Ben-Hur, Espartac, Gladiator, Àgora, Calígula...
T'has emocionat amb aquestes pel·lícules?
T'han fet vibrar amb la història?
Ja no et caldrà la gran pantalla per viure emocions fortes.
Tarragona Història és el teu nou espai per viure i aprendre el passat
i entendre una mica millor el present i el futur.
Un nou programa per explicar-te de forma amena i amb rigor
els fets que han marcat el curs de la nostra història
des de l'antiguitat i fins als nostres temps.
Ens acompanyaran els millors experts amb un diàleg amb Joan Menchon i Lluís Balart
amb els que entrarem en les entranyes dels espais
on es conserven els vestigis de la nostra història.
Oblida't del cel·luloide Tarragona Història.
Els dimarts a partir de les 11 del matí tens una cita quinzenal amb el teu passat.
Escolta-ho al 96.7 de la freqüència modulada i a www.tarragonaradio.cat
amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona,
la Conselleria de Patrimoni i el Museu d'Història.
L'any 218, Neues Sipió desembarca al port d'Emporion, Empúries, amb les seves legions romanes.
El seu objectiu és tallar la rereguàrdia de l'exèrcit d'Aníbal,
que estava creuant els Alps i aviat devastaria el nord d'Itàlia
i tenia com a objectiu arribar a Roma.
Els romans desembarquen a Emporion, ciutat grega aliada.
Aviat es dirigeixen cap al sud en direcció a l'Ebre,
però estableixen la seva base d'operacions al camp de Tarragona,
en un lloc que es diu Tarracón.
Això vol dir que a l'actual Tarragona hi havia una ciutat en aquella època.
Era una ciutat ibèrica important, però el seu nom ha creat controvèrsia.
És Tarracón? És Qese? D'on ve aquesta discussió?
Hi ha monedes de l'època que parlen de Qese, amb una S,
i de Qese, amb dues esses, però també de Tarracón.
Com s'explica això?
Si la nostra ciutat és Tarracón, on és Qese?
Què són els Qese-tans?
Els textos antics parlen també d'una altra ciutat, Calípolis.
On l'hem de situar?
Aquestes i altres preguntes li traslladem al Tarragona Història d'avui
a Maite Miró Alaix, arqueòloga territorial del Departament de Cultura de la Generalitat.
Especialista en el món ibèric i grec, doctora en arqueologia
i llicenciada en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona.
Porta una pila d'anys treballant a Tarragona com a arqueòloga territorial
i també ha fet excavacions a la ciutat, una feina que ha donat els seus fruits.
Els anys 80 van identificar definitivament l'assentament ibèric de Tarracó.
Miró és també la directora de les excavacions arqueològiques del Castellet de Banyoles,
a Tibissa, un dels jaciments ibèrics més importants de Catalunya.
Maite Miró, què tal? Molt bon dia i benvinguda.
Bon dia.
Avui tenim moltes preguntes, moltes incògnites obertes.
Les anirem desvetllant també amb companyia de l'Èrcola Municipal amb el Joan Manchón.
Joan, què tal? Molt bon dia.
Bon dia.
Bueno, sembla que això avui promet, eh?
Tenim moltes coses per desvetllar.
D'algunes d'aquestes no en podrem arribar al final o sí?
Home, jo penso que...
Les preguntes les respondran totes o no?
Cap Maite, que coneix profundament aquesta època i els textos clàssics,
si no ho esbrina ella, no ho esbrinarà ningú.
Doncs per això l'hem convidat avui, eh?
Per aprendre molt sobre els cíbers, sobre la patxada dels cíbers.
Una patxada que també és present i que aneu descobrint, no?
Aneu descobrint nous exerciments, noves coses, noves informacions que ens arriben.
Sí, cada vegada és una de les èpoques que darrerament està a la seu AUG
i en molts equips d'investigació que s'està treballant força sobre el món ibèrica a Catalunya.
Sobre aquests noms de Tarragona, en definitiva, hi ha alguna hipòtesi clara o no?
Bé, clara, clara.
Hi ha diverses hipòtesis, perquè això també depèn molt de cada equip investigador.
És a dir, el que sí que sembla clar és que hi havia un nom de Tàrracon,
que és el nom que després deriva en la ciutat romana, en Tàrracon.
Es coneix per les monedes, es coneix pels textos clàssics
i és un topònim que existia.
També existeix l'altre topònim, què sé,
que a més a més és l'equivalent a la tribu dels Cassetans.
La tribu dels Cassetans és una de les tribus sibèriques
que englobaria tot el que seria el camp de Tarragona,
pràcticament des de la zona del Garraf cap a Vilanova,
el que seria el Baix Penedès, el Camp, Baix Camp i Tarragonès.
Molts límits, més o menys clars,
vull dir que les tribus sibèriques sempre tenim les fonts escrites,
però hi ha unes petites diferències amb els dels costats.
I aleshores, per molta gent,
que sé seria la capital dels Cassetans,
tot i que no necessàriament hauria de ser així.
Hem de pensar que d'aquella època
el coneixement que ens arriba
també és una miqueta complicat d'aclarir.
Tens uns textos antics, els textos dels clàssics,
que tenen una visió,
tens les evidències arqueològiques,
que com ha dit Maite,
a poc a poc van evolucionant,
van incrementant
i estan complementant aquesta informació que ens donen.
I a vegades es fa difícil casar
una cosa i l'altra,
el tema dels topònims o el tema dels límits.
Però bé, les coses sembla que
a poc a poc van encaixant,
a poc a poc, no?
El nom, ja ho veurem.
I Maite ha dit coses molt interessants, no?
Tenim un tàrraco, tenim un quesse,
després, com heu dit al començament,
hi ha un calípolis que encara és més misteriós.
O potser les solucions són més fàcils d'aclarir, no?
Què en sabem, Maite, de calípolis?
De calípolis, calípolis és un topònim
que només ens surt documentat una vegada
a l'hora marítima d'Avier,
que és un text que per si mateixa
aporta una sèrie de complicacions,
perquè és un text que coneixem
per un autor del segle IV després de Cris,
però que en principi faria referència
a un periple massaliota
del segle V abans de Cris, una cosa així.
Aleshores, el problema és que barreja,
no tenim la seguretat que no barregi
coses a diferents èpoques,
és a dir, que potser hi hagi una descripció
topogràfica de les costes de la península,
antigues, però fent referència a ciutats
que es van crear molts anys després,
en l'època i que ja es coneixien
en l'època en la qual ens ha arribat
el text a nosaltres.
La referència aquesta de calípolis
parla d'una ciutat entre Tàrracón i Salauris.
S'identifica, sol identificar Salauris amb Salou,
tot i que a Salou mateix tampoc no tenim dades.
Sí que la Pineda i un poblat ibèric
bastant important que justament
començaran a excavar-lo la...
Bueno, s'està excavant i comença una campanya
la setmana que ve, que és a la punta de la Sella,
que seria una ciutat bastant grandeta, també.
Bastant gran?
Bastant gran?
Què vol dir?
Bueno, un mitjana...
No sabem els nímits exactes,
perquè a més aquest poblat va estar afectat
per una pedrera que em va...
O escapçà un tros, eh?
O escapçà un tros,
però per les muralles que surten,
doncs seria un centre com de segon...
Com a mínim de segon ordre, no?
Sinó les grans capitals,
que semblaria que en aquesta zona
la gran ciutat seria, evidentment, Tarracón.
Vull dir, per les dimensions
que s'han pogut deduir
amb el poc que s'ha excavat,
però és suficient com per poder veure
que Tarracón seria una ciutat
de les de grans dimensions,
vull dir, a l'alçada del Castellet de Banyoles
o Biestret,
que és el poblat ibèric més gran
conegut a Catalunya.
I aleshores, pel que faríem a Calípolis,
clar, tenim...
Hi ha els dubtes de si realment
es refereix a un establiment concret,
vull dir que...
O, si agafem l'etimologia grega,
que en grec Calípolis seria ciutat vella,
que no fos com un epítet,
com un adjectiu que fes referència
a una altra ciutat,
que podria ser la mateixa ciutat
del mateix poblat ibèric de Tarragona.
Hi ha dubtes, és a dir...
Clar, és a dir, hi ha moltes possibilitats,
hi ha moltes possibilitats obertes.
És complicat, perquè, clar,
el text original és un periple,
no deixa de ser el que dirien en castellà,
un derrotero,
que és el que utilitzaria un mariner
per una ruta seguint la costa,
doncs, si agafem un derrotero,
l'estet de Gibraltar,
trobes Màlaga, trobes Alacant,
fins a arribar del de tot.
Una cosa que s'escriu
el cinquè abans de Crist, no?
El cinquè o sisè, sí.
Diuen.
Diuen.
Però que ens arriba un text
del quatre o cinquè després d'aquí.
Estan passant 900 anys.
Aquí s'ha copiat, s'ha deixat de copiar,
ho han copiat malament,
han ficat coses de més,
l'has entret...
O sigui, a partir d'això,
que et fa una explicació,
sui generis d'aquell moment,
hem de col·locar-ho
dintre de la geografia actual
i treure'n conclusions.
I això no és fàcil, no?
I damunt ho agreuges dient,
veient que Calípolis
vol dir ciutat vella o ciutat bonica.
Però bueno,
ja parla de Tàrrago
i sí que és cert que està entre Tàrrago
i entre Salauris,
que en volem dir que és l'ou, no?
Envolica que fa fort.
Les monedes i altres vestigies
s'aporten més llum
amb aquesta investigació,
o encara ho compliquen més?
Bueno,
aporten llum
i compliquen.
És a dir,
sobre la base
de la toponímia,
tenim la toponímia citada
per les fonts
i les monedes
i les monedes
tenim
ja dues emissions,
hi ha unes monedes
de plata
amb la llegenda
Tàrracó en Salir,
on queda testimoniat
el nom de Tàrracó,
la datació de les quals
per això tampoc no queda
molt clara,
perquè hi ha alguns
que diuen que pot ser més antiga,
perquè és una imitació
d'una dragma empuritana,
les dragmas empuritana
són de segle,
bàsicament les emissions
són de segle IV,
però també,
com que després han anat
als pobles ibèrics,
les copien,
potser que sigui una còpia
ja no tant de segle
molt més moderna,
una còpia de segle III,
fins i tot de segle III,
quan arriben,
diuen que si ja fos una missió
feta pels mateixos romans
per pagar les tropes,
perquè és un moment
en què aquí també
s'encunya moneda,
com els pictoriats,
per no tenir que portar
la moneda de Roma,
s'encunyar-la
i poder pagar
a les tropes romanes.
Després tenim
la dragmas de Quesi,
amb la...
Clar,
que hi ha la discussió aquesta,
que si Quesi
no fos la capital,
clar,
que per què s'encunya moneda
en nom de Quesi
en una ciutat
que no fos la capital,
perquè clar,
segons les fonts,
sembla que la ciutat de Quesi
o Quissa,
perquè clar,
les fonts a vegades
li diuen Quissa,
sigui una ciutat
que estigui a l'interior,
no a la costa,
i que a més a més
és saquejada.
Clar,
els vestigis
de les excavacions
que hem anat fent
a la ciutat de Tarragona
mostren un poblat
que no,
com a mínim
en les zones
que s'han pogut excavar,
no mostra traces
de saqueig,
vull dir,
no hi ha ni incendis,
al contrari,
és a dir,
sobre les cases sibèriques
es construeixen
les cases romanes
amb una solució
de continuïtat,
doncs sense
que hi hagi un tall.
En canvi,
per exemple,
a Valls
hi ha un poblat ibèric
molt important,
el Vilar,
que aquest sí que és
saquejat,
vull dir,
aquest cada cop que excavem
trobem habitacions,
incendiades,
vigues,
fons,
cap a l'època
de la Segona Guerra Púnica.
Aleshores,
clar,
és molt atractiu pensar
que potser
la ciutat
que segueix,
que ja és un nucli
també força important,
doncs qui se'n podria ser
Valls.
del Vilar.
Hi ha un altre font
dels clàssics
que a vegades
ens oblidem,
que és molt curta,
però que diu,
el 206,
quan el Scipió,
no Neu i son germà
que els maten,
sinó el fill,
falsetge de Cartagonova,
l'ajuden
els piscadores
tarraconenses,
que són els pescadors
de Tarraco,
no diu els pescadors
casetans.
i això fa pensar
que eren
els ibers d'aquí
que els van ajudar,
perquè eren
uns bons coneixedors
de la mar,
arribar allà
o fer el setge.
Això també t'abunda
que què ser
no està a la costa,
sinó Tarraco,
si anem encaixant.
Sí,
les peses
van encaixant,
és el que diu el Joan,
de mica en mica no,
però hi ha certeses,
hi ha alguna certesa
que tingueu molt clara
sobre el que estem
dient,
que pugueu posar-li
de mà al foc?
No,
certesa,
certesa no,
és a dir,
tot,
faltaran trobar
dades molt més
clares,
però a més són,
clar,
després també hi ha,
com que tenim
altres ciutats,
que també hi ha
com una doble
domenclatura,
que és,
per posar segon,
doncs hi ha segon
i arse,
també tens les segures,
laie,
barqueno,
clar,
s'ha de dir,
clar,
a Barcelona queda,
barqueno,
que ha derivat en barquino,
i Barcelona,
l'Aie,
que és justament
el topònim
de la tribu
dels laietans,
clar,
és,
són coses,
clar,
és una cosa
que no és només
de Tarragona,
és a dir,
clar,
també pot ser
que potser
les ciutats
tinguessin un nom
i potser
les monedes
facin referència
als gentil·licis
de la tribu,
del territori,
que potser
no hi hagués
una ciutat
concreta
que estigués
d'aquesta manera.
És complicat,
sí,
és una cosa
clara,
és clar,
d'això
de fer programes
com aquest,
per explicar aquestes coses,
perquè avui dia
sembla que tot
sigui molt clar
i que tot sigui
molt transparent
i tot,
els origens
estiguin ben delimitats,
però, clar,
és que hi ha moltes incògnites
per desvetllar
i ve d'aquí
el treball també
del dia a dia
amb els llaciments
com el que esteu treballant
o el que treballeu
aquesta setmana propera
o el que esteu treballant
ja,
per exemple,
a la zona de Tivissa,
que ja porta també
temps d'escavant.
Sí, sí,
vull dir,
clar,
les evidències materials
les tenim,
és a dir,
clar,
o sigui,
hi sabem,
o sigui,
aquí Tarragona,
perquè es coneixia
des de principis dels anys 78
quan es van començar
a fer les primeres intervencions,
o sigui,
cal pensar que
antigament
es pensaven
que la ciutat ibèrica
de Tarragona
estava situada
a la part alta,
on ara està
la zona
de la catedral
i, clar,
i moltes vegades
s'havia pensat
que les muralles
romanes,
la seva ciclòpia,
no eren res més
que unes muralles ibèriques.
Clar,
això quan es van començar
a excavar en sèrio
de manera científica
les muralles romanes
a veure que no
que no eren ibèriques,
que eren romanes,
vull dir,
no eren unes muralles
del segle V abans de Crist
sinó eren unes muralles
del segle III,
la seva primera fase,
segle II abans de Crist.
Al començar,
això serveix l'arquilògia romana,
a fer algunes intervencions
a la part baixa de la ciutat,
a la zona
del carrer Caputxins,
Pere Martell,
després ara també
s'ha pogut completar
una mica
el ventall
en el carrer Jaume I,
cap a la zona de baix,
doncs han anat documentant
nivells
i habitacions
ibèriques,
vull dir,
habitacions del segle V,
del segle IV,
fins i tot
al carrer Jaume I
no hi havia
les parets,
però sí que hem trobat
ceràmiques i nivells
d'una època més antiga,
vull dir,
fins i tot hi ha materials
de primer ferro
del segle VI abans de Crist.
que, clar,
al segle VI abans de Crist,
amb la mateixa data
més o menys
de la fundació
d'Empúries,
aquí a Tarragona
ja comença
a haver-hi un poblat
ibèric
gran,
perquè, a més,
clar,
si anem ajuntant
tots els punts
on anem trobant materials,
clar,
ens dona
una ciutat
de dimensions
equivalents,
això vull dir
que a les grans ciutats
ibèriques,
és a dir,
que el món ibèric
és un món molt estructurat,
clar,
hi ha grans ciutats
del territori
que serien les capitals,
després hi ha
altres ciutats
més petites,
després hi ha
nuclis especialitzats,
per exemple,
tenim la ciutadella
de Calafé,
doncs seria
una ciutat fortificada
al costat del mar,
després
hi ha altres
establiments
més petits
especialitzats
en món agrari,
altres,
doncs,
més com a
ports comercials,
és a dir,
és una zona
estructurada
amb una capital,
és a dir,
aquí la capital
seria
Terra,
com per exemple,
si anem més cap
a la zona de l'Ebre,
és una de les capitals
que ja serien els
diversos,
aquí són els que se tancen,
els que s'anomenen
els Cilarcabons,
seria el Castellet de Banyoles,
vull dir que és una ciutat
de quatre hectàrees
i mitja,
amb una zona
que domina
el pas del riu,
que domina
el pas
de tota la regió
on hi ha
producció de plata,
o sigui que
la zona
es podria
fer plata,
també té
una seca
pròpia,
la seca
de Cumb,
això s'ha pogut,
de Cumb,
una ciutat,
si hi ha
xeixem
les,
que a més,
no correspon
ni,
que potser seria
el nom
de la ciutat,
no?
Clar,
el Castellet de Banyoles
és un nom
que ve derivat
d'una topònimia
moderna
i, bueno,
podríem suposar
que fos Cumb.
Perquè Tivissa
també és un topònim
que ve de molt antic,
no?
Ja tenim altra vegada
duplicitat
de noms,
no?
La fàbrica de moneda
posa Cumb
i després tens un lloc
que surt,
per exemple,
de les ànfores
que posa Tivissa.
Sí,
però el nom
que són les ànfores
és el nom
d'època romana
i és el nom
d'un senyor,
no és un topònim.
Al final s'aprenc
com un antropònim.
Jo diria
que és un antropònim.
Però a més,
com a ciutat,
establiment romà,
són viles,
vull dir,
no hi ha una ciutat romana.
Perquè a més,
Castellet de Banyoles,
aquest també s'ha quejat.
La Segona República,
com a molt,
hi hauria alguna zona
que podria arribar a Cator,
però també hi trobem
els nivells de destrucció,
bueno,
foc i carbó
i incendi.
Sí,
que l'incendi està a l'ordre del dia.
A l'ordre del dia, sí.
El dia a dia,
com és?
com és el dia a dia
en aquesta època?
Ja està escrit
com vivien,
com estava estructurada la societat.
Abans ja més o menys apuntaves,
però el dia a dia com era?
Qui manava, per exemple?
Home, manava.
Manava.
en principi,
es coneixen,
és una societat,
vull dir,
l'estructura política,
tenim unes dades sesgades,
perquè, clar,
ens venen a partir de,
o sigui,
el que són fonts escrites,
a partir d'escriptors grecs o romans,
vull dir,
que ja no són de la seva mateixa cultura.
Ara,
a partir de totes les,
bueno,
del que s'ha pogut treure
de les dades,
de les excavacions,
de necròpolis,
de poblats,
és una ciutat,
hi hauria capdís,
vull dir,
l'aristocràcia,
que serien els que
controlarien la societat
i després seria una societat
estructurada,
doncs,
amb diferents
tipus de
funcions,
vull dir,
hi havia la gent
que treballava,
els agricultors,
la gent que treballava
a nivell industrial,
doncs,
feien la ceràmica,
o sigui,
hi havia una mica de comerç,
les que es coneixen,
és a dir,
per cartes,
empuritanes,
hi ha unes cartes
escrites en plom
entre diferents
comerciants grecs
que parlen
de comerciants
ibèrics,
clar,
tenim
molt document ibèric
que si el poguéssim,
clar,
hi ha així,
hi ha així,
però no sabem
què és el que diu,
clar,
aquest és el problema,
el dia que es pugui
desxifrar
la llengua ibèrica,
doncs,
tindrem molts
tants més dades
sobre com
podia funcionar
la societat.
Ara,
en aquests moments,
s'ha desxifrat l'alfabet,
es pot llegir,
però no es pot traduir.
De pensar que la societat ibèrica,
quan arriben aquí els romans
o arriben els grecs,
no es troben amb senyors
que anaven amb plumes,
sinó era una societat
força desenvolupada
i, com bé diu Maite,
tenien una estructura
piramidal
de l'organització
del territori.
Unes ciutats,
o com li vulguem dir,
molt avançades,
amb extensions importants,
amb una estructura
política i social,
amb escriptura,
amb creences,
i no era una cosa
de bàrbar,
sinó una gent civilitzada
i amb els quals
hi havien de parlar
de tu a tu,
aquesta gent.
Això a vegades
ens queda...
pensava que vivien
amb cabanes
i amb foc a terra.
No, no.
Hi havia urbanisme,
hi havia comerç,
hi havia escriptura,
hi havia classes socials,
hi havia relacions polítiques.
Hi havia cultura també,
no?
Art, no?
Hi havia art,
hi havia art,
és que es coneix,
vull dir,
hi ha banda
del que tenim,
a més,
la ceràmica,
la ceràmica pintada
amb pintures,
hi ha escultura,
hi ha molta escultura
d'enfang,
també dintre dels mons,
un febreria,
també dintre del món ibèric
hi ha zones més desenvolupades
a nivell artístic
que d'altres,
per exemple,
a Catalunya,
en aquest cas,
potser no és
on s'han trobat
els millors exemples
de gran,
per exemple,
gran escultura en pedra,
així com en els cíbers
d'Andalusia,
del Llevant,
n'hi ha molta més,
aquí,
s'ha trobat poc aquí relativament,
el que sí que hi ha
és molta escultura
en petita,
en fang,
el que no vol dir
és que no podria haver,
per exemple,
clar,
a punt 2,
potser ens sonar ara,
podria haver-ne,
i a més,
després,
clar,
amb tota aquesta influència
amb els contactes
amb els grecs,
hi ha molta influència,
que la trobes tant
influències púniques com gregues,
clar,
i a vegades hi ha peces artístiques
que tampoc no saps atribuir
si eren autòctones
o són importades,
com parla,
per una màscara
que vam trobar
de fa uns cinc anys
al banderet,
que sembla,
posa així,
sobretot d'influència púnica,
però tampoc té
la matèria primera
com per dir
segur,
segur que sigui púnica,
i que els púnics
són els habitants
del nord,
d'Àfrica.
El ritual de la mort
en aquesta època,
que és cert que diuen
que cremaven els cadàvers
perquè creien
que es convertien en fum
i marxaven cap amunt?
Bé,
això de si cremaven,
els cremaven,
vull dir que si
pensaven que es convertien
en fum o no,
i això no,
la veritat és que no,
no em consta,
ara sí que el ritual
en Montibèric
era el ritual
de la incineració,
i a més,
sobretot,
bé,
el que eren
les classes dirigents,
els enterraments,
seran els enterraments,
o sigui,
hi havia la urna
amb les cendres
i la mica dels ossos
que no s'arriben
a cremar
perquè,
clar,
la cremació d'un os
ara,
en condicions de pira,
no,
és molt impossible,
i després,
doncs,
en tots els seus
dipòsits funeraris,
no,
és a dir,
per exemple,
els carrers,
doncs,
se'ls enterraven
i no utilitzen
les seves armes,
o sigui,
l'espasa,
unes llances típiques
del monibèri
que es diuen
sol i fèrrer,
en el cas de les dones,
doncs,
collerets,
vull dir,
joies,
doncs,
acompanyant-los
amb diferents
materials,
plats,
doncs,
per poder,
el que seria
el banquet
a la,
anar al més enllà,
i...
Hi ha una voluntat,
primer,
de fer veure
que el mort,
aquesta persona morta
no és de la mateixa
categoria
que una altra,
i que totes aquestes eines
o aquests estris
els pugui utilitzar
en el més enllà.
Quina diferència
hi ha això
mentalment
d'un enterrament
egipci?
És el mateix,
no?,
que t'empartis
les teves coses
d'ús o de prestigi
amb un món
que, clar,
ara en la documentació
que tenim
poca cosa
podem fer,
no?,
però
en els vius
ens està dient
que aquest senyor
és important
i si hi ha un més enllà
aquest senyor
té les seves coses
per utilitzar-les allà.
Això demostra
que hi ha,
com a mínim,
una teologia,
una metafísica,
un pensament
bastant
ja estructurat,
no?
Hi ha alguna creença
també, no?,
suposo,
alguna creença
amb alguna deietat,
o...?
Sí, sí,
es coneixen,
jo dic que no està
molt estudiat,
però es coneixen
santuaris,
es coneixen
objectes
votius,
és a dir,
en el monibèric
hi ha unes peces
que serien
uns timiateris,
uns paveters,
uns cremadors de perfums
que representen
una deessa,
que és una deessa
que es coneix,
seria en el fons
la deessa
de la fertilitat,
vull dir que
les peces
tenen
influències
tan gregues
com
púnicas,
hi ha
altres,
per exemple,
a Ullestret,
es va excavar
un santuari
amb les seves
mascaretes
mascaretes
votives,
el mateix
llaciment
d'Eivissa
hi ha
les grans
pàteres
de plata
amb la representació
del llopi
d'unes
deesses
a les quals
se'ls retia
homenatge,
és a dir,
que existien
llocs concrets
de culte,
santuaris,
déus,
molt relacionats,
s'ha d'entendre
més o menys
en el mateix
tipus
de deitat
en què es creia
en tot el món
antic,
no s'ha de
invocar
adeus
que et donguessin,
que ajudessin
que les collites
fossin
millors,
que el té.
La fertilitat,
la fecunditat,
la resurrecció,
i tenim,
passa que
molts d'aquests llocs
que després
s'han reciclat,
i en aquests llocs
on tens culte
a la deessa
mare o a tant nit,
al final hi ha
una mare de Déu.
I aquí al camp
de Tarragona
hi ha un cas
que és interessantíssim
que és el de
Montroig,
que no tan sols això
sinó que hi ha
una inscripció
a Isis
i damunt un santuari
dedicat a la mare de Déu,
no?
Sí,
embolica
que fa fort.
Feien
alguna mena
de sacrifici
als diversos?
Sí,
es conec
es coneixen
diferents
tipus
de sacrificis,
un sacrifici
bastant habitual,
que això
deriva bastant
del que seria
el món
fenici
o el món
d'això,
seria
doncs
enterrar
nens
sota les
en les
fundacions
de les cases,
sota els
fonaments
de les cases,
s'han trobat
de vegades
per rituals
d'enterraments
infantils,
moltes vegades
després
són
substituïts
per enterraments
de petits
cabrits
o petites
ovelles,
en plan
nadons,
i després també
hi ha altres tipus
de rituals
i a més
d'ofrènere
de productes
productes
agrícoles,
no?
vull dir,
de gra,
ous
i coses així,
vull dir,
aquests són,
a banda del tema,
ja,
bueno,
que aquí hi entraríem
perquè
de tot,
que no se sap
ben bé si és ritual
o que dels
famosos
cranis
enclavats
i trepanuts
i ja està.
i a part d'acabant
estem fora de temps
però una pregunta
que em veu al cap
i que ara m'està
preguntant per aquí dalt,
què som?
Íbers o romans?
O una barreja?
Nosaltres
una barreja
o a sepiguer
barreja de tot,
bueno,
de romans
i de tot el que ha vingut
després,
clar,
els cibars
eren els que vivien aquí,
van venir els romans
i mica en mica
la població
es va anar
es va anar barrejant
potser més
component romans
però bueno,
a saber.
Som una miqueta
de tot,
som bàsicament
mediterranis
en la qual cosa
tenim un,
sembla que una dènia
una miqueta complicat,
no?
Perquè no sé quants
mils d'anys
la de gent
que ha passat per aquí
o els postos
que han anat
els d'aquí,
no?
Perquè els cibars
aquests
també te'ls trobaves
a les guerres
a Grècia
o al pol·loponès
doncs
repartint llenya
o sigui que
tot això
era bastant més complicat
del que semblava.
Bé,
haurem seguir fent programes
com aquest
perquè per tal
de determinar
si és que és
si és a Terracó
no?
La incògnita
queda oberta,
eh?
Sí,
queda oberta.
i quan tinguem allò
quan s'acosti
la solució
en parlarem
una altra vegada.
Maite Miró,
moltes gràcies,
m'ha pareç molt.
Gràcies a vosaltres.
Fins a la propera.
Molt bé.
Joan,
ens veiem d'aquí 15 dies
amb un nou programa
o un nou Tarragona Història.
Perfecte.
Fins a dir.
Aquí estarem.