Gràcies.
I Manel Roca, advocat, Manel, molt bon dia.
Bon dia.
Avui podem parlar de moltes coses, perquè tenim diferents temes sobre la taula,
podem parlar el que vulguin, de fet, però jo els proposo parlar dels autobusos municipals
que estudien, l'Ajuntament estudia posar càmeres per captar les matrícules dels cotxes infractors,
és a dir, dels cotxes que estan aparcats en doble filera, que estan obstaculitzant el trànsit
i que sembla que malgrat que s'han fet campanyes informatives no hi ha manera de solucionar aquest problema.
Ho estan estudiant, com s'està fent, de fet, com està implantat en altres ciutats a nivell de l'estat espanyol.
Què en pensen d'entrada? És una bona mesura?
Perquè aquestes càmeres el que farien seria captar la matrícula i automàticament un programa informàtic es pediria la multa.
A veure, no ho sé, parlar d'això és parlar de mobilitat, i quan parlem de mobilitat,
tenint les últimes experiències que tenim a Tarragona, fan una miqueta de por, no?
I jo, ara, quasi bé parlaríem de temes de seguretat amb el que afecta la legislació,
i la legislació, potser el Manel Roca com a advocat, potser en sap més, segur que en sap molt més que jo, no?
Però el tema de la societat privada i tot el que afecta el tema de les càmeres i tot això,
a part que és una llei que porta vint i tants anys que no es renova, no s'actualitza i tot això,
doncs no sé què diu respecte a aquest tema, no?
En definitiva, és una afirmació pública i no sé en quin tema pot afectar, diguéssim, això.
Ara bé, si ho mirem des del punt de vista que tot això pugui millorar la circulació,
que tots ens hi trobem a vegades, no és que no, que res s'embossats perquè algú, doncs, està mal aparcat
i dificulta, diguéssim, el tràfic rodat, doncs, per mi, doncs, bé.
Manel, Àngel.
A veure, sempre i quan aquesta prova gràfica quedi limitada al lloc on s'ubica la infracció,
en principi no hi ha, sembla res que impedeixi que això es realitzi.
Vull dir, el que no es podria fer seria una filmació generalitzada, per dir-ho d'alguna forma,
com a prova documental, llavors això seria més complicat,
perquè entraria dintre de la normativa típica de la ubicació de càmeres de control
que hi ha pels carrers on se necessita tota una sèrie de tramitació i de permisos
per poder-ho normalitzar, no?
Però el fet inqüestionable és que els cotxes mal aparcats en places de baixada i pujada d'autobusos
comporta una greu alteració del trànsit i una forta incidència negativa
dintre de l'estructura de funcionament del servei de l'empresa municipal de transports,
perquè això vol dir que la gent que puja i baixa no pot estar al lloc on ha de pujar i baixar.
I puc dir-los, perquè conec una miqueta el tema,
que això significa que moltes vegades es produeixen sinistres,
es baixa d'una alçada massa gran de l'autobús, es cau, es produeix una lesió,
hi ha un cop, hi ha una alteració, les portes s'orben i es tanquen, en fi, etcètera, etcètera.
I llavors això es judicialitza.
Vull dir que en molts camins hi ha una denúncia per aquests fets
de la persona que es considera lesionada o perjudicada.
Què succeeix?
Que quan arriba a aquesta situació davant d'un tràmit judicial, d'un judici,
doncs en molts camins em consta que pot haver-hi una condemna pel conductor
per no haver parat on tenia que parar
i per, lògicament, l'empresa i la companyia asseguradora de l'empresa.
Clar?
Perquè si aquella persona, aquella persona gran, per exemple,
té que baixar en una parada on el nivell des de l'autobús al terra
és de 20 centímetres o de 10
i es para en un lloc on és de 40 o de 50,
pot haver-hi.
Hi ha una torçada de peu, una trencada, qualsevol cosa.
Què passa?
Que se l'ha d'indemnitzar.
I això, en principi, és just però absolutament injust.
És a dir, valgui la...
Per tant, primer, l'incivisme de parar allà on no es té que parar
i, segona, em sembla, dient, realitzar una prova gràfica
de l'ubicació d'una infracció per part de qui deixa el cotxe
o no el té que deixar.
Clar.
Àngel.
Per mi això té dues vessants importants.
Una, que és l'incivisme, que és evident.
Vull dir, Terraona, molta gent tenim o tenen la costum
d'aparcar en qualsevol lloc, vull dir, si hi ha una necessitat personal
i això no es limitaria només a les parades d'autobús
que, evidentment, com ha dit el company Roca,
suposa uns altres riscos complementaris, no?
Sinó que també passa en altres llocs.
Jo recordo, per exemple, les sortides o entrares als col·legis
que és una cosa terrorífica, vull dir, de vegades vols circular
i hi ha cotxes que aparquen en qualsevol lloc que els peta, no?
Vull dir, això seria un tema.
Per l'altra banda, també sembla que hi ha una persecuació
sancionadora, no?
I, en canvi, no es busquen solucions per l'altre costat.
El problema és que la gent de Terraona no estem acostumades a aparcar
ni en pàrquings, ni en zones verdes, ni en zones blaves,
o el que sigui. Per què?
Perquè són molt cares.
Potser això hauria d'anar complementat amb un aberatiment
de les facilitats per aparcar en llocs possibles, diríem.
Per això l'empresa concessionària,
la que fa circular els autobusos i dona un servei,
no en té cap culpa.
Vull dir, que la gent aparqui allí...
Però és un problema de mobilitat, com diu ell, no?
Sí, sí, sí.
El solíem de complementar.
A veure, la parada d'autobus té que estar lliure.
Això és evident, això és evident, això és evident.
No, no, ja estic d'acord amb el que estàs dient.
Vull dir, és una qüestió, primer, d'incivisme.
Això, sabem que d'allò, Tarragona,
doncs, com a nucli petit, estret,
que evidentment ha augmentat el parc automobilístic
i no ha augmentat els carrers ni s'han enxamplat,
doncs, és un problema, doncs, que afecta tot això.
Sí que, sí que s'està observant una persecució
una miqueta sancionadora, no?, en aquest sentit, no?
Però és que, a veure, jo no vull ni justificar
ni la Guàrdia Urbana, al contrari,
estan fent el seu paper, són els professionals, etcètera, etcètera,
i tenen una...
Jo crec que és el que han de fer.
El que no poden fer és passar pel davant d'un cotxe mal aparcat.
No, no, sí.
Si passen pel davant, l'han de sancionar.
Això és cert, no?
El que passa que, doncs, bueno,
potser estem en una situació en la que, a veure,
sempre ho hem dit, no?,
no es pot prohibir si no hi ha solucions, no?
I amb aquest tema, doncs, sí que es tindria, potser,
que abaratir les zones blaves
per poder donar més flux de canvi, doncs, de circulació, etcètera, etcètera,
i buscar mesures alternatives
que deuen estar a tindre d'aquest pla de mobilitat.
O sigui, no s'entendria, a més,
una decisió com posar càmeres dels autobusos,
per d'allò,
si no n'és acompanyat d'altres mesures, diguéssim, que solucions.
És que és molt divertit, però jo que camino molt per Tarragona i sort i tal,
vull dir, veus, per exemple, el dematí a les 9 del matí,
si vas cap a la zona del Llurí, tu,
veus un munt de gent que ve del pàrquing del cementiri,
que ha acabat de deixar el cotxe allí i va treballar.
Vull dir, que l'has deixat allí per això.
Si vas per la zona de Sant Pau, que jo vaig a la piscina i tot això,
abans, o la zona dels músics,
abans estava ple de cotxes, ara està a 8 de cotxes,
això vol dir que la gent no està acostumada a pagar.
I a pagar potser no està acostumada,
perquè és molt car també, no?
Vull dir, són les dues coses.
Però no estem molt acostumats a caminar.
Tots volem també aparcar
al davant d'on hem d'anar a fer la gestió, no?
Sí, sí.
I el col·legit és al·lucinant,
perquè veus els dos guàrdies dirigint la circulació
i tu que no pots tombar amb el teu cotxe que estàs passant
perquè hi ha cotxes posats de mala manera, no?
Això de no caminar és una situació de proporcionalitat,
en el sentit que Tarragona té el perimetratge que té
i, per exemple,
anar des de la Rambla al Serrallo
s'assembla una cosa molt lluny, molt lluny, molt lluny.
Això traslladat, per exemple, a Madrid o Barcelona,
o a València, o a una ciutat gran, no és res, no?
Aquesta és la situació.
És a dir, des de la Rambla al Serrallo caminant,
ostres, no, agafem el cotxe, no?
Sí, sí, sí.
O sigui, és una situació de proporcionalitat
enlloc on vius.
No, no, hem de prendre, mira,
jo tinc una mica, la setmana passada estava a Madrid
i el tornat es queixava de les agulletes
com havia caminat per Madrid i tot això.
No sentiràs parlar ningú de cap de Rambla
que tingui agulletes d'haver caminat molt, no?
I tot això, per tant...
I ara, per anar al Serrallo,
almenys a la tornada, que és el més pesat,
tenen les escales mecàniques, que al·lívia...
El de guent s'ha al·liliat, sí, sí.
Bé, però benvingut totes aquestes mesures també de...
en la llei que aquestes situacions provoquen judicis, no?
És a dir, que arriben a l'àmbit judicial.
Ahir hi havia una tercera protesta
de jutges fiscals i advocats, eh?
La tercera en temps de democràcia.
Què està passant?
Avui, a profit, ho tenim lletrats a la taula.
Moltes coses passen.
Però a veure, és que això és molt complex, eh?
I estaríem aquí xerrant
i potser estaria donant opinions
que potser no interessen el gran públic, no?
O els oients en general.
El que es publica als mitjans de comunicació
bàsicament és el que està passant, eh?
És a dir, hi ha unes estructures en part obsoletes,
unes estructures que no s'han pogut posar al dia
per les raons que siguin,
uns mitjans tècnics que a vegada no saben fer servir,
i la problemàtica de les taxes judicials
que es pervera tant a la gent,
i que certament això és veritat, no?
que fa que hi hagi una impossibilitat,
moltes vegades,
de poder acudir als tribunals
per manca de mitjans, eh?
És a dir, si ara s'han de pagar 500 euros,
o 300 euros, o 200 euros, o X,
doncs hi ha molta gent que no pot.
Llavors resulta que aquesta gent sí que pot,
diguem-ne, teòricament pagar-ho,
perquè diuen que té ingressos suficients
per poder no anar al benefici de justícia gratuïta,
però no pot anar al benefici de justícia gratuïta
perquè cobra més del que mínimament està prefixat
perquè hi pugui anar,
i té que pagar, i en canvi no pot pagar,
amb la qual cosa es troba en una terra de ningú, no?
És a dir, ni pot anar per una manera ni ni pot anar a l'altra.
Aquest és el problema.
Llavors, tot això fa, a més,
que jutges i secretaris carregats de feina,
embossats als jutjats,
centenars d'expedients,
no donen abast.
És a dir, és que jo crec que la societat,
des del punt de vista del creixement tan demogràfic
com de la problemàtica de la pròpia societat,
va tan de pressa
que desborda el mecanisme de la justícia.
És a dir, i actualment encara més, no?
Amb aquesta conflictivitat de crisi,
de problemes pertot arreu que estan sorgint
i que sembla que no acabin mai,
a veure si acaben d'una vegada, no?
Doncs això fa que sigui impossible
poder absorbir tota aquesta, entre cometes,
misèria que arriba als jutjats
per poder ser solucionada, no?
Això és el que passa.
Llavors, hi ha crispació,
hi ha sous baixos,
retallades de pagues,
no es paguen plusos,
hi ha les taxes que donen més feina també
perquè s'han d'omplir més papers.
Això crispa i genera un mal de cap terrible.
És un bit insòlit,
a veure el col·lectiu aplegat
i amb una sorpresa.
Insòlit no, perquè havia passat alguna vegada, ja.
I era la tercera vaga.
Sí, no, d'aquests temps recents, diguem-ne,
però històricament en temps democràtic
s'havia passat mai.
Tres vegades, sí.
Dos vegades més, des de la tercera.
Tu que coneixes el tema millor que nosaltres, segurament,
vull dir...
La força.
Jo des de fora, vull dir, no, ja,
des de fora,
m'assembla que pot haver-teu un component ètic, pot ser,
que els professionals, jutges, fiscals i tot això,
estiguin una miqueta cansats
de les pressions d'altres institucions
sobre ells mateixos, no?
I que diguin...
Una mica que hagin sortit
inclús tots aquests temes de corrupció
i totes aquestes coses.
I que hi hagi un moment que diguin
escolta, jo no estic lligat,
jo vull ser just, vull ser ètic,
vull fer les coses ben fetes, etcètera.
No sé.
Des de fora, una mica,
aquesta sensació, també, no?
De jutges potser més joves o...
No ho sé.
A veure,
la independència del poder judicial,
del justiciable,
té que privar per damunt de totes les coses
si no, no anem bé.
Però priva, aquesta és la sensació.
Sí.
En principi, jo crec que priva.
El que passa és que subliminalment
no hi ha dubte que a vegades hi ha corrents
que poden viciar una mica
tota aquesta situació, com tu dius.
Però jo amb això
donaria un cert marge de confiança,
en el sentit que crec que,
en general,
hi ha un concepte ètic
molt important
i que es respecta
de forma molt intensa, eh?
Vull dir...
Ara, que...
Jo et volia dir
si aquest component, precisament,
no ajuda a aquestes manifestacions
i a aquestes...
Quin component?
Aquest ètic del...
Si ajuda...
Ajuda a que la gent se manifesti, no?
Sempre hi ha una certa influència, no?
Això és inevitable, no?
Està clar.
Jo crec que,
si t'acord que té un component ètic,
jo fins i tot t'afegiria vocacional, també,
perquè jo faria una...
Jo el compararia una miqueta
amb el sector sanitàri,
amb el sector mèdic,
que també és un sector
que està patint el que està patint
i que, en certa manera,
se supera en qüestions ètiques
i vocacionals
de la pròpia formació, no?
En aquest sentit,
sí que tots aquests àmbits
tenen molta pressió,
afectats per un component laboral,
un component salarial,
que també, doncs clar,
això pesa, també, no?
En definitiva,
han de fer front
a unes exigències
de la societat,
del dia a dia,
i tot això, no?
El que passa és que el tema judicial,
clar, és que fa temps
que s'arrossega tot això, no?
L'altre dia, doncs,
va sortir, doncs,
un moment ja escrit,
no sé quan se suposava
que necessitaven ampliar
no sé quants jutjats més
per poder atendre
tota la demanda aquesta,
però és que això
està, ja,
és històric,
ja, ja,
constantment tot això...
La societat corre més.
Clar, clar, clar, clar,
no tinc la...
Descorda.
Sí, no sé qui ha de tindre
la vareta màgica
per solucionar el tema,
perquè, doncs,
evidentment,
els temes s'han complicat,
cada vegada hi ha més temes
per resoldre,
s'ha avançat en alguns sectors,
per exemple,
els judicis ràpids,
això era una cosa impensable
fa un temps,
i alguna cosa soluciona,
algun paper, diguéssim,
va desapareixent
de sobre la taula, no?
Però hi ha coses
que, evidentment,
s'allarguen
i s'allarguen
el tema de les tasses,
l'augment de les tasses,
suposo que haurà sigut
una mesura d'aquestes
una miqueta influenciable
perquè molts no s'animin
a tirar processos endavant,
però, clar,
això també és injust
que sigui així, no?
De totes maneres,
parlaves del concepte ètic
referint-te a l'advocacia
i a la medecina.
Sí, sí.
Jo crec que això
ho hem d'ampliar una miqueta,
si et sembla.
És a dir,
el concepte ètic
té que envair
tota la societat,
sigui quin sigui el sector...
L'estic d'acord.
L'estic d'acord.
Que es bellugui, eh?
Vull dir que
tant és l'advocacia
com la medecina
com el comerciant
com l'industrial
com l'enginyer
com l'economista
com el treballador
tothom, eh?
És a dir,
aquí hem perdut una mica
la llum
de la inspiració ètica
que ha de privar
sempre i ha de dominar
el funcionament de la societat.
En qualsevol indreta.
És a dir,
estem una mica podrits.
Però tu creus
que aquesta situació de crisi
pot afavorir
aquesta reacció ètica
de la societat?
Jo crec que sí.
ha de ser un drenatge
si no estem perduts.
S'ha de col·locar
cadascú a la llum també.
Hem de drenar el gra de pus.
I per això s'ha de ser valent.
I entre tots ho hem de fer.
No solament
a nivell, diguem-ne,
d'un sector professional determinat
o el tipus que sigui.
Entre tots hem de drenar
la porqueria que s'ha generat
en aquesta societat
per les raons que siguin.
I ha d'estar amb l'ànim
de cadascú de nosaltres
fer-ho.
Si no, estem perduts.
Crec que això.
En aquest sentit,
una pregunta.
que el cinquè poder
pot arribar
fins al final
en determinats casos
que estem veient
dia rere dia?
És a dir,
pot arribar,
és veritablement un cinquè poder
i pot arribar
fins al final
de casos
que estem veient
cada dia
de corrupció?
Jo crec que
hauria d'arribar-hi
però em sembla molt difícil.
Em sembla molt difícil
perquè
malauradament
en aquest món
hi ha moltes coses
obscures
que se'n diuen.
I a vegades
hi ha una porta
que
per molt bona voluntat,
per molt
procedir ètic,
per molt el que sigui,
a vegades
no es pot travessar
perquè hi ha uns impediments
profuns
de caire
econòmic,
de caire financier,
del que sigui.
que impedeixen
que es pugui arribar
fins al final
com
tots voldríem
que s'arribés.
Doncs potser
algú se n'aprofita
a tot això, no?
Sempre hi ha algú
que se n'aprofita
d'aquestes coses.
En definitiva
és administrar justícia
el que s'ha de fer, no?
I aquesta administració
ha de ser la més òptima,
la més eficaç
i la més eficient també, no?
Però, clar,
és difícil...
Procura ser-ho, eh?
Procura ser-ho.
Algú segurament
s'empara
amb els recursos
contra recursos
i així, doncs, mira,
aquí dies passa,
anys empeny
aquest tipus, no?
Per això he dit
que estaríem aquí
parlant de...
Però, precisament,
en aquests moments
com diu el Josep
que necessitem
o que tenim sobre la taula
tants casos
greus
per dir-ho així,
escolta,
a mi no se m'ocorreix
ningú més
que sigui
el poder de la justícia,
el que administra la justícia
el que pugui acabar
amb aquest tema.
És que si no,
no...
Entrarem en una espiral...
La pregunta és
fins quan se pot aguantar això?
Aquesta seria la pregunta, no?
Fins que no hi hagi...
Bé, en el tema de les hipoteques
hi ha desgràcies personals,
molt lamentables
però n'hi poden haver
d'altres tipus, no?
De reaccions viscerals
de gent que, vull dir,
embugida
en fase de disbarats, no?
Vull dir,
fins a quin punt
es pot aguantar això, no?
No, no, està bé.
No sé,
vull dir,
aquest és la gran preocupació.
Jo crec que,
com he dit abans,
fins i tot,
tot depèn a nivell individual
de cadascú de nosaltres,
no dic dels que estem aquí,
sinó dic de totes les persones
que generen
les capes socials.
I el primer que s'ha de fer
és sortir al carrer
i dir,
la meva conducta
a partir d'ara
ha de ser aquesta
i he de procurar
que això funcioni així.
I això és el que hem de fer.
I aquest granet de sorra
que cada un de nosaltres representa
té que fer
la gran massa de sorra
que faci que això funcioni.
I a mi em dóna la impressió
que si aquest concepte mental
el tenim a partir d'ara
que sembla
que es comença a tenir
perquè la gent ja se'n dóna compte
que vam tocar...
M'adona la impressió,
voldria creure
que hem tocat
el terra ja
i que això ha de començar a pujar,
doncs aquest esperit
és el que ens ha de informar
a partir d'ara a tots.
Això és el que jo crec.
Però en canvi,
des dels partits,
parlem dels partits polítics,
els sembla que no ho estan cap tant
d'això, no ho vull dir?
Segueixen,
una mica veus el debat d'ahir
i segueixen amb els mateixos...
Perquè s'han de reestructurar
una mica els partits.
El debat d'ahir
va ser lamentable
en aquest sentit.
Per això diria
que s'han de reestructurar
una mica.
Tu més, no?
Tu has fet això
i tu més.
En definitiva,
si hi has de...
Jo, si tingués ara
que ser un periodista
que hi hagués que reflectir
en frases
o en comentaris
el debat d'ahir,
m'acostaria,
m'acostaria, diguéssim,
escriure-ho en aquest sentit.
I estic d'acord
que a vegades
hi hagi aquesta sensació...
Perquè aquí nosaltres
jo diria que esperaríem
seria dir, escolta,
ho hem fet malament,
com dius tu,
ho hem fet malament fins aquí,
però això no passarà mai més.
Exacte.
No ho sé, no?
I anem a prendre mesures, no?
Correcte.
No, i tu ho has fet
i tu també ho has fet
i tu ho vas fer l'any passat...
I no reconeixer res
i si tu ho has fet més
i tot això,
llavors, clar,
dono una imatge
d'un cert nivell
molt baix,
molt baix,
o que no es vulgui
tampoc aprontar,
diguéssim,
les realitats.
I per altra veus
aquest senyor
dels polítics
i generalitzo molt,
molt ampliament,
domini
per damunt
de la voluntat
de la societat,
de l'individu,
estem perduts.
És a dir,
mentre s'aprenguin mesures
per favorir
la idea partidista
per damunt
de la voluntat
del criteri social,
estem perduts.
Vull dir,
la línia política
ha d'entendre
que representa
i projecta
la voluntat
de la societat.
no al revés.
Jo no sé,
potser aquí
necessitaríem
un sociòleg
que ens donés
una miqueta d'ús.
No,
sí,
es complicaríem
molt això.
Que ens donés
una miqueta d'allò,
perquè, clar,
nosaltres,
a veure,
fins ara encara teníem,
hem passat molts anys
parlant que la democràcia
era jove,
la democràcia
era jove.
Ja no és tan jove,
ja portem els seus anys,
no?
Ja portem els seus anys.
I no hem canviat
encara no
el que haguessin
digut que ha canviat
aquesta consciència democràtica
en aquest sentit.
I democràcia
vol dir moltes coses.
Democràcia vol dir
progrés social,
també.
I aquest progrés social
sembla que no vagi
equilibrat
amb aquest creixement
de la democràcia.
Ahir, per exemple,
el que estava
el president Artur Mas
d'aquí
per les nostres comarques,
doncs va fer una...
Vaja,
jo no ho sabia,
per almenys jo no ho sabia,
però va parlar
que encara hi ha
un 25%
de frau fiscal.
Cosa de que
si això
hagués evolucionat
democràticament,
aquesta consciència social,
aquest equilibri social
via democràtica,
hagués evolucionat,
escolta,
és impensable
que encara estem
amb un 25%
de frau fiscal.
No?
Clar,
llavors,
si no canviem
tota aquesta sèrie de coses,
doncs no d'allò.
Però, clar,
el polític
això també ho rep
i sap
que el polític
no hi ha del futur,
del present,
que vagi en sortint ara,
doncs ha de canviar,
ha de ser una altra cosa,
ha de ser una altra cosa,
per exemple,
doncs no ho sé,
el que entri en política
per interessos econòmics,
cada vegada
veurà
que això
doncs se li va retallant.
la nova llei de...
Ara potser
m'estic sortint
de tema
o el que sigui,
no?
La pròpia plantejament
que fa el govern
de la política municipal,
en el sentit
que possiblement
molts regidors
no cobraran
per la seva tasca,
doncs,
evidentment,
també limitarà molt,
també,
vull dir,
els polítics
que voldran estar-hi,
perquè, clar,
tots necessitem
guanyar,
diguéssim,
un sou
per portar-ho a casa,
però, clar,
doncs buscarem
altres partides
i potser la política
a cert nivell
serà vocacional,
eh?
després ja entraríem a parlar
si els sous
que cobren
realment els polítics
són els que han de rebre
o no han de rebre,
no?
I això ja ens duria
per debat
per moltes més d'estona,
no?
en tots els respectes
per molts polítics
que es dediquen
a la política
vocacionalment
i això
s'ha de respectar
totalment,
la idea
que tenia la gent
en general
de l'accessió
a la política
era que molts
dels que
volien dedicar
i anaven
eren perquè
no sabien què fer
ni com guanyar-se
la vida.
Anaven a buscar-se
un altre sostent,
sí, sí,
d'una manera.
Aquest és el problema,
és a dir,
hi havia el criteri
social
que deien
s'accedeix
a la política
perquè no saben
on caure morts,
i allí
es guanyen la vida.
Aquest és el problema.
Quan hi ha un sector,
repeteixo,
perdona,
molt respectar-lo
i vocacional
que no hi ha
recetim,
això.
Digues,
però vull dir
que això
ha comportat
lligat amb això
també un nivell baix
dels dirigents polítics
que tenim.
I que a més
han seguit
una política
de dir
aquell que em xafa
l'herba,
fora,
el que ha destacat
d'alguna manera
i és curiós
perquè això passa
en tots els àmbits
de la nostra societat
perquè està passant
per exemple
amb l'Església
també,
per exemple,
veus els nivells
dels líders,
o sigui,
no hi ha líders
carismàtics,
els líders
en capacitats
que veigues tu
i a més a més,
damunt d'això
llavors consideren
el poble
immadur.
El poble
és més aviat
una mica tontet
i se l'ha d'anar a...
Quasi moltes
sigles
ho consideren
això.
Això forma part
de controls
socials
que
són més difícils
de precisar.
Tant apareixen molts temes
que arribem
al moll de dos,
eh?
Farà falta un sociola
que va haver-hi de la ment
i jo volia parlar
de coses més senzilles.
Vaja,
no sé si senzilles
de fet tampoc,
perquè portem
més de 30 anys
amb el tema
de la Sabinosa.
És que ens porta
segons aquí
i aquí
i llavors...
Sabinosa
que ara...
Bé,
hi ha aquest acord
ja entre l'Ajuntament
i la Diputació
per tal de descatalogar
aquests edificis
d'aquí de Tarragona
i de poder-hi donar
algun ús.
Ja hi ha interès
fins i tot
algunes empreses
diuen privades
que podríem fer-hi
alguna activitat.
Què hi podrien fer
allà?
La Sabinosa
recupera potser
aquella antiguité
de la universitat
d'estiu
de fa 30 anys?
Jo no sé
si estic ben informat
o no,
però una mica
l'última referència
que tenia d'aquest tema
és que un dels problemes
que tenia la Sabinosa
és que la persona
que ho va donar
o que ho va cedir
o que ho va...
no sé què
tenia uns usos determinats.
Això pot passar
en patronats
d'aquest tipus
i tal.
És a dir,
que sigui que sigui
per...
En aquell cas
eren pels nois
aquells que estaven malalts
i tot això
i en principi
podria ser
que hagués d'anar
per aquests usos.
No sé si és veritat
o no és veritat això.
A veure,
el que sí que és cert,
no ho sé exactament,
podria ser,
és que són edificis catalogats
i el primer
que es tindria que fer
és descatalogar-ho.
Això és l'ABC.
Això d'entrada.
Fet això,
llavors caldria analitzar
totes aquestes qüestions
de servituds
o de lligams legals
que poden existir.
Ignoro si això és així.
Es tindria que analitzar, no?
Què s'hi pot fer?
Senyor moderador,
moltíssimes coses
podem fer allí.
allò és una meravella.
Allí es pot fer
qualsevol cosa.
L'ideal seria,
des del meu punt de vista,
fer alguna cosa
que realment
fos per Tarragona,
fos per la societat.
No simplement
posar un hotel allà
per ús dels
que poden pagar
un hotel allà,
sinó fer
un centre d'estudis,
un centre de turisme,
un centre,
una universitat d'estiu,
és a dir,
alguna cosa
que comportés cultura,
que comportés creixement,
que comportés riquesa
per la gent.
Això és el que...
Mira,
jo primer que tot
aplaudir el pas
donat endavant
per la Diputació,
que és el propietari
de la zona,
el pas donat
demanant la descatalogació
a l'Ajuntament.
O sigui,
hi ha dos factors
o dues institucions
importants,
un és el propietari
i l'altre
el que ha d'aprovar
i ha de permetre
aquesta descatalogació.
Primer que tot,
agrair dos que s'hagi donat
aquest pas
i content que s'hagi donat.
segon,
què s'ha de fer allí?
Primer que tot,
tirar la valla
que hi ha allí.
Primer que tot,
tirar la valla
que està,
diguéssim,
impedint
que el institutat
pugui entrar
a peu a dintre.
Què s'hi ha de fer a dintre?
Qualsevol cosa
que no tingui
que tenir una valla.
És a dir,
que no sigui
un hotel privat
que tinguis
que accedir-hi
per tot això,
no?
I que podem
passar per allí.
De fet,
el que s'ha fet
ha sigut tot el contrari.
Si s'ha reforçat la valla.
Exacte.
S'ha reforçat
i per un lloc
era perillós.
S'ha dignificat
una valleta
perquè també era...
Si tiren la valla
començarà també
a entrar
a donar culpes
de tot tipus.
Entèn-me, Manel.
Això lligat
amb un plantejament,
amb un plantejament,
evidentment.
Un control de la situació.
Si faci alguna cosa.
Però clar,
la zona més bonica
que tenim
propera,
propera a nosaltres,
que és allò,
que vaja,
jo no he entrat mai
a dintre
ni ni trepitjat mai
i suposo
que la majoria
de Tarragonins.
Per tant,
donar-li llum,
llum al projecte
que tingui que anar allí,
en el sentit
que aquest llum
signifiqui
poder accedir-hi,
poder passar
ara dintre,
doncs bé,
una escola de turisme,
com tu dius,
alguna cosa cultural,
sí,
però que tingui
accés la gent
i que no sigui
una barrera
d'aquestes que tenim.
Ja tenim la barrera del tren,
només falta que damunt
fotem altres barreres
també pel costat.
I que realment es faci,
perquè no sigui
com la façana marítima.
Que no fem més dibuixos,
que no fem més dibuixos
ni planers, no?
Sí, sí,
acció ja,
acció ja.
I si això ha de passar
per un tema
per una iniciativa privada,
que es faci, no?
No, no s'ho dir,
es marcaran els preceptes,
diguéssim,
de desenvolupament
d'aquesta zona
i punt.
El Col·legi d'Arquitectes
per cert estan fent
unes jornades aquests dies
parlant de les Sabinosa
des del punt de vista tècnic
per veure com es podria
articular tot això,
perquè clar,
hi ha uns edificis,
ja es diu, no?
Habitualment,
costa més rehabilitar
segons què
que no fer-ho de nou, no?
i que potser és el problema, no?
Que els edificis
estan una mica deixats
a la mà de Déu.
Dona l'espai,
perdona Manel,
don per molt,
o sigui,
l'espai és molt gran,
o sigui,
pot haver-hi un edifici
destinat al que es determini,
però també
tota una zona
que evidentment
la ciutadania
pugui disfrutar-ho també.
Si no estic equivocat
amb això que deies
dels arquitectes,
crec que hi ha un sector
que defensa
la rehabilitació
dels arquitectes
per les característiques.
Òbviament,
tot això jo ja no hi entenc,
no és el meu món,
si estructuralment
i econòmicament
és possible,
almenys part d'allò
no seria res dolent,
si és possible.
Aprofitable, sí.
La setmana que ve
s'entrevistarem
els arquitectes
i que ens ho expliquin
aquí a la Patí de Reguna Ràdio.
Àngel Cunès,
Joan Bassobra,
Manuel Roca,
gràcies per acompanyar-nos,
per tocar un moll de l'os avui
i fins al cap de setmana
si no ens veiem.
Fins la propera.
Igualment,
moltes gràcies,
bon dia.