És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Comencem l'aventura de conversar.
Avui la compartim amb alumnes de Cinqueà de l'Escola de Sant Pere i Sant Pau.
I s'han treballat aquells dies a classe, dies i setmanes.
Podem treballar a temps el tema del mobiliari urbà.
Què és això del mobiliari urbà?
Avui ens ho explicaran.
I què s'ha de fer amb aquest mobiliari?
S'ha de preservar? No s'ha de preservar?
Com està? Està bé? En bon estat?
Són temes que han treballat a aquesta classe i que avui ja ens ho expliquen.
Però d'entrada ens fan la presentació l'Àuvaro,
que quan vulguis Àuvaro pots arrencar.
Vinga, endavant.
Bon dia, som els nens i les nenes de Cinqueà de l'Escola de Sant Pere i Sant Pau.
Només hem pogut vindre 12 alumnes, però representem a tota la classe.
Per començar, ens agradaria saludar a tots els companys que s'han hagut de quedar a l'escola
perquè no hi cabem tots aquí.
Hola, jo sóc la Nerea i vull saludar l'Estefané i el Daniel.
Hola, jo sóc l'Anna i vull saludar l'Issam.
Hola, jo sóc la Lídia i vull saludar el Lucas i la Maria Estela.
Hola, jo sóc el Miguel Ángel i vull saludar el José.
Volem donar les gràcies a Tarragona Ràdio per haver-nos convidat.
És la primera vegada que participem en un programa de ràdio i ens fa molta il·lusió ser aquí.
Hem triat el tema de mobilitat urbà al nostre barri per debatre avui a la ràdio
perquè ens preocupa que estigui ben conservat.
Però, fet ja, hem parlat molt de classe i entre tots hem reflexionat
i hem aportat moltes idees i propostes que ara exposarem aquí.
Hem après moltes coses.
Doncs molt bé, nois, són aquests alumnes de Sant Pere i Sant Pau,
la Sorina, la Nerea, la Catalina, l'Àlvaro, l'Anna, l'Adrià, la Nicané,
el David, la Lídia, la Bianca, el Miguel i el Joan, benvinguts a tots
i també els seus responsables tenim la directora, la Tania López.
Hola, Tania, què tal? Molt bon dia, com estem?
Encanta't de ser aquí una altra vegada.
Tornem a ser, sou repetidors, eh?
Sí, m'encanta repetir això.
Ells, de fet, no havien vingut mai encara, no, aquests alumnes?
No, tenim algun que té una mica d'experiència per haver passat a la Ràdio Sant Pérez i Sant Pau,
però la majoria no.
I també hi ha vingut la tutora, la Manuela Pérez, o la Manuela, com estem?
Hola, bon dia a tothom.
Es porten bé aquests alumnes o no?
Perfecte, és el millor grup que he tingut mai.
És que abans ho hem dit, heu encomantat perquè han sigut els més silenciosos,
perquè, clar, imagineu-vos, entren per aquí per la ràdio, estan treballant els informatius
i s'entracallades, no, la mar de bé.
Bueno, això del mobiliari urbà, què és?
Qui m'ho explica?
Què és això, el mobiliari urbà?
Quan parlem del mobiliari urbà, de què estem parlant?
A veure, qui m'ho explica?
Qui m'ho vol explicar?
Que aixequi la mà.
Vinga, l'Àlvar.
Tu? Doncs vinga, Álvaro, explica'm.
Acosteu-vos sempre que parleu, acosteu-vos el micròfon, eh?
Si no, no ho senten, a l'altra banda.
El mobiliari urbà és tot, són els bancs, les cabines, les cabines telefòniques,
és tot allò que ha construït l'Ajuntament, amb els diners de l'Ajuntament.
Això és el que seria el mobiliari urbà.
Mecànic, què m'expliques tu? Què heu fet a través d'aquest treball?
Primer hem fet un buidatge del mobiliari urbà de la majoria dels parcs i places del barri,
en tot el 10.
I hem vist que hi ha molts parcs, joguines, fanals, fons i llocs per sortir al carrer.
Després hem passat unes enquestes al veïnat, per veure en què pensem de l'estat del mobiliari urbà
i altres qüestions. El resultat és aquest.
Qui m'explica el resultat? A veure, vinga, comencem per allà, va.
Comencem per aquí, Nèria, vinga, el micròfon, micròfon, sobretot el micròfon,
per si no ens escoltem, a veure, quines són les conclusions?
Anem fent conclusions, una cadascuna, a veure com...
Què us han explicat? A les preguntes que heu fet sobre el mobiliari urbà,
doncs quines han estat les principals conclusions?
Que aquest barri té molts parcs i està molt ben dotat,
però gairebé la meitat de les coses estan en mal estat i s'han de reparar.
Aquesta és una de les conclusions que heu tret, eh, dels punts de reflexió.
Vinga, una segona conclusió.
Tu mateix, Joan, doncs vinga, micròfon i endavant, conclusió.
La Guàrdia Urbana ens ha facilitat l'ordenança municipal
i allà hi ha les normes de convivència i les multes.
Doncs això també és important, eh, en tema de mobiliari.
A veure, què ens expliquen aquí també el Miguel.
Miguel, digues.
Els actes vandàlics haurien de desaparèixer
perquè no hem de responsabilitzar i vejar els impostos que paguem
a l'Ajuntament, es puguin destinar a altres coses,
no a reparar el mobiliari, tenen cap.
Molt bé, doncs què són actes vandàlics?
Què són? Què són actes vandàlics?
Què són? A veure, Mireia, què són actes vandàlics?
Parleu d'això que ens referim.
La gent que es dedica a fer actes vandàlics
que ratgen, pinten el mobiliari urbà.
Això són actes vandàlics, eh, Catalina?
Sí? Estàs d'acord?
Sí, està d'acord.
Vinga, les més conclusions. Va, la següent, qui la fa?
La Bianca, va, tu mateixa.
Un banc nou costa uns 250 euros
i arreglar-lo de 50 a 75 euros
i pensen que són massa diners llançats.
Déu-n'hi-do, eh, 250 euros, un banc nou,
és molt o poc, això?
Molt.
És molt, Lídia, més conclusions, vinga.
Les multes van de 500 a 1.300 euros,
segons si la falta és lleu o greu.
De totes maneres,
s'està revisant el sistema de les multes.
Això ho han explicat a l'Ajuntament, eh,
que estan revisant el... David?
El que pensa el veïnat ja ho hem explicat abans.
Ja ho ha explicat abans, eh,
és a dir que ja està explicat,
per tant, no acaba d'explicar-ho.
A veure, Nekane,
o no pots dir alguna cosa més, David?
El que s'ha de fer quan veiem algun mobiliari
o el malestar està de pen.
Si estem veient algú que està trincat
o alguna cosa que està pintat,
parets, etcètera.
Hem de trucar al 112
i ells avisen a la Guàrdia Urbana.
Si és greu, actuem d'immediat.
Molt bé, s'ha dit que això és important, eh,
el telèfon 112,
que és el telèfon d'emergències, no?
Quan truques allà, doncs quan és una emergència,
has de trucar al 112.
Adrià.
Si trobem algun element de...
deteriorat,
hem de trucar al 900, 200, 274.
Sobretot, si és de la via pública,
alguna rayola suelta una font al carrer.
Doncs és que hem de fer, Adrià,
com que estem a la ràdio,
quan diem un telèfon de contacte,
a la ràdio sempre hem de repetir dues vegades.
Sabeu per què és això, o no?
Sabeu per què ho repetim dues vegades, el telèfon?
A veure, Catalina, per què creus que és això?
Perquè s'escoltin millor o que s'enterin millor.
També, o perquè si algú vol apuntar-lo,
ara tingui temps d'anar a buscar un llapis
i un paper i pugui apuntar telèfon.
És a dir, que si el vols repetir,
l'has de repetir a poc a poc,
perquè tothom pugui tenir temps d'apuntar-lo.
A veure, quin telèfon és?
900, 200, 274.
Molt bé. I el d'emergències, quin era el d'emergències?
El que hem dit abans, que és més curtet.
112.
Aquest és molt fàcil d'aprendre, eh?
A veure, l'Anna, digues, Anna,
el micròfon davant, sempre que parleu.
El telèfon verd és 977, 296, 222.
Funciona a partir de les 10,
de dos quarts de 10 del matí
i ens posa en contacte directe amb la brigada municipal
i serveix per avisar sobre aspectes de la netella dels carrers,
fan els que tenen les tapes obertes i a perill, etc.
Molt bé. Què hem de fer amb el telèfon, Anna?
Què hem de fer amb aquest telèfon?
Espera.
No, no, espera, espera.
No, digues, què hem de fer quan hi ha un telèfon per la ràdio?
L'hem de repetir una altra vegada?
Perquè si no, no l'han pogut apuntar.
O sigui, que si vols fer de locutora, vinga, repeti un telèfon.
A veure què.
977, 296, 222.
Molt bé. Així més a més a poc a poc,
que tothom tingui temps d'apuntar-lo.
Álvaro.
Pensem que cada ciutadà ha de tenir cura del que fa
i responsabilitzar-se i mirar d'estar al vial,
ja que totes les reparacions les paguen entre tots.
És millor viure en una ciutat neta i amb molts serveis.
Doncs això són les conclusions a les que heu arribat, no?,
d'aquest treball que heu fet a classe.
És també el que us han dit els ciutadans amb els que heu anat parlant.
Però què és, això són les conclusions,
però què heu preguntat exactament?
Què s'heu preguntat a través de l'enquesta que heu fet?
A veure, fem una nova ronda i m'ho expliqueu, eh?
Així, us heu anat al carrer, Joan, agafa el micròfon,
i llavors què heu preguntat a la gent a través d'aquesta enquesta que heu fet?
Què és el que preguntàveu?
Hem fet 16 preguntes, la primera és aquesta.
Vostè creu que el parc i el mobiliari urbà del barri estan en bon estat?
La majoria del veïnat pensa que el barri està ben dotat de mobiliari urbà.
Bueno, doncs ja és un avantatge,
és a dir, que teniu força bancs per seure, no?,
a Sant Pere i Sant Pau, en principi teniu allò, eh?,
força mobiliari urbà.
Miguel, digues.
La segona pregunta diu això.
Vostè creu que el barri està prou net?
El veïnat pensa que està prou net el barri.
Doncs tenim força mobiliari urbà,
tenim que el barri està prou net,
i més conclusions, més preguntes i respostes, Bianca?
La tercera pregunta és,
vostè creu que els parcs són prou segurs?
i més del 50% pensa que els parcs són prou segurs.
Bueno, de moment portem conclusions totes positives, eh?,
és a dir, que la gent està responent bé.
Lídia.
La quarta pregunta diu així.
Li agradaria que haguessin més papereres?
I el veïnat ens ha contestat que volen més papereres.
Bueno, doncs ja tenim una mancança,
és a dir, que falten papereres.
Això ja que prenguin nota, qui li toqui,
i que posin més papereres al barri.
La tercera pregunta diu,
a vostè li agradaria que es fessin tanques
per als gossos als parcs?
El veïnat pensa que s'ha de fer tanques per als gossos.
Tanques pels gossos, eh?,
perquè queden en un recinte més o menys delimitat.
En veieu moltes de cagues de gossos al carrer, o no?
Sí, sí.
Moltes.
I això de qui és culpa, del gos?
De la gos.
No, perquè clar, el gos no...
A veure, de Kame, digues.
La sisena pregunta és,
li agradaria que haguessin dispensadors de bosses
per a recollir les caques dels gossos?
Sí, volen dispensadors de boso.
De bosses?
De bosses, eh?
De gossos, no...
No, no, per això estaria molt bé,
perquè llavors, clar, a vegades no...
Tu pots anar amb per vici si te vols el gos
i pensar que fa una bossa de casa,
però a vegades te'n pots oblidar, no?
Llavors, si hi ha dispensadors, ja ho tens solucionat.
A veure...
La pregunta set diu així.
Què s'hauria de...
Perdona, Adrià, que t'hi canvita el nom, eh?
Adrià, ara sí.
Què s'hauria de fer amb els amos
que no netegen la terra?
El terra?
Creuen que s'hauria de multar els amos?
Esteu d'acord amb això o no?
Sí.
Sí?
I només multar-los i ja està
o faria alguna altra cosa, vosaltres?
No sé si faríeu recollir la caca.
Sí.
Tu què faries, Catalina, a veure?
Tu què proposes?
Fer-li recollir la caca.
Exacte, eh?
Sí, sí.
I que se l'emportin cap a casa seva, eh que sí?
Molt bé.
A veure, Anna.
La pregunta vuit és...
Està content amb els horaris de recollida de la brossa?
A la majoria dels veïns de Sant Pere i Sant Pau
els agrada l'horari de recollida.
Bé, doncs això vol dir que està en prou d'acord.
Álvaro?
La pregunta no ho diu així.
Us agrada més els contenidors soterrats?
I la majoria...
Sí, prefereixen els contenidors soterrats.
Catalina.
La deu.
Vostè creu que hauria de posar rampes en lloc d'escales per la gent gran?
Sí.
Quasi tots pensen que seria millor.
Molt bé, Catalina.
La Nèria.
La pregunta 11 diu
Vostè creu que hi ha prou espais comuns per a que els nens juguin?
En aquesta pregunta hem vist que la meitat volen més parts
i l'altra meitat pensen que ja n'hi ha prou.
És a dir, prou espai comú, eh?
Què seria un espai comú?
Un espai comú?
Explica'm, Nèria, què és que és un espai comú?
Això que on estem ara és un espai comú, no?
O és una...
O què enteneu per espai comú?
Explica'm-ho tu.
Els parcs.
Els parcs, per exemple.
S'ha dit que un lloc, que no només hi va una persona,
sinó que hi van moltes persones, no?
Una comunitat de veïns.
Per exemple, una comunitat de veïns.
Els carrers.
Els carrers, un espai comú, sí.
Un espai comú i públic, a més.
Un supermercat.
Per exemple, un supermercat, tot i que aquí confluiríem,
però vaja, estem parlant d'altres coses, eh?
Sí, sí.
Ja està, Nèria, gràcies.
Sorina, a veure, més preguntes.
La pregunta 12 diu que
Creu que hi ha suficients bancs al carrer
i no volen més de bancs.
Més bancs, eh?
Aquí també podríem posar-ne algú més que tampoc no faria cap no.
Joan.
La 13 diu
Creu que ha d'haver una marquesina a cada parada de bus?
Sí, per majoria seria millor,
per si plou,
i per seure les persones que ho puguin necessitar.
Molt bé, Joan.
A veure, que ens explica ara el Miguel.
Miguel, endemà, nova pregunta.
Què pensa de les persones que es dediquen a fer actes vandalics
contra el mobiliari urbà?
Tots els que estan tenen una mala opinió.
Pensen que s'han de multar o que han de pagar
els que han de fer serveis a la comunitat per compensar.
I això de fer serveis a la comunitat, què vol dir?
Què consisteix fer serveis a la comunitat?
Catalina.
Sí, que si pinten les parets o fes el que ho netegin
o qualsevol cosa que ho rendin.
El que han fet.
Estem d'acord amb això?
Sí, sí.
És així això, no?
Sí, sí.
Treballar pel bé comú?
Sí.
O bé, Bianca.
La pregunta 15 és
Què fa vostè quan detecta un banc trencat o en mal estat?
La majoria no saben què han de fer.
Bé, nosaltres ho explicarem després
perquè amb les ordenàcies municipals
que ens ha donat la Guàrdia Urbana
i el que ens ha explicat el senyor Antillat
de la brigada municipal de l'Ajuntament
ja saben què han de fer.
Doncs després ho explicarem, eh?
Després ho explicarem, eh?
Després ho explicarem què s'ha de fer
per si troben, per exemple, un banc trencat.
Doncs s'han de fer alguna cosa
que després ens ho explicaran als alumnes.
Lídia.
La pregunta número 17
va relacionada amb la 15.
Quan creu que va arreglar-lo?
La gent no sap quan va arreglar-lo.
Veus això també, clar.
I el que ho tenim, que suposo que tampoc ho sap, eh?
Com val arreglar-lo.
A veure, David.
La pregunta número 7 és
Quina proposta faria l'Ajuntament
per millorar l'estat immobiliari urbà?
Molt bé, i aquí anem a les propostes, eh?
Ara ja parlem de propostes de millora, no?
D'allò que us han proposat les persones
que es podrien millorar en el vostre barri.
Doncs vinga, Necane, comences tu amb les propostes?
Sí.
Aquestes són les propostes de millora.
1. Podrien haver més pistes de patinatge,
carril bici i pàrquing de bicicletes.
Home, aquesta us deu agradar a vosaltres, no?
Aquesta proposta, no?
Sí.
Aquesta sí, no?
Perquè tots feu patinatge,
heu fet patinatge algun de vosaltres, o no?
Sí.
Patinatge en línia?
Sí.
I bici?
Quants aneu amb bici, a veure, d'aquí?
Quants aneu habitualment?
Habitualment, eh?
Gairebé tots.
Sí, sí.
Bueno, gairebé tots, tots, eh?
Seguim, seguim.
A veure, després de la necane l'Adrià.
Adrià, com vulguis.
La pregunta 2, ha d'haver més vigilància?
És que és molt senzilla, eh?
Ha d'haver més vigilància.
Després també explicarem les conclusions.
I la 3, que ens explica l'Anna?
La 3 és, posar mobiliari irrompible.
Doncs mira, això està a veure, eh?
Que no es pugui trencar,
i d'aquesta manera no cal canviar-ho, però...
La 4 és, fer un manteniment més continuat.
Doncs estar-hi més pendent, perquè no...
La 5 és, vigilar i multar els amos incívics dels gossos.
Molt bé, és una altra proposta de millora.
I la Nerea, que ens explicarà l'última proposta de millora.
La pregunta, ai, les propostes 6, la proposta número 6,
és posar en un lloc visible el preu dels elements del mobiliari urbà
per a sensibilitzar la gent.
Doncs mira, això també estaria molt bé, eh?
Que sí?
No veieu que estaria bé, això?
Que tu puguis saber què val cada cosa.
Llavors, si te passa pel cap de trencar algun banc
o algun altre element de l'espai públic,
doncs t'ho pensaràs les vegades, no?
Si saps com val.
Perquè, clar, són diners, no?
Que costen molt de guanyar els diners o els regalen els diners?
No.
A veure, Miguel, tu què dius?
Costen de guanyar o els diners els regalen alguna?
Costen de guanyar, perquè guanyar diners,
tens que treballar i tot això.
I a vegades, clar, és dur, no?
És a dir, que no ho regalen, eh, que no?
No.
Doncs vinga, anem als punts de reflexió, eh?
Ja una mica els hem dit abans, no?
Però ara que podríem parlar també d'algunes altres preguntes que heu fet, eh?
Directament, eh?
Als diferents persones amb les que heu anat parlant.
I comença la Sorina, a veure, Sorina, vinga.
Quines preguntes heu fet a banda d'aquestes que ja hem dit, eh?
Per exemple, digues, dispara, dispara, Sorina, digues, digues.
Què és el que hem de fer quan veiem un banc trencat o alguna altra cosa,
és, si estem veient algú que està trencant alguna cosa o està pintant parets, etc.,
hem de trucar al 112.
Ah, 112, eh? Sí, sí.
I ells avisen, ells avisen la Guàrdia Urbana i si és greu, acuden immediatament.
Eh, 112.
Doncs s'ha de fer un 112, eh? Molt bé, l'has repetit dues vegades.
A més a més, la Sorina, que ja preix la lliçó, s'ha de cap a la ràdio, telèfon s'ha de dir dues vegades.
Més coses, a veure, què més s'ha de fer?
Sí, si trobem algun element deteriorat, hem de trucar al 900-200-274.
Repeteixo, 900-200-274.
Sobretot si és de la via pública.
Alguna ràdio a la suelta, un furot al carrer, etc.
Joan, no el fitxarem, eh?
Joan, no el fitxarem de locutor, eh?
Ara, quan acabi el programa, es quedarà per aquí solter l'informatiu del migdia, eh, Joan?
Vinga, Miguel.
Telefon verd, no sé, en 77, 296, 222.
No sé, en 77, 296, 222.
Funciona a partir de les dos cuarts de deu, del matí,
i posen contactes directes a la brigada municipal
i serveix per avisar sobre aspectes de la neteja del carrer.
fan els que tenen les tapes obertes i hi ha perill, etc.
Molt bé, molt bé, Miguel.
Doncs vinga, ara la Bianca.
Més coses que haurà de saber d'informació útil,
quan parlem del mobiliari urbà, eh?
Què més, Bianca? Què més hem de saber?
Pensem que cada ciutadà ha de tenir cura del que fa
i responsabilitzar-se, mirar, destalviar,
ja que totes les reparacions les paguem entre tots.
És millor viure en una ciutat neta i amb molts cervells.
Doncs això és el treball que heu fet.
Són les conclusions, les preguntes.
A qui heu fet les preguntes?
És a dir, a qui heu preguntat?
A veure, anem explicant-ho.
Per quin era?
Els veïnats de Sant Per i Sant Pau.
Els veïns, eh?
Els veïns, sí.
Els veïns, bàsicament, eh?
O parlo amb algú més, també?
A veure, Lídia?
Amb la nostra família.
O sigui, família, veïns,
en el vostre cas, Joan, en què heu parlat?
En qui heu anat a...
Agafa el micròfon.
En què heu pogut parlar de...
També jo vaig parlar amb un treballador
i li vaig preguntar les preguntes que teníem
i em va dir el que pensava.
Algun treballador,
és a dir, algú que estava treballant al carrer, no?
Sí.
I tu, Bianca, en qui has pogut parlar?
Jo he parlat amb els veïns
i amb la meva família
i m'ha contestat les preguntes que he fet.
És a dir, que anàveu pel carrer,
anàveu pel carrer Bona amb un dossier
i anàveu parant la gent, clar,
perquè els heu de parar perquè responguin, no?
Sí.
Tothom parava, no?
Quasi tots.
Però també vam parlar amb el director de la brigada municipal,
amb el senyor Antillac.
Clar, que volíeu informació de primera mà, no?
Volíeu informació de primera mà.
Catalina.
Ens ha fet una petita xerrada
i ens ha dit els telèfons
i...
i si no vam parlar amb la guàrdia urbana,
també vam parlar.
I heu après coses que no sabíeu?
Heu après coses noves o no?
Sí.
Moltes.
Us han sorprès, aquestes coses?
És a dir, us han xocat molt?
Sí.
A veure, per exemple, Mèria,
què és el que més us ha xocat?
Que la que més m'ha xocat
és que a partir dels setze anys
no es podien treure els gossos.
A partir dels...
Vols dir al revés, no?
S'ha dit que...
S'ha dit que fins als setze anys, no?
Fins als setze anys no es podria.
Això t'ha sorprès, no?
Tu no ho sabies.
Tu pensaves que podies anar pel carrer a un gos
tranquil·lament passejant-lo
i que no passaves.
I això està regulat per una ordenança,
per una normativa.
Necane, tu què t'ha sorprès?
El mateix.
El mateix també?
Sí, perquè jo baixo quasi cada matí
a baixar el gos i no ho sabia.
No ho sabies, eh?
I a tu, Lídia, què t'ha sorprès?
Doncs que hi ha multes que són petites
però que costen molt de diners.
Exacte.
Això dels multes no ho sabíeu ni que existien, o sí?
Sí, ho sabíeu.
Ho sabíeu, ho sabíeu.
El que passa no sabíeu que eren de...
No sabíeu quant, de quant a quant.
No sabíeu els diners.
Exacte, no sabíeu quant de diners, no?
I creieu que n'hi ha prou o no?
És a dir, són prou ajustades aquestes multes o s'haurien de fer encara més...
No.
Què proposaríeu?
Puixar-les o baixar-les?
Baixar-les.
Baixar-les.
Això ho tenim tots clars, eh?
Bueno, és que costa molt de gonya, no?
Bianca, a tu què t'ha dit la gent, de les enquestes, o del que et van dir els de la brigada o la guàrdia urbana?
Què t'ha sorprès més?
El mateix que ha dit la Nerea.
Perquè això, jo sempre veig molts nens com el Joan, nens petits, que passeixen el gos.
i ara quan vaig sentir això, que no es podia treure el gos fins als 16 anys, em vaig sorprendre una mica.
I a vosaltres no us ha passat mai, per exemple, al pati de l'escola, o del pati de l'escola no, que està dintre l'escola,
però quan aneu a algun parc públic, heu vist alguna vegada algun element trencat, algun banc, algun sis?
Sí, sí, sí, molts.
Què, que per exemple, què heu vist? A veure.
Catalina.
Les parets que estan molt pintades, els bancs que hi han tirat petards i moltes coses.
Tu, Sorina, què has vist?
Bancs, les fustes per a sentar-se, pintades i moltes coses.
Què més, què més? A veure, Né, Né, Né.
Els fanals pintats, les parets plenes de grafitis,
què més? A veure, Lídia.
Nens que pintaven els bancs posaven coses que no interessaven a ningú i posaven en permanent i tot.
Més que amb ells, no?
Sí.
Què posaven, per exemple?
Te amo.
Te amo.
Bé, és clar, això li interessa a l'altre, no? O potser, segons com, ni amb l'altre.
De fet, potser no li interessa ni amb la que estima aquella persona.
Què més? Què més heu vist que així s'hagi trencat de mobiliar i urbà?
Que digueu, home, això està molt malament, eh? A veure?
Ralloles, ralloles que estaven... que se movien.
Que tenen vida, no?
I això, els homes més grans, tant els petits, es poden... es poden... caure.
Caure.
Sembla que tinguin vida aquestes ralloles, eh? Sembla que vagin soles, no?
Sí, sí.
No, no, no caminen.
No, no, no caminen.
Per exemple, també hem vist un autobús engrafitat a les finestres i el terra també el penen de grafiti i els petardos.
Ja, sí, fins i tot l'autobús, un autobús també amb grafitis, eh?
Sí.
Què més? A veure, per aquí, Miguel o Bianca, què més heu vist així de mobiliar i urbà que estigui trencat?
El Joan, a veure, Joan.
A nosaltres, el senyor Antilac els va comptar, els va dir que a un home li van multar 1.300 euros per menjar pipes a un banc.
Doncs mira, això sí que sé, això xoca també, eh?
Sí, sí.
No ho haguéssiu dit mai, no, això?
Suposo que no era per menjar-la, no?
Devia ser perquè les pallofes deurien caure a terra, no?
M'imagino, eh?
Sí.
Sí.
Quants heu? 1.300?
1.300 euros.
Per aquí les pipes més cares, no?
Sí.
Hem pensat que era més farat a les pipes.
Anaves a dir, Solina, anaves a dir una cosa.
També hem vist bronxadors trencats per la terra amb les cadenes que els nens les poden agafar i fer-se mal.
I tot això qui ho fa?
És a dir, qui es dedica a trencar totes aquestes coses?
Mireia.
Els nens que es dediquen a fer vandalisme.
Els nens que fan actes vandalistes.
Àlvaro.
És a dir, això.
A mi també em van trobar un fanal amb una bombilla fos...
Fossa?
No, bombilla fossa.
Necane.
Però no només els nens, també ho fan els senyors.
Ara, sí, sí, sí.
Aquí hi ha una mica de tot, eh?
Que no només els joves adolescents, sinó que totes les edats, em penso jo.
que...
Que més, a veure?
Que més, que més...
Ara, quan trobeu un banc trencat, sense fustes, o una ferrola que no tingui castig i fossa, com deia l'Òperó, què cal fer?
O què fareu vosaltres?
A veure, què fareu?
Merea.
Trucar d'immediat a l'Ajuntament.
Trucar a l'Ajuntament.
Sí.
I la Solina què faria si trobessis a l'Ajuntament?
Trucar al telèfon verd.
Ah, mira, a veure el telèfon verd, eh?
Recordem el telèfon verd, a veure qui m'ho recorda ràpidament el telèfon verd.
A veure, va, vinga, vinga.
Per aquí.
I el Bianca.
O el Miguel, va, Miguel.
977-296-222.
A veure, torno a repetir.
977-296-222.
Molt bé, doncs aquest és a la fompera, eh?
Jo, quan entrava aquí a la ràdio, anava caminant i, escolta, i la cama, la cama dretta, se m'ha quedat enganxada al terra, i em pensava, què passa aquí?
Què tinc aquí a sota?
I resulta que era un xiclet, que se m'ha quedat enganxat a la sabata.
Mira, encara ho porto ara aquí.
Qui tira els xiclets a terra?
Què passa aquí?
A veure.
Parleu, parleu, parleu, digues, digues.
Que la gent que fa el vandalisme, o sigui, tira els xiclets en qualsevol lloc.
És a dir, que això seria vandalisme, també?
Sí?
Esteu segurs, Sorina?
El vandalisme no és tirar coses a terra, sinó trencar o alguna cosa així.
Qui fa això dels xiclets són la gent que va masticant xiclet i, en més de tirar-lo a la paperera, ho tiren a terra.
Mireia.
Que, per resumir, són uns marranos.
Oh, ja queda.
Doncs ja estan retardats, eh, Mekane?
Per això hi ha un telèfon perquè ho netegin.
Doncs aquí recorda el telèfon, a veure, ràpidament, per neteixar xiclets, tu mateixa, va.
900, 200, 274.
900, 200, 274.
Molt bé, ja ho he après la lliçó. Digues, Miguel.
Que vandalisme no seria tirar xiclets, sinó cremar els containers i tot això.
Va, s'ha dit que tirar xiclets no és vandalisme, però també podem posar-ne molta per tirar xiclets, no?
O no?
Sí, sí.
És marranisme.
Com se diu això, a veure?
Qui brita el David?
David, què has dit?
No, jo.
Ah, no, digues, digues, Lídia, digues.
És marranisme.
Marranisme, és una variant, eh, del vandalisme, però digues, no veig el nom, eh? Catalina.
Només tiren xiclets, també tiren escopits per tots qualsevol. Tu pots anar caminant i te trobes un escopitajo.
Ai, que massa, no? De mecanem.
I no només això, també quan van menjant patates o alguna cosa, llensen després els papers al terra.
I la bossa.
I la bossa.
Oi, aquells que fumen, què fan els que fumen?
Uf.
Uf.
A veure, Merea.
Tiren el...
Allò.
Sí, les culilles al terra i el cigarro.
Bianca, que tu les seguis aixecant la mà, què no m'has dit?
No.
No m'has dit, doncs la... A veure, per allà baix, la Mekane.
Eh, gens en la...
Gens en les borilles al terra i...
I ho deixen tot brut, fastidós.
Ah, i després a qui les recull aquestes borilles?
A veure, Lídia?
El barrer... Ui, el barrer en d'er.
És que algú l'ha de recollir, no? No recull en soles, no?
Però també hi ha un problema que si la tiren en ceses, doncs es pot cremar alguna cosa.
Potser provocar l'incendi, Catalina.
I també hi ha molta gent que, o sigui, ho fiquen als ascensors i no ho sap.
Entren als ascensors pel dematí fumant.
I es queda l'Uluai.
I es queda allí tot.
Anna.
Que també per això de les borilles seria millor posar sandres.
Doncs posar sandres en llocs públics, no?
Sí.
És el que dèiem abans també de les papereres, no?
És a dir, que a més a més de papereres, que incorporeixin també sandre.
La paperera mateixa, no? Que incorpori un sandre.
Què vol dir incivisme? A veure qui m'ho explica.
Incivisme, què vol dir?
Ja sabem què vol dir vandalisme, no? Vandalisme és una cosa.
I l'incivisme, què és? Miguel.
Que no són cívics.
Això sí, sí.
On treu el diccionari, no el portes? A veure, el diccionari l'has portat aquí?
Però això seria la definició literal.
És a dir, incivisme, no són cívics.
Molt bé, però ara m'has de fer una reflexió.
Què vol dir en realitat això?
Aquells que no són cívics, per què no són cívics?
Què fan per no ser cívics?
Catalina.
No es comporten com uns ciutadans.
O sigui, no es comporten com tothom, no?
Sí? Per aquí va la cosa, incivisme, eh?
Digues, digues-ne, Mireia.
No, res.
Ah, no, com que et vas amb el micròfon, anaves a disparar ja, eh?
Bueno, doncs l'incivisme també és un problema, o no?
O no, és un problema, l'incivisme.
Sí.
Sí, un problema.
On es veu, per exemple, l'incivisme?
A qualsevol lloc.
A qualsevol lloc, sí.
Catalina, en quines accions, per exemple, què fan les persones inciviques, què fan?
Com això de fumar i del xiclet i moltes coses.
Joan.
Són els que deixen les bolilles, el xiclet a terra i tot això, també.
A mi canebolisi, digues-ne, sí.
Són els que deixen, com ho ha dit el Joan, el xiclet a terra, les borilles, les bosses de les patates.
Mireia.
Els que deixen la brossa fora dels contenidors.
Per exemple, Sorina.
Els que deixen les caques dels gossos per terra i no les recullen.
Molt bé.
I escolteu-me una cosa.
I el cap de la brigada d'Antillà, que us ho ha explicat, els xiclets?
Com els treuen?
Els poden treure o no?
Us van explicar com treien els xiclets de la via pública?
És fàcil treure's, creieu o no?
No, no és fàcil.
Digues, Catalina.
Amb un raspall que és per treure els xiclets i qualsevol cosa que es queda a terra.
Digues, Sorina.
I si alguna vegada t'has sentat en un xiclet o alguna cosa així, i el xiclet a la roba,
tens que posar-li gel perquè es agafi del tot bé.
Perquè pugui marxar, per poder treure'l.
És a dir, que més fàcil la treure.
I si vol el cabell, ja n'hi parlem.
Si vol el cabell, imagineu-vos quina...
Clar, s'acta sí, tisora.
No s'ha passat mai que us ha fet cap un xiclet al cabell i he hagut de tallar un tros?
Sí, sí, sí.
És típic això, eh?
Sí.
Bueno, incivisme és igual a vandalisme?
O viceversa, vandalisme és igual a incivisme o no?
No.
Qui m'ho explica? A veure.
No.
Vinga, Álvaro.
Vandalisme és maltratar el mobiliari urbà.
I incivisme és comportar-se mal, tirar xiclets al terra, insultar la gent pel carrer, tot això.
No.
Bueno, això passa que hi ha qui va insultant a la gent pel carrer, no?
Ho vol dir?
Sí, sí, sí.
Molt.
I per què ho fan? Per què insulten?
Perquè els dona la gana.
Digue, digue, Joan.
Jo crec que insulten perquè són uns maleducats.
És a dir, maleducats, incivics, Miguel?
I perquè són uns amargats.
També, sí, no, saps, ni molts que estan amargats de la vida, ni molts que sembla que estiguin tot el dia emprenyats, que estiguin tot el dia empipats.
Bueno, de les conclusions que heu arribat a través de l'enquesta, a través de l'estudi, per anar resumint, eh?
És a dir, que a Sant Pere i Sant Pau, si haguéssim de fer una llista del que fa falta,
pel que us han dit els ciutadans dels païns amb els que heu parlat,
què hi posaríem en aquesta llista?
Què seria el que fa falta?
Què creieu que cal posar de mobiliari urbà al barri de Sant Pere i Sant Pau?
Vinga, comencem. Necane.
Falten papereres i bancs.
Papereres i bancs, vinga.
Però en algun lloc en concret o tot arreu, on no posaríeu de papereres i bancs?
Necane, on tu creus que em farien falta?
Al mig del carrer?
Als parcs.
Als parcs, vinga, és una...
Necane.
Sandrés.
Sandrés, com dèiem també, la via pública, Sandrés.
Bianca.
Falten rampes per a la gent gran.
Això és important, no?
En lloc d'escales.
En lloc d'escales.
Perquè clar, si estàs gran i costa molt caminar o vas encallar de rodes,
doncs a aquell lloc no pots accedir-hi.
Lídia.
Tanques per als gossos.
Tanques per als gossos.
Calarina.
També posar carrers de bici, que hi ha molt pocs aquí a Tarragona i a Sant Pere i a Sant Pau.
Carrils bici, vinga, més coses.
Sorina.
Això que ha dit la Bianca, de les rampes.
Hi ha algunes, però són impujables.
Són molt...
Empinades.
Pronunciades.
Fan molta pujada, fan poca pujada.
Empinades.
Empinades, eh?
Sí, tenen molt de pendent, no?
Sí.
Llavors costa molt de pujar a n'èrea.
Dispensadors per als gossos.
Dispensadors?
De brossa.
De bosses, eh?
De bossa.
Per poder recollir la tifa, no?
I embolicar-la i posar-la al seu lloc.
Què més? Vinga, Bianca.
Marquegines per les parades de bus.
Marquegines per les parades del bus.
Aneu amb el bus a Vitó?
Aneu amb el bus vosaltres?
Sí.
Sí, sí.
La altra semana vam parlar amb companys vostres
que havien treballat el tema de la mobilitat urbana
i ens deien que per anar de Sant Pere i Sant Pau
aquí al centre que feien falta de bus
especialment per anar a la platja.
T'heu d'acord amb això o no?
Sí.
Per aquí aneu a la platja a l'estiu, amb bus ara o no?
Amb cotxe.
Amb cotxe.
Molt bé.
Què més ha faltat a veure, mobilitat urbana?
Què més necessitem?
Hi ha un dit tot o no?
No.
Catalina?
Més vigilància en tot el barri.
Més vigilància, eh?
Àlvaro?
I més il·luminació al carrer, per quan s'hi veu nit.
Falta llum al carrer.
És a dir, que hi ha llocs que estan a les fosques, no?
I que no s'hi veu gaire.
Sorina?
També podríem posar pistes de patinatge
per patinar millor i no patinar per la carretera
perquè és molt perillós.
Tu fas patinatge, veig, eh?
O t'agrada, no?
El patinatge?
Sí, m'agrada.
Què vas, patins en línia?
Que és de tres rodes?
Sí, en línia.
Quantes rodes tenen?
Quatre o cinc rodes, no?
En cada peu?
Quatre.
Quatre rodes.
Mireia?
Immobiliari irrompible.
Això què vol dir?
Que no es pot...
A veure, per aquí, què m'ho explica?
La Lídia?
Doncs, per exemple, un banc de pedra
es trenca més tard.
Menys facilitat, eh?
És a dir, un banc de pedra no el trenca tan fàcilment
com un banc de fusta, no?
A veure, per aquí hi ha algú que faci estona que no parli, eh?
Que si no, sempre parleu els mateixos.
A veure, per allà baix, el David.
Què fa sent que m'he sentit la veu, David?
Posar en un lloc visible el preu dels elements immobiliari urbà.
Això, doncs, els preus ben visibles
per a tothom sàpiga el que val cada cosa.
L'Adrià també fa sent que m'ho sentim.
Adrià, a veure, tu què proposaries més?
Que ho estàs buscant a la llista.
A veure, més idees?
Vinga, mentrestant, més coses.
Vinga, per aquí, Catalina.
Que això és lo d'inrompible,
però també hi ha mons gamberros que ho poden trencar.
però, i lo d'inrompible costa més diners.
Costa més, costa, és més car.
El que és, clar, el que és més perdurable és més car.
Àlvaro.
I també pujar fons d'aigua potable per veure el carrer.
No n'hi ha d'ara de fons d'aigua potable?
No, no n'hi ha moltes.
N'hi ha per banyar-se.
Una o dos.
N'hi ha poques, eh?
Voldríeu més per poder refrescar-vos quan aneu al parc,
quan aneu a algun lloc, doncs,
ara que ve a bon temps, no?
I que ve d'algú a sortir fora.
Per cert, estan comentant,
encara no han comentat, eh?
Però si algú vol comentar la vostra fotografia al Facebook,
ho pagi, eh?
Perquè podem dir,
encara es queden uns quants minutets,
ho podem dir en directe.
N'hi ha uns quants que han dit que els agrada.
Per exemple, el José Ruiz.
No sé si ho coneixeu,
coneixeu aquest senyor, José Ruiz?
No.
No.
L'Emma Ballona, la coneixeu?
Qui?
Emma Ballona.
No.
Gerard Pascual, Màximo Jesús.
No.
No.
Doncs aquests han dit que els agrada la vostra foto, va?
La vostra fotografia, que ja l'hem vist,
a veure quantes persones l'hem vist,
ara us ho diré, eh?
Ja l'hem vist moltes persones a través del Facebook,
i si l'heu comentat,
la podeu anar comentant i també ho direm en directe.
Si ens escolteu, doncs,
algun dels companys de classe,
algun dels pares o de les mares,
a veure quantes persones l'hem vist, ja?
Ja l'hem vist, 200 persones,
a veure la vostra fotografia, eh?
Uau!
I si, ja són famosos.
No sé, famosos.
Bé, més conclusions, va, vinga,
del fuit del treball que heu fet,
quines conclusions us en porteu en general, eh?
Ja hem dit coses en concret,
i ara, en general, vosaltres,
si depengués de vosaltres,
què és el que milloraríeu,
què faríeu,
quines conclusions creieu, doncs,
que són, en aquest àmbit del que estem parlant,
del mobilari robat,
de quines conclusions arribeu vosaltres,
del que heu après,
del que us han explicat de la brigada municipal,
i el que creieu que cal o que no cal fer,
o que no s'hauria de fer, Andrea?
Que hem de ser més responsables.
Aquesta és una bona conclusió.
Veus, hem de ser tots plegats més responsables.
Més conclusions, necane.
Tenim que intentar eliminar els actes vandàlics.
Aquesta és una altra conclusió interessant, Catalina.
I les persones que fan actes insívics.
També, però què vols dir,
que els han d'eliminar, no?
No, els han d'emmultar,
perquè així ho entenguin,
que no s'han de fer, això.
Però tu creus que n'aprenen,
encara que els multin o no?
No, però a poc a poc aniran a entendre.
N'ha fet de mica en mica, eh?
A veure, més conclusions que heu tret vosaltres, la resta.
La Lídia, tu quines conclusions arribes després de fer el treball?
Que hem de cuidar més el nostre mobiliari urbà,
perquè van molt de diners.
I ara, una pregunta que us faig ara jo,
és que no ho sé,
aquests diners qui els paga?
D'on s'ho tenen, aquests diners?
De nosaltres.
Nosaltres.
Sí, sí, de nosaltres.
Àlvaro, tu no creus que són d'aquests diners?
Dels impostos.
Dels impostos que fan els nostres pares.
Exacte, veus, això, sí, sí.
És a dir, clar, si algú trenca alguna cosa,
doncs potser el seu pare,
o ell mateix ho acabarà pagant de la seva butxaca.
Sí.
Que absurd, no?
Sí.
És que si tu com per això,
alguna cosa i l'acabes trencant,
no té sentit, no?
No.
I per què ho fan?
Per divertir-se.
Quina manera més cara de divertir-se, no?
No, perquè no saben que ho han pagat ells.
Ah, aquí està, aquí està.
És que en realitat no saben,
no són prou conscients
que en realitat ho estan pagant ells,
ho estan pagant els seus pares,
i que potser els seus pares
s'hauran d'estar d'algunes coses
per poder pagar, doncs, aquests impostos.
De cani, tu a quines conclusions arribes?
I una altra conclusió que hem tret
és que és millor cuidar aquest mòbiliar urbà
i els impostos
en comptes d'utilitzar-los
per arreglar-los
per coses noves.
Efectivament, efectivament,
no sé si,
clar, és una qüestió de recursos,
si en tens deu
i no has de destinar dos
a reparar coses,
doncs, mira,
si tu estalvies,
pots gastar amb alguna altra cosa
més profitosa, no?
Tu, Joan,
a quines conclusions arribes?
Amb tot plegat.
A quina conclusió arribes?
Amb tot plegat,
amb el treball que heu fet?
Doncs que no s'ha de fer això,
no s'ha de fer
actes pandèlics,
ni...
Això s'ha de acabar.
Això s'ha de acabar.
Sí, sí.
Catalina.
I hem après moltes coses noves,
això dels telèfons,
que abans no ho sabia.
Clar, és que ara sou,
ara esteu més preparats,
per anar, no?,
per implicar-vos a nivell social,
doncs, en aquest aspecte.
Necane?
També,
també que s'han d'aprendre
a vigilar els gosos,
perquè a vegades
es despisten
i fan les seves coses
on no ho tenen que fer.
Clar, perquè és que
quan un té un gos,
pot deixar que faci
les seves necessitats
a qualsevol lloc o no?
No.
I llavors?
On la s'ha de fer?
És a dir, on...
Expliqueu, expliqueu.
Tendrem que posar
el que ja hem dit
un joc per a gossos
en quasi cada parc
i així
podríem
fer caces.
les poden fer
on sigui
però
que
l'amo
les recull
perquè
si no
es queden ahí
i no...
I llavors passa
algú darrere
i les trepitja
i malament rai.
Digues,
Necane.
On sigui,
tampoc,
perquè a vegades
si ho fa
a la vorera
també
es queda
a la marca.
Clar, clar,
és que
hauria de ser
potser
algun lloc de terra,
no?,
com si fos un pipi
s'haurien d'acord
amb això, no?
Sí.
En principi,
si és a un lloc
més adequat
no quedarà
a la marca
a la terra.
És com
amb els xiclets,
si els llencen
el rebuig,
que és on tenen
que anar els xiclets,
van al rebuig els xiclets,
allà no passa res
però si els llencen
a la terra
llavors ja tenim
un problema.
Heu vist
a algun lloc
a la terra
que hi ha
com tot de marques
juntes?
Sí.
Perquè allò
no sé
que se tiren més,
sembla que se tiren
més a un lloc
que a altres.
Els parcs
públics s'ha pot entrar?
En alguns.
No.
En ningú.
Però la gent
fa el que vol.
Així que en principi
als parcs públics
no es pot entrar
amb gossos.
No.
I es pot fumar,
per exemple,
a un...
Tampoc.
Tampoc.
En el país públic
no es pot fumar, ja.
I davant d'un col·legi?
Tampoc.
Digues, digues, Mèria.
Que no es pot fumar
perquè hi ha nens
i han d'estar
amb quants metres
dels parcs
i dels col·legis.
Sorina,
hi ha un demà
si el mateix, no?
Sí.
I si veiem algú
que fuma
en un parc públic
què hem de fer?
Rucar a la policia.
No.
O dir-li un avís.
Primer dir-li, primer.
Sí.
Escolta'm,
no fumi.
Que no es pot fumar.
Catalina.
I també
en els bars,
ara també hi ha la...
Tampoc es pot fumar
en els bars.
Hi ha,
per exemple,
un o així
però la majoria
no es pot.
i davant del col·legi
tampoc, eh?
A la porta del col·legi
veieu gent fumant
davant del col·legi, no?
Sí.
Sí.
I ningú s'hi diu res,
no?
No.
I si els dius
el meu t'engeguen
no?
I no fan cas.
Sí.
Clar, és que...
Per això s'ha de dir,
no?
Algú s'hi ha de dir,
no?
Sí.
Clar.
Sí.
Sí?
Bueno,
escolteu-me,
i si no es pot entrar
als parcs amb els gossos,
on podem anar amb els gossos?
Sí.
Què fem?
A veure,
teniu gossos vosaltres a casa?
Quants teniu gossos?
Sí.
Un o gossos
o animal de companyia?
Un.
Un.
Un.
Teniu un goss vosaltres?
Petit o gran?
Petit o gran el goss?
Com és el vostre goss?
Jo no tinc goss,
jo tinc animals de companyia
i una tortuga.
Una tortuga?
Tortuga d'aquestes californianes?
No, d'aquestes no.
No, d'aquestes no.
Aquestes són il·legals.
Les que es fan grans, no?
Sí.
I tu, Catalina?
Jo tinc un goss
que és més o menys petit.
I on aportes?
Per exemple,
detrás de la meva casa
hi ha molta herba
que és un parc
pels gossos.
Llavors és un lloc adequat,
Nerea.
Jo tinc una gossa
que és gran
però no tant.
És alta, més bé.
I jo la porto
a fer les seves necessitats
d'un parc allà al costat
que es pot
els gossos.
Un parc que està permès, eh?
Sí.
I tu, Sorina,
tens algun animal de companyia?
Sí, però és un gat.
Amb aquest noia problema,
amb aquest ja
a casa tens allà la sorra, no?
Sí.
I és bo.
El Miguel, què té el Miguel?
Jo tinc un gos petit
i un gran
i jo el porto
a l'escampat.
A l'escampat,
és el millor lloc.
Qui més té mascot, a veure?
El David.
Jo tinc un gos
que és gran
i és una mica...
és una mica...
és veït.
És batarà, ja,
és un batarà.
És molt gran.
És molt gran.
És un pastor de mà, o no?
Sí.
És un pastor de mà, eh?
Són molt magos, eh?
Molt fidels, eh?
Mekane, tu quina bestia tens?
Jo tinc un gos mitjà,
més o menys,
i a vegades el porto
darrere el meu bloc
perquè hi ha
aquí com un espai
i a la parcel·la
que també hi ha gos.
A la parcel·la no hi ha cap problema,
allò, no?
Allí pot anar l'ample, no?
I fer que...
Qui més té animal, la companyia?
A veure, el Joan.
Agafa el micròfon, Joan,
i digue'm...
Jo tinc una gossa
que té ara un any
i sempre la porto
darrere de la meva casa.
Que ahí pot fer
les seves necessitats.
També hi ha un parc, eh?
Darrere també també.
I la Lídia,
quin animal té?
Un peix,
una tortuga,
un canari
i cuc de seda,
però no els tinc
que portar ningú enllà.
Aquest no cal, eh?
Aquest no cal.
Els cuc de seda
que néixen cada any, no?
Es van renovant cada any, no?
Sí, sí.
Què mengen,
els cuc de seda?
Morera.
La morera, eh?
Sí, sí.
Qui més té animals de companyia?
Ui, ja ha passat l'hora, eh?
Volíeu?
Falten dos minutets, eh?
A veure si tenim un rellotge aquí dalt,
molt gran.
Es queden dos minutets
per acabar el programa.
Bianca.
Jo ahir vaig passejar
i vas veure
a un contenidor
vas veure una tortuga morta
i era gegant.
I això està bé?
No.
És que jo diria
que és un delicte, això, eh?
Era gegant
i era de veritat,
era morta.
Era una tortuga de veritat morta.
M'heu canet?
Que a la meva parcel·la
jo també tinc granotes
a una bassa.
I desperten cada patir, eh?
Que sí?
Eh que sí que desperten.
Sí.
A la patitona
comencen a cantar molt d'hora, no?
Sí, i els gats.
I els gats també, eh?
Sí, sí, sí.
Teniu companyia, eh?
Doncs bueno, ja hem parlat d'això
una mica de tot, eh?
D'animals de companyia,
hem parlat de mobiliari urbà,
de mascotes...
La Lídia, que diu que només té un peix,
com és aquest peix?
Que és aquell de color taronja
o com és?
Aquells petitons de color taronja, no?
És taronja.
És una carpa.
Sí.
I menja molt o no?
Sí.
Sí, sí.
Després jo estic un que no s'acaba mai el menjar,
que si el menjar s'hi posés tant de menjar
que s'ho menjarien tot, eh?
Són de...
Digues, necana.
Jo també tinc un com el de la Lídia,
bueno, tinc tres
i són enormes, ja.
Nois, se m'ha arribat al final,
ens queden nois i noies, eh?
Re, 30 segons.
Voleu dir Déu?
Voleu saludar amb algú?
Dieu, aprofiteu.
Aprofiteu aquest moment.
Adéu.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies per ajudar-nos.
Doncs amb aquest segon,
m'agrada a l'escola de Sant Pere i Sant Pau,
que avui hem compartit l'aventura de conversar
amb la seva tutora, la Manuela Pérez.
També moltes gràcies, la Tània López, la directora.
Gràcies i fins a la primera.
Que vagi bé.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Gràcies.