Pràcticament 13 minuts sobre la una del migdia.
Nosaltres continuem el matí de Tarragona Ràdio.
De fet, anem ja arribant a la recta final.
A dos quarts de dues arribaran els companys dels serveis informatius d'aquesta casa.
Abans, però, encara tenim una estoneta per acabar-nos la sopa.
I és que això és el que ens proposa l'obra d'aquest espectacle,
que es podrà tornar a veure al Caixa Fòrum aquest proper diumenge.
Caixa Fòrum és la sintonia que sentim, és la sintonia que dona lloc a aquest espai.
Normalment ens acompanya el seu director, el Carles Marqués.
Avui el tenim de viatge, però diu, tranquils, perquè estareu ben acompanyats.
I de ben segur que sí, d'una banda, amb l'Olga Domínguez.
Olga, benvinguda. Gràcies.
Tu ets violoncialista. Exacte.
I d'altra banda tenim el Genè Salicru.
Espera't dir-ho bé, Genè, perquè sí, ho he dit bé.
Quasi molt bé.
Tu ets el clarinetista d'aquest espectacle.
Exacte.
Acabat la sopa, es diu així.
Així és, acabat la sopa.
Què ens proposeu?
Perquè sota aquest títol es poden amagar moltes coses.
Doncs bé, és un espectacle pensat per presentar la música a la canalla, als nens,
però també és un espectacle familiar.
També el fem els caps de setmana per les famílies i, per tant, és un espectacle que el pot gaudir tota la família.
Es tracta d'això que els nens puguin tenir, potser no el primer contacte amb la música,
però sí donar-los unes eines perquè puguin anar entenent certs conceptes musicals
o, senzillament, disfrutar d'una estona de música.
No, no, no només sou els únics que hi participeu, hi ha moltíssima altra gent.
Una mica com es configura l'estructura d'aquest espectacle?
És a dir, quanta gent hi participeu dalt de l'escenari a banda de l'Olga amb el violoncel i el Genè com el clarinet?
Doncs sí, l'espectacle és protagonitzat per la Muriel, que és una ballarina,
i la resta de personatges som una pianista, el Genè, que és el clarinet, una violinista i jo mateixa tocant el violoncel.
Aquests som tots els personatges que conformem l'obra.
I vosaltres sou producte de la imaginació de la Muriel, en certa manera.
És a dir, l'acompanyeu dalt de l'escenari, perquè ella no es vol acabar la sopa sola,
li costa no acabar-se la sopa sola i crear tots aquests personatges a partir de la seva imaginació.
La sopa se li fa llarga i feixuga, però...
Se li fa bola, no?, allò que diuen els nens, que a vegades se'ls fa bola i no acaba d'empassar-s'ho bé.
O massa calenta, o massa freda, o massa dolça, no hi ha manera de trobar-ho.
I la seva ment va imaginant i imaginant, i es ple de sorpreses.
I què sentirem? Melodies? Ritmes? Quines peces sentirem?
Ens sonaran les peces que tocareu?
Sí. L'obra va ser concebuda, en primer lloc, per mostrar diferents músiques del segle XX,
passant pel blues, el pop, música clàssica,
i, per tant, hi ha un ventall ben divers,
on podrem escoltar Beatles, igual que això està a Covid,
igual que música contemporània d'avui dia,
és una mica una barreja Simon & Garfunkel, també,
per tant, músiques que tothom coneix,
i potser músiques que no són tan conegudes,
però que la intenció és poder-les apropar.
Home, deu-li dos atrevit, eh?
Això està a Covid, amb Simon & Garfunkel, o amb The Beatles, o amb Glass,
és un experiment que, si més no, serà interessant.
Sí, hi ha hagut una bona selecció musical per part de Joan Maria Guix
i també en concordància amb la directora, que és l'Anna Llopart,
i han sabut, doncs, coordinar i conjuntar amb molt de gust
diferents escenes amb cadascuna d'aquestes músiques,
i, doncs bé, ha estat tot un bon amalgama,
una cosa rere l'altra, i molt amena.
Jo, a banda de l'obra, m'agradaria conèixer una mica més
qui són l'Olga Domínguez i el Janés Salicrub,
per, a banda d'aquest obre, és a dir, què feu vosaltres?
A banda d'això, d'on veniu? Qui sou?
Volga.
En el meu cas,
jo primer vaig estudiar la carrera de piano,
malgrat que aquí surti com a violoncelista,
vaig estudiar al Conservatori de Liceu,
vaig fer el grau superior de piano,
i quan vaig acabar el superior de piano
vaig decidir marxar a Holanda
per fer el grau superior de violoncel,
que vaig acabar l'any passat,
i ara estic aquí fent,
bueno, òbviament,
acabat la sopa,
a banda que compaginant-ho amb la docència
tant de piano com de violoncel.
Molt bé. I en el cas del Janés?
En el meu cas,
jo també soc graduat superior de música,
de fet, com la resta de músics
que també participen en aquest espectacle,
em vaig graduar a l'Escola Superior de Música de Catalunya,
i bé, llavors soc professor
de l'Escola Municipal de Granollers,
el Conservatori de Granollers,
i de l'Escola Municipal de Mataró, professor de Clarinet.
És a dir, que teniu força base
en el tema de la música,
i vaja, és una obra, doncs això,
completament professional,
una obra que em comentàveu ara també fora de micròfons,
que ja s'acaba, és a dir,
aquest, vaja, la d'ahir i la del proper diumenge
seran les darreres representacions a Tarragona, no?
Exacte.
Les darreres d'aquesta temporada.
Les darreres d'aquesta temporada.
I de cara d'an que ve, què passarà?
No ho sabem, o sigui?
Bé, tenim algunes informacions
que sabem que continuarà.
Vinga, llavors, siguem optimistes, no?
Sí, sí, exacte.
Continuem sense acabar-nos la sopa.
Exacte.
En el cas, és millor.
Hi ha una nova olla de sopa,
una olla de sopa, molt bé.
Bé, bé.
Estarà freda, calenta, dolça, no ho sabem,
però ho haurem d'acabar.
I ho ha fet xup-xup, per l'any que ve.
De cara, l'any que ve.
De moment, a Tarragona,
es va poder veure ahir al Caixa Fòrum
a partir de les 6 de la tarda, no?
Exactament, a les 6 de la tarda.
Vau actuar, el carrer que està fort,
el número 2,
i es podrà tornar a veure el proper diumenge,
és a dir, que per a aquelles persones,
per a aquells oients que encara no l'hagin vista,
i, doncs, que diumenge tenim nova sessió de sopa.
Ah, exacte.
Exacte.
És això, una espatela familiar.
Hem de pensar que, a finit,
tots els nanos més petits
es queden embadalits mirant i sentint la música.
No hi ha edat mínima?
És a dir, podem portar els nanos que vulguem?
Els hi agradarà?
Bé, de fet, està programada
per majors de 5 anys,
tot i que, tot sovint, ens hem trobat amb...
Clar, és aquella edat que pot ser
un nano de 3 anys ja li fa gràcia
i pot ser un de 6, doncs, no.
Clar, diguem-ne que cadascú,
inclús els adults,
surten supercontents
perquè cadascú un extreu la seva part.
Els més petits es queden embadalits
amb l'escenografia,
amb el vestuari,
amb tot això.
Una cosa més colorística, diguem.
Exacte.
I on els grans també fan la seva lectura
perquè, clar, anem esbossant diferents coses
i missatges
i els grans van entenent unes altres coses, no?
Quins missatges es transmeten, per exemple?
Bueno, com coses una mica surrealistes, en realitat, eh?
Hi ha petiteses de coses,
en plan un regal
que s'obre i mai arribes enlloc.
És com anar donant peixet
i mai acabes d'arribar enlloc.
Un mapa que està amagat a la cuina,
el trobes,
no és un mapa del tresor, finalment,
però quan guardes el mapa en un calaix,
el calaix dona unes sorpreses
que van concordant amb la música.
És un...
Això és com si ens submergíssim
en el cap de la nena, no?
Clar, s'ha cuidat la música
i també aquesta part més d'escenografia,
de vestuari,
per oferir també aquests impactes,
no només auditius,
sinó també visuals,
com ens deia el gener,
amb aquest vestuari més colorista,
perquè agradi a tothom,
els nens,
deuen quedar allò amb la boca oberta, eh?
Realment és així.
Nosaltres que en algun moment de l'obra
tenim la possibilitat
de fer un cop d'ull
a la platea
i la veritat és que és molt gratificant
veure les cares dels nens,
allò realment amb la boca ben oberta
i és per això,
perquè és molt efectista
i plena de colors llavors.
A més crec que pot ser un bon moment també
perquè els pares els diguin als nens,
mira, aquesta cançó que està sonant,
per exemple dels Beatles,
doncs era, jo què sé,
de quan jo era jove, per exemple,
o em sona
i els nens potser aprenen també
a familiaritzar-se amb aquesta música més...
Exacte, sí, sí,
és acostar...
Aquesta era la intenció, no?
Tant músiques que tots els pares
reconeixen fàcilment
com d'altres que de vegades
no són tan properes,
la música clàssica d'avui dia,
doncs poder-la acostar.
Hem de pensar que, fins i tot,
una obra ha estat composada expressament
per aquesta obra
com a exemple de música contemporània actual.
que és la d'en Josep Maria Guix,
per exemple.
És a dir, que també hi ha música original,
hi ha bona banda, no?
Sí, aquest és el casco.
Certa banda sonora original.
Molt bé, molt bé, molt bé.
De fet, el fet de l'avui dia,
és a dir, hi ha com a certa moda
de fer versions de cançons més actuals,
més contemporànies,
amb una...
no sé com dir-ho,
amb una tendència més clàssica.
que no sé què en penseu.
Si això és bo, és dolent?
Bé, no, ni bo ni dolent.
Tot els experiments són benvinguts, no?
Mentre sempre hi hagi un ventall
per poder escollir
i poder tenir diferents experiències...
Estigui ben justificat.
Mentre és una no es mengi l'altra, no?
És a dir, si només ens dediquéssim
a fer versions de cançons noves
amb aquesta tendència més clàssica,
doncs potser sí que tindríem un problema.
De fet, ara hi ha moltes...
Bé, sempre s'ha fet això de recuperar,
avançar, fer noves apostes
i tirar per la cosa precedent, no?
Però també hi ha molta cosa
que ara s'està posant també molt de moda,
o s'està experimentant molt,
que és el tema interdisciplinar, no?
La interdisciplinarietat de les arts.
Jugar, com en aquest cas,
amb la dansa i la música
en escena, més escenografia, més diàleg...
No en molts casos hi ha els músics instrumentistes
que estiguin tenint diàleg en escena.
I això ara s'està com donant més
aquests últims anys.
Què vols dir?
Que els propis instrumentistes
han de saber fer de tot?
Una mica sí.
Una mica sí.
Fins ara el músic...
Bé, la carrera només ens ensenya
tocar l'instrument.
Clar, tocar i interpretar, no?
I després tu, doncs potser has de fer...
has de tenir un diàleg
o has de fins i tot fer altres disciplines.
has de ser obert de mires
i tenir una mica més de ventall de possibilitats.
Ets més actor, a banda de ser músic.
En aquest cas sí.
I, bueno, clar, hi ha músics
que si volen tirar per aquest tipus d'espectacles,
doncs s'han de posar les piles
amb el tema escènic, no?
Sí, és en el cas de l'acabat la sopa.
Exacte.
Doncs jo crec que, vaja,
vosaltres ho heu aconseguit
o no us heu posat
amb la pell dels personatges.
D'això tractat.
D'això tractat, no?
Jo crec que amb el temps que porteu,
perquè, com ho comentava abans l'Olga,
ja, Déu-n'hi-do,
han tombat per les principals capitals catalanes,
per Mallorca, per Madrid...
Exacte.
És a dir, que porteu, vaja,
si no us heu posat a la pell ja, malament.
El que no heu fet és acabar-vos la sopa,
tampoc no us l'acabareu diumenge
ni l'espectador,
perquè així esperem que continuï la cosa
per molt de temps.
De moment ens quedem amb aquesta representació
del proper diumenge,
el queixa Fòrum Tarragona,
hem acabat la sopa.
Nois, que vagi molt bé.
Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies.
I molta sort per als futurs projectes.
Gràcies.
Gràcies, a veure.
Gràcies.