Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona Ràdio.
De Tarragona, edició número 412 ja, Déu-n'hi-do.
Ara mirava els apunts que m'has passat, edició 412, dic, ostres, i sembla l'altre dia, no?
Catorzena temporada, 412 programes, i això és poc dels 500 ja.
Sí, hi ha un Centre de Normalització Lingüística, els d'Esparreguera, que també fan un programa,
i ells fa pocs dies han fet el programa número 500.
Doncs alguna cosa farem, no?
Cosa que em causa greu enveja.
No, bé, però llavors passarem del quart als dos quarts o alguna cosa.
Bueno, això ja ho fem sempre.
Sí, és veritat, doncs passarem als tres quarts de català.
Fem-lo dos dies a la setmana, a veure si a final de temporada arribem als 500.
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do.
Comencem amb una mica d'informacions diverses, d'actualitat, no?
Vaja, abans explica'ns què escoltem, perquè...
Hauríem d'escoltar el Pau Bellbé.
Sí.
Ara, ara, ara, ara, ara.
Llavors allò que sonava no era Pau Bellbé.
No, allà era la sintonia nostra, una sintonia així estratosfèrica.
Acabo de demostrar, doncs, que no controlo les sintonies d'aquesta casa.
Fantàstic.
No, les d'un quart de català que faig coses rares, jo faig coses rares.
Doncs escoltem una miqueta el Pau Bellbé.
Sí.
Amb aquest tema, jo només faig el que puc.
Com nosaltres.
Com nosaltres.
Jo l'he agafat perquè m'identifico amb això.
Això és del disc nou del Pau Bellbé,
que el present d'aquesta nit de Tarragona,
dos quarts de deu a l'editori Caixa de Tarragona,
que aviat es deixarà de dir així,
perquè ja no és ni Fundació Caixa de Tarragona,
és Fundació La Padrera,
enceten un sigle de concerts que es diu De Prop,
i el disc és aquest, es diu The Bosch.
La cançó que posem es diu
Jo només faig el que puc,
i el Bosch, després hi ha una altra que es diu
Jo només puc fer el que faig.
Vaja.
I aquesta no la poso, eh?
Sí, és molt habitual en ell.
Del Pau Bellbé.
I després ja en posarem una altra també,
escaient, per acabar el programa.
No diem res més,
perquè després hi ha una entrevista amb ell
que vau fer un dia d'aquests.
Exacte, que la va gravar i l'acompanya Núria Cartogrà.
Ja ho explicarà tot ell.
Doncs escoltem una miqueta la música de Pau Bellbé, vinga.
Puc triar un baix
Com il·lusió no els dematins
Jo només puc fer el que faig.
Sembla que tot s'ha amunt
I que tornarà a ser mai
Jo només faig el que puc
Jo només puc fer el que faig.
I ara sí, ara ho diríem bé.
Amb la música de fons del Pau Bellbé,
Enric, si et sembla,
comencem comentant una mica l'actualitat
del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona, no?
Sí, hem reprès el curs, hem començat trimestre fent curses a d'arreu
i no només fem això, sinó que anem fent bastantes activitats
per a culturitzar i per a donar altres al·licències
als nostres alumnes i als nostres voluntaris i parelles lingüístiques.
I mira, sense anar més lluny,
aquesta setmana hem fet unes quantes cosetes.
Per exemple, a Montblanc s'han fet
els últims dies, una divendres passat
i un altre, no sé quin dia d'aquesta setmana,
dues sessions de recursos
lingüístics en línia
principalment per a gent jove,
però també altres interessats.
Això se feia des del Servei Comarcal de Català
de la Conca de Badabarà.
S'han fet una sessió
a la biblioteca
a la biblioteca
com es diu aquesta biblioteca?
Biblioteca Conangla i Fontanilles de Montblanc,
es va fer el 21 de gener
i després d'aquesta setmana
se n'ha fet una altra
a l'espai Conca Activa,
una aula de formació
que depèn del Consell Comarcal
i del Servei de Joventut del Consell Comarcal.
Aquest anava adreçat a joves en atur,
principalment.
Més o menys en aquestes sessions
se'ls ensenya a utilitzar l'Optimod,
se'ls ensenya al web del Trencats,
se'ls ensenya a utilitzar els diccionaris en línia
i els assistents poden practicar
en totes aquestes eines.
Una cosa és que t'expliquin
que hi són i l'altra és quan tu les vas a utilitzar
i això com es busca aquí?
Tot de recursos que hi ha en lingüístics a internet,
que és una bona base de coneixements
també en aquest sentit.
Quan tens algun dubte,
doncs amb aquestes pàgines web,
per exemple, que has dit tu,
et poden treure de...
Vaja, doncs...
Sí, sí.
Vaja, la feina, l'Optimod el tenim allí
a la...
Els preferits, eh?
Nosaltres també els tenim els preferits.
Jo almenys l'Optimod, el TermCat
i el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans
el tenim allà els preferits.
Ara també aviat en parlarem de l'Institut d'Estudis Catalans.
Vinga, què més?
Què més tenim?
Altres activitats.
Més activitats.
Mentre a la Conca feien sessions
d'aquest estil d'assessorament lingüístic,
al Baix Penedès han estat fent sessions
de lectura en català,
a les biblioteques, etcètera.
Això també ho fem per aquí d'Arragona
i ho fem a molts llocs.
Sí.
Treball amb llibres,
lectura fàcil,
xerrades amb autors...
Jo et dic,
cada dos pedres n'estem fent
en molts d'aquests llocs.
Aquesta setmana se n'han fet dues.
s'han concentrat al Baix Penedès.
Se n'ha fet una sessió
a la Biblioteca de l'Arbós,
amb els alumnes de l'Arbós principalment.
En aquest cas van parlar amb l'autora,
Núria Marí,
amb el seu llibre Trampa de foc,
que els alumnes han llegit.
Llavors es fa una xerrada amb l'autora
a partir d'haver llegit el llibre.
I a la Biblioteca de Cunit,
si no recordo malament,
n'han fet una altra.
No, a la...
Sí, a la Biblioteca de Cunit
també han fet una altra sessió de lectura
amb els alumnes de Cunit,
en aquest cas organitzat pel servei comarcal
del Baix Penedès,
si no m'equivoco, també.
I doncs això,
més o menys en aquestes situacions,
el que es fa és comentar un llibre
que els alumnes prèviament han llegit,
llavors a la Biblioteca es parla de llibres,
es parla amb l'autor
i es poden preguntar coses
i debatre el contingut, etcètera.
Una bona manera que els alumnes
també es posin més dintre del llibre,
coneguin més l'autora
i li puguin transmetre també les seves impressions.
Clar, el fet de saber
que podràs parlar amb l'autor
doncs també t'ha donat
un al·licient més
per llegir-te el llibre
i quan el llegeixes
buscar
pensant en això.
Podré parlar amb l'autor
si hi ha una cosa
que jo li vull discutir
li podré discutir.
Això també té un interès.
No m'ha agradat,
ara li diré.
Això li diré, no?
Això li diré que ho sàpiga.
Això, perquè això
no és veritat.
Passa això.
Tenim més coses?
Presentacions?
Sí, sí.
Cosetes.
També una altra de les coses
que fem constantment
és el tema del voluntariat.
La setmana passada
es van estar fent presentacions
de voluntariat
a la pobla de Mafumet
i a Creixell,
si no recordo.
No, Creixell es farà
la setmana que ve.
La setmana que ve
farem una presentació
d'aquestes a Creixell.
En aquest cas es fa
la Casa de Cultura
de Creixell.
El dia 29
a les 7 de la tarda
es farà la presentació
del programa de voluntariat
per si la gent de Creixell
s'anima a formar
parelles lingüístiques.
I el dia 30
aquí a Tarragona
a les 6
al servei local de Català
aquí la passa
sempre al Tarragona
fent presentació
de parelles
no hi ha del programa
que aquí la gent ja el coneix
sinó que es presenten
unes quantes parelles
que s'han format
des de l'última presentació
del grup
que vam fer
a finals de novembre
doncs
durant el desembre
i ara el gener
la gent que se'ns ha apuntat
i els hem emparellat
el dia 30
farem presentació
de parelles
no serà un inici
de nova temporada
sinó que aquests són
diguem la cua
de l'anterior.
I encara
dintre d'aquestes cosetes
que fem
aquesta setmana
vam començar
el dimecres
la nova tongada
de 8 sessions inicials
de Català
que són sessions
d'onor monogràfiques
per a gent
que acaba d'arribar
i que no es pot apuntar
a un curs
perquè ja els hem començat
doncs bé
dimecres que ve a les 12
hi haurà la segona
i en aquest cas
el tema serà
els llocs
la casa i l'entorn.
Això és per a persones
que no coneixen res
de català Enric
que acaben d'aterrar
a les nostres terres
i que no...
Sí, que els diuen
que vagin allà
amb allò del català
que vulgarment
que no n'entenen ni papa
allò que es diu vulgarment
que no saben
cap paraula
pràcticament.
I això ens està funcionant
molt bé
perquè de les sessions
que vam fer
el primer trimestre
ara quan hem fet matrícula
pel segon trimestre
hem trobat
ha vingut gent a inscriure's
a fer un curs bàsic 1
o un inicial
depèn de la cosa
gent que ha passat
per aquestes sessions
i ha vist que la cosa
li interessava
i li era útil
i venen
i s'apunten
als cursos bàsics.
Aquesta és una eina
que utilitzem
amb aquesta doble finalitat
per a una banda
donar una mica de servei
al qui ve fora d'hora
perquè pugui aprendre
una mica ja
i l'altra
ja els hi posem
el caramelet a la boca
ja veuen
com va la cosa
i això serveix
per animar-los
a apuntar-se
a un curs normal
d'aquests que fem trimestrals.
Vinga, Enric,
doncs ràpidament
perquè el català
també és notícia
aquesta setmana a Tarragona
perquè arriba a l'exposició
Avancem amb el català
Avancem amb la cultura
30 anys treballant per la llengua?
Sí, no,
perdó,
Avancem amb el català
30 anys treballant per la llengua.
Això és una exposició
de la Direcció General
de Política Lingüística
quan es va estrenar
a Barcelona
el novembre
ja ho vam anunciar breument
perquè com que ens caia lluny
només ho vam fer
però ara
com que ja està aquí
podem dir més.
Està aquí
es va inaugurar ahir la tarda
i s'estarà aquí a Tarragona
fins al 28 de febrer.
Està al Departament de Cultura
a la Casa de Generalitat
al carrer Major
i bé
el que fa aquesta exposició
és un recorregut
per les diferents campanyes
de promoció i ús del català
que s'han fet
des de la Generalitat de Catalunya
ja fos Direcció General
Secretaria de Política Lingüística
sigui com sigui
des de la Generalitat
portem 30 anys
fent campanyes
potser la mítica campanya
de la Norma
te'n recordes
de la Norma?
potser anaves a l'escola
tu en aquella època
potser sí
potser sí
bé
doncs
és una campanya mítica
de la qual
encara
se'n recorda la imatge
i per exemple
dintre de l'exposició
a més que ja
està feta en forma d'escala
cada esgraó de l'escala
és una campanya
hi ha la de l'aqueta
d'un acord del català
totes aquestes campanyes
que s'han fet
els últims 30 anys
allà estan explicades
amb imatge gràfica
però a més a més
contenen
avui en dia
no pots fer una exposició
sense que hi hagi coses
multimèdia
interactives
i d'això
també n'hi ha
n'hi ha bastantes cosetes
interactives
per exemple
una és fer-te una foto
com allò que es fa
al Parc Infantil de Nadal
o a les fires
allò d'hi ha la silueta retallada
poses la teva cara allà
i te pots fer la foto
fent tu de norma
per exemple
cosetes d'aquestes
o posant-te al costat
com tu vulguis
i després això
ara es pot de molt
o envies la foto
fas la foto
i després l'envies a l'Instagram
o al Twitter
i tot això
a les xarxes socials
exacte
després també hi haurà
per exemple
es podran
des del web
pots descarregar-te
els famosos
i històrics
anuncis
els de l'anuncis
de l'aqueta
molta gent se'n recorda
parlo sense vergonya
parlo en llibertat
tots aquests anuncis
i a més
amb codi OCR
amb codi QR
d'aquests
d'allò del mòbil
per escanejar
amb la càmera del mòbil
aquí està
i pum
vas allà
escaneixes el codi video aquell
i podràs veure els vídeos
al teu mòbil
i com que tothom té mòbils
d'aquests
que ho fan tot menys parlar
telèfons espavilats
a mi m'agrada
quan els dius
telèfons espavilats
és un terme
que t'he robat
vilment
i ja el fem servir
és que la cosa aquesta
de l'esmart
en anglès
té aquesta idea
no és només intel·ligent
és que és espavilat
smartphone
smart cities
i totes aquestes coses
i ara cada dia
els telèfons
ja et dic
l'únic que falta
és que et cuinen
doncs tot arribarà
tot arribarà
escolta Enric
què passa amb la norma
mira parlant de la norma
què passa amb les normes
perquè les normes ortogràfiques
fan
fan anys
ja sí
no fan anys
fan segle
doncs mira
aquesta setmana
aquesta setmana
el dilluns
era exactament
la data exacta
del centenari
de la primera presentació
de la primera cosa
del primer recull
de normes
perdó
aquest dilluns
sí
el dia 24 de gener
els 19 membres
de l'Institut d'Estudis Catalans
en aquell moment
van presentar
per primera vegada
públicament
un conjunt
de 24 regles
24 eren
només el primer
esborrany
o el primer document
eren 24 regles
amb les quals
s'intentava superar
el desgavell autogràfic
de la reneixença
i que hi hagués
una codificació
autogràfica
fins a aquell moment
cada u escrivia
com volia
aquesta situació
no és només
típica del català
sinó totes les llengües
europees
en aquell moment
del canvi de segle
es plantejen això
durant el segle XX
la majoria de llengües
diguem
modernes i tal
es codifiquen
a principis del segle XX
i em sembla
que el català
és una de les primeres
s'havien de començar
a crear aquestes
normes bàsiques
en un primer moment
això té molt a veure
amb el creixement
dels mitjans
de comunicació
impresos
durant el segle XX
en les primeres dècades
és quan hi ha
la superexpansió
de la premsa
la premsa
arriba a tot arreu
l'edició
en llibres
arriba a tot arreu
i això fa
que hi hagi
molta més publicació
i les llengües
es prenen
que s'han de codificar
aquest 24 de gener
ha fet els 100 anys
d'aquelles primeres
24 regles
que després
es van anar ampliant
el primer document
que es va publicar
era un document
de 14 pàgines
i això també
va ser com a presentació
pública
de l'Institut de Ciutadans
com a autoritat lingüística
i normativa
per a la llengua catalana
ara en són
unes quantes més
sí
després ja
només 4 anys més tard
ja es va fer
una segona publicació
amb 30 pàgines
i 76 normes
Déu-n'hi-do
en aquell moment
hi va haver
com és lògic
en aquesta situació
una gran part
de la intel·lectualitat
i dels escriptors
es van posar
van adoptar
les normes
però sempre hi havia
un grup
d'irreductibles
gals
de la llengua
que van crear
una acadèmia alternativa
i van proposar
unes normes
alternatives
però que no van
quallant
i van triomfar
però tot això
es pot llegir
es pot llegir
pels webs
per exemple
hi ha el digital
de cultura
denominat Núvol
aquí hi ha un article
molt interessant
que explica aquestes cosetes
però també
es poden trobar
sortia
el dilluns
el diari
ara
feien un doble
reportatge
a la mar de complet
justament sobre això
i explicaven
en 10 punts
els 10 punts
principals
i la importància
d'aquesta norma
explicada en 10 punts
doncs Enric
cap on anem?
ara
parlant de promoció
i ús del català
l'última cosa
que podem dir
en aquest moment
és
ràpidament
sí
la plataforma
per la llengua
crea el premi
Martí Gasull
per premiar entitats
o persones
que contribueixin
a la defensa
o millora del català
de què ve això
la plataforma
per la llengua
ja és un element habitual
aquí a un quart de català
perquè fa moltes coses
i les anem explicant
Martí Gasull
era el president
que desgraciadament
va morir en un accident
a l'Himala
i al setembre
el dia de Sant de Tegla
per més desgràcia
i la setmana passada
se li van fer homenatges
primer un homenatge públic
oficial
al Teatre Nacional
de Catalunya
on hi havia
les institucions
però també divendres
hi va haver un homenatge
més íntim
a la UEC
que és la Unió Excursionista
de Catalunya
del qual també
ell era
si no era ara mateix
el president
era un dels caps principals
i el món
de l'excursionisme català
li va fer l'homenatge
al divendres
entre una cosa i l'altra
es va presentar
aquesta proposta
que no és una proposta
és un fet ja
que la plataforma
convoca aquest any
per primera vegada
aquest premi
de moment
clar, això sí
la setmana passada
les bases encara
no s'han explicat
però tot es pot trobar
i es podrà trobar
quan estigui més apamat
al web de la plataforma
les3bdeules.plataformaguiolengua.cat
tot això estarà allí
plataforma guiolengua.cat
allà podreu trobar
tota aquesta informació
escoltem una petita promoció
i de seguida viatgem
anem cap a
cap a la Freda Albion
Atenció
si disposes
d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte
de participació lingüística
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns
I en rigorós fals directe
com cada vegada
un cop al mes
parlem amb la nostra enviada especial
a la Universitat d'Oxford
Marina Massagué
Què feu per allà?
Bon dia
Bé
Bé
Fà fred
però bé
Aquí també fa fred
però aquí no neva
ni a tiros
Aquí neva
neva i a més a més
pel carrer
i ara no hi ha neu
ara hi ha gel
Els carers rellisquen
Has de sortir amb patins o què?
Has de sortir amb patins de gel
de casa?
No cal
No cal
perquè si vas amb sabates normals
hi ha patins
Hi ha patins
i ja et fots de cap?
Sí
Sí, sí, sí
Jo l'altre dia
em vaig fotre una pinya important
però no passa res
em vaig aixecar amb dignitat
el que és important
és tenir la dignitat
en aquests casos
i com que portes tants jerseis
doncs caus t'ho ve
o sigui que no passa res
No tens una
una
un cardenals
ni bisbes
ni d'això?
No, no, no
bé
Bé
estic en condicions
I els teus alumnes com estan?
Ja parlen o no parlen?
Ja comença a parlar
i és molt emocionant
Però són els mateixos alumnes
digues, digues
perdona
Són els mateixos alumnes
del primer trimestre
que continuen?
Sí, són els mateixos
Són els mateixos
segon trimestre
més que un altre
que ha començat ara
però que va seguint molt bé
I què, doncs?
Ja parlen o no?
Sí, sí, sí
comencen a parlar
i és un moment molt emocionant
jo també soc una mica bleda
i de seguida m'emociono
però, clar
és realment
això, doncs sí
emocionant
quan els sents
que comencen a parlar
i que comencen a crear
ells, no?
frases que ja improvisen
diguéssim
que, doncs, tenen converses
entre ells
i penses que allò
doncs els has ensenyat tu
és molt gratificant
i a més a més
et fa sentir
orgullosa d'ells
i això
suposo que és una mica
quan, no sé, jo no tinc fills
però quan uns pares
comencen a sentir

ja xerren

ni no et pensaves que les poguessis dir.
Has dit totes aquestes paraules
que tu abans de Nadal no les sabies
i ara les estan... I això a ells també
els satisfà, no?
És veritat, si hauria fet una parrafada
qui m'ho havia de dir a mi fa 3 mesos
que ara estaria fent aquestes parrafades en català, no?
I això als alumnes...
És important, com tu dius,
fer que s'adonin
del que realment saben, no?
I que pràcticament també estan molt contents
perquè diuen que ja m'entenen pràcticament
amb tot el que dic
i una altra cosa que a mi també em fa
sentir molt estar arrufada és que comencen a fer preguntes
cada vegada més interessades.
L'altre dia, teòricament,
doncs hauríem de dir classe, frase, etcètera, no?
Les persones que parlem dialectes orientals
doncs neutralitzem
les es, àtones.
Doncs l'altre dia, no sé què vaig dir,
dic, clar, classe,
i un em pregunta, diu,
això que has dit classe, no hauria de ser classe
en català o què tal?
I dic, doncs sí, és veritat, saps?
I, clar, doncs quan et fan comentaris així
dius, ostres, realment,
escolten el que els expliques, no?
I realment, doncs, hi tenen interès, no?
Que no és una cosa que es quedi
a l'aire, no?
Les coses que fas a classe
i això, doncs, et fa sentir realment
estarrufada dels teus alumnes.
Suposo que a tu també et passa.
Sí, sí, avui mateix un alumne,
en un bàsic 2, un alumne,
jo estava explicant,
intentava explicar l'imperfet d'indicatiu
del verb anar i aquestes cosetes,
amb el verb tornar els hi he posat a l'avisada
i m'he equivocat amb un i l'he corregit
perquè les meves Bs baixes i les Rs
a vegades són la mateixa cosa
i, clar, els alumnes de classe
que no tenen el nostre alfabet com a propi,
a vegades m'ho pregunten,
m'ho pregunten, això quina lletra és?
I un alumne egipci
que està aquí fent un màster
de filologia hispànica
i, per tant, la cosa lingüística
la té bastant clara,
encara que el català l'estigui prenent,
de seguida m'he dit,
escolta, escolta,
però aquí has posat el futur
i no estàvem fent l'imperfet
i dic, ai, és veritat, és veritat,
perdona, és que...
I fixa't tu, eh,
si s'hi fixen
i encara que preixi un idioma nou
com que cada un té el seu bagatge,
doncs una pregunta com aquesta,
imagina't, un bàsic 2,
que l'alumne m'hi digui,
escolta, però no estem fent l'imperfet
com és que escrius el futur?
I coses així,
dius, realment,
clar, la gent,
una cosa és no saber l'idioma
i l'altra és que,
com que tenim alumnes adults,
saben lingüística,
saben llengua
i, per tant,
els hi falta el lèxic i la fonètica,
però quan comencen a veure les estructures
i que són estructures que saben,
doncs avancen bastant ràpid.
I això fa gràcia.
I dius, ostres, Déu-n'hi-do.
I la vocal neutra,
allò que ens preocupa
que els alumnes no la sabran dir,
la majoria de gent,
quan l'han de llegir,
no la lleixen bé,
però si tu els dius,
no llegeixis,
mira'm i repeteix el que jo dic,
la gent té bona uïda
i repeteixen perfectament
la vocal neutra
sense saber-la.
I abans,
després els dius,
ets fixat que has utilitzat,
has dit això igual que jo
i s'estàs dient la vocal neutra,
allò que tu pensaves
que no sabies dir,
sí que la saps dir.
És així de fàcil,
és veritat,
és veritat.
I això amb ells
el satisfà molt.
Sí,
i a més a més,
ja també m'adono
que als meus alumnes
entre tots,
jo a vegades ho penso
i deuen sumar
14 o 15 llengües
entre tots els meus alumnes.
I clar,
també t'adones
del que es diu sempre,
però és que és veritat,
que com més llengües saben,
més els costa
aprendre'n una de nova.
Perquè poden comparar
i poden fer,
doncs,
mira,
això,
aquest so,
és igual que en aquesta llengua,
o aquesta estructura gramatical
és igual que l'altra.
Per tant,
clar,
com més llengües saps,
més fàcil és aprendre'n de noves.
Sí,
sí.
Per cert,
i el que hem dit altres vegades,
a part de conèixer la llengua,
també això també és una mica,
i jo sempre et pregunto
que com si ja coneixen Tarragona,
si se l'has ensenyat
als webs,
imatges de la ciutat
i tot això,
i tu a vegades comentes
que efectivament
que el fet
en aquesta situació
aprendre català
no ho prenen només català,
sinó que també
coneixen altres coses
de la nostra cultura
i a vegades,
gràcies a estar estudiant això,
descobreixen coses
que els sorprenen
i que els entusiasmen,
no?
Sí,
mira,
l'altre dia,
per exemple,
estava al despatx,
jo treballant,
i tenia de fons
l'últim disc de Mishima
i el tenia allà
doncs mentre treballava,
no?
I va entrar un alumne
perquè em volia preguntar
una setmana de dubtes
sobre l'assignatura
i li va cridar l'atenció
al que escoltava,
no?
I que fos en català
i a més a més
doncs li va agradar molt,
no?
Va trobar que eren
un grup de molta qualitat,
no?
Que aquí a vegades,
com és normal,
doncs la gent d'Anglaterra
té la idea
que ells tenen
els millors grups
del planeta,
no?
Que sí que és veritat,
no?
En molts casos,
però clar,
és veritat perquè canten
en anglès
i l'anglès
és una llengua
que més o menys
doncs s'entén
arreu del món,
no?
Però a vegades no pensen
en altres llengües
també doncs
molt bones cançons.
Total,
que jo escoltava Mishima
i em va dir
ai,
i que bons que són
i qui són aquest grup?
I li vaig enviar
un correu
amb enllaços
sobre el grup
i informació
i amb enllaços
al MySpace
i al Spotify,
etcètera.
I em va contestar
el correu
doncs per dir-me
que per ell
havia sigut un descobriment
i que li havien encantat
i que si alguna vegada
venia a Catalunya
intentaria anar
a un concert de Mishima
per veure-los en directe.
I clar,
és en moments com aquests
quan te n'adones
que el teu paper
va molt més enllà
d'ensenyar la llengua
i el codi,
no?
I que realment
és com tota una porta oberta
doncs a tota una cultura,
no?
I a tot un país
en el sentit més
a l'aula, no?
I també doncs
com tota una responsabilitat.
Ara ja sé,
aquesta vegada
va ser per casualitat,
però que van de venir
a veure alumnes
al despatx,
doncs mira,
espero ni tant
de música en català
en aquell moment,
no?
I així doncs
a veure si
a poc a poc
doncs
anessin grups
i potser doncs
s'aficionen
doncs als amics
de les arts
o a Manel
o a Mishima
i doncs clar,
això.
T'anava a dir
dues coses
de Mishima.
Mishima
sempre han dit
que són com
els divine comedy
catalans
i això,
clar,
els anglesos
els divine comedy
els coneixen
i aquest estil
és un estil elegant
i això,
tu fes-li notar
al teu alumne
la similitud
i l'altra cosa
que li pots dir
a aquest alumne
és que sàpiga
que el grup Mishima
amb aquest disc
que tu li has fet escoltar
han guanyat
el Premi Enderroc 2013
a millor disc de pop.
És a dir,
aquest disc
és el Premi Enderroc
de l'any 2013
a millor disc de pop
en català
de l'any passat.
Sí,
em sembla que també
he guanyat
algun premi de música
per tot l'estat espanyol
que també és interessant
però això
no era imaginable
i ara ja,
per sort,
ho és,
que un català
pugui guanyar premis
d'àmbit estatal
i això també
a vegades
els hi faig
que la cultura catalana
té projecció exterior
tant dintre
com fora
de l'estat espanyol
però també
dintre del mateix
estat espanyol.
Molt bé.
Marina,
ens hem d'acomiadar
perquè comença
a nevar
dins de l'estudi
comença a fer
un fred que pela
i he d'anar
a buscar els esquís
per no caure.
D'acord,
i ara quan sortir
al carrer
també
anar a buscar
els esquís
no
però
hauré d'anar
amb compte
i intentar
agafar-me
una mica
les parets
per no patir
cap accident.
A veure si
la gent pensarà
que potser
has veugut massa.
No,
no ho crec.
Aquí
pensa que tenen
un nivell
molt alt
en aquest sentit.
De moment
em sembla que
no hi arribes
al nivell
de consum
d'ells,
no?
Sí,
sí,
sí,
sí,
pensa que
és això,
tenen el nivell
en aquest sentit
que el meu
com a
industrial de
Tarragona
en general
però que el meu
sí.
Molt bé,
Marina,
des de Tarragona,
des de Tarragona
ràdio
cap a Oxford,
una abraçada.
Una abraçada.
Vinga,
adeu.
Vinga,
adeu.
Enric,
finalment la Maria
no va tenir cap accident,
no?
Espero que no.
Va agafar-se
per les parets
i aquests talls
de conversa
eren cosa
de la connexió,
no del consum,
en cap cas.
Oxford
cau lluny,
cau lluny.
I llavors
passa el que passa.
Escolta'm,
que hem d'anar
tancant
amb aquesta cançó.
Aprofito la cançó
per dir adeu-siau,
que és com es titula
la cançó.
Veus,
això t'ho has fet
ben i bé,
eh?
Ho has lligat,
ben lligadet,
això.
Ho intento,
ho intento.
Faig el que puc,
faig el que puc.
Faig el que puc.
Doncs Enric,
ens trobem el proper divendres
amb un quart de català.
Divendres més.
Divendres més,
i millor,
que vagi bé,
Enric.
Adéu,
bon cap de setmana.
Tots aquests anys,
tots els amics,
tots els lligams,
no han tingut lloc,
i jo no sóc jo,
i està tot per fer,
i puc ser valent,
i puc triar el que vull fer,
i puc marxar i no t'urnau-me.