar la costa
i aquí aniríem a treballar
amb una altra línia
que aniríem
amb un tema més polític,
és a dir,
això que justifica
els mitjans,
no?
És a dir,
quan tal portin alguns diners
que es caguin aquí
i facin el que els doni la gana.
A part que a nivell educatiu
jo crec que tu...
Jo penso que s'ha gerat
una mica
amb el crític d'això, eh?
Home, home,
les imatges que es veuen...
Es veien imatges
abans que arribessin
i ja sortien les imatges, eh?
Això...
Aquests viatges d'estudis
o de port
o tot el que sigui,
mira com han canviat les coses.
Naltros al final de carrera
gairebé anàvem a fer...
El romani,
que ven el romani...
A la font d'en Garrot
a fer una rosa allí,
una costellada,
que ara busco l'a la font d'en Garrot.
Sí, no,
ja no...
Ja no, eh?
Existeix,
ja...
Home, sí que ara existeixi,
només faltaria.
Si vols t'hi portaré un dia.
Si vols t'hi portaré un dia.
Això era lluny,
això era lluny.
Hauria d'haver dit
els quatre garrofers.
Els quatre garrofers
els han canviat de lloc.
No, que encara hi deuen ser,
home.
És complicat.
I és allò,
però és complicat.
Ja no s'hi va.
És igual,
és igual.
Mas de les figures...
Parlaríem de terminologia ciutadana
que ha desaparegut completament,
no completament,
però vaja,
s'ha canviat,
ha canviat les coses.
Surt a la...
Enguany a la processó, sí, no?
En guany a la processó
surto...
Me fa vergonya.
Me fa vergonya dir-ho.
M'han jubilat.
L'any passat, saps,
que no vam poder anar
perquè m'havien operat al medís.
Però ara ja m'han jubilat.
M'han jubilat de la feina que feia
i ara me fan anar al mig
amb una bandera que no porta estels.
Per això dic, eh?
En tot cas,
aquests dies que hi ha en Via Crucis,
vull dir,
jo vaig coincidir el dia de Domingo de la Rams
al concert que es feia aquí
a l'Auditori de Caixa de Tarragona
sobre uns poemes musicals del Josep Carné
i no hi va haver la presència
de cap institució...
i persona institucionalment
cultura de Tarragona.
En canvi,
el Via Crucis,
després,
que també vaig tenir ocasió d'haver-lo,
estava ple de polítics
que feien cua
per anar a passejar pel carrer.
I és una mica sorprenent,
aquesta ciutat, no?
Cultura,
busca-la.
Eh?
Cultura, busca-la.
Ara,
et dono una solució.
Fes una cosa.
Tens i segons.
a les primeres cadires,
a les primeres files,
posa reservat autoritats.
I els hi dius.
I veuràs que si estan a les primeres files,
eh?
Potser vindran.
I la Maria Sabater-Bosch,
Àngel Cundessa Ramon de Marruda.
Gràcies i fins la propera.
i la Maria Sabater-Bosch.