A Tarragona Ràdio fem la volta al món.
I avui a la volta al món a Tarragona Ràdio marxarem cap a l'Argentina
i ho farem de la mà de la Marta Álvarez.
Marta, molt bon dia.
Hola, bon dia.
A la vida no has de posseir res més del que la teva esquena pugui carregar.
I el tri de viatges t'ofereix la volta al món.
Argentina és el país que avui ens toca.
Viatge de plaer, viatge de negocis, turisme...
A què va a unar?
Turisme, plaer, negocis, res.
Amb aquests viatges és milionari pot ser de turisme i de plaer.
Totalment, totalment.
Marta, a Argentina què és el primer que et sobta quan arribes al país?
El primer que ja veig que serà un país gran.
Abans de veure'l ja sé que serà un país gran.
L'aeroport és gran, està ple de gent, gent de tot arreu.
Bé, hi ha futur en el viatge.
Va una amb avió, m'imagino, òbviament.
Sí, des de Barcelona.
El plàning, quants de dies comportava?
Van ser 13 dies.
13 dies.
Comptant l'anada i la tornada que són llargues, perquè el viatge és llarg.
Ho portàveu ja, imagino, que planificat de casa, havíeu buscat alguna cosa.
Estava tot planificat perquè no comptaven en molts dies i portant-lo tot organitzat, la veritat que va resultar molt bé.
O sigui, avió, persona que et transporta, avió, tot molt bé.
És a dir, que allò ho portàveu tot...
Tot, hotels, tot organitzat.
No sou massa aventurers.
No, poc lloc per a la improvisació, doncs.
Sí, no, no.
On aterreu? A quina part? A quina ciutat?
A la capital, a Buenos Aires.
La primera parada va ser a la capital.
Vam estar allà tres dies, en un hotel cèntric,
i des d'allà ja vam fer els viatges diversos, sempre en avió, perquè allà les distàncies són enormes.
Després ja parlem d'aquests viatges més concretament, però quedant-nos a la ciutat de Buenos Aires,
què destacaries? Com és la ciutat de Buenos Aires? Com la podríem definir?
Gran, molt gran.
La ciutat de Buenos Aires és una gran, gran, gran ciutat.
És una gran ciutat, gran, enorme, amb unes avenides que jo no he vist mai.
Bueno, tampoc he vitjat molt, però no sé què ara, no surt el nom de l'avenida més gran que hi ha.
És enorme. Tardes, minuts i minuts per passar-la, per passar tots els carrers que té.
És a dir, que el que més sobta de Buenos Aires és la grandiositat que té la ciutat, no?
La immensitat de la ciutat.
Vau poder visitar alguns llocs emblemàtics de la ciutat?
La ciutat en si ja és per veure-la, perquè els carrers són preciosos i tot està molt bé.
I després van anar a llocs típics com anar a veure una cosa de tango, això com uns turistes més,
anar a la pizzeria més emblemàtica per als argentins, no pels turistes,
que és el Quartito, que és una pizzeria en un barri que de nit no s'ha d'anar molt,
i fan pizzas meravelloses, gruixudes, tot el contrari del que ens agrada aquí, boníssimes i excepcionals.
I per què dius que és una pizzeria que no han d'anar als turistes o que no és coneguda pels turistes?
Sí que suposo que és coneguda, a nosaltres ho va recomanar un argentí, això per entrar.
perquè està potser en un barri ja una mica amagadet, no és el centre, no és el gran carrer.
No seria el lloc més habitual per on passen els turistes, no?
No, però era ideal, perfecto.
Te la venen a trossos i, bueno, és perfecte.
Després el Café Poltroni, crec que es diu, que és el cafè més antic que hi ha per allà,
que fa escua per entrar, és al·lucinant, i veure la ciutat.
Nosaltres recorrem molt caminant, caminant i veus ciutat.
Com va ser o quin record guardes d'aquest espectacle de tangos que ens comentaves abans
que havíem anat a veure també a Buenos Aires?
Doncs va ser un espectacle d'aquells amb un teatre petit i amb un sopar inclòs i tot això.
I va ser, diguem que, decente, com se diu?
Bueno, acceptable.
Sí, acceptable, no?
No, no era de bajo nivel, no, estava bastant bé, estava bastant bé.
A mi no és el que més m'agrada, però estava bé.
Però vaja, que us va satisfer, no?, per anar-lo a veure.
És a dir, que un espectacle allò...
Estava bé veure això.
Us ho vau passar bé.
Sí, sí.
Bueno, i el Caminito i tot això són barris típics d'allà que vam visitar.
Sí, és a dir, que dins de la mateixa ciutat podem trobar també zones molt diferenciades
de del barri que viatgem o no?
Sí, està la gran ciutat amb grans tendes i d'això, estan els barris perifèrics molt degradats,
però molt degradats, amb pobresa i moltíssimes vivendes, d'aquelles de sud, bajo el puente,
doncs moltíssimes.
i després hi ha una zona de ricos impressionant que ja n'hi vam entrar, o sigui, hi ha una
diversitat molt gran.
És a dir, uns contrastos bestials d'unes zones a les altres, de la zona més pobra, no?,
amb aquesta zona més rica.
i la de pobres és gran, eh?, no és poca.
Es nota a la ciutat, evidentment, la falta de diners.
La ciutat està per arreglar, sí, i falta una mica de mano de limpieza.
Amb què es nota? És una ciutat...
Sí, coses que estan inacabades.
Amb brutícia, inacabada.
Sí, una mica de brutícia, una mica de coses que s'haurien d'arreglar, però, evidentment,
no hi ha diners per arreglar-les.
Bueno, sí, es nota la falta de diners, eh?
A totes les zones o depèn?
Jo, sobretot, això ho veig a la zona centre,
perquè jo, diguem, els arrabales no els vaig visitar.
Només en un taxi i de dia...
I de passada, no?
I amb precaució que no us passés res.
No, perquè ells mateixos te dien que ells de nit no passen per allà, els taxistes.
O sigui, hi ha barris que no se poden entrar.
A nivell de la gent que us va poder trobar amb aquest viatge,
el tracte, com va ser amb la gent d'allà?
Genial.
Jo puc dir que per mi, i pel meu marit igual,
era una gent, però fantàstica, a tots nivells, eh?
Des d'un restaurant, un hotel, la gent que et trobaves,
la gent que demanaves una ajuda...
Tothom encantador, de veritat, eh?
Tenim un record de los argentinos tremendo.
Fantàstic, no?
Molt bona, molt bona.
Com va seguir l'itinari?
Com vau seguir aquest plàning per a Argentina durant els 13 dies?
Perquè a Buenos Aires, quants dies passeu?
Jo crec que vam estar tres dies.
Tres dies, i després ja us comenceu a moure.
Sí, després vam anar en avió fins al final del continent sur,
que és la Tierra de Fuego, sí, a la punta,
el més, com es diu, astral, el més austral, el més abans de tot.
I és l'última població habitada que hi ha, Ushuaia.
Ushuaia.
Ushuaia.
Què hi veieu allà?
Què hi trobeu?
A Ushuaia passem el fred,
perquè a Buenos Aires era primavera,
anaves en màniga curta.
Passem a Ushuaia que anem a Nanorac.
Fa fred, és un lloc de fred, fred, fred,
i és com un reducte que està separat de la resta d'Argentina.
Per sortir d'allà has de sortir en embarc o en avió.
No hi ha possibilitat d'una altra cosa,
és molt complicat, està molt lluny.
Penso que el viatge era de quatre hores en avió.
De Buenos Aires a Ushuaia.
Quatre hores en avió, Déu n'hi do.
Jo crec que sí, quatre hores.
Quina extensió.
Molt llarg, molt llarg.
I és una població diferent.
No hi ha gent gran durant l'època que vam estar,
és molt bo, perquè la gent gran es va viure al continent.
I allà fa moltíssim fred,
i només hi ha la gent del turisme, sobretot turisme,
i bueno, disfrutar de l'ambient aquell.
És molt bonic, és maco.
Què recomanaries d'Ushuaia per anar a visitar?
És que és l'ambient així.
És el tot en general, no?
És una població de colors,
feta de metalls dels vaixells.
Hi ha trossos de...
Les cases són de colors.
Crida l'atenció que és de colors.
Tu mires per la finestra de l'hotel
i veus cases de colors.
Blaus, vermells, taronges...
És molt bonic, és molt bonic.
Se menja bastant bé, també.
Després ja parlarem també del clima, la gastronomia,
que és una de les preguntes també que solen fer.
De Ushuaia, us quedeu allí alguns dies,
o també us comenceu a moure després?
No, ens quedem allà,
i després d'allà, en un altre avió,
anem a Calafate,
que està a la meitat del país.
Si mirem el país de dalt a baix,
està a la meitat del país a l'esquerra.
I aquesta és la zona dels gels,
del Perito Moreno i companyia.
I aquella zona és impressionant.
Per què?
Què t'impressiona?
Què t'impacta d'aquella zona?
A Calafate t'aporten a veure...
Com es diuen?
Los cielos.
Bueno.
Els glaciars.
Els glaciars, coi.
Són enormes, quilòmetres.
Quilòmetres i quilòmetres de gel
i d'una alçada,
que jo no recordo,
ara però són molt humidadissa,
però d'una alçada bestial.
És curiós perquè al costat dels gels,
allà no tenies fred.
No?
No.
No tenien fred.
Que curiós, però no tenien fred.
T'aporten caminant per unes passarel·les de fusta
que pots recórrer i veure el Perito Moreno de totes bandes.
Sí.
I curiosament no tens fred.
És impressionant.
Vau poder-hi accedir?
Vau poder-hi estar a prop.
Estàs molt a prop.
De fet, estàs molt a prop.
Del Perito Moreno.
El veu, si estàs molt a prop,
és un lloc turístic, totalment.
I és enorme, blanc,
amb trossos blaus,
que són del gel que està tan apretat,
amb tanta pressió,
se veu de color blau.
I després se senten els sorolls interiors
de la trencadissa per dintre del gel.
i semblen explosions i són explosions internes del glaciar.
Això ha de ser impactant, si més no, sentir-ho, no?
Escoltar-ho ha de ser un soroll curiós, no?
Molt curiós.
Si són els sorolls del món, doncs aquest és molt curiós.
Aquest seria un dels sorolls del món, no?
Sí, sí.
És a dir, pel que veiem, aquestes regions naturals,
aquests accidents geogràfics de l'Argentina,
tenen bastant de tirar la turística, no?
És a dir, la gent ho va visitar.
Moltíssima, moltíssima.
Era a octubre, que jo no sé per la resta del món com és,
però estava ple de gent.
Ple de gent.
És preciós.
Cauen trossos de gel,
que també impressiona,
perquè va tothom mirant, no?
Ara cau el gel, bum!
Clar, de fet, el Glacial Perito Moreno,
el Parc Nacional dels Glaciars, no?
És que després n'hi ha una altra zona més.
Però totes no les van veure, evidentment.
Després van veure el Glacial Viedma,
que també és molt gran,
però tot no les pot veure.
Clar, clar.
És enorme, és enorme.
Impressiona molt.
En aquella zona parlaves que el clima era també diferent
del que us havíeu trobat a Buenos Aires, no?
Sí, home, anaves abrigat, sí.
Ja no és com a Buenos Aires, anaves abrigat,
anaves en un anorak,
però després, com que feia solet, vam tenir bon temps,
doncs la veritat que no deies,
hosti, estic al costat d'una mole de hielo
i no tinc fred, és impressionant, no?
Estaves molt bé, molt bé.
Imagino que vau poder veure diversitat de paisatges,
també depenent molt de la zona,
no deu ser el mateix paisatge al costat d'aquest glaciar
que el que us vau trobar en alguna altra ciutat,
en algun altre palatge,
però què recordes dels paisatges de l'Argentina,
del que vau veure,
de la natura, de la flora, de la fauna?
Doncs exactament això,
molta natura i molta varietat,
perquè, clar, ens falta un tros,
que són les catarates d'Iguazú.
Ho van recórrer tot.
Iguazú està a dalt,
al costat de la frontera amb Brasil,
donen a els dos països,
i, clar, allò és aigua impressionant,
el que no heu vist,
selva,
passes per uns paratges plens d'herbes,
i, bueno, selva, selva,
i la part del mig dels gels
i la part de baix de fred,
però més desolat.
O sigui que és molt diferent tot el país.
És tan gran que dona per tot.
Dóna per tot, eh?
Dóna per tot.
Vau estar-hi també a les catarates d'Iguazú.
Seria el proper pas de l'itinerari?
Sí, des de Calafate vam anar allà.
Molt bé.
I allà què us hi trobeu?
Bueno, vam passar per Buenos Aires i després allà.
Val.
Doncs allà és això,
són unes catarates impressionants,
però no una, una, dos, tres, quatre,
jo no sé la longitud tampoc perquè no...
Enormes, enormes,
amb unes caigudes d'aigua impressionants,
te fan passar, si vols,
amb una barca d'aquestes,
amb un xalec o salva vida,
sota una de les catarates
perquè vegis la emoció
que te caigui l'aigua per sobre,
però algunes són, bueno, espectaculars.
Caves mullat, evidentment, per tot arreu,
i allà és, van tenir bon dia,
perquè si no, la humitat i la calor allà és,
impressionant.
Clar, clar, clar, clar.
Algun llac vau visitar, alguna zona així?
El lago Vietma.
Sí?
Aquest el vau visitar?
Sí, que és un lago molt gran,
sí, sí, en una d'aquestes també barques,
bueno, grans, no barques,
i vas muntat allà,
i vas veient gels,
i vas veure el lago Vietma,
que és un lago impressionant també,
molt gran.
Allà sí que teníem fred,
perquè feia vent.
Sí?
Segur que tot i així
es van quedar zones per visitar,
no?, a l'Argentina?
Sí, perquè hi ha una zona de foques
i de coses d'aquestes, de ballena,
i això que no vam veure,
perquè no donava per més.
Penso que vam veure bastant,
però clar, tot no.
Sentant-nos encara
en les catarates d'Iguazú,
què recordes també?
El paisatge, el so, no sé.
Sí, a mi em va moltíssim,
el so és tremendo,
perquè aigua que cau,
imagina't una d'aquí,
una catarata petita,
doncs allà és,
doncs no sé quants metres,
però imagina't,
cent i cent de metres,
tota aigua caient,
de gran alçada, no?,
i vas mullar tota l'estona i...
Molts turistes allà, Marta?
Molts turistes.
Sí?
Sí, molts turistes.
Hi havia molts que cridava l'atenció,
clar, estan molt a prop,
però tota Argentina,
no només allà dalt,
brasilenys.
Suposo que tenen l'economia bé,
a Brasil,
perquè hi havia brasilenys
a tota Argentina,
però molts.
Sí, era la procedència
que més us vau trobar?
Sí, la que menys ens va cridar l'atenció.
Brasil, eh?
Sí, sí, sí,
se'ls veia de bon nivell econòmic.
La veritat que hi havia molta gent de Brasil.
Déu-n'hi-do, eh?
Estava mirant ara també
el nombre de caigudes
i l'amplada d'aquestes catarates.
No me'n recordo.
Soc un desastre.
Doncs mira, per exemple,
una amplada de 82 metres,
amb 2.700 metres,
moltes caigudes,
275 caigudes,
vaja, són dades
que estic ara analitzant
sobre la marxa,
però que Déu-n'hi-do,
que les fan impressionants.
Impressionants, de veritat, eh?
Sí, sí.
Òbviament una de les zones...
A mi m'hi va impressionar més
les catarates
i al marit li va impressionar més
els racials.
Mira, i així tothom content.
No, i tant, i tant.
I m'imagino que
amb la càmera de fotos,
amb la butxaca,
vau poder treure bones instantànies?
Sí, sí.
I aquest matí no les he trobat.
coses de la vida.
Però estan, no?
Imaginem que estan.
I a més estan en un ordenador,
però coses de la vida
no les he trobat.
Bé, però estan.
La qüestió és que estan
i les podeu recuperar.
De totes maneres,
jo soc de les que disfruto
amb el viatge
i no tant després
recordant les imatges.
Clar, que es queda
al cap i a l'afís el viatge, no?
Jo disfruto de les emocions,
del viatge,
de l'olor, de tot.
De les sensacions
que en aquest moment
et provoca el glaciar,
les catarates d'igua-zul.
Sí, sí, sí, totalment.
Jo soc així.
Marta,
també a banda
d'aquestes catarates,
d'aquestes ciutats
que ens has comentat,
vau poder veure
més coses
després de les catarates?
No, ja després d'allà...
Ja vau marxar cap a Buenos Aires
una altra vegada?
No, ja d'Iguazú
vam agafar ja
l'avió,
però bueno,
ha parat a Buenos Aires,
però ja directament
després a Barcelona.
Val.
És a dir,
que vau fer escala,
però ja vau tornar...
Però ja escala, sí,
escala només.
Clar,
quan arribes a Barcelona
després d'un viatge
amb tantes sensacions,
amb tants impactes naturals
com és aquest,
què penses?
Doncs jo de moment
que havia vist meravelles.
Estava encantada, eh?
Jo me vaig quedar
en un record del viatge
increïble.
Cansada,
perquè hi ha un moment
que vols tornar a casa,
però amb ganes de tornar,
segur,
perquè t'has deixat coses per veure,
el qual és bo,
i t'ho has passat bé,
la gent t'ha tractat bé
i vols tornar.
Jo crec que és un país
per tornar,
perquè és enorme,
és que és molt gran.
Com es menja a l'Argentina?
La gastronomia com és?
En què es basa?
Què vau poder provar?
Doncs vam provar
tot el que vam trobar.
La carn de ternera
de Badella
és boníssima,
realment té fama,
però realment
és que és molt bona.
Igual a un lloc senzill
que a un restaurant
de qualitat,
de més luxe,
la Badella és exquisita.
La fan assada
i tenen una gràcia
per fer-la.
El menjar en general
és molt bo,
les empanades,
tot això,
el típic d'allà
és boníssim.
El més dolent
és el pa,
no saben fer pa.
No et va agradar, no?
No, no saben fer pa.
Ho dic perquè
sovint hi ha països
que aquí arriba
un tipus de menjar
com a típic
i després vas al país
i dius,
ostres,
no s'assembla amb res.
Pel que em dius,
sí que...
Sí, sí.
Semblant al que podries
trobar-te en un restaurant
en argentí
d'aquí de la ciutat.
d'aquí de la ciutat.
No, la carn...
Sí, sí.
És això,
és el menjar
que et donen
i és el menjar
que és bo
i és correcte, sí.
Llavors...
I peix de riu.
Peix de riu també?
Sí, peix de mar, no.
Peix de riu, sí,
molt bo.
No t'acedi el nom
del peix de riu.
Clar,
és un país
molt cosmopolita,
molt divers,
de fet,
diuen les dades
que és
aproximadament
un 25 milions
d'argentins
tenen almenys
un avantpassat
italià.
Bueno, segur.
Que, clar...
Segur perquè
dels guies
almenys dos
seran italians.
Com un grésol
de races,
d'ètnies, no?
Sí, sí, sí.
És a dir, que
molta diversitat també.
Molt, moltíssim.
Això ho va poder
palpar també, sí?
Sí, sí, segurament.
Com se diu?
Que venien d'espanyols,
bueno, van trobar
no sé quants,
però d'italians,
bueno, tremendo, tremendo.
les guies,
moltes de les guies,
algunes eren
inclús italianes
que vivien allà.
Sí, sí, sí,
o sigui,
una mecla de gent
interessant del tot, eh?
I així,
a més de races
diferents,
perquè hi havia índios
i hi havia gent
de raça negra,
bueno, els blancs,
de tot,
de tot, de tot.
El tema
dels pobles indígenes
m'imagino
que és més complicat
per visitar-los
a nivell turístic, no?
Van veure,
bueno,
de porta,
no?
Vam intentar veure
un que està en Iguazú
molt per allà
i realment
els van veure,
viuen allà,
no puc dir
que estiguin amagats,
però una mica
apartats de la ciutat,
sí, en Iguazú,
i són gent
més fosqueta,
més petita,
però no van veure
més coses,
la veritat
que no van fer
aventura
més a dintre
de la selva, no?
A nivell cultural,
té també gran fama,
òbviament,
la música,
amb el que comentàvem
abans de les disciplines musicals,
també el cinema,
el teatre,
vau poder-ho palpar,
això també?
Sí, però no vam anar,
no, no,
la veritat
que ja no donava per més.
Clar,
sí que té fama,
sí,
però no va donar per més,
la veritat que no,
tenen fama els actors,
d'allà,
d'Argentina,
molts que han vingut cap aquí,
però ja no van poder fer més,
ja no,
13 dies,
no dona per més.
En tot cas,
Marta,
recomanaries
l'Argentina
per als oients
que ens escolten,
anar a un viatge
a l'Argentina?
Amb els ulls tancats,
sí,
sí, sí,
sigui a dalt,
si no pots fer-lo tot,
fes una cosa,
fes l'altra,
però
recomanable,
100%,
agradable
per la gent,
pel menjar
i per la natura
que tenen.
I tornaràs?
Doncs jo crec que sí
que tornaré.
Sí, sí, sí,
perquè a més estem d'acord
que el marit i jo
que és un lloc
per tornar.
Per repetir,
per aprofundir
en alguna zona
que et quedessis
amb ganes de veure més.
aniríem a lloc
que no haguéssim anat.
A llocs que no haguéssim anat.
Bé, jo a les catarates
les tornaries a anar.
Les tornaries a anar.
Bé, pot ser amb més tranquil·litat
o pot ser amb una segona visió
i pot ser més aprofundint.
Però me va agradar molt.
Doncs Marta,
ens has transportat
cap a l'Argentina,
t'agraïm
que hagis col·laborat
amb la Volta al Món
de Tarragona Ràdio.
Moltíssimes gràcies.
Espero que
ahir us hagi explicat
alguna cosa interessant.
I tant.
Doncs Marta,
moltíssimes gràcies.
Gràcies.
Bon dia.
Adéu, bon dia.
Vols fer la Volta al Món
amb nosaltres?
Vols explicar-nos
les teves aventures pel món?
Has fet un viatge
que t'hagi emocionat.
ens ho vols explicar?
Envia un correu
a elmatí
arroba
tarragonaradio.cat
o contacta'ns
a través del Facebook
o Twitter.
Fem amb tu
la Volta al Món
cada dia
a dos quarts de 10 del matí
al matí
de Tarragona Ràdio.
Diciendo el punto
y coma
que nadie le cantó
Tu voz
con duendes
y fantasmas
respira con el asma
de un viejo
bandoneo
Canta
garganta
con arena
Tu voz
tiene la pena
que Malena
no cantó
Canta
que Juárez
te condena
a lastimar
tu pena
con su blanco
bandoneón
Canta
la gente
está aplaudiendo
y aunque te estés
muriendo
no conocen
tu dolor
Canta
que Troilo
desde el cielo
debajo
de tu almohada
un verso
te dejó
Cantor
de un tango
algo insolente
hiciste que
a la gente
le duela
le duela
tu dolor
Cantor
de un tango
equilibrista
más que cantor
artista
con vicios
de cantor
Ya ves
a mí
y a Buenos Aires
nos falta
siempre el aire
cuando no está
tu voz
a vos
que tanto
me enseñaste
el día
que cantaste
conmigo
una canción
Canta
garganta
con arena
tu voz
tiene la pena
que malena
no cantó
Canta
que Juárez
te condena
al lastimar
tu pena
con su blanco
bandoneón
Canta
la gente
está aplaudiendo
y aunque te estés
muriendo
no conocen
tu dolor
Canta
que Troilo
desde el cielo
debajo
de tu almohada
un verso
te dejó
de tu almohada
de tu almohada
de tu almohada
de tu almohada
de tu almohada
de tu almohada