Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
on tots som iguals i a l'hora diferent.
Hola, què tal? Bon dia. Benvinguts una setmana més
a l'Espai Tothom, a la sintonia de Tarragona Ràdio,
edició número 142 de la quarta temporada ja de l'Espai Tothom.
Aquest espai que us acompanya com cada dilluns
a partir de les 11 i alguns minuts al 96.7 de la freqüència modulada
i també a través de www.tarragonaradio.cat.
Avui tenim diversos temes que desgranarem tot seguit
en la propera mitja hora dintre del nostre espai.
Parlarem, d'una banda, amb el nou president de l'associació
Asperger del Camp de Tarragona.
Ell és Jesús Casas, una entitat que properament farà dos anys de vida
i per això hem convidat el seu nou president.
I d'altra banda, ens acompanyarà també el Jordi Rovira.
Ell és tècnic de la Federació Catalana per al Voluntariat Social
perquè ens vol convidar i animar a participar
també en un concurs de relats socials.
Aquests són els dos grans temes amb els quals dividirem el programa d'avui,
un programa que es realitza tècnicament en Lluís Comés i que us parla en Miguel González.
Comencem.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio,
perquè les diferències són d'allò més normals.
Primer que tot ens pregunten si som voluntaris,
si volem explicar per què fem voluntariat,
què ens aporta ser voluntaris,
què hem après, què hem viscut o què hem compartit.
I acabem preguntant-nos si volem compartir la nostra experiència.
Si responem a totes aquestes respostes,
probablement podrem participar en aquest concurs
de relats de voluntariat social,
del qual ens convida a participar el Jordi Rovira,
que és tècnic de la Federació Catalana per al Voluntariat Social a Tarragona.
Jordi, molt bon dia.
Bon dia.
L'objectiu és aquest,
que participem, que exposem la nostra experiència,
que expliquem què ens aporta.
És a dir, tot allò que sempre us acabem preguntant
aquí a la ràdio quan veniu amb algun voluntari,
que facin el seu relat,
és el que voleu amb aquest concurs de relat social,
de relat de voluntariat social.
Sí, es tracta d'això,
que totes les persones que formin part d'una entitat
o que no formin part de cap entitat,
però que han fet voluntariat
o que estan interessats en temes solidaris,
puguin explicar una mica les seves motivacions
o per què fan voluntariat,
o bé, que puguin explicar un relat breu
de com a molt 2.000 caràcters,
sense comptar el títol,
i que ho puguin fer públic
a través de la Federació de Voluntariat Social.
De fet, és un concurs que ja el feu enguany
per quarta vegada,
quarta edició consecutiva d'aquest concurs.
Com han estat les edicions anteriors?
La gent, la participació?
Bé, bé.
Les dues primeres edicions
es van fer a nivell de tot Catalunya,
o sigui, un únic jurat
per tots els relats que arribaven
i després es va decidir
descentralitzar aquest model
i fer quatre concursos simultanis,
un per cada província.
Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, no?
Això mateix, sí.
Molt bé.
I aquesta és la segona edició, diríem,
d'aquest nou model.
Que hem descentralitzat, diríem, el concurs, sí, sí.
Llavors, si s'ha descentralitzat
és perquè realment hi ha prous participants
per dur a terme un concurs d'aquesta índole,
d'aquestes característiques.
Sí, sí, sí.
De fet, l'any passat vam tenir una vintena de relats,
hi havia que tenien molta categoria,
i això ens va animar
a intentar donar-li un nou impuls,
buscar nous membres pel jurat
i intentar donar, dotar-lo de certa qualitat, no?
I és el que hem fet en guany.
Hem buscat un jurat més especialitzat
que ens ajudi a també tenir una opinió.
Els relats, més enllà de tenir només 2.000 caràcters
i estar centrats, o imagino,
o parlar sobre l'experiència del voluntariat,
sobre les aportacions de ser voluntari,
han de tenir alguna característica a tenir en compte?
No, pot ser en català o en castellà.
S'ha d'enviar a través de la pàgina web de la Federació,
a través d'un formulari que ja està penjat allí,
o enviat directament a l'adreça electrònica
d'aquí de la seu de Tarragona.
L'adreça electrònica és tarragona-voluntaris.cat
i la plana web de la Federació és www.voluntaris.cat.
Voluntaris.cat.
Aquí també, en aquesta mateixa pàgina web,
a voluntaris.cat es publicarà,
o es publicaran, no sé si ho havíeu fet també els altres anys,
però una selecció dels millors relats
que us arribin a aquest concurs.
I què passarà amb el guanyador?
De fet, no es publicaran a la mateixa pàgina web,
sinó a un bloc que tenim,
que es diu Val la Pena,
i en aquest bloc sí que es farà una selecció
dels millors relats a tot Catalunya,
de les quatre edicions,
i, bueno, de les quatre edicions,
de les quatre concursos simultanis,
i allí és on es penjaran els relats.
I a l'edició d'aquí de Tarragona,
tenim com a padrins enguany la llibreria La Capona,
d'aquí de Tarragona,
que donarà tres vals de regal
pels tres finalistes,
i allí mateix, a la llibreria,
es farà l'entrega de premis.
Allí mateix.
Fins quan tenim temps de lliurar els nostres relats
o d'enviar-los a través de la pàgina web?
Doncs bé, ja queda poquet, eh?
Fins al dia 22, o sigui, fins a divendres.
Això és aquest divendres.
Sí, però bé, amb tot que els mil caràcters
tampoc no és tant.
Això és posar-se una tarda davant de l'ordinador.
Al final suposo que l'objectiu, Jordi,
és explicar allò que ens passa pel cap,
allò que sentim,
o allò que hem experimentat,
si algun cop,
jo crec que moltíssima gent
d'alguna manera o d'una altra,
algun cop a la seva vida
ha ajudat a fer una tasca voluntària.
Perquè no ha de tenir res a veure amb l'associació,
ni res simplement amb el fet de ser voluntari.
Amb la vivència,
amb la vivència personal d'haver fet voluntariat.
La idea és aquesta, sí.
Doncs fins al 22 de març,
aquest proper divendres,
clar, si participem des de Tarragona,
hem de participar al concurs de Tarragona.
De Tarragona, sí.
Sí, sí.
Enviar-ho a través de,
recordem si et sembla,
les dades,
a través de la vostra pàgina web.
De la pàgina web,
que és www.voluntaris.cat,
o enviant-ho en format Word
al correu electrònic d'aquí,
de la Federació aquí a Tarragona,
que és tarragona.voluntaris.cat.
I Jordi,
quin dia sabrem aquest primer,
segon, tercer premi?
L'entrega de premi serà el dia 8 de maig.
Tot gira entorn a la festa de Sant Jordi,
però bé,
necessitem un temps també perquè el jurat
se pugui mirar els relats i pugui decidir.
A més, veig que els premis són vals de compres,
per a la llibreia de la Capona,
és a dir que, home,
també està molt bé.
És molt útil.
Els premis són molt útils.
Si ens agrada escriure i ens agrada llegir,
i tenim aquest concurs.
Un concurs que organitza
la Federació Catalana
per al Voluntariat Social.
N'hem parlat moltíssimes vegades amb ell.
De fet, el Jordi és ja un conegut del programa.
Anem comentant pràcticament
cada projecte que volen compartir amb nosaltres
i crec que ara teniu canvis, també, Jordi.
Sí, sí.
Doncs mira,
la coordinadora territorial que teníem fins ara,
l'Elisabet Pedret,
que és responsable de l'entitat Tarracosalut,
ha hagut de deixar el càrrec
per problemes i per incompatibilitat
d'horaris també amb l'entitat
amb la que ella anava
i hem hagut de fer una nova elecció de coordinadora
i ha estat escollida la Maria Teresa Múrria,
que ve de Càritas de Reus
i bé, doncs ara també s'està com a incorporant el càrrec
i també té moltes ganes de treballar pel voluntariat
i de fer xarxa amb les entitats
i bé, doncs anirem anant veient, no?,
com va anar tot.
A més a més, també una altra novetat
és que ens canviem de seu.
Fins ara estàvem a la Rambla Nova
i ara n'anem cap al carrer de les Coques,
al costat entre...
Una mica més amunt, eh?
Una mica més amunt, sí.
Una mica més amunt.
Sí, sí, entre la catedral i el Consell Comarcal.
S'anem al carrer de les Coques número 7.
Carrer de les Coques número 7.
És a dir, que si alguna persona necessita contacte amb vosaltres,
que sàpiga també que farem aquest canvi.
Ja l'heu fet o...?
Bueno, estem...
En una cama cada banda.
Val, esteu de moment encara fent la mudança, eh?
Però esperem en una setmana tenir-ho tot llest.
Molt bé, és a dir, que allà us podem trobar,
al carrer de les Coques número 7.
Sí, el telèfon i el correu electrònic i tot conservem el mateix,
o sigui que no hi ha problema amb això.
Doncs recordem una vegada més, eh?
www.voluntaris.cat
i l'adreça de correu electrònic tarragona
arroba voluntaris.cat
Jordi, moltíssimes gràcies que, vaja,
animar els oients a que participin en aquest concurs de relats
i un cop tingueu els premiats, doncs ja en tornarem a parlar.
Molt bé, gràcies a vosaltres, eh?
Adéu.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio
normalitzant la discapacitat.
I si ara us donàvem compte d'aquest concurs de relats del voluntariat social
que ens presentava el Jordi Rovira,
hem de canviar completament de tema
i és que, si us recordeu, fa aproximadament dos anys
alguns companys venien també a la sintonia de Tarragona Ràdio,
venien al tothom i ens començaven a parlar
o ens introduïen, si més no, un terme que per a molts de nosaltres era desconegut,
que era l'Asperger.
Avui en volem tornar a parlar amb una associació,
amb l'associació Asperger del Camp de Tarragona,
una entitat que, si no m'equivoco,
doncs complirà aviat dos anys de vida
i ara té nou president, és el Jesús Casas,
aquí ja saludem.
Jesús, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
És Asperger o Asperger?
Bueno, se pot dir que...
Hi ha gent que diu Asperger, Asperger,
la qüestió és que el síndrome és el mateix.
Al final és una qüestió de nom que defineix quina síndrome, Jesús?
Què és exactament per qui no ho conegui o per qui no ho recordi l'Asperger?
Bé, l'Asperger està dintre del trastorn de l'aspecte autista, no?
Aleshores, no deixa de ser un autisme d'alt funcionament.
Què vol dir això?
Doncs que els afectats mantenen intacte el seu intel·lecte.
Està dintre la mitja o a vegades, moltes vegades, és superior a la mitja.
No estan pateixent una sèrie de trastorns de desenvolupament
que li afecten al comportament, a la relació social, sobretot.
Quines recomanacions o què hem de tenir en compte
a l'hora de tractar amb una persona amb Asperger?
Aquestes preguntes sovint surten i molta gent diu
no, no, és que no s'ha de tenir en compte res,
simplement s'ha de tractar amb normalitat,
però imagino que sí que hi ha uns factors o unes recomanacions
que hem de tenir en compte, no?
Bé, cada afectat són molt diferents o poden ser molt diferents.
Aleshores, fer unes recomanacions generals és complicat.
Jo crec que els hem de tractar amb la màxima normalitat possible,
els pares, estic referint-me,
sense cap minament ni sobreprotecció ni res semblant, no?
Que facin la seva vida, bé, la que puguin fer dintre de la societat, no?
Sense tallar-los ni tindre por a què faran, a què sortiran o què faran.
Aquestes síndromes es detecten ja directament a la infància?
Quants es sol detectar?
Bé, els que tenen sort...
Perdona, és que a vegades no controlo el ritme.
No, no, faltaria.
Els que...
Ara s'està detectant bastant aviat, no?
Tenim que no s'arriben a l'associació a partir dels 3-4 anys,
el qual és molt bo perquè fan que es pugui treballar amb ells molt aviat.
Però també no s'han arribat casos de nois, bueno, joves de 28 anys,
que per alguna causa les han diagnosticat fa dos anys, no?
Con el qual...
T'imagino que amb una diagnosi més precoç,
després serà millor, serà més fàcil realitzar un tractament més adequat.
Sí, sí, com serà més aviat i més precoç, sigui millor.
Aquest tractament.
Vosaltres, des de l'associació Asperger Camp de Tarragona,
ho deia la presentació, gairebé dos anys de funcionament.
Dos anys i alguns més.
Dos anys i alguns més, sí?
Sí.
Recordo que presentàveu cap al 2011
i ara t'ha tocat la tasca de ser nou president.
Com ha anat o a què s'ha degut aquest canvi?
Ha estat un canvi intern o com ho he fet?
No, raons personals del Joan,
que per raons personals va deixar el càrrec,
però està dintre de la Junta.
És a dir, continuar treballant a la nostra Junta.
De fet, el Joan, el recordant els nostres oients,
havia passat també pels micròfons de Tarragona Ràdio
i ens havia vingut a presentar aquesta associació
i ara el Jesús, doncs, pren el seu relleu,
el seu testimoni al capdavant de l'associació.
Exactament.
Jesús, suposo que l'objectiu és continuar treballant
i continuar visibilitzant l'Asperger,
continuar donant informació, vaja, com...
Sí, sí, sí.
Quins objectius et marques de cara al futur?
Bé, nosaltres anar creixent, no?
Ja tenim la part bàsica ja en marxa
i anar creixent tant com podem,
no es deixen o no s'apoguin les administracions, no?
Vull dir, de moment hem fet uns tallers
per treballar individualment i en grup amb els nens,
entrenar-los en les relacions socials,
però, clar, seran autistes tota la vida
i aleshores tindrem que procurar per ells,
doncs, si necessiten pisos tutelats,
si necessiten un treball, formar una cooperativa,
introduir-los al món laboral...
Les necessitats són totes les que vulguis pensar i més.
Dades a nivell de marcació
de persones que puguin tenir aquesta síndrome, teniu?
Se diu que un de cada cent
pot tindre un trastort de l'aspecte autista.
Nosaltres, a l'associació, en aquests moments
som al voltant d'uns 60 associats
i possiblement que hagin contactat
per enterar-se de tal i qual
uns 50 més.
És a dir, que potencialment,
dintre l'associació, en dos anys, 110, no?
Però un 1% té l'expositat que sigui així.
La gent contacta amb vosaltres per demanar informació,
per demanar-vos serveis,
per demanar-vos assessorament?
Per tot.
Sí?
Sí, sí.
A veure, el primer que necessiten
és que els expliquis què està passant, no?
I bé, el millor que...
Quin millor le pot explicar
són unes famílies, uns pares
que l'han passat ja o l'estan passant, no?
I la primera part és treure l'atenció
que portes de munt.
I a partir d'ahir,
veure que el futur ni és negre ni és gris.
Va dia a dia i s'ha d'anar treballant.
Totes les persones que esteu a l'associació
teniu algun nivell d'afectació,
o alguna relació amb alguna persona
que està afectada d'asperger?
Sí, sí, sí.
Tots tenim un fill o una filla
que té un asperger o un trastorn d'aspecte autista.
I sense entrar gaire en el tema personal
tampoc voldria ser...
Tampoc voldria pecar d'indiscreció,
però com és aquest...
O sigui, no sé exactament com definir-ho, no?
Però com...
Com és el dia a dia.
Sí, com és el dia a dia.
O què els expliqueu quan una persona
ve a l'associació i us pregunta?
Doncs m'imagino que des del desconeixement,
des del voler saber què li passa al seu fill,
què podrà fer, què no podrà fer.
Bé, donar-los una mica exemples
de lo que hi ha actualment en l'associació.
Podran ser allò que realment puguin ser,
però sense descartar res.
Hi ha uns afectats que estan a punt
d'estudiar a la universitat,
estan fent batxillerat,
o estan fent formació professional,
o estan estudiant arregràfiques
dintre d'unes escoles privades,
perquè els seus són les arregràfiques.
Dependrà molt del nen,
de com s'hi treballa amb ell
i del suport familiar
i de la família que tingui.
Imagino que en aquell moment
veure aquests exemples de superació
anima molt, dona molt de suport
i això es transmet al final també
cap al nano,
que en aquell moment està patint
aquesta síndrome
i no sap massa ben bé
què passa ni ell ni la seva família.
Entenc que sí,
entenc que veure que hi ha un futur,
que és el que moltes vegades
quan te diuen autista,
doncs dius...
Sembla que es tanqui la porta,
sembla que es tanqui la porta dels futurs.
I en els nostres casos,
doncs no es tanquen,
vull dir, s'han d'anar treballant,
s'han d'obrir portes i finestres,
el que convingui,
però no està res tancat del tot.
I per això treballeu des de l'associació
Asperger del Camp de Tarragona,
perquè quins serveis oferiu
a banda d'aquesta informació,
aquest assessorament,
feu activitats també.
Sí, fem de tot una mica.
Fem tallers de pares
per explicar-los de mica en mica
de què tracta la síndrome,
què trobaran els seus fills.
Fem també teràpies,
jo la dic sessions de desfogue,
que les famílies ens trobem allà
i cadascú va explicant
les seves experiències.
Fem uns tallers d'habilitats socials
en què les psicòlegues
treballen amb els nens
d'acord amb el que necessiten concretament.
Allò, les mancances més...
Bé, que són més dures, diguéssim.
Sí, més significatives, sí.
Exacte, més significatives.
I després tenim uns esplais
que, bé, que allí
tot el que s'ensenyen
en els tallers individuals
s'aplica als esplais
que estan en grup
i treballen en grup
i han de saber què compartir
i tractar-se.
Mira, ara la vostra pàgina web
perquè també teniu força presència
a internet
amb una pàgina web
que, clar, avui dia
és una manera més
de donar conèixer a l'associació.
M'imagino que molta gent
us ha trobat també
a través d'internet
o us ha fet consultes
a través de la pàgina web, no?
Sí, ens fan consultes
a través d'internet.
També la sanitat pública
també ens envien a gent.
Des de Sònia de Déu
també ens han enviat gent
per a que consulti
contacte amb nosaltres
i bé, ens agrada saber
que de mica en mica
la gent sap que hi som, no?
I suposo que la divulgació
és una part important
de la nostra feina.
Comentaves abans
quan et preguntava
sobre l'associació
que vosaltres em deies
que vosaltres aneu fent
que aneu creixent
a mesura que us deixen
i posaves exemple
de l'administració.
No sé a nivell tarragoní
quin paper hi juga
l'administració
o quin paper hi hauria de jugar
i no acaba d'assumir.
Nosaltres, bueno,
som del camp, no?
Per tant,
òbviament,
la gent està més repartida
on hi ha més confluència
d'afectats
és entre Reus i Tarragona.
No estic parlant
directament
de l'administració
de l'Ajuntament de Tarragona
ni la de Reus
que col·laboren
en certes circumstàncies
és el que poden, no?
Tenim una petita subvenció
també per l'espai,
tal i qual,
no es deixen
els centres cívics.
Jo penso que avui en dia
el que són
les minusvalies
o les discapacitats
estan,
a nivell global,
estan tractades
molt malament.
A nivell de la llei
de la dependència,
a nivell de serveis
que puguen oferir
les administracions
i que estan a la baixa.
En comptes d'estar en alta,
s'estan sevant
en els seus lavors
més dèbils
i, bueno,
estem en camí
d'un daltaballs, no?
Si no,
no ens movem,
si no,
no reivindiquem.
I vosaltres suposo
que també treballeu
per això
i en la mesura
de les possibilitats
aneu reivindicant,
també, no?
No estava dintre
del nostre programa
però cada vegada
ens veiem bé
que ens tindrem
que reivindicar, no?
I vam parlar
de fer una plataforma
d'associacions aquí
per a presentar
les nostres demandes
dintre
de lo que són
els estaments, no?
I ja veurem
si això
es pot portar a terme.
Com està aquest projecte?
De moment...
Lo vam parlar
fa dues sessions
i com som pares de famílies
treballem,
tenim crios,
no ens trobem
intentant-lo fer.
Va tot al seu ritme, no?
Va tot al seu ritme.
Tot va al seu ritme, sí.
Jesús,
dos anys
parlàvem al principi
també d'aquesta associació.
em deies que una mica més
de dos anys
porteu en dança, no?
Sí, possiblement...
Efectivament,
ara farien els dos anys,
efectivament,
però si comptem
uns mesos abans
des que vam fer
els estatuts i tal,
doncs sí,
dos mesos i tres...
Hi ha dos anys
i tres mesos.
Has estat immers
des del principi
amb el projecte
de l'associació?
Des de la primera reunió.
Amb dos anys
us esperàveu?
Ja no només el ressòs
sinó els objectius
que haureu assolit,
el treball fet,
la feina feta,
quin balanç faríeu?
Partim de zero,
per tant,
el balanç
ha de ser positiu
de totes,
totes, no?
Ens falta molt
la fe
i ens estem implicats
per fer-lo
i, bueno,
no ho sé,
és que com anem
dia a dia...
És com el síndrome,
hem d'anar dia a dia,
a veure què ens esperem,
a veure
qui ens ajuda
a fer coses.
per exemple,
una inesperada,
però que tinc
que agrair molt,
és el Rotary Club
que pensa fer un...
L'altre dia va sortir
al diari
la notícia
que, bueno,
farà un concert solidari
i un dels beneficiats
som nosaltres.
Fos això,
no pels diners ja,
que són importants,
sinó per la divulgació
que pot donar,
doncs és important,
és més important
la divulgació
que fici tots els diners.
És important també
que les entitats,
en aquest cas,
doncs,
locals,
també participin.
Anar a preguntar-te ara
perquè veig aquí
l'agenda del mes d'abril,
en dissabte
teniu gairebé coses,
esplai de petits,
esplai de mitjans,
taller de joves,
perdó,
trobada de joves,
taller de pares
i mares,
és a dir,
no pareu,
les activitats
no paren cap setmana
i a banda,
amb projectes
com els que ens comentaves
del Rotary Club,
doncs,
encara acabeu
de configurar
aquest programa
d'activitats,
no?
Sí, sí, sí,
nosaltres,
bueno,
es tracta de no parar,
no podem permetre
el luxe de parar,
no?
i hem de continuar,
aunque siguin
amb dos muletes,
però continuar caminant
perquè,
depèn d'això,
depèn de molts crius
i molts afectats,
per tant,
no ens podem permetre
el luxe de parar.
Algun projecte
amb el qual esteu treballant
ara de cara
a un futur més immediat
o continuar,
doncs,
oferint aquests serveis,
aquestes activitats
i donant suport
a les famílies
i als nens,
imagino, clar.
Sí, primer,
consolidar
el que tenim muntat
i després estem
entre tots
formant
el projecte
que seria
el que dèiem
en les ràdio novel·les,
telenovel·les,
la bíblia
de l'associació
per anar desenvolupant
el nostre projecte.
Una vegada
tinguem aquest projecte
ben muntat,
òbviament,
l'anirem a repartir
per tots els estaments,
per totes les
empreses fortes
de Tarragona
a veure si algú
fa un cop de mà.
Això també és necessari,
no?
És supernecessari.
Els diners al final
fan falta
per moltes coses.
Fan falta
per tot
i desgraciadament
les famílies
no estan passant
en el millor moment,
no?
Ja tenim casos
de gent
que no pot
assolir
els tallers
individuals
o els esplais
perquè
van justos.
Aleshores
han fet un fons
dintre de socis
col·laboradors
que estem
captant
d'aquí i d'allà
per intentar ajudar
una miqueta
a aquestes famílies.
Aquesta és la situació
malauradament
que viuen moltes famílies
i doncs també
en certa manera
gràcies a associacions
com la vostra
tenen el suport
sobretot de cara
a les famílies
i als nens
que estan afectats
de la síndrome
d'Asperger.
Jesús,
per anar
tancant,
si algú
vol dirigir-se
a vosaltres,
si algú
ens està escoltant
i vol més informació,
si algú
simplement té més curiositat
al voltant
de la síndrome
d'Asperger
on es pot dirigir?
Bé,
se poden dirigir
a la pàgina web,
allí
ens trobaran
Aspergercamp
ara no me'l recordo
perquè quasi...
Sí,
aspergercampdetarragona.cat
Exactament,
allí hi ha dos telèfonos
i si no
també el meu telèfon
en particular
620,
626,
317,
en qualsevol
dels tres telèfonos
les atendrem
per correu electrònic
busqueu per la web
per on sigui.
Doncs a través
d'aquesta pàgina web
i si no ho busqueu
a internet ben fàcil
l'associació
Aspergercamp
de Tarragona
avui ens acompanyava
el seu nou president
Jesús Casas
aquí agraïm
que hagi vingut
aquest dilluns
als estudis de Tarragona Ràdio
a parlar-nos
d'aquesta síndrome
d'aquesta associació
i Jesús
n'estarem pendents
i qualsevol projecte
estarem encantats
que vingueu
a explicar-nos-el
Moltes gràcies
així ho farem
Gràcies
Bon dia Jesús
Gràcies
I nosaltres
anem arribant
ja al punt final
del nostre espai
d'avui
un espai
on hem parlat
del concurs
de relats
del voluntariat social
de Tarragona
de la Federació
de Voluntariat Social
de l'Associació Catalana
per al Voluntariat Social
i també
de l'Associació
Aspergercamp
de Tarragona
Nosaltres hi tornarem
el proper dilluns
estem preparant
un programa especial
des de Camp Clar
durant la setmana
us anirem donant
més informació
de moment us quedem
el matí de Tarragona Ràdio
i els nostres companys
una salutació molt cordial
de qui us ha parlat
el Miguel González
avui a la part tècnica
ens ha acompanyat també
el Lluís Comes
fins dilluns
que vagi bé